Passejar Valéncia: El barri de la Xerea o barri de Sant Bult

Publicat el 2024-10-25 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

En Passejant Valéncia, este més nos toca recórrer el barri de la Xerea, o barri de Sant bult, en la Ciutat Vella. El perímetro del barri va pel carrer de Pintor López, la plaça del Poeta Llorente, la plaça de Tetuan, el passeig de la Ciutadella, els jardins de la Glorieta, el carrer de la Pau, els carrers de Bonaire, Pintor Sorolla, Salvà, Pròixida, Embaixador Vich, Cultura, Marqués de Dosaigües, Castellvins, Mar, Avellanes, Venerables, la plaça de Sant Esteve, i els carrers del Tossalet i els Trinitaris fins a la plaça del Poeta Llorente.

Possiblement este barri continga més llocs de cult que ningun atre en Valéncia, puix escomençant la visita per l’iglésia del Santa Maria del Temple, continuarem visitant sant Doménec, la capella del Pouet de Sant Vicent, el Patriarca, iglésia de Sant Joan de la Creu, la parròquia de Sant Tomàs, l’iglésia de Sant Joan de l’Hospital, l’Hospital de Sacerdots Pobres (cult privat), capella de la Mare de Deu de la Assunció (tancada), residència Maria Immaculada de Valéncia (cult privat) i la parròquia de Sant Esteve. Referent als
museus que conté tenim: el palau de Cervelló, el Centre Cultural Fundació Bancaixa, el Patriarca, el Centre Cultural La Nau (antiga universitat), el Museu Nacional de Ceràmica, el Centre d’Art Hortensia Herrero, i els Banys de l’Almirant.

Passegem pel barri de la Xerea ―nom que ve de l’antiga porta Bab al-Xaria― o barri de Sant Bult, puix fon en este barri a on un obrer trobà el bult del Crist en majestat.

Interior de la capella de Sant Vicent en el convent de Sant Doeménec

Mamprenem la caminada anant per vora riu fins a la plaça del Poeta Llorente ―punt inicial de la ruta―. En seguida vorem l’iglésia de Santa Maria del Temple, d’estil neoclàssic, al costat mateixa del convent, hui convertit en la Delegació de Govern.

Continuarem pel carrer del Pintor López fins a la plaça de Tetuan, a on vorem el convent de Sant Doménec, d’estil gòtic valencià i, junt ad ell, Capitania General de Valéncia. Dins trobarem la capella de Sant Vicent, a on se sol fer una missa presidida pel Sant Bult, una volta a l’any.

La Fundació Bancaixa, enfront del convent, sempre oferix exposicions temporals, de pintura, fotografia o escultura. I també el Palau de Cervelló, magnífic museu per les sales i
coleccions que alberga.

Centre Cultural Bancaixa i Palau Cervelló

A pocs metros d’allí, entrarem en el carrer de la Mar, a on es troba la capella del Pouet de Sant Vicent, en la representació dels milacres de Sant Vicent en manises. Continuarem i passarem al carrer de la Pau, en que podrem contemplar els magnífics edificis a lo llarc de casi tota la via, en detalls en les fronteres que nos traslladen als moments gloriosos d’esta emblemàtica artèria del Cap i Casal.

Entrant en el carrer de la Pau, i a mà esquerra, accedirem al carrer de Bonaire, a on hi han tavernes antigues, com ara la del Ventorro, hui restaurant.

En el carrer la Nau, visitarem l’antiga universitat, en el seu claustre en columnes a l’entorn i, enmig de l’atri, la figura de Lluís Vives.

Pati de l'antiga Universitat — Pati de l’antiga Universitat

En el Patriarca, enfront mateixa, podrem visitar el seu museu, que conté pintures de Ribalta, Luis Morales, el Greco, de l’escola flamenca i italiana, entre uns atres, i també la capella de l’Immaculada, en grans tapissos i l’iglésia del Patriarca d’una sola nau en capelles laterals i puntures al fresc. En entrar, podem contemplar, en l’atri, el cocodril dissecat. També és possible conseguir una visita guiada a l’interior del colege i vore reliquiaris i la capella de Sant Joan de Ribera.

