Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35
L’associació cultural Lo Rat Penat, conjuntament en l’Associació Professional de Periodistes Valencians i en la colaboració de l’Ajuntament de Valéncia, ha celebrat el I Concurs de Bunyols Valencians, una iniciativa creada en l’objectiu de promoure i posar en valor l’elaboració artesanal dels bunyols tradicionals, una de les costums gastronòmiques més arraïlades en les llars valencianes i en les bunyoleries i churreries de la ciutat, especialment durant les festes de les Falles.
Esta primera edició del certamen ha contat en una gran participació d’establiments, destacant l’alt nivell, la qualitat i la professionalitat de les bunyoleries presentades. La competència ha segut molt elevada i el jurat ha destacat la fidelitat a les receptes tradicionals i el conte en l’elaboració artesanal dels bunyols.
El jurat del concurs, integrat per representants de Lo Rat Penat, de l’Associació Professional de Periodistes Valencians i per un professional del món de la gastronomia, ha realisat en el matí del 7 de març de 2026 les visites als establiments participants per a degustar i valorar els bunyols presentats, atenent a criteris com la calitat dels ingredients, la textura, la forma, la tonalitat, l’aroma, la presentació i el respecte a l’elaboració artesanal i a la tradició.
Davant del gran nivell dels participants, el veredicte ha segut molt renyit i ajustat, sent especialment difícil per al jurat la decisió final dels guardons.
Despuix de la corresponent delliberació, el jurat ha determinat el següent veredicte en la categoria de Bunyol Tradicional:
Primer premi– Estandart commemoratiu i 300 euros
Los Buñuelos de Mary – Estudillo Henares SL (Mary Henares) Restaurante El Origen – Aldaya.
Segon premi – Estandart commemoratiu i 200 euros
L’Art del Sucre Sánchez Zaragozá (José Mª Vaca Sánchez) Valéncia.
Tercer premi – Estandart commemoratiu i 100 euros
Buñolería El Contraste (Mariano Catalán Blasco) Russafa – Valéncia.
Tal com establixen les bases del concurs, tots els participants que hagen complit els requisits rebran també el corresponent diploma acreditatiu de participació.
L’acte oficial d’entrega dels premis i diplomes tindrà lloc el pròxim 11 de març de 2026 a les 19:00 hores en la sèu de Lo Rat Penat (carrer Trinquet de Cavallers, 9 – Valéncia), en el Saló Constantí Llombart.
En esta primera edició del concurs, Lo Rat Penat reafirma el seu compromís en la defensa, promoció i difusió de les tradicions, la llengua i la cultura valencianes, donant reconeiximent al treball de les bunyoleries i establiments que mantenen viva l’autèntica elaboració artesanal d’u dels dolços més representatius de les Falles.
Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat convoca el tradicional Concurs de Llibrets de Falla fent l’anual crida a les Comissions Falleres i als nostres poetes per a participar en este certamen a on l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d’esta part fonamental de la llengua i cultura valencianes i de la nostra Festa més universal.
Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles. La UNESCO ha declarat a la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, i entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.
Des de Lo Rat Penat volem expressar-vos el nostre agraïment per la massiva participació en el Concurs de Llibrets de Falla. Enguany s’ha tornat a conseguir un nou èxit de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 306 llibrets per a competir en les diverses seccions del certamen.
Este centenari concurs, en que es repartiran un total de 245 premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Albaes Indumentària Tradicional, Actualidad Fallera, Camping Les Palmeres, Siglo XVIII Valencia, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Delmonte, Família Alapont i Família Ramon-García i Família Alandes-Casa.
I ya estem acabant el segon dels mesos de l’any 2026. Febrer ha escomençat en molta llum al celebrar el dia 2 la festa religiosa de la Candelària, encenent les tradicionals caneletes que nos entreguen a l’entrar en l’iglésia abans de celebrar la llitúrgica. Al sendemà la celebració de la festivitat de Sant Blai “Gloriós”, patró d’algunes localitats en la Comunitat en les que celebren festes en el seu honor com Sax en Alacant, Begís i Salzadella en Castelló i Albal, Benaguasil i Torrent en Valéncia, entre atres. I acabant el mes, el dia 22, la tradicional Crida des de les Torres de Serrans, a on les falleres majors de Valéncia en el tradicional crit de: ¡Ya estem en falles”, obriran les portes a la festa més internacional.
No obstant, encara que s’haja anat a arreplegar les caneletes o acodir a posar-se l’oli beneït en la gola per a que Sant Bali nos la cuide, sempre nos queda temps per a afrontar els compromisos adquirits i preparar els artículs corresponents ad este segon mes.
De tots ells els alvancem un chicotet extracte.
*Antonio Moreno:
En la temàtica: Ciutats de cine
¿Quí no ha vist, encara que només siga una volta, la película Pretty Woman (1990), l’icònica comèdia romàntica dels noranta protagonisada per Julia Roberts i Richard Gere? Hui vos proponc adinsar-nos en un atre conte de fades i passejar pels carrers de la ciutat més cinematogràfica del món. ¿Preparats?
Artícul: “Els Àngels, una pretty city de película”.
*Amparo Soriano:
En la temàtica: Turisme: Passejant pels barris de Valéncia.
Passegem per Campanar, antic poble, hui convertit en barri, de l’Horta Nort, a on trobarem tradicions festes i mercats especialment el mercat de la carchofa, en la seua fira del mes de març, també en març tenim les Falles i com no, la seua monumental falla l’Antiga de Campanar.
Artícul: “El barri de l’antic Campanar”.
*Lucas Grao:
En la temàtica: Biblioteca Valenciana..
Fugint dels coneguts edificis emblemàtics i dels típics recorreguts turístics. Una Valéncia diferent nos sumergix en una pintoresca i desconeguda ciutat, a soles visible pels ulls curiosos de la fotógrafa Débora Tomás. Una visió artística, contemporànea i fresca de Valéncia, que s’engrandix en els texts de dos originals autors, com són Gonzalo Monfort i Carlos Moregó.
Artícul: “Una Valéncia diferent”.
