Inici › Bolletí Cursos › Llistat de Lliteratura

Lliteratura

La llibreria valenciana: “La normativa pròpia valenciana”, de Pau Giner

Publicat el per
La llibreria valenciana: "La normativa pròpia valenciana", de Pau Giner

Per Javier Navarro Andreu

Títul: La normativa pròpia valenciana
Autor/a: Pau Giner
Editorial: Edicions Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2022
Nº de pàgines: 592

Portada del llibre "La normativa pròpia valenciana"

Esta obra, l’autor de la qual és el mege benimacleter Pau Giner, se presentà a finals de juny de 2022 i és el treball més extens que s’ha realisat sobre la normativa pròpia valenciana (les Normes d’El Puig o de la RACV). El llibre escomença en el pròlec del president de Convencio Valencianista, Joan Batiste Sancho, que fa una magnífica introducció a l’obra, fent referència a la situació actual de la normativa i fent una crida a la concòrdia entre els usuaris d’esta.

El llibre, que conta en vora mil imàgens a color, el podem dividir en diverses parts ben diferenciades:

  • L’història de la normativa pròpia: un repàs des dels inicis de la codificació netament valenciana a finals del segle XIX,que va tindre com a figura més destacada a Lluís Fullana. Va ser rescatada per Miquel Adlert i adoptada per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació ha contat en gran recolzament social pero s’ha vist atacada des dels poders polítics.
  • Corpus normatiu, importància i edició de llibres en llengua valenciana: se descriu tot el cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals…), se compara en atres llengües i normatives, i se fa una descripció de tot lo publicat en valencià.
  • L’us social de la normativa: se numera l’us que han fet d’ella organismes oficials, festes populars, associacions i entitats culturals, mijos de comunicació, ensenyança i cursos, deports, música, empreses privades audiovisuals, religió, la xàrcia, partits polítics…
  • Soport popular de les Normes d’El Puig: manifestacions, actes culturals, promoció i us en els carrers.
  • Lliteratura en Normes d’El Puig: editorials, autors, gèneros, traduccions a la llengua valenciana, certàmens lliteraris…
  • Biografies dels més de 400 autors que han publicat llibres en normativa valenciana incloent les obres publicades.
  • Llistat de tots els llibres publicats en Normes d’El Puig classificats per editorials incloent el títul, autors, pàgines i gènero.
  • Relació dels firmants de les Normes d’El Puig en l’acte d’adhesió del 7 de març de 1981.
  • Cronologia de la normativa pròpia valenciana.

La llibreria valenciana: “La guerra dels Deus”, de Màxim Rueda

Publicat el per
Biblioteca Valenciana: La guerra dels deus

Per L.P.Q.

Títul: La Guerra dels deus
Autor/a: Màxim Rueda i Pitarque
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2021
Nº de pàgines: 238

Portada del llibre "La guerra dels deus"

Mentres les intrigues polítiques amenacen l’unitat de l’imperi, Dylon ha passat el dia fòra del seu poble per a anar a peixcar. Pero quan torna a casa, l’horror que trobarà canviarà sa vida per a sempre…

La Guerra dels deus és la primera novela publicada de Màxim Rueda i Pitarque i fon guanyadora ex aequo del XIX Premi Feases de Novela l’any 2020, concedit per l’entitat cultural El Piló de Burjassot. Està disponible en les millors llibreries valencianes i en la botiga en llínea de l’editorial l’Oronella i ya va per la segona edició.

L’història transcorre en un món fantàstic migeval en el que se barreja la lluita pel poder en un imperi que domina el continent en una atra trama més fosca que amenaça en una destrucció a escala global.

Dylon, Dommal i Kynthia són els tres personages sobre els que gira el relat. Partint de situacions desesperades en les que han de lluitar per la seua vida, trobaran que les coses no són lo que pareixien i que darrere dels successos hi ha unes atres forces desconegudes que escapen a la seua comprensió. Al mateix temps, Rodelar, el primer conseller del rei, maniobrarà per a conseguir els seus propòsits.

La novela va botant d’uns personages a uns atres, lo que fa que l’història se desenrolle en fluïdea, generant una intriga que se va desvelant a poc a poc, mentres els personages van evolucionant en les seues capacitats en un entorn creat per a l’ocasió, en lluites cos a cos, batalles i poders colossals com són habituals en els relats del gènero.

En La Guerra dels deus trobem una novela entretenguda sense atres pretensions, de fàcil llectura i que atraparà al llector fins a conéixer el desenllaç final.

L.P.Q.

La llibreria valenciana: “Besyaya Güelfa”, de Lucas Grao

Publicat el per
Biblioteca Valenciana: Besyaya Güelfa

Per Adela Aragón Feced

Títul: Besyaya Güelfa
Autor/a: Lucas Grao i Silvestre
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2024
Nº de pàgines: 305

Portada del llibre "Besyaya Güelfa"

“A cada pas un colp i una ensenyança. Convertir la caiguda en espenta és l’única opció; soc de Terol”. Aixina escomença l’última novela de Lucas Grao i Silvestre, que fon en 2023, la guanyadora del XXII Premi Federic Feases de Novela en Llengua Valenciana que organisa l’Entitat Cultural EL Piló de Burjassot i que ya està disponible en les principals llibreries valencianes i en la web de l’editorial L’Oronella.

Una novela ambientada en la vila de Jorcas, en la deshabitada província de Terol, i emmarcada en l’incomparable Parque Cultural del Chopo Cabecero del Alto Alfambra. Este ya prolífic noveliste valencià, aveïnat en Jorcas, d’a on és originària la seua família paterna, tracta en este relat de trencar els silencis de la despoblació, posant en valor la vida rural i reclamant una nova existència més humana, ya que és un càntic d’homenage a les arraïls, a les històries familiars i les tradicions en risc d’extinció.

La seua protagonista, una neorrural de mijana edat, farta de deambular a contrarrellonge en una societat d’insaciable voracitat, retorna al poble en que naixqué a retrobar-se en la vella casa familiar, a on anirà desentranyant oblidats secrets que celosament guardaren els seus antepassats. Pel mig, una controvertida obra lliterària i un misteriós personage seran claus per a dessifrar uns interrogants que el faran dubtar entre lo impossible i lo real. Arrogància terolana, altaneria rural, orgull feministe i ecologia decreixentista, són alguns dels ingredients sabudament adobats en tocs de poesia popular.

“No digues que fon pobina
la viuda que més t’enamorà.
No digues Alicate d’amor,
que Allepuz millor te cuidà.
No siga que en Aguilar,
se te puguen enfadar”.
“Digues puix, Alicate amant,
si dòna pogueres elegir,
si família pogueres crear,
¿en quín lloc de la riera
treballaries la terra?”

Si Besyaya Güelfa és novela valenciana ambientada en Terol, és també narració terolana d’influències valencianes, puix el seu autor és producte d’abdós territoris encadenats històricament i és, a la fi, eixa certea personal, la que este noveliste aporta a l’imaginari d’un agrest paisage, al que es sent unit per l’invisible cordó umbilical que el lliga a l’àrida terra.

Adela Aragón Feced