Lo Rat Penat organisa un Curs de Teatre en Llengua Valenciana

L’històrica entitat cultural Lo Rat Penat anuncia la realisació d’un curs intensiu de teatre en llengua valenciana, que tindrà lloc els dies 3, 5 i 10 de juny, en horari de 18:00 h a 21:00 h, en la seua sèu (C/ Trinquet de Cavallers, 9 Valéncia c).

El curs, que enguany celebra la XIX edició, serà impartit pel reconegut professor Carles Bori i abordarà aspectes essencials de les arts escèniques com la direcció, interpretació, tècniques teatrals, improvisació, vocalisació, dinàmiques de grup, expressió corporal i escenografia.

Ademés, es contarà en la colaboració especial d’Amparito Meren, qui oferirà una sessió dedicada al maquillage escènic, un complement indispensable en qualsevol posta en escena.

Les places són llimitades, per lo que es recomana als interessats formalisar la seua inscripció quant abans.

Per a més informació i inscripcions, poden contactar al número de teléfon: 616 157 275.

Una excelent oportunitat per a viure el teatre en valencià, deprendre de grans professionals i desenrollar el talent artístic en un entorn cultural immillorable.

Concurs de Llibrets de Fogueres 2025

Lo Rat Penat, des de la seua fundació en 1878, sempre sha preocupat per les expressions de la cultura popular. A finals del sigle XIX ya premiava a les millors falles, i des de 1903 organisa i convoca el Concurs de Llibrets de Falla que potencia i promou la lliteratura festiva en llengua valenciana. En lexpedient de la UNESCO de declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, entre els aspectes de la festa a protegir, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració deste certamen.

Lo Rat Penat també organisava la concessió de premis als millors llibrets de les Fogueres de Sant Joan des dels anys trenta del sigle XX, una iniciativa que en 2017 se tornà a reprendre, concedint novament estos premis, que sotorgaran valorant únicament el contingut tradicional del llibret, açò és, l’explicació i relació de lo que conté la foguera (o en el seu cas de la barraca), escrita en vers i en llengua valenciana, valorant-se la sàtira, l’humor, lingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos.

DATES DE PRESENTACIÓ

6 de juny de 2025, últim dia per a l’entrega dels versos originals en vers i en llengua valenciana en l’explicació de la foguera, en format A4 en word o pdf, en un lema i en el nom de lautor, enviant-los per e-mail a la Secretaria de Lo Rat Penat, (secretaria@loratpenat.org), per a ser evaluats pels membres de jurat.

13 de juny, últim dia per a l’entrega de 1 eixemplar del llibret imprés i tal com va a ser distribuït, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia.

INSCRIPCIÓ

Podran participar totes les Associacions de Fogueres i Barraques que ho desigen, sempre que estiguen inscrites en el registre de la Federació de Les Fogueres de Sant Joan.

Els treballs en l’explicació i relació de lo que conté la foguera, hauran destar escrits en vers i en llengua valenciana. En primer lloc se presentaran en format A4 en word o pdf, en el nom de l’autor i en un lema, enviant-los per e-mail a la Secretaria de Lo Rat Penat, (secretaria@loratpenat.org), per a ser evaluats pels membres de jurat. En el mateix e-mail, que servirà dinscripció, sindicarà el nom de la Foguera o Barraca, nom del president, direcció, teléfon, persona de contacte o responsable del llibret, aixina com el nom i teléfon de lautor dels versos del llibret.

La data per a la presentació dels treballs finalisarà el dia 6 de juny de 2025, a les 21:00 h.

Fins al dia 13 de juny de 2025, totes les fogueres inscrites hauran de presentar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers nº 9 de Valéncia (CP 46003), horari datenció de 17 a 21 h , Tel. 96 391 09 92, 1 eixemplar del llibret, imprés i tal com va a ser distribuït.

Se comprovarà en Lo Rat Penat, que els treballs presentats coincidixen en els que se van a divulgar en el llibret imprés, quedant automàticament descalificats tots aquells que sofrixquen modificacions, aixina com aquells que no hagueren aportat leixemplar del llibret editat. En tots els llibrets editats haurà de figurar expressament el nom de l’autor o autora, no sent admesos els llibrets anònims o firmats per l’Associació.

El jurat se reunirà en Lo Rat Penat el dia 16 de juny i emetrà el veredicte, el qual serà inapelable.

SECCIONS

Les Seccions a les que se podrà concórrer seran les següents:

GENERAL: Optaran al premi extraordinari LO RAT PENAT.

INFANTIL: En esta secció participaran els llibrets de les fogueretes infantils i optaran al premi extraordinari “LO RATET PENAT”.

CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2025 ORGANISAT PER LO RAT PENAT

SECCIÓ GENERAL

EXTRAORDINARI LO RAT PENAT”

PREMI EXTRAORDINARI dotat en estandart per la Societat dAmadors de les Glòries Valencianes.

A més, a juí de jurat, es podrà concedir:

Primer premi dotat en estandart.

Segon premi dotat en estandart.

Tercer premi dotat en estandart.

Quart premi dotat en estandart.

Quint premi dotat en estandart.

SECCIÓ INFANTIL

EXTRAORDINARI LO RATET PENAT als llibrets infantils

PREMI EXTRAORDINARI dotat en estandart per la Societat dAmadors de les Glòries Valencianes.

A més, a juí de jurat, es podrà concedir:

Primer premi dotat en estandart.

Segon premi dotat en estandart.

Tercer premi dotat en estandart.

Quart premi dotat en estandart.

