Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35

La llibreria valenciana: “Una Valéncia diferent”, de Débora Tomás, Carlos Moregó i Gonzalo Monfort

La llibreria valenciana: "Una Valéncia diferent", de Débora Tomás, Carlos Moregó i Gonzalo Monfort

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Una Valéncia diferent
Autor/a: Débora Tomás, Carlos Moregó i Gonzalo Monfort
Editorial: Edicions Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2020
Nº de pàgines: 72

Portada del llibre "Una Valéncia diferent"

De la mà d’Edicions Mosseguello i en pròlec de l’editor Lluïs Gómez, nos arribava en temps pandèmics esta singular proposta que barreja la fotografia artística de Débora Tomás, en els relats breus de Carlos Moregó i Gonzalo Monfort, dos autors especialistes en la dita matèria.

Des del mateix format d’edició, que s’allunta de l’habitual tamany quartilla, Una Valéncia diferent, és una original publicació en la que la protagonista, la ciutat de Valéncia, se viu des d’un prisma que fuig de grans avengudes o monumentals edificacions per a adinsar-se per intrincats carreronets, com el que porta el nom de l’inventor de l’imprenta, o detalls imperceptibles per a no iniciats en l’art de l’observació. No és el cas de Débora, que es recrea en delicadea en eixos fragments que li donen forma al Cap i Casal, i que al restant dels mortals, per pressa o per falta d’atenció, nos passen desapercebuts.

Imàgens perfectament acompanyades pels ocurrents relats de Carlos Moregó i Gonzalo Monfort, que junt en Débora Tomás i un grapadet d’entusiastes de les lletres valencianes, formaren part del colectiu d’Autors Inestables, un estimulant proyecte lliterari que es desenrollà a finals de la passada década i que inspirà un bon número de publicacions.

Gonzalo Monfort Torres (Xàbia, 1984), és doctor en Ciències de l’Activitat Física i del Deport, professor de l’Universitat de Valéncia i colaborador en diferents publicacions i associacions com la AELLVA. Encara que no es prodiga tant com nos agradaria, Gonzalo goja d’un estil narratiu pròxim i imaginatiu, com demostrà en Tinc nóvia, una novela per capítuls pertanyent a un atre dels proyectes editorials de Mosseguello: la novela immersiva, que en temps de reclusió pandèmica, nos donà als llectors la possibilitat de participar del desenllaç de les distintes propostes narratives a través de mijos telemàtics.

Per la seua part, també Carlos Moregó (Quart de Poblet, 1985), fon partícip del proyecte immersiu d’Edicions Mosseguello, en la que irrompí en 2016 en el deliciós volum Microrrelats en Valencià, a on demostrà un virtuosisme inèdit per a crear històries en tan sols unes llínies. Pero com siga que la seua obra nos pareix d’especial rellevància, dedicarem en un pròxim futur un apartat ad este talentós autor, del que nos declarem admiradors. De moment, voldria recomanar-vos Una Valéncia diferent, esta singular obra de coleccioniste que s’ha guanyat per mèrits propis un lloc en la nostra biblioteca valenciana. Aixina mateixa, animem a Edicions Mosseguello a continuar delectant-nos en propostes tan originals, a l’hora que esperem i desitgem, mentrimentres, que arriben pronte nous treballs de Carlos Moregó i Gonzalo Monfort, als que felicitem pels relats que acompanyen i donen valor a les fotografies de Débora Tomás. 

La llibreria valenciana: “Clams front al silenci”, recopilatori de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)

La llibreria valenciana: "Clams front al silenci", recopilatori de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Clams front al silenci
Autor/a: Fins a 42 autors
Editorial: L’Oronella Foment de les Lletres Valencianes i Associació d’Escritors en Llengua Valenciana
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2022
Nº de pàgines: 615

Coberta "Clams front al silenci"

AELLVA és una associació sense ànim de lucre que agrupa als escritors en llengua valenciana i que té, com a u dels seus fins fundacionals, el de la publicació i divulgació de la nostra producció lliterària. Aixina, en l’últim Sopar dels Escritors 2025, celebrat el passat 21 de novembre, dins de les XXXIII Jornades AELLVA, se presentaren cinc nou títuls:

A lo llarc de l’any, la AELLVA organisa un bon número d’activitats, ya siga en la seua sèu o en qualsevol atre lloc de la nostra geografia. Des de recitals poètics fins a cursets, jornades culturals o presentacions de llibres. Menció a banda, la AELLVA otorga bienalment el premi Escritor de l’Any a l’autor o autora que haja destacat en el periodo de referència, com també, cada cinc anys, el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, com a reconeiximent a autors destacats que han dedicat tota una vida a la creació lliterària en llengua valenciana, al seu estudi i conreu.

D’entre les diferents activitats, hui nos detenim en els tallers de prosa, un encontre entre autors consagrats i noves lletraferits, l’espai que unix a prosistes, poetes, ensagistes o autors teatrals, aventurats a expondre els seus relats a la crítica constructiva i la confrontació d’estils.

