La llibreria valenciana: “Saïdia”, de Miquelo Garcia Maldonado

La llibreria valenciana: "Saïdia", de Miquelo Garcia Maldonado.

Per Llibertat Vilaplana

Títul: Saïdia
Autor/a: Miquelo Garcia Maldonado
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2023
Nº de pàgines: 270

Portada del llibre "Saïdia", de Miquelo Garcia Maldonado
Portada del llibre “Saïdia”, de Miquelo Garcia Maldonado

En l’introducció de l’obra, Miquel Ramón nos descriu perfectament la forma d’escriure de Miquelo; és dir, àgil, atractiva i, segons les seues paraules: «En una descripció, prou descriptiva i analítica, en la que dibuixa i coloreja en mans de la seua ploma cada una de les escenes, fins al punt en que te sents atrapat i integrat dins de la pròpia novela sense que esta te deixe ya fugir d’ella».

Escritor de l'any 2024

Dir que Miquelo Garcia i Maldonado, en atenció als seus mèrits lliteraris i a la seua proyecció com a autor en el nostre idioma, fon nomenat com a Escritor de l’Any 2024, premi que otorga la AELLVA bienalment a aquell autor o autora destacat per la seua producció lliterària.

Saïdia, ambientada en la ciutat de Valéncia, nos conta l’història de Jaume, un jove ingenier que deixa un bon treball en Madrit per a encarregar-se d’una emblemàtica obra en en el barri de La Saïdia, encarregada per l’Ajuntament de la ciutat valentina, concretament de la renovació d’un del mercats més antics de la ciutat; el ya abandonat Mercat de Sant Pere Nolasc, en el districte de la Saïdia.

Al començar l’eixecució dels treballs, ocorre una troballa inesperada, una caixa que posa al descobert un secret que havia estat amagat durant molts sigles. Un secret que durà al nostre protagoniste a viure una sorprenent experiència vital, en la que mai estarem segurs de lo que és real i lo que no ho és.

«No podia entendre com li resultava tant complicat pensar en una atra cosa que no fora això.
¿Qué podia tindre aquella caixa que estava tan clavada dins d’ell? Tenia la sensació rara com si sempre haguera format part de la seua vida, com el que té un recort material de la seua infància i encara que sap que no té cap valor, se nega a desfer-se d’ell perque li du entranyables recorts de temps vixcuts.»

Miquelo en esta obra, a través d’una gran habilitat lliterària, nos va atrapant des del primer capítul, nos mostra una Valéncia desconeguda, una Valéncia oblidada per la majoria dels llectors, pero que, sense dubte, nos mostra eixa cultura que és la base de lo que els valencians som hui en dia. Les persones es forgen de les experiències vixcudes de generació en generació i, per supost, els valencians no som una excepció.

Amor, intriga, i una miqueta de ficció, formen este conglomerat lliterari que acaba en este magnífic resultat conegut com a Saïdia. Deixe’s atrapar per l’imaginació admirable de Miquelo i fruïxca d’esta casi obligada llectura, que no el deixarà de sorprendre pàgina a pàgina. 

La llibreria valenciana: “Ensaig de gramàtica cognitiva valenciana”, de Miguel Àngel Lledó Cardona

La llibreria valenciana: "Ensaig de gramàtica cognitiva valenciana", de Miguel Àngel Lledó Cardona

Per Pau Giner

Títul: Ensaig de gramàtica cognitiva valenciana
Autor/a: Miquel Àngel Lledó Cardona
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2023
Nº de pàgines: 164

Portada del llibre "Ensaig de gramàtica cognitiva valenciana", de Miguel Àngel Lledó Cardona

El llibre Ensaig de gramàtica cognitiva valenciana del doctor en Filologia i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Miquel Àngel Lledó, publicat en 2023 per l’Editorial L’Oronella, fon mereixedora del Premi d’Ensaig Joan Costa del Piló en l’any 2021, premi en el que colabora Convenció Valencianista.

