Inici › Publicacions etiquetades Real Senyera

Real Senyera

¿Per qué la Senyera coronada és la bandera de tots els valencians?

Publicat el per

Per Antoni Atienza

Abans de tot, devem recordar que la Senyera és una bandera i que té un orige migeval. Les banderes migevals eren, sobre tot, instruments de guerra i de poder. També és precís senyalar que fins al sigle XV –i segons Moles, fins al XVIII- no existien banderes de “nacions”, ni de regnes. Les banderes eren derivats dels escuts (escut=senyal=senyera), i els emblemes heràldics eren privatius de l’aristocràcia i dels monarques. A soles, a partir del sigle XIII escomencen a aparéixer emblemes de les ciutats, utilisats, sobre tot, en sagells.

El Regne de Valéncia no tingué una repoblació ràpida. Durant molt de temps fon un territori de frontera, atacat en freqüència pels musulmans des d’Almeria i Granada i, més tart, el Magreb. Per a defendre esta frontera i ofegar les revoltes dels musulmans que habitaven el Regne, es varen organisar milícies, grups de ciutadans armats, que en cas d’atac eren avisats per a prendre les armes i lluitar. No eren tropes del Rei, puix el Rei no les pagava, sino milicians cridats per la seua ciutat i en armes pròpies, municipals o dels gremis. Era l’Host una força militar convocada pel Rei, segons la costum feudal, pero no organisada per ell. Per tant, no lluitaven baix els colors del monarca, sino de la ciutat que els mantenia i els proporcionava les armes. La formació d’esta milícia es feu durant el regnat de Jaume I, i consta en els Furs de Valéncia, a on s’establix que els cavallers de la ciutat devien seguir a la Senyera (1). A principis del sigle XIV, la força armada valenciana, de la qual la principal contribució era la ciutat de Valéncia, hagué d’eixir en diverses ocasions per a defendre els drets de la Ciutat i de les Viles Reals contra els abusos dels nobles. Per privilegi d’Alfons I, la milícia no podia lluitar fòra del Regne, i, per tant, devia de combatre dins de les nostres fronteres: era una força defensiva. En eixa época, la Senyera ya era coneguda com “del Rei e de la Ciutat”.

Figura fonamental per a entendre l’heràldica valenciana, fon el rei Pere II de Valéncia “el Cerimoniós”. El monarca va reinventar l’història dels blasons. La bandera barrada, fins ad eixe moment, no tenia un numero fix de barres; el seu orige havia segut obra de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncip d’Aragó, quan ya tenia abdós tituls. Per tant, hui per hui, l’opinió dels heraldistes més prestigiosos és que les barres són tant catalanes com aragoneses. Puix be, Pere II va establir que les barres eren l’emblema dels primitius comtes de Barcelona –quan el de Ramon Berenguer III era una creu roja en camp blanc-; i per a Aragó, es va “inventar” un escut blau en una creu blanca. Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts ne serien quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt del blau, en recort del color real d’Aragó. D’esta manera naixqué, cap a 1365, la Senyera de Valéncia, en la qual, la Corona representa, per un costat, el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l’aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, posant damunt de l’asta l’emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

En cas d’invasió del Regne, el punt per a concentrar l’Host devia de ser la ciutat de Valéncia, el Cap i Casal. Devem meditar qué vol dir açò de “Cap i Casal”…Per a avisar a pobles i ciutats, s’enviaven mensagers i s’hissava dalt del Portal dels Serrans – la via natural que s’obri cap a Castella – la Senyera, en un cerimonial que anà complicant-se en els anys. I ací està la clau del problema. Si la Senyera de Valéncia, la Senyera custodiada per Valéncia, encapçalava les tropes de tot el Regne de Valéncia, ¿no seria llògic considerar-la bandera del Regne de Valéncia, en una época, repetim, en la qual no existien “banderes d’Estats”?