Publicat en 2022,Clams front al silenci, és fruit d’este punt d’encontre entre autors de diferents gèneros i estils. És el quint, seguint el camí dels seus anteriors: Clams de vida, Goles en clam, Clams de llibertat i Clams de futur. Igual que tots ells, un volum de texts plurals i eclèctics, 600 pàgines per les que gojar els relats d’algunes de les millores plomes de l’actualitat, aixina com atres noves, que estan obrint-se pas.

Des d’estes llínies, volem agrair a la AELLVA la seua tasca en favor de les lletres valencianes, aixina com animar als nostres llectors a participar en les seues activitats, de les que obtindreu més informació en la web de l’associació, o a través del correu secretaria@aellva.org.

Logo AELLVA
Logo AELLVA

Recordar-vos, també, que no cal ser un erudit i consagrat escritor per a formar part de la AELLVA, podeu participar fent-vos soci colaborador a través de la seua web i formar part d’un colectiu que aposta decididament per la valenciana com a llengua de cultura i creació lliterària.

La llibreria valenciana: “50 cites sobre la llengua valenciana”, de Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque

La llibreria valenciana: "50 cites sobre la llengua valenciana", de Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: 50 cites sobre la llengua valenciana
Autor/a: Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque
Editorial: Lo Rat Penat. L’Oronella Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2023
Nº de pàgines: 164

Coberta 50 cites sobre la llengua valenciana

Per molts i diferents motius, nos trobem hui davant d’un d’eixos llibres necessaris, en temps en que és “moda llingüística” la negació de nostra llengua pròpia, se fa perentòria la divulgació d’aquells texts que, com en esta mostra, proven l’evidència que es tracta d’amagar en coleges, instituts, universitats o mijos de comunicació.

Prologat per Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, l’ensaig nos presenta una àmplia introducció magistralment redactada pels autors Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque, abdós de reconegut prestigi com a investigadors i articulistes, que sintetisen els orígens de la llengua valenciana i analisen a grans traces, els perills que l’amenacen, especialment a partir de la segona mitat del sigle XX, en l’introducció del catalanisme en els rogles acadèmics valencians.

A continuació, com a prova de quant s’ha expost, i ordenades cronològicament ―lo que permet observar l’evolució conceptual i l’efecte sociopolític de cada época―, ve una enfilada de cites i documentacions que acrediten, sense cap de dubte i a lo llarc dels sigles, l’existència i preeminència de nostra llengua valenciana. Cites, no a soles d’autors valencians, puix són molts els foràneus que han plasmat en els seus texts la nostra realitat llingüística a lo llarc de l’història.

Coincidixc en els autors d’est ensaig quan afirmen: “La selecció és necessàriament arbitrària i injusta: moltes més cites i autories mereixerien haver segut incloses”, i és que en són cinquanta que ben be podrien ser-ne cent cinquanta. L’explicació d’açò la trobem en el fet que les cites venen oportunament posades en el seu context històric, social, cultural i llingüístic, per tal d’acostar-nos al moment en que foren escrites o publicades, fet li conferix un important valor afegit.

Com a bona mostra de quant contem, la cita que allumena la contracoberta: el colofó de l’edició impresa en 1478 en Valéncia de la Bíblia, traduïda per Bonifaci Ferrer: Acaba la Bíblia molt vera e catholica, treta d’una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellatada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Porta Coeli, de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer…”.

Colofó Bíblia
Colofó Bíblia

Per desgràcia, l’inquisició manà cremar tota bíblia no escrita en llatí; per sòrt, en l’alqueria de Bellver, prop de Burjassot i de forma ocasional, aparegueren algunes fulles soltes, entre elles esta que conté tan explícit epílec i que es troba en la colecció de la Hispanic Society de Nova York.

Respecte dels mèrits dels autors d’estes 50 cites sobre la llengua valenciana, de sobra coneguts, podríem omplir un parell d’artículs, pero com sabem que més pronte que tart inclourem en la nostra biblioteca algunes obres seues, aprofitarem llavors per a parlar d’ells més detengudament.

Com sempre, i més en temps de Nadal, vos anime a fer-vos en esta joya, aixina que ya podeu anar demanant-la als Reixos. Recordeu, que fins ad eixa data, Lo Rat Penat organisa la Fira del Llibre de Nadal en valencià, una bona oportunitat per a trobar llibres antics i descatalogats en importants descontes, aixina com les últimes novetats editorials en valencià. Aprofiteu l’ocasió per a regalar bons llibres o per a ampliar vostra biblioteca en llengua valenciana. 

La llibreria valenciana: “Sense pèls en la llengua” (El llibre roig de la llengua valenciana)”, de Voro López Verdejo

La llibreria valenciana: "Sense pèls en la llengua" (El llibre roig de la llengua valenciana)", de Voro López Verdejo

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Sense pèls en la llengua
Autor/a: Voro López Verdejo
Editorial: L’Oronella – Colecció Els Fanals
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2017
Nº de pàgines: 300

Coberta "Sense pèls en la llengua" (El llibre roig de la llengua valenciana)", de Voro López Verdejo

En l’any 1963, naixqué en la localitat valenciana de Pinedo el nostre protagoniste de hui, qui ya des de ben jove, donà mostres de la seua inquietut llingüística, aixina com de la seua preocupació pel devindre de la llengua valenciana.

