Or històric per a la Selecció Femenina de Bàsquet de la Comunitat Valenciana

Or històric per a la Selecció Femenina de Bàsquet de la Comunitat Valenciana

Per Chemi Martínez Villalba

La Comunitat Valenciana està de celebració. Fa pocs mesos la nostra selecció femenina de bàsquet ha conseguit un èxit històric en proclamar-se campeona d’Espanya en el recent Campeonat Nacional, penjant-se la medalla d’or despuix d’un torneig impecable que confirma el gran moment que travessa este deport en la nostra terra.

La Comunitat Valenciana està de celebració. Fa pocs mesos la nostra selecció femenina de bàsquet ha conseguit un èxit històric en proclamar-se campeona d’Espanya en el recent Campeonat Nacional, penjant-se la medalla d’or despuix d’un torneig impecable que confirma el gran moment que travessa este deport en la nostra terra.

En una final vibrant disputada contra la Selecció de Castella i Lleó, les nostres jugadores s’impongueren en autoritat per un marcador de 74-84, demostrant caràcter, solidea i un joc colectiu que marcà la diferència. Des de l’inici del partit, l’equip valencià dugué  l’iniciativa, controlant el ritme i responent en madurea en els moments clau per a acabar celebrant un triumf  mereixcut.

El paper de les jugadores fon  determinant. Noms com Irene Campillo, Lucía Carbonell, Alba Solera, Elsa Martínez, Carmen Berbegal, Anastasia Lishchuk i Daniela Martínez lluïren en llum pròpia en diferents fases del campeonat i de la final, sent referents tant en atac com en defensa. La seua entrega, calitat i compromís foren claus per a que l’equip alcançara lo més alt del podi.

Menció especial mereix també l’impecable direcció de l’entrenador Jorge Mansergas, que sabé guiar al grup en inteligència tàctica i capacitat de liderage. Baix el seu càrrec, la selecció mostrà un bàsquet sòlit, versàtil i basat en la confiança mútua, un sagell d’identitat que ha segut vital per a alcançar est històric or.

Este triumfo no és solament un guany deportiu: és el reflex d’anys de treball en els clubs de base, equips de coleges, en els planters i en l’estructura de formació que caracterisa el bàsquet valencià, aixina com l’exigència tant a títul deportiu com personal de totes les chiques en llicència federativa. Entrenadors, famílies i jugadores han construït pas a pas un camí que hui es corona en el major dels premis.

L’impacte d’est èxit va més allà de l’or conseguit. Representa un impuls decisiu per a la visibilitat del deport femení, oferint a centenars de chiquetes referents pròxims i reals. Vore un equip de la seua terra proclamar-se campeó nacional inspira, motiva i obri horisons per a noves generacions de jugadores.

Ademés, est or consolida la Comunitat Valenciana com una de les potències emergents del bàsquet espanyol, avalant el creiximent de les nostres competicions locals i confirmant que el futur és més que prometedor.

Hui celebrem a unes campeones que han demostrat que, en esforç, unió i passió, els ensomis se complixen. La medalla d’or ya lluïx en el palmarés de la selecció femenina valenciana, i ho fa en la lluentor especial dels qui no solament guanyen partits, sino que deixen impronta en tota una comunitat.

¡Enhorabona, campeones! Est or és vostre… i de tots.

Adeu a La Fonteta

Adeu a "La Fonteta"

Per Chemi Martínez Villalba

Adeu a La Fonteta: el Valéncia Basket tanca una era per a obrir-ne una atra.

El Pabelló de la Font de Sant Lluís, conegut popularment com La Fonteta, ha segut durant vora quatre décades l’escenari principal del bàsquet d’èlit en Valéncia. Des de que el llavors Pamesa Valéncia es traslladà allí, en la temporada 1987-88, este recint se convertí en l’autèntic cor del club Taronja i en un símbol per a l’afició. Han passat 38 anys des d’aquell primer partit oficial en la seua pista, temps en el que s’han vixcut ascensos, títuls europeus, finals nacionals i nits inoblidables d’Eurolliga, tant en l’equip masculí com en el femení.

En juny de 2025, La Fonteta baixà el teló de la seua història com a sèu principal del Valéncia Basket en una emotiva jornada per al recort. L’event deportiu reuní a llegendes del club i de la selecció espanyola, en un partit benèfic que va omplir el pabelló de gom a gom per última volta. Va ser una carcassa final a l’altura del llegat construït entre els seus murs: més de mil partits oficials, millers d’aficionats vibrant i generacions sanceres identificades en els colors taronja. Pero més que un adeu definitiu, fon una despedida simbòlica, perque, si be l’equip se  trasllada a un nou escenari, l’història que s’ha escrit en esta pista queda ya gravada per a sempre en la memòria colectiva del bàsquet espanyol.

La nova casa del club, el Roig Arena, obrirà les portes en setembre. Se tracta d’una instalació de vanguarda, en capacitat per a 15.000 espectadors i dissenyada específicament per a respondre als exigents estàndarts de l’Eurolliga, en la que el Valéncia Basket participarà a lo manco durant les pròximes tres temporades. Esta mudança simbolisa el creiximent continu d’un proyecte deportiu que, des dels seus dies com a Pamesa Valéncia, ha buscat consolidar-se entre els grans del continent.

A pesar del canvi d’escenari, l’Ajuntament de Valéncia ha assegurat que La Fonteta seguirà en us, vinculada al bàsquet i al deport en general.  Se preveu que continue sent sèu de competicions deportives, entrenaments i events culturals, com ya ho ha segut en el passat en actes com l’elecció de la Fallera Major. La seua història no es destruïx, se transforma.

L’inversió emocional que jugadors, tècnics i aficionats han depositat en este pabelló convertix la seua despedida en un moment de gran càrrega simbòlica. La Fonteta no era simplement un lloc a on se jugaven partits; era una extensió de l’ànima del club, un espai a on el rugit del públic se convertia en el sext jugador.

En l’horisó posat en el Roig Arena, el Valéncia Basket pega un pas de jagant cap al futur, pero ho fa en els peus ben plantats en el llegat que deixa arrere. La Fonteta ha segut més que un pabelló, ha segut testic d’una història que ara continua, en un atre escenari, pero en la mateixa passió.