La llibreria valenciana: “En vici de bici”, de Lucas Grao i Silvestre

La llibreria valenciana: "En vici de bici", de Lucas Grao i Silvestre

Per Nela Jordà

Títul: En vici de bici
Autor/a: Lucas Grao i Silvestre
Editorial: Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2021
Nº de pàgines: 327

Coberta del llibre En vici de bici

En esta original i impactant image de coberta, l’editorial Mosseguello presentà En vici de bici, de Lucas Grao i Silvestre, una novela canalla gestada al llom d’una bicicleta, en la que el seu autor fa apologia en favor de l’us d’est ingeni mecànic que ha revolucionat el món i que és el vehícul més eficient en la lluita per un aire més respirable en les ciutats. Si be el noveliste valencià ya havia mostrat en anteriors noveles el seu interés per este mig de transport, oci i deport, és en En vici de bici a on se radiografia el món de la bicicleta, que participa en bona mida de la pròpia trama de la novela.

L’acció escomença quan l’inspectora d’homicidis, Laura Martí, rep la notícia de l’assessinat d’un cicliste ocorregut a plena llum del dia, en un carrer del barri valencià de Marjalenes. Els primers indicis apunten a que es tractaria de l’empresari Pere Lluc Verdeguer. A lo llarc d’una investigació, en que Laura Martí s’implicarà personalment, el thriller ciclista es desenrolla a velocitat de bicicleta sense frens, en una desfilada de personages que en els seus testimonis i recorts en primera persona, aniran desbudellant el misteriós assessinat de l’empresari, mecenes d’un equip cicliste femení.

El noveliste valentí, Escritor de l’Any 2020, nos propon una intrigant i original llectura, que reclama una ciutat més sostenible i integradora, que imagina i especula en un orige valencià de la bicicleta o ensomia una ciclista valenciana guanyant el mundial de ciclisme en ruta. Un còctel transgressor d’èpica ciclista i fàrmacs, de sexe i diners, de drogues i suor, de segones oportunitats aprofitades. Històries adobades en sensacions ciclistes que nos conecten en les bicicletes, mentres a cada pedalada, creix l’intriga sobre els motius de l’assessinat de Pere Lluc Verdeguer.

La llibreria valenciana: “Besyaya Güelfa”, de Lucas Grao

Biblioteca Valenciana: Besyaya Güelfa

Per Adela Aragón Feced

Títul: Besyaya Güelfa
Autor/a: Lucas Grao i Silvestre
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2024
Nº de pàgines: 305

Portada del llibre "Besyaya Güelfa"

“A cada pas un colp i una ensenyança. Convertir la caiguda en espenta és l’única opció; soc de Terol”. Aixina escomença l’última novela de Lucas Grao i Silvestre, que fon en 2023, la guanyadora del XXII Premi Federic Feases de Novela en Llengua Valenciana que organisa l’Entitat Cultural EL Piló de Burjassot i que ya està disponible en les principals llibreries valencianes i en la web de l’editorial L’Oronella.

Una novela ambientada en la vila de Jorcas, en la deshabitada província de Terol, i emmarcada en l’incomparable Parque Cultural del Chopo Cabecero del Alto Alfambra. Este ya prolífic noveliste valencià, aveïnat en Jorcas, d’a on és originària la seua família paterna, tracta en este relat de trencar els silencis de la despoblació, posant en valor la vida rural i reclamant una nova existència més humana, ya que és un càntic d’homenage a les arraïls, a les històries familiars i les tradicions en risc d’extinció.

La seua protagonista, una neorrural de mijana edat, farta de deambular a contrarrellonge en una societat d’insaciable voracitat, retorna al poble en que naixqué a retrobar-se en la vella casa familiar, a on anirà desentranyant oblidats secrets que celosament guardaren els seus antepassats. Pel mig, una controvertida obra lliterària i un misteriós personage seran claus per a dessifrar uns interrogants que el faran dubtar entre lo impossible i lo real. Arrogància terolana, altaneria rural, orgull feministe i ecologia decreixentista, són alguns dels ingredients sabudament adobats en tocs de poesia popular.

“No digues que fon pobina
la viuda que més t’enamorà.
No digues Alicate d’amor,
que Allepuz millor te cuidà.
No siga que en Aguilar,
se te puguen enfadar”.
“Digues puix, Alicate amant,
si dòna pogueres elegir,
si família pogueres crear,
¿en quín lloc de la riera
treballaries la terra?”

Si Besyaya Güelfa és novela valenciana ambientada en Terol, és també narració terolana d’influències valencianes, puix el seu autor és producte d’abdós territoris encadenats històricament i és, a la fi, eixa certea personal, la que este noveliste aporta a l’imaginari d’un agrest paisage, al que es sent unit per l’invisible cordó umbilical que el lliga a l’àrida terra.

Adela Aragón Feced