*Edu Vanacloig
En la temàtica de “Art corporal”
Prepara’t que escomença el mareig, si pensaves que era difícil elegir un mòvil Xiaomi per la cantitat de models que tenen en la seua gama, és perque no has intentat fer una encomanda d’agulles en ta vida.
Llevat que estigues dispost a tindre un almagasén més gran que el d’Amazon i a gastar-te més diners en agulles que Popeye en espinacs, vas a tindre que fer la teua pròpia selecció i tindre una chicoteta varietat d’agulles en les que poder fer tot tipo de treballs, o a lo manco que siga suficient per als estils que sols fer.
Artícul: “Quan tatuar era un treball d’artesania, capítul 8”.
En la temàtica de Medicina i Salut:
*Mª Ángeles Viñas:
Fa poquets dies llegíem en els diaris que la OMS ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de pallola. Podem quedar-nos en que és un titular més, pero no. La vacunació correcta de la població és essencial per a mantindre una salut pública de calitat. Aquelles malalties de les que casi ya no sentíem parlar, poden tornar a la nostra societat pel simple fet d’una vacunació deficient.
Artícul: “Les vacunes i la salut pública”.
*El mege del fege:
Pòlip és qualsevol tumor o creiximent que es proyecta a partir de la mucosa, en este cas del còlon. També hi han pòlips en foses nassals, cordes vocals, estòmec o unes atres mucoses.Els pòlips del còlon poden ser no neoplàsics, és dir, que no es fan roïns, com els hiperplàsics o els inflamatoris, que casi mai requerixen control; i pòlips neoplàsics, que són els adenomes, lesions premalignes, en capacitat per a transformar-se en càncer de còlon, sent el risc de transformació depenent del tamany i tipo d’adenoma.
Artícul: ¿Per qué tinc pòlips en el còlon?
*Chemi Martínez:
En la temàtica de: Deports
Chemi nos parla de Daniel Miñana, naixcut en Valéncia, és un clar eixemple de cóm la determinació pot reconvertir adversitats en èxits deportius. Amputat de la cama esquerra despuix d’un greu atropell en 2004, Miñana passà per un llarc procés de recuperació física i emocional abans de tornar a trobar el seu lloc sobre una taula de “snowboard”.
Artícul: “Daniel Miñana, superació i perseverància”.
*Emilio Alonso:
En la temàtica: Dret i unes atres curiositats:
¿És lícit exigir que es cedixquen llibertats individuals, com el dret a l’intimitat, en benefici de la seguritat? És un debat clàssic en l’àmbit jurídic i polític que, davant els alvanços tecnològics, aplega inclús fins a l’àmbit domèstic. El cas (verídic) de “l’espillera indiscreta” és un bon eixemple.
Artícul: “L’espillera indiscreta”.
*Jorge García Higuera:
En la temàtica: Política, infraestructures.
No és de rebut que el Valéncia C.F. se gaste 10 millons d’euros en hivern en fichages i la mateixa cantitat en el mercat d’estiu, quan se podria haver gastat directament els 20 que s’ha gastat enguany en tota la temporada en el mercat d’estiu sense tindre que desembojacar res en hivern i millor repartits, havent mantengut peces importants en propietat com Enzo Barrenechea i Umar Sadiq des del principi de la temporada.
Artícul: “El Mercat de Fichages del Valéncia C.F., ¿un encert o lo mateix de tots elsanys?”
*Mª José Julio:
En la temàtica: Events i activitats:
De nou i aplegant al final d’este bolletí, Mª José el remata en la relació de tots i cada u dels events que en este mes Lo Rat Penat ha celebrat en la seua sèu o be ha fet acte de presència. Fins ací tot el contengut del nostre bolletí. Esperem que passen bons moments llegint-lo i nos tornarem a encontrar el pròxim mes, en passar falles.
Resum de les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.El president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals presents en l’exaltació de la Fallera Major de Valéncia 2026. Com és costum, l’entitat l’obsequià en una reproducció de la Real Senyera.
Exaltació de la Fallera Major de Valéncia
El cartell anunciador de la Semana Santa Marinera de Valéncia 2026 se presentà el dia 2 de febrer en el Mercat del Grau, acte al que assistí el president de Lo Rat Penat.
Cartell anunciador de la Semana Santa Marinera 2026
El mateix dia 2, en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, es presentà el llibre escrit per Joan Romero i Moya, titulat Pere Belmonte i Hurtado. Poeta valencià, i se li feu un homenage a tan notable figura de la cultura valenciana, intervenint en l’acte Òscar Rueda, vicepresident de Lo Rat Penat, que s’encarregà de la presentació de l’obra.
Portada del llibre sobre la figura de Pere Belmonte i HurtadoPlaca en recort del homenage
La Ret d’Estudis Valencians, naixcuda en la pandèmia com un punt d’encontre d’investigadors de l’història, la llengua i el patrimoni cultural valencià, continuant en el seu proyecte de que no caiguen en l’oblit figures valioses de la cultura valenciana dels sigle XIX i XX, ha publicat, en colaboració en l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA), el llibre Semblança de la vida i obra de Rafael Villar, poeta i escritor, que es presentà en la sèu de Lo Rat Penat el dia 5 de febrer, acte que fon també homenage al coordinador de l’obra, Joan Sancho, que va faltar enguany passat.
Les JoventutsRatpenatistes viajaren a Brusseles per a entregar en el Parlament Europeu un informe en defensa de la singularitat de la llengua valenciana, a fi que els representants polítics valencians es posicionen al respecte.
Les Joventuts Ratpenatistes en el Parlament Europeu
L’Ateneu Mercantil de Valéncia celebrà el dia 6 de febrer l’exaltació de la seua Reina per a 2026, acte al que acodí el president de Lo Rat Penat.
El Trinquet de Pelayo fon l’escenari, el dia 6 de febrer, de la presentació del Llibret 2026 de la Falla Francesc Climent-Uruguai (Marqués de Bellet), dedicat a la pilota valenciana, acte al que assistí el vicepresident de Lo Rat Penat.
Fon el president de Lo Rat Penat el mantenedor en l’exaltació de les falleres major i major infantil de la Falla Faro Mar de Cullera, mentres que el vicepresident de l’entitat ho fon en la proclamació de les reines de la Casa de la Comunitat Valenciana en Saragossa.
