Per Lucas Grao i Silvestre
En este mes de febrer de 2025, les carreteres valencianes reben ad algunes de les figures més importants del ciclisme mundial, tant de la categoria femenina com de la masculina, en la disputa de tres importants proves deportives. Per una banda, des del dimecres 5 fins al dumenge 9 de febrer, els aficionats valencians fruírem de la Volta a la Comunitat Valenciana, prova per etapes que aplegava a la seua 76ª edició i que enguany fon d’especial emotivitat, per recórrer algunes de les zones afectades per la dana.
El mateix dumenge 9, se disputà la 7ª edició de Volta a la Comunitat Valenciana Fèmines, una prestigiosa carrera del calendari UCI, abdós proves, masculina i femenina, finalisaren en el port de Valéncia.
De matí, la suïssa Linda Zanetti, inscrigué el seu nom en el palmarés de la prova, en alvançar-se en un ajustat esprint a Jelena Eric i Daria Pikulik, en la resolució de la carrera femenina. Hores més tart, i en el mateix escenari, l’italià Jonathan Milan s’imponia en autoritat en l’esprint de la 5ª i última etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana. Una edició en una important participació, que tingué a Santiago Buitrago com a guanyador final, per davant de Joao Almeida i del viscaí Pello Bilbao, que acabà com a millor espanyol en la classificació general. Exigua representació valenciana en tan sols tres corredors: el combatiu Joan Bou, primer classificat dels de la terra; Jaume Guardeño, l’escalador alteà; i Gonzalo Ariño, un corredor en una admirable història de superació davant la malaltia.
Seguint en el febrer ciclista valencià, entre el dia 13 i el 16, fòra de l’edició d’este artícul, tenim la disputa de la 9ª edició de la Setmana Ciclista-Volta Femenina de la Comunitat Valenciana, una prestigiosa competició per etapes, que congregarà a 154 de les millors ciclistes del món. Una decidida aposta pel ciclisme femení que aplaudim des d’estes llínees.
La prova es disputarà sobre quatre etapes, que discorreran a lo llarc de les tres províncies i contarà en la consolidada ciclista Sandra Alonso (única guanyadora d’etapa valenciana i espanyola) i les talentoses Ainara Albert i Susana Pérez com a representació valenciana.
En quant a la Volta a la Comunitat Valenciana, en la seua categoria d’hòmens, és una prova arraïlada en el calendari internacional de la UCI (Unió Ciclista Internacional), en la categoria UCI ProSeries 2.Pro. A lo llarc de les seues xixantasset edicions, ha contat en la participació dels més ilustres del pilot internacional i en el seu palmarés han inscrit el seu nom figures com ara Eddy Merckx, Bernart Hinault, Stefen Roche, Abraham Olano, Nairo Quintana, Tadej Pogacar o Alejandro Valverde.
Celebrà la seua primera edició en 1929, baix la denominació de Vuelta a Levante, nom que es mantingué fins al 1978. En l’edició següent, 1979, passà a nomenar-se Vuelta a la Región de Valencia i, entre els anys 1980 i 1983, Vuelta a las Tres Provincias. A partir de 1984 adquirix el nom definitiu de Volta a la Comunitat Valenciana, fins que la crisis de l’any 2008 i l’eixida del principal patrocinador, forçaren la finalisació de la prova, privant-nos als aficionats valencians de gojar d’una volta per etapes.
Se produïren alguns intents per a reviscolar la Volta en anys posteriors, pero no aplegaren a materialisar-se fins a l’edició de 2016, espentada per un grup d’apassionats d’este deport encapçalats per Ángel Casero Moreno, un dels més emblemàtics ciclistes valencians de tots els temps.
Ángel Casero (Albalat dels Tarongers, 1972) fon cicliste professional entre els anys 1994 i 2005, i va obtindre 13 victòries, entre elles la Vuelta a Espanya de 2001. De família de tradició ciclista, Ángel Casero donà molt pronte mostra de la seua calitat, adjudicant-se en 1994 el Tour del l’Avenir, prova francesa per etapes, quan militava en el potent equip Banesto de Miguel Indurain. En 1995 guanyà la Clásica de los Puertos i en 1997 la Vuelta a Castilla y León, que tancà la seua etapa en l’equip Banesto.
El d’Albalat del Tarongers seguí la seua progressió en l’equip Vitalicio Seguros, proclamant-se Campeó d’Espanya en les edicions de 1998 i 1999, any en que conseguí una etapa en la Volta a Catalunya i una meritòria quinta plaça en el Tour de França, que l’animà a preparar les grans voltes de tres semanes. Ya en l’equip Festina, Ángel Casero fon segon en l’edició de la Vuelta a Espanya de l’any 2000, confirmant-se com a candidat a la victòria. En 2001, en una emocionant etapa final en Madrit, el cicliste valencià arrebatà el mallotOr a Óscar Sevilla, en la disputa de la contrarrellonge final, i es va proclamar vencedor de la Vuelta a Espanya.
El canvi a l’equip Team Coast no resultà fructífer per a Ángel Casero, a qui no acompanyaren els resultats en 2002, ya que acabà sext en la Vuelta a Espanya, com tampoc a l’any següent en l’equip Team Bianchi de Jan Ullrich, frenant la seua progressió. Ya en 2005 i en l’equip Comunitat Valenciana, hereu del mític Kelme, Ángel Casero posà punt i final a la seua carrera professional, deixant-nos la sensació de que els seus resultats, encara que prou bons, no fan justícia al seu potencial cicliste.
Des de llavors, Ángel Casero mamprengué diferents aventures empresarials, fins que en 2016 assumí la responsabilitat d’organisar la Volta a la Comunitat Valenciana, a on continua a hores d’ara a pesar de les dificultats, fent possible que els aficionats gogem d’una gran competició ciclista per etapes, a la que desigem una llarga vida i molts èxits.