Arribant pel carrer de Salvà al del Poeta Querol, vorem l’iglésia de Sant Joan de la Creu, d’estil rococó en l’interior.

En unos pocs passos nos trobarem en el Museu Nacional de Ceràmica González Martí. La frontera principal del palau, d’estil barroc, està esculpida en alabastre. El museu conté pintures, sala de carruages, porcelanes, ceràmica, marqueteria, indumentària i vidre.

Frontera lateral del palau del Marqués de Dos Aigües

Remamprendrem la marcha pel carrer del Marques de Dosaigües, passarem el carrer de la Pau una atra volta i, a través del carrer de Castellvins, farem cap al carrer de la Mar, en que podrem visitar el museu de la Fundació Hortensia Herrero. Curiós, a banda de l’exposició, serà vore el carreró del barri judeu, part dels murs del circ romà, un forn migeval i, en la primera i segona planta, podrem contemplar la part del cementeri migeval de l’iglésia de Sant Joan de l’Hospital.

L’iglésia de Sant Joan de l’Hospital, situada en el carrer del Trinquet de Cavallers, és d’estil gòtic valencià. Just al costat mateixa, es troba un cementeri migeval que podrem visitar en guia.

Enfront de l’iglésia de Sant Joan de l’Hospital tenim la capella de la Mare de Deu de la Assunció, que a soles se pot visitar el dia 15 d’agost quan trauen a la Mare de Deu en provessó, i també a espales d’ella, es troba l’Hospital de sacerdots pobres, en una capella (de cult privat) i un pati interior.

En el cantó del carrer del Trinquet de Cavallers i del carrer del Miracle, es troba la sèu de Lo Rat Penat; davant del convent residència de Maria Immaculada, que també té una capella de cult privat.

Ya aplegats a la plaça de Nàpols i Sicília, podrem contemplar, en un cantó, l’escultura d’un pilotari.

Alvançarem per el carrer d’Aparici i Guijarro cap al carrer del Governador Vell, per a eixir al carrer de Comte de Montornés i visitar la parròquia de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felip Neri.

Tornant al Trinquet de Cavallers fins al carrer del Palau, vorem el pati del palau de l’Almirant, hui sèu de la Conselleria de Facenda, i, just darrere, se troben els Banys de l’Almirant.

En la mateixa plaça de Nàpols i Sicília, podem entrar a l’últim lloc de cult, la parròquia de Sant Esteve Protomàrtir, a on esta la pica de Sant Vicent Ferrer.
(fotos porta lateral i frontera principal de l’iglésia Sant Esteve)

A lo llarc del recorregut, haureu tengut l’oportunitat de comprovar que els carrers no són rectes, llevat del carrer la Pau, puix seguíem el traçat de les muralles antigues.

I ací acaba este barri de la Ciutat Vella, tan extens i en tants llocs que visitar.

Roma, unes vacacions de película

Publicat el 2024-10-25 per pep

¿Quí, quan ha visitat Roma, no s’ha sentit acompanyat per Audrey Hepburn, Gregory Peck, Eddie Albert, i una càmara de fotos dissimulada en un encenedor?

Per Antonio Moreno Martínez

El passat 18 d’octubre es compliren setanta anys de l’estrena en Espanya de la película Vacacions en Roma (1953); i, tal com sol succeir en molts vins i en la pràctica totalitat dels bons contes, el pas del temps no ha fet més que millorar este bellíssim conte modern, en forma d’una deliciosa comèdia romàntica.

Cartell de la película "Vacacions en Roma" — Cartell de la película “Vacacions en Roma”

L’història de Dalton Trumbo —que va rebre un Oscar per esta película— nos mostra a una jove princesa centreeuropea —Anna, interpretada per Audrey Hepburn—, que, de gira oficial per Europa, s’escapa una nit de l’embaixada i decidix passar un dia de vacacions en la Ciutat Eterna, cedint a l’insistent invitació d’un atractiu periodiste americà —Gregory Peck en el paper de Joe Bradley—, que, d’incògnit, veu en eixa visita l’oportunitat d’una gran exclusiva.

