No, no estem per a películes. La pantalla s’ha quedat en blanc, un blanc lluent que tracta d’ocultar la magnitut d’una tragèdia. Pero sona una música suau que nos va volta i nos espenta. Eixirem d’esta, tornarem a eixir com ho hem fet atres voltes. Els jóvens nos han indicat el camí, i no els fallarem.
Fa poc més d’un any, en el Festival Cinema Jove de Valéncia, se presentà Olvido (2023), una película d’Inés París que transcorre durant els dies que varen seguir a la gran riuada de Valéncia, el 14 d’octubre de 1957. Olvido, una periodista local, junt en un policia, es veu immersa en una conspiració, despuix de la troballa d’uns cadàvers que no pareix que hagen mort per l’efecte de l’aigua. Rodada en els primers mesos de 2023, els seus exteriors es varen filmar en la ciutat de Valéncia, en Sueca, Burjassot i Sagunt; i en l’antiga factoria El Cano es varen construir, entre uns atres: el periòdic a on treballa Olvido, la comissaria de policia i alguns carrers de la ciutat.
Un parell de mesos abans de la tragèdia que assola la província de Valéncia, es va estrenar l’episodi 8 de Respira, la nova série de Netflix, centrada en un imaginari hospital valencià de nom Joaquim Sorolla. Est episodi, titulat “Gota fría”, nos mostra la resposta a la catàstrofe des de la perspectiva de l’hospital, en certes similituts en lo ocorregut el 29 d’octubre passat.
A pesar de las coincidències i del temps, pareix obvi que llamentablement no pareix que hajam deprés massa fins ací.
Vore les imàgens en les diferents cadenes de televisió i sentir moltes de les històries dels afectats, no dona una idea cabal del desastre humà al que nos enfrontem, al que s’enfronta la gent dels pobles destruïts. El cine de catàstrofes, de películes famoses, mostra aixina la seua indubtable “corporeïtat” de cartó pedra.
Pero tornarem a eixir d’esta, com ya ho vàrem fer en atres ocasions; com eixírem de la gran epidèmia de còlera que assotà Valéncia en 1885, o despuix de la pantanada de Tous de 1982… En l’espirit que dona sentit a les nostres Falles, tornarem a alçar-nos i a afrontar els nous reptes; junts, en la mirada posada en el futur. Els jóvens, eixes generacions nomenades de cristal, de rets socials i d’aparent individualitat, nos han mostrat el camí; i no podem defraudar-los.
I un nou bagage personal i colectiu se sumarà a la nostra memòria. Com eixa riuada del 57 que, 67 anys més tart, seguix viva en el nostre recort, encara que ni tan sols l’hajam vixcut personalment. No, l’oblit no és una opció. Cal seguir avant per ells, per tots els que ho varen sofrir en primera persona, pels jóvens i el seu futur. Per tots nosatres.
Valéncia, en l’época romana fon una illa fluvial del riu Túria, en les montanyes més pròximes a 12 i 25 km del centre de la ciutat.
En els pobles limítrofs de la zona nordest de Valéncia, els tossals no superen els 70 metros d’altitut sobre el nivell de la mar. En ells, està, per una banda, l’Horta Nort, formada per diversos pobles, el més alt dels quals és El Puig, i, per l’atra, els pobles limítrofs del sur, situats en una plana, i que formen l’Horta Sur i l’Albufera.
Els romans sabien que eren terres inundables pel riu Túria, de fet, per a defendre’s, construïren un braç del riu Túria, per a tindre aixina la ciutat totalment rodejada d’aigua i protegida.
“L’aigua del riu sempre torna al seu caixer”, “A la vora del riu, no faces niu”, són dits que sempre nomenaven els nostres yayos. Inclús, pot ser que tinguera lloc un sumani en 1250, quan el santíssim Crist del Salvador fon rescatat de les aigües del riu Túria surant contra la corrent. El Túria és impredicible.
Fixeu-vos en el dibuix: el braç del riu Túria estaria ans del pont de Sant Josep o Nou, a on està hui situat el IVAM, tota l’horta regada per este braç, que baixaria per lo que hui és el carrer de la Bosseria, passaria per davant de la Llonja de Mercaders cap al carrer de les Barques i d’ahí a la que hui és la plaça d’Amèrica, a on tornaria a ajuntar-se en el riu.
El riu Túria ha tengut, a lo llarc del temps, moltíssimes creixcudes. Des del 1321, tal com està constatat en els llibres de Consell, hi han hagut 25 riuades fins a 1957, esta última la tenim documentada en fotos antigues en blanc i negre.
