SIBO. ¿És or tot lo que lluïx?

SIBO. ¿És or tot lo que lluïx?

Per El mege del fege

Concepte

El còlon, és dir, el budell gros, està ple de bactèries. Tantes com 10.000 millons de bactèries per cada gram de femta… ¡Ufff! Pero el budell prim ne té un número prou més reduït. Se considera que hi ha un excés de bactèries en el budell prim quan en concentra més de 100.000 bactèries per ml de líquit del duodé (budell prim proximal). Açò seria la definició de El SIBO, sigla procedent de l’anglés small intestinal bacterial overgrowth (sobrecreiximent bacterià de budell prim).

La microbiota intestinal (bactèries del budell) se considera com un verdader orgue en funcions metabòliques, immunològiques i de barrera. Hi ha una relació simbiòtica entre els microorganismes i l’home (associació en la que els dos trauen beneficis). Quan el número o els tipos de bactèries sofrix una modificació, se  produïxen síntomes que originen la malaltia.

Síntomes

Els síntomes del SIBO són multifactorials, originats per la malabsorció de nutrients, l’alteració de la permeabilitat intestinal i per l’inflamació deguda a la fermentació bacteriana patològica dins del budell prim. Lo més freqüent són meteorisme (flatulència, excés de ventositats), distensió abdominal, dolor abdominal i diarrea.

Causes

Les causes i els factors predisponents per al SIBO són molts: tots els factors que alteren l’ecosistema del budell prim —entenent com a ecosistema tots els billons de bactèries que el colonisen—. Estes causes serien:

  • Hipoclorhídria; és dir, disminució d’àcit clorhídric en estómec. Lo més típic i freqüent seria prendre de manera crònica omeprazol o fàrmacs que disminuïxen la secreció gàstrica d’àcit. Provoca un aument del pH duodenal, lo que pot propiciar aument bacterià.
  • Alteracions que produïxen disminució de la motilitat intestinal, com ara Pàrkinson, esclerosis sistèmica, hipotiroidisme, sedentarisme extrem…
  • Alteracions de l’immunitat intestinal; açò és, les cèlules de Paneth del budell prim s’encarreguen de la secreció d’immunoglobulina A per a contribuir a la funció defensiva i mantindre la barrera intestinal. Per això, els pacients en alteracions immunitàries tenen taxes majors de SIBO. També la presa crònica d’antibiòtics canvia les bactèries intestinals, fet que favorix la proliferació de bactèries patògenes.
  • Alteracions anatòmiques del budell, com ara malaltia de Crohn crònica greu, cirugies extenses de budell prim, entre unes atres.
  • Edat, que està associada a l’hipoclorhídria, disminució de la motilitat i polifarmàcia.

Diagnòstic

La sospita clínica és fonamental. S’ha de pensar en ell en pacients en clínica sugestiva i ademés trastorns de la motilitat, alteracions anatòmiques del budell, cirugia d’este i síndromes de malabsorció.

El cultiu d’aspirat yeyunal obtés per mig d’una endoscòpia era el método tradicional. Hui en dia, s’ha substituït per la prova d’alé d’hidrogen i/o metà, que és senzilla, no invasiva i no excessivament cara.

Tractament

El SIBO se tracta com si fora una infecció bacteriana, en antibiòtics. El més utilisat és la rifaximina, que és el més estudiat. És un antibiòtic en baixa absorció gastrointestinal i bona activitat antibacteriana. En alguns casos resistents, se pot associar en neomicina.

En ocasions, se recomana fer una dieta baixa en fibra i sucres fermentables durant el tractament i mantindre-la de 6 a 8 semanes més tart. Sobre els probiòtics, se solen gastar per a restablir la flora bacteriana en acabar el tractament antibiòtic.

Comentari important

El SIBO pot confondre’s en atres patologies com, per eixemple, el síndrome de budell irritable o còlon irritable, la dispèpsia funcional o la distensió abdominal funcional. De fet, hui en dia les rets socials han sobrediagnosticat el SIBO, de tal manera que molts pacients demanen als seus meges conéixer si presenten esta patologia. Aixina, molta gent en còlon irritable té també el diagnòstic de SIBO, pero no milloren els síntomes en el tractament d’est últim.

Per lo tant, en este cas, com en la majoria de casos, un bon mege ha d’estar per damunt de comentaris de youtubers, rets socials, blogs, etc. I, com sempre, els meges hem de deixar que els pacients nos expliquen els síntomes per a intentar ajudar-los de la millor manera possible. Per la seua banda, els pacients s’han de comprometre a complir la part que els pertoca del procés per a millorar els síntomes, com ara dur una dieta equilibrada, fer deport, no tindre greix abdominal o controlar l’estrés en meditació, un sicòlec o yoga…