Per Jorge García Higuera
Este mes nos hem trobat en la trista notícia, no per inesperada, sino tot lo contrari, de que la sectària i catalanista AVL no accepta el canvi de topònim del cap i casal de lo Regne, dient que el nom real i verdader en valencià no és la forma valenciana i tradicional Valéncia, tal com s’escriu i reflectix l’autèntica pronunciació valenciana, en accent tancat, sino que, per desgràcia, tenim que engolir-nos per obra de l’inacció del PP tots els ciutadans que la forma oficial d’escriure l’accent de Valéncia siga a la catalana, és dir, en un accent obert artificial i ortopèdic que mai s’ha utilisat. Este fet ve a dir-nos que de res han servit els esforços per a nomenar a Abelart Saragossà i intentar contentar a un sector benpensant del tercerviisme, que no és atra cosa que catalanisme disfrassat de certa valencianitat que no li correspon, puix valencianiste s’és de forma sancera i sincera o no s’és, ací no valen les miges tintes.
Pero, primer de tot, tenim que entrar en antecedents. Des del punt de vista jurídic, se sap clarament que la malaïda AVL catalanista no complix, ni tan sols, la seua llei de creació, quan afirma esta que est ent, d’acort en lo que establix el seu artícul 7, apartat d), que diu textualment que la AVL té entre les seues funcions “velar per l’us normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat”, de la mateixa manera que la llei és encara més explícita i diu, textualment, en el seu artícul 3 que “l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és l’institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa llingüística de l’idioma valencià. Aixina com velar pel valencià partint de la seua tradició lexicogràfica, lliterària, i la realitat llingüística genuïna valenciana, aixina com la normativisació consolidada, a partir de les nomenades Normes de Castelló”. I, clarament, quan veem que en el seu Diccionari Normatiu Valencià definix l’idioma valencià com a “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”, clarament podem entendre que s’ha extrallimitat en les seues funcions i que incorre en clara desviació de poder i incompliment d’una llei de ranc superior com és l’Estatut d’Autonomia i els artículs que adés hem expost de la seua pròpia llei de creació.
Pero això no és tot. Clarament ha hagut negligència i traïció per part del Consell del PP en esta qüestió puix planteja el procediment del canvi de topònim sense canviar, prèviament, el Decret 69/2017, de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i atres entitats locals de la Comunitat Valenciana, que derogà el Decret 58/1992, de 13 d’abril, del Govern Valencià, pel que es regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis. En el Decret del 2017, s’inclou lo que en el Decret de 1992 no s’incloïa, que és que la AVL fixaria la toponímia valenciana, sent que en el Decret de 1992 parla de l’orgue competent en matèria de política llingüística, pero no de la AVL, i és que no és lo mateix la Direcció General de Política Llingüística, adscrita a la Conselleria d’Educació i Cultura, que la AVL, que és un organisme adscrit a Presidència del Consell.
Pero, per a finalisar en l’exposició, des del punt de vista llingüístic, la solució no té parangó. Ni les catalanistes Bases del 32 originals —encara que, no obstant, no ho eren tant com les d’ara— ni autors declaradament catalanistes com Manuel Sanchis Guarner en la seua obra La llengua dels valencians recomanaven per res del món escriure Valéncia en accent obert. Al contrari, podem advertir que recomanaven escriure Valéncia en accent tancat o agut, de la mateixa manera que Dénia o l’arcaisme església (per iglésia), en lo qual cal anar a la pàgina 5 del document originari de les mencionades bases. I és que no és lo mateix la valència com a valor químic que Valéncia com a nom del nostre territori, del que la AVL diu que se té que pronunciar tancat, pero, en una decisió sense precedents, escriure de forma oberta. Els bons valencians seguirem referint-nos a Valéncia com a ciutat i regne oberts, pero en accent tancat, diguen lo que diguen els polítics que no responen a decisions científiques, sino polítiques sobre la base de l’ideologia pancatalanista que professen. Ya va sent hora de posar-se en peu.