Per Amparo Soriano Doménech
Un poc d’història dels belems
La primera representació coneguda del naiximent de Jesús és un fresc del sigle III realisat pels primers cristians en les catacumbes d’época romana.
El primer belem catòlic
En 1223, sant Francesc d’Assís aplegà, junt en son germà Lleó, a la població de Greccio, en la regió italiana del Laci. Per a intentar evangelisar a la població de la regió, majoritàriament analfabeta, Francesc demanà una dispensa al papa Honori III per a crear el primer belem en una cova molt pròxima a l’ermita de Greccio.
En Espanya, el rei Carles III i sa muller, Maria Amàlia de Saxònia, importaren aquella costum al nostre país i l’introduïren en els seus palaus.
És d’agrair el deler que molts mostrem pel naiximent i la representació en el belem, en que apareix des de l’anunciació fins a la Verge Maria.
Passegem per Valéncia i entrem a on es planten belems
L’Associació de Belemistes de Valéncia s’encarrega de plantar alguns dels belems del Cap i Casal, com ara el de l’Ajuntament, la basílica de la Mare de Deu, la Generalitat, la Diputació, el Museu Nacional de Ceràmica o el Mercat Central, entre uns atres.
De les festes de Nadal, no a soles destaquen els belems, també s’allumenen els carrers i les places i es planten arbres de Nadal per a decorar diferents punts de la ciutat.
Mamprenem el recorregut visitant el primer belem, el de la basílica de la Mare de Deu, situat en el camaril —pujant per l’escala interior—.
Està a peu pla, de manera que es pot contemplar lo frondós que és i els detalls de tots els elements: els ponts, les cases en la seua proporció, les figures, les palmeres, etc.
Se pot visitar en l’horari de la basílica.
En acabant, passarem al Palau de la Generalitat, a on podrem vore el belem que s’ha montat en la planta baixa, que és un poc més chicotet que enguany passat. A partir del 15 de decembre, es pot visitar en l’horari que establixca la Generalitat.
En la plaça Manises, entrarem en la sèu de la Diputació, a on han montat un belem emmarcat com un retaule; és dir, en volumetria i molta profunditat. Les montanyes, la cova i el castell apareixen en molt bona perspectiva.
A poques passes de la Diputació, travessarem la plaça de la Mare de Deu i anirem a Sant Esteve, a on enguany passat el belem era la representació de tota la creació fins a la fugida cap a Egipte. En esta parròquia, el solen plantar entre uns quants altars, a mà esquerra entrant per la porta de la plaça de Sant Esteve.
En acabant, nos allargarem a l’iglésia de Sant Joan de l’Hospital, en que, només entrar, trobem el naiximent en un cartell de concurs de belems, per si vols participar en el que tens en ta casa plantat. Tenen un horari molt ampli, ya que se sol celebrar una missa cada hora.
En la parròquia de Sant Tomàs, també podrem vore, en l’interior i a mà esquerra –concretament en un dels altars–, el belem d’enguany, que es podrà visitar a partir del dia 15 de decembre.
D’allí passejarem fins al museu del Marqués de Dosaigües, a on podrem vore el naiximent en la sala de les carrosses.
I des d’allí nos dirigirem a l’Ajuntament, a on, en el fondo del Saló de Cristal, se troba molt ben emmarcat el naiximent. Enguany, tenim un nou personage, una figura d’un voluntari de la zona afectada per la dana.
I, caminant cara al Centre d’Artesania, prop de l’Antic Hospital, tenim una preciosa representació del belem, els reixos pujats en gamell molt abillats i en preciosos adorns, igual que els seus pages. Presenta molt bona allumenació i és un belem molt alt.
A continuació anirem al Mercat Central. Just al mig del pabelló vorem, molt ben representat, el gran belem, en figures i escenes ben boniques.
A pocs metros, en Sant Nicolau, podrem contemplar un belem vertical.
Una volta ixcam d’allí, farem temps, puix a les sis i mija podrem anar a vore, de dilluns a dissabte, el de la parròquia dels Mercedaris en la plaça de Vicent Iborra. Un belem en el que he colaborat un poquet. Fa 6×3 m i es pot rodar per a vore: l’anunciació, una castanyera que ven taronges i castanyes, l’ensomi de sant Josep, la visitació de la Verge a sa cosina Isabel, un mercat a on els personages del belem se supon que han comprat les ofrenes, un forner i un ferrer, una casa de cantereria, un portal en una rabera d’ovelles en el pastor, l’anunciació als pastors buscant hostal, el naiximent, la presentació de Jesús en el temple, la vinguda dels Reis d’Orient, aixina com diversos elements decoratius.
Si aneu a vore’l, espere que vos agradarà el treball fet per un grup de la parròquia.
A l’atra vora del riu, en el Nuevo Centro, també podrem vore el belem que monta l’Associació de Belemistes de Valéncia. En ell, podrem contemplar com se fa de nit i de dia.
I, en la mateixa llínea del riu, apleguem a Santa Mònica, a on podrem vore dos belems: u dins de la parròquia, enorme i en molta volumetria, i el de dins de la residència, chicotet, pero preciós.
També moltes falles fan la representació del belem, com ara la del Mercat de Castella, que el planta en el casal faller, situat en els baixos del mercat.
La falla Na Jordana enguany m’han comentat que faran exposició del mal que ha fet la dana.
En el Cabanyal, podrem anar a vore el belem monumental, en el casal de la germanor del Santíssim Ecce Homo, ubicat en el carrer Vicent Ballester, 23, baix.