Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35
Inici › Bolletí Cursos › Llistat de Salut › Pàgina 4

Salut

Colp de calor: qué és i cóm podem evitar-lo

Publicat el per
Colp de calor: qué és i cóm evitar-lo

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

El colp de calor és una emergència mèdica definida com un increment de la temperatura corporal central per damunt dels 40ºC, que provoca alteracions en el sistema nerviós central, com ara deliris, convulsions, alteracions del comportament o inclús pot aplegar a produir un estat comatós. Si esta patologia no se diagnostica a temps o be no es tracta de forma correcta, presenta una mortalitat elevada. Un retart de dos hores aproximadament en l’emissió del diagnòstic pot ocasionar un aument de la taxa de mortalitat al 70%. En canvi, si es diagnostica a temps, la mortalitat és mínima. Aixina puix, la prevenció i el correcte tractament són fonamentals per a incrementar la supervivència en aquelles persones que sofrixen este estat patològic, sobretot en estiu.

No s’ha de confondre el colp de calor en l’agotament per calor, ya que molta gent es pensa que és lo mateix. L’agotament per calor és el síndrome més freqüent que es patix a conseqüència de l’hipertèrmia ambiental que causa pèrdua d’aigua i sal en l’organisme. Quan estem somesos a altes temperatures, podem sentir debilitat, cefalea, confusió i suor abundant, encara que la temperatura corporal siga menor de 38ºC.

El colp de calor es pot expressar de dos maneres: la nomenada forma clàssica i la que es produïx en relació en l’eixercici físic.

La forma clàssica la patixen fonamentalment els ancians o els malalts, ya que tenen dificultat per a respondre a situacions de calor ambiental elevades (com les onades de calor), puix tenen manco capacitat de suar, aixina com una menor resposta del sistema cardiovascular ad estes temperatures ambientals elevades.

Per la seua banda, el colp de calor relacionat en l’eixercici el patixen aquelles persones que realisen eixercici físic baix temperatures elevades.

Colp de calor
Colp de calor

¿Cóm es pot previndre?

A continuació s’exponen unes recomanacions per a evitar el colp de calor.

  • És imprescindible beure molta aigua o begudes isotòniques, aixina com evitar ingerir menjars de difícil digestió.
  • No s’han de consumir begudes alcohòliques en les hores centrals del dia, puix la temperatura ambiental és la més elevada en eixe periodo de temps.
  • Els chiquets menors de 5 anys i els ancians no deuen expondre’s al sol.
  • S’ha d’evitar l’exposició al sol des de les dotze del migdia fins a les cinc de de la vesprada. Ademés, ad estes hores, s’ha d’intentar estar en llocs refrigerats, a on la temperatura ambiental estiga a 25-26ºC com a màxim i no realisar eixercici físic intens.
  • Convé protegir-se el cap en un capell o gorra, els ulls en ulleres de sol i la pell en roba transpirable.

Si es reconeix que una persona està patint un colp de calor, lo primer que es deu fer és solicitar ajuda mèdica be tocant al 112 o be portant al malalt a un centre hospitalari. Ademés, també s’ha d’intentar fer de manera precoç les següents actuacions:

  • Es deu ubicar a la persona afectada en un lloc fresc.
  • Es recomana retirar-li roba per a que li vaja minvant la temperatura corporal i aplicar-li compreses fredes al front, al bascoll o als braços.
  • S’ha d’oferir aigua a glopets a la persona afectada a soles si manté el nivell de consciència.

Totes estes accions han d’anar acompanyades, com ya s’ha dit adés, del trasllat de la persona afectada a un centre hospitalari lo més ràpit possible. El colp de calor és una emergència mèdica i és vital reconéixer-la i actuar correctament perque només aixina aumenta la supervivència.

Tots tenim dret a fruir de l’estiu, per supost, pero és molt important tindre en conte determinades recomanacions per a que les temperatures elevades de l’época estival no nos perjudiquen.

Recomanacions dietètiques sobre el refluix gastroesofàsic

Publicat el per
Recomanacions dietètiques sobre el refluix gastroesofàsic

Per El mege del fege

El refluix gastroesofàgic és una de les patologies més freqüents de la medicina en general i de l’aparat digestiu en particular. Entre un 10 i un 20% de la població valenciana la presenta a lo manco una volta a la semana.

Consistix en el pas del contengut gàstric a l’esòfec, sense nàusees, vòmits ni eructes. El presenten en major o menor mida tots els individus. Se considera una patologia quan hi han complicacions o alteracions de la calitat de vida.

En el present artícul donem algunes recomanacions que poden millorar els síntomes, pero és molt important indicar que si els síntomes són molt freqüents, nous o hi ha dolor a l’engolir, dificultat per a engolir, pèrdua de pes, etc., lo millor és consultar-ho al mege, que l’orientarà en els passos a seguir. Estos serien síntomes d’alarma.

