Enguany, 2025, és la quarta volta en l’història recent que no s’ha pogut celebrar la Provessó Cívica del Nou d’Octubre, esta volta a causa del mal orage, les pluges i les condicions meteorològiques adverses.
Des de finals de setembre, la Comunitat Valenciana ha segut visitada per dos fenòmens meteorològics adversos: les recialles de l’huracà Gabrielle —el qual, convertit en borrasca en aplegar al nostre regne, provocà una alerta roja de pluges i obligà a suspendre classes llectives escolars i feu que moltes empreses tingueren que posar en marcha una atra volta els mecanismes de teletreball dels seus empleats— i, posteriorment, la que s’ha conegut com a dana Alice —que ha obligat estos dies a suspendre les celebracions de la Processó Cívica del Nou d’Octubre i tots els actes institucionals tant de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament de Valéncia— provocà una alerta taronja.
Este Nou d’Octubre baix les Torres de Serrans
Passats els dies senyalats, podem vore cóm ha quallat en la ciutadania una por inconfessable mai vista en les generacions anteriors a les pluges per lo ocorregut durant l’any passat en la crisis de la riuada que assolà la província de Valéncia i tots els seus pobles de l’Horta Sur, per l’incompetència d’un president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no avisà i no posà en marcha com tocava el sistema ES-Alert que té com a finalitat previndre este tipo d’emergències i avisar en temps a la població de que es pot produir una catàstrofe, pecant de conducta errònea i, per si fora poc, també la mala fe, traïció i conducta presuntament delictiva i dolosa d’un president del Govern, Pedro Sánchez, qui declarà aquells dies la famosa frase: “Si volen ajuda, que la demanen”, mostrant a tots els espanyols la seua mala consciència, no posant en marcha els mecanismes de la Llei del sistema nacional de protecció civil, que establix que quan sobrepasse l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma el dit fenomen meteorològic, o siga una catàstrofe de tal magnitut, que requerixca una atenció d’interés nacional (art. 28.3), el Govern està obligat a declarar l’emergència d’interés nacional i assumir les competències que, en un cas ordinari, corresponen a les comunitats autònomes.
Ací tot és tirar-li la culpa al canvi climàtic i, despuix, no fer absolutament res, puix tenim que, passat un any, no s’ha eixecutat cap obra d’infraestructura en el barranc del Poyo per a canalisar els excedents d’aigua quan la pluja que ve de l’interior, lo que provoca les grans inundacions despuix en la conca del Túria i rius adjacents, com el riu Magre i que, en tan bona prosa nos relatava a finals del sigle XVIII el botànic Antoni Josep de Cavanilles en la seua magna obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, poblaciones y frutos del Reyno de Valencia, en el que nos relata la riuada ocorreguda en 1775. Els nostres polítics han renunciat a fer obres d’infraestructura que, molt provablement, salvarien vides, com totes les que s’enunciaven en el Pla Hidrològic Nacional de 2001.
Pedro Sánchez, president del Govern, durant la crisis de la dana de 2024
Hem de recordar d’a ón venim i no per això afonar-nos anímicament. Ací hem anat a l’escola diluviant, inclús nevant, puix un servidor recorda com quan era chicotet, 12 anys a penes, a finals del mes de giner de 2007, caigué sobre la ciutat de Valéncia una pedregada que acabà quallant en nevada i, no per això, se suspengueren les classes de la vesprada ni les empreses suspengueren la seua activitat de curs normal.
En la por no s’alvança, i tenim que tindre la suficient voluntat per a acometre les obres d’infraestructura que protegixquen a la població, aixina com acabar de fer els treballs de neteja que durant tot l’any que ha transcorregut des de la riuada del 29 d’octubre de 2024 no s’han fet, puix en un any, en la població de la zona 0 com és Paiporta, els albellons continuen igual d’enfangats que fa un any despuix de la riuada, per lo tant, caldria netejar-los.
Valéncia necessita ajuda, i solament des de la fermea i la passió que cal posar a coses com estes, en la solidaritat del poble valencià, podrem conseguir que els efectes de les riuades no afecten tant a la població normal, que es faça la presa de Vilamarchant com estava previst en el Pla Sur de 1957 i que es facen mecanismes d’adaptació a un clima que, no anem a negar-ho, se troba en canvi, pero no per raons antropogèniques com alguns molt interessadament apunten, sino perque el clima sempre està en constant canvi i no podem infondre la por en la població de que té que rebaixar la seua calitat de vida per a satisfer els desijos de grups ideologisats, sino que la classe mija en Valéncia i en tota Espanya té que sostindre’s en la llibertat de mamprendre i en la llibertat de treballar i crear riquea, sense menyscapte de la deguda protecció social als més vulnerables.