Doctorat en Filologia pel Departament de Teoria dels Llenguages de l’Universitat de Valéncia i llicenciat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola, Voro López fon acadèmic i director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV; assessor de Cultura i Patrimoni en l’Ajuntament de Valéncia i assessor llingüístic de les Corts Valencianes; professor de llengua valenciana en Lo Rat Penat, entitat en que presidí la Secció dels Cursos de Llengua i Lliteratura; secretari general de la AELLVA o fundador del Colectiu Fullana de Professors d’Universitat, Catedràtics i Doctors, entre atres càrrecs i iniciatives.

La seua trayectòria ha segut premiada en numerosos guardons, tant en els Jocs Florals de Paterna i Valéncia, com en diferents premis d’investigació. En 1997 fon elegit Escritor de l’Any per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, institució que dedicà les seues Jornades dels Escritors de l’any 2024 a la seua figura.

Escritor de l'any 1997

Dins de la seua obra, Voro López cultivà tots els gèneros lliteraris, des de la poesia fins als relats, passant pels artículs de prensa o les obres filològiques, entre les que cal destacar el Diccionari General de la Llengua Valenciana o la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la que fon coautor, a banda del ya mencionat Sense pèls en la llengua, publicat en 2017.

Dins de la seua obra, Voro López cultivà tots els gèneros lliteraris, des de la poesia fins als relats, passant pels artículs de prensa o les obres filològiques, entre les que cal destacar el Diccionari General de la Llengua Valenciana o la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la que fon coautor, a banda del ya mencionat Sense pèls en la llengua, publicat en 2017.

Nos trobem, puix, davant de l’obra d’un important filòlec, un ensaig fet en metodologia científica, encara que a voltes, al nostre enyorat Voro, li resulte impossible no mostrar certa ironia. En les seues pàgines, a banda d’un exhaustiu i rigorós estudi recolzat per documentacions històriques, trobarem un repàs a tots aquells temes relacionats en la Llengua Valenciana, un sòlit argumentari, per a defendre l’autenticitat i independència de nostra volguda llengua, imprescindible en nostra Biblioteca Valenciana. Per supost, de cara a les pròximes festes de Nadal, un bon regal per a “cunyats” o companyons de treball, dels que, a sovint, havem d’aguantar opinions infundades i destrellatades, fruit de l’ignorància i el desconeiximent.

Gràcies a l’editorial L’Oronella, que tingué a be la traducció del text al castellà, ningú podrà ficar l’excusa de la llengua per a deixar de llegir l’obra de Voro López, que recomane encaridament des d’estes llínies.

La llibreria valenciana: “Memòries d’un elefant”, de Joan Josep Serra i Martí

La llibreria valenciana: "Memòries d'un elefant", de Joan Josep Serra i Martí

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Memòries d’un elefant
Autor/a: Joan Josep Serra i Martí
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes – AELLVA
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2018
Nº de pàgines: 102

Portada de La llibreria valenciana: "Memòries d'un elefant", de Joan Josep Serra i Martí

Memòries d’un elefant és el primer poemari publicat per Joan Josep Serra, (Valéncia ciutat, 1965), qui fon reconegut com a Escritor de l’Any 2016 per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i que segons les seues pròpies paraules: “És un poemari escrit per un pessimiste, pero un pessimiste que no es rendix, que vol canviar el món i que lluita per fer-ho, alçant-se cada dia en eixa utòpica idea, en eixe sentiment del yo contra el món i el món contra mi”. I és que Joan Josep és un poeta de contrasts, en una allargada ombra canalla i gamberra, que fa valdre la poesia com a vehícul d’expressió lliberadora.

Escritor de l'any 2016
Escritor de l’any 2016

La seua poesia no es pot entendre sense aquells anys en que la vida li donà una segona oportunitat, un nou horisó que deixaria oberta la ferida del passat, la nafra del present i l’incertea d’un futur sempre esperançador. Són els tres eixos en que està estructurat el seu poemari, en memòries i recorts impossibles d’oblidar, sobre els que construïx sense massa metàfores, puix, com be apunta ell mateixa: “La realitat és a vegades tan dura que no m’agrada emmaixquerar la seua cruea en boniques paraules que intenten dissimular i adornar lo que es vol transmetre”.

Joan Josep Serra escomençà en els cursos de poesia de Lo Rat Penat, introduint-se d’esta forma en el món de la poesia festiva i treballant com a crític i guioniste en centenars de falles i fogueres. Ha segut reconegut en diferents guardons en els Jocs Florals de Valéncia, l’Ateneu Cultural de Paterna o el Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat, com el Premi Extraordinari Bernat i Baldoví. És membre de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, soci fundador del Casal Bernat i Baldoví o del Colectiu d’Autors Inestables. Fon responsable de la secció de poesia de la revista lliterària Ucrònica i colaborador habitual de la publicació fallera Lletrafaller.