Quan açò ocorregué, els polítics s’esforçaren i proyectaren el Pla Sur, la desviació del riu Túria a un nou caixer, més gran, per a desviar-lo de la ciutat de Valéncia pel costat del sur, d’a on li ve el nom, i la financiació basada, sobretot, en els sagells Pla Sur de Valéncia.
En aquella calamitat, un locutor de ràdio de Múrcia feu una rifa per a obtindre diners i ajudar als damnificats. En aquell moment, se movilisà a tot el Govern, militars o no, i vingué gent de tota Espanya, igual que ara també n’ha vengut. Se demanà pa a tota Espanya; hui s’ha demanat de tot, especialment aigua.
En 1957, el cabal del riu Túria superà els 3.700 metros cúbics per segon, sifra que triplicava la capacitat del caixer per dins de Valéncia.
Els ponts vells tenien trencaaigües, mentres que els nous no ne tenien i la pressió de canyes, carros i arbres eixercien la pressió suficient per a trencar la construcció fluvial.
La zona alta de Valéncia, eixa que tenien els romans amurallada, no patí pràcticament l’impacte del desbordament, puix la plaça de la Reina i de la Mare de Deu quedaren intactes. Podem vore en un dibuix fins a quina altura arribà l’aigua. En memòria d’eixa riuada se feren taulellets per a senyalar els llímits de l’aigua.
La plaça d’Alfons el Magnànim queda coberta per l’aigua fins als tres metros i vint centímetros. Podem vore hui en dia cóm quedaria un home baix les aigües. En Capitania a mitan porta. En el pati de la finca que fa cantó en el carrer de la Mar, per damunt de les portes.
Altura de l’aigua en els edificis de Valéncia, en la riuada de 1957
Riuada de 1957 Solaz ValénciaRiuada de 1957. Arhiu de Las Provincias.
Fa por quan arriba la nit, el silenci, foscor… me fa por.
El riu Túria és com el semblant valencià, calmat, mentres no li vinga ningú a fer-li la col, perque en eixe moment s’unfla, esclata, s’escarota i se n’ix.
Rajoles del carrer del Museu
Senyalant a on hauria arribat l’aigua i a on pot arribar en el 2100, sí no se posen els mijos per a detindre-la.
Ya ho escrigué el botànic Cavanilles. En la pàg. 68 de Las Observaciones de Cavanilles 200 anys despuix diu: “Corto es el número de llanuras en el reyno, y aun estas estrechas, hallánose casi siempre entre el mar y las raices de los montes, así los rios para atravesar el reyno se ven preciados a correr por profundos cauces…”.
I és just en estos pobles del sur a on ha passat esta última tragèdia. Els barrancs que venen de la zona oest normalment sempre van buits i desemboquen en l’Albufera. El barranc del Poyo ve de Chiva i passa pel costat de la A-3, a l’altura del km 342; se desvia a Torrent, que està més alt que Alaquàs, Aldaya, Chirivella, i passa per Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja, tota la zona inundada, puix ningú podia pensar que més amunt de Chiva podien caure més de 600 litros per metro quadrat.
La força de l’aigua abundant que va caure va descendir cap a la desembocadura a tota velocitat arramblant coches, contenidors i tot lo que trobà a lo llarc del seu violent recorregut.
En una catàstrofe aixina se nos en van els recorts, els mobles de la yaya, les cortines que nos feu, les fotos, els moments vixcuts entre eixes parets… retornarem la casa, pero ya res tornarà a ser lo mateix.
Recordem les paraules d’Anfós Ramon en la Casa Vella, algunes d’elles:
Allí tinc un lloc propici per reviure la costum. Tinc el recort i l’indici d’una vida i un ofici ple de terra i ple de llum.
Es una casa que obliga a recordar als majors. Una casa molt antiga que sap del gra i de l’espiga i de frets i de calors.
Tornareu …, més forts.
Esperem que lo passat en estos pobles, dels que puc oferir algunes fotografies que mostren la magnitut de la força que duya l’aigua i de la cantitat de vides humanes que s’ha endut, més de 200 persones, no torne a succeir, que les infraestructures per a detindre la violència de l’aigua es duguen a terme finalment. I les alarmes nos indiquen, segons a on estigam, a ón tenim que anar a refugiar-nos.