El contingut del llibre, d’elevat nivell científic, fa que no es tracte d’una obra divulgativa dirigida al públic general, sino més pronte un treball científic dirigit a experts interessats en este tema innovador. En les últimes décades s’ha fet habitual sentir parlar de gramàtica cognitiva. Est estudi és doblement innovador, ya que presenta, aplicats a la llengua valenciana, els conceptes bàsics d’est enfocament, casi inèdit en valencià i encara inusual en general. Cada llengua plasma una visió del món i, a partir de conceptes visuals, l’autor intenta mostrar cóm opera el cervell d’un valenciaparlant quan gasta una determinada construcció.

Descriure la llengua en térmens visuals no és un simple recurs didàctic, puix els estudis neurollingüístics mostren que l’ull humà està conectat a les zones del cervell que processen el llenguage: construïm la llengua visualment. Esta important obra posa els estudis sobre la llengua valenciana en este terreny al nivell de les demés llengües de prestigi.

La llibreria valenciana: “La normativa pròpia valenciana”, de Pau Giner

La llibreria valenciana: "La normativa pròpia valenciana", de Pau Giner

Per Javier Navarro Andreu

Títul: La normativa pròpia valenciana
Autor/a: Pau Giner
Editorial: Edicions Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2022
Nº de pàgines: 592

Portada del llibre "La normativa pròpia valenciana"

Esta obra, l’autor de la qual és el mege benimacleter Pau Giner, se presentà a finals de juny de 2022 i és el treball més extens que s’ha realisat sobre la normativa pròpia valenciana (les Normes d’El Puig o de la RACV). El llibre escomença en el pròlec del president de Convencio Valencianista, Joan Batiste Sancho, que fa una magnífica introducció a l’obra, fent referència a la situació actual de la normativa i fent una crida a la concòrdia entre els usuaris d’esta.

El llibre, que conta en vora mil imàgens a color, el podem dividir en diverses parts ben diferenciades:

  • L’història de la normativa pròpia: un repàs des dels inicis de la codificació netament valenciana a finals del segle XIX,que va tindre com a figura més destacada a Lluís Fullana. Va ser rescatada per Miquel Adlert i adoptada per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació ha contat en gran recolzament social pero s’ha vist atacada des dels poders polítics.
  • Corpus normatiu, importància i edició de llibres en llengua valenciana: se descriu tot el cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals…), se compara en atres llengües i normatives, i se fa una descripció de tot lo publicat en valencià.
  • L’us social de la normativa: se numera l’us que han fet d’ella organismes oficials, festes populars, associacions i entitats culturals, mijos de comunicació, ensenyança i cursos, deports, música, empreses privades audiovisuals, religió, la xàrcia, partits polítics…
  • Soport popular de les Normes d’El Puig: manifestacions, actes culturals, promoció i us en els carrers.
  • Lliteratura en Normes d’El Puig: editorials, autors, gèneros, traduccions a la llengua valenciana, certàmens lliteraris…
  • Biografies dels més de 400 autors que han publicat llibres en normativa valenciana incloent les obres publicades.
  • Llistat de tots els llibres publicats en Normes d’El Puig classificats per editorials incloent el títul, autors, pàgines i gènero.
  • Relació dels firmants de les Normes d’El Puig en l’acte d’adhesió del 7 de març de 1981.
  • Cronologia de la normativa pròpia valenciana.

La llibreria valenciana: “La guerra dels Deus”, de Màxim Rueda

Biblioteca Valenciana: La guerra dels deus

Per L.P.Q.

Títul: La Guerra dels deus
Autor/a: Màxim Rueda i Pitarque
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2021
Nº de pàgines: 238

Portada del llibre "La guerra dels deus"

Mentres les intrigues polítiques amenacen l’unitat de l’imperi, Dylon ha passat el dia fòra del seu poble per a anar a peixcar. Pero quan torna a casa, l’horror que trobarà canviarà sa vida per a sempre…

La Guerra dels deus és la primera novela publicada de Màxim Rueda i Pitarque i fon guanyadora ex aequo del XIX Premi Feases de Novela l’any 2020, concedit per l’entitat cultural El Piló de Burjassot. Està disponible en les millors llibreries valencianes i en la botiga en llínea de l’editorial l’Oronella i ya va per la segona edició.