¿Per qué el fasciste et diu fasciste? Tot lo món creu que el fascisme i el nazisme són un moviment de dretes, la realitat és que no ho són.
Tant el fascisme com el nacionalsocialisme són moviments de extrema esquerra.
Aclarirem estos conceptes per a entendre’ls millor. Lo primer és definir qué fa algú de dretes i qué fa algú d’esquerres.
Per ad això prendrem dos idees de lo que representa en sí cada concepte, individu i estat. Quant més cap a l’estat i manco cap a l’individu, més a l’esquerra, i quant més individu i manco estat, més a la dreta.
Ademés, l’esquerra creu que hi ha una idea, que té que fer realitat, coste lo que coste, sense importar el dany que ocasione, antepon l’idea sobre la realitat.
Per un atre costat, la dreta es centra en el realisme filosòfic, de primer pren consciència de la realitat i, segons eixa realitat que té, se planteja com governar.
Per això l’extrema dreta real, des d’un punt de vista científic, no ha governat mai perque voldria que l’estat no existira i tot se basara en l’individu, zero estat.
Antagònicament, tenim a l’extrema esquerra, i per ad ella tot implica a l’estat.
El Manifest Comuniste escrit per Marx i Engels se publicà en 1848, i acaba dient:
“Obrers del món, uniu-vos”.
Estem davant del naiximent d’un moviment internacional del que beuran, entre molts atres, Hitler i Mussolini.
Lenin
Durant la Primera Guerra Mundial, se va produir la Revolució russa, Lenin se feu en lo que havia segut l’Imperi rus i establix l’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètica, el comunisme tenia ya un lloc des d’a on expandir-se.
En acabar la Guerra Civil, s’organisà el Comintern, l’Internacional Comunista, que establia els dictàmens per a tots els partits comunistes del món.
Analisem, puix, els conceptes fascisme i nacionalsocialisme.
El fascisme el crea l’italià Benito Mussolini, de pares socialistes, ya des de chiquet anava als mítins en son pare.
Fon l’editor del periòdic socialiste de Lavanti, vixqué el periodo de posguerra. Les idees d’esquerra havien creixcut des de la segona mitat del sigle XIX, apoderant-se de totes les coses en Europa.
Mussolini, en acabar la guerra, havia segut expulsat del Partit Socialiste, veu esta situació i decidix formar un referent nou.
El comunisme havia cridat a integrar més nacions a lo que es denominen Els Octubres, el periodo entre l’any 19 i el 20, en Itàlia se li diu el Vieno Rosso.
Mussolini creu en el socialisme i en l’estat, és un home d’esquerres, pero no vol ser vassall de l’Unió Soviètica, ell vol un socialisme a l’italiana.
Per ad això, restaura el concepte dels fasci, que són un símbol dels cònsuls romans, un símbol del poder per a restablir la glòria de l’Imperi romà.
En 1919 funda el Partit Fasciste Republicà i en 1922 ha guanyat tanta força que fa una marcha sobre Roma i es nomena duce.
Mussolini
Naix l’era fascista de Mussolini, tot en l’estat, res fora de l’estat, per lo tant, és un moviment d’esquerres. La dreta no creu en l’estat, o creu lo manco possible en l’estat.
Organisa un sistema corporativista a on les corporacions han d’inscriure’s i ser autorisades per l’estat. La dreta, per contra, creu en la llibertat.
El fascisme es convertix en el partit únic, prohibint el restant dels partits i establint qué és la veritat i qué es pot dir.
L’esquerra té com a objectiu el control, no solament de la vida pública, sino també la privada de les persones.
Que és precisament lo que feu Mussolini i més tart Hitler ho copià.
Hitler
Si Mussolini crea el fascisme, Hitler és qui fa lo propi en el nacionalsocialisme en Alemanya.
Hitler fon un austríac frustrat per ser rebujat en l’escola d’art, s’enrolà en l’eixèrcit alemà, creuà la frontera com a austríac i lluità en la guerra.
Quan Alemanya reduí l’eixèrcit despuix del tractat de Versailles, se quedà en l’eixèrcit alemà.