Recomanacions

  • Elevar el capçal del llit 10-15 cm, pero no els coixins, perque només flexionaríem el coll.
  • Perdre pes si hi ha sobrepés.
  • L’excés de greix abdominal aumentaria la pressió abdominal, que provocaria el pas del contengut gàstric a esófec.
  • No gitar-se només menjar, i no prendre menjar ans de gitar-se.
  • Se recomana un sopar llauger, 2-3 hores ans de gitar-se.
  • També substituir gitar-se al migdia per estar assentat, en un àngul de 30-45º.
  • Millor fer unes quantes menjades llaugeres diàries que dos o tres que siguen abundats. També s’ha de saber que menjar a pressa favorix el refluix.
  • No fumar ni beure alcohol, perque estes dos substàncies empijoren el refluix.
  • Evitar roba ajustada com, per eixemple, el cinturó o les faixes.
  • Hi han aliments que empijoren el refluix, pero no totes les persones tenen la mateixa sensibilitat ad estos aliments, per lo qual, s’ha d’adaptar la dieta a cada persona. Estos aliments són: greixos, fregits, salses, café, té, chocolate, menta, all, ceba, fruits secs, begudes en gas, tomata, picants i saladures. En general, qualsevol menjada abundant té més provabilitats de provocar refluix.
  • També cal dir que hi han prou fàrmacs que disminuïxen la pressió de l’esfínter esofàgic inferior i poden empijorar els síntomes, com ara les benzodiazepines (relaixants per ansietat o insomni), antagonistes del calci (usats per hipertensió arterial), nitrats (usats per infarts del cor o angina de pit).
  • És normal que durant l’embaràs aumenten els síntomes de refluix gastroesofàgic o aparega per primera volta. Els mecanismes serien la disminució de la pressió de l’esfínter inferior esofàgic per la progesterona i l’aument de la pressió abdominal pel feto.
  • La presència d’hèrnia hiatal (quan la part superior de l’estómec puja i sobreïx per damunt del diafragma dins del tórax; vegen dibuix 1) pot favorir la presència del refluix. No obstant, no totes les persones en hèrnia hiatal presenten refluix ni totes les que tenen refluix tenen hèrnia.

Cert és també que, a pesar de seguir estes recomanacions, a voltes continuen produint-se els episodis de refluix, presentant pirosis (cremor) o regurgitacions (reglots). En este cas, els inhibidors de la bomba de protons (en el seu principal representant, l’omeprazol), són la millor solució. Estos fàrmacs, bloquegen esta bomba, que produïx la secreció d’àcit a l’estómec. Són l’omeprazol, pantoprazol, lansoprazol, esomeprazol i rabeprazol. També s’han usat inhibidors anti-H2, com la famotidina, o els antiàcits, pero són manco efectius. Els anti-H2 també bloquegen la secreció d’àcit, i els antiàcits, com l’Almax, etc., contrarresten l’àcit puix es tracta d’una base. En el cas d’usar fàrmacs, se requerix el control del mege.

Reanimació cardiopulmonar bàsica

Publicat el per
Reanimació cardiopulmonar bàsica

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

La reanimació cardiopulmonar és un conjunt de maniobres i tècniques destinades a restablir el cicle cardíac en patir, una persona, una parada cardiorrespiratòria. En Espanya, s’estima que, anualment, se produïxen 52.300 parades cardíaques; és dir, una mija de 128 diàries.

Es definix com a parada cardíaca aquella situació en la que el cor cessa de glatir de forma súbita. La sanc deixa de fluir cap al cervell i atres òrguens vitals, per lo que les conseqüències d’esta situació són altament letals si no s’actua de manera ràpida. Es tracta d’una emergència mèdica. Qualsevol persona pot ajudar a disminuir la letalitat d’esta patologia si sap actuar correctament de forma primerenca. El coneiximent de les maniobres resucitadores inicials i l’escomençament d’estes de manera immediata a l’identificació han demostrat aumentar considerablement la supervivència.

Els motius pels quals se pot patir una parada cardiorrespiratòria són múltiples, pero la causa més provable és que siga per un infart miocàrdic.

Lo primer que hem de fer quan una persona ha patit una pèrdua de coneiximent és comprovar si respon a estímuls o respira. Si esta pregunta resulta afirmativa, devem colocar a la persona en posició lateral de seguritat fins que aplegue l’ajuda mèdica, tal com indica l’image de baix.

Persona en posició lateral de seguritat
Persona en posició lateral de seguritat

Si la persona no respon a estímuls o no respira, devem iniciar la reanimació cardiopulmonar bàsica. Prèviament a la realisació de les compressions, hem de tocar al servici d’emergències 112 per a comunicar-li el cas i fer-li saber que nos disponem a mamprendre una reanimació cardiopulmonar, aixina com la nostra localisació. 

Colocarem a la persona en la posició de decúbit supí i, a nivell de la llínea intermamilar, colocarem el taló d’una mà i posarem damunt l’atra mà, enllaçant els dits de les dos mans entre sí, tal com mostra l’image. Realisarem 30 compressions a un ritme de 100-120 glatits per minut. Una volta fetes les 30 compressions, durem a terme dos ventilacions en la maniobra “boca a boca”. En una mà taparem les coanes nassals i en l’atra baixarem el mentó per a mantindre oberta la via aérea. Posteriorment a les dos ventilacions, mamprendrem de nou les compressions fins que aplegue l’ajuda mèdica.

Reanimació cardiopulmonar: compressions i "boca a boca"
Reanimació cardiopulmonar: compressions i “boca a boca”

Per tant, farem cicles continuats  “30-2” (30 compressions, 2 insuflacions).

És molt important que, al mateix temps que escomencem a realisar la reanimació cardiopulmonar, localisem un desfibrilador extern semiautomàtic (DESA). Es tracta d’un desfibrilador que analisa de manera autònoma el ritme i emet una descàrrega si la parada cardíaca està produïda per una arrítmia desfibrilable. Es deuen seguir les indicacions mostrades en el dispositiu per aplicar-lo de forma correcta. L’explicació de l’utilisació d’est aparat es tractarà en un pròxim artícul.