Antonio Reig Ventura, “Rovellet”

Antoni Reig Ventura "Rovellet"

Per Chemi Martínez Villalba

El pilotari Antonio Reig Ventura, conegut com a Rovellet, ha faltat als 93 anys despuix de tota una vida dedicada al deport autòcton de la Comunitat Valenciana, la pilota valenciana, del que es convertí en un mit, segons ha informat la Federació de Pilota Valenciana.

Batejat per l’afició com a Rovellet pel nom de son pare, que era conegut com a Rovell de Dénia, naixqué al costat del trinquet de Pelayo (Valéncia) i ocupava la posició de rest en la modalitat d’escala i corda. Als 15 anys debutà com a professional, i als 17, ya s’enfrontà a la figura del moment, Juliet d’Alginet.

Esta parella protagonisà grans partides en el trinquet de Pelayo, en el que s’enfrontaven dos voltes al mes. En retirar-se Juliet, Rovellet se convertí en el número u indiscutible de la modalitat d’escala i corda, fins a l’aparició d’Eusebio, que durant la década dels xixanta li disputà la supremacia de millor jugador de l’época.
Ademés, l’any 1970 se proclamà campeó nacional d’escala i corda i abans de retirar-se en 1979 s’enfrontà a un atre mit de la pilota valenciana, en 23 anys de diferència, com és Paco Cabanes, Genovés.

Se retirà en 1979, ya llunt dels seus millors moments, pero sense que cap trinqueter tinguera que donar-li un punter per a igualar als equips rivals.

Rovellet destacà per ser un jugador sumament hàbil i d’ell diuen que ha segut el pilotari més elegant de l’història. També destacà per la seua colocació en la pista i el seu caràcter cavallerós i honrat.

Una volta retirat, Rovellet continuà vinculat a la pilota valenciana com a tècnic de vàries escoles d’este deport, d’a on han eixit importants jugadors professionals com ara Grau, Esme, Pedro, Solaz o Víctor.

Rovellet no solament fon admirat pel seu joc (elegant i ple de coneiximent), sino també, per l’immensa cavallerositat desplegada, encara hui, en l’ambient de la pilota. La màxima mostra d’homenage és tindre penjada una foto seua en la Galeria d’Honor del Trinquet de Pelayo (Valéncia).

Sanc nova en la pilota valenciana

Sanc nova en la pilota valenciana

Per Chemi Martínez i Villalba

La pilota valenciana sempre ha destacat per tindre un o més jugadors importants en cada una de les especialitats de que consta el nostre deport icònic, dins de la cultura valenciana, al llarc dels anys i des del sigle XIII.

En retirar-se de Soro III en 2022, qui demostrà ser un jugador excepcional, en una tècnica impecable i una gran capacitat per a competir en els moments més difícils, i la posterior d’Álvaro Navarro, nos queden en la actualitat els qui, possiblement, siguen els actuals Messi i Cristiano Ronaldo de la pilota valenciana.

Salelles II i Tonet IV, hui en dia, són els qui nos fan seguir fruint del nostre deport nacional, la pilota valenciana, ya que nos fan rememorar les millors partides de jugadors, com ara Nel de Murla; Albert Arnal de Quart; Julio Palau, Juliet; Antoni Reig; el Rovellet; Paco Cabanes, el Genovés; Enric Sarasol, o el mateix Soro I. Això en la lliga masculina.

Salelles II i Tonet IV, hui en dia, són els qui nos fan seguir fruint del nostre deport nacional, la pilota valenciana, ya que nos fan rememorar les millors partides de jugadors, com ara Nel de Murla; Albert Arnal de Quart; Julio Palau, Juliet; Antoni Reig; el Rovellet; Paco Cabanes, el Genovés; Enric Sarasol, o el mateix Soro I. Això en la lliga masculina.

Salelles II, d’acort en les valoracions de juges i coordinadors de cada àrea, un 93,98 sobre 100, i és el millor fins ara entre els rests. Mentres que Tonet IV, en un 91,96 sobre 100, encapçala la secció dels punters.

Tonet IV, en cinc campeonats consecutius en el palmarés, supera ya les sifres de torneigs seguits del seu païsà, Pasqual II, i ya és el segon pilotari en més títuls d’esta competició, només superat pels dèu de Waldo. Ad este ritme, i en 25 anys a soles, és possible que supere inclús al mit d’Oliva. Tenim, en conseqüència, motius més que suficients per a mantindre viva l’ilusió en el futur del nostre deport nacional, la pilota valenciana.