Lo Rat Penat edita el seu tradicional Calendari en llengua valenciana per al 2026

La presentació se celebrarà el pròxim dia 12 de decembre, divendres a les 19:30 h en la sèu de Lo Rat Penat.

El Calendari Lo Rat Penat 2026 recull les efemèrides valencianes més destacades i s’ha editat tant en format de calendari de taula com en calendari de paret, en un contengut dedicat a temes relacionats en l’història, llengua i cultura valencianes.

En el calendari de taula el tema central d’enguany gira entorn a l’estudi històric del patrimoni arquitectònic dels castells valencians. El treball històric ha segut realisat pels catedràtics José Vte. Gómez Bayarri i Amparo Cabanes. El contengut del calendari de paret, aixina com el Santoral en abdós publicacions són d’Aureli López i Vicent Ramon Calatayud, i la Portada de l’artiste Josep Lacreu.

El Calendari ya està disponible en la sèu de Lo Rat Penat, per lo matí de 11 a 14 h i per la vesprada de 17 a 21 h. Com és costum, tots els socis podran arreplegar un eixemplar gratuït i al mateix temps adquirir igualment els que desigen per a obsequiar a amics i familiars en estos Nadals.

Lo Rat Penat celebrarà el seu tradicional Concert de Nadal en el Palau de la Música

Lo Rat Penat celebrarà el seu tradicional Concert de Nadal el dissabte 13 de decembre, a les 11:30 hores, en la Sala Rodrigo (B) del Palau de la Música de Valéncia.

L’event, d‘entrada gratuïta, oferirà al públic un repertori de danses, cançons i cants valencians procedents de distintes comarques del Regne de Valéncia, en una mostra del patrimoni musical i cultural valencià.

Lo Rat Penat posarà a disposició dels seus socis entrades anticipades en la Sèu de l’entitat (C/ Trinquet de Cavallers, 9, Valéncia).

També, el mateix dia del concert, es podran obtindre entrades en les taquilles del Palau de la Música, des d’una hora abans de l’inici de l’actuació fins a agotar les localitats disponibles.

Lo Rat Penat convida a tots els valencians i als amants de la cultura pròpia a gojar d’este encontre nadalenc que manté viva la tradició musical del nostre poble.

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 16 (novembre 2025)

Una salutació i benvenguts a la llectura del nostre bolletí.

Escomencem el mes de novembre en una festa molt emotiva per lo que representa, el dia de Tots Sants. Visita als cementeris per a honrar a tots el nostres familiars que ya nos han deixat. Persones bones que han passat per la vida fent el be pero que el seu nom no figura en el santoral. Ad este dia li seguix el dia de difunts, el 2 de novembre, en el que encenem minetes i elevem oracions per a que el trànsit del purgatori a la glòria siga lo més ràpit possible.

I entre visites, flors, minetes i resos, el nostre grup seguix treballant per a que el bolletí d’este mes veja la llum, com ho fa mensualment.

Els alvancem un extracte dels artículs que podem llegir més avall.

*Antonio Moreno:

En la temàtica: Ciutats de cine

Nos informa que fa una semana, nos deixà La chica de la maleta (1961), la sensual princesa de La pantera rosa (1963); i per damunt de tot, la “Angèlica Sedara, bellíssima representant d’una nova burguesia que aspira a reemplaçar l’equilibri establit, en Il Gatopardo (1963).

Hui, nos convida a visitar el món del príncip de Salina i retrobar-nos, una atra volta, en Clàudia Cardinale i Burt Lancaster, ballant eix últim vals.

Artícul: “Palerm, de deus i hòmens”

*Amparo Soriano:

En la temàtica: Turisme: Passejant Valéncia, pel barri del Botànic.

De la seua mà passegem este mes pel barri del Botànic. Un barri extramurs, que naix al costat de les Torres de Quart, entre l’avenguda de Ferran el Catòlic i Guillem de Castro, i passeja per la Pechina. Un barri de finals del sigle XIX. Obrint nous espais per a viure prop d’un pulmó vert de jardins, gestionat per l’Universitat Politècnica de Valéncia.

*Lucas Grao:

En la temàtica: Biblioteca Valenciana

En el passat 2024, nos deixà l’ilustre filòlec valencià Voro López Verdejo a l’edat de xixanta anys. Una pèrdua molt significativa, que nos deixava un buit impossible d’omplir dins del valencianisme cultural. Hui, encara incrèduls, rellegim una de les seues obres, l’ensaig Sense pèls en la llengua, un imprescindible repàs per l’història de la llengua valenciana, que a l’igual que unes atres llengües del mateix sistema llingüístic, se troben en risc de desaparició davant dels interessos del nacionalisme de tall catalaniste.

Artícul: “Sense pèls en la llengua”

*Edu Vanacloig:

En la temàtica de “Art corporal”

Existixen tants tipos de grips com estreles hi ha en lo cel; n’hi ha fins, grossos, texturisats, en ralles, acabats en punta o redonejats, i un gran etcétera que no acabaríem mai. També el material de construcció varia; alumini, plàstic, acer, silicona, i un atre gran etcétera del que profundisarem més a lo llarc d’est artícul.

Artícul: “Quan tatuar era un treball d’artesania, capítul 6”

En la temàtica de Medicina i Salut:

*Mª Angeles Viñas:

L´esclerosis múltiple és una malaltia autoimmune del sistema nerviós que afecta tant al sistema nerviós central com perifèric. El sistema immunitari afecta a la mielina produint inflamació i dany a les fibres nervioses. La semana passada parlàvem de la ELA i molta gent confon estes dos malalties neurològiques. La diferència fonamental és que la ELA és neurodegenerativa i l´esclerosis múltiple és autoimmune, produint una clínica diferent que vorem en els pròxims paràgrafs.

Artícul: “¿Qué és l´esclerosis múltiple i cóm afecta als qui la patixen?”

*El mege del Fege

Nos explica que: Fumar és una activitat quotidiana en la vida de les persones europees des de que s’introduí pels mariners que venien d’Amèrica.

Fins fa pocs anys, i inclús ara, ha segut vist com a símbol de bellea, estil i saber estar.

Pero són centenars els efectes nocius d’esta planta, tractada en productes químics, i encara aixina consumida per un 21% dels valencians.

Artícul: “Beneficis de fumar: cap”

*Chemi Martínez:

En la temàtica de: Deports

Nos conta que hi ha persones extraordinàries que, transcendixen del deport i se convertixen en símbol d’una terra. Ricardo Tormo fon u d’ells. Naixcut en Canals (Valéncia) el 7 de setembre de 1952. Este pilot “menudet” pero de caràcter immens se convertí en u dels grans del Motociclisme espanyol. La seua història és la d’un jove valencià que ensomià en competir al més alt nivell….i acabà deixant un vestigi imborrable en els circuits i en el cor de la seua gent.

