Per Jorge García Higuera

Una volta més, i per a vergonya de tots els valencianistes, Meriton ha tornat a firmar un mercat de fichages absolutament mediocre i indigne en lo que comporta l’història de l’entitat deportiva més important del Regne de Valéncia per història, massa social i títuls, com és el Valéncia C.F. Des de 2019, el màxim accioniste del club de Mestalla decidí trencar en l’estructura deportiva que tants èxits deportius estava donant, que era la conformada per Mateu Alemany, com a director general; Pablo Longoria, com a director deportiu; i Marcelino García Toral, com a entrenador, els quals sempre mantingueren a l’equip jugant la Champions League i conseguiren accedir a unes semifinals d’Europa League (antiga Copa de la UEFA) i conseguiren conquistar l’últim títul que el club de Mestalla té en les seues vitrines, la copa de S.M. el Rei de 2019, conquistada en una final frenètica en l’estadi Benito Villamarín de Sevilla front al FC Barcelona de Lionel Messi.

Mamprengam, primer de tot, per la primera part de l’història. El primer fichage en el que Ron Gourlay nos sorprén és l’argentí i campeó del món Guido Rodríguez, jugador del West Ham d’Anglaterra. L’argentí té 31 anys, i no serà un servidor qui critique el seu fichage per l’edat, donat que en posicions defensives —i eixe és el cas de Guido, un migcampiste defensiu clar—  se valora molt el físic, pero també la veterania, i és menester recordar que els jugadors veterans en posicions defensives, al Valéncia C.F. històric de 1999 a 2004 que guanyà títuls fichats per la Secretaria Tècnica de Javier Subirats nomenada per Paco Roig, li donaren moltes prestacions i moltes alegries, com foren els casos d’Amedeo Carboni, Jocelyn Angloma, Miroslav Djukic, Roberto Fabián Ayala, Mauricio Pellegrino o Luis Milla. La calitat i treta de baló de Guido des de darrere està clara, per lo que eixe no és el problema en este fichage. El problema és la misèria que mostra el club, només fichant-lo en un contracte de 6 mesos i que, damunt, l’entrenador i un dels principals responsables de la situació que en la taula classificatòria travessa el Valéncia, Carlos Corberán, no l’està utilisant, de moment, des de l’inici per a res.

Pero la desfeta duta a terme per Corberán no acaba ahí. No usar a Umar Sadiq des de l’inici en els partits fòra de casa és un atre atentat contra les possibilitats del Valéncia d’aspirar ad alguna cosa més que salvar la categoria, lo qual només de pensar-ho és totalment indigne en l’història del club. Pero és la realitat que té el Valéncia, no a soles des de Meriton, sino que ya en l’época de Manuel Llorente, u dels principals responsables de la destrossa del club, només feu que baixar el nivell de la plantilla substituint a la columna de la selecció espanyola campeona del món —els recordats per tots Villa, Silva, Mata, Albiol, Marchena, Pablo Hernández i Joaquín— i vendre’ls a preu de saldo per a incorporar a mijanies com foren tots aquells fichages de Braulio Vázquez, que eren incapaços de plantar-los cara als grans, veja’s el Real Madrit i el F.C. Barcelona, i que feren puntuacions vergonyoses com, en una temporada, acabar tercer de la Lliga, pero en números en 2ª volta de descens, o ser sempre golejats en partits directes contra els grans i acabar les temporades a 30 punts del campeó d’eix any.

Per a finalisar, només podem dir que esperem que la dupla Sadiq i Ramazani done més alegries que la d’Hugo Duro i Diego López, puix no ha demostrat res de res. Ademés de lo anteriorment expost, també tenim que l’ínclit Corberán ha desaprofitat la possibilitat de fichar en este mercat d’hivern a un lateral dret que marque diferències, puix el cas és que, des de fa a montó d’anys, el Valéncia no té un lateral dret en condicions que sàpia defendre ni que convertixca eixa banda dreta en defensa en un colador i un corredor per als rivals, donant-los oportunitat per a que creen perill en la nostra porteria. Això és lo que no pot ser. Ya va sent hora de corregir l’anomalia de tindre a Dimitri Foulquier, el pijor jugador de la Lliga, per eixa banda, lo mateix que Thierry Rendall, que des de que en 2019 fon fichat per 16 millons d’euros, no ha demostrat absolutament en res valdre lo que s’ha pagat per ell.