Per Chemi Martínez Villalba
Hi ha persones extraordinàries que transcendixen del deport i se convertixen en símbol d’una terra. Ricardo Tormo fon un d’ells. Naixcut en Canals (Valéncia) el 7 de setembre de 1952, este pilot “menudet” pero de caràcter immens se convertí en un dels grans del Motociclisme espanyol. La seua història és la d’un jove valencià que somià en competir al més alt nivell… i acabà deixant una chafada imborrable en els circuits i en el cor de la seua gent.
De Canals al campeonat del món
Ricardo Tormo creixqué en una família humil, a on el treball i l’esforç eren valors quotidians. Des de menut mostrà una passió desbordant per les motos. En els anys setanta, quan el motociclisme espanyol a penes començava a despuntar, Tormo escomençà a córrer en chicotetes competicions locals. El seu talent natural pronte cridà l’atenció: era ràpit, valent i tenia una sensibilitat especial per a esprémer cada curva.
El seu bot al Campeonat del Món aplegà en 1973, i encara que els començos no foren fàcils, Tormo demostrà una tenacitat fòra de lo comú. En 1978 conseguí el seu primer gran èxit: se proclamà Campeó del Món de 50cc, la cilindrada més baixa, en la marca Bultaco. Aquell títul fon històric no solament per ad ell, sino per a tot el motociclisme espanyol, que escomençava a fer-se un buit entre les grans potències europees.
Quatre anys despuix, en 1981, repetí la gesta, esta volta en la firma Derbi, conseguint el seu segon Campeonat Mundial de 50cc. En eixe any, Tormo es consolidà com un dels pilots més talentosos i admirats, entre atres pel seu amic Ángel Nieto, i per la seua generació.
Un estil únic i una passió infinita
Tormo era un competidor nat, pero també un innovador. Destacava pel seu estil tècnic, la seua finor en traçar les curves i l’habilitat per a traure el màxim rendiment de motos que, moltes voltes, no eren les més potents. Darrere del seu caràcter tranquil s’amagava un esperit combatiu i un amor absolut pel motociclisme.
No obstant, la seua carrera també estigué marcada per l’adversitat. En 1984, mentres ajudava a un companyer a provar una moto en el polígon industrial de Martorelles, sofrí un gravíssim accident que li provocà lesions irreversibles en una cama. Allò truncà la seua carrera deportiva, pero no apagà la seua passió. A pesar del dolor i les llimitacions físiques, Tormo continuà vinculat al món de les motos, ajudant a jóvens promeses i mantenint el seu somriure de sempre.
L’orgull de Canals i de tota Valéncia
Més allà dels seus títuls, Ricardo Tormo fon sempre un home pròxim, volgut pels seus veïns i profundament orgullós de les seues raïls. Canals, el seu poble natal, ho va vore créixer i celebrar els seus triumfos. A lo llarc de sa vida, mai pergué el contacte en la seua terra, a on se li recorda com un eixemple d’humiltat, esforç i superació.
El seu llegat fon tan gran que, en 1999, la Generalitat Valenciana decidí rendir-li l’homenage que mereixia donant el seu nom al “Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo”, en Chest. Eixe circuit, hui un dels temples del motociclisme mundial, és molt més que una pista: és un monument viu a la passió d’un home que ho donà tot pel seu deport i per la seua terra.
Un llegat que seguix rodant
Ricardo Tormo morí el 27 de decembre de 1998, als 46 anys, víctima d’una llarga malaltia. Pero el seu esperit seguix molt present: en cada Gran Premi celebrat en Chest, en cada chiquet valencià que somia en ser pilot, en cada motor que rugix en força en la Comunitat Valenciana.
La seua història no és solament la d’un campeó del món; és la d’un veí eixemplar, un embaixador del seu poble i un símbol de l’esforç valencià.
Cada volta que el circuit de Chest vibra en el rugit de les motos, el seu nom torna a cobrar vida. Perque, com be saben en Canals, Ricardo Tormo no se n’anà mai: seguix corrent en el cor de tots, i la pròxima fi de semana tornarà a fer-ho una volta més.
