Adeu al vell Mestalla

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Chemi Martínez Villalba

L’història del Valéncia Club de Fútbol està íntimament lligada als murs de l’estadi de Mestalla, un temple del fútbol que ha segut molt més que un simple camp de joc durant vora un sigle. Des de la seua inauguració en 1923, Mestalla ha segut testic d’innumerables moments que han marcat la trayectòria del club: gols inoblidables, nits europees màgiques, títuls històrics i, sobretot, una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Pero tota història, per gloriosa que siga, té un final. I ara, despuix de més de cent anys de vida, l’estadi més antic de la Primera Divisió espanyola es prepara per a despedir-se. La mudança al nou estadi en l’avinguda de les Corts Valencianes —conegut popularment com el Nou Mestalla— marca l’inici d’una nova etapa per al club, una que pretén recuperar l’ambició perduda i proyectar al Valéncia CF cap al futur.

El Nou Mestalla és molt més que una instalació moderna. Concebut fa més d’una década, la seua construcció es veu paralisada durant anys per motius econòmics i administratius, fins al punt que es va convertir en un dels símbols més visibles de la crisis institucional del club. No obstant, en els últims mesos, el proyecte ha cobrat vida en renovat impuls gràcies a acorts institucionals i a la necessitat urgent de modernisació.

L’estadi contarà en una capacitat per a més de 70.000 espectadors, encara que en la seua fase inicial s’habilitaran unes 49.000 localitats. Dissenyat en criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, el recint aspira a convertir-se en un referent europeu, no solament en el pla deportiu, sino també com a espai polivalent per a events culturals i socials. Ademés, la seua ubicació estratègica en una de les artèries principals de la ciutat promet millorar l’accessibilitat i fomentar el desenroll econòmic de la zona.

Per a l’afició, la despedida de Mestalla serà, sense dubte, un moment carregat d’emoció. Cada racó del vell estadi guarda recorts imborrables. Des de la grada d’animació, que ha espentat a l’equip inclús en els moments més obscurs, fins a la grada de tribuna, a on s’han forjat llegendes i s’ha aplaudit el bon fútbol. Mestalla no solament ha segut la casa del Valéncia CF; ha segut el cor d’una comunitat que ha trobat en el fútbol una forma d’expressió i d’identitat.

El club ya ha anunciat que prepara una série d’actes commemoratius per a honrar la memòria de l’estadi i oferir als aficionats l’oportunitat de despedir-se com es mereix, tancant aixina un capítul dorat de l’història del fútbol espanyol.

En nostàlgia, pero també en esperança, el Valéncia CF pega un pas cap al futur. El Nou Mestalla no substituirà l’història del vell, pero serà l’escenari a on noves generacions construiran la seua pròpia. I encara que canvien les parets, lo que permaneix és el sentiment: “Amunt Valéncia”.

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per El mege del fege

¿QUÉ ÉS LA COLITIS ULCEROSA?

La colitis ulcerosa és una malaltia inflamatòria del budell, que forma part de les malalties cròniques intestinals junt en la malaltia de Crohn, de la que ya parlàrem en un bolletí anterior.

És una patologia crònica i de causa no totalment aclarida. Afecta exclusivament al còlon (budell gros), escomençant habitualment en el recte (tram final del tubo digestiu), i estenent-se generalment de manera contínua i simètrica als restants segments del còlon.

Com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa té caràcter sistèmic, és dir, que pot afectar a atres parts del cos, com la pell, la boca, els ulls o les articulacions, encara que en menor freqüència que en el Crohn.

La colitis ulcerosa se caracterisa per afectar únicament a la capa més interna del budell gros, la mucosa, per lo que no és tan freqüent l’aparició d’estretiments del budell (estenosis), o la presència de fístoles en comparació en la malaltia de Crohn.

Esta patologia causa presència d’úlceres de diferents tamanys en el còlon, provocant moc i sanc en la femta, junt en dolor abdominal. Les úlceres quan cicatrisen poden formar estructures de teixit inflamatori, nomenades seudopòlips, per la seua aparència en els pòlips del còlon.

TIPOS DE COLITIS ULCEROSA

La colitis ulcerosa pot classificar-se en funció de l’extensió i la gravetat, com pot vore’s en la següent taula.

CLASSIFICACIÓ DE LA COLITIS ULCEROSA
EXTENSIÓ	GRAVETAT
E1: Proctitis ulcerosa	S0: Remissió clínica. Asintomàtic
E2: Colitis ulcerosa esquerra o distal	S1: Lleu
E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitis	S2: Moderada
	E3: Greu

En funció de l’extensió o zona anatòmica afectada se pot classificar la colitis ulcerosa en:

E1: Proctitis ulcerosa: afectació llimitada al recte, que no supere aproximadament 15 cm. Són el 30-40% dels casos
E2: Colitis ulcerosa esquerra o distal: són els pacients en afectació màxima en àngul esplènic, el costat esquerre del còlon. Són el 40-45% dels pacients.
E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitis: és la malaltia manco freqüent, que patixen 10-17% dels pacients. L’inflamació s’estén més allà de l’àngul esplènic, que afecta al còlon transvers i en ocasions a tot el còlon.

Segons la gravetat de la patologia, directament relacionada en el grau d’activitat inflamatòria, trobem:

S0: Remissió clínica. Asintomàtic: quan no hi ha activitat inflamatòria i per lo tant, no hi han síntomes.
S1: Lleu. Activitat inflamatòria lleu. El pacient té aument de número de deposicions, 3-4 al dia i sanc en elles.
S2: Moderada. Procés inflamatori evident, en síntomes en tot el cos (cansanci, malestar general, dolor abdominal), ademés de 5 o més deposicions diàries, en sanc.
S3: Greu. Febra, dolor abdominal, taquicàrdia i més de 5 deposicions diàries en sanc.