Carrer de CatarrojaCarrers de CatarrojaCarrer Trinquet 45 de CatarrojaTot enfangatTot enfangatMontonades de mobles enfangatsDe tot arrastrava l’aiguaGaraig inundatObjectes trobatsCoche en PaiportaChiqueta netejantCamí de Paiporta, portant menjar i aiguaGaraig inundatLa destrossa dels cochesMontanyes d’objectes i fanc
En l’any 2001, el Govern d’Aznar creà el Pla Hidrològic Nacional, que incloïa la construcció d’una presa en Chest, que evitaria les riuades en zones que en la seua majoria es troben hui entre les més afectades per les pluges torrencials de la DANA del passat 29 d’octubre de 2024.
Eixa presa regularia els cabals procedents de la conca alta dels barrancs del Poyo, la Saleta i el Pozalet creant un embassament en una capacitat major.
En juliol de 2004, la Confederació Hidrològica del Xúquer (CHJ), ara dependent del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), presentà en diversos ajuntaments valencians i grups ecologistes el pla contra avengudes de la rambla del Poyo, pero en 2005 el govern socialiste de Zapatero paralisà el proyecte que incloïa la construcció de la presa de Chest, compresa en el PHN de 2001 i que fon concebut per a combatre les riuades en alguns dels pobles ara afonats, degut a que suponia un cost socioeconòmic molt gran.
D’acort en l’informe elaborat per Dam Removal Progress, en 2021 foren destruïdes en Espanya 108 barreres fluvials, 133 en 2022 i 95 en 2023 (336 en total), incloent preses i assuts, moltíssim més que en el restant d’Europa.
Número d’obstàculs retirats en els rius d’Europa durant 2021
La conca de la rambla del Poyo es troba entre els rius Túria i Xúquer, té la seua desembocadura en l’Albufera i no en la mar Mediterrànea. Categorisat històricament com a àrea de potencial risc d’inundació, arreplegà les torrencials pluges de la DANA procedents de la serra de Chiva.
Este caixer no té cap embassament que evite que les riuades d’aigua desborden els cabals i provoquen les inundacions, com no n’hi ha cap, l’aigua aplegà completament lliure a les localitats de l’oest i el sur de la ciutat de Valéncia.
La falta de netea de la vegetació i la prohibició de tallar canyars (tradicional en l’horta per a utilisar les canyes en llabors agrícoles), ha provocat la formació de tapons per la vegetació arrancada, que ha generat ones que alvancen a gran velocitat, en força suficient per a arramblar-ho tot al seu pas. Els ponts no estan calculats per a resistir una massa d’aigua, fanc i vegetació que es desplaça a gran velocitat, 26 ponts han segut destruïts o necessiten reparacions.
L’infraestructura prevista, també arreplegava la construcció de dos dics, u en el barranc del Poyo i un atre en el de Pozalet, el pla també plantejava l’adequació del barranc del Poyo des del seu creuament en el by-pass, en este punt, es prevea la creació d’una gran via verda d’uns 30 metros d’amplària que acabaria en un parc que actuaria com a estany d’acumulació en casos d’avenguda.
Cal recordar que el barranc del Poyo aplegà a registrar el dia D fins a 2.228,9 metros cúbics per segon, un cabal quatre voltes major que el del riu Ebre, i alguns trams a penes admeten 300 metros cúbics per segon.
Barranc del Poyo en Paiporta
Des de 2019, el Govern de Sánchez sabia que el barranc del Poyo era ARPSI. Àrea en Risc Potencial Significatiu d’Inundació. Inclús posseïa proyeccions de les zones que s’afonarien en cas de desbordament, per tant, era i és, competència de Sánchez netejar i ampliar el barranc del Poyo per a evitar desbordaments, pero com hem vist, ni està, ni se l’espera.
Curiosament, en 2021 s’adjudica el proyecte per a sanejar la part final del barranc, la zona zero de la DANA, pero el tombà Chimo Puig (en els seus socis del Botànic) en 2022. El treball inicialment plantejat és incompatible en el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamisació de l’Horta de Valéncia (DECRET 219/2018, de 30 de novembre, del Consell de Generalitat Valenciana).
Eixe proyecte ya nos desvelava els embuts d’este caixer:
Aigües avall de la A-7, el caixer escomença a perdre capacitat fins a transformar-se en una séquia de tan sols vora cinc metros.
Reducció de secció aigües amunt del barranc Gallego.
Aigües avall es produïx la confluència del barranc Gallego, que en els seus últims metros es convertix en una séquia.