Artícul: “Ricardo Tormo: El campeó que dugué el nom de Canals al món”

*Emilio Alonso:

En la temàtica: Dret i unes atres curiositats:

En l’era de l’Internet, la memòria no es desvanix: s’indexa, s’archiva i es multiplica. Lo

que una volta fon una notícia local o una publicació inocent pot perseguir a una persona durant anys, apareixent en els primers resultats de Google i condicionant la seua vida personal o professional. Front ad esta nova forma de “memòria perpètua”, sorgí un concepte que combina ètica, tecnologia i dret: el dret a l’oblit.

Artícul: “El dret a l’oblit: una història de Davit contra Goliat”

*Jorge García Higuera:

En la temàtica: Història

Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en la seua CXXXVII edició, han segut històrics per la visita de l’infanta N’ Elena de Borbó i Grècia, duquesa de Lugo i germana de S.M. El rei d’Espanya Felip VI de Borbó. Ella fon l’encarregada d’entregar els premis i ser la presidenta d’honor d’un certamen que té com a trilema la seua simbiosis de Fe, Pàtria i Amor. La Flor Natural correspongué a Vicent Ramon Calatayud.

Artícul: “Jocs Florals, història d’un èxit i de valencianitat”.

*Mª José Julio:

En la temàtica: Events i activitats:

Com sempre cobrix est espai dedicat a contar-nos tot lo que durant el mes succeïx en Lo Rat Penat i que ademés posa punt final a tots els artículs que conté el nostre bolletí.Artícul: “Activitats culturals en Lo Rat Penat”.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

Events i activitats (novembre 2025)

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Novembre 2025

Per Mª José Julio Llopis

Resum de les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.

  • Els actes del Dia de l’Hispanitat que organisa la Generalitat Valenciana, que tingueren que ser posposts per causa de la situació meteorològica en la Comunitat Valenciana, se celebraren en la ciutat de Valéncia els dies 24 i 25 d’octubre, entre uns atres la desfilada de grups de folclor hispà, que omplí de música i color el recorregut, a la que assistí el president de Lo Rat Penat.
Desfilada folclòrica Festa de l’Hispanitat
Desfilada folclòrica Festa de l’Hispanitat
  • El president de Lo Rat Penat fon u dels encarregats de la llectura ininterrompuda del poema èpic migeval Cantar del mio Cid, organisada per la delegació valenciana de l’Hermandad de Muy Ilustres Caballeros Hijosdalgo del Río Ubierna e Infanzones de Vivar del Cid, que tingué com escenari el convent de Sant Doménec de Valéncia, el dia 28 d’octubre. 
El president de Lo Rat Penat en la llectura del “Cantar del mío Cid”
El president de Lo Rat Penat en la llectura del “Cantar del mío Cid”
  • El Teatre Principal de Valéncia acollí la nit del dia 30 d’octubre la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, certamen poètic que reuní a representants del món cultural, social i polític valencià, sent proclamada regina d’esta edició María García Vallcanera. Poc puc afegir al respecte d’est event en acabant del exhaustiu artícul de Jorge García Higuera inclòs en el present bolletí. 
Proclamació de la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia
Proclamació de la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia
  • La Confraria de Nostra Senyora del Carme del Grau de Valéncia celebrà en l’iglésia parroquial de Santa Maria de la Mar, el dumenge dia 2 de novembre, la Santa Eucaristia, a la que assistí el president de Lo Rat Penat. 
  • Plenet estigué l’Hemicicle de l’Ajuntament de Valéncia la vesprada de dia 6 de novembre en l’acte d’entrega de premis del Concurs de les Creus de Maig 2025, que organisa Lo Rat Penat en colaboració i patrocini de l’Ajuntament i l’ Diputació de Valéncia, que fon presidit per la regina dels Jocs Florals, les falleres major i major infantil de Valéncia, la regidora de Festes i Tradicions i el president de Lo Rat Penat. 
Entrega de premis del Concurs de les Creus de Maig en l’Hemicicle de l’ Ajuntament de Valéncia
Entrega de premis del Concurs de les Creus de Maig en l’Hemicicle de l’ Ajuntament de Valéncia
  • L’acte d’entrega dels Premis Francesc de Vinatea 2025 de l’Associació d’Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, se celebrà el 7 de novembre en l’Hotel Senator de Valéncia, en el que estigué representat Lo Rat Penat pels dos vicepresidents de l’entitat, junt en atres ratpenatistes. 
  • La Junta Major de la Semana Santa Marinera culminà els actes commemoratius del seu Centenari en la presentació del llibre Semana Santa Marinera de Valéncia 1925-2025, celebrada el dia 11 de novembre en el Centre Cultural de la Beneficència, event en el que estigué representat Lo Rat Penat en la persona de Claudio Chaqués, vicepresident de l’entitat. 
Presentació del llibre “Semana Santa Marinera 1925-2025”
Presentació del llibre “Semana Santa Marinera 1925-2025”
  • El president de Lo Rat Penat acodí a la cerimònia d’imposició de medalles a les noves integrants de l’Associació de Dames de Sant Vicent Ferrer, que tingué lloc el dia 12 de novembre en la basílica de Sant Vicent Ferrer de Valéncia. 
  • Cicle “Més que música”, concert de cambra titulat L’Art del Trío, a càrrec dels jóvens intérprets: Esther Borreguero, al violí; Daniel Jian, al violoncel; i Alejandro Espina, al piano, que oferiren als espectadors el 13 de novembre, en la sèu de Lo Rat Penat tres peces de trios dels compositors Mendelssohn, Rahmàninov i Xostakóvich. 
  • L’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi dels Cavallers del Centenar de la Ploma, en reconeiximent a la seua trayectòria de defensa, manteniment i promoció de la cultura i tradicions valencianes, impongué al president de Lo Rat Penat, José Vicente Navarro Raga, la Creu de Sant Jordi Pro Mèrits, en un acte que es celebrà el dia 14 de novembre en l’iglésia de Sant Joan de la Creu de la ciutat de Valéncia. 
Imposició al president de Lo Rat Penat de la Creu de Sant Jordi
Imposició al president de Lo Rat Penat de la Creu de Sant Jordi
  • El dissabte dia 15 de novembre, el president de Lo Rat Penat va assistir a la crida de l’aniversari, a la missa, a la crida de les festes de Crist Rei i al besapeus del Santíssim Crist de la Pontifícia i Real Germandat del Santíssim Crist de la Concòrdia, la germandat més antiga de la Semana Santa Marinera, que celebra enguany el 225 aniversari. 
  • El dissabte 22 de novembre, en la Sala Constantí Llombart de lo Rat Penat, tingué lloc el XXX Concurs d’Interpretació al Piano Mestre Josep Serrano, certamen musical orientat a ajudar als jóvens intérprets al piano de la Comunitat Valenciana. 
  • Oberta la matrícula per als cursos de llengua valenciana a càrrec de Lo Rat Penat en la localitat de Massanassa, que escomençaran el dia 2 de decembre pròxim i tindran lloc tots els dimarts de 18:30 h a 20 h, en l’aula de l’ Els interessats en apuntar-se poden obtindre més informació a través del correu electrònic cursos@loratpenat.org o en el teléfon 96 391 09 92. 
Cartell anunciador dels cursos de llengua valenciana en Massanassa
Cartell anunciador dels cursos de llengua valenciana en Massanassa
  • Igualment, El Piló de Burjassot, entitat cultural valencianista, ha iniciat els seus cursos de llengua valenciana, impartits per professorat de Lo Rat Penat. 
  • La Secció Jove de Lo Rat Penat presenta el Club de Debat Acadèmic, un espai per a intercanviar idees, opinions i millorar l’oratòria, del que ya anirem contant més coses, puix està escomençant. 

