Per Chemi Martínez Villalba
L’història del Valéncia Club de Fútbol està íntimament lligada als murs de l’estadi de Mestalla, un temple del fútbol que ha segut molt més que un simple camp de joc durant vora un sigle. Des de la seua inauguració en 1923, Mestalla ha segut testic d’innumerables moments que han marcat la trayectòria del club: gols inoblidables, nits europees màgiques, títuls històrics i, sobretot, una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Pero tota història, per gloriosa que siga, té un final. I ara, despuix de més de cent anys de vida, l’estadi més antic de la Primera Divisió espanyola es prepara per a despedir-se. La mudança al nou estadi en l’avinguda de les Corts Valencianes —conegut popularment com el Nou Mestalla— marca l’inici d’una nova etapa per al club, una que pretén recuperar l’ambició perduda i proyectar al Valéncia CF cap al futur.
El Nou Mestalla és molt més que una instalació moderna. Concebut fa més d’una década, la seua construcció es veu paralisada durant anys per motius econòmics i administratius, fins al punt que es va convertir en un dels símbols més visibles de la crisis institucional del club. No obstant, en els últims mesos, el proyecte ha cobrat vida en renovat impuls gràcies a acorts institucionals i a la necessitat urgent de modernisació.
L’estadi contarà en una capacitat per a més de 70.000 espectadors, encara que en la seua fase inicial s’habilitaran unes 49.000 localitats. Dissenyat en criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, el recint aspira a convertir-se en un referent europeu, no solament en el pla deportiu, sino també com a espai polivalent per a events culturals i socials. Ademés, la seua ubicació estratègica en una de les artèries principals de la ciutat promet millorar l’accessibilitat i fomentar el desenroll econòmic de la zona.
Per a l’afició, la despedida de Mestalla serà, sense dubte, un moment carregat d’emoció. Cada racó del vell estadi guarda recorts imborrables. Des de la grada d’animació, que ha espentat a l’equip inclús en els moments més obscurs, fins a la grada de tribuna, a on s’han forjat llegendes i s’ha aplaudit el bon fútbol. Mestalla no solament ha segut la casa del Valéncia CF; ha segut el cor d’una comunitat que ha trobat en el fútbol una forma d’expressió i d’identitat.
El club ya ha anunciat que prepara una série d’actes commemoratius per a honrar la memòria de l’estadi i oferir als aficionats l’oportunitat de despedir-se com es mereix, tancant aixina un capítul dorat de l’història del fútbol espanyol.
En nostàlgia, pero també en esperança, el Valéncia CF pega un pas cap al futur. El Nou Mestalla no substituirà l’història del vell, pero serà l’escenari a on noves generacions construiran la seua pròpia. I encara que canvien les parets, lo que permaneix és el sentiment: “Amunt Valéncia”.
