Per Edu Vanacloig
Abans de continuar en el punt a on nos quedàrem el mes passat i seguir parlant sobre la regulació de les màquines de bobines m’agradaria fer un incís.
Si be és cert que vos diguí que fa anys no disposàvem de l’opció de tindre una màquina Pen sense fils com ara, la realitat és que el mecanisme que té una màquina Pen no deixa de ser una simple rotativa, pero en un disseny en un eix vertical. Havem de recordar que en les presons es feyen màquines rotatives en motors d’aparats elèctrics com el dels Walkman, i el primer Walkman per eixemple s’inventà en 1979.
Pero si nos remontem encara més arrere, el predecessor de la màquina de tatuar fon el bolígraf elèctric de Thomas Edison , patentat com a Stencil-Pens en 1876 en Nova Jersey. Originalment, fon pensat per a ser utilisat com un dispositiu duplicador, res que vore en el tatuage, pero en 1891 en Nova York, Samuel O’Reilly modificà la màquina d’Edison usant-la per a introduir tinta en la pell, i més tart patentà un sistema de tubo i agulla per a proporcionar un depòsit de tinta.
Si be la màquina d’O’Reilly es basava en la tecnologia rotativa de tatuages del dispositiu d’Edison, les màquines de tatuage de bobines utilisen electroimants. La primera màquina basada en esta tecnologia fon una màquina de bobina simple patentada per Thomas Riley, de Londres, tan sols vint dies més tart que O’Reilly solicitara la patent de la seua màquina rotatòria. Per a la seua màquina, Riley colocà un conjunt de timbre modificat en una caixa de llautó. La configuració moderna de dos bobines fon patentada per Alfred Charles South, també de Londres.
Pero no fon fins a 1978 que el tatuador alemà Manfred Kohrs presentà el primer disseny modern de màquina rotativa casi un sigle despuix. La seua màquina era de funcionalment similar a la d’O’Reilly, llevat perque esta duya un motor elèctric de corrent contínua, en lloc d’imants electrificats, per a impulsar les agulles. Esta versió més prima i aerodinàmica es tornà més llaugera, silenciosa i portàtil, oferint als artistes major control, al mateix temps que garantisava que les mans de l’operador sofriren manco. Mentres que alguns artistes s’inclinaren per este resorgiment de la màquina rotativa, uns atres, en canvi, preferiren quedar-se en les seues màquines de bobina.
Yo recorde en els meus inicis haver vist algun tatuador usar una maquina rotativa, pero no era lo habitual, aquelles primeres màquines no tenien res que vore en lo actual, era un simple motor en una excèntrica de recorregut fix i calia usar-les en clip cord.
Perfectament podies anar a una convenció i vore a més de doscents tatuadors i cap d’ells estar usant una màquina rotativa, encara que, provablement, més d’u en tinguera alguna en el seu poder, perque a tots els tatuadors nos agrada provar màquines diferents, la realitat és que el rendiment que donaven no valia la pena en comparació en el de les màquines de bobina, per no poder-se regular.
Encara estàvem llunt de tots els models de rotatives que han anat sorgint a lo llarc dels anys en diversos mecanismes de regulació.
La meua primera màquina rotativa fon una Stealth. Esta màquina ya tenia un concepte més modern, incorporava una biela en l’excèntrica que accionava un martell, provocant un moviment vertical avall, més similar al d’una màquina de bobines.
Encara que no tenia la possibilitat de cap tipo de regulació, esta tecnologia evitava moltes vibracions del sistema tradicional en una única excèntrica, ya que, com que disponia del martell, podies tindre un moviment moltíssim més estable.
Fins ad eixe moment l’única possibilitat de regulació que tenies en una màquina rotativa era el stroke que tenia la màquina, encara no havien inventat o per lo manco comercialisat strokes regulables. En este model concretament lo que et venien era un kit de tres bieles en diferents strokes, que havies de desmontar i montar prèviament, segons per a lo que la volgueres usar: per a llínea, per a color o per a fer ombres.
Durant la primera década del 2000, fon quan escomençaren a proliferar tota classe de màquines rotatives, encara que, com hem explicat més amunt, provablement el primer model de màquina de tatuar tinguera un sistema similar al de les rotatives actuals, puix no és fins ad esta época que mamprengueren a posar-se més de moda.
Dels diferents tipos de màquines rotatives, ya parlarem més avant, encara tenim pendent explicar-vos les calibracions de les màquines de bobines, aixina que no et pergues la pròxima edició d’este bolletí.