En 2023, de la mà dels escritors Paco Tarazona i Agustí Zacarés, directors de la Revista Ucrònica i de l’editorial La llimera del corral, veu la llum el seu segon poemari, La pluja que tot ho banya, a on Joan Josep Serra continua fent-nos gojar d’un poeta d’ofici i convidant-nos a la reflexió. En Memòries d’un elefant, trobareu humanes contradiccions que posen de relleu que el ser humà és un animal tan fascinant com deplorable. Un poemari a on queden nuets els més íntims pensaments i com la fragilitat d’estos s’obri camí entre les més inconfessables confidències. Poemes a on se despullen versos parits a cor obert, llançats al vertiginós abisme de lo vixcut i l’incertea del pervindre. No vos la pergau.

La llibreria valenciana: “Contalles a la valenciana manera”, d’Aureli López

La llibreria valenciana: "Contalles a la valenciana manera", d'Aureli López

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Contalles a la valenciana manera
Autor/a: Aureli López i Muñoz
Editorial: Ateneu Cultural Paterna i Aureli López
Lloc i data d’edició: Paterna, 2024
Nº de pàgines: 202

Portada de "Contalles a la valenciana manera", d'Aureli López

“Cavallers ¡va de bo!”, porta per títul un programa radiofònic dedicat al nostre deport autòcton, la pilota valenciana. Antigament, se programava en l’emissora de ràdio que se sentia en la faena i que, si be no ficava la música que m’agradava sentir, sí em permetia delectar-me en el conegut programa, que a hores d’ara continua en la 107.7 Play Radio i que feu despertar la meua curiositat per la pilota, com també per la llengua, quan qui escriu estes llínees no ensomiava aplegar a parlar-la algun dia, manco encara a escriure-la.

Aquell locutor de veu amigable que parlava de pilota en sabuderia, no era com els atres, no parlava un valencià robotisat i artificial, en ell, el valencià eixia fluït i natural, com el de mos yayos, com el que sempre vaig sentir parlar en lo carrer, pero en un lèxic que denotava un estudi ampli i profunt de la llengua valenciana.

Els anys, que no passen debades, me donaren l’ocasió de conéixer ad aquell locutor de verp enchisador i d’acostar-me a la seua obra lliterària, tant a la dedicada a la pilota valenciana, totalment recomanable, com la que hui presentem i que tan entretinguts moments de llectura m’ha proporcionat.

En Contalles a la valenciana manera trobem relats pròxims als anhels i les preocupacions d’Aureli López, com també a la ficció de les seues vivències, inquietuts artístiques o el sempre present proselitisme de la cultura valenciana. Contalles d’amena llectura que s’entrellacen en senyes històriques, en noveles i cançons ben valencianes, aixina com evocacions d’infantea i joventut, vixcudes des de l’experiència de l’home que viu una vida de trellat i observació, de cuidament i conreu de la llengua i, molt a sovint, d’abnegació en el treball altruiste.

No és estrany, puix, que l’obra d’Aureli López i Muñoz siga extensa i variada, com aixina és la seua trayectòria en els mijos de comunicació o en diferents entitats valencianistes, que li han deparat numerosos premis i reconeiximents, com el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, que la AELLVA li concedí en 2018 en atenció als seus mèrits. I no és per a manco, Aureli López és professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat, entitat en la que pertanygué a la seua junta de govern, és acadèmic corresponent per Paterna de la RACV, president d’honor i soci fundador de la AELLVA, vicepresident de l’Ateneu Cultural Paterna, agregat colaborador de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RAVC i fins a 2009, president del Club Paterna de Pilota Valenciana.

Feliçment casat, pare de tres filles i en sèt nets, aixina i tot, este paterner, que no sap de perea, trau temps per a recórrer o informar-se dels trinquets, carrers i frontons de tota Valéncia, acostant-nos de dilluns a divendres la crònica del nostre deport. Aixina mateixa, protagonisa “Charrant charrant”, un espai radiofònic que compartix en Vicent Ramon Calatayud, a on s’enaltix la nostra cultura, tradicions i costums valencianes. Perque Aureli López, viu la vida com viu les seues contalles,  a la valenciana manera.

Ara sí: ¡Cavallers, va de bo!

La llibreria valenciana: “Apuntes para una Gramática Valenciana Popular”, de Josep Nebot i Pérez

La llibreria valenciana: "Apuntes para una Gramática Valenciana Popular", de Josep Nebot i Pérez

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Apuntes para una Gramática Valenciana Popular
Autor/a: Josep Nebot i Pérez
Editorial: Imprenta de Ripollés
Lloc i data d’edició: Valéncia, 1894
Nº de pàgines: 210

Coberta del llibre "Apuntes para una gramática valenciana popular"

Des de que, en 1707, els decrets de nova planta llevaren la llengua valenciana de l’administració, esta patí una decadència progressiva, sobretot a nivell escrit, per més que autors com Carles Ros, autèntic precursor de la Renaixença, tractaren d’impulsar-la per mig de tractats d’ortografia, diccionaris i atres materials didàctics.