¡Cóm passa el temps!, en un tres i no res serà de nou Nadal, aixina que tenim que anar preparant-nos per a que no nos pille despistats.

Jocs Florals, història d’un èxit i de valencianitat

Jocs Florals, història d'un èxit i de valencianitat

Per Jorge García Higuera

El 2025 ha segut l’any de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia que, any darrere d’any, celebra Lo Rat Penat en el Teatre Principal del Cap i Casal, com sol ser habitual des de 1879, any en que s’instituïren en Valéncia de forma anual i permanent a instàncies dels tres patricis que fundaren la nostra entitat ratpenatista, en concret, Constantí Llombart, Feliu Pizcueta i Teodor Llorente. Este certamen congrega el major event lliterari, poètic, novelístic, teatral, musical, artístic i d’investigació en llengua valenciana i, enguany, li ha segut concedida la Flor Natural, el seu màxim guardó, a Vicent Ramon Calatayud, autor del poema premiat pel jurat d’este certamen I si treballem el desig, més desperts que dormits.

Vicent Ramon Calatayud i Maria Garcia Vallcanera
Vicent Ramon Calatayud i Maria Garcia Vallcanera

Els Jocs Florals d’enguany contaren en la presència com a presidenta d’honor de S.A.R. l’infanta Dª Elena de Borbó i Grècia, germana de S.M. el rei d’Espanya Felip VI i duquesa de Lugo, qui tingué l’honor d’entregar els premis a cada u dels guardonats en esta maravellosa justa lliterària, donant-li un prestigi que per la seua sola presència ya mereixia la pena estar en el Teatre Principal per a contemplar est espectàcul del que, esperem algun dia, puga ser declarat com a Be d’Interés Cultural (BIC), complint les promeses que, en l’edició de l’any 2024, feu a tot l’auditori la llavors mantenedora de l’event, l’alcaldesa de Valéncia Mª José Catalá.

En l’edició d’enguany, hem fruït com a regina de Jocs Florals de la magnífica Maria Garcia Vallcanera, arquitecta i indumentarista de professió i cofundadora de l’estudi d’arquitectura Murad García, sent el clar prototip d’una dòna clarament exitosa i treballadora que no necessita quotes per a alcançar l’èxit i tot lo que es proponga, sino que, ben al contrari, demostra que la dòna valenciana, quan vol, pot alcançar els seus somis en el seu talent i la seua força de voluntat. Dòna, per lo tant, templada i culta, formà part en son dia de la Cort d’Honor de la fallera major de Valéncia de 1999, Sandra Bonet Martínez.

En l’edició de l’any present, contàrem en la presència tradicional de la Banda Simfònica Municipal de Valéncia, que amenisà la velada en la seua música, tocant peces del gran mestre valencià Salvador Chulià, que faltà fa uns pocs mesos, i que tingué com a director la batuta del seu subdirector titular, Miguel Vidagany. Aixina, a les tradicionals composicions típiques valencianes, com L’entrà de la Murta, La Valencianeta, o el Cant a la Senyera els assistents al dit acte poguérem sentir les composicions del mestre Salvador Chulià com Esperit Valencià i Episodis Simfònics.

També és de destacar la presència en el mencionat acte de la Fallera Major de Valéncia 2025, la senyoreta Carmen Prades, qui fruí de l’acte com la que més i pogué participar d’una velada en pro de la cultura valenciana com fea falta.

Maria Garcia Vallcanera, regina dels Jocs Florals, junt en el president i el secretari de Lo Rat Penat
Maria Garcia Vallcanera, regina dels Jocs Florals, junt en el president i el secretari de Lo Rat Penat

Ademés, no faltaren les dosis de l’humor. Si poguérem tindre la sòrt de contar en el gran Donís Salvador, membre de la Junta de Govern de la nostra entitat ratpenatista, cantant i presentador de ràdio i televisió, concretament de l’exitós programa d’À Punt Ràdio “Fòra de Cobertura”, magazin matinal de les fins de semana, també nos tragué un bonico somriure la Tia Visantica d’Albal, qui feu uns monòlecs que conseguiren que tota la sala del Principal se cloixira de riure i traure uns moments molt emotius en imitacions, en lo que fon una sorpresa molt grata per al públic del Principal.

Com havíem dit adés, en este Certamen se pot donar cita el gran trilema de lo que és esta justa, que no és atra cosa que els grans principis de “Fe, Pàtria i Amor”. I com be senyalà el mantenedor de la regina, el General Marcos Llago Navarro, se senyalen estos tres grans principis per vàries raons de lo que representa el ser valencià: la Fe, perque no podem reorientar la nostra Tradició sense acodir a lo que són els grans principis de l’humanisme de base cristiana i judea que han configurat lo que és la societat europea i occidental, a partir de l’orige en la Grècia d’Aleixandre el Magne i acabant en la Roma, primer republicana, i, despuix, imperial, que contribuí en els seus últims anys a l’expansió del cristianisme per tota l’Europa coneguda i que tingué el seu capdamunt en el Renaiximent; la Pàtria, perque queda molt clar que s’honren les nostres dos Pàtries, el Regne de Valéncia i Espanya, la chica i la gran, no entenent-se l’una sense l’atra; i, finalment, l’Amor, perque en esta justa poètica es canta a l’amor, tant entre les persones com el fraternal, fent un crit a la pau i a la no violència, evitant les guerres, puix totes conduïxen al desastre absolut.

