Lo Rat Penat edita el seu tradicional Calendari en llengua valenciana per al 2017

Lo Rat Penat ha editat el Calendari de l’associació per a l’any 2017. L’acte de presentació se celebrarà el dia 23 de decembre, divendres, a les 19.30 h. en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat, carrer Trinquet de Cavallers, núm. 9 de la ciutat de Valéncia. Assistirà el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, els autors de l’almanac i els representants del món cultural valencianiste. L’acte estarà presidit per la Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán.

El Calendari Lo Rat Penat 2017 arreplega les efemèrides valencianes més destacades i, ademés, inclou un apartat lliterari format bàsicament per texts poètics i uns atres de prosa adaptats a les diferents époques de l’any. Per últim, es dedica un faldó en cada més per a la divulgació i reivindicació de la cultura, la llengua, l’història i la personalitat autòctones a través de chicotetes referències a diversos aspectes que van des de la lliteratura en llengua valenciana fins a les nostres festes i tradicions.

En l’apartat lliterari figuren texts d’Ampar Cabrera, Donís Salvador, Elena Casa, Joan Josep Serra, Llúcia Gonzàlez, Lucas Grao, Marta Lanuza, Òscar Rueda, Francesc Tarazona, Sito Sanchis, Xavier Salvador i Zaït Moreno i la capçalera és de l’artiste Pepe Lacreu.

Igualment se presentarà un calendari de taula en llengua valenciana que enguany ha contat en la colaboració destacada de l’Agrupació d’Aquarelistes Valencians, Josep Francesc Rams, Manuel Escuín, Josep Lluis Andreu, Ferran Taengua, Joan Albandea, Salvador Rodriguez-Bronchú, Francesc Martin, Lleovigilt Contel, Guillem Solsona, Francesc Ferrandis, Ramon Miralles i Josep Galarzo, que han aportat les seues obres, resultant un calendari d’excelent calitat.

El Calendari editat per la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes acosta als valencians, seguint la tradició llombartina, els actes i dates culturals més significatius del Regne de Valéncia.

Alegacions a la declaració com a BIC de la Festa del Nou d’Octubre

Lo Rat Penat presenta el seu informe d’alegacions a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre.

La societat Lo Rat Penat ha elevat a la Conselleria d’Educació un informe relatiu a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre. L’entitat valencianista ha solicitat personar-se en el procediment per ser part directament interessada, puix fon gràcies a les seues gestions que l’històrica processó anual, abolida en 1707, va ser recuperada en 1922 en participació oficial de l’Ajuntament i la Diputació de Valencia.

Lo Rat Penat fa valdre ademés la seua condició d’institució consultiva de l’Administració de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural, d’acort en la Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998 modificada per la Llei de Senyes d’Identitat, que ara el tripartit pretén abolir.

L’informe d’esmenes a l’exposició de motius publicada per la Conselleria en el DOCV el passat més d’octubre de 2015 se centra en quatre grans blocs. Per una banda, se critica la reducció errònea que es pretén fer de l’àmbit simbòlic de la Senyera i de la processó a únicament la ciutat de Valéncia, quan és evident que tant una com atra són símbol identitari i patrimoni de tots els valencians.

En segon lloc, se detecta en l’exposició de motius de la Conselleria dos inexactituts històriques importants. Per una banda, l’afirmació de que “des del sigle XVII s’ha celebrat quasi ininterrompudament”, quan la realitat és que la processó fon prohibida en 1707 per les noves autoritats borbòniques i que des d’aquell moment fins ben entrat el sigle XX només se celebrà en 1738 i 1838. Per una atra banda, l’afirmació de que fon recuperada en participació de l’ajuntament en 1931 (sense fer menció a l’entitat valencianista), quan la realitat és que fon en 1922 i gràcies als esforços de Lo Rat Penat, motiu pel qual dita entitat ocupa des d’aquell moment una posició preeminent en el desenroll de la mateixa.

Ademés, Lo Rat Penat troba  inadmissible que s’obvie la presència de la Senyera en la Sèu com a constant històrica central de la Processó del Nou d’Octubre, tant en l’época foral com des de la recuperació definitiva de l’acte en la tercera década del sigle XX. L’informe també menciona una série de detalls adicionals i inexactituts (com per eixemple l’us, en l’exposició de motius de la Conselleria, de la numeració barcelonina dels reis forals en lloc de la valenciana), la correcció dels quals també se solicita.

L’informe complet està a disposició del públic punchant ací.