Inici › 2025

Archius anuals: 2025

Convocatòria del Concurs de les Creus de Maig 2025

Publicat el per

Se commemora enguany el Centenari del Concurs de les Creus de Maig. És en 1925 l’any en que se té constància de la celebració per part de l’Ajuntament de Valéncia, sent l’alcalde Lluís Oliag, de les festes de maig en l’activitat de La Creu de Maig, plantant-se creus i participant Lo Rat Penat en el certamen, sent el seu president Francesc Almarche. L’any 1926, segons consta en l’Almanac de Las Provincias, « en muchos edificios aparecieron hermosas cruces de flores, mereciendo ser premiadas en el concurso abierto por nuestro Ayuntamiento, las de Lo Rat Penat, Círculo de Bellas Artes, hotel Reina Victoria, parroquias de San Martín, San Bartolomé, San Estebán y San Valero… »

Despuix del paréntesis de la guerra civil, a partir de 1940, tornarien a instalar-se creus de maig i a poc a poc se va reviscolar la tradició, principalment per l’interés posat per Lo Rat Penat. En 1949 Lo Rat Penat se feu càrrec de manera definitiva del Concurs i aquell any el primer premi fon per a la falla Feliu Pizcueta- Ciril Amorós. A partir d’ahí i a la convocatòria de Lo Rat Penat començaren les falles a prendre part activa i concursar en la noble rivalitat que les caracterisa. En els anys 80 i 90 el concurs organisat en tot el carinyo per Lo Rat Penat s’afiançà en número de participants i en la calitat artística de les creus, en l’aument de premis i ajudes de l’Ajuntament i atres patrocinadors, i especialment per la dedicació del recordat poeta Pere Delmonte i Hurtado, que fon vicepresident de Lo Rat Penat i responsable del certamen durant molt anys. En l’última edició de 2024 participaren en el concurs un total de 85 creus.

En el recort i homenage a tots els que a lo llarc d’estos cent anys han mantés la festa de la Santa Creu, en el seu mensage cristià d’amor i fraternitat, plantant eixes bellíssimes creus de flor natural que en les nostres places i carrers nos recorden que la primavera ya està entre nosatres.

Com és costum i tradició, al voltant de la festivitat i de la celebració del Concurs de les Creus de Maig, el Grup de Danses de Lo Rat Penat plantarà la tradicional creu de flor en la frontera de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes i el mateix dia 3 de maig, dissabte, celebrarà les Danses de la Santa Creu. A les 22:30 h es cantaran els tradicionals “Mayos” i en acabant s’iniciaran les danses populars que eixiran de la sèu de Lo Rat Penat i discorreran pel carrer Trinquet de Cavallers fins a la plaça de Nàpols i Sicília.

Lo Rat Penat, ORGANISA i CONVOCA, en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i de l’Excma. Diputació de Valéncia el present Concurs de les Creus de Maig d’acort en les següents

BASES:

Podran concórrer ad ell qualsevol entitat cultural o comercial, Juntes de Festes, Comissions Falleres, Parròquies, Coleges, i també particulars que ho desigen, sempre i quan estiguen dins del terme municipal de Valéncia. L’inscripció deu fer-se per carta dirigida a la Secretaria de Lo Rat Penat, carrer Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, be per correu electrònic (e-mail: secretaria@loratpenat.org), correu postal o personalment (de 17 a 21 h.), fins a les 21 hores del dia 29 d’abril, dimarts, en el qual es tancarà el determini improrrogablement. En ella deu fer-se constar el punt del carrer o plaça en que s’alçarà la Creu, com també el nom del president, director o persona en cap que la represente, firmada i en el seu domicili i teléfon mòvil o persona de contacte a qui poder dirigir-se, i un correu electrònic si tingueren.

Les Creus, com és tradicional, han d’estar confeccionades en flor natural i fresca, si be podran usar-se com a complements ornamentals la flor seca, plantes, pedra rocosa, jocs d’aigua, llum o qualsevol atre efecte que ajude a la seua noblea en el seu conjunt, quedant descalificades, per tant, les fetes en paper de seda, plàstics o materials que imiten o substituïxquen a la flor, aixina com les que no estiguen instalades quan passe el Jurat, que serà a partir de les 08:30 hores del dia 3 de maig de 2025, dissabte, festivitat de l’Invenció de la Santa Creu. El Jurat tindrà en conte per a la seua valoració la quantitat i qualitat de la flor, les rarees de les espècies vegetals i florals, la composició cromàtica, la simbologia, els elements i la flora autòctona, la presència d’aigua i l’allumenació, els elements estructurals, el disseny, l’innovació, l’originalitat i, en general, tots aquells detalls que ajuden a realçar l’image de la Santa Creu.

Des de Lo Rat Penat volem colaborar i ajudar als participants en esta bellíssima tradició per lo que cada Creu inscrita i plantada tindrà una aportació de 200 €.

Segons la seua estima, el Jurat otorgarà els següents guardons:

SECCIÓ ESPECIAL

Ad esta Secció podran participar els monuments florals que superen els 3 m d’alçària i / o un presupost igual o superior de 500 €

PREMIS

Premi Extraordinari “Paco Domingo”:
Estandart, Diploma i 1.000 €

Primer Premi: Estandart, Diploma i 750 €
Segon Premi: Estandart, Diploma i 500 €
Tercer Premi: Estandart, Diploma i 300 €

SECCIÓ PRIMERA

Ad esta Secció podran participar els monuments florals que no superen els 3 m d’alçària i/o en un presupost inferior als 500 €.
Les creus inscrites en esta secció i que a juí del Jurat superen el presupost o alçària no tindran opció a premi.

PREMIS

Premi Extraordinari “Pere Delmonte”:
Estandart, Diploma i 700 €

Primer Premi: Estandart, Diploma i 500 €
Segon Premi: Estandart, Diploma i 300 €
Tercer Premi: Estandart, Diploma i 200 €

Totes les Creus inscrites i plantades en abdós seccións tindran una ajuda de 200 Euros.
Igualment totes les Creus inscrites i plantades en abdós seccións tindran Diploma de Lo Rat Penat.

