Mª FERNANDA D’OCÓN, UNA GRAN DAMA DE LA CULTURA I UNA GRAN VALENCIANA

El passat 24 de març, en un dia gris i plujós en Valéncia, rebiem la notícia de la mort de la gran actriu Mª Fernanda d’Ocón. Una de les més grans del teatre nacional nos deixava després d’una vida dedicada a l’interpretació, professió que la pujaria a les més altes cotes d’excelència i de reconeiximent.

En la seua destacada personalitat interpretativa va obtindre el carinyo i l’admiració del públic que quedava impressionat de poder vore-la en els papers dels millors autors teatrals. Mª Fernanda fon primera actriu del Teatre Nacional María Guerrero i rebé en vida els més importants premis i distincions a la seua llabor teatral: Medalla d’Or de les Belles Arts, Premi Nacional de Teatre, Filla Predilecta de Valéncia, Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana,…

Pero en estes paraules de despedida i en la sòrt d’haver-la coneguda i d’haver contat en la seua amistat m’agradaria destacar el seu immés amor a Valéncia. Mª Fernanda se sentia orgullosa de proclamar la seua valenciania i li encantava participar en les seues festes i tradicions.

En 2010 fon proclamada Regina dels CXXVII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Vingué a Lo Rat Penat de la mà d’una atra gran valenciana, la Dra. Mª Ángeles González Gudino, la seua gran amiga que havia segut Regina en la CXXI edició. Mª Fernanda fon una de les grans actrius del teatre espanyol, i com a dòna en una gran personalitat va saber dur i gojar cada moment de la seua vida. Com a anècdota d’eixa espenta i decisió, el mateix dia i en la mateixa conversació en la que el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, li oferí ser la Regina dels Jocs Florals, no sols digué que sí a l’instant, sino que en eixe moment ya sabia i decidí qui volia que fora el seu Mantenedor, Andrés Amorós, quin artiste pintaria el seu retrat per a la Galeria de Regines, el pintor Enrique Senís, i quin indumentariste, Enrique Marzal, li faria el trage de valenciana per a la gran nit dels Jocs Florals. Aixina era Mª Fernanda.

Els Jocs Florals se celebraren el 13 de decembre de 2010 en el Teatre Principal de Valéncia, com ve fent-se des de 1879, any en que Lo Rat Penat instaurà el certamen. Eixe dia Mª Fernanda va rebre el carinyo i l’admiració del públic valencià que omplí el teatre, i sé que, a pesar d’estar acostumada com a gran actriu a rebre l’aplaudiment del públic, fon una nit molt especial per ad ella i que mai oblidà perque sempre me recordava l’orgullosa que com a valenciana se sentia d’haver ocupat la Cadira d’Or. Mª Fernanda tingué una proclamació magnífica com a Regina dels Jocs Florals. Un poeta d’excepció, un dels grans poetes de la llengua valenciana, Anfós Ramon, guanyà la Flor Natural i l’acompanyà del braç a la Cadira d’Or… no podia haver tingut millor poeta la gran dama del teatre. Un gran Mantenedor, l’escritor Andrés Amorós, glossà la gran nit de la cultura valenciana des de l’amistat i l’admiració per Mª Fernanda: “Por todas partes ha paseado con orgullo su carácter valenciano. En muchas ciudades me la encuentro, luciendo su simpatía, su alegría natural, sus ganas de vivir y de disfrutar de todas las cosas buenas de la vida.”  La Banda Municipal de Valéncia posà música a la cerimònia i oferí un concert extraordinari en obres del Mestre Giner pel seu centenari, i el president de Lo Rat Penat recordà la figura de Teodor Llorente també en el seu centenari. Una gran nit per al recort…

Des del seu nomenament com a Regina, Mª Fernanda no deixà mai a Lo Rat Penat, volguda i admirada per tots, mai faltava a la provessó de la Mare de Deu, a les celebracions del 9 d’Octubre, a l’Ofrena de Flors,… enguany ya no pogué… Yo me quedava admirat de la cantitat de persones, moltes d’elles dònes de la seua generació, que la veen i la reconeixien i la saludaven i l’aplaudien: “mira és la d’Ocón”, i ella saludava orgullosa i agraïda per lo tant que Valéncia la volia.

Mª Fernanda me dia que de dos coses se sentia immensament feliç i agraïda, del carrer que la ciutat de Valéncia li dedicà en vida i d’haver segut Regina dels Jocs Florals. La nit dels Jocs Florals, quan se despedia del públic que l’ovacionava, Mª Fernanda volgué llegir estos versos: “Tengo un camino de estrellas soñando en el porvenir / y un taller de ruiseñores y un pensamiento en abril. / Tengo un camino de estrellas soñando en el porvenir / y quiero andarlo contigo, Valencia, para no andarlo sin mí.”

Adeu Mª Fernanda, que la Mare de Deu dels Desamparats a la que tant volies t’acullga baix son mant. En Lo Rat Penat estem molt orgullosos d’haver-te tingut i d’haver contat en la teua amistat, carinyo i companyia.

                                                                                              Vicent Xavier Navarro

                                                                                           President dels Jocs Florals

(Artícul publicat en el diari Las Provincias el dumenge, 27 de març de 2022)