Pero, ademés, l’acte contà en un gran discurs del president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro i Raga, qui declarà: “Els valencians devem mantindre-nos ferms i lluitar contra les idees que enverinen la societat, propostes que, llunt de sumar i unir-nos, intenten enfrontar-nos. Devem cuidar, treballar i fomentar el nostre model de convivència, en l’objectiu de mantindre l’unitat i el progrés de la nostra comunitat. Com a valencians demanem respecte als nostres governants, a la voluntat dels valencians per a decidir el nostre model d’idees i societat. Som un poble lliure que diu clarament que vol mantindre i potenciar la seua cultura, patrimoni i senyes d’identitat, en valencià o en castellà.”

Vicent Ramon Calatayud llegint en l’atril el poema guanyador de la Flor Natural
Vicent Ramon Calatayud llegint en l’atril el poema guanyador de la Flor Natural

Només val la pena llegir un fragment de qui ha segut premiat en la Flor Natural d’estos Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, Vicent Ramon Calatayud, per a contemplar la grandea d’est event i, tot siga dit, d’un gran Mestre en Gai Saber com és el que abans hem comentat:

¡Vine, amor i queda’t!
Que em deixes en la boca oberta !amor!
-Crec en l’amor, que sap vore’s esperança-
Per tu els hòmens es fan deus
I pert tu, Deu, home es feu.
¿Complida l’esperança ben sentida?
Camines per la senda de la vida.
Calçada de núvols i de glòries
Surant entre gemecs de bella estança
També perills i pors en les històries.

Per a finalisar, l’acte se tancà en els dos Himnes, l’Himne Regional del Regne de Valéncia i l’Himne Nacional d’Espanya.

El dret a l’oblit: una història de Davit contra Goliat

El dret a l'oblit: una història de Davit contra Goliat

Per Emilio Alonso

¿En qué consistix?

El dret a l’oblit és la facultat que té una persona de solicitar l’eliminació o desindexació d’informació personal que apareix en els buscadors generals quan resulta obsoleta, o ya no té rellevància ni interés públic, encara que la publicació original siga llegítima. No es tracta de reescriure l’història, sino de llimitar la difusió pública de senyes que ya no complixen una funció llegítima.
En la pràctica, no borra els contenguts de la ret —les pàgines originals poden seguir existint—, pero sí permet que els buscadors deixen de mostrar determinats enllaços quan algú busca el nom de l’afectat. És, per tant, una forma d’equilibrar dos drets fonamentals: la llibertat d’informació i la protecció de la privacitat.

Un cas de Davit contra Goliat

El reconeiximent del dret a l’oblit començà en un home anònim que desafià a un jagant tecnològic. En 2010, Mario Costeja González, un ciutadà espanyol, demanà a Google que eliminara l’enllaç a un anunci publicat en 1998, consistent en la subasta de la seua vivenda, embargada per un deute. Aquella informació era certa, pero també antiga i irrellevant: el seu deute ya estava saldat i l’episodi pertanyia al passat.

Google es negà, alegant que era un intermediari i no era responsable del contengut de tercers, ya que solament publicava enllaços. Costeja dugué el seu cas davant l’Agència Espanyola de Protecció de Senyes, que li donà la raó parcialment. El conflicte, finalment, aplegà fins al Tribunal de Justícia de l’Unió Europea (TJUE), que en maig de 2014 dictà una sentència històrica: els motors de busca són responsables del tractament de les senyes personals que indexen, i els ciutadans europeus poden exigir l’eliminació dels enllaços que publiquen quan vulneren la seua privacitat, si no existix un interés públic superior i rellevant.

Aquella decisió canvià la ret per a sempre. En un sentit simbòlic, fon la victòria de Davit contra Goliat: un ciutadà comú front a una de les empreses més poderoses del planeta.

Internet té memòria perpètua
Internet té memòria perpètua

¿Cóm s’eixercita el dret a l’oblit?

Des d’aquella sentència, eixercir el dret a l’oblit és un procés relativament senzill. Els grans buscadors, com Google o Bing, disponen de formularis en llínea a on els usuaris poden solicitar la retirada de resultats associats al seu nom.

Per ad això, deuen identificar-se i acreditar la seua identitat, precisar els enllaços que consideren perjudicials, i explicar per qué l’informació és inadequada, irrellevant o desactualisada.

El buscador evalua cada cas i decidix si procedix l’eliminació. Si la resposta és negativa, l’interessat pot acodir a l’autoritat nacional de protecció de senyes o, en última instància, als tribunals.

El Reglament General de Protecció de Senyes (RGPD) de l’Unió Europea, en vigor des de 2018, reforçà este mecanisme baix el nom de “dret de supressió” (artícul 17), aplicable no solament a buscadors, sino també a rets socials i plataformes digitals.

Conclusió

El dret a l’oblit no és un borrador universal del passat, pero aporta equilibri entre la protecció de l’intimitat i l’interés general. No es pot invocar per a eliminar informacions de rellevància pública, com les que afecten a figures polítiques, delictes greus o fets recents en valor informatiu.

No obstant, la seua utilitat pràctica és enorme: permet que una persona no quede encadenada a un error, un deute o una notícia menor que ya no reflectix la seua realitat. Ajuda a restaurar lo que podríem nomenar la “dignitat digital”, recordant que tots tenim dret a evolucionar sense que la ret perpetue les nostres ombres. En un món a on les senyes se conserven casi eternament, el dret a l’oblit introduïx una idea interessant: que la memòria digital deu tindre llímits, com la memòria humana. Oblidar, al cap i a la fi, també és a vegades una forma de justícia.

Ricardo Tormo: el campeó que dugué el nom de Canals al món

Ricardo Tormo: el campeó que dugué el nom de Canals al món

Per Chemi Martínez Villalba

Hi ha persones extraordinàries que transcendixen del deport i se convertixen en símbol d’una terra. Ricardo Tormo fon un d’ells. Naixcut en Canals (Valéncia) el 7 de setembre de 1952, este pilot “menudet” pero de caràcter immens se convertí en un dels grans del Motociclisme espanyol. La seua història és la d’un jove valencià que somià en competir al més alt nivell… i acabà deixant una chafada imborrable en els circuits i en el cor de la seua gent.

