Veredicte del Jurat del Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer 2018

Com és costum i tradició, per Lo Rat Penat i Junta Central Vicentina s’organisa i convoca el Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer en honor del Patró del Regne de Valéncia, en el patrocini i colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, celebrat en l’edifici de la ONCE, en Gran Via Ramón y Cajal, 13, de Valéncia, els dies 3, 4 i 5 d’abril de 2018, i a on prengueren part, en un únic milacre per altar, les Associacions que ho desijaren, tant de fòra com de dins de la nostra ciutat. El fallo del jurat s’ha fet públic el dia 6 d’abril, divendres, a les 20.00 h. en la Sala Constantí Llombart de Lo Rat Penat el podeu descarregar ací  baix en format pdf.

Veredicte Concurs de Milacres de Sant Vicent 2018

El Milacre guanyador del primer premi farà una representació extraordinària del mateix el dissabte dia 21 d’abril, a les 11.30 h, en en l’Ateneu Mercantil, Plaça de l’Ajuntament, de Valéncia, i en el qual se farà entrega dels premis obtinguts segons el fallo del Jurat, que serà inapelable.

Taula redona en Lo Rat Penat al voltant del Constantí Llombart

En l’aniversari de la mort del pare de la Renaixença, Constantí Llombart

De la Renaixença venim; a la Renaixença tornem. Perque renàixer no és solament tornar a nàixer, és molt més: recuperar vivències, tornar als orígens, respirar essències… i, sobretot, proyectar futur.

El pròxim dimarts 3 d’abril de 2018, a les 19:30 h, en la sèu de Lo Rat Penat, saló Constantí Llombart, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia c., se celebrarà una taula redona en homenage a Constantí Llombart en el 124 aniversari de la seua mort.

La taula, que tindrà com a protagonistes a Voro López, Lluís Fornés i Sergi Núñez de Arenas, moderats pel president de la Secció de Cursos i vicepresident de l’entitat, Òscar Rueda, tindrà per tema REFLEXIONS SOBRE L’ALIENACIÓ ELITISTA (EN MEMÒRIA DE CONSTANTÍ LLOMBART).

“Alienació vol dir patir l’imposició com a propi d’allò que nos és alié o estrany, i patir l’expropiació i l’estranyament de lo que nos és propi“. D’això parlaran els nostres contertulians: de l’importància i la repercussió social del treball fet per Llombart i de la seua visió de la llengua i la cultura valencianes. I de cóm s’ha interpretat la proposta llombartiana. ¿Els valencians actuals hem seguit els camins que marcà el mestre? ¿Els hem sabut interpretar? ¿El valencianisme actual té en conte les propostes de Constantí Llombart? ¿Qué ha causat l’alienació elitista? ¿Per qué es va produir? ¿Quines repercussions ha tingut en la societat valenciana? ¿Quina relació hi ha entre l’alienació elitista i la manca d’identitat valenciana?

L’anàlisis que farà la taula sobre l’alienació elitista pretén ser una aportació que conduïxca el conflicte identitari valencià cap a un nou punt d’inflexió, que òbriga la societat valenciana a una nova etapa en positiu: la de l’autoestima, l’agermanament i el futur.

ACTE D’ANUNCI DE L’ANY JUBILAR DE SANT VICENT FERRER

5 d’abril · 19:30h.
CATEDRAL DE VALÉNCIA

Presidix

l’Excm. Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Valéncia
D. Antonio Cañizares Llovera

Lliçó inaugural:

“Sant Vicent Ferrer, home del seu temps i de hui”

pronunciada pel Dr. Fra Gómez García, Catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer i Promotor de les Causes de Canonisació de la província Hispania, O.P.

Concert

a càrrec de la Coral Catedralícia de Valéncia i Ensemble Laetentur. Direcció: Luís Garrido

Interpretaran obres de Joan Batiste Comes, Joseph Pradas, Asíns Arbó i Emamnuele d’Astorga.

D. Álvaro Almenar, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 26 de març de 2018

El pròxim dilluns dia 26 de març, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, el Vicerrector de la Real Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats i Canonge de la S.I. Catedral de Valéncia, D. Álvaro Almenar Picallo, el qual impartira una conferència que té com a títul:

“La Semana Santa, una llitúrgia viva”.