Quint premi dotat en estandart.

Igualment Lo Rat Penat concedirà un  estandart extraordinari a la millor Foguera 2025 i a la millor Foguera Infantil 2025.

Lo Rat Penat deplora l’utilisació de mijos públics per a promoure el pancatalanisme

Des de Lo Rat Penat volem manifestar el nostre més absolut rebuig a l’event titulat “Una conversació impossible”, inclós dins del festival “Entre Paraules” organisat per  La Caixa en el Caixafòrum Valéncia, ubicat en l’Àgora de la Ciutat del les Arts i le Ciències, un espai públic finançat en els diners de tots els valencians.

Este acte, que aparentment se presenta com un encontre lliterari entre escritors de diferents territoris, és en realitat una nova operació de promoció del pancatalanisme cultural que tant de malha fet a la nostra identitat com a poble. La presència destacada de figures com Joan Fuster —conegut pel seu catalanisme radical i la seua visió completament aliena a la realitat valenciana— i l’us exclusiu d’un català estàndart, totalment alluntat de la nostra llengua valenciana, supon una marginació descarada d’autors i referents verdaderament valencians.

Resulta especialment greu que en este supost “punt de trobada” lliterària no es done espai a veus valencianes autèntiques com Anfós Ramon, Pere Delmonte, o Voro López, entre molts atres escritors que han defés la nostra llengua i la nostra cultura des d’una perspectiva valencianista.

Pensem que és inadmissible que per a la promoció d’este event s’utilise el terme “País Valencià“, per a referir-se a la Comunitat Valenciana, incomplint aixina l’Estatut d’Autonomia i faltant greument a la veritat històrica de la nostra terra.

L’utilisació d’este terme amaga clarament una supeditació cap a un atre territori, és dir, els inexistents “països catalans“.

Des de Lo Rat Penat pensem que una entitat privada és lliure d’organisar els actes que desige en les seues instalacions, pero este no és el cas. Ací s’estan utilisant espais públics, en territori valencià i en diners públics, per a impulsar una visió ideològica aliena i perjudicial per a la nostra cultura.

Com ha declarat el president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro Raga: “En els diners dels valencians, en el nostre territori, en els nostres edificis públics i en l’entrega total dels nostres mediocres polítics i una societat adormida. Zero recursos per a la llengua i la cultura valenciana per part de la pancatalanista La Caixa. ¡Ni tan sols respecten el nostre Estatut d’Autonomia per a referir-se a la Comunitat Valenciana!, ¡Tot al servici de l’expansionisme català!, ¡¡¡Quina vergonya!!!”.

Exigim a les institucions responsables que prenguen mides urgents per a garantisar que els espais públics de la Comunitat Valenciana s’utilisen per a defendre i difondre la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra cultura pròpies, i no per a impondre una identitat aliena baix l’excusa de la lliteratura.

Lo Rat Penat continuarà alçant la veu front a estes agressions i seguirà lluitant per la dignitat de la llengua i la cultura valencianes.

Veredicte del Concurs de les Creus de Maig 2025

CONCURS DE LES CREUS DE MAIG

ANY 2025

========

Premi extraordinari “Paco Domingo ”

Premi extraordinari “Pere Delmonte ”

 Premis Secció ESPECIAL:

Premi Extraordinari “Paco Domingo”: Estadart, Diploma i  1.000 € FALLA PLAÇA DE LA CREU I ELS ÀNGELS
Primer premi: Estadart, Diploma i  750 € JUNTA DE FESTES VERGE DELS DESAMPARATS DE PATRAIX
Segon premi: Estandart, Diploma i  500 € ASSOCIACIÓ CULTURAL CREUS DE MAIG LA TORRE
Tercer premi: Estandart, Diploma i  300 €
  1. FALLA MESTRE GOZALBO – COMTE D’ALTEA

Premis Secció PRIMERA:

Premi Extraordinari“Pere Delmonte”: Estandart, Diploma i  700 € FALLA ARCHIDUC CARLES – MÚSIC GOMIS
Primer premi: Estandart, Diploma i  500 € FESTES EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE NASARET
Segon premi: Estandart, Diploma i  300 € FALLA CAMÍ NOU DE PICANYA – NICOLAU PRIMITIU – GÓMEZ SERRANO I ADJACENTS
Tercer premi: Estandart, Diploma i  200 € CLAVARIS DE SANT ROC DE BENICALAP

NOTA:

            Totes les Creus inscrites i plantades, que complixquen les BASES, rebran també, 200 € en concepte de subvenció per concursar.

El jurat, després de moltes deliberacions perque el nivell d’enguany ha segut sumament alt, ha decidit, per la seua calitat, mèrits i originalitat concedir una MENCIÓ HONORÍFICA a les Creus:

En la secció ESPECIAL:

  • CENTRE DE FORMACIÓ FOLGADO
  • FALLA REGNE DE VALÉNCIA – SANT VALER

En la secció PRIMERA:

  • FALLA QUART EXTRAMURS I VELÀZQUEZ, que han patit un acte vandàlic i este matí han reconstruït la creu.
  • ASSOCIACIÓ CULTURAL NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS D’EL PUIG.

Les Creus inscrites enguany en el Concurs han segut un total de 97.

