Per Jorge García Higuera

En els temps que corren, en que, desgraciadament, estem més pendents dels escàndals d’una classe política que no pensa en els ciutadans que de lo que volem ser com a nació (Espanya) i com a regne i regió autònoma integrada dins de l’unitat nacional (Valéncia), seria bo plantejar-se qué fem en el nostre sistema d’ensenyança i en la capacitació professional dels nostres treballadors per a poder recuperar el pols industrial que ha anat minvant en les últimes décades. Parle de tornar a recuperar la formació professional com caldria, a través de les universitats laborals i, de pas, fer una reforma a fondo de tot el sistema educatiu. Lo primer que caldria fer és, igual que es fea en les époques lliberals, separar lo que és l’educació —que sempre es dona en el sí de la família— de l’instrucció pública —que és la transmissió de coneiximents per part del docent ad aquell que no sap—, aixina s’evitaria lo que els nostres polítics, siguen del signe que siguen, pareixen disposts a fer per tot i per tot, que és adoctrinar en un signe o en un atre.

En segon lloc, seria necessari acometre una reforma a fondo de l’ensenyança primària, recuperant hores per a les assignatures fonamentals (Llengua Castellana, Llengua Valenciana, Matemàtiques, Ciències Socials i Ciències Naturals), ademés de posar especial émfasis en l’educació física i respectar el dret inalienable dels pares a que els fills reben en llibertat l’ensenyança de la Religió Catòlica qui vullga cursar-la i establir una bona alternativa d’Ètica per als que opten per una ensenyança no confessional, com ocorria en l’antiga EGB. És necessari tornar a l’estudi cronològic de l’història, els dictats a l’hora d’escriure i deprendre de memòria les taules de multiplicar durant esta etapa, ademés de fomentar la llectura. En tots els nivells, des de primària fins a bachillerat general, tècnic i FP es posaria un llímit de dèu assignatures per curs en les autonomies en llengua cooficial i, en les atres, de nou assignatures.

La tercera reforma de calat que caldria fer és retallar en un curs l’actual ESO i que comprenguera dels 12 als 15 anys d’edat, per a aumentar la duració del bachillerat i la formació professional de grau mig a 3 anys (15-18 anys), fent que el 3er i últim any de l’ensenyança secundària general (nou nom de la ESO) estiguera diversificat en dos itineraris: un itinerari general (orientat cap al bachillerat) i un itinerari professional (orientat a la FP de grau mig) i que, ademés, al final d’esta etapa s’establira una prova general d’ensenyança secundària general de caràcter nacional que fora obligatori aprovar-la per a poder traure la titulació de graduat en ensenyança secundària. Qui no l’aprovara, podria anar a una FP bàsica, que es podria cursar des dels 14 fins als 16 anys per aquells que vullgueren i traure el títul professional bàsic, i continuar estudis posteriors en una FP de grau mig. Ademés, també es recuperaria la prova general de bachillerat (18 anys) despuix dels seus tres cursos, necessària per a obtindre el títul de bachiller, que substituiria l’actual selectivitat, substituint la forma d’accedir a l’universitat. I lo mateix es faria a final de l’ensenyança primària (12 anys), que seria una evaluació educativa general de caràcter orientatiu per als centres, chiquets i famílies. També, en l’ensenyança secundària general i en el bachillerat general se recuperaria de forma clara l’estudi de les humanitats (Llatí en 3er de ESG i durant tot el bachillerat de lletres, aixina com Grec des de 1er del nou bachillerat general de lletres) i l’estudi sense cap tipo d’adoctrinament de l’Història de la Filosofia i de la Ciència.

Pero, ademés de lo expost, la pregunta definitiva és, ¿qué fem en la formació professional? Puix ahí se centra el punt clau d’est artícul, que no és atra cosa que propondre la recuperació de les universitats laborals. Per una banda, se crearia una nova modalitat de bachillerat, el bachillerat tècnic, copiant l’experiència francesa, en una ensenyança que combinaria pràctica i teoria, i donaria una formació integral i professional per a capacitar per al món laboral, a diferència del bachillerat general, que seria el tradicional i seria el camí de preparació per a l’entrada en l’universitat. Ademés, en la FP de grau mig, que esta volta seria de tres cursos, com hem dit adés: en el primer curs tornarien assignatures de caràcter general, que serien únicament i exclusivament Llengua Castellana, Llengua Valenciana, Matemàtiques Especials i l’Idioma Estranger, junt en les assignatures professionals del cicle formatiu cursat, per a donar una formació integral en el grau mig i facilitar el pas d’unes ensenyances a unes atres. I la FP, com en Alemanya, té que ser dual de forma lliure, per a facilitar que, com els antics deprenents, els alumnes puguen formar-se en l’empresa durant el 50 per cent de l’horari escolar mensual, com a mínim. Per a finalisar, les noves universitats laborals, a image i semblança de les universitats de Ciències Aplicades d’Alemanya, serien centres de FP d’alt rendiment —nota mija mínima d’entrada de 6,8 sobre 10 punts per a accedir a la beca d’entrada— i impartirien estes ensenyances:

• Ensenyança secundària general;
• FP bàsica, de grau mig i superior;
• Bachillerat tècnic;
• Graus universitaris tècnics, de comerç i servicis de tres anys de duració, que es cursarien de forma dual, en la possibilitat de fer màster de 2 anys en una universitat tradicional i, posteriorment, un doctorat.