Per Mª Ángeles Viñas Gimeno
El fentanil s’ha convertit en una substància molt preocupant en la salut pública per la seua utilisació en forma de droga a escala mundial. Encara que en l’any 1960 fon inicialment utilisat com a analgèsic, el seu us ilícit com a droga entre els jóvens i no tan jóvens ha segut molt important en els últims anys.
El fentanil com a tal és un fàrmac de la família dels opioides, un tipo d´analgèsic molt potent que s´utilisa sobretot per al dolor oncològic o invalidant. La paraula opioide prové del grec opion que significa ‘suc’ i en concret se referix al suc de la rosella (Papaver somniferum) i ha segut utilisat a lo llarc de l’història de la medicina con a calmant, sedant o analgèsic. Fòra de l’àmbit mèdic controlat, el convertix en una fàrmac molt perillós. Tant és aixina que, des de fa uns quants anys, s’ha convertit en la nomenada “droga zombi”, puix com a opioide, i a unes dosis elevades, provoca una somnolència molt gran. Tingué un impacte significatiu en el Estats Units, a on en els últims anys s’han produït moltes morts per l’utilisació d’esta substància com a droga.
No obstant açò, el fentanil té un antídot. La naloxona és un fàrmac que s’usa per a revertir l’efecte de qualsevol opioide i actua en aproximadament dos o tres minuts, be per via nassal o injectada. Pareix que per este motiu el fentanil pot ser “més segur”, pero res més llunt de la realitat. És molt curiós, al mateix temps que preocupant, la presència de màquines expenedores de naloxona en els carrers dels Estats Units per a paliar l’efecte mortal que pot tindre el consum de fentanil.
En Espanya, i en concret en el Regne de Valéncia, el consum illegal d’este fàrmac, convertit en droga pel seu abús, és relativament baix. Els casos de sobredosis no solen tindre un número molt elevat en comparació en la sobredosis produïda per atres drogues.
Per això, no existix com a tal una autèntica epidèmia com en els Estats Units pero sí forma part, en un reduït percentage, de les drogues d’abús.
La prescripció mèdica de fàrmacs està més controlada en el sistema de salut espanyol i valencià pero açò no deu fer-nos caure en una falsa confiança. La situació pot canviar ràpidament i en qualsevol moment. La farmacovigilància en est aspecte és molt important, puix controlar als pacients que tenen prescrit el fentanil o una atra classe d’opioides pot ser que siga una de les accions més eficaces. Controlar la dosis i la correcta dispensació és fonamental per a controlar que determinats grups puguen conseguir estos fàrmacs per a utilisar-los com a drogadicció. En conclusió, el fentanil en Espanya està actualment en una situació “de control”. Pero la seua potència, la dependència que produïx i lo que estem veent que ocorre en uns atres països nos fa tindre molta cautela i vigilància. Educació i prevenció és la clau fonamental per a que el fentanil siga únicament un fàrmac en prescripció mèdica i no una droga potencialment mortal.