DETERMINI PRESENTACIÓ TREBALLS JOCS FLORALS: 29 DE MAIG DE 2023

LO RAT PENAT CONVOCA A POETES I ESCRITORS A PARTICIPAR EN LA CXXXVI EDICIÓ DELS JOCS FLORALS

El determini per a la presentació de treballs finalisarà el 29 de maig de 2023

Com ve fent-se des de 1879, l´entitat cultural Lo Rat Penat convocà la CXXXVI edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, fent  la tradicional crida als poetes, als investigadors i als escritors que s’interessen per la Cultura Valenciana a participar en este certamen lliterari i d´investigació. En el cartell figuren onze premis de diferent temàtica: poesia, teatre, novela, ensaig, narrativa, a més de diversos temes d´investigació.

Fe, Pàtria i Amor són els pilars sobre els que es fonamenta el certamen poètic dels Jocs Florals des de que naixqueren en la Renaixença. En l’apartat dels Premis Ordinaris destaca la Flor Natural, màxim guardó del certamen, aixina com la Viola d’Or i l’Englantina d’Or. Dins dels Premis Extraordinaris figuren, entre atres, el de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, al millor treball d’investigació de tema valencià i el Premi Josep Maria Bayarri d’ensaig de l’Excma. Diputació de Valéncia.

El determini de presentació de treballs per a participar en el certamen finalisarà el pròxim dia 29 de maig de 2023. (Tal com indica la base 4, en un més d’antelació s’anunciarà en la web de Lo Rat Penat (www.loratpenat.org) la data en la que es tancàrà la recepció de treballs).

 Els treballs se presentaran en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, nº 9, 46003 Valéncia, de 17 a 21 h. Per a rebre més informació o solicitar el cartell en els diferents premis i les bases del certamen poden dirigir-se a l’e-mail: secretaria@loratpenat.org i també visitar la web de l’institució: www.loratpenat.org

Els Jocs Florals conten en el patrocini d´institucions oficials valencianes, empreses i particulars: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Valéncia, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Amics del Corpus, Ateneu Mercantil de Valéncia, Casino d’Agricultura, Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Associació Cardona i Vives de Castelló, Associació Vicent Blasco Ibáñez, Família Peris-Celda i Victòria Liceras “Siglo XVIII”.

El poeta que guanye la Flor Natural tindrà l´honor d´oferir-li-la a la CXXXVI Regina dels Jocs Florals i acompanyar-la a la Cadira d´Or en la tradicional cerimònia, en data que oportunament s´anunciarà.

Bases CXXXVI JOCS FLORALS

Taula redona en Lo Rat Penat al voltant del Constantí Llombart

En l’aniversari de la mort del pare de la Renaixença, Constantí Llombart

De la Renaixença venim; a la Renaixença tornem. Perque renàixer no és solament tornar a nàixer, és molt més: recuperar vivències, tornar als orígens, respirar essències… i, sobretot, proyectar futur.

El pròxim dimarts 3 d’abril de 2018, a les 19:30 h, en la sèu de Lo Rat Penat, saló Constantí Llombart, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia c., se celebrarà una taula redona en homenage a Constantí Llombart en el 124 aniversari de la seua mort.

La taula, que tindrà com a protagonistes a Voro López, Lluís Fornés i Sergi Núñez de Arenas, moderats pel president de la Secció de Cursos i vicepresident de l’entitat, Òscar Rueda, tindrà per tema REFLEXIONS SOBRE L’ALIENACIÓ ELITISTA (EN MEMÒRIA DE CONSTANTÍ LLOMBART).

“Alienació vol dir patir l’imposició com a propi d’allò que nos és alié o estrany, i patir l’expropiació i l’estranyament de lo que nos és propi“. D’això parlaran els nostres contertulians: de l’importància i la repercussió social del treball fet per Llombart i de la seua visió de la llengua i la cultura valencianes. I de cóm s’ha interpretat la proposta llombartiana. ¿Els valencians actuals hem seguit els camins que marcà el mestre? ¿Els hem sabut interpretar? ¿El valencianisme actual té en conte les propostes de Constantí Llombart? ¿Qué ha causat l’alienació elitista? ¿Per qué es va produir? ¿Quines repercussions ha tingut en la societat valenciana? ¿Quina relació hi ha entre l’alienació elitista i la manca d’identitat valenciana?