El pont dels Cavalls reduïx la capacitat del barranc a 300 metros cúbics per segonde capacitat.
A hores d’ara, i despuix de lo succeït, encara es desconeix data per a tals obres, el barranc del Poyo en desbordar-se arrastra milers de branques que entaponen ponts i multipliquen la seua capacitat mortífera, per les polítiques ecoterroristes que no permeten la poda, com havem dit adés. L’obra global, segons càlculs de 2007, hauria costat 200 millons, manco de lo que gasta Sánchez en publicitat (270 millons) en un any.
El govern del BOTÀNIC cessà sense que el seu amic Sánchez haguera acomés el pla, i deixaren esta trampa mortal a Mazón i als valencians, en un resultat de més de 200 morts confirmats fins ara i numerosos desapareguts.
Mazón i Sánchez en roda de prensa
A les 18:00 amainarà la pluja, comunicà Mazón, per lo que fon fortament criticat, pero a soles es llimita a replicar paraules dites per la delegada del Govern socialiste Pilar Bernabé i el cap de climatologia d’AEMET en Valéncia, José Ángel Núñez, abdós en declaracions en À Punt, pero la realitat ya sabem que fon una atra.
No seré yo qui defenga la pèssima actuació del govern de Mazón, pero, tal volta la CHJ deuria donar explicacions de per qué envià un correu al CECOPI a les 17:13h del dia D dient que el cabal del barranc del Poyo havia baixat a 28,7 metros cúbics per segon i a les 18:43h un atre dient que ara eren 1.686 metros cúbics per segon i no avisà del risc de desbordament, quan tots sabem ara, que a les 18:30 h en Paiporta el barranc ya s’havia desbordat.
Com tampoc és just culpar tan sols al govern autonòmic per mantindre el nivell 2 i no activar el nivell 3 que obligaria al Govern central a prendre el control, quan segons el PLEGEM, Pla Estatal General d’Emergències de Protecció Civil, l’encarregat de declarar el nivell 3 és el ministre de l’interior Fernando Grande-Marlaska que ho pot fer a petició pròpia o a proposta del Govern de comunitat autònoma o de la delegada del Govern, Pilar Bernabé (del PSOE), i inclús el president del GovernPedro Sánchez té el poder, tal com diu la Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i lloc, en el seu CAPÍTUL II, l’estat d’alarma, artícul quart.
Caixer nou riu Túria en la DANA
El Pla Sur, que supongué la construcció del nou caixer del Túria vorejant la ciutat de Valéncia, ha salvat la vida de milers de valencians, no obstant es deurien realisar en caràcter d’urgència els estudis i les obres necessàries per a estar preparats a futur, ya que la previsió màxima del cabal per al nou caixer del Túria és d’uns 4.000 metros cúbics per segon, i en esta ocasió aplegà a dur-ne pics de més de 2.000 metros cúbics per segon, mentres que en el barranc del Poyo se registraren pics de fins a 2.228,9 metros cúbics, per lo tant, no podem llimitar-nos a canalisar el barranc del Poyo aigües amunt sense prendre mides adicionals com la construcció de preses i assuts.
Si per a donar una solució a possibles riuades futures ya estem veent que el nou caixer del Túria podria aplegar al seu nivell màxim en risc de desbordament, recordem la barbaritat que proponia Joan Ribó de la mà de Compromís en 2020…
L’idea, proposta per Joan Ribó, i per la regidoria de la Devesa-Albufera, dirigida per Sergi Campillo, explica que el Túria s’ha convertit en un caixer “artificial i buit, diluint la seua condició de riu” i este pla ve a canviar tot açò en una superfície que comprén prop d’11.800 metros, se planteja l’existència d’un eix hidràulic distribuït en tres fluixos d’aigua: un caixer ecològic, en cabal mínim permanent i controlat per a mantindre la circulació natural; un caixer de reserva, en zones inundables sense aigua permanent per a poder soportar avengudes en cas d’inundació; i un caixer total, constituït pels dos anteriors, i que permeta la “garantia” per a evitar inundacions en l’àrea metropolitana.
Ademés, se planteja un eix ecològic de flora i fauna, aixina com un “eix social” consistent en que l’espai puga ser recuperat per a l’us de la ciutadania; un passeig, carrils bici, estanys, dotacions, passos ecològics, espais agraris, àrees polifuncionals, i uns atres usos singulars com la conexió en el parc de capçalera, o en el llitoral.
El proyecte també sugerix l’implantació d’arborat en abdós vores, la “revisió del trànsit de les vies perifèriques”, l’incorporació del transport públic, senyals i toponímia, etcétera.
