El 15 d’agost de 1979 es reuniren les professores del Conservatori de Valencia, Maria Teresa Oller i Emilia Muñoz, en casa de Rosa Bartual, per tal de demanar-li ad esta ultima la creacio d’un cor de caracteristiques especials per a poder interpretar, sense mixtificacions, les cançons populars del poble valencià. Les cançons populars, encara que, sense tindre relleu academic, formaven part de la vida cotidiana i de l’historia de Valencia, pero encara que estaven vives en la memoria de la gent i moltes estaven arreplegades per musics i folcloristes de reconegut prestigi, baix els auspicis de l’Institucio Alfons el Magnanim, corrien el perill de desapareixer en anar morint les persones que les coneixien i cantaven. Per tant, el motiu fonamental de la creacio del Cor Popular de Lo Rat Penat no fon mai l’investigacio ni la coleccio de material, sino primordialment la difusio, tal i com diu el seu lema: “Que els vells recorden i els jovens deprenguen”.
En principi se pensà que el Cor el formaren set o huit persones que acompanyarien al Grup de Danses de l’Entitat, que feya poc s’havia refundat, pero pronte el Cor va anar prenint independencia i vida propia, cosa que va causar mes d’un maldecap.
En els primers dies d’octubre de 1979 escomençaren a arreplegar gent i a ensajar les primeres cançons d’un repertori que se pensava seria de deu o dotze cançons i que en 1999 passen de 350.
La presentacio oficial, vestits ya en el trage tradicional del sigle XIX i en mes de 25 components, fon el 8 d’octubre, vespra del gran Dia Valencià, en l’Hotel Astoria, en el sopar de Sant Donis, a on estaven reunides mes de doscentes persones presidides pel Governador Civil, José Mª Fernández del Río i la seua senyora, i Xavier Casp, qui per aquelles dates era president de Lo Rat Penat.
L’exit fon apoteosic; la gent, entre sorpresa i emocio, no parava d’apludir i aplaudir. A la Directora, com si d’un torero se tractara, l’alçaren en volandes. El Cor havia naixcut oficialment baix els millors dels auguris. La riquea d’esta terra està descrita, en totes les facetes, per les cançons populars que, com molt be diu el seu nom, son les cançons que el poble interpreta en qualsevol moment del dia, davant de distintes situacions, expressant penes, alegries, jocs i critiques.
Actualment el Cor Popular conta, com ya hem alvançat, en un repertori de 350 cançons, que podem dividir en amples grups, entre els quals cap destacar: humoristiques, de breçol, de pasqua, de “quintos”, havaneres, pregons, de taverna, narracions, de camp, falleres, romanços, de llar, de treball, nadalenques, albades i “albadas”, goigs, aurores, jotes, de jocs i de bateig.
Totes estes cançons son interpretades pel Cor, de viva veu, tal i com el propi poble les ha cantades sempre, sense eleboracio academica alguna, perque el poble quan canta les seues cançons, no la te, i ademes, sería inadequada per ad estes musiques tan espontanees.
Al mateix temps, estes cançons son acompanyades per intruments caracteristics: guitarres, gitarro, bandurries, llaüts, postices, panderetes i, en alguna ocasio, acordeo.
En tots estos vint anys de vida, el Cor ha estat format per aproximadament unes 45 persones, entre musics i cantants. Les actuacions les realisen quasi sempre ataviats en el trage tradicional valencià, be el del s. XVIII o el del s. XIX, pero, segons les circumstancies, tambe ha adoptat ultimament un uniforme mes funcional per a les actuacions no oficials.
El palmares artistic del Cor Popular es ben ample i dens. Despres de l’aprenentage i “rodage” del Cor durant tot 1981, a lo llarc de 1982 i 83 inicia una llarga serie de recitals per tota la geografia valenciana, auspiciada i dirigida per la que era Caixa d’Aforros de Valencia, al ritme d’una actuacio per semana. Allo els brindà l’ocasio de coneixer infinitat de pobles nostres que ni els membres del Cor sabien a on estaven localisats i, al mateix temps, fon motiu de que tots eixos pobles conegueren a Lo Rat Penat i al seu Cor.
Transcrit del llibre Història de Lo Rat Penat.