Exaltació de la fallera major de la Falla Faro Mar de CulleraProclamació de les reines de la Casa de la Comunitat Valenciana en Saragossa
El dia 7 de febrer tingué lloc el Primer Encontre de Festes i Tradicions de la Ciutat de Valéncia, organisat per la revista EOS en colaboració en l’Ajuntament de Valéncia, com a homenage a José Luis Lliso Ruiz, mort recentment, gran enamorat de Valéncia, de lo valencià i, per damunt de tot, del patrimoni historicoartístic. Est encontre va contar en la presidència honorífica la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i una destacada intervenció del president de Lo Rat Penat.
El president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals en el Primer Encontre de Festes i Tradicions de la Ciutat de Valéncia
El president de Lo Rat Penat fon u dels portadors del Santíssim Crist del Salvador, patró del barri del Cabanyal de Valéncia, que va ser dut en processó, el matí del dumenge dia 8 de febrer, pel centre del Cap i Casal.
El president de Lo Rat Penat portant al Crist del Salvador del Cabanyal
El dia 11 de febrer estigué present Lo Rat Penat, representada pel seu vicepresident, en la XI Gala del Premi de les Arts Vicente Monfort, que celebra la Falla Albereda-Avinguda de França, i que va recaure en l’actriu i comunicadora alacantina Vanesa Romero.
Participà el president de Lo Rat Penat en la Tertúlia Taurina “Parlant de bous en … Vicente Ruiz, El Soro”, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, el dia 12 de febrer.
Representant a Lo Rat Penat assistí el president de l’entitat al nomenament de la Clavariesa Major 2026 de l’Altar del Carrer de la Mar, en l’iglésia de Sant Joan de l’Hospital, el dia 13 de febrer.
El president de Lo Rat Penat assistí a l’exposició “Manuel Benedito. El pintor i els models”, dedicada al pintor valencià en motiu del 150 aniversari del seu naiximent, i organisada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i l’Ajuntament de Valéncia. L’obra està exposta en el Museu de la Ciutat i Lo Rat Penat organisarà grups de visites per a socis i amics de l’entitat, i anima als interessats a descobrir-la.
Acompanyant a la Confraria de la Mare de Deudel Carme estigué Lo Rat Penat en la benedicció de la capella de la verge en la Parròquia de Santa Maria del Mar de Valéncia, el dumenge dia 15 de febrer.
Lo Rat Penat ha rebut de l’Agrupació de Falles de la Gran Via la Farola Honorífica 2026, màxima distinció que otorga l’agrupació, que li fon entregada el dia 15 de febrer en l’Hotel Melià Corts de Valéncia.
La Germandat de la Coronació d’Espines del Nostre Senyor Jesucrist, de la Semana Santa Marinera de Valéncia, ha nomenat al president de Lo Rat Penat Clavari d’Honor 2026, títul que li fon entregat el dia 15 de febrer en la Parròquia de Ntra. Senyora dels Àngels del Cabanyal.
En motiu del dècim aniversari de la declaració de la festa de Falles com a Patrimoni de l’Humanitat, se celebrà el dia 16 de febrer en la sèu de Lo Rat Penat un coloqui baix el títul “¿Hem guanyat en alguna cosa?”, organisat per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i el Casal Bernat i Baldoví, moderat per Òscar Rueda, president del Casal Bernat i Baldoví i vicepresident de Lo Rat Penat.
El dia 17 de febrer, en l’Ilustre Colege de Meges de Valéncia, se presentà el Vocabulari mèdic valencià, publicació editada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, elaborat per un grup de meges valencians de distintes especialitats i coordinat pel Dr. Pau Giner Bayarri, membre de la Junta Directiva de Lo Rat Penat.
Cartell anunci presentació del “Vocabulari Mèdic Valencià”Acte de presentació del vocabulari mèdic
Conferència i Concert de piano en la sèu de Lo Rat Penat el dia 24 de febrer, en l’intercanvi cultural organisat per l’entitat i l’Associació de Desenroll d’Art i Cultura i el Nou Camí de la Seda en ocasió de l’Any Nou Chinenc del Cavall.
Una volta més, i per a vergonya de tots els valencianistes, Meriton ha tornat a firmar un mercat de fichages absolutament mediocre i indigne en lo que comporta l’història de l’entitat deportiva més important del Regne de Valéncia per història, massa social i títuls, com és el Valéncia C.F. Des de 2019, el màxim accioniste del club de Mestalla decidí trencar en l’estructura deportiva que tants èxits deportius estava donant, que era la conformada per Mateu Alemany, com a director general; Pablo Longoria, com a director deportiu; i Marcelino García Toral, com a entrenador, els quals sempre mantingueren a l’equip jugant la Champions League i conseguiren accedir a unes semifinals d’Europa League (antiga Copa de la UEFA) i conseguiren conquistar l’últim títul que el club de Mestalla té en les seues vitrines, la copa de S.M. el Rei de 2019, conquistada en una final frenètica en l’estadi Benito Villamarín de Sevilla front al FC Barcelona de Lionel Messi.
Mateu Alemany en 2019
Mamprengam, primer de tot, per la primera part de l’història. El primer fichage en el que Ron Gourlay nos sorprén és l’argentí i campeó del món Guido Rodríguez, jugador del West Ham d’Anglaterra. L’argentí té 31 anys, i no serà un servidor qui critique el seu fichage per l’edat, donat que en posicions defensives —i eixe és el cas de Guido, un migcampiste defensiu clar— se valora molt el físic, pero també la veterania, i és menester recordar que els jugadors veterans en posicions defensives, al Valéncia C.F. històric de 1999 a 2004 que guanyà títuls fichats per la Secretaria Tècnica de Javier Subirats nomenada per Paco Roig, li donaren moltes prestacions i moltes alegries, com foren els casos d’Amedeo Carboni, Jocelyn Angloma, Miroslav Djukic, Roberto Fabián Ayala, Mauricio Pellegrino o Luis Milla. La calitat i treta de baló de Guido des de darrere està clara, per lo que eixe no és el problema en este fichage. El problema és la misèria que mostra el club, només fichant-lo en un contracte de 6 mesos i que, damunt, l’entrenador i un dels principals responsables de la situació que en la taula classificatòria travessa el Valéncia, Carlos Corberán, no l’està utilisant, de moment, des de l’inici per a res.