Queda clar que en Compromís han vist massa películes i en el seu anhel de protagonisme no solament haurien balafiat diners, sino que haurien posat en perill la vida de milers de valencians.
Proyecte de Compromís per al nou caixer del riu Túria
Tot és un joc d’escacs per ad ells: rojos, blaus, taronges, i l’arc de Sant Martí polític sancer aprofita les catàstrofes per a traure rèdit polític, la pilota va de teulada en teulada i mentres el poble valencià ya no s’identifica per cap color que no siga el del FANC.
¡A soles el poble salva al poble!
Mentrimentres el passat dissabte 9 de novembre s’organisà una manifestació a les 18:00h en el Cap i Casal de Valéncia en l’excusa de protestar sobre l’actuació del govern, pero, ¿quin govern? perque en lloc de protestar per l’actuació tant autonòmica com estatal, esta manifestació es convertí en un blanquejament polític del Govern central del PSOE, per part de l’esquerra més radical i pancatalanista.
Hordes de radicals violents ompliren els carrers de Valéncia, intimidant i amenaçant a tot aquell despistat que acodí inocent a protestar tant contra rojos com contra blaus, obligant-lo a retirar qualsevol cartell en el que es criticara a ningú que no fora el Govern valencià del PP en Mazón.
Manifestació de l’esquerra pancatalanista
Encapçalant l’aquelarre pancatalaniste que organisà la manifestació se troba (ACPV) Acció Cultural del País Valencià, seguida de Amical de Mauthausen, Arrels del Canvi, Arran-SEPC-COS-Endavant, Assemblea de Barri de Montolivet, Associació Cultural És País Valencià, BEA, Benicalap Viu, Ca Bassot, Ca Revolta, CNT València, Comissió Ciutat-Port, Coordinadora Associacions Memòria Democràtica País Valencià, Decidim – Plataforma pel dret a decidir del País Valencià, Entrebarris, Escola Valenciana, FAMPA València, Intersindical Valenciana, Joves d’ACPV, JovesxRussafa, LAMBDA, Plataforma 14 d’abril per la República, Societat Coral El Micalet i Teixint Patraix, partits polítics com Podem, Esquerra Unida i fins al mateix PSPV-PSOE.
I com no, Compromís també recolzà la manifestació, cridant a movilisar-se per a que «Mazón i el seu Govern dimitixquen» i aixina guanyar rèdit polític de la manera més hipòcrita criticant lo que ells propiciaren que ocorreguera per les seues polítiques ECOTERRORISTES dutes a terme en el seu recent mandat, recordem que Puig manà en coalició en ells i foren els culpables de no dur a terme el PHN.
L’entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que també ha organisat enguany accions galliponteres promovent l’imposició del català en les aules d’esta comunitat, naixqué en 1978 en l’objectiu de l’identificació històrica en Catalunya i Balears, en la conformació dels imaginaris Països Catalans. Esta organisació, percebé subvencions de millons d’euros del Govern socialiste de Chimo Puig i de la Generalitat de Catalunya.
L’agermanament de ACPV en ANC Assemblea Nacional Catalana és explícit a través de la coneguda com a Federació Llull, constituïda en Palma de Mallorca en 1990 per Obra Cultural Balear, la catalana Òmnium Cultural i la pròpia Acció Cultural del País Valencià en l’intenció de difondre l’entelèquia dels autodenominats Països Catalans.
¡VALENCIANS, S’HA ENCÉS LA MECHA, ÉS L’HORA DE FER-LOS FRONT!
El passat dia 29 de octubre va ser, per desgràcia, un dia històric per al Regne de Valéncia. Una riuada històrica i sense precedents va arrasar més de setanta municipis valencians.
No hi han paraules per a descriure tant de dolor, ya que més de 200 persones varen pedre la vida. El mal ya està fet i, per això, és moment de previndre les conseqüències que estos desastres naturals produïxen en la nostra salut.
Com tots sabem, l’estacament de l’aigua de forma persistent pot comportar el creiximent de distints microorganismes que produïxen malalties; les més comunes: leptospirosis, hepatitis A, gastroenteritis aguts, tétanos i neumonies víriques i bacterianes. El fanc és un mig molt propici per a la propagació d’estos microorganismes, puix este fanc no soles conté terra sino també aigües fecals i matèria orgànica, fet que facilita l’aparició d’estes malalties i la seua propagació. Les epidèmies són molt freqüents en estos llocs per lo que la prevenció es torna vital.