De Canals al campeonat del món

Ricardo Tormo creixqué en una família humil, a on el treball i l’esforç eren valors quotidians. Des de menut mostrà una passió desbordant per les motos. En els anys setanta, quan el motociclisme espanyol a penes començava a despuntar, Tormo escomençà a córrer en chicotetes competicions locals. El seu talent natural pronte cridà l’atenció: era ràpit, valent i tenia una sensibilitat especial per a esprémer cada curva.

El seu bot al Campeonat del Món aplegà en 1973, i encara que els començos no foren fàcils, Tormo demostrà una tenacitat fòra de lo comú. En 1978 conseguí el seu primer gran èxit: se proclamà Campeó del Món de 50cc, la cilindrada més baixa, en la marca Bultaco. Aquell títul fon històric no solament per ad ell, sino per a tot el motociclisme espanyol, que escomençava a fer-se un buit entre les grans potències europees.

Quatre anys despuix, en 1981, repetí la gesta, esta volta en la firma Derbi, conseguint el seu segon Campeonat Mundial de 50cc. En eixe any, Tormo es consolidà com un dels pilots més talentosos i admirats, entre atres pel seu amic Ángel Nieto, i per la seua generació.

Un estil únic i una passió infinita

Tormo era un competidor nat, pero també un innovador. Destacava pel seu estil tècnic, la seua finor en traçar les curves i l’habilitat per a traure el màxim rendiment de motos que, moltes voltes, no eren les més potents. Darrere del seu caràcter tranquil s’amagava un esperit combatiu i un amor absolut pel motociclisme.

No obstant, la seua carrera també estigué marcada per l’adversitat. En 1984, mentres ajudava a un companyer a provar una moto en el polígon industrial de Martorelles, sofrí un gravíssim accident que li provocà lesions irreversibles en una cama. Allò truncà la seua carrera deportiva, pero no apagà la seua passió. A pesar del dolor i les llimitacions físiques, Tormo continuà vinculat al món de les motos, ajudant a jóvens promeses i mantenint el seu somriure de sempre.

L’orgull de Canals i de tota Valéncia

Més allà dels seus títuls, Ricardo Tormo fon sempre un home pròxim, volgut pels seus veïns i profundament orgullós de les seues raïls. Canals, el seu poble natal, ho va vore créixer i celebrar els seus triumfos. A lo llarc de sa vida, mai pergué el contacte en la seua terra, a on se li recorda com un eixemple d’humiltat, esforç i superació.

El seu llegat fon tan gran que, en 1999, la Generalitat Valenciana decidí rendir-li l’homenage que mereixia donant el seu nom al “Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo”, en Chest. Eixe circuit, hui un dels temples del motociclisme mundial, és molt més que una pista: és un monument viu a la passió d’un home que ho donà tot pel seu deport i per la seua terra.

Un llegat que seguix rodant

Ricardo Tormo morí el 27 de decembre de 1998, als 46 anys, víctima d’una llarga malaltia. Pero el seu esperit seguix molt present: en cada Gran Premi celebrat en Chest, en cada chiquet valencià que somia en ser pilot, en cada motor que rugix en força en la Comunitat Valenciana.

La seua història no és solament la d’un campeó del món; és la d’un veí eixemplar, un embaixador del seu poble i un símbol de l’esforç valencià.

Cada volta que el circuit de Chest vibra en el rugit de les motos, el seu nom torna a cobrar vida. Perque, com be saben en Canals, Ricardo Tormo no se n’anà mai: seguix corrent en el cor de tots, i la pròxima fi de semana tornarà a fer-ho una volta més.

Ricardo Tormo 1
Ricardo Tormo 2

Beneficis de fumar: cap

Beneficis de fumar: cap

Per El mege del fege

Fumar ha segut i és un acte quotidià en tot el món, des de que s’introduí per mig de mariners que el portaren d’Amèrica. Ha segut vist com un símbol de bellea, estil i glamur. Pero són centenars els efectes nocius d’esta planta, que aixina i tot és consumida per un 21% dels valencians.

¿Quins són els beneficis de deixar de fumar?

  • Als 20 minuts, disminuïx el ritme cardíac i baixa la tensió arterial.
  • Despuix de 12 h de l’últim cigarret, el nivell de monòxit de carbono (gas tòxic que se produïx per la combustió d’elements que contenen carbó)  disminuïx fins a valors normals.
  • Al cap d’entre 2 i 12 semanes, millora la circulació sanguínea i aumenta la funció pulmonar.
  • En uns 9 mesos, disminuïx la tos i la dificultat per a respirar.
  • En un any, el risc de cardiopatia coronària (infart de cor o angina de pit) és un 50% menor al d’un fumador.
  • En 5 anys, el risc d’accident cerebrovascular (trombosis o hemorràgia cerebral) correspon al d’un no fumador entre 5 i 15 anys despuix de deixar de fumar.
  • En 10 anys el risc de càncer de pulmó disminuïx fins a ser el 50% del d’un fumador, i disminuïx també el risc de càncer de boca, gola, esòfec, bufa i pàncrees.
  • En 15 anys, el risc de cardiopatia coronària és el d’un no fumador.

MITS I REALITATS SOBRE EL TABAC

Mit: Fumar un cigarret relaixa i allaugera l’estrés.

Realitat: El tabac no té propietats relaixants, ya que és un estimulant. L’aparent sensació de “descans” que se sent al fumar un cigarret se deu a la supressió dels síntomes d’abstinència produïts per la falta de nicotina en el cervell.

Mit: Els cigarrets baixos en nicotina no fan mal, no són cancerígens.

Realitat: Encara que els cigarrets baixos en nicotina i alquitrà no són tan nocius, se solen fumar en major cantitat per a conseguir la mateixa concentració de nicotina en sanc, en lo que s’anulen les seues ventages i els riscs se semblen als dels cigarrets normals.

Mit: El tabac contamina, pero més els coches i les fàbriques. Aixina que si som víctimes de la contaminació ambiental, ¿per qué preocupar-nos?

Realitat: Encara que és cert que la contaminació ambiental existix, i hem de lluitar contra ella, no hem d’oblidar que el tabac està present en una tercera part de tots els càncers diagnosticats, un percentage suficientment important per a tindre en conte els riscs.

Mit: Yo no depenc del tabac. Puc deixar de fumar quan vullga.

Realitat: La dependència del tabac és difícil de tallar i per a deixar de fumar s’ha de prendre molt en sério.

Mit: Quan se deixa de fumar se passa molt malament.

Realitat: És cert que al principi, quan se para de fumar, la dependència a la nicotina provoca malestar, pero se tracta d’una sensació temporal. En canvi, els beneficis són molt evidents i importants; i apareixen als pocs dies d’abandonar el consum.

