Per Jorge García Higuera

No serà perque no s’està avisant des de fa temps, pero lo que és una realitat és que l’antic Estadi de Mestalla, situat en l’avenguda de Suècia, té els dies contats.

Previst està que s’acaben les obres del nou estadi, que és situa en l’avenguda de les Corts Valencianes, al costat de l’estàtua en honor a la Dama d’Elig, en l’any 2027. Per ad eixa data, s’espera que la ciutat de Valéncia siga sèu del Mundial de Fútbol de 2030, que celebrarà Espanya junt en Portugal, el Marroc i que, també, donarà lloc a disputar-se partits en Suramèrica.

La ciutat de Valéncia, inicialment, quedà exclosa de les sèus mundialistes, en vore que el Nou Mestalla no s’acabava. I ahí va la primera qüestió del debat: ¿hauria segut més profitós per al Valéncia CF i per a la ciutat de Valéncia, Cap i Casal del regne, reformar l’antic Estadi de Mestalla, el qual ya és centenari, o era millor la solució que, finalment, s’adoptà en 2005, que no fon atra que construir una nova casa per al Valéncia CF?

En eixe sentit, un servidor planteja que discutir la qüestió de la reforma de Mestalla ya és tart i que això es tindria que haver plantejat en l’any 2005 o, millor dit, en 1997, quan el llavors president del Valéncia CF, Francisco Roig i Alfonso, plantejà la reforma de Mestalla per a ampliar un estadi que llavors tenia un afor que no superava els 35.000 espectadors a un estadi imperial en capacitat per a més de 70.000 espectadors, molt paregut en disseny a la versió anterior de l’Estadi Santiago Bernabéu de Madrit fins que l’ínclit Florentino Pérez acometé un atentat contra el patrimoni urbà i convertí lo que per dins era un estadi de fútbol en la fotocopiadora Canon.

Aquella reforma, molt ben plantejada per la directiva del club i autorisada per l’Ajuntament de Valéncia, que en aquells moments estava en mans de PP i UV i tenia d’alcaldesa a Rita Barberà, planejava explotar al màxim les capacitats comercials de l’estadi i fer dins d’ell bars i restaurants, ademés d’una llonja específica per a gent de negocis i un hotel chicotet i espais per a oficines, de tal manera que el Valéncia CF aumentara exponencialment els ingressos per l’explotació comercial de l’Estadi de Mestalla i que no se quedara a soles en lo recaptat pels abonaments.

Pero aparegué pel mig, per a sorpresa de tots, una associació de veïns que anà a la justícia ordinària i en recurs contenciós administratiu tombà aquella reforma, lo que obliga a la demolició de la part nova construïda en 1997, puix aquella reforma mai fon acabada, i tornar als plans d’abans de 1997, reduint la capacitat a uns nivells inacceptables per a una ciutat com la de Valéncia, 3ª capital d’Espanya, a pesar de tot.

Per tot allò, en 2005 se plantejà la solució del nou estadi per a culminar lo que llavors pareixia ser l’apogeu d’una etapa de creiximent del club de Mestalla, perque, per poc que es facen les coses be, omplir un estadi de 70.000 espectadors per al Valéncia CF se queda curt.

Per tot això, si es vol que el club de Mestalla tinga una viabilitat futura, les solucions no poden passar per la mà de mers espavilats que lo únic que pretenen és viure a costes dels atres, com algunes associacions d’aficionats que controla encara l’ínclit Manuel Llorente, igual de responsable en la desfeta del club de Mestalla que Peter Lim, sino que tenen que ser empresaris valencians potents en un objectiu de fer un Valéncia campeó els que lluiten pel club de Mestalla i plantegen un estadi a l’altura del sigle XXI en l’avenguda de les Corts Valencianes i que duga per nom Estadi del Regne de Valéncia.

Per Chemi Martínez Villalba

L’història del Valéncia Club de Fútbol està íntimament lligada als murs de l’estadi de Mestalla, un temple del fútbol que ha segut molt més que un simple camp de joc durant vora un sigle. Des de la seua inauguració en 1923, Mestalla ha segut testic d’innumerables moments que han marcat la trayectòria del club: gols inoblidables, nits europees màgiques, títuls històrics i, sobretot, una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Pero tota història, per gloriosa que siga, té un final. I ara, despuix de més de cent anys de vida, l’estadi més antic de la Primera Divisió espanyola es prepara per a despedir-se. La mudança al nou estadi en l’avinguda de les Corts Valencianes —conegut popularment com el Nou Mestalla— marca l’inici d’una nova etapa per al club, una que pretén recuperar l’ambició perduda i proyectar al Valéncia CF cap al futur.

El Nou Mestalla és molt més que una instalació moderna. Concebut fa més d’una década, la seua construcció es veu paralisada durant anys per motius econòmics i administratius, fins al punt que es va convertir en un dels símbols més visibles de la crisis institucional del club. No obstant, en els últims mesos, el proyecte ha cobrat vida en renovat impuls gràcies a acorts institucionals i a la necessitat urgent de modernisació.

L’estadi contarà en una capacitat per a més de 70.000 espectadors, encara que en la seua fase inicial s’habilitaran unes 49.000 localitats. Dissenyat en criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, el recint aspira a convertir-se en un referent europeu, no solament en el pla deportiu, sino també com a espai polivalent per a events culturals i socials. Ademés, la seua ubicació estratègica en una de les artèries principals de la ciutat promet millorar l’accessibilitat i fomentar el desenroll econòmic de la zona.

Per a l’afició, la despedida de Mestalla serà, sense dubte, un moment carregat d’emoció. Cada racó del vell estadi guarda recorts imborrables. Des de la grada d’animació, que ha espentat a l’equip inclús en els moments més obscurs, fins a la grada de tribuna, a on s’han forjat llegendes i s’ha aplaudit el bon fútbol. Mestalla no solament ha segut la casa del Valéncia CF; ha segut el cor d’una comunitat que ha trobat en el fútbol una forma d’expressió i d’identitat.

El club ya ha anunciat que prepara una série d’actes commemoratius per a honrar la memòria de l’estadi i oferir als aficionats l’oportunitat de despedir-se com es mereix, tancant aixina un capítul dorat de l’història del fútbol espanyol.

En nostàlgia, pero també en esperança, el Valéncia CF pega un pas cap al futur. El Nou Mestalla no substituirà l’història del vell, pero serà l’escenari a on noves generacions construiran la seua pròpia. I encara que canvien les parets, lo que permaneix és el sentiment: “Amunt Valéncia”.