Guido Rodríguez, nou fichage del Valéncia C.F.
Pero la desfeta duta a terme per Corberán no acaba ahí. No usar a Umar Sadiq des de l’inici en els partits fòra de casa és un atre atentat contra les possibilitats del Valéncia d’aspirar ad alguna cosa més que salvar la categoria, lo qual només de pensar-ho és totalment indigne en l’història del club. Pero és la realitat que té el Valéncia, no a soles des de Meriton, sino que ya en l’época de Manuel Llorente, u dels principals responsables de la destrossa del club, només feu que baixar el nivell de la plantilla substituint a la columna de la selecció espanyola campeona del món —els recordats per tots Villa, Silva, Mata, Albiol, Marchena, Pablo Hernández i Joaquín— i vendre’ls a preu de saldo per a incorporar a mijanies com foren tots aquells fichages de Braulio Vázquez, que eren incapaços de plantar-los cara als grans, veja’s el Real Madrit i el F.C. Barcelona, i que feren puntuacions vergonyoses com, en una temporada, acabar tercer de la Lliga, pero en números en 2ª volta de descens, o ser sempre golejats en partits directes contra els grans i acabar les temporades a 30 punts del campeó d’eix any.
Foto d’Umar Sadiq, tornant de nou al club de Mestalla
Per a finalisar, només podem dir que esperem que la dupla Sadiq i Ramazani done més alegries que la d’Hugo Duro i Diego López, puix no ha demostrat res de res. Ademés de lo anteriorment expost, també tenim que l’ínclit Corberán ha desaprofitat la possibilitat de fichar en este mercat d’hivern a un lateral dret que marque diferències, puix el cas és que, des de fa a montó d’anys, el Valéncia no té un lateral dret en condicions que sàpia defendre ni que convertixca eixa banda dreta en defensa en un colador i un corredor per als rivals, donant-los oportunitat per a que creen perill en la nostra porteria. Això és lo que no pot ser. Ya va sent hora de corregir l’anomalia de tindre a Dimitri Foulquier, el pijor jugador de la Lliga, per eixa banda, lo mateix que Thierry Rendall, que des de que en 2019 fon fichat per 16 millons d’euros, no ha demostrat absolutament en res valdre lo que s’ha pagat per ell.
Madrit, any 2020. Fermina i Adolfo senten un clic quan òbrin la porta de casa. Se giren cara a la porta del veí, enfrontada a penes a metro i mig de la seua, i descobrixen que s’ha instalat una espillera electrònica. Prenen nota del model i investiguen. El dispositiu no complix només una funció de visor, sino que detecta automàticament el moviment, se pot configurar per a prendre una foto i enviar una alerta al teléfon, o escomençar a gravar vídeo quan se detecta moviment, té una vista de 180 graus, visió nocturna infrarroja, parla directament en qui està en la porta, conexió wifi per a transmetre vídeo i almagasenage en el núvol.
Adolfo parla en el seu veí: “És per seguritat i, ademés, rebem molts paquets i en este sistema podem atendre al repartidor —li respon—¿que si pot gravar? Sí clar, pero no es preocupe, no anem a fer-ho”. A Fermina i Augusto no els agrada l’idea. Decidixen parlar en un advocat i, finalment, interponen una demanda contra el seu veí per intromissió del dret a l’intimitat personal i familiar, exigint la retirada de l’espillera i una indemnisació de 1.550 € a cada u.
El juí
Els demandants alegaren que l’instalació no tenia justificació de seguritat, sino de comoditat, ya que no existixen antecedents de delictes o incidències en l’edifici ni situacions d’inseguritat. El dispositiu s’activava davant qualsevol moviment, podent accedir a imàgens de l’interior de les seues vivendes i del trànsit en la zona comuna. I, ademés, que no existien garanties sobre l’accés, control i custòdia de les imàgens gravades, vulnerant la normativa de protecció de senyes i l’intimitat de tercers.
Els propietaris de l’espillera electrònica defengueren que el dispositiu no gravava permanentment, i en tot cas funcionava com una espillera millorada. No tenia la finalitat d’invadir l’intimitat de ningú, sino simplement servir per a comprovar si es rebien paquets o notificacions. Ademés, l’us de la càmara estava llimitat a la seua vivenda i, per tant, no constituïa intromissió en la vida privada dels veïns.
El Jujat d’Instància de Madrit donà la raó als demandants i ordenà retirar l’espillera. Els demandats apelaren a l’Audiència Provincial de Madrit, que confirmà la sentència. Finalment, els propietaris de l’espillera, convençuts de que duyen raó, decidiren acodir al Tribunal Suprem.
¿Se deuen cedir llibertats a canvi de seguritat?
La sentència
La resolució del Tribunal Suprem (juliol de 2025) confirma les sentències anteriors, recolzant-se en els següents fonaments jurídics clau:
Reconeiximent del dret a l’intimitat personal i familiar com un dret fonamental protegit per la Constitució espanyola i per la Llei Orgànica 1/1982 ―protecció civil del dret a l’honor, a l’intimitat personal i familiar i a la pròpia image―. Este dret implica que ningú pot vore’s expost a intromissions en la seua vida privada o familiar sense una causa llegítima i proporcional.
Juí de proporcionalitat: ¿Respon l’instalació de l’espillera electrònica a una necessitat llegítima de seguritat, i és proporcionada l’intromissió en l’intimitat respecte al propòsit perseguit? El Tribunal conclogué que no existia una situació d’inseguritat objectiva que justificara la mida, ya que l’edifici contava en vigilància de consergeria i es trobava en un recint tancat. La finalitat alegada, controlar si es rebien paquets, no justifica per sí sola una afectació tan rellevant del dret a l’intimitat.
L’absència de mecanismes per a llimitar l’accés o l’us de les imàgens captades agrava l’intromissió: no n’hi havia prou en que el dispositiu tinguera només potencial de gravació, i que en realitat no s’usara per ad este fi: lo rellevant és que caria de garanties de control i custòdia d’eixes senyes.