Les Creus inscrites deuran de tindre, com a mínim, un valor igual o superior a la subvenció. Aquelles Creus que, pel seu tamany, exposició inadequada, tècnica i acabat deficient i mal estat del material vegetal-floral i que a juí del Jurat no reunixquen els mèrits suficients, seran descalificades, perdent el dret a premi i a l’ajuda. El Jurat estarà compost per un membre de Lo Rat Penat i un assessor tècnic de l’Universitat.

El veredicte del Jurat, serà inapelable i se donarà a conéixer pels mijos de comunicació i en la web de Lo Rat Penat (www.loratpenat.org). L’entrega dels premis s’anunciarà prèviament. En dit acte d’entrega de premis s’abonaran les ajudes a cada Creu inscrita, aixina com l’import dels premis, perdent el dret al cobrament les que no se personen eixe dia.

Lo Rat Penat prega, un any més, l’entrega de fotografies de les Creus (e-mail: secretaria@loratpenat.org) per a que en els seus archius se guarde memòria històrica de totes elles i els estudiosos puguen evaluar l’evolució de la festa.

Valéncia, abril de 2025

Emotiva velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors

Publicat el per

                                                                     

Valéncia, 12 d’abril. Ahir, l’Iglésia Parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia de Forn d’Alcedo albergà el tradicional acte poètic que Lo Rat Penat dedica cada any a la Mare de Deu dels Dolors, Patrona dels Poetes Valencians.

Enguany, l’acte tingué un caràcter especialment sentit en celebrar-se en Forn d’Alcedo, parròquia que acull temporalment als feligresos de La Torre, pedania durament afectada per la recent DANA. Durant la velada, es compartiren paraules de consol i testimoni, en un ambient de reflexió i germandat.

Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, en el seu parlament, declarà que “Mos impressiona com esteu superant el dol i refent les vostres vides, és eixemplar la vostra força i enterea, i encara que mai hem d’oblidar als que ya no estan entre nosatres, gràcies a Deu, tenim la Fe, que nos dona consol i calor maternal que trobem junt a la Verge dels Dolors, ella nos recorda el camí de patiment de Crist, un camí ple d’esperança en la redenció i que nos du a la pau i a la resurrecció”.

Recordant també que “Les poesies dels poetes valencians entorn a la Passió del Senyor i sa mare, la Verge Dolorosa, nos ajuden a trobar-nos en Maria i en la Passió, la Mort i la Resurrecció de Crist”.

L’alcaldesa pedànea de Forn d’Alcedo, Consuelo Tarazona, es va sumar al numerós públic assistent, arropant en la seua presència als veïns i poetes valencians que varen rendir homenage a la Verge dels Dolors en versos carregats de sentiment.

L’acte contà en la participació de l’Ilm. I Rvt. Sr. D. Álvaro Almenar Picallo, vicerrector de la Real Basílica de la Mare de Deu de Valéncia i canonge de la S.I. Catedral de Valéncia i pel Rvt. Sr. D. Salvador Pastor Abril, rector de les Parròquies de La Torre i de Forn d’Alcedo, que realisaren la salutació, apertura i glossa de la velada.

Ademés, com és tradició, l’acte fon presidit per la CXXXVII Regina dels Jocs Florals, Maria Garcia Vallcanera i la seua Cort d’Amor.

Des de Lo Rat Penat, volem agrair profundament a tots els assistents la seua presència i als poetes la seua entrega i sensibilitat en est event tan especial, aixina com al retor, Salvador Pastor Abril, per la seua colaboració i obrirnos als ratpenatistes la seua parròquia.

Velada poètica en honor de la Mare de Deu dels Dolors, Patrona dels Poetes Valencians.

Publicat el per

El pròxim 11 d’abril de 2025, Divendres de Dolors, a les 19 h. en l’Iglésia Parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia, Plaça de l’Iglésia, 12, de Forn d’Alcedo (Valéncia)

PROGRAMA DE L´ACTE

Salutació, apertura i glossa de l’acte per l’Ilm. i Rvt. Sr. D. Álvaro Almenar Picallo, vicerrector de la Real Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats i canonge de la S.I. Catedral de Valéncia i pel Rvt. Sr. D. Salvador Pastor Abril, rector de les Parròquies de La Torre i de Forn d’Alcedo.

Llectura dels poemes

Presidirà l’acte la CXXXVII Regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, Maria García Vallcanera, acompanyada de la seua  Cort d’Amor:

Mariam García Vallcanera, Hortensia Martínez Tomás, Elena Murad Mateu, Carmen Clavijo López, Ana de Selva Garin i Ana Rico Torrella.

Tancarà la velada

l´Hble. Sr. President de Lo Rat Penat

Josep Vicent Navarro i Raga

POEMES 

Pròlec

Ampar Cabrera i Sanfélix

I.- La Profecia de Simeó

Donís Martin i Albizua

II.- La Fugida a Egipte

Isidre V. López Cruz

III.- La Pèrdua de Jesús en el Temple

Ricart Folgado i Bisbal

IV.-  L´Encontre en el carrer de l´Amargura

Joan Vicent Chenoll i González

V.- La Mort de Jesús en la Creu

Enric Vicent Almero i Zanon

VI.- El Devallament de la Creu

Josep Ferran Gil i Navarro

VII.- La Sepultura de Jesús

Donís Salvador i Chàfer

Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer 2025

Publicat el per

CONCURS DE MILACRES DE SANT VICENT FERRER 2025

         Com és costum i tradició, per Lo Rat Penat i Junta Central Vicentina s’organisa i convoca el Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer en honor del Patró del Regne de Valéncia, en el patrocini i colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i de l’Excma. Diputació de Valéncia, a celebrar en l’edifici de la ONCE, en Gran Via Ramón y Cajal, 13, de Valéncia, els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2025, a partir de les 15:30 h i a on podran prendre part, en un únic milacre per altar, les Associacions peteneixents a la JCV que ho desigen, tant de fòra com de dins de la nostra ciutat. El fallo del jurat se farà públic el dia 25 d’abril, divendres, a les 19.30 h. en la Sala Constantí Llombart de Lo Rat Penat.

BASES

Els Milacres han de ser representats per chiquets i chiquetes que no hagen complit els 15 anys en el dia de la celebració de la festivitat de Sant Vicent Ferrer, ajustant-se a l’interpretació, adreç, ambientació i a la perfecta dicció en llengua valenciana.