La película, en son moment, fon tota una revolució. Per exprés desig del seu director i en contra de lo que era habitual en el Hollywood d’aquell temps, es va rodar íntegrament en els carrers de Roma i en els estudis italians de Cinecittà. La película va supondre un indubtable reclam turístic per a la Ciutat Eterna i proporcionà a Audrey Hepburn un Oscar en el primer paper rellevant de la seua carrera, que la transformà en una fulgurant estrela. Un any més tart, rodaria Sabrina (1954), a les órdens de Billy Wilder.

Fòrum Romà, lloc del primer encontre de la princesa i el periodiste.

Trastevere, encara que la vespa no era verda. — Fòrum Romà, lloc del primer encontre de la princesa i el periodiste.

A pesar d’haver segut filmada en blanc i negre —diuen que per a no eclipsar la màgia de la parella protagonista; o potser més pronte per temes de presupost—, visitar Roma, a partir d’eixe moment, i caminar pels seus carrers és com fer-ho en companyia dels protagonistes. ¿Quí no ha desijat, quan veu el film, pegar una volteta en una vespa verda —o blava o blanca—, i descobrir, com fa la protagonista, la ciutat de Roma per primera vegada, al costat d’una estrela de Hollywood, i sentir l’aroma dels pins dels sèt tossals que volten la ciutat, l’embafós olor de les seues confiteries, vore la bellea ocre dels carrers empedrats i deixar-se abraçar pel bullici d’una ciutat viva i propenca, en una infinitat de mercats i paradetes de suculents productes locals?

En la película, veem les teulades dels edificis des del terrat de l’àtic del periodiste en via Margutta, i caminem, casi sense donar-nos conte, pel Fòrum Romà, pel Coliseu, per la Fontana de Trevi, per la piazza Spagna—ara sense possibilitat d’assentar-nos en la seua escalinata—, per la piazza Venezia, i confiem en “salvar les mans” en la Bocca della Verità, per a arrematar la nit a la vora del riu Tiber, davant del Castel Sant’Angelo, veent en les seues aigües la barcaça a on Anna balla en el peluquer que li va tallar el monyo, al costat mateixa de la Fontana; i tot això, en el gust encara en la boca del café que varen pendre en el Rocca pel matí, junt a les columnes del Panteó.

I és que Roma, sense cap de dubte, és una absoluta ciutat de cine. Hem vist els seus carrers moltes voltes en la gran pantalla: en l’emblemàtica La dolce Vita (1960) de Fellini; en El talent de Mr. Ripley (1999), de Anthony Minghella; o en La gran bellea (2013), de Sorrentino… Pero William Wyler, el director de l’esplèndida Els millors anys de nostra vida (1946), de la inoblidable L’hereua (1949) i de Ben-Hur (1959), anà molt més allà i molt abans que tots; en Vacacions en Roma nos introduí en un món màgic i atemporal, en un viage triangular en el que Roma ocupa un dels seus tres cantons, una comèdia que no acaba be —en els anys cinquanta—, pero que transcendix al recort d’un instant, d’un enamorament, i és això lo que perdura per a sempre… ¿Quí no s’enamoraria en una ciutat eterna…?

I ha canviat tan poc…

Al final de la película, durant la roda de prensa que dona la princesa abans de tornar-se’n al seu país, u dels periodistes li pregunta quina de les ciutats visitades li havia agradat més. «Cada una en el seu propi estil és una maravella», respon Anna, «pero la que no oblidaré mai és Roma; sobretot Roma. Conservaré grata memòria de la meua visita ací durant tota la vida», conclou.

I eixa és la clau de tot.