El Tribunal Suprem es basa en precedents sobre protecció de l’intimitat i videovigilància ya gastades per les seues pròpies sales, reafirmant la llínea de jurisprudència segons la qual el dret a l’intimitat no pot ser ignorat per dispositius tecnològics que, encara que útils, no estiguen adequadament justificats
Se deu informar de les zones videovigilades
Conclusió
La decisió aborda un conflicte aparentment intrascendent —l’instalació d’un dispositiu de videovigilància en l’espillera d’una porta—, pero les implicacions de la resolució excedixen lo anecdòtic: entra de ple en cóm cal compatibilisar la llibertat dels propietaris per a protegir la seua seguritat en el dret fonamental a l’intimitat i a la pròpia image dels veïns. El cas és extrapolable a atres situacions de videovigilància, com ara comunitats de propietaris, aparcaments, comerços…
És cert, com senyala la sentència, que el dret a l’intimitat no és absolut i pot cedir front a la protecció de bens jurídics com la seguritat, pero sempre que es complixquen les garanties llegals i de proporcionalitat.
En Espanya, la normativa de protecció de senyes i la jurisprudència exigixen que no es capten imàgens de l’interior de vivendes confrontades sense consentiment exprés o sense una causa llegal que ho justifique. També les regles de videovigilància de l’Agència Espanyola de Protecció de Senyes senyalen que les càmares en comunitats de propietaris no deuen captar vivendes ni espais privats aliens, ademés de que l’instalació deu informar-se adequadament.
En vivendes unifamiliars, la normativa és manco restrictiva sempre que la càmara no grave a tercers ni espais públics sense llegítima causa. No obstant, inclús en estos casos, gravar a persones sense el seu consentiment en l’interior o en zones privatives alienes pot constituir un delicte per violació de l’intimitat. La jurisprudència ha segut estricta en este punt. La clau per a justificar l’instalació de videovigilància serà, per tant, l’existència d’una causa certa que ho justifique, que l’instalació del dispositiu siga proporcional al fi que es busca, i que es complixquen els requisits que preveu la llegislació sobre protecció de senyes ―especialment, un avís clar i visible de l’existència d’una zona videovigilada, i sistemes de control d’accés a les imàgens i el seu tractament.
Hui volem dedicar este bolletí a u dels riders espanyols que més està donant que parlar en el circuit continental de snowboard paralímpic. Daniel Miñana, el deportiste valencià que, en esforç, passió i perseverança, ha conseguit medalles històriques en la Copa d’Europa de Snowboard paralímpic i s’ha consolidat com un referent del deport adaptat en Espanya.
Encara que la seua carrera deportiva començà en el ciclisme adaptat, a on competia al màxim nivell nacional, fon en el snowboard a on trobà una nova passió i un desafiu diferent. Fa quatre temporades decidí apostar definitivament per esta disciplina demontanya i escomencà a competir internacionalment en l’objectiu deconsolidar-seentre els millors.
La temporada 2025-2026 ha segut especialment memorable per a Miñana. En giner, durant la prova de la Copa d’Europa de Snowboard paralímpic en Kühtai (Àustria), el rider valencià es penjà dos medalles, una d’argent i una atra de bronze, en l’exigent modalitat de banked eslàlom.
En 46 anys, estes victòries representen les seues primeres medalles internacionals oficials en esta modalitat del snowboard. L’argent vingué despuix d’una baixada espectacular en la que creuà la meta en un temps destacat, solament superat per competidors de gran nivell europeu. El bronze, per la seua banda, subrallà la seua consistència i capacitat tècnica en un traçat complicat i competitiu.
Els èxits de Daniel no es medixen solament en medalles, sino també en la seua inspiradora trayectòria i l’impacte que té com a figura del deport adaptat.
És un eixemple de resiliència, demostrant que no existix llímit quan hi ha passió i disciplina.
La seua progressió contínua evidència que mai és tart per a reinventar-se i competir en alt nivell internacional.
Daniel no solament competix, representa els valors del deport paralímpic espanyol, i és una veu que anima a noves generacions de deportistes en discapacitat.
Despuix de les seues medalles en Àustria, Daniel continua la seua temporada pensant només en seguir sumant experiència i bons resultats en el circuit europeu. Cada competició representa un repte tècnic i físic, pero també una oportunitat de consolidar-se encara més en el snowboard paralímpic.
Ademés, la seua participació contribuïx al creiximent i la visibilitat d’este deport en Espanya, fomentant l’inclusió i el reconeiximent de l’esforç d’atletes que, com ell, superen contínuament els llímits.
Daniel fent un recorregut d’eslàlom en “snowboard”Daniel en el pòdium
Pòlip és qualsevol tumor o creiximent que es proyecta a partir de la mucosa, en este cas del còlon. És dir, com una protuberància o una barruga, en l’interior del còlon. També hi han pòlips en fosses nassals, cordes vocals, estómec o unes atres mucoses.
Els pòlips del còlon poden ser no neoplàsics, és dir, que no es fan roïns, com els hiperplàsics o els inflamatoris, que casi mai requerixen control; i pòlips neoplàsics, que són els adenomes, lesions premalignes, en capacitat per a transformar-se en càncer de còlon, i el risc de transformació dels quals depén del tamany i tipo d’adenoma.
¿QUINS SÍNTOMES PODEN DONAR?
Els pòlips de còlon donen pocs síntomes. La majoria es detecten per analítiques de la femta o en colonoscòpies per uns atres motius.
Si són grans poden ulcerar-se i sagnar, originant un sagnat per l’ano (rectorràgia) o anèmia per falta de ferro, per chicotetes pèrdues de sanc, no visibles, que es detecten en la prova de sanc oculta en la femta.
És molt estrany, pero pot passar, si són molt grans, que obstruïxquen el còlon.
La major preocupació dels pòlips és que tinguen una degeneració maligna; és dir, que es tornen càncer. És conegut des de fa anys que la majoria dels càncers de còlon s’originen en un pòlip, encara que afortunadament només un 5% dels pòlips neoplàsics se transformen en càncer.
Un pòlip adenomatós tarda uns 2-3 anys en fer-se major d’1 cm i uns 7-10 anys en convertir-se en càncer invasiu.