Per mig d’una transmissió oral se poden patir gastroenteritis molt greus, persistents, en aparició de febra. Ademés, també es pot patir icterícia (coloració groga de la pell) o be la nomenada leptospirosis. Per una atra banda, per mig d’una transmissió respiratòria es poden transmetre virus i bactèries que poden produir neumonies.
¿Cóm podem previndre-les?
Front a desastres naturals que produïxen greus inundacions és necessari tindre en conte mides preventives per a no contraure malalties infectocontagioses.
Utilisar botes de goma, pantaló llarc i mànega llarga, maixquereta i ulleres protectores, ademés de guants i no beure ni menjar en ells posats.
Llavar-se les mans de forma contínua. Per supost, aquelles parts del cos impregnades en fanc, llavar-les en abundant aigua i sabó.
Netejar de manera contínua les superfícies en fanc.
Botes enfangades
Es deurà consultar sempre al personal sanitari si s’observa algun síntoma com els que se descriuen a continuació:
Febra elevada i persistent.
Diarrea o vòmits persistents.
Dolor abdominal intens.
Coloració groga de la pell.
Erupcions cutànees.
Ferides obertes i doloroses.
Confusió, desorientació.
Queda molt per fer, queda molt de fanc per retirar, pero és de vital importància previndre estes malalties que, encara que no són potencialment mortals, poden produir importants problemes en la salut dels afectats, aixina com també dels voluntaris que ajudem en estes poblacions i en definitiva de tot el poble valencià, puix es tracta d’un problema de salut pública.
No m’agradaria acabar est artícul especial sense mostrar des d’este mig de comunicació el meu sincer condol a tots els que hagen patit pèrdues personals i el meu ànim i soport incondicional a tots els meus germans (entre ells, amics) afectats de la nostra amada terra valenciana.
Estic profundament orgullosa, més que mai, de ser valenciana. El meu poble és un noble noble i lluitador, no hi ha cap desastre natural que als valencians nos puga tombar. Com diu el nostre Himne Regional: que nostra veu, la llum salude, d’un sol novell.
Les últimes semanes han segut un caos en el nostre antic Regne de Valéncia. Tot lo món, referint-me al planeta Terra, està boquiobert veent imàgens i vídeos de la catàstrofe que ha provocat la DANA (depressió aïllada en nivells alts), la gota freda o les inundacions (com vullgam dir-li). Danys materials de milers de millons d’euros (la Generalitat quantifica en 12.000 millons d’euros els danys), i sobretot, més de 220 morts (a hores d’ara s’han confirmat 219 morts i encara hi han 11 persones desaparegudes). Brutal. Trist. Catastròfic.
Algunes senyes: (Font: el País)
99 km de ferrocarril afectats
83.437 coches que han solicitat indemnisacions
530 quilómetros quadrats alcançats per l’aigua de la riuada
190.000 persones afectades1
75 municipis afectats
1.522 quilómetros de carreteres afectats
7% dels edificis de la província de Valéncia estudiats han segut alcançats per la riuada
Només en l’Horta Sur 4.000 edificis afectats
Lo més greu: 219 morts i 11 desapareguts
Se podrien haver evitat estes morts, i molts d’anys, en avisos a la població, en un us correcte dels mijos de comunicació i una gestió òptima dels avisos meteorològics. Pero, yo vaig més allà. S’haurien evitat estos danys si s’hagueren gestionat en criteri no partidiste els nostres imposts. Si els partits d’esquerres i de dretes no usaren els nostres diners en propaganda política, imposició del català en les escoles o subvencions a partits polítics o associacions afins. ¿Per qué no se poden tallar les canyes dels rius? ¿Per qué no se netegen els rius, barrancs, aigüeres, etc., si tots els anys en la Comunitat Valenciana se produïxen plogudes torrencials, seguides de mesos sancers de sequia?
L’assunt és molt greu. Crec que és punible. Pero estic segur que els polítics valencians-espanyols no solucionaran be el problema. Necessitem polítics valencians i valencianistes, que pensen en i per als valencians, i defenguen la nostra gent per damunt dels interessos dels partits polítics espanyols. Part de culpa també és dels polítics valencianistes, que tenen la seua chicoteta força dividida en 4 partits mínims, perque cada u té un rei en lo ventre, i no són capaços de crear un únic partit en un poc més de força. És trist que tinga que passar açò per a fer estes reflexions…
Diuen que les desgràcies mai venen a soles, i si algú ha pogut viure dos grans desgràcies de prop, entre molts atres, eixe és Fernando Escartín. Cicliste professional ya retirat, naixcut en Biescas (Osca), a on va poder viure de prop una riuada que va arrasar el càmping Las Nieves i va acabar en la vida de 87 persones en l’any 1996.