Acabades les preguntes, i en baixar des de la tarima per a saludar als periodistes i acostar-se a Joe per última vegada, Anna se retira i tots van abandonant el saló. Ell, Gregory Peck, es queda a soles, pendent de la porta per la que ha eixit Audrey Hepburn. Molt llentament, molt a poc a poc, es gira i mamprén a eixir, a la fi, en passos llents i en les mans en les bojaques. Solament sentim el sò de les sabates sobre el paviment de l’estància. La càmara, colocada en part davant d’ell, es meneja pausadament, adaptada al suau moviment del protagonista. A l’esquena veem el cadirot, blanc i buit, que ha ocupat la princesa durant tota la roda de prensa. Abans d’eixir definitivament del Palazzo Colonna, Joe es gira i permaneix quet durant un instant, un llarc instant, esperant. Pero no succeïx res, no hi ha cap de moviment, cap de soroll. No ix ningú d’allí.

Suaument va entrant la música, ell torna a girar-se i arranca a caminar de nou cap a la porta, alvançant a la càmara i ix de pla per la dreta en un lleu somriure en el rostre; ara som nosatres els que esperem, els que veem al fondo el cadirot; el buit cadirot blanc; a soles.

The end.

Passejar Valéncia: El barri del la Sèu

Publicat el 2024-09-27 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

A la vora de les Torres dels Serrans, es troba el carrer Mur de Santa Ana, per a on entrarem al barri. En este carrer, fins fa ben poc, hi havia una botiga, ya desapareguda, La Casa dels Caramelos, a on a tots els menuts se nos n’anaven els ulls darrere de les llepolies que hi havien expostes en els escaparats de l’establiment.

A pocs metros, a mà esquerra, nos trobarem en el Palau dels Borja o de Benicarló. D’estil gòtic, hui és sèu de les Corts Valencianes. Enfront d’ell, vorem l’iglésia de Sant Llorenç, en la frontera de la qual podrem apreciar un preciós retaule de manises pintades.

Continuarem pel carrer de Navellos i, en arribar a la plaça de la Mare de Deu, entrarem a visitar a la nostra patrona, la Geperudeta, la Mare de Deu més bonica del món i adorada ferventment pels devots marians. En acabant, podrem passar a vore el Museu de la Mare de Deu, a on coneixerem tota l’història del Pare Jofre i l’advocació que li dona a la Mare de Deu dels Inocents. En la plaça de la Mare de Deu, podrem vore també una magnífica estampa de la basílica de la Mare de Deu dels Desamparats, de la sèu i del Micalet, aixina com presenciar, en la porta dels Apòstols, si és dijous entre les onze i les dotze del migdia, una sessió de juïns del Tribunal de les Aigües, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Verge dels Desamparats — Mare de Deu dels Desamparats

Ya en la sèu, passarem per la porta dels Apòstols, d’estil gòtic, a hores d’ara sense accés a l’interior del temple. Justament d’ahí naix el carrer del Micalet —¿vos podeu imaginar cóm passaven dos tramvies per este carrer?, puix passaven i la gent s’arrimava a les cases per a no ser atropellada pel tramvia—. El recorrerem i farem cap a la plaça de la Reina, a on podrem entrar a la catedral per la porta dels Ferros, d’estil barroc. Podrem pujar al Micalet que, sense dubte, be val l’esforç, puix hi han unes vistes precioses de la nostra Valéncia. Des de dalt, podrem contemplar del cimbori de la sèu, de 40 metros d’altària i planta octagonal; el campanar de Santa Caterina; el de Sant Llorenç; el de Sant Nicolau; el de l’iglésia del Carme; el de Sant Bartolomeu; el del Salvador; el de Sant Esteve; el de Sant Martí; i molts més. En baixar del Micalet, li pegarem la volta per dins a la sèu i, enmig de la girola, vorem l’altaret en el braç de sant Vicent Màrtir incorrupte, i moltes més capelles, entre les que destaca la de sant Francesc de Borja, en pintures de Goya. Encara que la capella principal de la sèu és la del Sant Caliç, el caliç de la Santa Cena. Visitarem el Museu de la Sèu, i apreciarem la custòdia, provablement una de les més grans d’Espanya. També és interessant detindre’s a observar detingudament el retaule de l’altar major, pintat per Fernando Yánez de la Almedina, discípul de Leonardo da Vinci.