Més tart, l’envien a München a fiscalisar un partit que ya existia, el Partit dels Treballadors Alemans, que sobre no haver segut fundat per ell, ya tenia un esperit a lo Mussolini.
L’idea d’un socialisme, pero per als alemans, un Deutsch, no volien una Alemanya vassalla de l’Unió Soviètica, igual que Mussolini, Hitler volia el seu Octubre alemà.
Alemanya era la potència industrial més important d’Europa.
El socialisme, segons Marx, és una fase posterior al capitalisme, i s’ha d’implantar en una societat industrial, com ho era Alemanya.
I ahí sorgix este Partit dels Treballadors Alemans.
Hitler a pesar de tindre una mala formació intelectual, ténia el dò de la paraula, lo que el dugué a convertir-se en el cap del partit i a canviar-li el nom per Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà.
¿Vos sona familiar el nom?, canviem alemà per espanyol.
El socialisme, el comunisme, el fascisme i nacionalsocialisme, tenen moltes més coses en comú que coses en contra, tots tenen en comú l’idea d’estat.
Lenin digué:
“Doneu-me un chiquet quatre anys, i faré d’ell un fervent bolchevic.”
¿Recordeu lo que digué la ministra d’educació socialista Isabel Celaá?
“No podem pensar de cap de les maneres que els fills pertanyen als pares.”
¿Qué feu Mussolini? Establí des de l’estat l’educació obligatòria, el control total de l’educació és una idea que ve de l’esquerra, perque al socialisme no li agrada que les persones puguen elegir en llibertat.
¿Qué feu Hitler? Exactament lo mateix, estatisà l’educació per a adoctrinar sense educar.
Una volta més Lenin digué:
“Els chiquets tenen que permanéixer en l’estat el major temps possible i el manco possible en sos pares.”
Lo mateix que feu Lenin, feu Mussolini, i ho copià Hitler. Un estat total que et diga lo que pots fer, i lo que no pots fer, quàn, cóm i de quina manera, i aixina no tingues opcions o llibertat d’elegir.
¿Qué és ser de dretes?
És tindre clar que som persones que tenim llibertat, i això és lo que construïx el nostre futur, decidint qué és lo millor per a les nostres vides.
L’estat no deu clavar-se ni en la teua família, ni en ta casa, ni en les teues decisions, el primer educador són els pares.
Llavors, ¿per qué si dius que eres de dretes i que creus en la llibertat de l’individu t’han de dir fasciste? Açò s’ha convertit en el món al revés, qui realment és un fasciste tacha d’això a qui no combrega en la seuaidea per a guanyar credibilitat front a l’estúpit.
És com si l’agressor crida a la policia i s’enduen pres a la víctima.
No pots ser fasciste si no creus en el concepte d’estat com un tot, l’estat ha d’existir per a mantindre un orde, pero deu fer-ho en la seua mínima expressió.
Una persona de dretes creu en la llibertat d’educació, la llibertat econòmica, la llibertat política, defén la vida i la família, respecta les tradicions i sobretot creu en la coherència i el sentit comú.
Aixina que la pròxima volta que algú et diga fasciste, regala-li un somriure i pensa…
En l’any 2001, el Govern d’Aznar creà el Pla Hidrològic Nacional, que incloïa la construcció d’una presa en Chest, que evitaria les riuades en zones que en la seua majoria es troben hui entre les més afectades per les pluges torrencials de la DANA del passat 29 d’octubre de 2024.
Eixa presa regularia els cabals procedents de la conca alta dels barrancs del Poyo, la Saleta i el Pozalet creant un embassament en una capacitat major.
En juliol de 2004, la Confederació Hidrològica del Xúquer (CHJ), ara dependent del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), presentà en diversos ajuntaments valencians i grups ecologistes el pla contra avengudes de la rambla del Poyo, pero en 2005 el govern socialiste de Zapatero paralisà el proyecte que incloïa la construcció de la presa de Chest, compresa en el PHN de 2001 i que fon concebut per a combatre les riuades en alguns dels pobles ara afonats, degut a que suponia un cost socioeconòmic molt gran.
D’acort en l’informe elaborat per Dam Removal Progress, en 2021 foren destruïdes en Espanya 108 barreres fluvials, 133 en 2022 i 95 en 2023 (336 en total), incloent preses i assuts, moltíssim més que en el restant d’Europa.