Cap a mitan sigle XIX, la Renaixença valenciana, inspirada en els moviments romàntics europeus, nos portà de nou la llengua valenciana a l’escena lliterària, si be, la falta de models llingüístics que reflectiren l’evolució progressiva de la llengua, nos deixà alguns problemes encara sense resoldre. S’establiren dos bandos perfectament identificats i socialment oposts; per una banda, els elitistes poetes de guant o llemosinistes, que emulant als clàssics dels sigles XIV i XV, feyen us d’un llenguage que obviava l’evolució pròpia de la llengua, ancorats en els Jocs Florals i a sovint influenciats per les corrents catalanistes; per l’atra, els poetes d’espardenya, els populars, aquells que arribaven a la gent a través dels seus escrits i que, si be reflectien la llengua parlada pels valencians, seguien gramaticalment les normes establides per la RAE per a la llengua espanyola.

En 1887, Josep Nebot, (Vilarreal, 1853–Valéncia ciutat, 1914), publicà en Las Provincias un artícul baix el títul de ¿Quousque Tandem?, a on, davant el desgavell ortogràfic tant d’uns, com d’atres, feya crida a tots els escritors valencians per a la realisació d’un congrés filològic per tal de consensuar un model ortogràfic que reflectira la llengua valenciana, a lo manco en la seua caent popular, aquella que aplegava a la gent del carrer per mig de la prensa satírica o els populars sainets teatrals.

Llevat de l’entusiasme de Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat i que moriria un poc més tart, la proposta de l’archiver de l’Universitat de Valéncia tingué poc d’èxit, qüestió que no el malcorà i, llunt d’abandonar el proyecte, s’embarcà en la confecció de la seua obra.

Aixina, en l’any 1894, en les principals llibreries de les tres províncies valencianes i pel mòdic preu de 2 pessetes, se podia adquirir l’última novetat editorial de l’imprenta Ripollés i que gràcies a la tecnologia, nosatros podem descarregar en format PDF en el següent enllaç. Una llectura molt recomanable per a entendre el context llingüístic de l’época i l’honest esforç de Josep Nebot. En les seues pàgines, a banda d’un aclaridor pròlec i l’artícul de prensa ¿Quousque Tandem?, trobarem el desenroll i l’explicació d’esta gramàtica popular, que a juí de Josep Nebot i pels motius adés descrits, havia de ser diferent d’una gramàtica clàssica, qüestió que deixava a Lo Rat Penat o «quien tenga autoridad para ello», segons les seues paraules.

Anys més tart, en vista que ningú fea front a la dita llabor, fon ell mateixa qui s’encarregaria de redactar-la en la seua obra Tratado de Ortografía Clásica, editada en 1910 i antecessora de la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana, que redactaria el filòlec de Benimarfull, Lluís Fullana i Mira en 1915 per al Centre de Cultura Valenciana, encomanat per la Diputació de Valéncia. No és intenció d’estes llínies entrar a valorar l’obra de Nebot des d’un punt de vista llingüístic, pero sí deixar constància del seu treball, fruit del seu amor per la llengua valenciana. Sense dubte, podem considerar l’obra de Josep Nebot, junt en els treballs posteriors del filòlec i religiós Lluís Fullana i Mira, com la sòlida base sobre la que se normativisà la llengua valenciana en les actuals Normes d’El Puig, raó per la qual recomane, de nou, trobar una vesprada d’agost per a la seua llectura.

La llibreria valenciana: “SERÉ BREU. História màgica del món”, de Josué Ferrer

La llibreria valenciana: "SERÉ BREU. História màgica del món", de Josué Ferrer

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Seré breu. Història màgica del món
Autor/a: Josué Ferrer
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2024
Nº de pàgines: 236

Coberta de "SERÉ BREU. História màgica del món", de Josué Ferrer

Baix el sugerent títul de Seré breu, Josué Ferrer nos presenta un recull de cent capítuls relativament breus, cent relats que viagen ordenats cronològicament al desenroll de l’humanitat i que barregen personages històrics reals en sers mitològics o fantàstics, com cíclops, minotaures, espectres o alienígenes.

Seré breu. Història màgica del món, és l’última novetat editorial de l’Oronella, una original novela de l’autor Josué Ferrer, que obtingué en 2024, el Premi Federic Feases de Novela de l’Associació Cultural Valenciana El Piló de Burjassot.

Baix el sugerent títul de Seré breu, Josué Ferrer nos presenta un recull de cent capítuls relativament breus, cent relats que viagen ordenats cronològicament al desenroll de l’humanitat i que barregen personages històrics reals en sers mitològics o fantàstics, com cíclops, minotaures, espectres o alienígenes. Encara que els seus capítuls pareguen inconexos, recomanem seguir l’orde plantejat per l’autor i no caure en la tentació de llegir-los de manera aleatòria, puix segons nos contà el mateix Josué, és una novela escrita a lo llarc de més de vint anys i açò nos dona la mida de la seua madurea, de l’especial atneció en que està escrita i que es reflectix en la seua amena llectura.