Presentarà al conferenciant D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.
L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.
Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

FALLO DEL JURAT DEL CONCURS DE LLIBRETS DE FALLA 2018

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat convoca el tradicional Concurs de Llibrets de Falla fent l’anual crida a les Comissions Falleres i als nostres poetes per a participar en este certamen a on l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d’esta part fonamental de la llengua i cultura valencianes i de la nostra Festa més universal.
Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles. La UNESCO ha declarat a la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, i entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.
Des de Lo Rat Penat volem expressar-vos el nostre agraïment per la massiva participació en el Concurs de Llibrets de Falla. Enguany s’ha tornat a conseguir un nou récort de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 310 llibrets per a competir en les diverses seccions del certamen.
Este centenari concurs, en que es repartiran un total de 250 premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Levante-EMV, La Casa de Los Falleros, Patronat de la RACV, Camping Les Palmeres, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Melià, Família Delmonte, Família Alapont, Família Bea i Família Ramon-García.


Valéncia, 6 de març de 2018

Per a descarregar-te el veredicto del jurat en pdf ací baix

Veredicte Jurat Llibrets 2018

Lo Rat Penat per la recuperació del Dret Civil Valencià

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, ha rebut al president de l’Associació de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella, qui li ha expressat les accions i gestions que estan realisant en institucions, ajuntaments i societat civil valenciana per a conseguir el màxim recolzament per a que s’inicien les accions necessàries per a recuperar plenament el Dret Civil Valencià, i corregir aixina una injustícia que s’allarga des del sigle XVIII en la pèrdua dels Furs. Una injustícia que encara ho és més, quan atres comunitats que també el pergueren ya fa temps que el recuperaren.

Des de Lo Rat Penat s’ha recolzat esta iniciativa, celebrant conferències, Foro d’Opinió,.. per a concienciar a la societat valenciana de la necessitat de l’unió per a reclamar lo que nos correspon.

La centenària institució cultural demana l’unió i l’implicació de tots els grups polítics que tenen representació en les Corts Valencianes per a conseguir que la Generalitat Valenciana recupere la plena competència per a llegislar en matèria de Dret Civil Valencià, realisant les gestions necessàries per a la reforma constitucional que ho faça possible.

(Fotografia: Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, José Ramon Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, Fernando Millán i Òscar Rueda, vicepresidents de Lo Rat Penat.)

El concurs de Llibrets de Falla torna a tindre un nou èxit de participació

Lo Rat Penat felicita a les falles per esta massiva participació en un concurs centenari que forma part de la declaració de la festa de les Falles com a Patrimoni de l’Humanitat.

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat ha convocat este certamen lliterari faller i festiu fent l´anual crida a les Comissions Falleres i als poetes valencians per a participar en este Concurs de Llibrets on l´humor, l´ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d´esta part fonamental de la lliteratura en Llengua Valenciana i de la nostra Festa més universal.

Enguany s’ha tornat a conseguir un nou èxit de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 310 llibrets per a participar en les diverses seccions del certamen.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve ha declarat “… nos ompli d’orgull eixa confiança del món faller en la nostra institució cultural, que des de la seua fundació en 1878 té com a objectius la defensa, promoció, ensenyança i difusió de la llengua, cultura i tradicions valencianes. Este concurs s’ha convertit, a lo llarc de més de cent anys, en el referent de la lliteratura festiva en Llengua Valenciana”.

Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles.

Entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració la UNESCO de la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.

Muere Vicenta Salvador i Estellés, secretaria de los cursos de lengua de Lo Rat Penat

Compartía su pasión por la cultura con la del equipo de fútbol del Valencia, del que era una infatigable seguidora

E.S.Valencia

Jueves, 30 noviembre 2017, 09:44

Ha fallecido en Valencia Vicenta Salvador i Estellés, profesora y secretaria de los cursos de lengua y cultura valenciana de Lo Rat Penat, a los 83 años de edad.
Natural de Burjassot, donde residía, Vicenta volcó toda su actividad vital, profesional y vocacional en la centenaria institución valencianista. Viuda y sin hijos, fue a raíz del fallecimiento de su marido cuando se centró en su trabajo en Lo Rat Penat, donde «era toda una institución», según afirma su presidente, Enric Esteve.

Primero fue solamente profesora pero desde hacía ya más de 30 años ocupaba el cargo de secretaria de los cursos y había dejado la docencia por el paso de los años, aunque nunca quiso revelar su verdadera edad.

