Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35

Ratatuille, una espècie de titaina a la francesa

Ratatuille, una espècie de titaina a la francesa

Per Antonio Moreno Martínez

Escomença giner en una forta costera i en l’habitual llistat de “pendents”. Pero també, en la màgica ilusió infantil que ve d’Orient, a lloms de tres gamells jagants. Hui vos proponc tornar a París, pero, ara, al de Ratatuille (2027), una ciutat de dibuix que podríem colorejar en els alpinos que aparegueren en el balcó de ma casa, a la vora de l’aigua, les pells de creïlla i les sabatilles que havia deixat, abans de gitar-me, enjorn, en un primerenc matí d’hivern.

Els últims mesos, hem viajat a París, en tres o quatre ocasions. Visitàrem la ciutat de l’amor, la capital de la vanguarda d’entre guerres, de la moda… Pero ¿qué seria d’esta ciutat sense una bona taula? Hui vos proponc acostar-nos al breçol de l’alta gastronomia, una ciutat que ocupa, darrere de Tóquio, el segon lloc del món en número d’estreles michelin —estreles que s’otorgaren per primera volta en 1926, en reconeiximent a la bona cuina.

Òbviament, el cine no passà d’este acontenyiment sense dir res. Multitut de películes introduïren en els seus guions gran varietat de restaurants i viandes. Chicotets bistrots i famosos menjadors aguaitaren a la gran pantalla, en películes inoblidables. Des de Maxim’s —en Moulin Rouge (1952) o Midnight en Paris (2011)—, fins a La Renaissance —en Malaïts Bastarts (2009)—, o el Café Les Deux Moulins —en Amelie (2001)—; locals que han perfilat la personalitat d’uns personages en busca de bons menjars. Eixa complexa, metòdica i estressant “vida” d’estos establiments atragueren d’immediat a directors i guionistes, en l’intenció de desvelar lo que s’amaga en el fondo d’un bon plat.

Café Les deux moulins, en el cor de Montmartre
Café Les deux moulins, en el cor de Montmartre

Fa ya uns anys, una senzilla comèdia francesa —d’eixes de vesprada de manta i sofà— me sorprengué en mostrar-me les interioritats de la cuina d’un selecte restaurant francés: American Cousine (1999). En ella, Loren Collins (Jason Lee) —un cuiner americà sense formació—, se trasllada a França per a treballar en el millor cuiner francés, Louis Boyer (Eddy Mitchell). Despuix, ya imaginareu: chic coneix a chica (filla del chef francés), s’enamora i deprén l’essència del bon cuinar. Res de nou, encara que agradable i distreta —que ya és molt—. Pero des d’eixe dia, el meu punt de vista del complex treball en la cuina d’un restaurant per a dur qualsevol plat a la taula dels comensals, canvià per a sempre.

Cartell de la película: American cuisine
Cartell de la película: American cuisine

Més tart vingueren: Un viage de dèu metros (2014), Chef (2014), i Deliciós (2021) —sobre l’apertura, en 1789, del primer restaurant de França (i, provablement, del món)—. En Ratatouille (2007), entrí en una atra dimensió.

Cartell de Ratatuille
Cartell de Ratatuille

Dirigida per Brad Bird —artífex de Els increibles (2004), d’alguns episodis de Els Simpsons (1989), Missió impossible: Protocol fantasma (2011) i també de Tomorrowland: El món del demà (2016), rodada, en part, en Valéncia—, Ratatouille —guanyadora de l’Òscar al millor llarcmetrage d’animació i nominada en quatre categories més (entre elles el de guió original i banda sonora)— narra l’història de Remy, una rata dels suburbis de París que ansia convertir-se en chef, despuix de vore uns programes de televisió, i en contra del desig de la seua família. El destí du a Remy fins al restaurant de Auguste Gusteau, Chez Gusteau, el millor representant de la nouvelle cusine. Sobre ser una rata, la passió de Remy per la cuina i l’ajuda d’un jove i inexpert chicon (Alfret Lingüini), acaba transformant-se en el chef que ensomiava ser.

Ratatuille, que obtingué nou premis Annie —alguna cosa aixina com els òscars del cine d’animació—, incloent els de millor película, direcció, guió i música, és una película de dibuixos. Pero, encara que a primera vista parega una proposta impossible (i absurda), vos proponc passejar pels carrers que recorren els seus personages en la gran pantalla.

Fotograma de Ratatuille: Remy i Alfret
Fotograma de Ratatuille: Remy i Alfret

En tants “viages” com hem compartit fins ara, deuria aclarir-vos que, evidentment, el seu rodage no tingué lloc en cap ciutat. Pero veent la película, resulta innegable reconéixer que la seua visió nos transporta al vell París, als carrers i racons que vixqueren els animadors del film per a captar l’ambientació i l’atmòsfera d’una ciutat que vos invite a visitar ara, en escomençar un nou any.

Prepareu-vos per acostar-nos als icònics racons que hem vist en la pantalla: les teulades d’edificis senyorials, andanes que aguaiten a la torre Eiffel, fronteres de cases i cafens, a les aigües del Sena… En el número 8 de la rue des Halles, molt prop d’Île de la Cité, trobarem Au Renard Blanc, la botiga d’extermini —hui Aurouze— que Django, el pare de Remy, mostra al seu fill per a que comprenga la verdadera relació entre els humans i les rates, com ell. Més avant, vos aconselle passejar per vora riu i detindre-vos junt al pont d’Arcole i, creuant a l’atre vora del Sena, assentar-vos al costat del Petit Pont, el lloc a on Lingüini tracta d’ofegar a Remy, despuix de descobrir-lo en la cuina del restaurant. Ara, és un bon moment per a adinsar-se en els albellons de París i caminar en acabant pels carrers del barri que roden La Tour d’Argent —en el 15 Quai De La Tournelle—, frontera i edifici en que s’inspiraren per al Chez Gusteau, escenari central de la película. I, una volta més, contemplar la torre Eiffel, com se veu en les seqüències més icòniques del film —en l’apartament d’Alfret o en la part més alta del restaurant de Gusteau—. Pero no vos esglayeu, la passejada que vos proponc no és massa llarc, només tardareu uns pocs minuts, a una banda i l’atra del riu, en l’Illa de la Cité i Notre Dame enmig.

