Per Edu Vanacloig
En l’any 2001, el Govern d’Aznar creà el Pla Hidrològic Nacional, que incloïa la construcció d’una presa en Chest, que evitaria les riuades en zones que en la seua majoria es troben hui entre les més afectades per les pluges torrencials de la DANA del passat 29 d’octubre de 2024.
Eixa presa regularia els cabals procedents de la conca alta dels barrancs del Poyo, la Saleta i el Pozalet creant un embassament en una capacitat major.
En juliol de 2004, la Confederació Hidrològica del Xúquer (CHJ), ara dependent del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), presentà en diversos ajuntaments valencians i grups ecologistes el pla contra avengudes de la rambla del Poyo, pero en 2005 el govern socialiste de Zapatero paralisà el proyecte que incloïa la construcció de la presa de Chest, compresa en el PHN de 2001 i que fon concebut per a combatre les riuades en alguns dels pobles ara afonats, degut a que suponia un cost socioeconòmic molt gran.
D’acort en l’informe elaborat per Dam Removal Progress, en 2021 foren destruïdes en Espanya 108 barreres fluvials, 133 en 2022 i 95 en 2023 (336 en total), incloent preses i assuts, moltíssim més que en el restant d’Europa.
La conca de la rambla del Poyo es troba entre els rius Túria i Xúquer, té la seua desembocadura en l’Albufera i no en la mar Mediterrànea. Categorisat històricament com a àrea de potencial risc d’inundació, arreplegà les torrencials pluges de la DANA procedents de la serra de Chiva.
Este caixer no té cap embassament que evite que les riuades d’aigua desborden els cabals i provoquen les inundacions, com no n’hi ha cap, l’aigua aplegà completament lliure a les localitats de l’oest i el sur de la ciutat de Valéncia.
La falta de netea de la vegetació i la prohibició de tallar canyars (tradicional en l’horta per a utilisar les canyes en llabors agrícoles), ha provocat la formació de tapons per la vegetació arrancada, que ha generat ones que alvancen a gran velocitat, en força suficient per a arramblar-ho tot al seu pas.
Els ponts no estan calculats per a resistir una massa d’aigua, fanc i vegetació que es desplaça a gran velocitat, 26 ponts han segut destruïts o necessiten reparacions.
L’infraestructura prevista, també arreplegava la construcció de dos dics, u en el barranc del Poyo i un atre en el de Pozalet, el pla també plantejava l’adequació del barranc del Poyo des del seu creuament en el by-pass, en este punt, es prevea la creació d’una gran via verda d’uns 30 metros d’amplària que acabaria en un parc que actuaria com a estany d’acumulació en casos d’avenguda.
Cal recordar que el barranc del Poyo aplegà a registrar el dia D fins a 2.228,9 metros cúbics per segon, un cabal quatre voltes major que el del riu Ebre, i alguns trams a penes admeten 300 metros cúbics per segon.
Des de 2019, el Govern de Sánchez sabia que el barranc del Poyo era ARPSI. Àrea en Risc Potencial Significatiu d’Inundació. Inclús posseïa proyeccions de les zones que s’afonarien en cas de desbordament, per tant, era i és, competència de Sánchez netejar i ampliar el barranc del Poyo per a evitar desbordaments, pero com hem vist, ni està, ni se l’espera.
Curiosament, en 2021 s’adjudica el proyecte per a sanejar la part final del barranc, la zona zero de la DANA, pero el tombà Chimo Puig (en els seus socis del Botànic) en 2022.
El treball inicialment plantejat és incompatible en el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamisació de l’Horta de Valéncia (DECRET 219/2018, de 30 de novembre, del Consell de Generalitat Valenciana).
Eixe proyecte ya nos desvelava els embuts d’este caixer:
- Aigües avall de la A-7, el caixer escomença a perdre capacitat fins a transformar-se en una séquia de tan sols vora cinc metros.
- Reducció de secció aigües amunt del barranc Gallego.