Mentrimentres, el prolífic escritor Josué Ferrer no ha deixat de publicar, tant en castellà com en valencià, ya siguen noveles, relats, investigació, ensajos o artículs per al seu bloc, especialment recomanable, una interessant miscelànea que és un dels referents en temes de cultura valenciana. No debades, l’autor ha publicat recentment el Anecdotario histórico y cultural valenciano: Más de 500 anécdotas y curiosidades valencianas, Premi Jaume I (2024), ya disponible en llibreries i en versió Kindle, com la majoria de les seues obres.

Josué Ferrer, compagina la docència, la traducció i l’investigació, en el recolzament a diverses associacions que treballen en l’àmbit de la cultura valenciana i en una corrent lliterària que l’ha portat a guanyar de nou en 2025, el Premi Federic Feases de Novela en la seua última obra: Terra 2, que vorà la llum en maig de 2026. Aixina puix, nos trobem davant d’una de les llectures imprescindibles d’est estiu, una novela plena de sorpreses que nos acostarà, de la mà dels més diversos i controvertits personages històrics com Cleopatra, Plató o el mateix Joanot Martorell, a l’univers creatiu i màgic de Josué Ferrer, que en este treball barreja sabudament els episodis de l’història real en la paranormal, convidant-nos a la reflexió sobre el transcendent pas de l’humanitat per este món, verdader fil conductor de la novela.

La llibreria valenciana: “Liber Elegantiarum”, de Johannis Stephani (Joan Esteve)

La llibreria valenciana: "Liber Elegantiarum", de Johannis Stephani (Joan Esteve)

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Liber Elegantiarum
Autor/a: Johannis Stephani (Joan Esteve)
Editorial: Paganinus de Paganinis
Lloc i data d’edició: Venècia, 1489
Nº de pàgines: 395

Coberta del "Liber Elegantiarum", de Johannis Stephani (Joan Esteve)

Nos trobem davant de l’edició facsímil d’un dels monuments lliteraris de la Valéncia del Sigle d’Or i en general, de l’història de la lliteratura llatina i universal, per ser la primera obra lexicogràfica d’una llengua romanç.

En 1472, any en el que el notari valencià, Joan Esteve, escrigué la seua obra, la ciutat i regne de Valéncia vivia la seua màxima época de lluentor, i era referent econòmic i cultural dins dels territoris de la Corona Aragonesa.

Liber Elegantiarum és un llibre pensat per a facilitar l’ensenyança del llatí, conformat en un ampli recull de frases fetes i expressions valencianes ordenades alfabèticament, en la seua equivalència a la llengua llatina.

En la recomanable passejada per les seues pàgines, a banda de conéixer i assaborir el lèxic ya consolidat de la llengua valenciana, podrem fer-nos idea d’alguns dels temes que ocupaven el pensament valencià del sigle XV, puix el seu autor descriu sense rubor situacions escatològiques, “Alça la cama dreta e lança un gran pet”, “La gata nostra ha cagat sobre lo llit”, aixina com atres de contingut sexual, “Ences o conmogut de luxuria”, “Home afeminat”,  “La ha fotuda”, “Qui tenia gran membre”, o inclús referents als famosos bordells de la ciutat, “En lo temps passat era la millor dona de totes”, “Bordells”, traduït al llatí com a prostibulum.

Potser, eixa proximitat a la realitat quotidiana que descriu Liber Elegantiarum, fora el motiu pel que el notari va imprimir la seua obra en la república veneciana, fugint de l’inquisició valenciana, puix havem de recordar que la ciutat valentina ya contava en imprentes des de 1474, any en que s’imprimí Obres e trobes en lahors de la Verge Maria, primer text lliterari imprés en la península Ibèrica.

Si be és cert que el Vocabulaire Latin-François de Louys Garbin veu la llum en Ginebra en 1487, dos anys abans de l’impressió en Venècia del nostre Liber Elegantiarum, l’autor valencià fa constar en el seu colofó l’any 1472 com a data d’escritura, alvançant-se d’esta forma al text francés. Ya en 1490, se publicà en Sevilla l’obra Uniuersale Compendium Vocabulorum d’Alfonso de Palencia, el primer diccionari llatí-romanç (de Castella), dos anys més tart, en 1492, el Lexicon hoc est Dictionarium ex sermone latino in hispaniensem, d’Elio Antonio de Nebrija, voria la llum en Salamanca.

En 1988, baix el patrocini de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, junt en la Diputació de Castelló i l’Ajuntament de la dita ciutat, totes governades pel PSPV, s’encarregà l’impressió del present volum, que conta en un estudi preliminar del reconegut filòlec catalaniste Germà Colón i Domènech, qui, fent gala del conegut autoodi valencià, omet senya tan important i rellevant com la que donem a continuació i que s’arreplega en el colofó de l’obra per a goig i orgull de tots els valencians.

I és que el nostre benvolgut notari, tingué a be estampar en el colofó de la seua obra l’identitat llingüística de la mateixa: Llatina i Valentiana lingua.