Tipos de pòlips de colon
¿CÓM SE DIAGNOSTIQUEN ELS PÒLIPS DE CÒLON?
El millor método per a diagnosticar els pòlips de còlon és la colonoscòpia.
També es poden vore si són grans en un estudi radiològic en bari (enema opac) o en un TAC o resonància en contrast.
En la colonoscòpia es visualisen directament els pòlips, se poden prendre biòpsies per fer un diagnòstic al microscopi (histologia) i moltes voltes se poden tractar, tallant-los i eliminant-los totalment, en lo que es coneix com a polipectomia.
¿QUIN ÉS EL TRACTAMENT DELS PÒLIPS?
El tractament dels pòlips és la seua retirada, la seua resecció completa per evitar el seu creiximent i degeneració maligna a càncer. La majoria de les voltes se fa per mig d’una colonoscòpia.
A voltes no poden resecar-se perque són molts, són grans o és impossible tècnicament, i s’ha de recórrer a una intervenció quirúrgica.
Eliminació de pòlip de colon: polipectomia
¿CÓM PUC EVITAR TINDRE PÒLIPS DE CÒLON?
Hi han uns quants factors de risc per a que apareguen pòlips de còlon.
Alguns són inevitables, com la càrrega genètica. Pero uns atres podem modificar-los, i ademés ajuden a millorar moltes atres malalties.
Edat: el risc aumenta a partir dels 45-50 anys.
Antecedents familiars: tindre familiars de primer grau (pares, germans) en pòlips de còlon o càncer de còlon aumenta el risc de tindre’n.Malalties del còlon: la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn de còlon, aumenten el risc de tindre pòlips de còlon.
Dieta i estil de vida:
Tabac i alcohol s’associen a més risc.
Dieta: el consum elevat de carn roja o processada, i el baix consum de fibra aumenten el risc.
Pes: l’obesitat i el sedentarisme aumenten la provabilitat d’aparició de pòlips.
Diabetis: tindre diabetis mellitus tipo 2 aumenta el risc en un 50%.
Raça: l’ètnia afroamericana presenta més risc de tindre’n.
RECOMANACIONS PER A PREVINDRE ELS PÒLIPS DE CÒLON
Fer-se les proves de detecció de sanc en la femta a partir dels 50 anys.
Actualment, la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana els fa esta prova a totes les persones entre 50 i 69 anys.
Mantindre una dieta rica en fibra (fruita i verdures) i baixa en carns roges.
No fumar i beure poc d’alcohol.
Fer eixercici físic regularment i mantindre un pes saludable.
La paraula vacuna prové del llatí vacca referint-se aixina al descobriment de la primera vacuna per part del mege anglés Edward Jenner, que inculà residus de la pigota vacuna als humans per a previndre la pigota.
En els anteriors bolletins relacionats en la salut que ya han segut publicats s’ha comentat l’importància de les vacunes. I no ha segut precisament per a donar una simple opinió,sino perque, realment, l’evidència científica en numerosos estudis ha demostrat que la vacunació és una part molt important de la salut pública, o lo que és lomateix, la salut de tots el ciutadans que viuen en una determinada ciutat, país o continent, una qüestió comuna.
El passat dia 27 de giner de 2026, el Comité Regional Europeu de Verificació per a la Eliminació de la Pallola i la Rubeola comunicà al Ministeri de Sanitat espanyol que el virus de la pallola circula pel territori. Distints experts de la OMS han comprovat que els casos de pallola han aumentat significativament encara que hi ha marge de control. Este simple, pero greu fet, és un clar retrocés en la salut pública. L’orige d’estos casos no pareix endèmic; és dir, no provenen de dins del nostre Estat. Ara be, si la població espanyola no està correctament vacunada és un caldo de cultiu perfecte per a que qualsevol malaltia infecciosa torne a estar present en la població.
La pallola és una malaltia greu que pot produir neumonies, diarrea, encefalitis ceguera i pot ser mortal en chiquets molt chicotets. Inicialment, es manifesta a través d’un exantema (taques roges) en la cara, pit, esquena fins a arribar a les extremitats junt en febra i rinorrea. No hi ha un tractament específic per lo que els fàrmacs prescrits tenen l’objectiu únicament de paliar el síntomes.
En l’actualitat, la vacuna front a la pallola va inclosa en la nomenada triple vírica, que reunix la protecció contra la pallola en atres dos malalties: rubeola i parotiditis. Per desgràcia, s’ha objectivat un descens de les taxes de vacunació dels chiquets chicotets en els últims anys i este tema podria tractar- se en un bolletí sancer, puix les causes podrien ser molt diverses. No obstant, des d’este mig i tenint en conte la notícia que s´acaba de publicar, se vol fer una menció especial a l’importància d’un acte tan senzill com és una vacunació. En esta ocasió, és la pallola, pero existixen moltes més malalties contagioses que poden manifestar-se de nou en la nostra societat si les taxes de vacunació són incorrectes. Estes malalties poden ser superades per pacients immunocompetents,pero aquells pacients que no ho són, poden tindre problemes realment molt greus, inclús poden aplegar a faltar a resultes de patir estes malalties.No cal dir que cada u és lliure de decidir sobre la seua pròpia salut, pero si hi ha qualsevol dubte al respecte, els meges sempre estarem disposts a aclarir-lo. S’ha de prendre decisions referents a la pròpia salut i la comunitària tenint una font d’informació clara i veraç sense cap tipo d’interés, més que cuidar la salut de la població.
Hui anem a centrar-nos en elegir l’agulla més indicada per al treball que anem a realisar. Parlarem de les agulles de vareta tradicionals, de les de cartuig ho farem en un atre capítul.
Aixina que prepara’t que escomença el mareig, si et pensaves que era difícil triar un mòvil Xiaomi per la cantitat de models que tenen en la seua gama és perque no has intentat fer una encomanda d’agulles en ta vida.
Llevat que estigues dispost a tindre un almagasén més gran que el d’Amazon i a gastar-te més diners en agulles que Popeye en espinacs, vas a tindre que fer tu pròpia selecció i tindre una chicoteta varietat d’agulles en les que poder fer tot tipo de treballs o, a lo manco, que siga suficient per als estils que sols fer.