El Milacre que obtinga el primer premi farà una representació extraordinària del mateix el dia 26 d’abril, dissabte, a les 11 h en la Plaça de la Mare de Deu, i en el qual se farà entrega dels premis obtinguts segons el fallo del Jurat nomenat per Lo Rat Penat, que serà inapelable.

Els originals que opten al premi al millor milacre inèdit s’enviaran per triplicat sense firma, junt en una plica tancada en el nom, direcció i teléfon de l’autor, a la Secretaria de Lo Rat Penat (C/ Trinquet de Cavallers, 9- 46003 Valéncia, en horari de 17 a 21 h) fins el 11 d’abril, dia en que se tancarà l’admissió i l’inscripció del Concurs.

La solicitut per a concursar deu de fer-se pels presidents de les Associacions per carta firmada i enviada be a mà, per correu o per e-mail: secretaria@loratpenat.org fent constar el nom i domicili de l’Altar, títul a representar i la seua duració en els noms de l’autor, del director, dels personages i dels chiquets i chiquetes actuants per orde d’aparició en escena, aixina com les edats dels menuts, la data de naiximent i teléfon de la persona encarregada a qui poder dirigir-se en cas de dubte.                    

Valéncia, març de 2025

Descarrega’t les bases en pdf en l’enllaç de baix:

Bases Concurs de Milacres 2025

                   

   

 

 

 

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 9 (març 2025)

Publicat el per

Hola de nou.

Estem arrematant el mes que nos obri les portes a la primavera d’estiu. És el més bulliciós perque és en este mes a on Valéncia lluïx en llum pròpia per ser la capital de la millor festa del món: Les Falles.

Festa, Fòc, Falla, són els ingredients per a viure-les en intensitat, que comporta una activitat frenètica que s’escampa per tota la nostra Comunitat.

No obstant el nostre grup de treball, ha fet un lloquet per a escriure cada u d’ells el seu artícul i que el bolletí vera la llum en forma i dia com cal. Uns contenguts que els alvancem de forma breu per a que sàpien lo que tenen en les seues mans i al mateix temps animar-los a que els lligguen.

  • Antonio Moreno:

En la temàtica: Ciutats de cine, nos recorda cóm de jóvens quan s’anava a estiuar al poble o a la plaja ¿quí no experimentà per primera volta un amor platònic? Estes situacions les han sabut explotar molt be els facedors de películes mostrant-nos llocs paradisíacs. Encara que estem en primavera viajarem a Venècia, una ciutat que viu de cara a la mar i en perill de desaparició baix les aigües de l’Adriàtic.

En l’Artícul: “Estiu en Venècia”

  • Amparo Soriano:

De la seua mà, seguim passejant pels barris de Valéncia. Ara pel barri de Sant Francesc, ubicat en el cor del cap i casal, a on podem trobar edificis de la Valéncia Modernista de finals del sigle XIX i primeries del XX que conformen la plaça de l’Ajuntament a on en este mes de març se disparen les famoses mascletaes que fan vibrar i gojara tots aquellsque tenen la gran sòrt de viure-les en directe baix el crit de “senyor pirotècnic pot escomençar la mascletà”.

I tot açò nos ho conta Amparo en el seu artícul que titula:

Passejar pel barri Sant Francesc, !!!!que ya estem en falles¡¡¡¡

  • Lucas Grao:

És l’apartat de la resenya de les últimes publicacions en valencià, el que arreplega una de les obres manco coneguda de Simó Santonja, que nos introduïx en la vida i obra de Mossén Manuel Dieç. Prop de setcents anys separen ad estos dos escritors valencians. Simó Santonja en un gran espectre de gèneros lliteraris, sap molt be ensenyar-nos l’importància del noble valencià, M. Dieç, en:

“La llibreria valenciana: “Tractat de les mules” de Manuel Dieç, Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja”

En la temàtica: Art corporal

  • Edu Vanacloig:

Nos comenta les grans dificultats en que se trobaven els primers tatuadors, puix manualment s’havien de montar i desmontar, apretar i regular cada una de les rosques, abans i despuix de cada tatuage. Els nous tatuadors no han de lluitar en dites dificultats perque ara poden comprar una màquina Pen sense fils que és automàtica, només han d’encendre-la i a funcionar.

Artícul: “Quan tatuar era un treball d’artesania”.

En la temàtica de Medicina i Salut:

  • Mª. Ángeles Viñas:

Nos explica cóm l’ansietat és clarament un problema que s’està convertint en una epidèmia del sigle XXI. Un trastorn sicològic al que estan someses moltes persones, pero sobretot els jóvens que interactuen en les rets socials. Hi ha que estar atents a les senyals i prendre nota de cóm tractar-les. Tot açò està molt ben explicat en l’artícul que titula:

“L’ansietat, una epidèmia del sigle XXI”

  • El mege del fege:

Nos advertix de l’importància que té l’activitat física regular. Els beneficis no solament físics sino ademés mentals. En chiquets i adolescents beneficia als ossos, al creiximent, a la musculatura, pero als més majors, als adults, els ajuda a previndre un gran número de malalties moltes d’elles lligades a l’edat. Fa referència en sifres dels beneficis que aporta sobre cada una d’elles i la situació actual, en l’artícul que titula:

“¿Per qué he de fer deport per a estar sà? “

En la temàtica d’oci:

  • Bernat López Galiana:

Seguint el fil gastronòmic, Bernat, nos descriu unes “Filosòfiques reflexions”, sobre un moment molt important en qualsevol reunió familiar o d’amics al rededor d’una taula, quan en acabar d’un bon almorzaret, dinaret o soparet, ve el moment de rematar-lo en el café que posa a prova al cambrer més experimentat

Segur que al llector li resulta molt familiar el joc de paraules per a descriure-nos en est artícul de Bernat López i Galiana, titulat:

“El sublim moment del café “

En la temàtica de: Cuina valenciana, Sigle d’Or

  • Lucas Grao:

Nos presenta un llibre en referència a la cuina valenciana migeval a on podrem descobrir cóm era la nostra cuina, per ser el receptari més antic que se conserva en el: “700 Aniversari de: El llibre de Sent Soví”.