La convocatòria d’Hosts del Regne es feu d’una manera molt clara i documentada durant el regnat de Joan II. Normalment, els monarques de la Corona d’Aragó preferien que els seus regnes i estats, en conte de convocar a un eixèrcit que ells no controlaven, redimiren el servici en diners. Pero Joan II es va trobar en dos ocasions, en 1462 i 1476, en la necessitat de convocar l’Host, i es feu ordenant, el propi monarca, que les viles reals acodiren en les seues tropes a Valéncia per a “seguir a la Senyera”. La Senyera va dirigir a les tropes de tot el Regne – de les viles reals i dels nobles aveïnats en el Cap i Casal o en viles reals – cap als seus objectius, eliminar en els dos casos les rebelions dels Jaumes d’Aragó, pare i fill, barons d’Arenós. També ho feu en 1526, contra els morics de la Serra d’Espadà; i en 1650, extraordinàriament, l’Host ixqué del Regne capturant Tortosa i bandejant als francesos que ocupaven Catalunya. Deu d’entendre’s que parlem de la Senyera conservada en Valéncia, en corona damunt de blau i en les barres reals, de les quals encara conservem la de Capdet (2). Per tant, documentalment, podem dir que gent de Borriana, de Morella, de Castelló o de Vilareal lluitaren seguint a la Senyera. I si ho feren seguint les banderes barrades del Rei, ho feren com a mercenaris, com a soldats pagats pel Rei, i no com a hòmens que complien un deure emanat de les lleis i costums de les seues ciutats.

Perque és precís recordar que la bandera quatribarrada representava al Rei (3), a un poder autócrata, i la Senyera valenciana, a les Ciutats, illots a on el poder feudal competia en les llibertats forals. ¿Per qué tantes i tantes ciutats del Regne adoptaren escuts pareguts al del Cap i Casal? ¿Per qué moltes atres l’incorporaren en el seu blasó? Si l’escut de Valéncia – corona i barres – dona orige a la Senyera –corona i barres -, ¿quines deurien ser, seguint la llògica heràldica, les Senyeres de Castelló, de Vilareal, d’Alzira, d’Agullent…?

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com a la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz, en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet o d’Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.

1. “Furs i ordenacions fetes pels gloriosos reis d’Aragó als regnícoles del Regne de Valéncia”, Edició de Llambert Palmar, 1482, lib, IX, rubrica XVIII, “Del Batle e de la Cort”, num. VI, fol. 30.

2. En canvi, no es guarda cap bandera quatribarrada, a banda del “Penó de la Conquesta”: la de Sagunt és dels anys 1920, i és una còpia del “Penó de la Conquesta”. El Penó és una bandera estranya, i mai s’ha estudiat a fondo per a poder determinar en exactitud la seua época.

3. La bandera quatribarrada fon un estandart personal del Rei d’Aragó, Valéncia, Mallorca i Comte de Barcelona. A principis del sigle XIV, el Rei de Mallorca va establir una bandera per a la Ciutat i Regne de Mallorca – la franja morada en castell d’argent -, conservant ell el seu estandart barrat. Pero el número de barres no fon fixat en quatre fins a 1360, aproximadament. Jaume I duya, normalment, dos barres a soles, pero no era un número fix. A partir del sigle XV, per les invencions heràldiques de Pere II, es va establir que l’escut de Catalunya eren les barres, i d’ahí es derivà que l’estandart català era el mateix que el real. Les barres passaren a ser una bandera del Rei d’Espanya despuix del matrimoni de Ferran d’Aragó i d’Isabel de Castella: trobem banderes quatribarrades en els galeons de la Gran Armada de 1588. En qualitat d’aixó, banderes del Rei d’Espanya figuren en les pintures del Palau de la Generalitat de Valéncia.

4. Inclús en el sigle XIX, com a mostra de l’avorriment que sentien cap als seus senyors feudals, Bunyol i Mislata adoptaren escuts en barres i corona. Mislata va decidir, fa uns anys, abandonar-lo i reprendre una heràldica senyorial, en l’oposició significativa d’Esquerra Unida.

*Artícul publicat en la revista “Renou” n°53 de l’Associació Cardona i Vives de Castelló (Hemeroteca).

Antoni Atienza és historiador i autor del llibre “La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians”.

Manifest de Lo Rat Penat (9 d’Octubre 2025)

Publicat el per

Hui, dia 9 d’octubre, els valencians celebrem, com tots els anys, l’entrada del rei Jaume I d’Aragó en la ciutat de Valéncia, la capital de l’antic regne musulmà de Balansiya, regne independent des del sigle XI.

Regne independent que, en el transcórrer del sigle XII, s’estenia des de les vores de l’Ebre fins a la frontera del regne de Múrcia, i que en el sigle XIII havia oferit al món hòmens tan destacats com el poeta Al-Russafi o l’historiador i polític Aben Al-Abbar.