Poc de temps despuix de retirar-se com a professional i ya com a director tècnic de la Vuelta, es va traslladar, en l’any 2008, a la localitat d’Afafar, a on viu des de llavors, i en la que ha pogut sofrir directament la recent DANA que s’ha endut per davant un número massa alt de persones, ademés de vivendes, negocis i ensomis d’infinitat de valencians que tindran que escomençar de nou.
Fernando sap ben be lo que és escomençar de zero per a tractar de conseguir els seus anhels, ya que en la seua vida professional com a ciclista, fins en dos ocasions, tingué que superar greus lesions que el varen obligar a reiniciar la seua vida professional per a poder guanyar l’etapa reina en el Tour de 1999 i acabar inclús en el podi en aquell any, per darrere de Lance Armstrong i Alex Züle. Podria haver reclamat ser campeó d’aquella edició, ya que els seus predecessors en el podi varen ser posteriorment descalificats per dopage, pero en la seua major discreció ha preferit no realisar cap solicitut al respecte.
Fernando Escartín
Dos triumfs i dos desgràcies han marcat la vida de Fernando Escartín, que des d’Alfafar torna a escomençar de zero recorrent els pobles de l’Horta Sur com millor sap fer-ho, en bicicleta, per a repartir medicaments i tot allò que els seus veïns puguen necessitar. Fernando és un eixemple de que es pot “recuperar” una vida despuix d’una garrotada, una cosa que també ha pogut vore en els valencians; açò és, els gens que tenim i que nos és innat resorgir de les cendres.
Estem en Fernando i en els centenars de mils de valencians que ho han perdut tot i als que anem a ajudar a recuperar-ho en la mida de lo possible, com nosatres be sabem i aplicant un lema que nos acompanya sempre: “Els diners i els collons per a les ocasions”. I esta és una ocasió en la que demostrar-ho, encara que mai podrem tornar la vida a tots aquells paisans que l’han perduda en tan inoportuna DANA.
Fon en 1988, cinc jóvens de díhuit anys, agarraven la furgoneta del pare d’u d’ells, el destí era la discoteca de moda en la moguda valenciana i el motiu, el concert d’una de les bandes de rock més importants de la música valenciana d’aquells anys: Comité Cisne.
Comité Cisne – Beber el viento
La discoteca Barraca en Les Palmeretes, terme municipal de Sueca i a escassos centenars de metros de la Mediterrànea, se vestia de gala per a la presentació del disc Beber el viento, de l’emergent grup valencià format per José Luis Macías, Lino Oviaño, Remy Carreres i Rafael Picó, capitanejats per Carlos Goñi. També nosatros, que anàvem a chafar per primera vegada la mítica discoteca valenciana en un inoblidable concert.
D’aquella lluntana nit, una cançó me quedà especialment gravada en el cervell, fon “Lluvia de noviembre”, una composició inspirada en els episodis de pluges torrencials, que tan a sovint sofrim els valencians i que en resignació, nos fa mirar el cel quan apleguen els mesos d’octubre i novembre. Casi transcorregudes quatre décades, la seua lletra continua de plena actualitat.
Alguns anys més tart, Carlos Goñi, nos regalà este atre tema dedicat a la ciutat de Valéncia: “Dentro de ti”, una cançó que interpreta junt en una atra valenciana d’adopció, l’excepcional vocalista Sole Giménez, una dòna coneguda i reconeguda en l’escena musical valenciana.
Enguany, un dramàtic episodi de pluges torrencials castigà greument la comarca de l’Horta Sur, omplint-la de fanc, de mort i de destrucció. I és que la pluja valenciana no sap ploure, com encertadament escrigué Raimon, en estos versos que pertanyen a la seua cançó, “Al meu país la pluja”, interpretada en esta versió pel cantautor Txua.
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. ¿Quí portarà la pluja a escola? ¿Quí li dirà com s’ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure.
I és que, per desgràcia, les pluges torrencials i les inundacions formen part de la nostra història, com si d’una macabra malaïció bíblica es tractara, cíclica, aleatòria i caprichosa. Com també per desgràcia, els mals governs formen part de la nostra història, encara que d’açò no parlarem en est artícul dedicat a la música. Puix si alguna cosa nos agrada especialment als valencians, és la música, no debades som el poble més musical del planeta Terra.