Valéncia 3 de maig de 2025

Per a descarregar-te el fallo en pdf en l’enllaç d’ací baix:

Veredicte Jurat 2025

Lo Rat Penat celebrarà el pròxim dia 3 de maig les Danses de la Santa Creu

Valéncia celebra els 100 anys del Concurs de les Creus de Maig en un acte ple de tradició, flors i danses

Lo Rat Penat commemora enguany el Centenari del Concurs de les Creus de Maig, una tradició centenària que escomençà oficialment en 1925 en l’impuls de l’Ajuntament de Valéncia, sent l’alcalde Lluís Oliag, i en la participació activa de Lo Rat Penat, presidit llavors per Francesc Almarche.

Des de la recuperació de la festa en 1940, i especialment des de 1949, any en el que Lo Rat Penat va assumir l’organisació del Concurs, la celebració ha creixcut en participació i calitat, en l’esforç d’entitats, parròquies, comissions falleres, particulars i artistes, i persones com el recordat poeta Pere Delmonte i Hurtado, responsable del certamen durant molts anys. En l’última edició de 2024 es varen plantar un total de 85 creus de flor natural, testimoni viu d’una festa que ompli els carrers de Valéncia de color, devoció i art floral.

En el marc d’esta efemèrides, el Grup de Danses de Lo Rat Penat celebrarà el pròxim dissabte 3 de maig els tradicionals actes en honor a la Santa Creu. A partir de les 22:30 h, en la sèu del carrer Trinquet de Cavallers, se cantaran els tradicionals “Mayos” i s’iniciaran les Danses de la Santa Creu, que recorreran dit carrer fins a la plaça de Nàpols i Sicília, en una mostra viva de la nostra cultura popular.

El Grup de Danses de Lo Rat Penat plantarà també, com és costum, la seua pròpia Creu de Maig en la frontera de la sèu de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, sumant-se aixina al mensage de fe, tradició i esperança que simbolisa esta festa.

Lo Rat Penat convida a tots els valencians i visitants a sumar-se ad esta celebració del patrimoni viu del nostre poble, en un acte carregat de música, dansa i emoció, que unix passat, present i futur entorn a la Santa Creu.

Lo Rat Penat presenta els nous llibres dels Cursos de Llengua Valenciana adaptats al Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües

Lo Rat Penat té l’honor d’invitar a tots els interessats en la llengua i la cultura valencianes a l’acte de presentació oficial dels nous llibres dels Cursos de Llengua Valenciana, que es celebrarà el dilluns 13 de maig a les 19:30 hores en la sèu de Lo Rat Penat (C/ Trinquet de Cavallers, 9 – Valéncia ciutat).

Estes publicacions, realisades en la colaboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, s’emmarquen en la commemoració del 75 aniversari dels Cursos de Llengua Valenciana, que varen ser posats en marcha en 1949. Els nous materials representen un pas avant en la modernisació i normalisació de l’ensenyança de la llengua valenciana.

Els llibres que es presenten són:

¡Mamprenem! – per als nivells A1-A2

Avant – per als nivelles B1-B2

Fil per agulla – per als nivells C1-C2

Ortografia de la Llengua Valenciana – segons la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Estos manuals seguixen les directrius del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER), oferint una ferramenta pedagògica actualisada, rigorosa i adaptada a les necessitats de l’aprenentage modern del valencià.

Des de fa 75 anys, mils de valencians, tant figures destacades del món cultural com ciutadans compromesos, han passat per les aules de Lo Rat Penat en l’objectiu de defendre la nostra llengua, inclús en époques en les que va ser marginada i exclosa del sistema educatiu oficial. Estes noves publicacions són una mostra més del ferm compromís en la normalisació, dignificació i pervivència de l’idioma valencià, símbol essencial de la nostra identitat com a poble.

En el context sociollingüístic actual, que resulta desfavorable per al futur de la llengua valenciana, des de Lo Rat Penat renovem la nostra determinació de fomentar el seu us i coneiximent. Invitem especialment a la joventut valenciana a implicar-se en esta llabor clau per a assegurar la transmissió i manteniment del nostre patrimoni llingüístic i cultural.

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 10 (abril 2025)

Salutacions.

Benvenguts a la llectura del bolletí número dèu, que veu la llum acabant-se el mes d’abril a l’igual que estem a punt d’acabar la Pasqua de Resurrecció en la celebració de la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró junt a Sant Vicent Màrtir, del cap i casal.

Gràcies a l’esforç de tot el grup de treball, que ha seguit en la seua tasca, encara que en este mes la celebració de la Semana Santa i la Pasqua han ocupat gran part d’ell, poden tindre en les seues mans este bolletí, alvançant-los un extracte dels artículs que podran llegir.

  • Antonio Moreno:

En la temàtica: Ciutats de cine, nos recorda com totes les ciutats del món se mimetisen en els visitants que acodixen ad elles. La globalisació ha fet que se perga la capacitat de sorprendre’s, puix abans d’eixir de casa posem en la maleta cantitat d’informació que adquirim en les guies o pàgines d’internet, inclús sense menejar-nos del sofà, gràcies a les películes i els llibres.

Tot açò nos ho conta en l’artícul: “Venècia d’hivern”.

  • Amparo Soriano:

De la seua mà seguim passejant pels barris de Valéncia i també les seues tradicions com és la Semana Santa Marinera, a on s’entremesclen la devoció, el fervor dels confrares, junt al bullici dels turistes que volen viure una festa declarada d’interés turístic nacional.També nos recorda la tradició d’empinar el cacherulo en el Dumenge de Resurrecció.

Tot açò nos ho conta en l’artícul:

Cacherulos i la Semana Santa Marinera en el Cabanyal-Canyamelar”.

En la temàtica: Resenya de les últimes publicacions en valencià.