Jaume I el convertí en un regne cristià, encara que la població musulmana continuà convivint en la cristiana fins al sigle XVII.

Regne autònom dins de la Corona d’Aragó, durant el sigle XIV oferí a Europa i a tota la cristiandat figures com sant Vicent Ferrer, el més gran orador del seu temps, i a son germà Bonifaci Ferrer, l’home que traduí la Bíblia al romanç valencià. Senya esta de singular interés quan nos enfrontem, en els nostres dies, ad aquells que, oblidant l’història, volen posar-nos en l’òrbita de la llengua catalana i dels països catalans.

Valéncia, el regne de Valéncia: especialmente volgut per Ferrando d’Aragó, perque en la seua joventut vixqué junt a son pare, Joan II, la guerra contra els catalans que volien independisar-se de la Corona d’Aragó. Dèu anys de lluita per a guanyar als rebels. Una mostra evident de les nostres diferències en el comtat de Barcelona i les terres de Catalunya.

Darrere, en els primers temps del sigle XV, deixem el regnat d’Anfós III, el Magnànim, l’home que rodejà la seua cort de Nàpols dels més grans cervells del Renaiximent.

El Sigle d’Or valencià. Aquell en el que lluí Ausias March, el més gran poeta del seu temps, el que veneraren els poetes castellans del sigle XVI, i entre ells Garcilaso de la Vega que es declarà el seu discípul.

O Joanot Martorell, qui en la seua obra Tirant lo Blanch fon capaç de seduir al propi Cervantes en Don Quixot de la Mancha, i que salvà la seua obra del fòc.

O Isabel de Villena, Jaume Roig, Roïç de Corella, que feren de la llengua valenciana la primera llengua culta de la modernitat.

¿I encara hi ha qui pretén afirmar que la llengua valenciana és un modo diferent de parlar català? ¿Quins autors catalans se nos oferixen semblants als valencians?

Fórem tan grans en el sigle XVI que el nostre poble va ser capaç de desafiar al propi emperador Carles V. La derrota de les Germanies inicià el procés de la nostra decadència económica, que culminà en l’expulsió dels moriscs.

I encara en estos temps difícils de la fi de les Germanies, la Cort valenciana del Duc de Calàbria, de Germana de Foix, de Mencia de Mendoza, sorprengué al món per la seua brillantea cultural. El regne de Valéncia, en el transcórrer dels sigles XV i XVI, fon la pedra angular en la consolidació de la Monarquia Hispànica.

Valéncia, en la segona mitat del sigle XVII, recuperà l’apreci dels Àustries quan, en el regnat de Felip IV, en acabant de la derrota de la Guerra dels 30 anys, Catalunya decidí, en el recolzament de França i d’Anglaterra, separar-se de la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica. Una desllealtat dels catalans a la que els valencians respongueren en la seua fidelitat a la Corona.

¿Quàn marcharen unides l’història de Valéncia i la de Catalunya?

Els historiadors catalans han contestat a la pregunta afirmant que en la Guerra de Successió, en els inicis del sigle XVIII, els “maulets”, llauradors valencians, defengueren la causa del pretendent austríac, Carles, front al francés Felip de Borbó, que coneixem com a Felip V d’Espanya.

Una falàcia més, perque els maulets mai lluitaren per una idea política, sino que ho feren perque el pretendent austríac els prometé entregar-los les terres que treballaven. Quan saberen que l’austríac havia pactat en els nobles valencians respectar les seues possessions, molts abandonaren la lluita.

Cap maulet estigué en la batalla d’Almansa. Ben al contrari, els seus líders foren empresonats.

I arribem al sigle XIX. El sigle de la Renaixença. Aquell en el que Teodor Llorente i Constantí Llombart lideraren, creant Lo Rat Penat, la lluita per la defensa de l’identitat valenciana. La seua llengua, l’història i la cultura.

Quan els catalans convertiren la seua Renaixença en una lluita política per l’independència de Catalunya, dels països catalans que incloïen a Valéncia, els nostres líders s’alluntaren d’ells.

No, Valéncia mai ha segut part dels països catalans.

En el sigle XX, en la seua primera part, quan Faustí Barberà creà Valéncia Nova per a promoure l’unitat política de tots els valencians en la defensa de les seues senyes d’identitat, mai afirmà que la llengua valenciana, que l’història del Regne de Valéncia, que la Cultura valenciana foren part de la llengua, de l’història, de la cultura catalana.