Mit: Si de deixa de fumar, s’engrossa sempre.

Realitat: Este mit és una excusa en freqüència per a no deixar de fumar. És cert que fumar du un gasto calòric per sí mateixa, i despuix d’abandonar el tabac pot produir-se aument de pes. L’ansietat pel síndrome d’abstinència, la picadeta entre hores i la millora del gust i l’olfat en deixar de fumar contribuïxen a l’aument de pes. Una alimentació adequada i eixercici moderat poden ser d’ajuda. Ademés hi han tècniques sicològiques o farmacològiques que són eficaces per ad este problema.

Mit: Deixar de fumar és casi impossible.

Realitat: Deixar de fumar té dificultats, com qualsevol adicció, pero és possible. Actualment se dispon d’una àmplia gama de tractaments farmacològics i sicològics que ajuden a deixar de fumar.

MALALTIES PROVOCADES PEL TABAC

Malalties pulmonars provocades pel tabac
Malalties pulmonars provocades pel tabac

CÀNCER

El tabac és la causa principal del càncer de pulmó i aumenta significativament el risc de càncer de boca, gola, laringe, esòfec, estómec, bufa, renyó, pàncrees, coll d’úter, colon i recte.

MALALTIES CARDIOVASCULARS

El tabac aumenta el risc d’arteriosclerosis (depòsit de plaques de colesterol en les artèries), coàguls sanguíneus, hipertensió arterial, infarts de cor i accidents  cerebrovasculars (trombosis cerebral i hemorràgia cerebral).

MALALTIES PULMONARS

El tabac és la causa principal de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, que inclou enfisema i bronquitis crònica, i empijora l’asma.

PROBLEMES REPRODUCTIUS

Causa infertilitat en hòmens i dònes, i aumenta el risc de complicacions durant l’embaràs com baix pes al nàixer, part prematur i abort espontàneu.

PROBLEMES DENTALS

El tabac provoca mal alé, malalties de les genives, que poden dur a la pèrdua de dents, i aumenta el risc de càncer de boca.

PROBLEMES DE SALUT MENTAL

El tabac s’associa en ansietat i depressió.

UNES ATRES MALALTIES

  • Pèrdua de vista i catarates.
  • Arrugues en la pell.
  • Disminució del sentit del gust i de l’olfat.
  • Mala cicatrisació de ferides.
  • Disfunció erèctil.
  • Debilitat òssea i major risc de fractures en dònes.

Qué és l’esclerosis múltiple i cóm afecta als que la patixen

Qué és l'esclerosis múltiple i cóm afecta als que la patixen

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Lesclerosis múltiple és una malaltia autoimmune en la que el propi sistema immunitari actua contra la mielina, una substància que recobrix  i protegix les fibres nervioses. Este “atac” del sistema immunitari dificulta la comunicació entre les neurones provocant molts síntomes. El neuròlec Jean Martin Charcot descobrí esta malaltia perque veu que el cervell i la mèdula espinal d’estos pacientes presentaven plaques secundàries a la desmielinisació.

La mielina aumenta la velocitat de la conducció nerviosa, assegura una senyal dirigida, millora l’eficiència metabòlica del sistema nerviós, protegix  i facilitat la regeneració nerviosa quan hi ha una lesió.

El cansanci intens per la debilitat muscular, la pèrdua de la coordinació i l’equilibri, problemes de visió (visió borrosa o doble) són síntomes comuns. També pot aparéixer dificultat per a poder caminar en normalitat. És una malaltia crònica pero en una salvetat: és variable. Açò significa que hi ha periodos de més síntomes (els nomenats brots) i periodos de remissió.

Els brots no són com a tal urgències vitals, pero sí requerixen una actuació mèdica urgent ya que poden produir conseqüències greus com infeccions urinàries o respiratòries aixina com trombosis.

Alguns eixemples de síntomes greus són:

  • Pèrdua de visió (neuritis òptica severa).
  • Paràlisis d’una o més extremitats.
  • Alteracions de l’equilibri o la marcha.
  • Dificultat respiratòria o per a la deglució.
  • Incontinència urinària o absència de micció espontànea.

Els corticoides o les immunoglobulines és el tractament d’elecció per ad estes urgències.

El diagnòstic sol donar-se en adults jóvens, normalment entre els vint i quaranta anys i sol afectar més a dònes que a hòmens. A poc a poc, la ciència mèdica ha pogut descobrir nous fàrmacs per a modular la resposta del sistema immunitari i evitar tindre brots de forma repetida, millorant aixina la calitat de vida dels pacientes. Per supost, l’ajuda sicològica i la fisioteràpia són fonamentals, com en qualsevol patologia neurològica.

La paraula esclerosis pot confondre l’esclerosis múltiple respecte la ELA (esclerosis lateral amiotròfica) i per descontat que no són la mateixa malaltia. La diferència fonamental és que la ELA és neurodegenerativa i l’esclerosis múltiple és autoimmune.

En l’esclerosis múltiple la comunicació entre les neurones està interrompuda i en la ELA, les neurones moren de forma irreversible, produint paràlisis progressiva cada vegada més incapacitant.

Els síntomes ya hem vist que són diferents. Si la semana passada parlàvem que la ELA produïa una debilitat muscular progressiva de forma més o manco ràpida i greu, l’esclerosis múltiple produïx problemes de visió, falta de sensibilitat, equilibri o concentració, sent estos síntomes d’evolució llarga i variable.

La divulgació i el coneiximent d’estes malalties neurològiques és molt important. Una societat formada i informada ajuda a que els diagnòstics puguen arribar més pronte perque la consulta al mege se realisa abans. L’esfera social també és molt important. Encara que la ELA siga una malaltia més greu, les malalties com l’esclerosis múltiple interferix en les activitats bàsiques de la vida diària. Per ad ells, dur una vida completament normal supon tindre uns recursos econòmics importants per a fer front a una calitat de vida. Per este motiu, les ajudes econòmiques per part de les administracions deurien ser part del tractament. L’esclerosis múltiple tampoc té cura, pero els tractaments immunomoduladors del propi sistema immunitari han fet alvançar les teràpies front ad esta malaltia, millorant la clínica que patixen els pacients i disminuint els brots que són els que, finalment, condicionen la vida dels pacients.

Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 6)

Quan tatuar era un treball d'artesania (Capítul 6)

Per Edu Vanacloig

Hui toca parlar del grip.

El grip és eixa peça que servix de mànec per a agarrar la màquina pero al mateix temps servix per a que passe per dins l’agulla i utilisar-la com si fora un bolígraf.