L’anàlisis que farà la taula sobre l’alienació elitista pretén ser una aportació que conduïxca el conflicte identitari valencià cap a un nou punt d’inflexió, que òbriga la societat valenciana a una nova etapa en positiu: la de l’autoestima, l’agermanament i el futur.

ACTE FUNDACIONAL DE LO RAT PENAT

La mijana i chicoteta burguesia republicana i federalista valencianes, secundada pel proletariat valencià, foren vençudes per l’eixèrcit en les seues dos importants revolucions, en octubre de 1869 i en juliol de 1873, i croniste de l’insurrecció cantonal fon Constantí Llombart, home de la Renaixença de forta voluntat, dispost al diàlec i a la colaboració, sense renunciar mai al seu progressisme, a pesar de la restauració de la monarquia borbònica, conservà els seus ideals. La seua obsessió era crear una associació cultural i lliterària per a Valéncia.

Llombart tenia el seu equip, i els escritors agrupats eren de nivell social humil. Els tertulians se reunien en el taller de talliste de Josep Bodria i Roig i de Josep Sanmartin i Aguirre en el Barri del Carme. És curiós observar que Llombart treballava en un taller d’imprenta (el seu pare era guarda del Jardí de les Alameretes de Serrans). Antoni Palanca i Hueso, se guanyava la vida confeccionant flors artificials; Víctor Iranzo i Simon, aragonés integrat, era empleat en un comerç; Ricart Cester era orfebre d’ofici; Josep Maria Puig i Torralba se dedicava a vendre perfums; a Escalante el podem incloure en este grup, pertanyia a una família lliberal i humil; finalment, Lluís Cebrian i Mezquita, que aplegà a ser un prestigiós mege, escritor i president de Lo Rat Penat, en aquells moments era estudiant. Per lo tant els escritors per Llombart eren autodidactes i republicans, a soles Cebrian i Mezquita era universitari.

No obstant, els patricis valencians cults i universitaris, com Teodor Llorente, Vicent Venceslau Querol, Jacint Labaila, Ferrer i Bigné, Feliu Pizcueta, Ciril Amorós, etc., potser no saberen calibrar les qualitats dels autodidactes progressistes. Mostra de la comprensió i tolerància de Llombart, després de llargues i laborioses conversacions, se constituí i fundà Lo Rat Penat, idea de Llombart, que se deixà convéncer per Teodor Llorente. Lo Rat Penat fon des del principi, casal de tots els lliterats i personages valencians, i entre els 165 primers socis fundadors, figuren patricis universitaris i conservadors del grup Llorente-Querol i autodidactes republicans del grup Llombart-Escalante. Junts organisaren la fundació de Lo Rat Penat, i el 29 de juny de 1878, després de la llectura que Ramon Lladró i Mallí feu en l’Ateneu Casino Obrer del poema en valencià “Lucrecia profanada”, se propongué la constitució d’una sola societat pròpia i, després de diferents reunions en un saló de l’Universitat baix la protecció del patriarca de la nostra Renaixença Vicent Boix, s’elaborà i aprovà el reglament redactat per Josep Maria Olmos imitant a la “Academia de los Nocturnos”.

Per a l’acte fundacional, se solicità ajuda a les autoritats i personalitats; l’Ajuntament cedí el Pabelló Municipal instalat en l’Albereda i ocasió de la Fira de Juliol, i l’acte fundacional de Lo Rat Penat se celebrà el 31 de juliol de 1878. Igual Úbedadescriu aixina l’acte:

Aquell pavelló de fusta, monumental i grandiós, en estranyes reminiscències orientals de temple siamés, en la tranquila i perfumada nit de l’estiu valencià, en cortinages de vellut vermell i centenars de llum de gas, constituïa un incomparable marc per a la cerimònia. El saló de ball l’omplirem de gom a gom cavallers de frac i condecoracions, i dames vestides de cera i ornades de joyes, en nerviós palmito en una mà i en l’atra el ramell de flors en que les havien obsequiat. Aquell públic burgués invitat, estava dispost a presenciar l’acte en una actitut amable pero frívola. Al toc solemnial de tabals i clarins, va ocupar l’ampli estrat la comitiva: l’Ajuntament en corporació en els macers i l’estol de ratpenatistes en frac.

Allà baix, en el passeig de l’Alameda, entre soroll i espentes, la gent popular s’esbargia bevent orchata de chufes o menjant panolles de dacsa, completament despreocupada de lo que estava passant en el pavelló dels “senyorets”.