Eixirem de la sèu per la porta Romànica a la plaça de l’Almoina i, enfront, vorem dos capelles, la de Sant Vicent Màrtir i la de Sant Valero; i en la mateixa plaça, també una capelleta, en la que Jaume I va oir la primera missa en Valéncia.

Capella de la primera missa després de la conquista de Jaume I

La plaça de l’Almoina amaga, baix de l’aigua que forma la plaça, les ruïnes romanes i, darrere, la cripta de Sant Vicent Màrtir i el Museu de la Ciutat en el Palau del Marqués de Campo.

Anant pel carrer de la Farina topetarem l’Almodí, a on s’almagasenava el gra que venia al Regne de Valéncia. La porta principal de l’Almodí dona a la plaça de Sant Lluís Beltran, hui museu.

Caminarem pel carreró del Comte d’Olocau i arribarem al carrer dels Trinitaris. Visitarem la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer, en un magnífic pati arquejat. En el mateix carrer, nos trobarem l’iglésia del Salvador, a on està l’image del Crist crucificat més antiga de Valéncia. Aparegué un 9 de novembre de 1250, pujant pel riu Túria corrent amunt.

Continuarem pel carrer del Salvador i, a mà dreta, entrarem al carrer de Viciana i, a escassos metros, vorem el pou de Domingo, formant una preciosa placeta.

Més avant, està la plaça del comte de Carlet. Eixirem a vora riu pel carrer de Boix al carrer Pintor López, i vorem el monument a Josep Ribera. Tornarem a pujar cap a la plaça de l’Almoina pel carrer dels Trinitaris fins al carrer del Tossalet, carrer dels Venerables i en el cantó vorem el Palau de l’Arquebisbat. Pel carrer de les Avellanes, eixirem al carrer de la Mar, i pujant, a mà dreta, a la plaça de la Reina, a on tindrem una bona vista de la frontera de la sèu.

Pel cantó de l’esquerra, nos adinsarem a la plaça de Santa Caterina. Vorem l’iglésia, d’estil gòtic i campanar barroc. Eixirem d’allí a la plaça Lope de Vega, i justet enfront, vorem l’Estreta, la frontera de cent sèt centímetros.

Passejarem pel carrer de la Sabateria dels Chiquets, Abaixadors, carrer de la Puríssima i de Calatrava, carrers serpejants, i aplegarem la plaça del Negret.

Pel carrer dels Cavallers nos acostarem a Sant Nicolau per admirar les pintures al fresc en tot l’interior, i eixirem a la plaça de Sant Nicolau.

Tornant al carrer dels Cavallers, en direcció a la plaça de la Mare de Deu, vorem el Palau de la Generalitat i el jardí de la Generalitat, a on antigament estava la Balia.

Si vos apetix descansar un moment, podeu fer-ho en el Café de les Hores, en el carrer comte d’Almodóvar, just en el cantó del convent de la Puritat.

Passejar Valéncia: El barri del Mercat

Publicat el 2024-07-26 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

Entrarem al barri del Mercat pel carrer Sant Vicent Màrtir, just en el punt que fa cantó en la plaça de Santa Caterina. Passarem els primers patis del carrer de Sant Vicent Màrtir i, en el carrer de la Peixcateria, entrarem per u dels seus arcs a la plaça Redona, a on els dumenges solen posar-se a vendre pardalets, ceràmica i, entre semana, hi han dones fent randa de birletes, venent peces de randa, fils i passamaneria.

Deixarem la plaça Redona i passarem a la plaça de Lope de Vega per una de les eixides, a on vorem la frontera més estreta de Valéncia, l’edifici de la qual, hui en dia, esta afegit a la finca del costat.