Crida l’atenció, o directament resulta indignant, el fet que el senyor Colón i Domènech no faça referència a la dita senya tan destacable, tant o més, com el fet de que este volum, que per cert se pot conseguir per a penes quatre euros en moltes llibreries de Valéncia ciutat, haja segut imprés fòra de les nostres fronteres. Sí, precisament en el lloc a on tots esteu pensant. Fa al cas, puix una de les sentències del nostre notari, diu: “Qui no te vergonya tot lo mon es seu”.

Aprofite estes llínies per a denunciar que les nostres autoritats no hagen tengut la deferència de dedicar a tan ilustre autor un carrer o avenguda, una biblioteca, una càtedra d’estudi o qualsevol espai públic, qüestió esta que resulta inaudita donada la seua importància. Anime, puix, ad esta casa d’amadors de les glòries valencianes a ser els primers en crear un espai en honor a tan celebèrrima figura o be a la seua obra, el Liber Elegantiarum.

La llibreria valenciana: “Efemèrides i curiositats valencianes”, d’Antoni Ruiz Negre

La llibreria valenciana: "Efemèrides i curiositats valencianes", d'Antoni Ruiz Negre

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Efemèrides i curiositats valencianes
Autor/a: Antoni Ruiz Negre
Editorial: Edicions Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2014
Nº de pàgines: 343

Coberta Efemèrides Valencianes

El passat any 2023, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana otorgà el VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana a Antoni Ruiz Negre, u dels més reconeguts autors valencians. Es tracta d’un escritor versàtil i prolífic, que conta en una extensa obra, tant en valencià com en castellà, i que comprén des de l’artícul periodístic i la narrativa dels seus inicis fins a les traduccions de texts clàssics, els guions radiofònics, les obres lexicogràfiques o el vora un centenar d’obres de teatre, representades en escenaris de tot el món i traduïdes a diferents llengües.

Antoni Ruiz Negre és membre de la Secció de Llengua de la RACV, autor del Diccionari de sinònims, idees afins i contraris i de Efemèrides i curiositats valencianes. L’obra de la que parlem hui no és un llibre d’autor, tal com nos explica Ruiz Negre en el preàmbul, puix res del seu contengut està tret de la seua imaginació, sino que és fruit de la seua incansable capacitat de treball i del seu estudi sobre Valéncia i la seua singularitat.

En les seues pàgines, Antoni Ruiz Negre nos oferix una recopilació d’alguns dels fets ocorreguts a lo llarc de la nostra història, protagonisats per valencians de naiximent o d’adopció, o be per foràneus en terres valencianes. Un recull seleccionat d’efemèrides i curiositats nostres, recopilades per l’autor a lo llarc d’anys i que té per finalitat l’entreteniment del llector curiós, que fruirà de la seua llectura tant com el bo de Ruiz Negre de la seua recopilació. I és que tal dia com hui, 21 d’abril, encara que de l’any 1383, l’infant Don Martín, fill de Pere IV d’Aragó, fundà la Cartoixa de Valldecrist, en la qual, anys més tart, prengué l’hàbit cartoixà fra Bonifaci Ferrer, autor de la traducció de la primera Bíblia impresa en llengua valenciana.

La llibreria valenciana: “Tractat de les mules”, de Manuel Dieç. Edició de Vicent Ll. Simó Santonja

La llibreria valenciana: "Tractat de les mules", de Manuel Dieç, Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Tractat de les Mules. Manuel Dieç – Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja
Autor/a: Vicent Ll. Simó Santonja
Editorial: L’Oronella – Colecció Clàssics Valencians
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2010
Nº de pàgines: 136

Portada del llibre "Tractat de les mules", de Manuel Dieç, Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja

Quasi 700 anys separen l’obra de l’escritor valencià Manuel Dieç (¿? – Valéncia c., abans de 1450) i la de Vicent Ll. Simó Santonja (Alcoy, 1932 – Valéncia c., 2014). Abdós de capital importància per a les lletres valencianes, el primer per l’originalitat del seu Llibre de la Menescalia, que fon un autèntic best seller dels manuscrits migevals de caràcter científic, el segon per la seua extensa obra que li ha valgut numerosos reconeiximents, entre atres, el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, que otorga l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i del que fon mereixedor en la seua quinta edició, en 2013.

La dilatada obra de Vicent Ll. Simó Santonja, tant en valencià con en espanyol, abarca un ample espectre de gèneros lliteraris, des de la poesia a la novela, l’ensaig o els texts jurídics, afegint el seu nom entre el llarc llistat de notaris que escrigueren en llengua valenciana, com són: Joan Esteve, Martí de Viciana, Carles Ros Hebrera, Joan Verdanxa, Francisco Juan Pastor, Lluís Munyoz, Andrés Onorato Pineda o José Benito Medina.