«Era la primera en llegar y la última en irse lloviera, hiciera frió o apretara el calor. Nunca fallaba. Venía desde Burjassot con el transporte público y era la cara más amable de Lo Rat Penat, la primera persona a la que veías nada más entrar», precisa Enric Esteve.
Su otra gran pasión era el Valencia C. F., el equipo de sus amores por el que anteponía cualquier otra actividad de su vida social personal si coincidía con un partido en Mestalla. También era una mujer de fe, religiosa y devota de la Virgen de los Desamparados, en sintonía con su enorme amor hacia todo lo valenciano. Hace un par de años Lo Rat Penat le hizo un «merecido» homenaje de reconocimiento.

Aparegut en Las Provincias.

http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/muere-vicenta-salvador-estelles-20171130094152-nt.html

PRESENTACIÓ “HISTORIA DE VALENCIA. Tomo I”

El pròxim divendres 10 de novembre, a les 19.30 h., Fernando Millán presentarà, en Lo Rat Penat, el seu llibre Historia de Valencia. Tomo I”.

Un treball que arreplega, a partir de la cultura Ibèrica, que és la pròpia dels naturals del nostre territori, les aportacions de les civilisacions que han forjat la nostra personalitat diferenciada. La Cultura Fenícia-Cartaginesa, la Greco-Romana, la Cristiana primitiva, la Germànica-Visigoda, la Musulmana. En suma, les arrels de la nostra història.

L’acte se celebrarà en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat, en el carrer Trinquet de Cavallers, 9 de Valencia.

Equilibri entre extrems

Repassant, per circumstàncies casuals, el text de l’història de Lo Rat Penat –139 anys del devindre de Valéncia– al mateix temps que es succeïen notícies inquietants per a la pau i l’estabilitat social, u es dona conte de fins a quin punt la nostra història recent ha contat en moments de pareguda sossobra.

Lo Rat Penat naixqué baix l’influx de tres personalitats ben diferents: Teodor Llorente –conservador–, Feliu Pizcueta –lliberal– i Constantí Llombart –republicà–. L’entitat no naixia, per tant, com a representant d’una tendència ideològica o social concreta, sino en aspiracions de transversalitat, com transversals són l’identitat, la llengua o les costums de tot un poble. Per cert: un poble format per persones individuals, que no es definixen en funció de lo que voten o de l’equip de fútbol al que seguixen –si és que voten o els agrada el fútbol– sino per interessos en part més bàsics i en part prou més complexos que els que marquen com a ‘ortodoxos’ els creadors oficials d’opinió política.

De fet, en les necessàries llums i ombres de tota obra humana, si Lo Rat Penat ha conseguit aplegar ‘a vell’, a pesar d’epidèmies, castàstrofes naturals, canvis de règim, guerres i dictadures, és perque ha sabut navegar en les aigües d’un poble que mai s’ha acabat de sentir identificat en ‘els que manen’. Bàsicament, perque no sempre manen els mateixos, i perque els que manen no deixen de fer-ho en una circumstància conjuntural que canviarà tart o pronte. Lo Rat Penat participà activament en els moviments valencianistes i autonomistes de la Segona República –contant en significats membres de clar raïlam catòlic i conservador– i contra tot pronòstic conseguí mantindre’s actiu també en els anys més foscs de la dictadura franquista –a pesar de contar, igualment, en importants socis d’ideologia republicana o nacionalista valenciana–, per be que a costa d’un férreu control censurador de les autoritats; lo que no impedí que en 1949, només dèu anys més tart de la conclusió de la guerra civil, s’iniciaren les classes d’una llengua valenciana distinta a la que el règim postulava com a única susceptible de ser considerada ‘espanyola’.

La bona veritat és que tota obra que aspira a ser patrimoni de tots, i no a soles d’uns quants, no pot basar-se en la polarisació, en el desencontre, en la radicalitat, sino en el diàlec, l’acort, la convivència entre diferents. Inclús en els moments en els que més difícil pareix que puguen donar-se. Siga una entitat cultural o, més encara, l’organisació política d’un Estat. Tingam-ho clar: la polarisació social és la precursora de la catàstrofe. És mil voltes preferible un sistema en el que ningú està plenament satisfet pero que resulta soportable per al 90% de la població, que un atre sistema perfecte per al 50% i absolutament inacceptable per a l’atre 50%. Relliggam la nostra història recent per a donar-nos conte.