Creuarem pels carrerons, i enfilarem pel carrer del Trench, un carrer en una frontera modernista de taulellets pintats, antic centre d’específics de sèrums i vacunes, que fa cap a l’avinguda de Maria Cristina. A mida que alvancem, nos donarem conte del fet que els edificis canvien a ser més moderns, i alguns en necessitat de bona remodelació, com el que està en la plaça dels Porchets, a on vorem que hi ha una escultura de Vicent Blasco Ibáñez, feta per l’artiste Nàssio Bayarri .

Continuarem a la plaça la Mercé. Antigament es trobava allí el monasteri dels Mercedaris de Valéncia. I al costat, el carrer del Músic Peydró o carrer de les Cistelles, a on podrem trobar-nos bosses de palla, cistelles, adorns d’espart, entre uns atres objectes de fusta.

Anirem pel carrer de la Llanterna fins a l’avinguda de l’Oest. Entrarem al Mercat Central a comprar productes frescs, com ara fruites, verdures, carn, peix, mariscs, formages, oli, arròs o qualsevol detallet. També podrem fer-nos l’almorzaret en el bar del mercat regentat per Ricart Camarena.

En les cúpules del mercat hi han uns quants penells, u d’un gat, un atre d’un peix i la cotorra del mercat ben gran, de color vert i coronada, just enfront mateixa de l’iglésia de Sant Joan del Mercat o dels Sants Joans.

Si vos fixeu be, l’edifici d’estil moderniste del mercat es d’estructura de ferro, cristal i taulellets pintats fent una bonica decoració de l’immoble tant per dins com per fòra. Té el mercat unes trescentes parades de les que destaquen principalment les de fruites i verdures.

Travessant el mercat, baixarem per l’escalinata a la plaça del Mercat. Enfront, a l’esquerra, vorem l’edifici civil gòtic més important del comerç valencià del sigle XV, la Llonja de la Seda o la Llonja dels Mercaders.

Enfront de la Llonja tenim l’iglésia de Sant Joan del Mercat. En la frontera de darrere vorem un mosaic barroc protegit per la terraça i, baix de la terraça, les botiguetes, hui en dia en espera de remodelació.

Continuarem caminant per darrere de la Llonja, a on tenim l’iglésia de la Companyia. Recorrerem carrers estrets i intrincats que nos duran, si no nos perdem, a l’iglésia de Sant Nicolau, la capella Sixtina valenciana, que be mereix una visita, puix és molt interessant. L’entrada la té pel carreró que dona al carrer dels Cavallers.

Si és Semana Santa, podrem presenciar la processó del Crist del Fossar eixint per la plaça del Sant Nicolau.

Seguirem passejant sense perdre rumbo a la zona de restaurants del carrer de la Bosseria, plaça de l’Espart, plaça del Tossal i, en el carrer del Moro Zeit, podrem entrar en l’emblemàtic bar La Pilareta, a on tindrem la possibilitat, entre maig i juliol, de tastar les millors clòchines valencianes i les faves coentetes boníssimes, entre atres coses. Per a completar la vesprada, seria interessant passejar per la plaça de Joan de Vilarrasa, jardí de l’antic palau de Parcent.

En el barri del Mercat perdre-nos és molt fàcil, puix els carrerons són estrets i mai paralels, i és fàcil que, sense demanar-ho ni desijar-ho, apleguem al carrer Estret de la Companyia, en el que va viure l’últim bochí del Cap i Casal. Pero, ¡no patiu, que no tornara mai més!

Passejar Valéncia: El barri del Carme

Publicat el 2024-06-28 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

Passegem pel barri del Carme, nom que li ve del gran convent dels Carmelites que alberga. Situat entre el carrer del Museu i la plaça del Carme, hui en dia és un centre cultural.

Entrarem al barri del Carme per les Torres dels Serrans, en conte de no quedar-nos “a la Lluna de Valéncia”, com antigament li passava a tota persona que arribava tart a la ciutat i se trobava les portes tancades: se quedava fòra de les muralles, “a la lluna de Valéncia”.

