Per El mege del fege

El síndrome de budell irritable o còlon irritable és una patologia funcional crònica i recurrent. És molt freqüent: té una prevalència entre el 10 i el 20% de la població (lo que vol dir que el 10-20% dels valencians el tenen).

Està causat per diversos factors: alteracions de la motilitat intestinal, inflamació, trastorns sicològics i hipersensibilitat del budell. Primer s’han de descartar unes atres malalties, com el càncer de còlon, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, celiaquia o hipertiroidisme. No obstant, en la majoria dels casos els diagnòstics s’establixen a partir de criteris clínics.

¿Quins són els criteris per a dir-me que tinc còlon irritable?

Has de tindre dolor abdominal o molèstia d’abdomen a lo manco tres voltes al mes en els tres mesos previs, acompanyat de 2 o més dels següents:

• Milloria del dolor en la defecació.
• Inici del dolor relacionat en el canvi de la freqüència de les evacuacions.
• Inici del dolor relacionat en el canvi de la consistència de les deposicions.
• Els síntomes deuen escomençar a lo manco sis mesos abans del diagnòstic.

És més freqüent en dònes, i es relaciona en una disminució important de la calitat de vida i alts costs sanitaris. Només en els Estats Units es consumixen més de 20.000 millons de dólars anuals en gastos directes i indirectes.

¿Quins són els síntomes i senyes per a preocupar-me?

Els síntomes són crònics, pero llògicament, escomencen en un moment donat. Molts pacients tenen por de patir una malaltia greu, com ara càncer o malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn o colitis ulcerosa). Hauríem de preocupar-nos si presentem sanc en la femta, hem perdut pes sense voler, vòmits en sanc o canvi en la manera de fer de ventre. La majoria de les voltes en una analítica completa de sanc i femta es descarten estes patologies més greus.

¿Quins són els tractaments més habituals?

Relació mege-pacient

Hem de confiar en els nostres meges. Un mege de família format en la Comunitat Valenciana té prou coneiximents per a diagnosticar i tractar un còlon irritable. Hem de saber que no hi ha una cura màgica per a la patologia. Pot haver dies bons i dies roïns, sense que això signifique que tenim una atra malaltia.

Dieta

Pot haver intolerància a múltiples aliments. No són recomanables les proves d’intoleràncies a aliments que es fan en la medicina privada. Sí s’ha de descartar celiaquia i intolerància al gluten. També és fàcil retirar la lactosa 2-4 semanes i vore els resultats.

Medicaments

N’hi han molts, com ara antiespasmòdics, antidiarreic, laxants, fibra, probiòtics…

Menció a banda mereixen els antidepressius. En casos moderats-greus s’han de provar i no estigmatisar este tipo de medicació.

¿Yo puc fer alguna cosa?

Per supost que sí.

Lo primer, insistixc, confiar en els meges de família. No és precís el diagnòstic per un mege de digestiu.

Lo segon, provar la medicació. Els medicaments que fan efecte són els que es prenen…

Molt important, saber que l’estrés i els nervis influïxen en els síntomes. La sicoteràpia funciona, ajuda a tractar l’ansietat i els síntomes depressius que s’associen al còlon irritable. Un sicòlec ajuda moltíssim.

També ajuden les teràpies de relaixació, com ara yoga, relaixació muscular i meditació.

És molt important el deport, la dieta sana, reduir l’alcohol i els greixos. En definitiva, el còlon irritable és una malaltia molt freqüent, no greu, pero que modifica la salut i la calitat de vida de més d’un milló de persones de l’antic Regne de Valéncia.