¿QUINS SÓN ELS SÍNTOMES DE LA COLITIS ULCEROSA?

Sol caracterisar-se per periodos d’activitat o brots, en els que se produïx un empijorament dels síntomes i periodos sense síntomes o remissió.

Els síntomes són molt variables, segons l’extensió de la malaltia i la gravetat de l’activitat inflamatòria. Els més freqüents són:

Diarrea: El número de deposicions és major i el volum escàs, degut a l’inflamació del recte. Quan l’afectació del recte és intensa, se defeca chicotetes cantitats de sanc roja fresca i moc, que se denomina “esput rectal”. Quan l’afectació és més extensa, les deposicions s’acompanyen de sanc fosca, moc i pus.
Dolor abdominal: no és un síntoma típic de colitis ulcerosa. Pot estar present en casos més greus i extensos; sol ser un dolor en zona central abdominal o inferior, que millora en les deposicions.
Rectorràgia: presència de sanc en la femta; característic de la colitis ulcerosa (la sanc roja sol indicar afectació baixa, rectal; la fosca, afectació de còlon esquerre o trams superiors.
Febra: En cas d’un brot moderat o greu, pel procés inflamatori generalisat.
Anèmia: conseqüència de la rectorràgia, se manifesta per malestar general, cansanci, fatiga, irritabilitat i palidea en la pell.
Fatiga: alguns pacients poden tindre sensació de cansanci excessiu, que pot relacionar-se en vàries causes: la malaltia mateixa (anèmia, brot…), dèficits nutricionals, alteració de la sòn, o factors sicològics (por a la malaltia, no acceptació d’esta, estrés,…)
Pèrdua de pes: no és un síntoma molt freqüent, que pot deure’s al procés inflamatori i la pèrdua de nutrients per la mucosa colònica inflamada.
Alteracions sicològiques: la colitis ulcerosa no està associada a cap malaltia mental. Pero pel seu caràcter crònic i els seus síntomes, poden produir-se alteracions de l’estat emocional del pacient, que afecta a la seua autoestima i causant-li estrés.
Retart en el creiximent i maduració sexual en chiquets

¿PER QUÉ APAREIX UN BROT?

La majoria apareixen sense cap relació en una acció del pacient. Pero hi han factors que poden provocar reactivació de la patologia: deixar de prendre medicació, prendre antiinflamatoris, infeccions o estrés.

¿QUINS TRACTAMENTS HI HAN?

Hi han molts tractaments per a la colitis ulcerosa. Saber quin tipo de tractament és el millor per a cada pacient és un art, que requerix anys d’estudi i experiència. Donarem unes pinzellades molt bàsiques sobre estos.

SALICILATS

Bàsicament mesalazina, i també sulfasalazina. Són fàrmacs molt segurs, en molta experiència des de fa décades. Se poden donar per boca i per via rectal (molt efectius per esta última via degut a l’afectació rectal).

CORTICOIDES

N’hi han molts. Són molt segurs i molt efectius. Pero tenen efectes secundaris i no se recomanen a llarc determini. També n’hi han per via oral i via rectal.

IMMUNOSUPRESSORS

Són medicaments que baixen l’activitat defensiva del cos contra la mucosa intestinal. S’usen a llarc determini (anys). Se coneixen des de fa décades i se poden donar via oral o punchats.

BIOLÒGICS

Són medicacions més modernes, que s’usen des de l’any 2000. En els últims anys hi ha un boom en diversos fàrmacs nous, en efectivitat alta i cada u en unes característiques definides. Alguns s’administres per mig de goters, que se posen en l’hospital, atres se punchen en casa, i uns atres són per via oral. Cada pacient en té uns quants, que poden ser més apropiats per al seu cas, en alternatives.

¿Qué és el síndrome metabòlic?

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

El síndrome metabòlic és un conjunt de factors de risc que aumenten significativament la provabilitat de patir diverses malalties cardiovasculars i diabetis tipo 2 fonamentalment. En Espanya, el síndrome metabòlic afecta aproximadament al 31% de la població adulta. Cada dia se’n diagnostiquen 247 nous casos, lo que equival a 94.000 casos anuals.

Entre els factors de risc es troben l’obesitat abdominal, la pressió arterial elevada (la mal nomenada “tensió arterial”), nivells elevats de sucre en dejú, triglicèrits elevats i nivells baixos de colesterol HLD (el nomenat “colesterol bo”). Si una persona presenta 3 d’estos cinc factors de risc ya es considera que sofrix un síndrome metabòlic.

El sedentarisme, el consum de tabac i alcohol, l’estrés, l’insomni i la mala alimentació són hàbits erròneus que causen esta patologia. Estos hàbits són cada vegada més freqüents en la societat i lo que preocupa més encara, està present en molts chiquets que seran en un futur adults que podran patir infarts de miocardi, ictus o diabetis tipo 2.

A continuació, es mostren unes recomanacions per a evitar este tipo de patologies cardiovasculars:

Reduïx sucres i farines refinades com, per eixemple, el pa blanc.
Aumenta el consum de fibra menjant més verdures, llegums i cereals integrals.
Realisa cinc menjades diàries i no en abundant cantitat.
Realisa semanalment entre dos i tres hores de deport moderat (caminar ràpit, nadar, anar en bicicleta).
Combina l’anterior activitat en fer eixercicis de força muscular dos dies a la semana.
Elimina el consum de greixos saturats (llet no desnatada, carns grasses,pasticeria,etc.)
Dorm aproximadament entre sèt i nou hores
Evita el tabac i el consum d’alcohol

Estes recomanacions no són gens difícils i complir-les pot significar evitar malalties molt greus. En l’actualitat, vivim en una societat a on la dieta mediterrànea ha segut substituïda per aliments processats i de baixa calitat nutricional. Està en les nostres mans tornar als nostres orígens per a evitar els problemes metabòlics derivats d’uns hàbits incorrectes.

Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 2)

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Edu Vanacloig

Abans de continuar en el punt a on nos quedàrem el mes passat i seguir parlant sobre la regulació de les màquines de bobines m’agradaria fer un incís.

Si be és cert que vos diguí que fa anys no disposàvem de l’opció de tindre una màquina Pen sense fils com ara, la realitat és que el mecanisme que té una màquina Pen no deixa de ser una simple rotativa, pero en un disseny en un eix vertical. Havem de recordar que en les presons es feyen màquines rotatives en motors d’aparats elèctrics com el dels Walkman, i el primer Walkman per eixemple s’inventà en 1979.

Pero si nos remontem encara més arrere, el predecessor de la màquina de tatuar fon el bolígraf elèctric de Thomas Edison , patentat com a Stencil-Pens en 1876 en Nova Jersey. Originalment, fon pensat per a ser utilisat com un dispositiu duplicador, res que vore en el tatuage, pero en 1891 en Nova York, Samuel O’Reilly modificà la màquina d’Edison usant-la per a introduir tinta en la pell, i més tart patentà un sistema de tubo i agulla per a proporcionar un depòsit de tinta.

Si be la màquina d’O’Reilly es basava en la tecnologia rotativa de tatuages del dispositiu d’Edison, les màquines de tatuage de bobines utilisen electroimants. La primera màquina basada en esta tecnologia fon una màquina de bobina simple patentada per Thomas Riley, de Londres, tan sols vint dies més tart que O’Reilly solicitara la patent de la seua màquina rotatòria. Per a la seua màquina, Riley colocà un conjunt de timbre modificat en una caixa de llautó. La configuració moderna de dos bobines fon patentada per Alfred Charles South, també de Londres.

Pero no fon fins a 1978 que el tatuador alemà Manfred Kohrs presentà el primer disseny modern de màquina rotativa casi un sigle despuix. La seua màquina era de funcionalment similar a la d’O’Reilly, llevat perque esta duya un motor elèctric de corrent contínua, en lloc d’imants electrificats, per a impulsar les agulles. Esta versió més prima i aerodinàmica es tornà més llaugera, silenciosa i portàtil, oferint als artistes major control, al mateix temps que garantisava que les mans de l’operador sofriren manco. Mentres que alguns artistes s’inclinaren per este resorgiment de la màquina rotativa, uns atres, en canvi, preferiren quedar-se en les seues màquines de bobina.

Yo recorde en els meus inicis haver vist algun tatuador usar una maquina rotativa, pero no era lo habitual, aquelles primeres màquines no tenien res que vore en lo actual, era un simple motor en una excèntrica de recorregut fix i calia usar-les en clip cord.

Perfectament podies anar a una convenció i vore a més de doscents tatuadors i cap d’ells estar usant una màquina rotativa, encara que, provablement, més d’u en tinguera alguna en el seu poder, perque a tots els tatuadors nos agrada provar màquines diferents, la realitat és que el rendiment que donaven no valia la pena en comparació en el de les màquines de bobina, per no poder-se regular.

Encara estàvem llunt de tots els models de rotatives que han anat sorgint a lo llarc dels anys en diversos mecanismes de regulació.

Manfred Kohrs 1978 - Rotary tattoo machine — Manfred Kohrs 1978 – Rotary tattoo machine

La meua primera màquina rotativa fon una Stealth. Esta màquina ya tenia un concepte més modern, incorporava una biela en l’excèntrica que accionava un martell, provocant un moviment vertical avall, més similar al d’una màquina de bobines.

Encara que no tenia la possibilitat de cap tipo de regulació, esta tecnologia evitava moltes vibracions del sistema tradicional en una única excèntrica, ya que, com que disponia del martell, podies tindre un moviment moltíssim més estable.

Fins ad eixe moment l’única possibilitat de regulació que tenies en una màquina rotativa era el stroke que tenia la màquina, encara no havien inventat o per lo manco comercialisat strokes regulables. En este model concretament lo que et venien era un kit de tres bieles en diferents strokes, que havies de desmontar i montar prèviament, segons per a lo que la volgueres usar: per a llínea, per a color o per a fer ombres.

Durant la primera década del 2000, fon quan escomençaren a proliferar tota classe de màquines rotatives, encara que, com hem explicat més amunt, provablement el primer model de màquina de tatuar tinguera un sistema similar al de les rotatives actuals, puix no és fins ad esta época que mamprengueren a posar-se més de moda.

Dels diferents tipos de màquines rotatives, ya parlarem més avant, encara tenim pendent explicar-vos les calibracions de les màquines de bobines, aixina que no et pergues la pròxima edició d’este bolletí.

La llibreria valenciana: “Efemèrides i curiositats valencianes”, d’Antoni Ruiz Negre

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Efemèrides i curiositats valencianes
Autor/a: Antoni Ruiz Negre
Editorial: Edicions Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2014
Nº de pàgines: 343

El passat any 2023, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana otorgà el VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana a Antoni Ruiz Negre, u dels més reconeguts autors valencians. Es tracta d’un escritor versàtil i prolífic, que conta en una extensa obra, tant en valencià com en castellà, i que comprén des de l’artícul periodístic i la narrativa dels seus inicis fins a les traduccions de texts clàssics, els guions radiofònics, les obres lexicogràfiques o el vora un centenar d’obres de teatre, representades en escenaris de tot el món i traduïdes a diferents llengües.