S’haurà d’esperar a la segona mitat del sigle XX per a escoltar-ho. I fon en el marc de la nostra Universitat a on els fets se produïren. Corria la década dels anys 60.

Un grup de jóvens de la burguesia rural, com Alfons Cucó, animats pels nous catedràtics Reglà o Tarradell, que apostaven per un catalanisme global, en el que Catalunya, Valéncia i les Balears formaven una entitat comú, capaç d’enfrontar-se al restant d’Espanya, escomençaren a propagar eixes tesis.

Dos catedràtics del mateix nivell s’enfrontaren ad ells, defenent la nostra identitat diferenciada: Antonio Ubieto, especialiste en l’Edat Mija, aragonés, i Julià San Valero, responsable de l’aula d’Història Antiga, defenent l’identitat valenciana. Julià San Valero fon jubilat, i Antonio Ubieto hagué d’abandonar la nostra Facultat de Filosofia i Lletres, acossat per un catalanisme furibunt que utilisà una idea política per a destrossar-lo: supostament, ser catalaniste era lo propi dels antifascistes, i ser valencianiste significava ser un fasciste.

A la victòria lograda en l’interior del món universitari, continuà la victòria en l’interior dels partits socialiste i comuniste. En el partit socialiste, Manuel del Hierro i els hòmens que en ell estaven foren obligats a abandonar el partit. Antonio Palomares, el Secretari General dels comunistes, hagué de fer lo mateix. Corrien les décades dels anys 70 i 80.

A soles el món de les falles i les festes valencianes, i la gent senzilla aliena a l’Universitat, continuaven sent defensors de l’identitat valenciana.

I Lo Rat Penat, l’associació cultural que ha segut en els seus més de cent anys de vida l’image viva de la Renaixença, alçà, junt a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i moltes atres entitats cíviques, la seua veu en defensa d’una identitat nacional pròpia que, en el marc d’Espanya, ningú podia negar.

Sorgiren els partits valencianistes, baix el seu ampar (Unió Valenciana és l’image més reconeguda) i, a pesar de les conegudes traïcions, sorgí la veu d’un poble que a través del poder de les urnes, a partir dels anys 90, demostrà en quí estaven.

Hui, en el marc d’este 9 d’Octubre, podem afirmar que la Batalla està guanyada a nivell popular. Falta véncer en aquells àmbits acadèmics i universitaris que continuen tancats a la valencianitat.

Lo Rat Penat otorga el premi “Crit Valencià de l’Any” al periodiste, Héctor Gonzalez, i premi colectiu extraordinari “Crit Valencià de l’Any”, a les Forces Armades, per la seua actuació en la DANA

Publicat el per

L’associació cultural, Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius del 9 d´Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, celebrarà el tradicional Sopar de Sant Donís en El Puig de Santa Maria el pròxim divendres dia 3 d’octubre.

La celebració s’iniciarà a partir de les 21.00 h. en un solemne Te Deum presidit per l’històrica Real Senyera de Lo Rat Penat en el Real Monasteri de Sta. Maria d´El Puig. Com és costum i tradició, se realisarà una ofrena floral a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. Igualment, se depositarà una corona de llorer en la tomba del pare Gilabert Jofré, fundador en Valéncia, fa més de 600 anys, del primer hospital siquiàtric del món.

Igualment, al finalisar el Te Deum, se farà entrega del premi “Crit Valencià de l’Any”, en el que Lo Rat Penat reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions.

Enguany, otorgarem el Premi Crit Valencià de l’Any individual a Héctor González Pérez de Villar i colectiu a les Forces Armades d’Espanya, Delegació de Defensa de la Comunitat Valenciana, per la seua destacada llabor durant la DANA.

El periodiste i comunicador, Héctor González Pérez de Villar rep este guardó per la seua lluenta trayectòria professional en mijos de comunicació, organisacions i institucions valencianes. El seu treball, sempre independent, pero al mateix temps sensible i compromés en les qüestions més pròximes que afecten als valencians, ha posat de relleu un profunt coneiximent i interés per la cultura i la valencianitat. Gràcies al seu esforç, la veu i les notícies de Lo Rat Penat i del valencianisme cultural han trobat espai i acolliment en els mijos i entitats en les que ha eixercit com a cap de redacció, responsable de comunicació o directiu.