ÒSCAR RUEDA.-

Lo Rat Penat amplia la data d’entrega de treballs per a participar en els Jocs Florals

Com ve fent-se des de 1879, l´entitat cultural Lo Rat Penat, ha convocat la CXXXIV edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i ha fet la tradicional crida als poetes, als investigadors i als escritors que s´interessen per la Cultura Valenciana a participar en este certamen lliterari i d´investigació.

La data llímit d´entrega de treballs per a participar en els CXXXIV Jocs Florals, i per tal de donar més temps als poetes, investigadors i escritors per a la preparació dels seus treballs, s´amplia fins al dia 6 de novembre, dilluns. Els treballs, tal com indiquen les bases, hauran de presentar-se en triplicat eixemplar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia, Tel. 96 391 09 92. Els treballs no aniran firmats, pero portaran indicador del premi al que es presenten i un lema que es repetirà en l´exterior d´un sobre tancat, dins del qual figurarà el nom de l´autor.

Per a rebre mes informació o solicitar el cartell en els diferents premis i les bases del certamen poden visitar la web: www.loratpenat.org, dirigir-se al teléfon de Lo Rat Penat 96 391 09 92, o be per e-mail: secretaria@loratpenat.org

En el cartell figuren onze premis de diferent temàtica: poesia, teatre, novela, ensaig, narrativa, a més de diversos temes d´investigació. En l’apartat dels Premis Ordinaris destaca la Flor Natural, màxim guardó del certamen, aixina com la Viola i l’Englantina d’Or. Dins dels Premis Extraordinaris figuren, entre atres, el de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, al millor treball d’investigació de tema valencià, i el Premi Josep Maria Bayarri d’ensaig de l’Excma. Diputació de Valéncia.

Seran admesos treballs fins al dia 6 de novembre de 2017, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, nº 9, 46003 Valéncia.

El poeta que guanye la Flor Natural tindrà l´honor d´oferir-li-la a la que serà la CXXXIV Regina dels Jocs Florals i acompanyar-la a la Cadira d´Or en la tradicional cerimònia dels Jocs Florals en data que oportunament s´anunciarà.

La festa de Sant Donís

El 9 d’Octubre és molt important en Valéncia puix que, precisament eixe dia se conmemora l’entrada en la capital de Jaume I, data en que l’església celebra la festivitat del màrtir i bisbe de París, Sant Donís. La ciutat començà a celebrar este fet des de 1338, any en el qual el Consell General decidí que es festejara l’efemèrides solemnement, en un processó general i fent donació d’almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

En els primers temps, la festa va consistir en la celebració de processons al Monasteri de Sant Vicent Màrtir, en la realisació de funcions religioses i distribució d’almoines. Mes avant, se va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric en la Sèu (el conegut Sermó de la Conquesta). Este és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels, fent referència a l’efemèrides històrica, i per això se’l nomenava de la Conquesta. Estos podien ser impresos, com passà en el sermó pronunciat en 1666 pel Dr. Gaspar Blay Arbuixech i que portava el títul del “Sermo de la Sancta Conquista de la molt insigne, noble, lleal e coronada ciutat de Valencia”.

Des de el punt de vista lliterari, els sermons constituïxen les primeres aportacions a l’oratòria que es realisen en Valéncia, remontant-se els primers al segle XIV.

En el sigle XV, la festa va adquirir un caràcter més alegre: des dels principals edificis es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons. En posterioritat, els mestres confiters de la ciutat crearen uns dolços especials per ad eixe dia: les piuletes i els tronadors, aixina com fruites i figuretes de massapà.

També es va establir la costum de que els jóvens obsequiaren a les seues novies en la « Mocaorà », present que consistia en un mocador gran de seda o d’un atre teixit que, nugat per les seus quatre puntes, anava ple d’estos productes de confiteria. Els més rics els nugaven en una joya. Les pasticeries, de forma ya tradicional, decoren les seues vitrines en estos productes típics i característics, elaborats en massapà, lo que ha motivat la creació d’un Concurs pel Gremi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Transcrit del llibre “9 d’Octubre dia nacional valencià” de M. Ferrandis i J. Moreno, i editat per Lo Rat Penat en el patrocini de l’Institut Valencià de la Joventut, en l’any 1994.