Les agulles de vareta, també nomenades tradicionals, són les que s’utilisen principalment en màquines de bobines o rotatives clàssiques que no usen sistema de cartuig. A diferència dels cartuchos, estes venen soldades directament a una vareta d’acer inoxidable que s’enganchen en el martell de la màquina.
Tipos d’agulles:
1. Agulles per a llínees (round liner – RL)
Les puntes estan soldades en forma de círcul i agrupades de forma tancada (cara a un punt central).
Us: contorns, detalls fins, lletres i dotwork (puntillisme).
Senya clau: quantes més agulles tinga (7RL, 9RL, 11RL), més grossa serà la llínea.
2. Agulles per a ombres circulars (round shader – RS)
També estan en círcul, pero les puntes estan obertes o paraleles entre sí, no s’ajunten en el centre.
Còdic: RS.
Us: ombres menudes, ompliment d’àrees reduïdes o llínees molt grosses i sòlides (estil tradicional).
Senya clau: danyen manco la pell que una RL si intentes reblir en ella, perque la tinta fluïx més lliurement entre els buits.
3. Agulles planes (flat-F)
Estan soldades en una sola fila recta.
Còdic: F o FS.
Us: ompliments geomètrics i ombres en vores molt definides.
Senya clau: són manco comuns a hores d’ara perque són difícils de maniobrar en curves, pero excelents per a saturació sòlida.
4. Agulles magnum (M1 i M2)
Són les reines de l’ompliment i l’ombrejat. Estan soldades en dos files entrellaçades (com una pinta doble).
Magnum weaved (M1): Les agulles tenen espai entre elles. Són ideals per a degradats suaus i ombres.
Magnum stacked (M2): Les agulles estan molt més apretades. S’usen per a ompliments sòlits i ràpits perque depositen molta més tinta.
5. Agulles round magnum / llengua de gat (RM o CM)
És una variant de la magnum pero en els extrems redonejats (les agulles dels costats són més curtes que les del centre).
Còdic: RM o SEM (soft edge magnum).
Us: realisme i ombres ultrasuaus. Al no tindre cantons rectes, eviten que es queden marques en la pell en inclinar la màquina.
¿Cóm llegir el paquet d’una agulla de vareta?
Si veus un còdic com 1209RM, significa:
12: el calibre (gruixa de cada agulla individual). El 12 és 0.35 mm (estàndart), el 10 és 0.30 mm (fi o bugpin).
09: la cantitat d’agulles soldades en la vareta.
RM: el tipo d’agrupació (en este cas, roundmagnum).
Nota de seguritat: en usar agulles de vareta, recorda que necessites el tubo/grip adequat per a cada configuració (un tubo per a RL no servix per a una magnum ampla).
Calibres més utilisats en les agulles de vareta:
1. L’estàndart d’or: 12 (0.35 mm).
És el calibre més comú en el món del tatuage. Si compres una caixa d’agulles i no et fixes en el número, lo més provable és que siguen calibre 12.
Comportament: tenen un fluix de tinta molt constant i una penetració sòlida.
Us ideal: llínees potents, ompliments de color sòlit (blackwork o tradicional) i ombres a on se busque saturació ràpida.
Sensació: són les que més resistència oferixen en entrar en la pell per la seua major superfície.
2. El favorit per a realisme: 10 (0.30 mm).
A sovint nomenades doublezero o l’inici del ranc bugpin.
Comportament: en ser més fines, les agulles estan més juntes entre sí. Açò crea un fluix de tinta més restringit i controlat.
Us ideal: són les reines del realisme i el black&grey. Permeten crear degradats d’ombres molt més suaus (en manco gra) i detalls més minuciosos sense castigar tant la pell.
Efecte: una 1007RL (7 agulles de 0.30) farà una llínea més fina que una 1207RL (7 agulles de 0.35).
3. L’ultra fi: 08 (0.25 mm)
Estes són les bugpins per excelència. Són agulles extremadament fines.
Comportament: oferixen una resistència mínima en entrar en la pell, lo que permet fer passades múltiples en manco trauma.
Us ideal: retrats, detalls i ombrejats suaus. També s’usen molt per a l’estil fineline.
Senya tècnica: en ser tan fines, l’espai entre les agulles d’un grup (per eixemple, una magnum) és mínim, lo que dona una textura casi fotogràfica a l’ombra.
06 (0.20 mm): molt rares en vareta tradicional, més comunes en micropigmentació o tatuages mèdic/estètic. Són extremadament flexibles i fràgils.
14 (0.40 mm): s’usaven més antigament. Són autèntics taches. S’utilisen a hores d’ara per a estils molt específics que busquen llínees extremadament grosses o per a tatuar zones de pell molt difícil (palmes, plantes dels peus).
Un error comú de principiant.
Espai: si uses agulles bugpin (08 o 10), necessites un tubo/puntera d’un tamany menor a l’habitual. Per eixemple, un grup de 9 agulles bugpin sol cabre en un tubo dissenyat per a 7 agulles estàndart, perque en ser més fines, el diàmetro total del conjunt és més menut.
Eixemple d’agrupacions d’agulles
Mides exactes del taper (esmolat)
El taper és la llongitut del con de la punta. Quant més llarc és el taper, més fina és l’inserció inicial.
Shorttaper (ST) [1.5 mm]: és una punta roma i curta. Clava el diàmetro total de l’agulla casi a l’instant. Ideal per a ficar color sòlit.
Mediumtaper (MT) [2.0 mm]: l’estàndart equilibrat. Ni molt agressiva ni molt suau. S’usa molt en llínees.
Longtaper (LT) [2.5 mm a 3.5 mm]: la punta és un con allargat. Permet un control del degradat excelent. És l’estàndart per a ombrejat i realisme.
Super long taper (SLT) [4.0 mm a 5.5 mm]: és casi com una agulla d’acupuntura. El trauma és mínim i s’usa per a treballs de detall extrem a on se requerix passar moltes voltes pel mateix lloc.
El joc de les equivalència: gruixa vs número d’agulles.
Ací és a on ocorre la màgia (o la confusió). Un grup d’agulles de calibre 10 (0.30) és físicament més estret que el mateix grup en calibre 12 (0.35). Per tant, per a igualar gruixa, tens que pujar o baixar el número d’agulles.