Número d’obstàculs retirats en els rius d’Europa durant 2021
La conca de la rambla del Poyo es troba entre els rius Túria i Xúquer, té la seua desembocadura en l’Albufera i no en la mar Mediterrànea. Categorisat històricament com a àrea de potencial risc d’inundació, arreplegà les torrencials pluges de la DANA procedents de la serra de Chiva.
Este caixer no té cap embassament que evite que les riuades d’aigua desborden els cabals i provoquen les inundacions, com no n’hi ha cap, l’aigua aplegà completament lliure a les localitats de l’oest i el sur de la ciutat de Valéncia.
La falta de netea de la vegetació i la prohibició de tallar canyars (tradicional en l’horta per a utilisar les canyes en llabors agrícoles), ha provocat la formació de tapons per la vegetació arrancada, que ha generat ones que alvancen a gran velocitat, en força suficient per a arramblar-ho tot al seu pas. Els ponts no estan calculats per a resistir una massa d’aigua, fanc i vegetació que es desplaça a gran velocitat, 26 ponts han segut destruïts o necessiten reparacions.
L’infraestructura prevista, també arreplegava la construcció de dos dics, u en el barranc del Poyo i un atre en el de Pozalet, el pla també plantejava l’adequació del barranc del Poyo des del seu creuament en el by-pass, en este punt, es prevea la creació d’una gran via verda d’uns 30 metros d’amplària que acabaria en un parc que actuaria com a estany d’acumulació en casos d’avenguda.
Cal recordar que el barranc del Poyo aplegà a registrar el dia D fins a 2.228,9 metros cúbics per segon, un cabal quatre voltes major que el del riu Ebre, i alguns trams a penes admeten 300 metros cúbics per segon.
Barranc del Poyo en Paiporta
Des de 2019, el Govern de Sánchez sabia que el barranc del Poyo era ARPSI. Àrea en Risc Potencial Significatiu d’Inundació. Inclús posseïa proyeccions de les zones que s’afonarien en cas de desbordament, per tant, era i és, competència de Sánchez netejar i ampliar el barranc del Poyo per a evitar desbordaments, pero com hem vist, ni està, ni se l’espera.
Curiosament, en 2021 s’adjudica el proyecte per a sanejar la part final del barranc, la zona zero de la DANA, pero el tombà Chimo Puig (en els seus socis del Botànic) en 2022. El treball inicialment plantejat és incompatible en el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamisació de l’Horta de Valéncia (DECRET 219/2018, de 30 de novembre, del Consell de Generalitat Valenciana).
Eixe proyecte ya nos desvelava els embuts d’este caixer:
Aigües avall de la A-7, el caixer escomença a perdre capacitat fins a transformar-se en una séquia de tan sols vora cinc metros.
Reducció de secció aigües amunt del barranc Gallego.
Aigües avall es produïx la confluència del barranc Gallego, que en els seus últims metros es convertix en una séquia.
El pont dels Cavalls reduïx la capacitat del barranc a 300 metros cúbics per segonde capacitat.
A hores d’ara, i despuix de lo succeït, encara es desconeix data per a tals obres, el barranc del Poyo en desbordar-se arrastra milers de branques que entaponen ponts i multipliquen la seua capacitat mortífera, per les polítiques ecoterroristes que no permeten la poda, com havem dit adés. L’obra global, segons càlculs de 2007, hauria costat 200 millons, manco de lo que gasta Sánchez en publicitat (270 millons) en un any.
El govern del BOTÀNIC cessà sense que el seu amic Sánchez haguera acomés el pla, i deixaren esta trampa mortal a Mazón i als valencians, en un resultat de més de 200 morts confirmats fins ara i numerosos desapareguts.
Mazón i Sánchez en roda de prensa
A les 18:00 amainarà la pluja, comunicà Mazón, per lo que fon fortament criticat, pero a soles es llimita a replicar paraules dites per la delegada del Govern socialiste Pilar Bernabé i el cap de climatologia d’AEMET en Valéncia, José Ángel Núñez, abdós en declaracions en À Punt, pero la realitat ya sabem que fon una atra.
No seré yo qui defenga la pèssima actuació del govern de Mazón, pero, tal volta la CHJ deuria donar explicacions de per qué envià un correu al CECOPI a les 17:13h del dia D dient que el cabal del barranc del Poyo havia baixat a 28,7 metros cúbics per segon i a les 18:43h un atre dient que ara eren 1.686 metros cúbics per segon i no avisà del risc de desbordament, quan tots sabem ara, que a les 18:30 h en Paiporta el barranc ya s’havia desbordat.