Antoni Ruiz Negre és membre de la Secció de Llengua de la RACV, autor del Diccionari de sinònims, idees afins i contraris i de Efemèrides i curiositats valencianes. L’obra de la que parlem hui no és un llibre d’autor, tal com nos explica Ruiz Negre en el preàmbul, puix res del seu contengut està tret de la seua imaginació, sino que és fruit de la seua incansable capacitat de treball i del seu estudi sobre Valéncia i la seua singularitat.

En les seues pàgines, Antoni Ruiz Negre nos oferix una recopilació d’alguns dels fets ocorreguts a lo llarc de la nostra història, protagonisats per valencians de naiximent o d’adopció, o be per foràneus en terres valencianes. Un recull seleccionat d’efemèrides i curiositats nostres, recopilades per l’autor a lo llarc d’anys i que té per finalitat l’entreteniment del llector curiós, que fruirà de la seua llectura tant com el bo de Ruiz Negre de la seua recopilació. I és que tal dia com hui, 21 d’abril, encara que de l’any 1383, l’infant Don Martín, fill de Pere IV d’Aragó, fundà la Cartoixa de Valldecrist, en la qual, anys més tart, prengué l’hàbit cartoixà fra Bonifaci Ferrer, autor de la traducció de la primera Bíblia impresa en llengua valenciana.

Cacherulos i la Semana Santa Marinera en el Cabanyal-Canyamelar

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

Passejant Valéncia en este mes d’abril nos acostarem a un dels barris que componen els poblats marítims, el Cabanyal-Canyameral, que junt en el barri del Grau, fan la Semana Santa Marinera. Nos centràrem a soles en el barri del Cabanyal-Canyamelar, un barri llimitat per la plaja que du el nom del barri, i la plaja de Les Arenes, la avenguda dels Tarongers, carrer de Lluís Peixó, carrer Marí Blas de Lezo, carrer del Serrador, carrer Francesc Cubells, carrer Dr. Marc Sopena fins a la plaja de Les Arenes.

Se pot dir que és un barri en carrers prou paralels, en cases molt singulars que fan que este barri siga diferent, i li done la seua identitat ben diferenciada a lo que fins ara hem vist en la Valéncia central.

La característica principal de les cases del Cabanyal-Canyamelar són les seues fronteres, moltes d’elles en vistosos colors combinant el ferro, la fusta i elements decoratius, i unes quantes més que estan entaulellades de dalt a baix, en dibuixos geomètrics o florals, i combinant la fusta i el ferro.

En el carrer del Rosari tenim el museu de la Semana Santa Marinera, el de l’arròs al costat, el Teatre El Musical i la parròquia de la Mare de Deu del Rosari.

Parròquia de la Mare de Deu del Rosari — Crist Redentor – Sant Rafael

En quant a parròquies, estan també la del Crist Redentor-Sant Rafael, parròquia Nostra Senyora de la Bona Guia, parròquia dels Àngels i parròquia de Sant Vicent Ferrer, més les confraries i les cases de molts confrares, i en el barri del Grau la parròquia de Santa Maria de la Mar, que junt en el museu custodien les imàgens.

Normalment, el Dumenge de Rams per la vesprada ix en processó cada confraria a la casa del confrare per a adornar els altars, a on podrem contemplar la nit del Dijous Sant al Divendres Sant les capelles preparades en molt de carinyo.

Més avant i pujant casi al carrer del Serrador tenim el mercat del Cabanyal, bulliciós, ple de parades de fruita i verdura fresca, de carn, formages, companages…, i com no, també la zona del peix.

En arribar la Semana Santa, este barri, junt en el barri del Grau, bull de fervor, de fe i de passió; en que les processons acompanyaran en banda de musica esta tradició centenària, en els barris dels poblats marítims.

Divendres Sant a les huit del matí, i a vora mar, se fan unes oracions pels que moriren en la mar clavant la creu en l’arena.

Una nit especial és la nit de la trencada dels perols, la nit del dissabte al Dumenge de Resurrecció, en que que no a soles se tocaran els perols a modo de tambor, també poden tirar-te aigua des dels balcons.

El Dumenge de Resurrecció, en el carrer la Reina, tindrà lloc l’encontre del Senyor en la Mare de Deu. Flors, alegria i també focs artificials durà este dia de Resurrecció i ya comença la Pasqua, que arremataran estes festes en la nit del dilluns de Sant Vicent Ferrer, en la celebració en este barri i en la seua parròquia de la festa vicentina.

I en els dies de Pasqua tindrem que anar a vora mar a menjar-nos la mona, la llonganiça, i un ou bollit per esclafar-li ad algú en el front, empinar el cacherulo o contemplar els que empinen grans i chiquets.

En el barri cal destacar uns edificis emblemàtics, l’Hotel Balneari Les Arenes, i enfront, la casa de Demetri Ribes, la Casa dels Bous en l’avinguda Eugènia Vinyes, la llonja del peix, el passeig del carrer d’Otumba, a on s’aglutinen els restaurants, la u al costat de l’atre, en vistes a la mar. És preciós el barri, en molta oferta gastronòmica.

Podem arribar al barri, caminant, en autobús o en tren, ya que este barri té la seua estació de tren que enllaça en l’estació del Nort, i també en la bicicleta, patinet o inclús en coche particular, encara que per haver d’aparcar per a allí te costa vore’t negre.