Pero hui parlàrem d’una de les obres manco conegudes de Vicent Ll. Simó Santonja, que nos introduïx en la vida i obra de Mossén Manuel Dieç, un noble valencià, Senyor de la Baronia d’Andilla i de qui es desconeix en certea el lloc o l’edat de naiximent, aixina com el de la seua mort. Sí sabem d’ell que fon un personage influent en l’época, nos el trobem en 1412, entre la delegació d’embaixadors que acompanyaven als compromisaris del Regne de Valéncia, en el Compromís de Casp. Fon designat Majordom de la Cort, acompanyant al rei Alfons el Magnànim en les seues campanyes de Nàpols, posteriorment, en morir Jordi de Sant Jordi, ostentà la Balia del Castell i la Vall d’Uxó. Segons alguns estudiosos de la seua obra, potser fora en este temps quan escriguera el llibre que hui nos ocupa.

Representant de les Corts Generals en diferents periodos, este prohom del Sigle d’Or Valencià, fon designat com a àrbit per Joan de Montpalau, en el seu duel en Joanot Martorell, que mai aplegà a celebrar-se.

Els seus coneiximents com a menescal, veterinari en l’actualitat, feren que Manuel Dieç, junt en atres ilustres com el mege i poeta Jaume Roig, formara part del tribunal examinador de menescals professionals de la ciutat de Valéncia, tot un precedent en l’Europa migeval.

En un món en que la guerra es feya a cavall, el cuidat dels animals era fonamental i no sempre es contava en un menescal, per lo que els cavallers i escuders havien de tindre nocions de les malalties i remeis. El Llibre de la Menescalia és un tractat científic migeval estructurat en dos parts: el Llibre dels cavalls, que arreplega informació d’atres tractats en llengua llatina, i l’original Tractat de les Mules, que Manuel Dieç recomana per als cavallers entrats en edat madura, puix el caminar de les mules és més pla i manco cansat per al ginet.

El Tractat de les Mules obtingué un èxit considerable, traduint-se al castellà, aragonés, portugués, català, napolità o francés. Aixina mateixa, se conserven entre dèu i dotze còpies manuscrites en llengua valenciana en diferents biblioteques i coleccions, tant franceses, com italianes o espanyoles i totes elles en llaugeres variacions, tant de forma com de contingut.

En l’arribada de l’imprenta, l’obra conegué una ampla difusió, convertint-se en un referent de la veterinària i imprimint-se en diferents llengües, no aixina en valencià ni en Valéncia, a on no s’imprimí fins a la present edició, dins de la Colecció Clàssics Valencians de l’Editorial l’Oronella.

Un aspecte certament curiós de l’obra de Manuel Dieç, que és ademés lo que propicià l’estudi de Vicent Ll. Simó Santonja, és el tractament de l’astrologia dins de la medicina veterinària, en temps en que astrologia i astronomia, o medicina i alquímia, anaven de la mà. Vicent Ll. Simó Santonja, se servix en el seu estudi del manuscrit 624, conservat en la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia i que segons els experts en la matèria, poguera ser el més antic de tots i que reproduïx en edició facsímil en esta curiosa obra, de imprescindible presència en nostra biblioteca valenciana i que unix a dos grans de les lletres valencianes.

La llibreria valenciana: “En vici de bici”, de Lucas Grao i Silvestre

La llibreria valenciana: "En vici de bici", de Lucas Grao i Silvestre

Per Nela Jordà

Títul: En vici de bici
Autor/a: Lucas Grao i Silvestre
Editorial: Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2021
Nº de pàgines: 327

Coberta del llibre En vici de bici

En esta original i impactant image de coberta, l’editorial Mosseguello presentà En vici de bici, de Lucas Grao i Silvestre, una novela canalla gestada al llom d’una bicicleta, en la que el seu autor fa apologia en favor de l’us d’est ingeni mecànic que ha revolucionat el món i que és el vehícul més eficient en la lluita per un aire més respirable en les ciutats. Si be el noveliste valencià ya havia mostrat en anteriors noveles el seu interés per este mig de transport, oci i deport, és en En vici de bici a on se radiografia el món de la bicicleta, que participa en bona mida de la pròpia trama de la novela.

L’acció escomença quan l’inspectora d’homicidis, Laura Martí, rep la notícia de l’assessinat d’un cicliste ocorregut a plena llum del dia, en un carrer del barri valencià de Marjalenes. Els primers indicis apunten a que es tractaria de l’empresari Pere Lluc Verdeguer. A lo llarc d’una investigació, en que Laura Martí s’implicarà personalment, el thriller ciclista es desenrolla a velocitat de bicicleta sense frens, en una desfilada de personages que en els seus testimonis i recorts en primera persona, aniran desbudellant el misteriós assessinat de l’empresari, mecenes d’un equip cicliste femení.

El noveliste valentí, Escritor de l’Any 2020, nos propon una intrigant i original llectura, que reclama una ciutat més sostenible i integradora, que imagina i especula en un orige valencià de la bicicleta o ensomia una ciclista valenciana guanyant el mundial de ciclisme en ruta. Un còctel transgressor d’èpica ciclista i fàrmacs, de sexe i diners, de drogues i suor, de segones oportunitats aprofitades. Històries adobades en sensacions ciclistes que nos conecten en les bicicletes, mentres a cada pedalada, creix l’intriga sobre els motius de l’assessinat de Pere Lluc Verdeguer.