Per El mege del fege

HISTÒRIA DEL VEGETARIANISME

Des de l’inici de l’humanitat la dieta del ser humà ha segut omnívora, que, tal com diu el Diccionari General de la Llengua Valenciana, se tracta de “el que s’alimenta de tot, tant d’aliments d’orige animal com vegetal”. 

Pero ya en l’antiga Grècia, s’originà el vegetarianisme per motius religiosos i ètics, en figures com Pitàgoras, que defengué una dieta sense carn de sers sensibles. Pero en Grècia tingué molt poca difusió, i pràcticament fon desconeguda fins a 1847, en Anglaterra, a on se creà la Vegetarian Society, lo que popularisà eixe estil de vida i de menjar en Occident i el món modern.

¿QUÉ ÉS SER VEGETARIÀ?

Ser vegetarià implica no menjar carn ni peix, pero es poden ingerir atres productes d’orige animal com ara làcteus, ous o mel.

¿I QUÉ ÉS SER VEGÀ?

En canvi, ser vegà és un estil de vida més estricte que no només exclou tots els aliments d’orige animal (rebujant carn, peix, làcteus, ous i mel) sino també atres productes i pràctiques que impliquen explotació animal, com el cuiro, la llana o els cosmètics testats en animals.

BENEFICIS PER A LA SALUT D’UNA DIETA VEGETARIANA

Una dieta vegetariana ben planificada és nutricionalment adequada i pot proporcionar beneficis per a la salut, com una menor provabilitat de desenrollar obesitat, malalties cardíaques i certs tipos de càncer. Pero és crucial assegurar una aportació adequada de tots els nutrients essencials essencials, ya que una dieta vegetariana  inadequada podria estar associada en trastorns hematològics, com l’anèmia per dèficit de vitamina B12, o dèficits immunitaris.

Els beneficis per a la salut serien:

• Reducció de malalties cròniques com:
  • Obesitat
  • Diabetis mellitus tipo 2
  • Hipertensió arterial
  • Malalties cardíaques
  • Pes corporal saludable
• Menor ingesta de greixos saturats: Degut a la nula cantitat de carn, provoca una menor ingesta de greixos saturats, roïns per a arteriosclerosis (enduriment o pèrdua d’elasticitat en les artèries de tot el cos).
• Possible disminució d’algun tipo de càncer, com el de còlon, próstata i mama.

POSSIBLES DEFICIÈNCIES

La planificació és clau. Per a que una dieta vegetariana siga saludable, s’ha de planejar per a assegurar l’ingesta de tots els nutrients necessaris.

S’ha de saber combinar les proteïnes vegetals per a ser més biodisponibles, aixina com mantindre nivells de vitamina B12, que si està disminuïda de manera persistent, provoca anèmia greu i afectació de la mèdula espinal, en la consegüent descoordinació de les cames, que ya no es recupera.

Per lo tant, en vegetarians i sobretot en vegans, els controls de vitamina B12 són necessaris i periòdics

També són freqüents els dèficits de ferro, calci i vitamina D.

CONSELLS PRÀCTICS

• Insistir en introduir llegums i fruits secs.
• Llegums mínim 3 voltes a la semana: faves, cigrons, pésols, fesols …
• Combinar llegums i cereals per a millorar la calitat de les proteïnes.
• Consumir 2-4 racions de làcteus diàries.

Evitar: fregits, rebosteria (especialment la industrial), creïlles fregides, massa manteca i formage.