  • Lucas Grao

Nos informa de la trayectòria cultural de Antoni Ruiz Negre, un escritor versàtil i prolífic, en una extensa obra que li ha permés alcançar el títul del VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, que en l’any 2023 li concedí l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). En est artícul nos adinsa en l’obra de Ruiz Negre editada per Moseguello:

Efemèrides i Curiositats Valencianes”

En la temàtica: Art corporal

  • Edu Vanacloig

Nos informa com Thomas Edison, fon el precursorde la màquina de tatuar en l’invenció del bolígraf elèctric. patentat com a Stencil-Pens en 1878, utilisant-se com a un dispositiu per a duplicar, que més tart, en 1891, Samuel O’Reilly modificà per a poder introduir tinta en la pell.

Nos ho explica detalladament en l’artícul:

Quan tatuar era un treball d’artesania, capítul 2”.

En la temàtica de Medicina i Salut:

  • Mª Ángeles Viñas:

Nos conta el significat del Síndrome metabòlic. Un conjunt d’afeccions que aumenten considerablement el risc de patir un infart de miocardi, un accident cerebral vascular o be una diabetis mellitus tipo 2. Nos diu com previndre’l, sent les causes principals el sobrepés i l’obesitat. Procurar dur una alimentació adequada i eixercici periòdic nos serà molt beneficiós.

Tracta el problema en profunditat donant les pautes necessàries per a evitar-lo en l’artícul:

¿Qué és el síndrome metabòlic?.

  • El mege del fege:

Nos parla de la colitis ulcerosa, una malaltia inflamatòria del budell, que junt a la de Crohn, són les malalties cròniques intestinals. No se coneixen exactament les causes d’estes patologies que afecten exclusivament al còlon (budell gros) i que cursen entre atres en dolor abdominal.

Tot açò nos ho explica detalladament en l’artícul:

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

En la temàtica dels deports:

  • Chemi Martínez:

Nos conta l’història de l’estadi de Mestalla, inaugurat en 1923, molt més que un camp de fútbol i testic de moments inoblidables, que han marcat la trayectòria del club i com l’història del Valéncia Club de Fútbol està lligada als seus murs. Una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Més d’un sigle d’història que nos conta detalladament en el seu artícul:

Adeu al vell Mestalla”

En la temàtica de “Events i activitats”:

  • Mª José Julio:

Seguix posant-nos al corrent de tots els events i activitats que durant el mes d’abril s’han realisat en Lo Rat Penat. Aixina podem conéixer-los en cas de no poder assistir de forma presencial.

Fins ací l’alvanç de lo que poden llegir en tots els artículs complets que són el contengut del nostre bolletí. Esperem que els siguen profitosos i els emplacem per al pròxim que si Deu vol serà en els últims dies de maig.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

Events i activitats (abril 2025)

Per Mª José Julio Llopis

Passats els intensos dies fallers, els següents, fins al mes d’abril i este mateix, han vengut fortets com ara vorem.