Devem entendre que igual que les màquines han anat canviant en el pas dels anys el grip també ha tengut la seua evolució. A lo primer l’estàndart era un grip d’acer inoxidable en un diàmetro prou fi, normalment els vint milímetros era la mida més usada, ya que la creència era que contra més fi més fàcil d’agarrar i menor pes per a treballar.

Encara que raó llògica no li’n faltava, l’experiència nos ha demostrat que no ho era tant perque com que és tan fi acaba provocant mal de mà i de tendons, ya qye obliga, per la construcció mateixa, a tindre la mà tancada i fent prou força per a compensar el pes de les màquines tradicionals de bobines que pesen molt.

A poc a poc se donaren conte de que si aumentes el diàmetro i el pes, compenses el centre de gravetat a la mà, i aixina necessites fer manco força per al contrapés, i per lo tant se cansa manco la mà.

Com que cada persona som d’una manera i no a tots nos servix el mateix tipo de grip en pes, forma i tamany, els fabricants escomençaren a crear multitut de varietats.

Existixen tants tipos de grips com estreles hi ha en lo cel. Hi han grips fins, grossos, texturisats, en ralles, acabats en punta o redonencs, i un llarc etcétera que no acabaríem mai. També el material de construcció varia; alumini, plàstic, acer, silicona, i un atre llarc etcétera del que profundisarem més en est artícul.

Per a escomençar a diferenciar-los entendrem que hi han grips per al sistema tradicional d’agulla i grips per al cartuig d’agulla, que és el més utilisat hui en dia.

El grip per a l’agulla tradicional, independentment de la forma i material del que estiga fabricat l’agarrador, sempre ha de tindre un tubo en la part de dalt en una mida estàndart, que normalment de 8 mm, per a que encaixe en la varietat de tancadors de les màquines.

Despuix el tip tindrà una forma determinada depenent de per a quin tipo d’agulla siga eixe grip, és dir: per a agulles RL, RS, Magnum, etc. Tal com vos estic dient que hi ha multitut de combinacions, podem trobar que tant el tip com el tubo posterior van en una sola peça, que entra per dins del grip apretant-se en un clau de rosca per a que no es solte o el tubo posterior i el tip en dos peces distintes. En acabant, vindrien els materials, si s’usa d’acer inoxidable cal esterilisar-lo, pero també hi han opcions de posar un tip en el tubo posterior tot en una peça rebujable de plàstic que ve en envasos esterilisats, d’esta manera solament tindries que cobrir l’agarrador del grip per a protegir-lo per a que no es contamine i eixe tip, en acabar, se tiraria, puix seria d’un sol us.

També es fabricaren grips sancers, en una peça: tubo posterior i tip, i el grip complet de plàstic rebujable d’un sol us esterilisat. Estos grips que venien esterilisats també es comercialisaren directament en l’agulla dins, els compraves en paquets de X cantitat directament ya en el grip en l’agulla incorporada, d’esta manera obries el paquet, treballaves i el rebujaves en acabant.

Grip tipo rosca Cheyenne i en tubo estàndart
Grip tipo rosca Cheyenne i en tubo estàndart

L’atre sistema de grips és el que es fabrica per a cartuchos, ací tenim dos versions; els grips en rosca tipo Cheyenne i els grips que tenen el tubo de 8 mm estàndart per a tot tipo de màquines. Al final, el més utilisat és el de tipo Cheyenne, perque crearen adaptadors que anaven a la brida de la màquina en el tubo en una rosca, d’esta manera podies utilisar els grips de les màquines Cheyenne i més tart tota la série de marques que imitaren o crearen els seus propis grips compatibles en les màquines Cheyenne en eixos adaptadors podies usar-los per a tot tipo de màquines.

La diferència d’estos grips en els de les màquines tradicionals, independentment del seu agarrador, és el tipo. Estos no duen tip, sino que tenen un forat en la part baixa de forma cònica per a que encaixe l’agulla, i donant-li mija volta crea una pressió que es manté subjecta.

Per ad este tipo de grips també crearen multitut de formes, tamanys, diàmetros i materials, encara que en estos s’utilisaren materials més llaugers ya que la majoria de màquines que escomençaven a usar este sistema eren més llaugeres i no tenia trellat crear un grip molt pesat d’acer que t’estaria incomodant i no donant-te el benefici que et donarien per al contrapés en les atres màquines. També se fabricaren per als dos tipos de grips, els tradicionals i els de màquines de cartuchos, unes fundes de silicona que engrossaven el tamany, d’esta manera tu podies tindre un grip fi, per eixemple de 20 mm, i posar-li eixa funda de silicona i aumentar-lo a 30 o 35 mm depenent de la gruixa que et siga més cómoda de treballar, pero sense aumentar tant el pes.

Encara que com dic, hi han milers de combinacions de tot tipo, cada volta es tendix a utilisar màquines de tipo Pen en les que canvia completament la funció del grip, ya que no existix com a tal, és la mateixa màquina que té per la seua construcció una forma d’agarrador com el grip pero el seu cos sancer és el mateix chassis.

Encara que d’açò ya parlarem un atre dia.

La llibreria valenciana: “Sense pèls en la llengua” (El llibre roig de la llengua valenciana)”, de Voro López Verdejo

La llibreria valenciana: "Sense pèls en la llengua" (El llibre roig de la llengua valenciana)", de Voro López Verdejo

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Sense pèls en la llengua
Autor/a: Voro López Verdejo
Editorial: L’Oronella – Colecció Els Fanals
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2017
Nº de pàgines: 300

Coberta "Sense pèls en la llengua" (El llibre roig de la llengua valenciana)", de Voro López Verdejo

En l’any 1963, naixqué en la localitat valenciana de Pinedo el nostre protagoniste de hui, qui ya des de ben jove, donà mostres de la seua inquietut llingüística, aixina com de la seua preocupació pel devindre de la llengua valenciana.

Doctorat en Filologia pel Departament de Teoria dels Llenguages de l’Universitat de Valéncia i llicenciat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola, Voro López fon acadèmic i director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV; assessor de Cultura i Patrimoni en l’Ajuntament de Valéncia i assessor llingüístic de les Corts Valencianes; professor de llengua valenciana en Lo Rat Penat, entitat en que presidí la Secció dels Cursos de Llengua i Lliteratura; secretari general de la AELLVA o fundador del Colectiu Fullana de Professors d’Universitat, Catedràtics i Doctors, entre atres càrrecs i iniciatives.

