Per Jorge García Higuera
No serà perque no s’està avisant des de fa temps, pero lo que és una realitat és que l’antic Estadi de Mestalla, situat en l’avenguda de Suècia, té els dies contats.
Previst està que s’acaben les obres del nou estadi, que és situa en l’avenguda de les Corts Valencianes, al costat de l’estàtua en honor a la Dama d’Elig, en l’any 2027. Per ad eixa data, s’espera que la ciutat de Valéncia siga sèu del Mundial de Fútbol de 2030, que celebrarà Espanya junt en Portugal, el Marroc i que, també, donarà lloc a disputar-se partits en Suramèrica.
La ciutat de Valéncia, inicialment, quedà exclosa de les sèus mundialistes, en vore que el Nou Mestalla no s’acabava. I ahí va la primera qüestió del debat: ¿hauria segut més profitós per al Valéncia CF i per a la ciutat de Valéncia, Cap i Casal del regne, reformar l’antic Estadi de Mestalla, el qual ya és centenari, o era millor la solució que, finalment, s’adoptà en 2005, que no fon atra que construir una nova casa per al Valéncia CF?
En eixe sentit, un servidor planteja que discutir la qüestió de la reforma de Mestalla ya és tart i que això es tindria que haver plantejat en l’any 2005 o, millor dit, en 1997, quan el llavors president del Valéncia CF, Francisco Roig i Alfonso, plantejà la reforma de Mestalla per a ampliar un estadi que llavors tenia un afor que no superava els 35.000 espectadors a un estadi imperial en capacitat per a més de 70.000 espectadors, molt paregut en disseny a la versió anterior de l’Estadi Santiago Bernabéu de Madrit fins que l’ínclit Florentino Pérez acometé un atentat contra el patrimoni urbà i convertí lo que per dins era un estadi de fútbol en la fotocopiadora Canon.
Aquella reforma, molt ben plantejada per la directiva del club i autorisada per l’Ajuntament de Valéncia, que en aquells moments estava en mans de PP i UV i tenia d’alcaldesa a Rita Barberà, planejava explotar al màxim les capacitats comercials de l’estadi i fer dins d’ell bars i restaurants, ademés d’una llonja específica per a gent de negocis i un hotel chicotet i espais per a oficines, de tal manera que el Valéncia CF aumentara exponencialment els ingressos per l’explotació comercial de l’Estadi de Mestalla i que no se quedara a soles en lo recaptat pels abonaments.
Pero aparegué pel mig, per a sorpresa de tots, una associació de veïns que anà a la justícia ordinària i en recurs contenciós administratiu tombà aquella reforma, lo que obliga a la demolició de la part nova construïda en 1997, puix aquella reforma mai fon acabada, i tornar als plans d’abans de 1997, reduint la capacitat a uns nivells inacceptables per a una ciutat com la de Valéncia, 3ª capital d’Espanya, a pesar de tot.
Per tot allò, en 2005 se plantejà la solució del nou estadi per a culminar lo que llavors pareixia ser l’apogeu d’una etapa de creiximent del club de Mestalla, perque, per poc que es facen les coses be, omplir un estadi de 70.000 espectadors per al Valéncia CF se queda curt.
Per tot això, si es vol que el club de Mestalla tinga una viabilitat futura, les solucions no poden passar per la mà de mers espavilats que lo únic que pretenen és viure a costes dels atres, com algunes associacions d’aficionats que controla encara l’ínclit Manuel Llorente, igual de responsable en la desfeta del club de Mestalla que Peter Lim, sino que tenen que ser empresaris valencians potents en un objectiu de fer un Valéncia campeó els que lluiten pel club de Mestalla i plantegen un estadi a l’altura del sigle XXI en l’avenguda de les Corts Valencianes i que duga per nom Estadi del Regne de Valéncia.