En la temàtica de “Events i activitats”:

  • Mª José Julio:

Seguix posant-nos al corrent de tots els events i activitats que durant el mes de març s’han realisat en Lo Rat Penat. Un mes mogudet perque se celebra el famós concurs de Llibrets de Falles.

I fins ací una breu explicació de lo que contenen els distint artículs que componen el bolletí del mes de març. Com sempre esperem que els siga d’utilitat i els emplacem per al pròxim mes en més contenguts .

Gràcies per seguir-nos, aixina tots tenim motivació suficient per a continuar.

Moltes gràcies. 

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

Events i activitats (març 2025)

Publicat el per
Activitats culturals de Lo Rat Penat

Per Mª José Julio Llopis

Publicat el bolletí de febrer, encara quedaren coses per contar, com ara voreu.

  • El 18 de febrer, acodí Lo Rat Penat al Casal de les Arts de la Falla Passeig de l’Albereda-Avinguda de França, a l’entrega de la dècima  edició del  Premi de les Arts Vicente Monfort, instaurat en homenage al que fora vicepresident de la comissió i que té com a objectiu reconéixer el talent en diverses disciplines artístiques, per a fomentar el víncul entre les falles i l’art, premi que ha recaigut enguany en l’escritor Sebastián Roa.
  • El 21 de febrer, en la Llar Cultural de Benimaclet, se celebrà l’Anunci dels V Jocs Florals de Benimaclet, acte en que es presentà el llibre que recull els treballs premiats en l’anterior edició i es feu entrega al president de Lo Rat Penat d’una distinció per la colaboració i recolzament que dona l’entitat. El mantenedor de l’acte va ser el seu vicepresident.
  • Igualment, participà Lo Rat Penat en el nomenament de la Clavariesa Major de l’Altar del Carrer de la Mar, de les festes vicentines, aixina com en la presentació dels Clavaris Majors 2025 de l’Associació de la Pila Batismal de Sant Vicent Ferrer i també en l’acte d’exaltació del Clavari Major 2025 de l’Altar Plaja de Sant Vicent Ferrer.
  • El 25 de febrer, en la sèu de Lo Rat Penat, el Casal Bernat i Baldoví i l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana celebraren una tertúlia entorn al IX Congrés General Faller, per a debatre i reflexionar sobre el futur de les Falles, en motiu del nou reglament faller.
  • El Cassino d’Agricultura de Valéncia fon l’escenari de la conferència organisada per la  Real Orde de Cavallers de Santa Maria d’El Puig sobre El Sant Càliç i el seu pelegrinage;acte a que va assistir, en representació de Lo Rat Penat, el president i el bibliotecari.
El Sant Càliç i el seu pelegrinage
El Sant Càliç i el seu pelegrinage
  • Precisament per a destacar l’importància històrica i cultural del Sant Càliç custodiat en la Sèu de Valéncia des de fa sigles, se presentà el proyecte impulsat per l’Ajuntament de Valéncia per a obrir en 2027, en la Casa del Rellonger, un Centre d’Interpretació del Sant Càliç; acte que contà en la presència del president de Lo Rat Penat, que junt en la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, han ingressat en la Confraria del Sant Càliç, com a cavaller i dama d’honor, respectivament.
Centre d’Interpretació del Sant Càliç
Centre d’Interpretació del Sant Càliç
  • Escomencem març, el dumenge dia 2, en el tradicional Concurs del Cant de l’Estoreta Velleta,que des de fa molts anys organisa la Falla de la Plaça de l’Arbre. A hores d’ara, se celebra en la plaça del Carme i rememora els inicis de les Falles, quan els chiquets dels barris arreplegaven trastos vells per a cremar-los; acte del que gojaren els membres de Lo Rat Penat, que asistiren i pogueren presenciar l’ilusió que posen els menuts de les comissions participants en la representació.
  • Des de l’any 1988, el dia 3 de març, coincidint en l’òbit d’Ausias March, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana celebra el Dia de la Llengua i la Cultura Valenciana, en la participació de Lo Rat Penat. L’acte té lloc en la Llonja dels Mercaders i, en acabant se celebra en la sèu de Valéncia una missa en llengua valenciana en memòria i homenage a Ausias March i tots els escritors valencians difunts. El mateix acte serví de presentació de l’obra Diccionari de locucions en llengua valenciana i els seus equivalents en valencià, de Voro López Verdejo.
Dia de la Llengua i la Cultura Valenciana
Dia de la Llengua i la Cultura Valenciana
  • El dimarts dia 4 de març, Lo Rat Penat rebé la visita de les falleres majors de Valéncia 2025, sèu triada pel diari digital Noticias Ciudadanas per a entrevistar-les. Ací pogueren conéixer i interessar-se de primera mà per l’història i la llabor que desenrolla l’entitat.  Les comissions falleres de Meliana també vullgueren conéixer més de prop Lo Rat Penat i feren una visita el dia 12 de març.
Visita de les falleres majors de Valéncia 2025
Visita de les Falleres Majors 2025
Visita de les falleres majors de Valéncia 2025
Visita de les comissions falleres de Meliana
  • El mateix dimarts dia 4 de març, en la Ciutat de l’Artiste Faller, se celebrà el tradicional sopar de llectura del veredicte del Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat, que des de l’any 1903 convoca l’entitat ─en esta edició han participat 276 comissions falleres─ i en el que estigué present la fallera major de Valéncia, qui, junt en la regina dels Jocs Florals, entregaren els premis extraordinaris. El següent dimarts, dia 11, en la Diputació de Valéncia, el reberen aquelles comissions participants que no perteneixen a la Junta Central Fallera de la ciutat de Valéncia.
Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat
Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat
  • El president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia assistiren el divendres dia 7 de març a la presentació de l’eixemplar del Lletrafaller2025, revista fallera escrita íntegrament en llengua valenciana i en la que han colaborat destacats ratpenatistes. L’acte tingué lloc en el saló d’actes del Museu de la Ciutat, i va contar en la presència de les falleres majors de Valéncia i les seues respectives Corts d’Honor.
Presentació del Lletrafaller 2025
Presentació del Lletrafaller 2025
  • El mateix 7 de març, el president de Lo Rat Penat assistí a la presentació del nou format de la Creu Marinera de la Confraria de Granaders de la Santíssima Verge dels Dolors Coronada.
  • Passada per aigua, encara que una de les millors oferides est eixercici faller, fon la mascletà disparada per la Pirotècnia Tamarit el dia 13 de març, de la que pogueren gojar el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals des del balcó de l’Ajuntament de Valéncia, convidats per la corporació municipal.
  • Estigué present també el president de Lo Rat Penat en la benvinguda que organisa la Generalitat Valenciana en motiu de les Falles als representants dels Centres Valencians en l’Exterior (CEVEX).
  • El divendres dia 14 de març, els assistents al cicle «Més que música» gojaren de l’actuació del trio Pasqual, Bouché i Songel.
Més que música. Trio Pasqual, Bouché i Songel
Més que música. Trio Pasqual, Bouché i Songel
  • És pràcticament tradicional que les Falles se chopen o be que el vent cause problemes als monuments, pero enguany ha segut massa, puix el mal orage ha segut la tònica general, pero els fallers, i els valencians en general, que són inassequibles al desànim, no han deixat d’acodir a tots els actes que se celebren en motiu de la festa, dels quals el més significatiu i emotiu per a tots és l’Ofrena a la nostra Mare de Deu dels Desamparats, a la que Lo Rat Penat tampoc ha faltat, paraigües en mà.
Ofrena a la nostra Mare de Deu dels Desamparats
Ofrena a la nostra Mare de Deu dels Desamparats
Ofrena a la nostra Mare de Deu dels Desamparats
Ofrena a la nostra Mare de Deu dels Desamparats

