Per Lucas Grao i Silvestre
L’història del ciclisme, com la majoria dels deports, està construïda a força de gestes dels seus protagonistes, de disputades competicions que fan vibrar a l’aficionat, aportant-li recorts indelebles. Aixina fon en la disputa de la vigèsima etapa de la Vuelta a España de 2015, una jornada de ciclisme difícil d’oblidar.
Despuix de dèneu dies de competició, se presentava una jornada de 175 km de relativa dificultat per la serra madrilenya en final en Cercedilla, tot pareixia indicar que l’holandés Tom Dumoulin, un gran contrarrellongiste que passava prou be els alts de montanya, se faria en la victòria final d’aquella Vuelta a España.
Pràcticament d’eixida, un grup numerós de corredors abandonava la disciplina del gran grup, prenent ràpidament una bona renda de temps respecte d’un grup principal, que rodava en la relativa calma que precedix a l’huracà.
A falta de 113 Km per a la finalisació, el corredor valencià Rubén Plaza Molina s’alvançà del grup de davant, en un atac lluntà que pareixia destinat al fracàs, pero el de la Vila del Joguet sabé administrar a la perfecció la seua capacitat física. No debades, Rubén Plaza fon un portentós corredor de metro noranta, que havia guanyat una etapa en la recent edició del Tour de França 2015 i que, recorrent a l’experiència, conseguia administrar la distància en els seus perseguidors.
Per darrere, l’equip Astana treballà de calent, despenjant al líder de la prova, l’holandés Tom Dumoulin. L’estratègia d’Astana, en Mikel Landa i Luis León Sánchez tirant del seu líder Fabio Aru i les distintes aliances i ambicions d’atres ciclistes, feren que es formara un grup en els millors de la prova, quedant Tom Dumoulin a soles, veent com s’esfumava l’ensomi de guanyar aquella Vuelta a España 2015, que acabaria adjudicant-se l’italià Fabio Aru, seguit de Joaquim Rodríguez i el polac Rafal Majka.
Aquella calorosa vesprada i despuix d’una cavalcada de 113 Km en solitari per la serra madrilenya, Rubén Plaza s’alçà en la victòria en una etapa de la Vuelta a España que passaria a l’història de les grans gestes deportives, per tot lo que ocorregué. No era la seua primera victòria d’etapa en la ronda espanyola, puix l’ibier ya s’impongué en 2005 en l’etapa contrarrellonge d’Alcalá de Henares.
Des de ben jove, Rubén donà mostres de la seua calitat, lluint en els campeonats d’Espanya en categoria de júniors i recalant en 2001 en el potent equip Banesto de Miguel Indurain. Encara que una inoportuna lesió en el genoll a punt estigué d’apartar-lo del ciclisme, en 2003 guanyà el Campeonat d’Espanya, títul que conseguí revalidar en 2009. I és que a lo llarc dels vint anys com a professional del ciclisme, el de la comarca de l’Alcoyà ha conquistat un bon número de victòries, prop d’una trentena, algunes d’elles de molt de prestigi, com els dos títuls nacionals o les etapes en Vuelta i Tour, a banda d’un bon número de podis en campeonats d’Espanya i bones classificacions en grans voltes.
Pero aquella vesprada, en Cercedilla, Rubén Plaza certificà la seua carrera deportiva i, encara que seguí en competició fins a 2019 i obtingué més victòries, en el marc d’una etapa que ha passat a l’història del ciclisme, la gesta de l’ibier a lo llarc de 113 quilómetros en solitari, li donà l’entrada en l’àmbit llegendari d’este deport.