  • El 20 de març, en el Gran Teatre d’Elig se presentà el documental La Festa, homenage al Misteri d’Elig, al que acodí en representació de Lo Rat Penat, el seu president Josep Vicent Navarro Raga.
  • Traspassant fronteres, el dia 23 de març, Miquel Àngel Lledó, filòlec, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat, defengué l’autonomia de la llengua valenciana en la convenció celebrada en Denver (Estats Units) de la American Association for Applied Linguistics (AAAL), organisació professional d’acadèmics interessats en el camp multidisciplinari de la llingüística aplicada.
  • El mateix dumenge dia 23, pero més propet, el president de Lo Rat Penat  assistí a la missa en honor del Santíssim Crist Rei dels Dolors, en la parròquia de la Nostra Senyora dels Àngels del Cabanyal, i participà en el trasllat de l’image fins al local de la Germandat de la Coronació d’Espines del nostre Senyor Jesucrist.
  • El dia 26 de març, el president i el director de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat acodiren al Palau de la Música de Valéncia per assistir a la presentació de Valéncia Music City, iniciativa de l’Ajuntament per a situar la nostra ciutat com a referent de la cultura de la música, de llarga tradició en la nostra terra.
  • El primer cartell anunciador de les Festes de Sant Vicent Ferrer se presentà el 27 de març en el Saló de Cristal de l’Ajuntament de Valéncia, acte històric per lo que significa per a la difusió de la festa, que contà en la presència del president de Lo Rat Penat junt en numerosos ratpenatistes.
  • El mateix dia 27 assistí el president de Lo Rat Penat a la presentació de les publicacions oficials de la Semana Santa Marinera 2025: El llibre oficial, La Guia de Processions, l’app Processiona, i, com a novetat i per a commemorar el centenari de la junta major, el llibre infantil Los cuentos de la yaya Mareta, a fi d’acostar als més menuts l’història de la Semana Santa Marinera de Valéncia, que el dia 30 entregà les distincions 2025 a confrares i institucions destacades, contant també en la presència del president de Lo Rat Penat.
  • ¡Un èxit!. El divendres 28 de març en el saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat, tingueren que afegir-se cadires per al numerós públic que assistí a la interessant conferència del professor Fernando Millán «La maçoneria: la seua història i els grans iniciats».
  • Lo Rat Penat, representat pel seu president, participà en la presentació de la nova associació Alaquàs per la Real Senyera, que té com a fi el foment i la promoció de l’història, la cultura i l’identitat del Regne de Valéncia.
  • Data emotiva i molt important fon el dia 29 de març per a Maria Garcia Vallcanera, oficialment ya Regina de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia des del dit dia, en que tingué lloc l’acte de la Demanà en el Palau de Cervelló.
  • El parc situat en el carrer de la Reina Violant del districte de Campanar conta des del dia 2 d’abril en un monolit en recort i homenage a Na Violant d’Hongria, segona muller del Rei En Jaume, personage destacat en l’història del nostre Regne.  El monolit és donació de la Fundación Goerlich i fon inaugurat per l’alcaldesa de Valéncia, en un acte en el que estigué present el president de Lo Rat Penat.
  • Un any més l’associació cultural EOS (Encuentro y opinión semanasantera) ha entregat els seus guardons en la XIX edició de Hui la Creu Marinera, en el tradicional sopar al que assistí el president de Lo Rat Penat, i Claudio Chaqués, vicepresident de l’entitat, a la Crida de la Semana Santa Marinera pronunciada per l’alcaldesa de Valéncia.
  • La sèu de Lo Rat Penat, dins del cicle «Més que Música», acollí el dia 4 d’abril un concert extraordinari a càrrec d’alumnes del conservatori de Catarroja, que sofriren danys en les instalacions a conseqüència de les inundacions de l’octubre passat i el dia 10 el Trio Alma Mahler oferí un magnífic concert d’obres de Beethoven i Smetana.
  • La Real Orde de Cavallers de Santa Maria d’El Puig celebrà el dia 5 d’abril la Jornada de Portes Obertes, per a donar a conéixer l’historia de l’institució, jornada a la que acodiren el vicepresident de Lo Rat Penat Claudio Chaqués i la regina de la CXXXII edició dels Jocs Florals.
  • Una notable representació de ratpenatistes encapçalada pel president de Lo Rat Penat, assistí a l’incorporació del Dr. D. Francisco Abelardo Cardells Martí com a acadèmic de número, ocupant la Medalla nº 14 de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, cerimònia d’ingrés celebrada el dia 8 d’abril i que tingué com a escenari el Saló del Consulat del Mar de la Llonja de Valéncia.
  • Eixe mateix dia 8, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, se celebrà la gala de la VI edició dels Premis de Valéncia del El Periódico de Aquí, dèsset guardons que premien el talent, l’entrega, l’amor i el compromís de particulars i entitats en la nostra ciutat, i fon el president de Lo Rat Penat l’encarregat de fer entrega del premi Festes a la Festa de Sant Bult, del barri de la Xerea.
  • El recent nomenat president del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano, visità la sèu de Lo Rat Penat el dia 10 d’abril per a mantindre una reunió en el president de l’entitat, encontre que obri una nova etapa en la relació en l’institució, que contarà en l’ajuda de Lo Rat Penat en tot allò que signifique la defensa i promoció de la cultura i la llengua valencianes.
  • La Velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors, patrona dels poetes valencians, tingué lloc el dia 11 d’abril, Divendres de Dolors, en l’iglésia parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia, de Forn d’Alcedo, presidida per la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i la seua Cort d’Amor. Enguany Lo Rat Penat, per a fer costat als afectats de la pedania de La Torre, greument castigada per les inundacions, ha volgut desplaçar esta celebració a l’iglésia de Forn d’Alcedo, a on temporalment acodixen els feligresos de La Torre.
  • El dissabte dia 12 d’abril s’estrenà en À Punt Ràdio el programa «ra de Cobertura», que conduïx Donís Salvador, membre de la junta de govern de Lo Rat Penat, magazin d’entreteniment de fi de semana, de 10 a 12 h. ¡Animeu-vos a sintonisar-lo!
  • El XXVII Pregó Vicentí,organisat per l’Altar del Mercat i que tingué lloc el mateix dissabte dia 12 d’abril en la parròquia de Sant Josep de Calasanç de Valéncia (P.P. Escolapis) donà inici a les Festes Vicentines. Igualment, es va presentar eixe dia també el Llibre Oficial de les Festes Vicentines 2025 en la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, actes abdós en els que estigueren presents el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals, que també  assistiren el dia 14 d’abril a la Proclamació de les Regines de l’Altar de Sant Vicent Ferrer de Russafa.
  • El Dissabte de Passió, el president de Lo Rat Penat participà en la Processó de Les Pregàries, que organisa la Germandat del Santíssim Crist de la Palma i forma part de la Semana Santa Marinera.
  • En el saló d’actes de Lo Rat Penat, se celebrà el dia 14 d’abril la Tertúlia de Teatre organisada per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). En esta ocasió s’oferí una llectura dramatisada d’obres curtes de diferent temàtica de l’autor Ramir L. Gómez Giménez i se presentà el llibre d’antologia de teatre en llengua valenciana Mutis 2, segon compendi d’obres teatrals llegides en estes tertúlies.
  • El Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer, que convoquen Lo Rat Penat i la Junta Central Vicentina, se celebrà els dies 22, 23 i 24 d’abril, el veredicte se feu públic el dia 25 en la sèu de Lo Rat Penat i l’entrega de premis i la representació extraordinària del milacre guanyador fon al sendemà en la plaça de la Mare de Deu. Aixina mateixa, com és tradicional, l’entitat participà en la processó del dia 28, festivitat de Sant Vicent Ferrer.
  • Convocat el Concurs de les Creus de Maig 20025 que organisa Lo Rat Penat en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i l’Excma. Diputació de Valéncia, i que enguany celebra el centenari.

Mentrimentres, hem vixcut en devoció les processons de Semana Santa allà a on nos trobàrem, nos havem menjat la mona, la llonganiça de Pasqua, havem esclafat l’ou en el front de l’amic, o no tan amic, havem empinat el cacherulo…; en fi, havem gojat d’uns desijats dies d’assuet.