És la primavera una estació que ve plena d’acontenyiments i celebracions, que anirem contant-vos pròximament.

Fins al pròxim número. 

Cuina valenciana migeval: 700 Aniversari d’El Llibre de Sent Soví

Publicat el per
Cuina valenciana migeval: 700 Aniversari d'El Llibre de Sent Soví

Per Lucas Grao i Silvestre

El passat dimarts 12 de febrer, en el Centre Cultural La Nau de Valéncia ciutat, s’inaugurà l’exposició Gastronomía Medieval. El llibre de Sent Soví y la cocina en los siglos XIV y XV. Una exposició d’entrada lliure, que fins al dia 25 de maig, mostrarà per primera vegada el manuscrit que conté El Llibre de Sent Soví, el més antic receptari de cuina europea escrit en una llengua diferent de la llatina, concretament en la nostra: la valenciana.

La mostra està estructurada en tres seccions: “Cocina para leer. Los recetarios y sus ingredientes”, “Fogones medievales. La cocina como espacio de trabajo y creación” i “Comer juntos en la edad media. El universo de la mesa”. En la primera d’elles s’explica el context històric de l’obra dins de l’àmbit dels territoris mediterràneus de l’antiga Corona d’Aragó, en acabant, nos trobarem en una ampla mostra d’atifells de cuina, aixina com plats, caçoles, olles o morters, en peces provinents de diferents museus i archius, tant valencians, com del restant d’Espanya i d’Europa. La tercera part de la mostra nos sumergix en els rituals al rededor de la taula, retratant els convencionalismes d’una societat migeval en amples diferències socials, reflectides també en la cuina i la taula.

Esta recomanable exposició, en un ampli programa d’activitats culturals i que contarà en visites guiades fins al mes d’abril, està organisada en motiu del 700 aniversari del manuscrit, encara que l’única còpia que es conserva en la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia dataria de principis del sigle XV, pareix acceptat pels estudiosos de l’assunt que fon copiada d’un manuscrit anterior, de data 1324, en l’antesala del Sigle d’Or de les lletres valencianes.

El Llibre de Sent Soví és un receptari que conté setantadós receptes de cuina valenciana migeval i que es troba insertat en el Manuscrit 216, una de les joyes de la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia, a on supostament, arribà en temps de la desamortisació de 1835, des del convent dominicà de Santa Caterina de Valéncia. El ms. 216 és un interessant volum miscelàneu que conté díhuit llibres, en matèries tan dispars com ara medicina, religió, astrologia, astronomia o un chicotet compendi gramatical, a banda del nostre protagoniste: El Llibre de Sent Soví, paradigma d’una cuina valenciana i mediterrànea en ingredients ben arraïlats i en clares influències àraps i judeues.

Si atenem al seu pròlec, este llibre fon escrit per un cuiner del rei d’Anglaterra en l’any 1024, per petició d’En Pere Felip, escuder del dit monarca, encara que, segons diversos estudis, este pròlec seria un reclam, una tàctica de màrqueting migeval per a donar més importància al text, puix les receptes són clarament mediterrànees i pareix impossible que els plats que es descriuen en ell se cuinaren en l’Anglaterra del sigle XI.

A vegades, per avatars del destí, este tipo de manuscrits miscelàneus tan apreciats en la seua época i habitualment anònims, se troben en llocs dispars i alluntats del seu orige, per lo que és complicat conéixer la seua procedència. No és el cas del nostre ms. 216, d’inequívoca adscripció al Cap i Casal del llavors Regne de Valéncia, no debades, el quart dels llibres porta per títul Llunari Valencià i conté unes taules d’astrolabi per a conéixer la distribució de les hores solars entre el 2 de març i igual data de l’any següent, contant vint llegues a la redona de la ciutat de Valéncia. Aixina mateixa, l’octau dels llibres se titula Lapidari Valencià, a cavall entre ciència i superstició, fa una descripció de les dotze pedres precioses i les seues propietats sanadores.

A pesar de lo ací expost, el sugerent i misteriós títul d’El Llibre de Sent Soví, unit a l’importància de ser el primer receptari d’estes característiques i principi documental d’una de les gastronomies més riques del planeta, ha fet que el nostre llibre siga objecte del desig alié, fins a tal punt, que atres territoris el presenten com a cosa pròpia. Pero ya parlarem d’això en una atra ocasió.

Si teniu l’oportunitat, no deixeu d’anar a admirar el testimoni escrit de les cuines valencianes de l’Edat Mija i deixe-vos transportar a la Valéncia de fa 700 anys. 

