Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Santiago Ramón y Cajal fon un mege i científic espanyol naixcut l’any 1852 en Petilla de Aragón (Navarra). Estudià la carrera de medicina en l’Universitat de Saragossa i, anys més tart, en concret en decembre de l’any 1883, obtingué la càtedra d’Anatomia de l’Universitat de Valéncia, lloc a on fins a l’any 1887 desenrollaria la seua activitat docent. Aixina mateixa, fon durant esta época quan Cajal inicià els seus estudis d’investigació en histologia, donant-li en un futur els seus fruits, i fon el primer premi Nobel de Medicina espanyol en l’any 1906.

Junt en Camilo Golgi, mege italià, Cajal rebé el premi Nobel de Medicina l’any 1906 pels descobriment de l’estructura del sistema nerviós; en concret, el paper de les denominades neurones, unitats bàsiques de les estructures nervioses que es comuniquen entre sí formant les sinapsis. El valencià Lluís Simarro Lacabra fon un històlec molt important en l’obra científica de Cajal, ya que, segons pareix, en el seu laboratori ensenyà a Santiago Ramón y Cajal la tècnica de tinció de Golgi per a descobrir les cèlules nervioses durant els anys que el Nobel estigué en Valéncia. Ademés, Cajal tingué l’ajuda del doctor Joan Bartual Moret, mege valencià i primer discípul del Nobel. Per tots estos acontenyiments, Valéncia s’establix com a punt de partida de la seua gran obra científica, posteriorment reconeguda.

Cajal tingué una vida social molt activa durant els seus anys en Valéncia. S’instalà provisionalment en una casa situada en la plaça del Mercat, molt prop de la Llonja de la Seda. Posteriorment, vixqué algun temps en el carrer de les Avellanes i, per últim, abans de la seua partida, s’instalà en el carrer de Colon. Durant estos quatre anys, tingué una relació molt estreta en l’Institut Mèdic Valencià, a on publicà les seues primeres investigacions microscòpiques inicials, i mantingué una relació molt productiva en est institut, inclús una volta acabat el periodo de la seua estància en Valéncia. Ingressà en la Real Acadèmia de Medicina, fon soci del Cassino d’Agricultura i participà en activitats de l’Ateneu.

Necessitaríem moltíssimes pàgines per a contar l’obra del gran Nobel. Estes pàgines a soles són un breu resum dels quatre anys que estigué en la nostra ciutat, ya que fon durant este periodo quan inicià els primers estudis, que el durien a conseguir, l’any 1906, el dit premi.

Actualment, la Facultat de Medicina conta en la seua entrada principal en un bust d’ell. Un bust que representa en molt d’orgull la presència d’un mege i catedràtic com ell en la Facultat de Medicina de Valéncia. Ell fon un impulsor nat de l’activitat científica en el seu camp deixant una impronta molt important en aquells alumnes que s’impregnaren del seu saber.

Per a tots els que hem estudiat en esta facultat, vore el seu bust en l’entrada de l’edifici nos produïx un enorme orgull i nos anima a voler més encara l’art de la medicina.