Per Chemi Martínez Villalba
En el món del tenis, poques històries d’èxit tenen un component tan clar de llegat i mentoria com la de Carlos Alcaraz. Darrere del fenomen murcià que ha revolucionat les pistes en la seua energia, agressivitat i frescor, està la figura serena i visionària de Juan Carlos Ferrero, exnúmero u del món i actual entrenador del prodigi espanyol. Més que un tècnic, Ferrero ha segut un arquitecte pacient i silenciós de l’ascens meteòric d’Alcaraz.
Ferrero, conegut en la seua etapa com a jugador com el Mosquit per la seua velocitat i agilitat, alcançà el número u del rànquing ATP en 2003 despuix de guanyar Roland Garros. La seua carrera com a teniste professional estigué marcada per l’elegància, el sacrifici i una ètica de treball eixemplar. Tots eixos valors els ha bolcat ara en la seua faceta com a entrenador des de la seua acadèmia Equelite, en Villena, a on conegué a un jove Alcaraz en 15 anys a penes.
Des del primer moment, Ferrero veu en Alcaraz un no sé qué especial. No solament potència o tècnica, sino una mentalitat competitiva innata i una alegria pel joc que recordava els grans. Pero també entengué que eixe talent devia ser polit en paciència, humiltat i un full de ruta clar. I ahí és a on la seua experiència marcà la diferència; sabé dosificar l’exposició mediàtica del jove, protegir-lo de l’entorn i, sobretot, formar-lo com a persona abans que com a estrela.
Ferrero no buscà accelerar els temps. Fon exigent, sí, pero també protector. Dissenyà una progressió gradual que durà a Alcaraz a conquistar el seu primer torneig ATP en Umag (2021), als 18 anys, i a escalar posicions ràpidament fins a convertir-se en el teniste més jove en alcançar el número u del món despuix de guanyar el US Open en 2022.
La relació entre abdós va més allà de lo deportiu. Alcaraz ha dit en múltiples entrevistes que Ferrero és “com un segon pare”, algú que està al seu costat no solament en la victòria, sino en els moments de dubte i pressió. La química entre entrenador i pupil és total, i això es nota en la pista: la combinació de l’experiència tàctica de Ferrero en la capacitat física i mental d’Alcaraz ha creat un teniste total.
Hui, mentres Carlos Alcaraz seguix collint títuls —incloent Roland Garros 2025— i consolidant-se com el successor natural de Nadal, Federer i Djokovic, és impossible no mirar cap a Villena i reconéixer la figura de Ferrero. Perque darrere de la lluentor del diamant està sempre la mà de qui el talla.
Ferrero ha demostrat que un campeó no solament es fa en raquetes i punts, sino en valors, paciència i visió. I en Carlos Alcaraz ha trobat la seua major obra.