Fins al mes de maig, mes de les flors, que vindrà també replet d’actes i celebracions.

Adeu al vell Mestalla

Adeu al vell Mestalla

Per Chemi Martínez Villalba

L’història del Valéncia Club de Fútbol està íntimament lligada als murs de l’estadi de Mestalla, un temple del fútbol que ha segut molt més que un simple camp de joc durant vora un sigle. Des de la seua inauguració en 1923, Mestalla ha segut testic d’innumerables moments que han marcat la trayectòria del club: gols inoblidables, nits europees màgiques, títuls històrics i, sobretot, una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Pero tota història, per gloriosa que siga, té un final. I ara, despuix de més de cent anys de vida, l’estadi més antic de la Primera Divisió espanyola es prepara per a despedir-se. La mudança al nou estadi en l’avinguda de les Corts Valencianes —conegut popularment com el Nou Mestalla— marca l’inici d’una nova etapa per al club, una que pretén recuperar l’ambició perduda i proyectar al Valéncia CF cap al futur.

El Nou Mestalla és molt més que una instalació moderna. Concebut fa més d’una década, la seua construcció es veu paralisada durant anys per motius econòmics i administratius, fins al punt que es va convertir en un dels símbols més visibles de la crisis institucional del club. No obstant, en els últims mesos, el proyecte ha cobrat vida en renovat impuls gràcies a acorts institucionals i a la necessitat urgent de modernisació.

L’estadi contarà en una capacitat per a més de 70.000 espectadors, encara que en la seua fase inicial s’habilitaran unes 49.000 localitats. Dissenyat en criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, el recint aspira a convertir-se en un referent europeu, no solament en el pla deportiu, sino també com a espai polivalent per a events culturals i socials. Ademés, la seua ubicació estratègica en una de les artèries principals de la ciutat promet millorar l’accessibilitat i fomentar el desenroll econòmic de la zona.

Per a l’afició, la despedida de Mestalla serà, sense dubte, un moment carregat d’emoció. Cada racó del vell estadi guarda recorts imborrables. Des de la grada d’animació, que ha espentat a l’equip inclús en els moments més obscurs, fins a la grada de tribuna, a on s’han forjat llegendes i s’ha aplaudit el bon fútbol. Mestalla no solament ha segut la casa del Valéncia CF; ha segut el cor d’una comunitat que ha trobat en el fútbol una forma d’expressió i d’identitat.

El club ya ha anunciat que prepara una série d’actes commemoratius per a honrar la memòria de l’estadi i oferir als aficionats l’oportunitat de despedir-se com es mereix, tancant aixina un capítul dorat de l’història del fútbol espanyol.

En nostàlgia, pero també en esperança, el Valéncia CF pega un pas cap al futur. El Nou Mestalla no substituirà l’història del vell, pero serà l’escenari a on noves generacions construiran la seua pròpia. I encara que canvien les parets, lo que permaneix és el sentiment: “Amunt Valéncia”.

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

Per El mege del fege

¿QUÉ ÉS LA COLITIS ULCEROSA?

La colitis ulcerosa és una malaltia inflamatòria del budell, que forma part de les malalties cròniques intestinals junt en la malaltia de Crohn, de la que ya parlàrem en un bolletí anterior.

És una patologia crònica i de causa no totalment aclarida. Afecta exclusivament al còlon (budell gros), escomençant habitualment en el recte (tram final del tubo digestiu), i estenent-se generalment de manera contínua i simètrica als restants segments del còlon.

Com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa té caràcter sistèmic, és dir, que pot afectar a atres parts del cos, com la pell, la boca, els ulls o les articulacions, encara que en menor freqüència que en el Crohn.

La colitis ulcerosa se caracterisa per afectar únicament a la capa més interna del budell gros, la mucosa, per lo que no és tan freqüent l’aparició d’estretiments del budell (estenosis), o la presència de fístoles en comparació en la malaltia de Crohn.

Esta patologia causa presència d’úlceres de diferents tamanys en el còlon, provocant moc i sanc en la femta, junt en dolor abdominal. Les úlceres quan cicatrisen poden formar estructures de teixit inflamatori, nomenades seudopòlips, per la seua aparència en els pòlips del còlon.

TIPOS DE COLITIS ULCEROSA

La colitis ulcerosa pot classificar-se en funció de l’extensió i la gravetat, com pot vore’s en la següent taula.

CLASSIFICACIÓ DE LA COLITIS ULCEROSA 
EXTENSIÓGRAVETAT
E1: Proctitis ulcerosaS0: Remissió clínica. Asintomàtic
E2: Colitis ulcerosa esquerra o distalS1: Lleu
E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitisS2: Moderada
 E3: Greu

En funció de l’extensió o zona anatòmica afectada se pot classificar la colitis ulcerosa en:

  • E1: Proctitis ulcerosa: afectació llimitada al recte, que no supere aproximadament 15 cm. Són el 30-40% dels casos
  • E2: Colitis ulcerosa esquerra o distal: són els pacients en afectació màxima en àngul esplènic, el costat esquerre del còlon. Són el 40-45% dels pacients.
  • E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitis: és la malaltia manco freqüent, que patixen 10-17% dels pacients. L’inflamació s’estén més allà de l’àngul esplènic, que afecta al còlon transvers i en ocasions a tot el còlon.