Exposició Llibre de Sent Soví
Exposició Llibre de Sent Soví
Exposició Llibre de Sent Soví

El sublim moment del café

Publicat el per
El sublim moment del café

Per Bernat López Galiana

Seguint el fil gastronòmic, a la musa que tinc assignada, (per cert, està per a jubilar), li vingué l’idea d’escriure unes “filosòfiques reflexions” sobre un moment que no pot faltar en un bon almorzar o dinar valencià… El sublim moment del café.

Café del temps
Café del temps

Els que me coneixeu sabeu que no tinc massa costum de la tradicional i popular pràctica de l’almorzaret en els sorollosos bars, pero, en les contades ocasions que assistixc ad est event tan nostre, me crida sempre l’atenció el moment de demanar els cafens, i sempre per norma li preste molta atenció.

Segur que lo que vos vaig a contar ho haveu vist en alguna ocasió, ho haveu protagonisat, o inclús patit, i més, si alguna vegada heu treballat de cambrer.

Pobres cambrers autòctons, i pijor encara, si són forasters o estrangers i treballen com a cambrers en algun bar o cafeteria, sí, pobres i dignes de llàstima, ya que, són ells els que han de patir les mil i una forma de demanar el café que tenim els valencians.

A tots vos haurà ocorregut que a l’hora del café, pel matí en qualsevol bar, o darrere dels postres en acabant de menjar en qualsevol restaurant o cafeteria, és quan escomença el protocolari moment de demanar el café: A mi me duràs un café a soles, … café del temps, … en llet, … un talladet, … un carajillo, … carajillo, pero de rom, … carajillo de Baileys en gel i got de vidre, … en llet i curt de café, … tocadet en només unes gotes d’anís, … descafeïnat de sobre, … descafeïnat de màquina, … en gèl, … en got de vidre i en poc de café, … en got de vidre i en molt de café, … un americà, … un cappuccino, … un rebollit que per la nit no dorc, … a mi un “cremaet”… ¡Ah! “El cremaet”, comentari a part mereix el “cremaet”, que és sense dubte, u dels “postres” perfectes de l’almorzaret, ademés de ser un excelent complement per acabar els menjars, sopars, o qualsevol charradeta de sobretaula en familiars o amics. La seua elaboració es convertix en tota una cerimònia, aixina com la degustació,  ¡és una tradició que no es deu de perdre!

Cremaet
Cremaet

Si el cambrer se topa en uns puristes del “cremaet” poden tranquilament demanar-li açò: Rom cremat en dos grans de café, canella, sucre, i un trosset de corfa de llima, si és u molt, molt purista li demanarà el “cremaet” per estrats, no ho vol mesclat. Demanarà la perfecció en modo “tricolor”: 1ª capa superior: Marró per la crema del café. 2ª capa central: Negra del café intens. 3ª capa inferior: Dorada, en un rom dens i transparent… Fàcil, fàcil. I per a rematar estan els “rarets”, són eixos que no volen café i demanen un poliol o un té.

Tota esta casuística es pot combinar en licors, rom o brandi, demanar marques concretes, en el tipo de llet, normal, desnatada, sense lactosa, natural… ¿i cóm no?, la temperatura de la llet, gelada, calenta, o mitat i mitat, per a la qual cosa s’han d’usar dos atifells. Encara més, està el client que be per malaltia o per mantindre la llínia, en lloc de sucre demana sacarina… ¡en acabant d’engolir-se un bon entrepà!

Fiqueu-vos en el lloc del cambrer i imagineu-vos esta petició d’un café: Prenga nota per favor, duga’m un café descafeïnat, curt, de maquina, tacadet en un poc de llet templada, desnatada, i sense lactosa, en got de vidre molt calent, i en unes gotetes d’anís. ¡Ah! i per favor, sucre no, sacarina.

No, no està pagat l’estrés i l’esforç mental que cal fer en el nostre territori valencià per a servir uns cafens.

Pero ací està la professionalitat del cambrer en les seues possibles variants, està el cambrer “professional”, sí, eixe al que bombardegen en la llista, ad eixe que l’unflen de peticions i que sempre, i estranyament, li porta a cada u lo seu, i ademés ho fa en aires toreros. Este cambrer conta en tota la meua admiració, és un cambrer ¡de categoria!

També estan els tipos de cambrers intermijos, el que posa cara de patiment i de no haver-se enterat de res, pero, estranyament, li porta a cada u lo que ha demanat, i el que posa cara d’haver-se enterat i servix a cada u lo que li pareix, o que a més de la mitat no els du res.

I finalment el pobre que posa cara de patiment, no s’entera de res, i no sap que portar a cada u, este normalment en acabar de tan traumàtica experiència penja el davantal i se’n va del bar o restaurant plorant a sa casa… O que opta per portar a la taula el pot del Nescafé, la llet i el sucre i que nos servim, açò últim no ho fa, pero segur que ho pensa.

També poden entrar en joc les costums locals i autonòmiques, per eixemple el trifàsic, que consistix en llet condensada, licor i café, incloses totes les distintes variants del licor desijat, o una delicatesen valenciana, el bombó, que com sabeu consistix en ficar en un got minúscul un dit de llet condensada i completar en café, ací cabrien les atres variants: El bombó descafeïnat o el bombó en llet condensada desnatada…

Bombó
Bombó

I despuix del café pot seguir la tortura del cambrer si se li demana aigua per a desembafar, en gas o sense gas, fresca o del temps, i més ací en Valéncia, que li diem a l’aigua sense gas, natural, i a l’aigua del temps… també natural, i com és la combinació que a mi m’agrada, sempre demane aigua natural, natural, i el consegüent aclariment: Aigua natural sense gas, i que no estiga fresca de nevera. ¡Gràcies! Corolari: Un café curt de qualsevol varietat, i molt, molt d’afecte, conformen u dels plaers que els valencians tenim per a rematar un bon menjar. 

¿Per qué he de fer deport per a estar sà?

Publicat el per
¿Per qué he de fer deport per a estar sà?

