Només per als teus ulls

Només per als teus ulls

Per Chemi Martínez i Villalba

Naixqué en Valéncia en febrer de 1972. En 1988, despuix de fruir de tota una vida d’una cosa tan apreciada com la visió, sa vida es trencà, i quedà totalment invident a causa d’una retinopatia diabètica.

Un fet que el marcaria per a sempre. Pero la força i el corage l’ha dut a escriure sa vida en lletres d’or, en un mensage sempre positiu cap ad esta.

“Només per als teus ulls” podria ser una frase de Casinos, Davit Casinos, desconegut per a molts, pero si l’haguera conegut Ian Fleming de segur que li hauria donat el paper principal en una de les seues noveles.

Davit Casinos és un deportiste professional dedicat a l’atletisme, un deport que vol i que li ho ha donat tot.

Les seues grans especialitats són l’art dels llançaments: pes, disc i martell.

Entre els seus grans èxits conseguits, se troben els quatre ors consecutius, conquistats en els Jocs Paralímpics de Sidney, Atenes, Pekin i Londres en 2012.

Ademés, tingué el gran honor de ser triat com a abanderat de l’equip paralímpic espanyol en els Jocs de Pekin de 2008.

Entre els èxits que ha collit, se troben el récort mundial i el récort paralímpic en la disciplina de llançament de pes, obtés en les Paralimpiades de Sidney de l’any 2000.

I a tot eixe currículum, se li sumen títuls com a campeó europeu i mundial en multitut d’ocasions en abdós disciplines.

Ademés, en 2013 rebé el Premi Nacional del Deport en categoria Olímpica.

Multimedalliste valencià en les Paralimpiades

Multimedalliste valencià en les Paralimpiades

Per Chemi Martínez i Villalba

Recentment acabades les paralimpiades de París, podem trobar entre els nostres veïns a u dels deportistes en major número de medalles olímpiques.

Naixcut en Benimàmet i despuix de participar en sis paralimpiades i guanyar onze medalles, quatre d’or, dos d’argent i cinc de bronze, no es posa llímits i ya pensa en la pròxima de Londres.

Parlar de Ricardo Ten és parlar d’una vida de superació, de constant esforç i sacrifici, pero també d’èxit.

En perdre els dos braços i una cama per un accident (una descàrrega elèctrica) que va patir als huit anys, va dependre a superar-se i no posar-se més llimitacions que les que li imponen circumstàncies que no depenen d’ell.

Est esperit de superació l’ha dut a conquistar més de cent medalles en la competició de natació. Només a nivell nacional cent títuls, pero fòra ha d’afegir tretze medalles d’Europa i sèt del món, ademés de les conseguides en les sis paralimpiades en les que ha participat (Atlanta, Sidney, Pekin, Londres, Tòkio i París).

A partir d’ací, va decidir competir també en ciclisme adaptat, a on s’ha penjat huit medalles des de 2017, tres d’or, dos d’argent i tres de bronze.

Sense dubte, és u dels nostres millors deportistes i també u dels més guardonats, encara que pot pujar al primer lloc, si continua la seua exitosa carrera, ya que no pensa en la retirada a pesar que, en quarantanou anys, ya podria estar pensant en descansar, encara que, per sòrt per als valencians, això queda llunt de moment.