Venècia d’hivern

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Antonio Moreno Martínez

Com a ents vius, totes les ciutats del món se mimetisen en els visitants que acodixen ad elles en unes expectatives que varien en l’edat, la personalitat del viajant i en aquelles experiències prèvies al moment de l’arribada. En este món globalisat s’ha perdut una miqueta eixa capacitat de sorprendre’s en uns viagers que, abans d’eixir de casa, portem en la maleta una ingent cantitat d’informació de guies i pàgines d’internet, i també d’una ciutat vixcuda, sense moure’s del sofà, gràcies a películes i llibres. De l’equilibri dinàmic entre lo esperat i lo trobat, dependrà l’èxit de l’aventura.

Fa tan sols unes poques semanes, passejàvem pels carrers d’una Venècia romàntica i avivada de turistes i de llum, en companyia d’una secretària americana que aplegava ad ella perseguint el seu ensomi. Pero la Venècia que espera trobar Jane Hudson amaga també una ciutat fosca i ombriua, que oculta, entre bruts i estrets carrers, i darrere d’uns alts murs i de fronteres descarcatades, secrets inconfessables. Secrets com els que Juliana Bordereau, la protagonista de Els papers d’Aspern (2018), oculta en el jardí interior de la casa en la que viu en companyia d’una neboda, aïllades del món; o com l’amor trencat despuix d’un divorç i que aflora viu de nou en l’instant del definitiu adeu en Anònim venecià (1979).

Al costat d’una Venècia de comedia romàntica made in Hollywood, ix al nostre encontre, si fem atenció, una ciutat elegant i en un toc decadent i un poc fòra de temps, teatral i operística, tràgica, que Visconti dibuixà, en sensibilitat de primer, en Senso (1955), i, uns anys més tart, en Mort en Venècia (1971).

En Senso, l’adúltera relació d’una madura dama italiana, Livia (Alida Valli), i un jove tinent austríac (Farley Granger), en la Venècia ocupada que s’alça contra l’invasor, s’inicia als nostres ulls en Il trovatore, en el Teatre de La Fenice. Com si la funció no s’haguera acabat, vorem als amants amagant-se del seu inevitable destí en una ciutat portuària. Si Senso, primera película en color del director italià Luchino Visconti, supongué un punt d’inflexió en l’obra del precursor del neorrealisme italià, Mort en Venècia deixarà al descobert la seua intimitat més personal. L’entrada del protagonista pel Gran Canal, a bordo d’un reiteratiu i llent vaporetto, mentres sentim l’adagietto de la Quinta de Mahler, ha passat a l’història del cine i a l’imaginari colectiu d’esta ciutat.

Gustav von Aschenbach (Dirk Bogarde), compositor alemà sumit en una crisis artística i personal, aplega a Venècia en l’esperança de recuperar-se; i tal volta de fugir d’ell mateix. En l’hotel a on s’hostaja, descobrix en Tadzio (Björn Andrésen), un andrògin adolescent polac de vacacions en la seua família (en Silvana Mangano de mare), l’ideal de la bellea i la joventut. Només vore’l se sent atret per ell d’una manera obsessiva i tota la seua activitat girarà a partir d’eixe moment en seguir-lo per les dependències de l’hotel, en la plaja, en els carrers d’una Venècia que amaga una epidèmia que s’estén.

Si temps arrere acompanyàvem a Katharine Hepburn en la busca del seu ensomi, ara seguirem a Tadzio en la passió d’un Aschenbach que enyora la perfecció de la bellea neta i lluminosa. Mort en Venècia, en un ritme pausat, notòriament contemplatiu, intimista, nos presenta eixa dualitat entre vellea i joventut en una ciutat amenaçada de mort. Venècia, el ritme pausat del film, la música i els personages formen un tot necessari i inseparable per a deixar-se atrapar per esta indiscutible obra mestra del director de Il Gattopardo (1963), Rocco i sos germans (1960) i L’inocent (1976).

En acabar de recórrer els llocs més emblemàtics i coneguts de la vostra Venècia, vos convide a viajar fins a l’illa del Lido, a on transcorre gran part de la película, i contemplar el bellíssim perfil de la ciutat, des de la llacuna. Agarrarem un vaporetto en la plaça de Sant Marc, al costat del Palau Ducal, molt prop del pont dels sospirs i a l’ombra de Il campanile. En unsminuts, continuant per la Granviale de Santa Maria Elisabetta, tot recte, aplegarem al mar. I a la dreta, reconeixerem l’Hotel des Bains, a on s’estagen els protagonistes.

Si en The tourist (2010) es deixaven voltar per l’incontrolat moviment del Gran Canal vist des de la finestra; i en Follies d’estiu (1955) vixquérem la llum de la llacuna a través del ulls de Jane; ara, en aguaitar a la plaja des de l’Hotel des Bains no podrem evitar buscar a Tadzio entre les casetes i parasols de suaus colors, mirant, curiós, cap amunt per a trobar-se en la mirada esquivosa del vell compositor, en un joc sotil i dolç.

En tota l’illa del Lido, es conserva encara un marcat regust moderniste, potser antic, o nou, si el comparem en el centre de Venècia, que du a la memòria tranquiles vesprades al sol a la vora de la mar; enyorances d’un sigle XIX que ací, de sobte, nos pareix molt més prop. Des de l’Hotel des Bains, caminarem fins al Grand Hotel Excelsior, escenari de la Mostra Internacional de Cine, i contemplarem els bells edificis de l’Hotel Ausonia Hungaria, la vila d’Otello, la d’Eva… edificis que nos parlen, en silenci, de l’esplendor d’esta plaja, que atrea a lo més selecte de la societat de principis del XX i en la que Mann, assidu client de l’Hotel des Bains, s’inspirà per a escriure la seua novela; una novela, una película i una ciutat que ara són també nostres.