Com tampoc és just culpar tan sols al govern autonòmic per mantindre el nivell 2 i no activar el nivell 3 que obligaria al Govern central a prendre el control, quan segons el PLEGEM, Pla Estatal General d’Emergències de Protecció Civil, l’encarregat de declarar el nivell 3 és el ministre de l’interior Fernando Grande-Marlaska que ho pot fer a petició pròpia o a proposta del Govern de comunitat autònoma o de la delegada del Govern, Pilar Bernabé (del PSOE), i inclús el president del GovernPedro Sánchez té el poder, tal com diu la Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i lloc, en el seu CAPÍTUL II, l’estat d’alarma, artícul quart.
Caixer nou riu Túria en la DANA
El Pla Sur, que supongué la construcció del nou caixer del Túria vorejant la ciutat de Valéncia, ha salvat la vida de milers de valencians, no obstant es deurien realisar en caràcter d’urgència els estudis i les obres necessàries per a estar preparats a futur, ya que la previsió màxima del cabal per al nou caixer del Túria és d’uns 4.000 metros cúbics per segon, i en esta ocasió aplegà a dur-ne pics de més de 2.000 metros cúbics per segon, mentres que en el barranc del Poyo se registraren pics de fins a 2.228,9 metros cúbics, per lo tant, no podem llimitar-nos a canalisar el barranc del Poyo aigües amunt sense prendre mides adicionals com la construcció de preses i assuts.
Si per a donar una solució a possibles riuades futures ya estem veent que el nou caixer del Túria podria aplegar al seu nivell màxim en risc de desbordament, recordem la barbaritat que proponia Joan Ribó de la mà de Compromís en 2020…
L’idea, proposta per Joan Ribó, i per la regidoria de la Devesa-Albufera, dirigida per Sergi Campillo, explica que el Túria s’ha convertit en un caixer “artificial i buit, diluint la seua condició de riu” i este pla ve a canviar tot açò en una superfície que comprén prop d’11.800 metros, se planteja l’existència d’un eix hidràulic distribuït en tres fluixos d’aigua: un caixer ecològic, en cabal mínim permanent i controlat per a mantindre la circulació natural; un caixer de reserva, en zones inundables sense aigua permanent per a poder soportar avengudes en cas d’inundació; i un caixer total, constituït pels dos anteriors, i que permeta la “garantia” per a evitar inundacions en l’àrea metropolitana.
Ademés, se planteja un eix ecològic de flora i fauna, aixina com un “eix social” consistent en que l’espai puga ser recuperat per a l’us de la ciutadania; un passeig, carrils bici, estanys, dotacions, passos ecològics, espais agraris, àrees polifuncionals, i uns atres usos singulars com la conexió en el parc de capçalera, o en el llitoral.
El proyecte també sugerix l’implantació d’arborat en abdós vores, la “revisió del trànsit de les vies perifèriques”, l’incorporació del transport públic, senyals i toponímia, etcétera.
Queda clar que en Compromís han vist massa películes i en el seu anhel de protagonisme no solament haurien balafiat diners, sino que haurien posat en perill la vida de milers de valencians.
Proyecte de Compromís per al nou caixer del riu Túria
Tot és un joc d’escacs per ad ells: rojos, blaus, taronges, i l’arc de Sant Martí polític sancer aprofita les catàstrofes per a traure rèdit polític, la pilota va de teulada en teulada i mentres el poble valencià ya no s’identifica per cap color que no siga el del FANC.
¡A soles el poble salva al poble!
Mentrimentres el passat dissabte 9 de novembre s’organisà una manifestació a les 18:00h en el Cap i Casal de Valéncia en l’excusa de protestar sobre l’actuació del govern, pero, ¿quin govern? perque en lloc de protestar per l’actuació tant autonòmica com estatal, esta manifestació es convertí en un blanquejament polític del Govern central del PSOE, per part de l’esquerra més radical i pancatalanista.
Hordes de radicals violents ompliren els carrers de Valéncia, intimidant i amenaçant a tot aquell despistat que acodí inocent a protestar tant contra rojos com contra blaus, obligant-lo a retirar qualsevol cartell en el que es criticara a ningú que no fora el Govern valencià del PP en Mazón.