Per El mege del fege

Sifres i dades

  • L’activitat física regular és molt beneficiosa per a la salut física i mental.
  • En els adults ajuda a previndre i controlar les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis, reduïx els síntomes de la depressió i l’ansietat; i favorix la salut mental i el benestar general.
  • En els chiquets i adolescents, promou la salut dels ossos, estimula el creiximent i el desenroll saludable dels músculs i millora l’evolució motora i cognitiva.
  • El 31% dels adults i el 80% dels adolescents no complixen els nivells recomanats d’activitat física.
  • Segons les estimacions, si no s’aumenta l’eixercici físic els sistemes públics de salut soportaran una despesa d’uns 300.000 millons d’euros entre 2025 i 2035 (prop de 27.000 millons d’euros anuals).

Situació actual

La OMS definix activitat física com a tot moviment corporal produït pels músculs, que requerix consumir energia.

En la pràctica consistix en qualsevol moviment, realisat inclús en el temps d’oci, que s’efectua per a desplaçar-se a determinats llocs.

L’activitat física, tant moderada com intensa, millora la salut. Entre les activitats físiques més comunes cal mencionar:

  • Caminar
  • Montar en bicicleta
  • Pedalejar
  • Deports en general: fútbol, bàsquet, tenis…

Aixina com l’activitat física és beneficiosa per a la salut i el benestar, quan no es practica aumenta el risc de patir malalties i atres problemes de salut.

BENEFICIS DE L’ACTIVITAT FÍSICA

L’activitat física és un dels principals factors de risc de mortalitat.

Les persones que no fan prou eixercici presenten un risc de mortalitat un 20-30% superior a les que són suficientment actives.

Estos són els beneficis de l’activitat física:

  • En el chiquet i l’adolescent: millora la forma física, la salut cardiometabòlica i dels ossos, la capacitat cognitiva i la salut mental. Reduïx el greix corporal.
  • En l’adult i l’ancià: reduïx el risc de mortalitat per totes les causes i per malalties cardiovasculars, reduïx l’aparició d’hipertensió arterial, de càncers, de diabetis, de caigudes. Millora la salut mental, la salut cognitiva, la sòn i el greix corporal.
  • En les dònes durant i despuix de l’embaràs: reduïx el risc de preeclàmpsia, d’hipertensió gestacional, de diabetis gestacional, l’aument excessiu de pes durant l’embaràs, les complicacions durant el part, la depressió pospart i les complicacions del bebé.

RISCS DEL SEDENTARISME

El sedentarisme consistix en realisar activitats de baix gasto d’energia com ara assentar-se o gitar-se. Els modos de vida de hui en dia són cada volta més sedentaris degut al transport motorisat, les faenes estàtiques, l’us de pantalles en el treball o l’oci.

Està demostrat que el sedentarisme s’associa en els següents efectes en la salut:

  • En el chiquet i adolescent:
    • Aument de greix corporal.
    • Deteriorament de la salut cardiometabòlica.
    • Deteriorament de la forma física.
    • Deteriorament del comportament social.
    • Reducció de calitat i duració de la sòn.
  • En l’adult:
    • Aument de la mortalitat per qualsevol causa.
    • Aument de la mortalitat per causes cardiovasculars.
    • Aument de la mortalitat per càncer.
    • Aument de malalties cardiovasculars.
    • Aument de molts tipos de càncer.
    • Aument de diabetis tipo 2.

¿QUÀNTA ACTIVITAT FÍSICA S’HA DE REALISAR?

SEGONS LA OMS:

  • En chiquets i adolescents:
    • A lo manco 60 minuts d’activitat física moderada o intensa al dia.
    • Mínim 3 dies a la semana activitat intensa.
  • En adults:
    • A lo manco 150 a 300 minuts d’activitat física moderada a la semana.
    • Equivaldria a 75 a 150 minuts a la semana d’activitat intensa.
    • Els adults també han de fer eixercicis d’enfortiment muscular 2 o 3 dies a la semana.

IMPORTANT: FER UN POC D’EIXERCICI ÉS MILLOR QUE NO FER-NE GENS…

Travessers
Travessers

L’ansietat, una epidèmia del sigle XXI

Publicat el per
L'ansietat, una epidèmia del sigle XXI

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Se tracta d’una paraula molt repetida en els últims temps pero… ¿qué és l’ansietat?, ¿és una malaltia? L’ansietat és una reacció normal que experimenta el nostre organisme front a una situació de perill extern o intern. No obstant, esta reacció es convertix en un trastorn si es manté en el temps de forma continuada.

L’ansietat patològica és una sensació d’excessiva preocupació per situacions habituals del dia a dia. Esta resposta del cos no és proporcional a l’estímul que la pot provocar i, la majoria de les vegades, no podem identificar la causa que la genera. Esta reacció nos bloqueja, condiciona la nostra vida i en moltes ocasions  nos costa saber cóm podem frenar-la; és un estat d’hiperalerta constant.

El problema de salut mental més freqüent és este trastorn, ya que afecta al 10% de la població; en concret, un 14% de dònes i un 7% d’hòmens, segons les sifres del Ministeri de Sanitat. Respecte als jóvens, u de cada tres, entre els 13 i els 18 anys, ya presenten este síntoma. Les consultes als Servicis d’Urgències són cada vegada més freqüents i l’us d’ansiolítics forma part (per desgràcia) de la vida de moltes persones. L’hiperpreocupació pel treball per no complir unes expectatives, la baixa autoestima, els consum de drogues, l’abús d’alcohol, la preocupació extrema per l’image i la dependència de les rets socials, són les causes més habituals que relaten els pacients que acodixen solicitant ajuda.

Esta última causa mereix una especial atenció, ya que en el sigle XXI, les rets socials s´han convertit en un mig de comunicació del que ningú podem escapar. Les rets socials ben utilisades nos poden ajudar en moltíssimes coses, pero mal utilisades formen part d’una autoexigència i una dependència de mostrar contínuament lo que fem, i la majoria de vegades lo que no som; una felicitat contínua sense altibaixos. Esta necessitat de aparentar seguit seguit, produïx en els nostres jóvens (i no tan jóvens) una autoexigència que deriva en l’ansietat. Era llògic pensar que el progrés i els nous mijos de comunicació nos durien a una vida més cómoda, pero res més llunt de la realitat. És recomanable consultar lo més pronte possible a un professional quan una persona es troba en una situació d’ansietat mantenguda en el temps, ya que mantindre la salut mental és fonamental per a poder viure de forma saludable. Tan important és mantindre la tensió arterial en sifres òptimes i el colesterol en nivells correctes, com mantindre una salut mental equilibrada. L’ansietat s´ha convertit, sense donar-nos conte, en una autèntica epidèmia del sigle XXI. 

