Per Jorge García Higuera
El 2025 ha segut l’any de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia que, any darrere d’any, celebra Lo Rat Penat en el Teatre Principal del Cap i Casal, com sol ser habitual des de 1879, any en que s’instituïren en Valéncia de forma anual i permanent a instàncies dels tres patricis que fundaren la nostra entitat ratpenatista, en concret, Constantí Llombart, Feliu Pizcueta i Teodor Llorente. Este certamen congrega el major event lliterari, poètic, novelístic, teatral, musical, artístic i d’investigació en llengua valenciana i, enguany, li ha segut concedida la Flor Natural, el seu màxim guardó, a Vicent Ramon Calatayud, autor del poema premiat pel jurat d’este certamen I si treballem el desig, més desperts que dormits.
Els Jocs Florals d’enguany contaren en la presència com a presidenta d’honor de S.A.R. l’infanta Dª Elena de Borbó i Grècia, germana de S.M. el rei d’Espanya Felip VI i duquesa de Lugo, qui tingué l’honor d’entregar els premis a cada u dels guardonats en esta maravellosa justa lliterària, donant-li un prestigi que per la seua sola presència ya mereixia la pena estar en el Teatre Principal per a contemplar est espectàcul del que, esperem algun dia, puga ser declarat com a Be d’Interés Cultural (BIC), complint les promeses que, en l’edició de l’any 2024, feu a tot l’auditori la llavors mantenedora de l’event, l’alcaldesa de Valéncia Mª José Catalá.
En l’edició d’enguany, hem fruït com a regina de Jocs Florals de la magnífica Maria Garcia Vallcanera, arquitecta i indumentarista de professió i cofundadora de l’estudi d’arquitectura Murad García, sent el clar prototip d’una dòna clarament exitosa i treballadora que no necessita quotes per a alcançar l’èxit i tot lo que es proponga, sino que, ben al contrari, demostra que la dòna valenciana, quan vol, pot alcançar els seus somis en el seu talent i la seua força de voluntat. Dòna, per lo tant, templada i culta, formà part en son dia de la Cort d’Honor de la fallera major de Valéncia de 1999, Sandra Bonet Martínez.
En l’edició de l’any present, contàrem en la presència tradicional de la Banda Simfònica Municipal de Valéncia, que amenisà la velada en la seua música, tocant peces del gran mestre valencià Salvador Chulià, que faltà fa uns pocs mesos, i que tingué com a director la batuta del seu subdirector titular, Miguel Vidagany. Aixina, a les tradicionals composicions típiques valencianes, com L’entrà de la Murta, La Valencianeta, o el Cant a la Senyera els assistents al dit acte poguérem sentir les composicions del mestre Salvador Chulià com Esperit Valencià i Episodis Simfònics.
També és de destacar la presència en el mencionat acte de la Fallera Major de Valéncia 2025, la senyoreta Carmen Prades, qui fruí de l’acte com la que més i pogué participar d’una velada en pro de la cultura valenciana com fea falta.
Ademés, no faltaren les dosis de l’humor. Si poguérem tindre la sòrt de contar en el gran Donís Salvador, membre de la Junta de Govern de la nostra entitat ratpenatista, cantant i presentador de ràdio i televisió, concretament de l’exitós programa d’À Punt Ràdio “Fòra de Cobertura”, magazin matinal de les fins de semana, també nos tragué un bonico somriure la Tia Visantica d’Albal, qui feu uns monòlecs que conseguiren que tota la sala del Principal se cloixira de riure i traure uns moments molt emotius en imitacions, en lo que fon una sorpresa molt grata per al públic del Principal.
Com havíem dit adés, en este Certamen se pot donar cita el gran trilema de lo que és esta justa, que no és atra cosa que els grans principis de “Fe, Pàtria i Amor”. I com be senyalà el mantenedor de la regina, el General Marcos Llago Navarro, se senyalen estos tres grans principis per vàries raons de lo que representa el ser valencià: la Fe, perque no podem reorientar la nostra Tradició sense acodir a lo que són els grans principis de l’humanisme de base cristiana i judea que han configurat lo que és la societat europea i occidental, a partir de l’orige en la Grècia d’Aleixandre el Magne i acabant en la Roma, primer republicana, i, despuix, imperial, que contribuí en els seus últims anys a l’expansió del cristianisme per tota l’Europa coneguda i que tingué el seu capdamunt en el Renaiximent; la Pàtria, perque queda molt clar que s’honren les nostres dos Pàtries, el Regne de Valéncia i Espanya, la chica i la gran, no entenent-se l’una sense l’atra; i, finalment, l’Amor, perque en esta justa poètica es canta a l’amor, tant entre les persones com el fraternal, fent un crit a la pau i a la no violència, evitant les guerres, puix totes conduïxen al desastre absolut.
Pero, ademés, l’acte contà en un gran discurs del president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro i Raga, qui declarà: “Els valencians devem mantindre-nos ferms i lluitar contra les idees que enverinen la societat, propostes que, llunt de sumar i unir-nos, intenten enfrontar-nos. Devem cuidar, treballar i fomentar el nostre model de convivència, en l’objectiu de mantindre l’unitat i el progrés de la nostra comunitat. Com a valencians demanem respecte als nostres governants, a la voluntat dels valencians per a decidir el nostre model d’idees i societat. Som un poble lliure que diu clarament que vol mantindre i potenciar la seua cultura, patrimoni i senyes d’identitat, en valencià o en castellà.”
Només val la pena llegir un fragment de qui ha segut premiat en la Flor Natural d’estos Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, Vicent Ramon Calatayud, per a contemplar la grandea d’est event i, tot siga dit, d’un gran Mestre en Gai Saber com és el que abans hem comentat:
¡Vine, amor i queda’t!
Que em deixes en la boca oberta !amor!
-Crec en l’amor, que sap vore’s esperança-
Per tu els hòmens es fan deus
I pert tu, Deu, home es feu.
¿Complida l’esperança ben sentida?
Camines per la senda de la vida.
Calçada de núvols i de glòries
Surant entre gemecs de bella estança
També perills i pors en les històries.
Per a finalisar, l’acte se tancà en els dos Himnes, l’Himne Regional del Regne de Valéncia i l’Himne Nacional d’Espanya.