Manifestació de l’esquerra pancatalanista
Encapçalant l’aquelarre pancatalaniste que organisà la manifestació se troba (ACPV) Acció Cultural del País Valencià, seguida de Amical de Mauthausen, Arrels del Canvi, Arran-SEPC-COS-Endavant, Assemblea de Barri de Montolivet, Associació Cultural És País Valencià, BEA, Benicalap Viu, Ca Bassot, Ca Revolta, CNT València, Comissió Ciutat-Port, Coordinadora Associacions Memòria Democràtica País Valencià, Decidim – Plataforma pel dret a decidir del País Valencià, Entrebarris, Escola Valenciana, FAMPA València, Intersindical Valenciana, Joves d’ACPV, JovesxRussafa, LAMBDA, Plataforma 14 d’abril per la República, Societat Coral El Micalet i Teixint Patraix, partits polítics com Podem, Esquerra Unida i fins al mateix PSPV-PSOE.
I com no, Compromís també recolzà la manifestació, cridant a movilisar-se per a que «Mazón i el seu Govern dimitixquen» i aixina guanyar rèdit polític de la manera més hipòcrita criticant lo que ells propiciaren que ocorreguera per les seues polítiques ECOTERRORISTES dutes a terme en el seu recent mandat, recordem que Puig manà en coalició en ells i foren els culpables de no dur a terme el PHN.
L’entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que també ha organisat enguany accions galliponteres promovent l’imposició del català en les aules d’esta comunitat, naixqué en 1978 en l’objectiu de l’identificació històrica en Catalunya i Balears, en la conformació dels imaginaris Països Catalans. Esta organisació, percebé subvencions de millons d’euros del Govern socialiste de Chimo Puig i de la Generalitat de Catalunya.
L’agermanament de ACPV en ANC Assemblea Nacional Catalana és explícit a través de la coneguda com a Federació Llull, constituïda en Palma de Mallorca en 1990 per Obra Cultural Balear, la catalana Òmnium Cultural i la pròpia Acció Cultural del País Valencià en l’intenció de difondre l’entelèquia dels autodenominats Països Catalans.
¡VALENCIANS, S’HA ENCÉS LA MECHA, ÉS L’HORA DE FER-LOS FRONT!
Les últimes semanes han segut un caos en el nostre antic Regne de Valéncia. Tot lo món, referint-me al planeta Terra, està boquiobert veent imàgens i vídeos de la catàstrofe que ha provocat la DANA (depressió aïllada en nivells alts), la gota freda o les inundacions (com vullgam dir-li). Danys materials de milers de millons d’euros (la Generalitat quantifica en 12.000 millons d’euros els danys), i sobretot, més de 220 morts (a hores d’ara s’han confirmat 219 morts i encara hi han 11 persones desaparegudes). Brutal. Trist. Catastròfic.
Algunes senyes: (Font: el País)
99 km de ferrocarril afectats
83.437 coches que han solicitat indemnisacions
530 quilómetros quadrats alcançats per l’aigua de la riuada
190.000 persones afectades1
75 municipis afectats
1.522 quilómetros de carreteres afectats
7% dels edificis de la província de Valéncia estudiats han segut alcançats per la riuada
Només en l’Horta Sur 4.000 edificis afectats
Lo més greu: 219 morts i 11 desapareguts
Se podrien haver evitat estes morts, i molts d’anys, en avisos a la població, en un us correcte dels mijos de comunicació i una gestió òptima dels avisos meteorològics. Pero, yo vaig més allà. S’haurien evitat estos danys si s’hagueren gestionat en criteri no partidiste els nostres imposts. Si els partits d’esquerres i de dretes no usaren els nostres diners en propaganda política, imposició del català en les escoles o subvencions a partits polítics o associacions afins. ¿Per qué no se poden tallar les canyes dels rius? ¿Per qué no se netegen els rius, barrancs, aigüeres, etc., si tots els anys en la Comunitat Valenciana se produïxen plogudes torrencials, seguides de mesos sancers de sequia?
L’assunt és molt greu. Crec que és punible. Pero estic segur que els polítics valencians-espanyols no solucionaran be el problema. Necessitem polítics valencians i valencianistes, que pensen en i per als valencians, i defenguen la nostra gent per damunt dels interessos dels partits polítics espanyols. Part de culpa també és dels polítics valencianistes, que tenen la seua chicoteta força dividida en 4 partits mínims, perque cada u té un rei en lo ventre, i no són capaços de crear un únic partit en un poc més de força. És trist que tinga que passar açò per a fer estes reflexions…