Quan tatuar era un treball d’artesania

Publicat el per
Quan tatuar era un treball d'artesania

Per Edu Vanacloig

Hui vos parlaré dels obstàculs als que nos enfrontàvem els tatuadors de fa més de vint anys en les màquines.

Lo primer i més important era trobar una màquina, puix, encara que parega estrany, en aquell temps era molt difícil poder comprar-ne una, ya que Internet, o no existia o eren els seus començos en els que encara no hi havien tutorials de Youtube ni empreses anunciant-se en pàgines web. Era molt difícil conéixer ad algú que et poguera donar informació per a poder comprar una màquina de tatuar. El método més usat era tocar a les empreses que s’anunciaven en les revistes de tatuages — només es publicaven dos revistes mensuals, a lo manco en Espanya.

Quan yo escomencí, a soles coneixia tres distribuïdors espanyols, en un catàlec de productes molt reduït comparat a lo actual.

També hi havien estudis que compraven material per ad ells en cantitats més grans i en revenien.
Madrit, Barcelona i Alacant eren les ubicacions dels distribuïdors més famosos, segurament n’hi havia algun més en algun punt d’Espanya, pero estos eren els únics que s’anunciaven en les revistes d’Espanya; en França, en Anglaterra i en Alemanya hi havien més distribuïdors que també s’anunciaven, pero ya es complicava l’operació, puix llavors no estàvem tan acostumats a comprar fòra.

Estudio Gaby d’Alacant fon el que trií per a comprar la meua primera màquina de tatuar. Llavors havien tret una marca de tintes de colors, l’única homologada en Espanya, pero ya vos parlaré d’eixe tema un atre dia, ya que tinguí l’oportunitat de visitar el laboratori.

En aquell temps, comprar una màquina de tatuar requeria molts més accessoris. Necessitaves una font d’alimentació, un cable clic-cord, un pedal i, òbviament, agulles i empunyadures.

La primera màquina que comprí fon una màquina chinenca de molt mala fabricació, pero llavors yo no sabia que era una màquina de la China.

La fabricació de màquines de tatuar de calitat era un treball artesà i es venien en cantitats menudes baix encàrrec casi sempre numerades. A hores d’ara seguixen havent grans artesans que fabriquen tot des de zero artesanalment i no en grans produccions en fàbriques com, per eixemple, Coko Fernández.

Esta màquina chinenca en un principi complí el seu comés, ya que solament l’estava usant per a fer pràctiques en carn de porc, pero pronte aplegaren els problemes només escomencí a fer els meus primers tatuages en pell humana.

Una màquina de materials roïns, mal calibrada i usada per a tot tipo de faenes; llínea fina, llínea grossa, ompliment, ombres… Allò fon un desastre.

En seguida, entenguí que devia comprar-me més màquines i poder usar cada una per al seu comés.

Image 1

Màquina de tatuage


Aixina que esta volta elegí Pro-Arts en Barcelona, i els encarreguí dos màquines de Micky  Sharpz, un constructor de màquines anglés, una Dial per a ombres i una Micro-Dial per a llínees, les dos venien numerades a mà.

A partir d’ací tot canvià, ya disponia de tres màquines per a poder usar, una per a llínees, una atra per a ombres i una atra per a ompliment.

El problema vindria en intentar calibrar-les, puix estes màquines de calitat ya solen vindre calibrades per a lo que les hages demanades, pero com que tot té un desgast, cal deprendre a regular-les i saber cóm manejar-les.

Nos passàvem hores montant i desmontant les màquines, netejant-les i regulant-les, apretant cada clau de rosca, abans i despuix de cada tatuage, perque no et convencia com l’havies regulada. Era un verdader maldecap.

Els nous tatuadors d’ara no tenen ni idea de lo que era regular una màquina de bobines sense tindre informació. Ara poden comprar una màquina Pen sense fils i solament té que encendre-la i a funcionar.

Ull que les màquines de bobines se seguixen usant a hores d’ara; inclús hi han molts tatuadors novells que opten per usar una màquina de bobines tradicional, i els més puristes seguixen utilisant-les per a fer llínees.

Pero hui és una opció, i no una obligació. Abans no hi havia opcions d’usar un atre tipo de maquina, mentes que hui, en canvi, tens la possibilitat d’usar-les en els coneiximents per a poder regular-les i ademés hi ha moltes empreses que te les poden regular; de fet, hi han tatuadors que ni tan sols saben regular la seua màquina, les demanen per a un treball concret i quan es descalibren les envien al fabricant, els les regula i els les torna.

Personalment, pense que cal conéixer la ferramenta que uses per a fer la faena i saber ajustar-la a les teues necessitats per a poder oferir un millor resultat, perque, per molt be que tu li vullgues explicar al fabricant si la vols una miqueta més suau o una miqueta més forta, ningú millor que tu per a entendre el punt que et va be. Lo ideal seria poder ajustar-la sobre la marcha.

La realitat és que el mecanisme d’una màquina de tatuar és prou senzill, li sembla molt al d’una màquina de cosir, l’agulla va pujant i baixant, donant punchades, aportant fil; i la de tatuar pujant i baixant, injectant la tinta.

Pero sobre ser senzill el mecanisme, influïxen multitut de factors que faran que la màquina es comporte d’una manera o una atra; el material de construcció del chassis, el tipo de cablejat, les bobines, la grossària dels fleixos, la clau de rosca de contacte, el condensador, les agulles, les gomes elàstiques que uses i un llarc etcétera.

Solament tractant d’intentar explicar l’importància d’usar un tipo de material o un atre en els distints components necessaris per a poder tatuar, ya siga una màquina de bobines o rotativa, font de poder, cables, pedals i demés, donaria per a escriure vint artículs com este.

Aixina que nos veem el mes que ve i vos conte una miquiua més sobre el procés de tatuar.