A l’acte assistiren les personalitats del món polític i intelectual de Valéncia, presidit per l’Excm. Sr. Pascual Dasí Puigmoltó (alcalde accidental), que pronuncià les primeres paraules d’apertura; a continuació prengué la paraula el secretari de la nova societat Manuel Lluch i Soler, que resumí la breu història dels primers passos donats, especialment per Constantí Llombart ànima i protagoniste principal de la fundació, també donà a conéixer les motivacions i finalitats de la nova societat, terminant en un cant a la llengua i a la pàtria d’Ausias March. Se llegiren poesies pels mateixos autors: Teodor Llorente, Lluch Soler, Pascual i Genís, Víctor Iranzo, Josep Arroyo, Josep Bodria, Ricart Cester, Ferrer i Bigné, Joaquim Balaguer. Constantí Llombart anava a llegir el seu discurs, pero la seua fort emoció s’ho impedí, llegint en el seu lloc J. Granada. El discurs fon llarc, en molt d’amor a la pàtria i la necessitat de recuperar els signes d’identitat singulars i propis dels valencians.

Hagué un moment de tensió, els poemes recitats pels seus autors eren moderats en cants d’exaltació i alabances, pero Ricart Cester recità ¡Desperta Valéncia hermosa!, que fon exaltat, de fort reivindicació en contra de Castella i en ribets de nacionalisme, causant recel en alguns dels presents. Pero Feliu Pizcueta, com a primer president de la societat, que feu el seu discurs de clausura, sabé dissipar estos recels en estes paraules:

“Tal vegada crega algú que la creació d’esta societat obedixca quan manco alguna mira d’exclusivisme provincial i quan més a alguna idea separatista. I yo, que dec concentrar en mon pit los sentiments de mos dignes companyers, tinc que declarar ací que ans que tot som fills i amants de la noble terra espanyols, i no resucitem les glòries de l’antic Regne valencià, més que per tindre lo goig de que no s’obliden i es perguen, com la seua llengua, en l’oscuritat del temps. Recordar lo passat per a trobar lo present i per a que servixca d’eixemple en lo pervindre, esta és la meua ilusió”.

El discurs fon molt aplaudit i celebrat. I per a terminar l’acte, la Coral de l’Escola d’Artesans interpretà la cançó escrita per Constantí Llombart en música del mestre Manuel Penella, titulada “Lo Penó de Lo Rat Penat”.

 

Transcrit del llibre “Lo Rat Penat”. Editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, any 1996.

Constantí Llombart i l’alienació elitista – Taula redona

El 30 de març és l’aniversari de la mort del pare de la Renaixença, Constantí Llombart.

De la Renaixença venim; a la Renaixença tornem. Perque renàixer no és solament tornar a nàixer, és molt més: recuperar vivències, tornar als orígens, respirar essències… i, sobretot, proyectar futur.

El pròxim dijous 30 de març de 2017, a les 19:30 h, en la sèu de Lo Rat Penat, saló Constantí Llombart, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia c., se celebrarà una taula redona en homenage a Constantí Llombart en el 123 aniversari de la seua mort. La taula, que tindrà com a protagonistes a Voro López, Alexandre Ordaz, Joan Martinis i Sergi Núñez de Arenas, moderats pel president de la Secció de Cursos i vicepresident de l’associació, Òscar Rueda, versarà sobre CONSTANTÍ LLOMBART I L’ALIENACIÓ ELITISTA.

“Alienació vol dir patir l’imposició com a propi d’allò que nos és alié o estrany, i patir l’expropiació i l’estranyament de lo que nos és propi“. D’això parlaran els nostres contertulians: de l’importància i la repercussió social del treball fet per Llombart i de la seua visió de la llengua i la cultura valencianes. I de cóm s’ha interpretat la proposta llombartiana. ¿Els valencians actuals hem seguit els camins que marcà el mestre? ¿Els hem sabut interpretar? ¿El valencianisme actual té en conte les propostes de Constantí Llombart? ¿Qué ha causat l’alienació elitista? ¿Per qué es va produir? ¿Quines repercussions ha tingut en la societat valenciana? ¿Quina relació hi ha entre l’alienació elitista i la manca d’identitat valenciana?

L’anàlisis que farà la taula sobre l’alienació elitista pretén ser una aportació que conduïxca el conflicte identitari valencià cap a un nou punt d’inflexió, que òbriga la societat valenciana a una nova etapa en positiu: la de l’autoestima, l’agermanament i el futur.