Per Amparo Soriano Doménech

Passejar per estos barris que perteneixen al Pla Del Real, l’Universitat de Valéncia obri les portes per a matricular-se. En l’avenguda de Blasco Ibáñez estan moltes de les facultats i el Rectorat.  Atres facultats les tenim en: l’Algirós,  Burjassot i les privades en diversos punts del Cap i Casal.  També el Club de Fútbol del Valéncia escomença el curs en els nous partits. ¡Amunt Valéncia! Molt d’ànim.

També obri matrícula Lo Rat Penat per a que la nostra llengua valencian seguixca viva i reemplaçant al  “normalitzat”, impost per temes polítics.

Passejarem per cada facultat, pel jardí de Monfort, i edificis emblemàtics.

Escomençarem per la part esquerra de l’avenguda de Blasco Ibáñez.  Cap a l’any 1930 en la ciutat de Valéncia arribà molta gent dels pobles de l’interior i d’atres comarques i províncies, l’arquitecte Enrique Viedma farà, gràcies al Gremi de Prensa Valenciana i la cooperativa d’arts gràfiques, els chalets o cases unifamiliars, hui nomenades els Chalets dels Periodistes.

En el cantó de Jaume Roig tenim l’edifici del Rectorat de l’Universitat de Valéncia.  L’Universitat de Valéncia, que es va fundar en el sigle XV, en el carrer de la Nau, se quedava chicoteta, i l’Ajuntament proyectà l’ampliació de l’Universitat a la primeria del 1909, en eixe eix que és a hores d’ara l’avenguda Blasco Ibañez.

L’edifici del Rectorat fon proyectat per l’arquitecte José Luis Oiol Urgüen en l’any 1908, pero l’acabà Marià Peset Aleixandre, qui l’escomença en 1933, d’estil art decó valencià. Destaca la seua torre imponent.

Al costat tenim la Facultat de Medicina i Odontologia, proyectada en 1908 per Alfons Fungairiño, i colaborà en l’obra l’arquitecte Lluís Albert Ballesteros. Cal destacar la frontera de l’edifici. Al mateix costat tenim l’Hospital Clínic, hui ampliat en part de lo que fon la Facultat d’Ingeniers Agrònoms i Perits Agrícoles, i hui és la Facultat de Sicologia i Logopèdia. L’edifici és modern, dels anys xixanta, construït pels arquitectes Fernando Moreno Barberá i Cayetano Borso.

En la mateixa vora, tenim un edifici emblemàtic, l’antic Colege Major Lluís Vives, construit per l’arquitecte Javier Goerlich Lleó entre 1935 i 1945.  Ad este bon arquitecte Valéncia li deu un bon homenage, ya que reflectí molt be el modernisme valencià, que engloba el racionalisme i el art déco valencià.

A escassos metros i en mig de l’avenguda de Blasco Ibáñez, podrem vore una columna, en eixe punt un comando de ETA matà a traïció i pel tòs al catedràtic de Dret Mercantil En Manuel Broseta Pont, un15 de giner de 1992.

Ya en l’avenguda de Catalunya tenim a l’atra banda el colege de marianistes El Pilar, construït del 1955 al 1957 per l’arquitecte Pablo Soler Lluch; i a l’atra banda de l’avenguda de Blasco Ibáñez i cantó en l’avenguda d’Aragó tenim el primer edifici metàlic, el colege de Guadalaviar. De l’arquitecte Fernando M. García-Ordóñez.

En esta avenguda tenim l’afició al fútbol, l’estadi de fútbol Mestalla, inaugurat  en 1923. Fon proyectat per l’arquitecte Francisco Almenar Quinzá i acabat per l’arquitecte Ramón Ferrer Aguilar.  Caminem per a situar-nos en la porta principal de l’estadi en la avenguda de Suècia, a on podem contemplar el monument a l’Afició Valencianista.

Tornem a l’avenguda de Blasco Ibáñez en l’avenguda de Suècia,  i a mà dreta tenim la Confederació Hidrogràfica del Xuquer i la delegació de Facenda.  A mà esquerra, podem contemplar un gran mural de Michavila Roig i obrers, en l’archiu històric de l’Universitat i al costat la Facultat de Filologia i Traducció.

Més avant tenim l’antiga Facultat de Dret, hui convertida en la Facultat de Filosofia  i Ciències de l’Educació. En la frontera que dona a Blasco Ibáñez nos trobem el mural de la justícia.  A continuació la Facultat de Geografia i Història, i darrere d’estos edificis, la Biblioteca Joan Reglà, antigament la Facultat d’ Empresarials.

En el carrer doctor Moliner nos trobem en la parròquia de Sant Pasqual Bailón i en Micer Mascó, el colege Sant Josep de Calassanç, i en el mateix carrer tenim un  colege, el de les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús. A pocs metros, vorem la Pagoda, edifici que ocupà l’antic Palau de Ripalda. I front ad ell, tenim la Pèrgola, un lloc a on podrem fer-nos un almorzaret, per a, en acabant, anar als jardins de Monfort, chicotet i ben aprofitat, podem estar en silenci, contemplar els arbres, estàtues i multitut de flors. Els dos lleons de marbre que podem contemplar en el jardí són obra de José Bellver.  Foren fets per a l’escalinata del Congrés de Madrit,  pero no arribaren a colocar-se allí.

Caminarem un poquet pel passeig de l’Albereda, veent a la gent passejar. A pocs metros tenim l’edifici de l’antic hospital Casa de la Cigonya, hui convertit en edifici públic per a la Conselleria de Benestar Social, Participació i Transparència, Arbitrage Laboral i Vicepresidència primera.

A pocs metros, tenim el carrer de l’Arquitecte Mora, a on està l’antic restaurant Alameda, i la piscina Valéncia. També cal destacar un maravellós edifici, el Palau de l’Exposició, d’estil modernista valencià, va ser dissenyat per l’arquitecte Francisco Mora i, darrere d’ell, l’antiga Casa de Lactància, hui Balneari de l’Alberda, tancat temporalment.

Nos queda per visitar l’antiga Tabacalera, hui edifici de l’Ajuntament, construït per l’arquitecte Celestino Aranguren Alonso, en colaboració de Mauro Serred i Federico Garcia Patón, i com a director d’obra l’arquitecte Ramon Lucici Callejo, finalisaren les obres en 1909. L’edifici forma part del conjunt d’edificis en l’Exposició Regional Valenciana de 1909 com a pabelló industrial.

Nos queda l’hotel Westing, abans fon la Fàbrica de Llanes i Teles de l’industrial Vicente Marín Gómez, construït entre 1917 i 1921 per l’arquitecte Alfons Garin Ortola. L’immoble és conegut com a Indústria Llanera Valenciana, o Llanes Marín.

També a pocs metros, tenim o’ Archiu del Regne de Valéncia, podem consultar llibres de 1300, be per la pàgina web http://arv.gva.es, o presencial; millor no consultar molt la pàgina, ya que està en el “normalitzat”, un treball més que fer els que apreciem la nostra llengua.

En el carrer General Gil Dolz tenim el Museu Militar i antics quarters militars. En este gran barri tenim en casi tot el passeig de l’Albereda, a on triar per a desdejunar-se, almorzar, dinar, berenar o sopar, com també en gran part del barri Pla del Real.