L’història transcorre en un món fantàstic migeval en el que se barreja la lluita pel poder en un imperi que domina el continent en una atra trama més fosca que amenaça en una destrucció a escala global.

Dylon, Dommal i Kynthia són els tres personages sobre els que gira el relat. Partint de situacions desesperades en les que han de lluitar per la seua vida, trobaran que les coses no són lo que pareixien i que darrere dels successos hi ha unes atres forces desconegudes que escapen a la seua comprensió. Al mateix temps, Rodelar, el primer conseller del rei, maniobrarà per a conseguir els seus propòsits.

La novela va botant d’uns personages a uns atres, lo que fa que l’història se desenrolle en fluïdea, generant una intriga que se va desvelant a poc a poc, mentres els personages van evolucionant en les seues capacitats en un entorn creat per a l’ocasió, en lluites cos a cos, batalles i poders colossals com són habituals en els relats del gènero.

En La Guerra dels deus trobem una novela entretenguda sense atres pretensions, de fàcil llectura i que atraparà al llector fins a conéixer el desenllaç final.

L.P.Q.

La llibreria valenciana: “Besyaya Güelfa”, de Lucas Grao

Biblioteca Valenciana: Besyaya Güelfa

Per Adela Aragón Feced

Títul: Besyaya Güelfa
Autor/a: Lucas Grao i Silvestre
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2024
Nº de pàgines: 305

Portada del llibre "Besyaya Güelfa"

“A cada pas un colp i una ensenyança. Convertir la caiguda en espenta és l’única opció; soc de Terol”. Aixina escomença l’última novela de Lucas Grao i Silvestre, que fon en 2023, la guanyadora del XXII Premi Federic Feases de Novela en Llengua Valenciana que organisa l’Entitat Cultural EL Piló de Burjassot i que ya està disponible en les principals llibreries valencianes i en la web de l’editorial L’Oronella.

Una novela ambientada en la vila de Jorcas, en la deshabitada província de Terol, i emmarcada en l’incomparable Parque Cultural del Chopo Cabecero del Alto Alfambra. Este ya prolífic noveliste valencià, aveïnat en Jorcas, d’a on és originària la seua família paterna, tracta en este relat de trencar els silencis de la despoblació, posant en valor la vida rural i reclamant una nova existència més humana, ya que és un càntic d’homenage a les arraïls, a les històries familiars i les tradicions en risc d’extinció.

La seua protagonista, una neorrural de mijana edat, farta de deambular a contrarrellonge en una societat d’insaciable voracitat, retorna al poble en que naixqué a retrobar-se en la vella casa familiar, a on anirà desentranyant oblidats secrets que celosament guardaren els seus antepassats. Pel mig, una controvertida obra lliterària i un misteriós personage seran claus per a dessifrar uns interrogants que el faran dubtar entre lo impossible i lo real. Arrogància terolana, altaneria rural, orgull feministe i ecologia decreixentista, són alguns dels ingredients sabudament adobats en tocs de poesia popular.

“No digues que fon pobina
la viuda que més t’enamorà.
No digues Alicate d’amor,
que Allepuz millor te cuidà.
No siga que en Aguilar,
se te puguen enfadar”.
“Digues puix, Alicate amant,
si dòna pogueres elegir,
si família pogueres crear,
¿en quín lloc de la riera
treballaries la terra?”

Si Besyaya Güelfa és novela valenciana ambientada en Terol, és també narració terolana d’influències valencianes, puix el seu autor és producte d’abdós territoris encadenats històricament i és, a la fi, eixa certea personal, la que este noveliste aporta a l’imaginari d’un agrest paisage, al que es sent unit per l’invisible cordó umbilical que el lliga a l’àrida terra.

Adela Aragón Feced