- Aigües avall es produïx la confluència del barranc Gallego, que en els seus últims metros es convertix en una séquia.
- El pont dels Cavalls reduïx la capacitat del barranc a 300 metros cúbics per segon de capacitat.
A hores d’ara, i despuix de lo succeït, encara es desconeix data per a tals obres, el barranc del Poyo en desbordar-se arrastra milers de branques que entaponen ponts i multipliquen la seua capacitat mortífera, per les polítiques ecoterroristes que no permeten la poda, com havem dit adés.
L’obra global, segons càlculs de 2007, hauria costat 200 millons, manco de lo que gasta Sánchez en publicitat (270 millons) en un any.
El govern del BOTÀNIC cessà sense que el seu amic Sánchez haguera acomés el pla, i deixaren esta trampa mortal a Mazón i als valencians, en un resultat de més de 200 morts confirmats fins ara i numerosos desapareguts.
A les 18:00 amainarà la pluja, comunicà Mazón, per lo que fon fortament criticat, pero a soles es llimita a replicar paraules dites per la delegada del Govern socialiste Pilar Bernabé i el cap de climatologia d’AEMET en Valéncia, José Ángel Núñez, abdós en declaracions en À Punt, pero la realitat ya sabem que fon una atra.
No seré yo qui defenga la pèssima actuació del govern de Mazón, pero, tal volta la CHJ deuria donar explicacions de per qué envià un correu al CECOPI a les 17:13h del dia D dient que el cabal del barranc del Poyo havia baixat a 28,7 metros cúbics per segon i a les 18:43h un atre dient que ara eren 1.686 metros cúbics per segon i no avisà del risc de desbordament, quan tots sabem ara, que a les 18:30 h en Paiporta el barranc ya s’havia desbordat.
Com tampoc és just culpar tan sols al govern autonòmic per mantindre el nivell 2 i no activar el nivell 3 que obligaria al Govern central a prendre el control, quan segons el PLEGEM, Pla Estatal General d’Emergències de Protecció Civil, l’encarregat de declarar el nivell 3 és el ministre de l’interior Fernando Grande-Marlaska que ho pot fer a petició pròpia o a proposta del Govern de comunitat autònoma o de la delegada del Govern, Pilar Bernabé (del PSOE), i inclús el president del Govern Pedro Sánchez té el poder, tal com diu la Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i lloc, en el seu CAPÍTUL II, l’estat d’alarma, artícul quart.
El Pla Sur, que supongué la construcció del nou caixer del Túria vorejant la ciutat de Valéncia, ha salvat la vida de milers de valencians, no obstant es deurien realisar en caràcter d’urgència els estudis i les obres necessàries per a estar preparats a futur, ya que la previsió màxima del cabal per al nou caixer del Túria és d’uns 4.000 metros cúbics per segon, i en esta ocasió aplegà a dur-ne pics de més de 2.000 metros cúbics per segon, mentres que en el barranc del Poyo se registraren pics de fins a 2.228,9 metros cúbics, per lo tant, no podem llimitar-nos a canalisar el barranc del Poyo aigües amunt sense prendre mides adicionals com la construcció de preses i assuts.
Si per a donar una solució a possibles riuades futures ya estem veent que el nou caixer del Túria podria aplegar al seu nivell màxim en risc de desbordament, recordem la barbaritat que proponia Joan Ribó de la mà de Compromís en 2020…
L’idea, proposta per Joan Ribó, i per la regidoria de la Devesa-Albufera, dirigida per Sergi Campillo, explica que el Túria s’ha convertit en un caixer “artificial i buit, diluint la seua condició de riu” i este pla ve a canviar tot açò en una superfície que comprén prop d’11.800 metros, se planteja l’existència d’un eix hidràulic distribuït en tres fluixos d’aigua: un caixer ecològic, en cabal mínim permanent i controlat per a mantindre la circulació natural; un caixer de reserva, en zones inundables sense aigua permanent per a poder soportar avengudes en cas d’inundació; i un caixer total, constituït pels dos anteriors, i que permeta la “garantia” per a evitar inundacions en l’àrea metropolitana.