La seua trayectòria ha segut premiada en numerosos guardons, tant en els Jocs Florals de Paterna i Valéncia, com en diferents premis d’investigació. En 1997 fon elegit Escritor de l’Any per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, institució que dedicà les seues Jornades dels Escritors de l’any 2024 a la seua figura.

Escritor de l'any 1997

Dins de la seua obra, Voro López cultivà tots els gèneros lliteraris, des de la poesia fins als relats, passant pels artículs de prensa o les obres filològiques, entre les que cal destacar el Diccionari General de la Llengua Valenciana o la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la que fon coautor, a banda del ya mencionat Sense pèls en la llengua, publicat en 2017.

Dins de la seua obra, Voro López cultivà tots els gèneros lliteraris, des de la poesia fins als relats, passant pels artículs de prensa o les obres filològiques, entre les que cal destacar el Diccionari General de la Llengua Valenciana o la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la que fon coautor, a banda del ya mencionat Sense pèls en la llengua, publicat en 2017.

Nos trobem, puix, davant de l’obra d’un important filòlec, un ensaig fet en metodologia científica, encara que a voltes, al nostre enyorat Voro, li resulte impossible no mostrar certa ironia. En les seues pàgines, a banda d’un exhaustiu i rigorós estudi recolzat per documentacions històriques, trobarem un repàs a tots aquells temes relacionats en la Llengua Valenciana, un sòlit argumentari, per a defendre l’autenticitat i independència de nostra volguda llengua, imprescindible en nostra Biblioteca Valenciana. Per supost, de cara a les pròximes festes de Nadal, un bon regal per a “cunyats” o companyons de treball, dels que, a sovint, havem d’aguantar opinions infundades i destrellatades, fruit de l’ignorància i el desconeiximent.

Gràcies a l’editorial L’Oronella, que tingué a be la traducció del text al castellà, ningú podrà ficar l’excusa de la llengua per a deixar de llegir l’obra de Voro López, que recomane encaridament des d’estes llínies.

Passejant Valéncia, el barri del Botànic

Passejant Valéncia, el barri del Botànic

Per Amparo Soriano Doménech

Pechina esculpida en pedra
Pechina esculpida en pedra

Passejar pel barri del Botànic, entre l’avenguda Ferran el Catòlic, passeig de la Pechina, Guillem de Castro i el principi del carrer Àngel Guimerà.

El nom li ve pel Jardí Botànic, de l’Universitat Politècnica de Valéncia.

Un barri construït al rededor de l’antic hort de Tramoyeres,  que se podia regar a manta tradicional per la séquia de Rovella.

Conjunt de palmeres
Conjunt de palmeres

En el Jardí, l’entrada la tenim en el carrer de Quart, podrem trobar-nos en hivernàculs, per a les plantes exòtiques, també un umbràcul, una sala d’exposicions, les oficines i l’aulari, Caseta dels jardiners i servicis.

Umbràcul
Umbràcul

Contemplar una de les palmeres més grans que podem trobar-nos en un jardí botànic; en el mes de maig, pots acostar-te a l’exposició d’orquídees que casi tots els anys fan.

Orquídees zygopetalum
Orquídees zygopetalum
Orquídea Tigre
Orquídea Tigre
Orquídea Beallara
Orquídea Beallara
Orquídea Paphiopedilum
Orquídea Paphiopedilum

El jardí, te part d’horta tradicional valenciana i també  zona de cactus, de palmeres, pins, garroferes i oliveres. Fonts i escultures adornen el maravellós jardí.

Horta de tomates, pimentons
Horta de tomates, pimentons
Cadira de la sogra en flor
Cadira de la sogra en flor
Figuera jove
Figuera jove
Figa palera
Figa palera

Endur-te un llibre o música en els caixcos i relaixar-te per bon espai.

Frontera de la parròquia de San Miquel i Sant Sebastià
Frontera de la parròquia de San Miquel i Sant Sebastià

Eixint del Botànic nos trobem la parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià, construïda en 1726 d’estil barroc valencià. Cal destacar els murals de taulellets pintats en cada u dels altars laterals i les parets de la nau central.

Laterals de les capelles de la parròquia
Laterals de les capelles de la parròquia
Laterals de les capelles de la parròquia
Laterals de les capelles de la parròquia

Molt prop, entre el Botànic i el colege de Jesuïtes, nos trobem per a remodelar l’alqueria de Gaspar Bono.

Frontera de l’alqueria Gaspar Bono
Frontera de l’alqueria Gaspar Bono
Mercat municipal Rojas Clemente
Mercat municipal Rojas Clemente

En este barri tenim també un mercat municipal, el de Rojas Clemente, a on podrem fer-nos un almorzaret a mitan matí en la seua plaça, per a tornar per Guillem de Castro cara al passeig de la Pechina, a on a mà esquerra tenim  primer el centre de salut del barri, l’institut Cervantes, l’antic colege de chiquets i chiquetes,  l’antic convent del Corpus Cristi dels Carmelites, d’estil barroc, i també l’asil de Sant Joan Batiste, hui l’universitat europea, d’estil neoclàssic. Tenen importància en est edifici els mosaics de Nolla.

Institut Cervantes, antigament secció chiquets/chiquetes
Institut Cervantes, antigament secció chiquets/chiquetes
Antic asil Sant Joan Batiste hui Universitat Europea
Antic asil Sant Joan Batiste hui Universitat Europea

Al costat d’ell, per la banda de darrere, al principi del passeig de la Pechina, nos trobem en la fundació Sant Joan Batiste, a on les filles de la caritat continuen dirigint este proyecte d’acollida de chiquets i adolescents, i més avant, en el mateix passeig, se troba una atra organisació benèfica, l’Associació Valenciana de Caritat, la ONG del poble valencià, més coneguda com Casa Caritat.

També nos trobarem en una de les poques empreses dedicades al metal que queden dins de la ciutat.

I  baixant la rampa al riu podrem trobar-nos en la Pechina esculpida en pedra, d’ahí li ve el nom al passeig de la Pechina.

Exterior colege Jesuïtes i interior
Exterior colege Jesuïtes i interior
Exterior colege Jesuïtes i interior
Exterior colege Jesuïtes i interior

En Ferran el Catòlic tenim el colege dels Jesuïtes i el futur hort de Trini Simó en construcció a hores d’ara. I el jardí de Les Hespérides.

Pocs edificis tenim en este barri que siguen emblemàtics a banda dels nomenats. Només algun d’estil moderniste, puix casi tot el barri eren casetes i horts del sigle XV, que a poc a poc anaren transformant-se en noves vivendes de tres a deu altures.