LO RAT PENAT ESTUDIA DENUNCIAR PER PREVARICACIÓ AL PRESIDENT DE LA AVL
Lo Rat Penat estudia plantejar accions llegals per prevaricació contra el president i acadèmics de la AVL que han decidit materialisar un acort de cooperació en l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Universitat de les Illes Balears per a una “normativa llinguística inclusiva i unitària”.
Esta última maniobra de la AVL, dirigida des del secessionisme catalaniste, per a implantar el català en la CV, és un greu incompliment de les funcions i obligacions que s’encomanen a esta institució i als seus acadèmics, en la Llei 7/1998 de 16 de setembre de creació de la AVL.
Els valencians no podem seguir soportant l’elevat cost econòmic de manteniment i salaris d’uns acadèmics al servici de l’expansionisme cultural i llingüístic català. Ademés d’arrogar-se una representació que no els correspon sobre el patrimoni cultural del Poble Valencià. Este pacte deslleal, excedint-se en les seues funcions, és una mostra de la seua inutilitat per a impulsar l’us de la llengua valenciana pròpia i genuïna. Llengua valenciana que triem lliurement els valencians com a vehícul de comunicació i expressió de la nostra cultura, i que ells, més que ningú, han de respectar.
Esta nova maniobra per a la creació d’una “normativa inclusiva i unitària” al servici i baix els dictàmens d’entitats catalanistes fòra de l’àmbit territorial, cultural i polític de la Comunitat Valenciana, seguix una vegada més l’estratègia anexionista del nacionalisme català, encapçalat per Torra, Puigdemont i els seus satèlits del tripartit que governa la CV.
El Poble Valencià no pot permetre que la fractura social en la que viu ara Catalunya siga exportada a la CV pels talibans i colaboracionistes del nacionalisme català. El president de la AVL, Sr. Ferrer, vol decidir una vegada més contra el Poble Valencià.
El Sr. Ferrer utilisa novament de forma impròpia i illegítima una institució que hauria d’estar al servici de la llengua valenciana impulsant el seu us i apreci. Est acort de la AVL, que torna a posar en qüestió la seua utilitat, sols contribuïx a incrementar el rebuig i desprestigi d’una institució que novament se posa al servici de l’ideari per a la creació dels països catalans: una llengua, una nació.