Per Lucas Grao i Silvestre

Quasi 700 anys separen l’obra de l’escritor valencià Manuel Dieç (¿? – Valéncia c., abans de 1450) i la de Vicent Ll. Simó Santonja (Alcoy, 1932 – Valéncia c., 2014). Abdós de capital importància per a les lletres valencianes, el primer per l’originalitat del seu Llibre de la Menescalia, que fon un autèntic best seller dels manuscrits migevals de caràcter científic, el segon per la seua extensa obra que li ha valgut numerosos reconeiximents, entre atres, el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, que otorga l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i del que fon mereixedor en la seua quinta edició, en 2013.

La dilatada obra de Vicent Ll. Simó Santonja, tant en valencià con en espanyol, abarca un ample espectre de gèneros lliteraris, des de la poesia a la novela, l’ensaig o els texts jurídics, afegint el seu nom entre el llarc llistat de notaris que escrigueren en llengua valenciana, com són: Joan Esteve, Martí de Viciana, Carles Ros Hebrera, Joan Verdanxa, Francisco Juan Pastor, Lluís Munyoz, Andrés Onorato Pineda o José Benito Medina.

Pero hui parlàrem d’una de les obres manco conegudes de Vicent Ll. Simó Santonja, que nos introduïx en la vida i obra de Mossén Manuel Dieç, un noble valencià, Senyor de la Baronia d’Andilla i de qui es desconeix en certea el lloc o l’edat de naiximent, aixina com el de la seua mort. Sí sabem d’ell que fon un personage influent en l’época, nos el trobem en 1412, entre la delegació d’embaixadors que acompanyaven als compromisaris del Regne de Valéncia, en el Compromís de Casp. Fon designat Majordom de la Cort, acompanyant al rei Alfons el Magnànim en les seues campanyes de Nàpols, posteriorment, en morir Jordi de Sant Jordi, ostentà la Balia del Castell i la Vall d’Uxó. Segons alguns estudiosos de la seua obra, potser fora en este temps quan escriguera el llibre que hui nos ocupa.

Representant de les Corts Generals en diferents periodos, este prohom del Sigle d’Or Valencià, fon designat com a àrbit per Joan de Montpalau, en el seu duel en Joanot Martorell, que mai aplegà a celebrar-se.

Els seus coneiximents com a menescal, veterinari en l’actualitat, feren que Manuel Dieç, junt en atres ilustres com el mege i poeta Jaume Roig, formara part del tribunal examinador de menescals professionals de la ciutat de Valéncia, tot un precedent en l’Europa migeval.

En un món en que la guerra es feya a cavall, el cuidat dels animals era fonamental i no sempre es contava en un menescal, per lo que els cavallers i escuders havien de tindre nocions de les malalties i remeis. El Llibre de la Menescalia és un tractat científic migeval estructurat en dos parts: el Llibre dels cavalls, que arreplega informació d’atres tractats en llengua llatina, i l’original Tractat de les Mules, que Manuel Dieç recomana per als cavallers entrats en edat madura, puix el caminar de les mules és més pla i manco cansat per al ginet.

El Tractat de les Mules obtingué un èxit considerable, traduint-se al castellà, aragonés, portugués, català, napolità o francés. Aixina mateixa, se conserven entre dèu i dotze còpies manuscrites en llengua valenciana en diferents biblioteques i coleccions, tant franceses, com italianes o espanyoles i totes elles en llaugeres variacions, tant de forma com de contingut.

En l’arribada de l’imprenta, l’obra conegué una ampla difusió, convertint-se en un referent de la veterinària i imprimint-se en diferents llengües, no aixina en valencià ni en Valéncia, a on no s’imprimí fins a la present edició, dins de la Colecció Clàssics Valencians de l’Editorial l’Oronella.

Un aspecte certament curiós de l’obra de Manuel Dieç, que és ademés lo que propicià l’estudi de Vicent Ll. Simó Santonja, és el tractament de l’astrologia dins de la medicina veterinària, en temps en que astrologia i astronomia, o medicina i alquímia, anaven de la mà. Vicent Ll. Simó Santonja, se servix en el seu estudi del manuscrit 624, conservat en la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia i que segons els experts en la matèria, poguera ser el més antic de tots i que reproduïx en edició facsímil en esta curiosa obra, de imprescindible presència en nostra biblioteca valenciana i que unix a dos grans de les lletres valencianes.