Lo Rat Penat reprén les classes de Cant d’Estil Valencià en la mestra Victòria Sousa, “Victorieta”

Publicat el 2025-04-29 per javi

L’històrica entitat cultural Lo Rat Penat anuncia en gran ilusió el recomençament de les seues classes de Cant d’Estil Valencià a través de la seua Escola, que torna a obrir les seues portes en el compromís de mantindre viva una de les manifestacions més arraïlades de la nostra cultura popular.

Les classes seran impartides per la reconeguda “cantaora” Victòria Sousa Genovés, “Victorieta”, una de les grans veus del cant tradicional valencià, que compartirà la seua experiència i coneiximents en els nous alumnes.

L’acte de presentació tindrà lloc el dijous 8 de maig a les 18:30 hores en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat, situat en el carrer Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia ciutat. A partir d’eixa data, les classes s’impartiran tots els dijous de 18:30 a 20:30 hores.

Per a més informació i inscripcions, els interessats poden contactar en la secretaria de Lo Rat Penat tocant al 963 91 09 92 (de dilluns a divendres de 17 a 21 hores) o escrivint a secretaria@loratpenat.org

Vos animem a participar i a gojar tots junts d’esta part tan important del nostre patrimoni cultural.

Veredicte del Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer 2025

Publicat el 2025-04-25 per monica

CONCURS DE MILACRES DE SANT VICENT FERRER 2025

Organisat per LO RAT PENAT i la JUNTA CENTRAL VICENTINA, en el patrocini i la colaboració de l’EXCM. AJUNTAMENT DE VALÉNCIA, de l’EXCMA. DIPUTACIÓ DE VALÉNCIA, i de les entitats i persones que se nomenen.

PREMIS DE L’AJUNTAMENT DE VALÉNCIA
Primer premi	Dotat en	1.000 €		Quadro de Sant Vicent (original)	A l’Altar del: CARME
Segon premi	Dotat en	800 €		Quadro de Sant Vicent	A l’Altar de: RUSSAFA
Tercer premi	Dotat en	750 €		Quadro de Sant Vicent	A l’Altar del: TOSSAL
Quart premi	Dotat en	700 €		Quadro de Sant Vicent	A l’Altar del: PILAR
Quint premi	Dotat en	650 €		Quadro de Sant Vicent	A l’Altar de: CHIRIVELLA
Accèssits	Dotat en	600 €		Quadro de Sant Vicent	Als Altars de: RIBARROJA, PILA BAUTISMAL, MOCADORET, MERCAT, FESTA DELS CHIQUETS DEL CARRER DE SANT VICENT, LA CANYADA I LA MAR
PREMI DE L’ASSOCIACIÓ DE DAMES VICENTINES
			100 €	A cada Altar participant
PREMI DIARI “LAS PROVINCIAS”
			150 €	Al millor llibre original d’un milacre inèdit, concedit Ex Aequo, a:*VORA MAR* de *Rafael Manuel Collado i GimenoINÉS* d’Ampar Cabrera i Sanfélix**
PREMI DE LO RAT PENAT
			240 €	A la millor Direcció: Rosa Mª Roig Otero i Rebeca Henche Roig de l’Altar del Carme
PREMI “EXCM. SR. D. RAFAEL GÓMEZ-FERRER”
			200 €	Al millor adreç a l’Altar del: Carme
			100 €	Al 2º millor adreç a l’Altar del: Pilar
PREMI SUPERACIÓ DE “EROS RECIO I PEYRÓ”
			Diploma	Al millor actor o actriu en alguna discapacitat a: Néstor Doménech i Sempere de l’Altar del Tossal
PREMIS “CXXXV Regina dels Jocs Florals,María Chaqués Vöhringer”
			130 €	Al 1^er millor actor a: David Marco de l’Altar de Russafa
			100 €	Al 2^on millor actor a: Artai Ruiz i Moret de l’Altar de Chirivella
			70 €	Al 3^er millor actor a: Rodrigo Marco de l’Altar de Russafa
PREMIS “ENCARNA ALBARRACÍN”
*Albaes Indumentària Valenciana*
			130 €	A la 1ª millor actriu a: Carmela Pérez i Muñoz de l’Altar del Carme
			100 €	A la 2ª millor actriu a: Ana Gimeno de l’Altar de Russafa
			70 €	A la 3ª millor actriu a: Beatriz Martínez i Marin de l’Altar del Pilar
PREMIS “LO RAT PENAT”
			130 €	I Medalla Daurada al millor Sant Vicent a: Víctor Pradillo i Valor de l’Altar del Carme
			100 €	I Medalla Argentada al 2^on millor Sant Vicent a: Lluís Andreu de l’Altar de Russafa
			130 €	I Medalla Daurada a la millor pronunciació en llengua valenciana al chiquet David Marco de l’Altar de Russafa
			100 €	I Medalla Argentada a la 2ª millor pronunciació en llengua valenciana al chiquet: Gerart Hernandis i Carbonell de l’Altar del Carme
			130 €	I Medalla Daurada a la millor pronunciació en llengua valenciana a la chiqueta Raquel Lázaro i Martí de l’Altar del Mercat
			100 €	I Medalla Argentada a la 2ª millor pronunciació en llengua valenciana a la chiqueta Irene Liébana i Saurí de la Festa dels Chiquets del Carrer de Sant Vicent

==============

Valéncia, 25 d’abril de 2025

Els Delegats de Lo Rat Penat en la J.C.V.