Segons la gravetat de la patologia, directament relacionada en el grau d’activitat inflamatòria, trobem:

  • S0: Remissió clínica. Asintomàtic: quan no hi ha activitat inflamatòria i per lo tant, no hi han síntomes.
  • S1: Lleu. Activitat inflamatòria lleu. El pacient té aument de número de deposicions, 3-4 al dia i sanc en elles.
  • S2: Moderada. Procés inflamatori evident, en síntomes en tot el cos (cansanci, malestar general, dolor abdominal), ademés de 5 o més deposicions diàries, en sanc.
  • S3: Greu. Febra, dolor abdominal, taquicàrdia i més de 5 deposicions diàries en sanc.

¿QUINS SÓN ELS SÍNTOMES DE LA COLITIS ULCEROSA?

Sol caracterisar-se per periodos d’activitat o brots, en els que se produïx un empijorament dels síntomes i periodos sense síntomes o remissió.

Els síntomes són molt variables, segons l’extensió de la malaltia i la gravetat de l’activitat inflamatòria. Els més freqüents són:

  • Diarrea: El número de deposicions és major i el volum escàs, degut a l’inflamació del recte. Quan l’afectació del recte és intensa, se defeca chicotetes cantitats de sanc roja fresca i moc, que se denomina “esput rectal”. Quan l’afectació és més extensa, les deposicions s’acompanyen de sanc fosca, moc i pus.
  • Dolor abdominal: no és un síntoma típic de colitis ulcerosa. Pot estar present en casos més greus i extensos; sol ser un dolor en zona central abdominal o inferior, que millora en les deposicions.
  • Rectorràgia: presència de sanc en la femta; característic de la colitis ulcerosa (la sanc roja sol indicar afectació baixa, rectal; la fosca, afectació de còlon esquerre o trams superiors.
  • Febra: En cas d’un brot moderat o greu, pel procés inflamatori generalisat.
  • Anèmia: conseqüència de la rectorràgia, se manifesta per malestar general, cansanci, fatiga, irritabilitat i palidea en la pell.
  • Fatiga: alguns pacients poden tindre sensació de cansanci excessiu, que pot relacionar-se en vàries causes: la malaltia mateixa (anèmia, brot…), dèficits nutricionals, alteració de la sòn, o factors sicològics (por a la malaltia, no acceptació d’esta, estrés,…)
  • Pèrdua de pes: no és un síntoma molt freqüent, que pot deure’s al procés inflamatori i la pèrdua de nutrients per la mucosa colònica inflamada.
  • Alteracions sicològiques: la colitis ulcerosa no està associada a cap malaltia mental. Pero pel seu caràcter crònic i els seus síntomes, poden produir-se alteracions de l’estat emocional del pacient, que afecta a la seua autoestima i causant-li estrés.
  • Retart en el creiximent i maduració sexual en chiquets

¿PER QUÉ APAREIX UN BROT?

La majoria apareixen sense cap relació en una acció del pacient. Pero hi han factors que poden provocar reactivació de la patologia: deixar de prendre medicació, prendre antiinflamatoris, infeccions o estrés.

¿QUINS TRACTAMENTS HI HAN?

Hi han molts tractaments per a la colitis ulcerosa. Saber quin tipo de tractament és el millor per a cada pacient és un art, que requerix anys d’estudi i experiència.  Donarem unes pinzellades molt bàsiques sobre estos.

SALICILATS

Bàsicament mesalazina, i també sulfasalazina. Són fàrmacs molt segurs, en molta experiència des de fa décades.  Se poden donar per boca i per via rectal (molt efectius per esta última via degut a l’afectació rectal).

CORTICOIDES

N’hi han molts. Són molt segurs i molt efectius. Pero tenen efectes secundaris i no se recomanen a llarc determini. També n’hi han per via oral i via rectal.

IMMUNOSUPRESSORS

Són medicaments que baixen l’activitat defensiva del cos contra la mucosa intestinal. S’usen a llarc determini (anys). Se coneixen des de fa décades i se poden donar via oral o punchats.

BIOLÒGICS

Són medicacions més modernes, que s’usen des de l’any 2000. En els últims anys hi ha un boom en diversos fàrmacs nous, en efectivitat alta i cada u en unes característiques definides. Alguns s’administres per mig de goters, que se posen en l’hospital, atres se punchen en casa, i uns atres són per via oral. Cada pacient en té uns quants, que poden ser més apropiats per al seu cas, en alternatives.

¿Qué és el síndrome metabòlic?

¿Qué és el síndrome metabòlic?

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

El síndrome metabòlic és un conjunt de factors de risc que aumenten significativament la provabilitat de patir diverses malalties cardiovasculars i diabetis tipo 2 fonamentalment. En Espanya, el síndrome metabòlic afecta aproximadament al 31% de la població adulta. Cada dia se’n diagnostiquen 247 nous casos, lo que equival a 94.000 casos anuals.

Entre els factors de risc es troben lobesitat abdominal, la pressió arterial elevada (la mal nomenada tensió arterial”), nivells elevats de sucre en dejú, triglicèrits elevats i nivells baixos de colesterol HLD (el nomenat colesterol bo”). Si una persona presenta 3 d’estos cinc factors de risc ya es considera que sofrix un síndrome metabòlic.

El sedentarisme, el consum de tabac i alcohol, l’estrés, l’insomni i la mala alimentació són hàbits erròneus que causen esta patologia. Estos hàbits són cada vegada més freqüents en la societat i lo que preocupa més encara, està present en molts chiquets que seran en un futur adults que podran patir infarts de miocardi, ictus o diabetis tipo 2.