Portal de Valldigna — Torres dels Serrans de Valéncia

Creuem les torres per les seues portes, hui en dia obertes sempre, i enfilarem el carrer dels Serrans, un carrer en molta història i molta gent de pas. Nos anirem fixant en els edificis en cantoneres de pedra, incorporades a la frontera en el propòsit que els carros no arrancaren els cantons d’estes. Nos trobarem a mitan carrer u dels refugis que té Valéncia. El carrer dels Serrans acabarà en la Torre de Sant Bartolomé Apòstol, sense campanes ni convent ni parròquia. Continuarem pel carrer de la Concòrdia, girarem a l’esquerra pel carrer dels Borja, carrer bisbe Muñoz, carrer de la Mare Vella, i eixirem al carrer dels Cavallers, a on podrem contemplar els grans palaus del carrer i podrem trobar-nos en el Museu l’Iber, museu de miniatures, i, sí estem a principis de maig, vorem engalanats els balcons del carrer dels Cavallers, puix s’acosta la festa de la nostra Mare de Deu, la Verge dels Desamparats.

Baixarem pel carrer de Landerer i vorem el Portal de la Valldigna. Si és Semana Santa, podrem trobar-nos en la provessó del Crist del Fossar. Pujant de nou pel carrer de Salinas, eixirem al carrer dels Cavallers i vorem el carreró de l’abadia de Sant Nicolau, la capella Sixtina de Valéncia, que be mereix una visita, puix és molt interessant.

Continuarem pel carrer dels Cavallers fins a la plaça del Tossal, a on el carrer adopta el nom de Quart per la presència, al final d’este, de les Torres que porten el mateix nom.

Continuant per l’avinguda de Guillem de Castro fins a aplegar a la Beneficència, immoble que conté el Museu d’Història, i, al costat, l’IVAM.

Pero, en conte de fer això, una volta en la plaça de Sant Jaume, tirarem pel carrer de Dalt. En seguida vorem el mercat de Mossén Sorell, i zona d’oci, restaurants, bars, discoteques… Pel carrer de Dalt, arribarem a la zona de grafits. Entre els carrers de Dalt i el de Baix, es troba l’antic hostal de Morella, i un poc més avant, els amants de la nostra llengua valenciana trobarem la sèu de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Seguirem avant i nos adinsarem en el carrer del Museu, a on es troba el Centre Cultural del Carme, format per tres edificis. El de l’entrada fon l’Escola d’Arts Aplicades; el segon, fon l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, d’estil clàssic; i el tercer, l’antic convent dels Carmelites, d’estil gòtic.

En la plaça del Carme, podrem observar la parròquia de la Santa Creu, coneguda com a iglésia del Carme. Al costat vorem la font dels chiquets de Marià Benlliure.

Pel carrer dels Roters, nos trobarem el Museu de les Roques, que tots els anys podem contemplar en la processó del Corpus. I si eixim pel carrer de Pare d’Òrfens al carrer la Blanqueria, a l’esquerra, podrem vore la casa museu Benlliure, que ve molt be per a assentar-nos en el jardí i contemplar les rajoles i sentir l’ambient tranquil del jardí; moment, si voleu, de vore l’exposició i el taller que tenia Marià Benlliure al final del jardí.

Pintura de Marià Benlliure — Pati de la Casa Benlliure

Per a acabar el recorregut, tornarem a eixir al carrer de la Blanqueria i, a la dreta, podrem trobar-nos de nou en les Torres dels Serrans.

Nos haurem fixat en tot el trayecte que la majoria de carrers no són rectes, a fi d’aprofitar les revoltes d’estos per a dotar de frescor les cases.

Vorem, entre carrer de Salinas i el forn de Montaner, trossos de les antigues muralles musulmanes.

Passejarem en delectació pels carrers, en els que podrem triar entre restaurants de tota classe, bars, cafeteries…

Turisme

Passejar Valéncia: El barri de la Xerea o barri de Sant Bult

Roma, unes vacacions de película

Passejar Valéncia: El barri del la Sèu

Passejar Valéncia: El barri del Mercat

Passejar Valéncia: El barri del Carme

Últimes entrades

Archius

Lo Rat Penat

Sèu

Contacte

Llegal

Últimes entrades

Archius

Etiquetes