Per a descarregar-te el veredicte en pdf en l’enllaç de baix

Acta Premis Milacres 2025

Lo Rat Penat llamenta profundament el decés del Papa Francesc

Publicat el 2025-04-21 per javi

Lo Rat Penat, entitat cultural dedicada a la defensa, promoció i dignificació de la llengua i cultura Valencianes, expressa el seu més sentit pésam pel decés de Sa Santitat el Papa Francesc, qui ha segut guia espiritual de l’Iglésia Catòlica i referent d’humanitat, humiltat i compromís en els més necessitats.

Durant el seu pontificat, el Papa Francesc ha impulsat una Iglésia més propenca al poble, més sensible als desafius del món modern i profundament compromesa en el diàlec, la justícia social i la fraternitat universal. El seu llegat quedarà com a testimoni d’un pastor entregat i fidel a l’Evangeli.

Des de Lo Rat Penat nos unim al dolor de tota la comunitat catòlica, especialment del poble valencià, i elevem les nostres oracions per l’etern descans de la seua ànima.

Que el seu eixemple continue inspirant als hòmens i dònes de bona voluntat en el camí de la pau, la veritat i l’amor.

Convocatòria del Concurs de les Creus de Maig 2025

Publicat el 2025-04-15 per javi

Se commemora enguany el Centenari del Concurs de les Creus de Maig. És en 1925 l’any en que se té constància de la celebració per part de l’Ajuntament de Valéncia, sent l’alcalde Lluís Oliag, de les festes de maig en l’activitat de La Creu de Maig, plantant-se creus i participant Lo Rat Penat en el certamen, sent el seu president Francesc Almarche. L’any 1926, segons consta en l’Almanac de Las Provincias, « en muchos edificios aparecieron hermosas cruces de flores, mereciendo ser premiadas en el concurso abierto por nuestro Ayuntamiento, las de Lo Rat Penat, Círculo de Bellas Artes, hotel Reina Victoria, parroquias de San Martín, San Bartolomé, San Estebán y San Valero… »

Despuix del paréntesis de la guerra civil, a partir de 1940, tornarien a instalar-se creus de maig i a poc a poc se va reviscolar la tradició, principalment per l’interés posat per Lo Rat Penat. En 1949 Lo Rat Penat se feu càrrec de manera definitiva del Concurs i aquell any el primer premi fon per a la falla Feliu Pizcueta- Ciril Amorós. A partir d’ahí i a la convocatòria de Lo Rat Penat començaren les falles a prendre part activa i concursar en la noble rivalitat que les caracterisa. En els anys 80 i 90 el concurs organisat en tot el carinyo per Lo Rat Penat s’afiançà en número de participants i en la calitat artística de les creus, en l’aument de premis i ajudes de l’Ajuntament i atres patrocinadors, i especialment per la dedicació del recordat poeta Pere Delmonte i Hurtado, que fon vicepresident de Lo Rat Penat i responsable del certamen durant molt anys. En l’última edició de 2024 participaren en el concurs un total de 85 creus.

En el recort i homenage a tots els que a lo llarc d’estos cent anys han mantés la festa de la Santa Creu, en el seu mensage cristià d’amor i fraternitat, plantant eixes bellíssimes creus de flor natural que en les nostres places i carrers nos recorden que la primavera ya està entre nosatres.

Com és costum i tradició, al voltant de la festivitat i de la celebració del Concurs de les Creus de Maig, el Grup de Danses de Lo Rat Penat plantarà la tradicional creu de flor en la frontera de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes i el mateix dia 3 de maig, dissabte, celebrarà les Danses de la Santa Creu. A les 22:30 h es cantaran els tradicionals “Mayos” i en acabant s’iniciaran les danses populars que eixiran de la sèu de Lo Rat Penat i discorreran pel carrer Trinquet de Cavallers fins a la plaça de Nàpols i Sicília.

Lo Rat Penat, ORGANISA i CONVOCA, en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i de l’Excma. Diputació de Valéncia el present Concurs de les Creus de Maig d’acort en les següents

BASES:

Podran concórrer ad ell qualsevol entitat cultural o comercial, Juntes de Festes, Comissions Falleres, Parròquies, Coleges, i també particulars que ho desigen, sempre i quan estiguen dins del terme municipal de Valéncia. L’inscripció deu fer-se per carta dirigida a la Secretaria de Lo Rat Penat, carrer Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, be per correu electrònic (e-mail: secretaria@loratpenat.org), correu postal o personalment (de 17 a 21 h.), fins a les 21 hores del dia 29 d’abril, dimarts, en el qual es tancarà el determini improrrogablement. En ella deu fer-se constar el punt del carrer o plaça en que s’alçarà la Creu, com també el nom del president, director o persona en cap que la represente, firmada i en el seu domicili i teléfon mòvil o persona de contacte a qui poder dirigir-se, i un correu electrònic si tingueren.

Les Creus, com és tradicional, han d’estar confeccionades en flor natural i fresca, si be podran usar-se com a complements ornamentals la flor seca, plantes, pedra rocosa, jocs d’aigua, llum o qualsevol atre efecte que ajude a la seua noblea en el seu conjunt, quedant descalificades, per tant, les fetes en paper de seda, plàstics o materials que imiten o substituïxquen a la flor, aixina com les que no estiguen instalades quan passe el Jurat, que serà a partir de les 08:30 hores del dia 3 de maig de 2025, dissabte, festivitat de l’Invenció de la Santa Creu. El Jurat tindrà en conte per a la seua valoració la quantitat i qualitat de la flor, les rarees de les espècies vegetals i florals, la composició cromàtica, la simbologia, els elements i la flora autòctona, la presència d’aigua i l’allumenació, els elements estructurals, el disseny, l’innovació, l’originalitat i, en general, tots aquells detalls que ajuden a realçar l’image de la Santa Creu.