En els dies posteriors a la dana, les rets socials s’omplien de cançons d’ànim i de recolzament als afectats, arreplegant també el descontent d’una certea, “soles el poble salva al poble”. D’entre totes elles, n’hi hagué una que em captivà des del primer moment, “Voces de Valencia” de Rei Ortolà, un llirià que ha commogut els cors dels valencians. Un jove que naixqué en la ciutat de la música i se formà en la Primitiva de Llíria, una de les bandes més emblemàtiques de tota Valéncia.
Encara que no siga yo massa devot de vèrgens, ni d’anar oferint noves glòries a ningú, no poguí deixar d’emocionar-me davant d’esta composició musical, que ha format part d’alguns dels més sentits homenages que s’han fet als afectats, com els dels estadis de fútbol del Llevant UD i el Valéncia CF.
Pero n’hi ha més, molt més, i provablement no tot, un fum de temes dels més diferents gèneros musicals i calitats interpretatives, com també uns atres gravats per inteligència artificial i escassos mijos. Aixina que relaixeu-vos i dediqueu uns minuts ad este emocionant recorregut musical, ad esta banda sonora de la catàstrofe, en la que, per a la meua malaurança, la llengua valenciana no té presència significativa.
Valéncia està de dol, està trista i ho estarà per prou de temps. Des de la fatídica vesprada nit del dimarts 29 d’octubre no nos llevem del cap la desgràcia que ha supost el desbordament dels rius i dels barrancs tantes vegades nomenats, sunami que s’ha emportat massa vides per davant i del que costarà molt recuperar-se en tots les sentits, puix encara que en esta terra i, en concret, en la majoria de les poblacions afectades, les inundacions no sorprenen, en este cas s’han vist superades per la dimensió de la tragèdia, de la que els que no l’hem vista de prop no podem fer-nos idea, encara que nos la conten els mijos de comunicació i amics i familiars que l’han patida i estan patint-la.
Quan succeïxen catàstrofes d’esta naturalea ix lo millor i lo pijor del ser humà i normalment, per fortuna, guanya la bondat, com s’ha vist en este cas, puix s’ha produït un atre sunami, pero de solidaritat de totes bandes, tant de veïns d’esta Comunitat com del restant d’Espanya i de l’estranger, que no dubtaren un minut en calçar-se les botes i fer camí per a aplegar a les poblacions afectades, a on s’han bolcat per a ajudar, aportant cada u el seu granet d’arena, ajuda inestimable sobretot els primers dies. ¡Gràcies com una catedral a tots els voluntaris, a les forces de seguritat, bombers, militars, … als sanitaris, als cuiners, …, a les empreses … i a un llarc etcétera de persones i professionals que estan posant coneiximents, mans i mijos per a conseguir que se puga vore una llum al final del túnel!
En eixe esperit, Lo Rat Penat, en recort i homenage a les víctimes d’esta tragèdia, ha organisat per al pròxim 4 de decembre a les 19:30 hores, en la catedral de Valéncia, un CONCERT BENÈFIC, en el que una orquesta i un cor formats per músics i coralistes de diferents punts d’Espanya i de la Comunitat Valenciana interpretaran el Rèquiem de Mozart. La recaptació que s’obtinga anirà destinada íntegrament al conte que Cáritas Diocesana ha habilitat per a ajudar a les famílies afectades, aixina com a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, entitat que ha sofrit importants pèrdues. Més informació i compra d’entrades, be per a assistir al concert o be de la fila 0, disponible en https://conciertorequiemdemozart.tixalia.com/concierto-benefico-a-favor-de-las-victimas-de-la-dana, i també entrant en la web de Lo Rat Penat.
Concert Benèfic DANA 2024
Els jóvens han tingut un paper molt important i eixemplar en esta desgràcia i les Joventuts Ratpenatistes, que no s’han quedat arrere arrimant el muscle, llancen ara unes polseres benèfiques, que se podran adquirir per un donatiu de 4 € en la sèu de la nostra entitat. Els diners recaptats aniran destinats als chiquets afectats.
Polseres solidàries
No obstant l’ineptitut de la classe política, el poble valencià, com sempre ha demostrat, encara que el deixen a soles, lluitarà per a seguir avant ofrenant noves glories a Espanya, alçant-se en peu tots a una veu, per a saludar a un sol novell.
