Per Lucas Grao i Silvestre
El passat dimarts 12 de febrer, en el Centre Cultural La Nau de Valéncia ciutat, s’inaugurà l’exposició Gastronomía Medieval. El llibre de Sent Soví y la cocina en los siglos XIV y XV. Una exposició d’entrada lliure, que fins al dia 25 de maig, mostrarà per primera vegada el manuscrit que conté El Llibre de Sent Soví, el més antic receptari de cuina europea escrit en una llengua diferent de la llatina, concretament en la nostra: la valenciana.
La mostra està estructurada en tres seccions: “Cocina para leer. Los recetarios y sus ingredientes”, “Fogones medievales. La cocina como espacio de trabajo y creación” i “Comer juntos en la edad media. El universo de la mesa”. En la primera d’elles s’explica el context històric de l’obra dins de l’àmbit dels territoris mediterràneus de l’antiga Corona d’Aragó, en acabant, nos trobarem en una ampla mostra d’atifells de cuina, aixina com plats, caçoles, olles o morters, en peces provinents de diferents museus i archius, tant valencians, com del restant d’Espanya i d’Europa. La tercera part de la mostra nos sumergix en els rituals al rededor de la taula, retratant els convencionalismes d’una societat migeval en amples diferències socials, reflectides també en la cuina i la taula.
Esta recomanable exposició, en un ampli programa d’activitats culturals i que contarà en visites guiades fins al mes d’abril, està organisada en motiu del 700 aniversari del manuscrit, encara que l’única còpia que es conserva en la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia dataria de principis del sigle XV, pareix acceptat pels estudiosos de l’assunt que fon copiada d’un manuscrit anterior, de data 1324, en l’antesala del Sigle d’Or de les lletres valencianes.
El Llibre de Sent Soví és un receptari que conté setantadós receptes de cuina valenciana migeval i que es troba insertat en el Manuscrit 216, una de les joyes de la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia, a on supostament, arribà en temps de la desamortisació de 1835, des del convent dominicà de Santa Caterina de Valéncia. El ms. 216 és un interessant volum miscelàneu que conté díhuit llibres, en matèries tan dispars com ara medicina, religió, astrologia, astronomia o un chicotet compendi gramatical, a banda del nostre protagoniste: El Llibre de Sent Soví, paradigma d’una cuina valenciana i mediterrànea en ingredients ben arraïlats i en clares influències àraps i judeues.
Si atenem al seu pròlec, este llibre fon escrit per un cuiner del rei d’Anglaterra en l’any 1024, per petició d’En Pere Felip, escuder del dit monarca, encara que, segons diversos estudis, este pròlec seria un reclam, una tàctica de màrqueting migeval per a donar més importància al text, puix les receptes són clarament mediterrànees i pareix impossible que els plats que es descriuen en ell se cuinaren en l’Anglaterra del sigle XI.
A vegades, per avatars del destí, este tipo de manuscrits miscelàneus tan apreciats en la seua época i habitualment anònims, se troben en llocs dispars i alluntats del seu orige, per lo que és complicat conéixer la seua procedència. No és el cas del nostre ms. 216, d’inequívoca adscripció al Cap i Casal del llavors Regne de Valéncia, no debades, el quart dels llibres porta per títul Llunari Valencià i conté unes taules d’astrolabi per a conéixer la distribució de les hores solars entre el 2 de març i igual data de l’any següent, contant vint llegues a la redona de la ciutat de Valéncia. Aixina mateixa, l’octau dels llibres se titula Lapidari Valencià, a cavall entre ciència i superstició, fa una descripció de les dotze pedres precioses i les seues propietats sanadores.
A pesar de lo ací expost, el sugerent i misteriós títul d’El Llibre de Sent Soví, unit a l’importància de ser el primer receptari d’estes característiques i principi documental d’una de les gastronomies més riques del planeta, ha fet que el nostre llibre siga objecte del desig alié, fins a tal punt, que atres territoris el presenten com a cosa pròpia. Pero ya parlarem d’això en una atra ocasió.
Si teniu l’oportunitat, no deixeu d’anar a admirar el testimoni escrit de les cuines valencianes de l’Edat Mija i deixe-vos transportar a la Valéncia de fa 700 anys.