A continuació, es mostren unes recomanacions per a evitar este tipo de patologies cardiovasculars:

  • Reduïx sucres i farines refinades com, per eixemple, el pa blanc.
  • Aumenta el consum de fibra menjant més verdures, llegums i cereals integrals.
  • Realisa cinc menjades diàries i no en abundant cantitat.
  • Realisa semanalment entre dos i tres hores de deport moderat (caminar ràpit, nadar, anar en bicicleta).
  • Combina l’anterior activitat en fer eixercicis de força muscular dos dies a la semana.
  • Elimina el consum de greixos saturats (llet no desnatada, carns grasses,pasticeria,etc.)
  • Dorm aproximadament entre sèt i nou hores
  • Evita el tabac i el consum d’alcohol

Estes recomanacions no són gens difícils i complir-les pot significar evitar malalties molt greus. En l’actualitat, vivim en una societat a on la dieta mediterrànea ha segut substituïda per aliments processats i de baixa calitat nutricional. Està en les nostres mans tornar als nostres orígens per a evitar els problemes metabòlics derivats d’uns hàbits incorrectes. 

Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 2)

Quan tatuar era un treball d'artesania (capítul 2)

Per Edu Vanacloig

Abans de continuar en el punt a on nos quedàrem el mes passat i seguir parlant sobre la regulació de les màquines de bobines m’agradaria fer un incís.

Si be és cert que vos diguí que fa anys no disposàvem de l’opció de tindre una màquina Pen sense fils com ara, la realitat és que el mecanisme que té una màquina Pen no deixa de ser una simple rotativa, pero en un disseny en un eix vertical. Havem de recordar que en les presons es feyen màquines rotatives en motors d’aparats elèctrics com el dels Walkman, i el primer Walkman per eixemple s’inventà en 1979.

Pero si nos remontem encara més arrere, el predecessor de la màquina de tatuar fon el bolígraf elèctric de Thomas Edison , patentat com a Stencil-Pens en 1876 en Nova Jersey. Originalment, fon pensat per a ser utilisat com un dispositiu duplicador, res que vore en el tatuage, pero en 1891 en Nova York, Samuel O’Reilly modificà la màquina d’Edison usant-la per a introduir tinta en la pell, i més tart patentà un sistema de tubo i agulla per a proporcionar un depòsit de tinta.

Si be la màquina d’O’Reilly es basava en la tecnologia rotativa de tatuages del dispositiu d’Edison, les màquines de tatuage de bobines utilisen electroimants. La primera màquina basada en esta tecnologia fon una màquina de bobina simple patentada per Thomas Riley, de Londres, tan sols vint dies més tart que O’Reilly solicitara la patent de la seua màquina rotatòria. Per a la seua màquina, Riley colocà un conjunt de timbre modificat en una caixa de llautó. La configuració moderna de dos bobines fon patentada per Alfred Charles South, també de Londres.

Pero no fon fins a 1978 que el tatuador alemà Manfred Kohrs presentà el primer disseny modern de màquina rotativa casi un sigle despuix. La seua màquina era de funcionalment similar a la d’O’Reilly, llevat perque esta duya un motor elèctric de corrent contínua, en lloc d’imants electrificats, per a impulsar les agulles. Esta versió més prima i aerodinàmica es tornà més llaugera, silenciosa i portàtil, oferint als artistes major control, al mateix temps que garantisava que les mans de l’operador sofriren manco. Mentres que alguns artistes s’inclinaren per este resorgiment de la màquina rotativa, uns atres, en canvi, preferiren quedar-se en les seues màquines de bobina.

Yo recorde en els meus inicis haver vist algun tatuador usar una maquina rotativa, pero no era lo habitual, aquelles primeres màquines no tenien res que vore en lo actual, era un simple motor en una excèntrica de recorregut fix i calia usar-les en clip cord.

Perfectament podies anar a una convenció i vore a més de doscents tatuadors i cap d’ells estar usant una màquina rotativa, encara que, provablement, més d’u en tinguera alguna en el seu poder, perque a tots els tatuadors nos agrada provar màquines diferents, la realitat és que el rendiment que donaven no valia la pena en comparació en el de les màquines de bobina, per no poder-se regular.

Encara estàvem llunt de tots els models de rotatives que han anat sorgint a lo llarc dels anys en diversos mecanismes de regulació.

La meua primera màquina rotativa fon una Stealth. Esta màquina ya tenia un concepte més modern, incorporava una biela en l’excèntrica que accionava un martell, provocant un moviment vertical avall, més similar al d’una màquina de bobines.

Encara que no tenia la possibilitat de cap tipo de regulació, esta tecnologia evitava moltes vibracions del sistema tradicional en una única excèntrica, ya que, com que disponia del martell, podies tindre un moviment moltíssim més estable.

Fins ad eixe moment l’única possibilitat de regulació que tenies en una màquina rotativa era el stroke que tenia la màquina, encara no havien inventat o per lo manco comercialisat strokes regulables. En este model concretament lo que et venien era un kit de tres bieles en diferents strokes, que havies de desmontar i montar prèviament, segons per a lo que la volgueres usar: per a llínea, per a color o per a fer ombres.

Durant la primera década del 2000, fon quan escomençaren a proliferar tota classe de màquines rotatives, encara que, com hem explicat més amunt, provablement el primer model de màquina de tatuar tinguera un sistema similar al de les rotatives actuals, puix no és fins ad esta época que mamprengueren a posar-se més de moda.

Dels diferents tipos de màquines rotatives, ya parlarem més avant, encara tenim pendent explicar-vos les calibracions de les màquines de bobines, aixina que no et pergues la pròxima edició d’este bolletí.