Ademés, se planteja un eix ecològic de flora i fauna, aixina com un “eix social” consistent en que l’espai puga ser recuperat per a l’us de la ciutadania; un passeig, carrils bici, estanys, dotacions, passos ecològics, espais agraris, àrees polifuncionals, i uns atres usos singulars com la conexió en el parc de capçalera, o en el llitoral.
El proyecte també sugerix l’implantació d’arborat en abdós vores, la “revisió del trànsit de les vies perifèriques”, l’incorporació del transport públic, senyals i toponímia, etcétera.
Queda clar que en Compromís han vist massa películes i en el seu anhel de protagonisme no solament haurien balafiat diners, sino que haurien posat en perill la vida de milers de valencians.
Tot és un joc d’escacs per ad ells: rojos, blaus, taronges, i l’arc de Sant Martí polític sancer aprofita les catàstrofes per a traure rèdit polític, la pilota va de teulada en teulada i mentres el poble valencià ya no s’identifica per cap color que no siga el del FANC.
¡A soles el poble salva al poble!
Mentrimentres el passat dissabte 9 de novembre s’organisà una manifestació a les 18:00h en el Cap i Casal de Valéncia en l’excusa de protestar sobre l’actuació del govern, pero, ¿quin govern? perque en lloc de protestar per l’actuació tant autonòmica com estatal, esta manifestació es convertí en un blanquejament polític del Govern central del PSOE, per part de l’esquerra més radical i pancatalanista.
Hordes de radicals violents ompliren els carrers de Valéncia, intimidant i amenaçant a tot aquell despistat que acodí inocent a protestar tant contra rojos com contra blaus, obligant-lo a retirar qualsevol cartell en el que es criticara a ningú que no fora el Govern valencià del PP en Mazón.
Encapçalant l’aquelarre pancatalaniste que organisà la manifestació se troba (ACPV) Acció Cultural del País Valencià, seguida de Amical de Mauthausen, Arrels del Canvi, Arran-SEPC-COS-Endavant, Assemblea de Barri de Montolivet, Associació Cultural És País Valencià, BEA, Benicalap Viu, Ca Bassot, Ca Revolta, CNT València, Comissió Ciutat-Port, Coordinadora Associacions Memòria Democràtica País Valencià, Decidim – Plataforma pel dret a decidir del País Valencià, Entrebarris, Escola Valenciana, FAMPA València, Intersindical Valenciana, Joves d’ACPV, JovesxRussafa, LAMBDA, Plataforma 14 d’abril per la República, Societat Coral El Micalet i Teixint Patraix, partits polítics com Podem, Esquerra Unida i fins al mateix PSPV-PSOE.
I com no, Compromís també recolzà la manifestació, cridant a movilisar-se per a que «Mazón i el seu Govern dimitixquen» i aixina guanyar rèdit polític de la manera més hipòcrita criticant lo que ells propiciaren que ocorreguera per les seues polítiques ECOTERRORISTES dutes a terme en el seu recent mandat, recordem que Puig manà en coalició en ells i foren els culpables de no dur a terme el PHN.
L’entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que també ha organisat enguany accions galliponteres promovent l’imposició del català en les aules d’esta comunitat, naixqué en 1978 en l’objectiu de l’identificació històrica en Catalunya i Balears, en la conformació dels imaginaris Països Catalans. Esta organisació, percebé subvencions de millons d’euros del Govern socialiste de Chimo Puig i de la Generalitat de Catalunya.
L’agermanament de ACPV en ANC Assemblea Nacional Catalana és explícit a través de la coneguda com a Federació Llull, constituïda en Palma de Mallorca en 1990 per Obra Cultural Balear, la catalana Òmnium Cultural i la pròpia Acció Cultural del País Valencià en l’intenció de difondre l’entelèquia dels autodenominats Països Catalans.
¡VALENCIANS, S’HA ENCÉS LA MECHA, ÉS L’HORA DE FER-LOS FRONT!