Des de Lo Rat Penat volem colaborar i ajudar als participants en esta bellíssima tradició per lo que cada Creu inscrita i plantada tindrà una aportació de 200 €.

Segons la seua estima, el Jurat otorgarà els següents guardons:

SECCIÓ ESPECIAL

Ad esta Secció podran participar els monuments florals que superen els 3 m d’alçària i / o un presupost igual o superior de 500 €

PREMIS

Premi Extraordinari “Paco Domingo”:
Estandart, Diploma i 1.000 €

Primer Premi: Estandart, Diploma i 750 €
Segon Premi: Estandart, Diploma i 500 €
Tercer Premi: Estandart, Diploma i 300 €

SECCIÓ PRIMERA

Ad esta Secció podran participar els monuments florals que no superen els 3 m d’alçària i/o en un presupost inferior als 500 €.
Les creus inscrites en esta secció i que a juí del Jurat superen el presupost o alçària no tindran opció a premi.

PREMIS

Premi Extraordinari “Pere Delmonte”:
Estandart, Diploma i 700 €

Primer Premi: Estandart, Diploma i 500 €
Segon Premi: Estandart, Diploma i 300 €
Tercer Premi: Estandart, Diploma i 200 €

Totes les Creus inscrites i plantades en abdós seccións tindran una ajuda de 200 Euros.
Igualment totes les Creus inscrites i plantades en abdós seccións tindran Diploma de Lo Rat Penat.

Les Creus inscrites deuran de tindre, com a mínim, un valor igual o superior a la subvenció. Aquelles Creus que, pel seu tamany, exposició inadequada, tècnica i acabat deficient i mal estat del material vegetal-floral i que a juí del Jurat no reunixquen els mèrits suficients, seran descalificades, perdent el dret a premi i a l’ajuda. El Jurat estarà compost per un membre de Lo Rat Penat i un assessor tècnic de l’Universitat.

El veredicte del Jurat, serà inapelable i se donarà a conéixer pels mijos de comunicació i en la web de Lo Rat Penat (www.loratpenat.org). L’entrega dels premis s’anunciarà prèviament. En dit acte d’entrega de premis s’abonaran les ajudes a cada Creu inscrita, aixina com l’import dels premis, perdent el dret al cobrament les que no se personen eixe dia.

Lo Rat Penat prega, un any més, l’entrega de fotografies de les Creus (e-mail: secretaria@loratpenat.org) per a que en els seus archius se guarde memòria històrica de totes elles i els estudiosos puguen evaluar l’evolució de la festa.

Valéncia, abril de 2025

Emotiva velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors

Publicat el 2025-04-12 per javi

Valéncia, 12 d’abril. Ahir, l’Iglésia Parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia de Forn d’Alcedo albergà el tradicional acte poètic que Lo Rat Penat dedica cada any a la Mare de Deu dels Dolors, Patrona dels Poetes Valencians.

Enguany, l’acte tingué un caràcter especialment sentit en celebrar-se en Forn d’Alcedo, parròquia que acull temporalment als feligresos de La Torre, pedania durament afectada per la recent DANA. Durant la velada, es compartiren paraules de consol i testimoni, en un ambient de reflexió i germandat.

Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, en el seu parlament, declarà que “Mos impressiona com esteu superant el dol i refent les vostres vides, és eixemplar la vostra força i enterea, i encara que mai hem d’oblidar als que ya no estan entre nosatres, gràcies a Deu, tenim la Fe, que nos dona consol i calor maternal que trobem junt a la Verge dels Dolors, ella nos recorda el camí de patiment de Crist, un camí ple d’esperança en la redenció i que nos du a la pau i a la resurrecció”.

Recordant també que “Les poesies dels poetes valencians entorn a la Passió del Senyor i sa mare, la Verge Dolorosa, nos ajuden a trobar-nos en Maria i en la Passió, la Mort i la Resurrecció de Crist”.

L’alcaldesa pedànea de Forn d’Alcedo, Consuelo Tarazona, es va sumar al numerós públic assistent, arropant en la seua presència als veïns i poetes valencians que varen rendir homenage a la Verge dels Dolors en versos carregats de sentiment.

L’acte contà en la participació de l’Ilm. I Rvt. Sr. D. Álvaro Almenar Picallo, vicerrector de la Real Basílica de la Mare de Deu de Valéncia i canonge de la S.I. Catedral de Valéncia i pel Rvt. Sr. D. Salvador Pastor Abril, rector de les Parròquies de La Torre i de Forn d’Alcedo, que realisaren la salutació, apertura i glossa de la velada.

Ademés, com és tradició, l’acte fon presidit per la CXXXVII Regina dels Jocs Florals, Maria Garcia Vallcanera i la seua Cort d’Amor.

Des de Lo Rat Penat, volem agrair profundament a tots els assistents la seua presència i als poetes la seua entrega i sensibilitat en est event tan especial, aixina com al retor, Salvador Pastor Abril, per la seua colaboració i obrirnos als ratpenatistes la seua parròquia.

Archius anuals: 2025

Adeu al vell Mestalla

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

¿QUÉ ÉS LA COLITIS ULCEROSA?

TIPOS DE COLITIS ULCEROSA

¿QUINS SÓN ELS SÍNTOMES DE LA COLITIS ULCEROSA?

¿PER QUÉ APAREIX UN BROT?