El reconeiximent colectiu extraordinari recau en les Forces Armades d’Espanya, Delegació de Defensa de la Comunitat Valenciana, per les llabors d’assistència i recuperació desenrollades durant la DANA que va assotar Valéncia en l’autumne de 2024. Més de 17.000 efectius de la UME i dels tres Eixèrcits —Aire i Espai, Armada i Terra— varen participar en operacions de busca, salvament i rescat, aixina com en tasques de localisació i recuperació de desapareguts, neteja de les zones afectades, retirada de residus i respal llogístic en la distribució d’equips, aigua, aliments i bens de primera necessitat. A tot això es va sumar un respal sicològic i moral que va resultar fonamental per a les persones més vulnerables.

A continuació, s’assistirà al tradicional Sopar de Sant Donís en el Restaurant, Huerto de Santa María. En el transcurs del sopar, el President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro i Raga, farà la tradicional crida del 9 d’Octubre, animant al poble valencià a participar en la Processó Cívica acompanyant a la Real Senyera en el Te Deum de la Catedral i en l’homenage al Rei En Jaume, com a l’entitat promotora de la recuperació d’esta festa commemorativa que s’ha convertit en el Dia de la Pàtria Valenciana.

En el Sopar, les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocaorà, gentilea de La Casa de los Falleros.

Des de la centenària associació, els responsables de l’organisació del sopar han indicat que esperen contar “en una gran assistència de socis, amics i simpatisants, per tal de compartir una nit tan entranyable entorn ad este dia tan senyalat per als valencians“.
Llegir més Lo Rat Penat otorga el premi “Crit Valencià de l’Any” al periodiste, Héctor Gonzalez, i premi colectiu extraordinari “Crit Valencià de l’Any”, a les Forces Armades, per la seua actuació en la DANA ›

Lo Rat Penat celebrarà el 3 d’octubre el seu tradicional Te Deum i Sopar de Sant Donís en El Puig

Publicat el per

El pròxim 3 d’octubre, en motiu de la celebració del 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, l’entitat valencianista Lo Rat Penat, celebrarà un solemne Te Deum a les 21:00 h en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig i el posterior Sopar de Sant Donís, a les 22:00 h, en el Restaurant Huerto de Santa Maria en El Puig.

Est acte s’emmarca dins dels diversos actes que la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes organisa en motiu de la festivitat de tots els valencians, sent este u dels actes més especials, per celebrar-se en la localitat d’El Puig, enclavament històric que tingué una vital importància en la conquista del Regne de Valéncia per part del rei En Jaume I.

Ademés, El Puig és tot un símbol de valencianitat, sobretot des de l’any 1915, en el que es celebrà el primer Aplec valencianiste en el seu Real Monasteri, per a denunciar el seu estat ruïnós i reclamar una reforma urgent que dignificara est edifici que és part viva de l’història dels valencians.

Una de les entitats que encapçalà esta protesta fon Lo Rat Penat, conseguint, finalment, l’objectiu d’una restauració integral del Real Monasteri, de manera que, gràcies ad ella, hui lluïx de forma magnànima.

Per tots estos motius, Lo Rat Penat convoca a tot el valencianisme cívic i cultural a celebrar, units i en orgull, la nostra valencianitat el pròxim dia 3 d’octubre.

Durant el Te Deum s’entregarà el guardó “El Crit Valencià de l’Any“, la Regina dels Jocs Florals i la seua Cort d’Amor realisaran l’ofrena a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia, i depositaran, com és costum, una corona de llorer en la tomba del Pare Jofré.

Per a facilitar la participació, posarem un autobús que nos durà al Monasteri d’El Puig i, acabat el Te Deum, nos durà al Huerto de Santa Maria i, finalisat el sopar, nos tornarà a Valéncia.

L’autobús estarà a les 20:00 h en l’Albereda, al costat del Pont del Real, en la font de les Quatre Estacions, i eixirà a les 20:15 h per a dur-nos a El Puig, a on celebrarem, com hem dit, el Te Deum i posterior Sopar de Sant Donís. En acabant, el mateix autobús nos tornarà a Valéncia al mateix punt d’eixida.

Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocaorà, gentilea de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

Preu tíquet-donatiu sopar: 45 € socis, 50 € no socis, jóvens: 25 € (fins als 25 anys). Places llimitades fins a agotar la capacitat de la sala.

Reserves: secretaria@loratpenat.org i en la nostra sèu, per les vesprades, de 17:00 a 21:00 h, indicant si s’utilisarà l’autobús.