Au Renard blanc, en el 8 de la rue des Halls
Au Renard blanc, en el 8 de la rue des Halls
Fotograma de Ratatuille: Le petit pont
Fotograma de Ratatuille: Le petit pont
La Tour d’Argent, en el 15 Quai de La Tournelle
La Tour d’Argent, en el 15 Quai de La Tournelle

Si el cine, per definició, és pura màgia, passejar per una ciutat de dibuixos animats, no resultarà gens difícil. A soles tindreu que recuperar la mirada d’eixe chiquet que, en este mes de giner, s’ha gitat enjorn en la Nit de Reixos, i s’acaba de despertar. Al cap i a la fi, i d’acort en August Gusteau, si «qualsevol pot cuinar», res és impossible. A soles se requerix: desijar-ho, en força.

Fotograma de Ratatuille: Chez Gusteau
Fotograma de Ratatuille: Chez Gusteau

I no, no és una simple coincidència que “ratatuille” (ratatolha en occità, puix és originari de Niça) siga també el nom d’un plat francés, fet al forn, barrejant tomata, albargines, carabasseta, salsa de tomata, tomello (o orenga, al gust), pebre negre acabat de moldre i oli d’oliva. L’humil plat que du a Anton Ego, l’amargat crític culinari, a retornar a la seua infància. Perque, i en paraules de Remy: els menjars, els plats, «fan olor a tradició i saben a memòria».

Fotograma de Ratatuille: Anton Ego despuix de tastar el ratatuille
Fotograma de Ratatuille: Anton Ego despuix de tastar el ratatuille

¿Vos enrecordeu?

Convocatòria del Concurs de Llibrets de Falla 2026

CONCURS DE LLIBRETS DE FALLA 2026

que organisa

LO RAT PENAT

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat convoca el tradicional Concurs de Llibrets de Falla fent l’anual crida a les Comissions Falleres i als nostres poetes per a participar en este certamen on l’humor, l´ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d´esta part fonamental de la llengua i cultura valencianes i de la nostra Festa més universal. En l’expedient de la UNESCO de declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, entre els aspectes de la festa a protegir, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este certamen.

Este centenari concurs, en el que es repartiran els premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Albaes Indumentària Tradicional, Actualidad Fallera, Camping Les Palmeres, Siglo XVIII Valencia, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Delmonte, Família Alapont, Família Ramon-García i Família Alandes-Casa.

DATES DE PRESENTACIÓ

  • 30 de giner de 2026, últim dia per a l’entrega de 7 còpies dels originals en vers i en llengua valenciana, en format A4, totalment anònims i en un lema, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia, per a ser evaluats pels membres de jurat.
  • 2 de març, últim dia per a l’entrega de 10 eixemplars dels llibrets impresos i tal com van a ser distribuïts. Igualment últim dia per a l’entrega d’originals que participen en el Premi de Portada.

INSCRIPCIÓ

Podran participar totes les comissions de falla que ho desigen, sempre que estiguen censades com a tals en la Junta Central Fallera. En la Secció “Regne de Valéncia” només podran participar els llibrets de les falles que no estiguen integrades en la Junta Central Fallera.

Els treballs hauran d’estar escrits en vers i en llengua valenciana. En primer lloc se presentaran escrits a màquina, en format A4, totalment anònims, en un lema, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9  – 46003 Valéncia, Tel. 96 391 09 92, per la vesprada de 17 h a 21 h, quedant automàticament descalificats els treballs que porten seudònims o firma que permeta al jurat identificar a l’autor. Se presentaran SÈT còpies dels treballs. La data per a la presentació dels treballs finalisarà improrrogablement el dia 30 de giner de 2026, a les 21 h.

Entre els dies 2 de febrer al 2 de març de 2026, totes les comissions hauran de presentar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers nº 9 de Valéncia, Tel. 96 391 09 92, per la vesprada de 17 h. a 21 hDÈU eixemplars dels llibrets, impresos i tal com van a ser distribuïts. En Lo Rat Penat se comprovarà que els treballs presentats coincidixen en els que se van a divulgar, quedant automàticament descalificats tots aquells que sofrixquen modificacions, aixina com aquells que no hagueren aportat els eixemplars editats. En tots els llibrets editats haurà de figurar expressament el nom de l’autor o autora, no sent admesos els llibrets anònims o firmats per la Comissió. Els originals que participen en el Premi de Portada podran presentar-se igualment fins al dia 2 de març,  valorant-se al màxim la relació del dibuix de la portada en el tema de la falla.

El jurat se reunirà en Lo Rat Penat el dia 4 de març, dimecres, i emetrà el veredicte, el qual serà inapelable. Tan sols després d’assignar la puntuació a cada treball, s’informarà als membres del jurat del nom de l’autor aixina com del de la Comissió de la falla.

Pots descarregar-te les bases en l’enllaç de baix:

Bases Concurs de Llibrets de Falla 2026