Regla general d’equivalència (aproximada)
Per a obtindre el mateix ample de llínea, pujar 1 calibre ≈ baixar 2 agulles (en grups menuts)
Eixemple 1: la gruixa d’una llínea de 7, si busques la gruixa que deixa una 1207RL (Estàndart), pero vols usar agulles més fines (10) per a que la pell sofrixca manco, una 1207RL (0.35mm) equival aproximadament en ample a una 1009RL (0.30mm).
Una 1007RL serà notablement més fina que una 1207RL.
Eixemple 2: L’ample d’una magnum, si vas a reblir i tens una 1209M1 (9 agulles del 12), per a cobrir el mateix ample de pell en agulles del 10, necessitaries una 1011M1.
Per a cobrir el mateix ample en agulles del 08 (bugpin), necessitaries botar a una 0813M1 o inclús 15M1.
¿Per qué triar una sobre una atra si la gruixa final és la mateixa?
Podries pensar, si una 1009RL medix lo mateix que una 1207RL, ¿qué més dona? Ací està la clau tècnica:
Densitat de punts: la 1009RL té 9 puntes perforant en el mateix espai a on la 1207RL solament té 7. Açò significa que la 1009RL deposita la tinta de forma més tupida, ideal per a que la llínea no es veja granulada.
Trauma: les 9 puntes fines del 10 entren més fàcil que les 7 puntes grosses del 12. És com clavar 9 agulles de cosir front a 7 taches.
Capilaritat: en haver manco espai entre les 9 agulles del 10, la tinta es reté millor per tensió superficial i no goteja tant com en una configuració del 12 en poques agulles.
Resumint:
Si vols força i velocitat: calibres alts (12) i manco agulles. Si vols suavitat i precisió: calibres baixos (10, 08) i més agulles.
Títul: Una Valéncia diferent Autor/a: Débora Tomás, Carlos Moregó i Gonzalo Monfort Editorial: Edicions Mosseguello Lloc i data d’edició: Valéncia, 2020 Nº de pàgines: 72
De la mà d’Edicions Mosseguello i en pròlec de l’editor Lluïs Gómez, nos arribava en temps pandèmics esta singular proposta que barreja la fotografia artística de Débora Tomás, en els relats breus de Carlos Moregó i Gonzalo Monfort, dos autors especialistes en la dita matèria.
Des del mateix format d’edició, que s’allunta de l’habitual tamany quartilla, Una Valéncia diferent, és una original publicació en la que la protagonista, la ciutat de Valéncia, se viu des d’un prisma que fuig de grans avengudes o monumentals edificacions per a adinsar-se per intrincats carreronets, com el que porta el nom de l’inventor de l’imprenta, o detalls imperceptibles per a no iniciats en l’art de l’observació. No és el cas de Débora, que es recrea en delicadea en eixos fragments que li donen forma al Cap i Casal, i que al restant dels mortals, per pressa o per falta d’atenció, nos passen desapercebuts.
Imàgens perfectament acompanyades pels ocurrents relats de Carlos Moregó i Gonzalo Monfort, que junt en Débora Tomás i un grapadet d’entusiastes de les lletres valencianes, formaren part del colectiu d’Autors Inestables, un estimulant proyecte lliterari que es desenrollà a finals de la passada década i que inspirà un bon número de publicacions.
Gonzalo Monfort Torres (Xàbia, 1984), és doctor en Ciències de l’Activitat Física i del Deport, professor de l’Universitat de Valéncia i colaborador en diferents publicacions i associacions com la AELLVA. Encara que no es prodiga tant com nos agradaria, Gonzalo goja d’un estil narratiu pròxim i imaginatiu, com demostrà en Tinc nóvia, una novela per capítuls pertanyent a un atre dels proyectes editorials de Mosseguello: la novela immersiva, que en temps de reclusió pandèmica, nos donà als llectors la possibilitat de participar del desenllaç de les distintes propostes narratives a través de mijos telemàtics.
Per la seua part, també Carlos Moregó (Quart de Poblet, 1985), fon partícip del proyecte immersiu d’Edicions Mosseguello, en la que irrompí en 2016 en el deliciós volum Microrrelats en Valencià, a on demostrà un virtuosisme inèdit per a crear històries en tan sols unes llínies. Pero com siga que la seua obra nos pareix d’especial rellevància, dedicarem en un pròxim futur un apartat ad este talentós autor, del que nos declarem admiradors. De moment, voldria recomanar-vos Una Valéncia diferent, esta singular obra de coleccioniste que s’ha guanyat per mèrits propis un lloc en la nostra biblioteca valenciana. Aixina mateixa, animem a Edicions Mosseguello a continuar delectant-nos en propostes tan originals, a l’hora que esperem i desitgem, mentrimentres, que arriben pronte nous treballs de Carlos Moregó i Gonzalo Monfort, als que felicitem pels relats que acompanyen i donen valor a les fotografies de Débora Tomás.
Campanar, antic poble de l’Horta Nort, hui convertit en barri, a on trobarem tradicions festes i mercats ―especialment el mercat de la carchofa, en la seua fira del mes de març―, també en març tenim les Falles i, cóm no, la seua monumental falla l’Antiga de Campanar.
Diuen alguns, que Campanar ve de camp, uns atres que ve per la forma de la Mare de Deu de la Misericòrdia, que es trobaren alguns en el camp; siga com siga, el Campanar antic respira pau, tranquilitat. Com que són pocs carrers i pocs veïns, estan agobiats pels grans edificis que rodegen a l’antic barri.
La parròquia de Nostra Senyora de la Misericòrdia celebra el seu gran dia el 19 de febrer, en acabar la Candelària i el dumenge d’abans se celebra el Porrat de Campanar, a on jóvens i no tan jóvens fruiran d’un mercat migeval que nos durà a un atre món, rodejat de cases de tan sols planta baixa i primer pis, adornats en banderoles i banderetes, nos transportarà a l’época en que campanar era un poble independent, fins a l’any 1897, en que se l’anexiona definitivament la ciutat de Valéncia com a barri.
Plaça de l’iglésiaCobertor adornant el balcó
La configuració del barri són cases senyorials, principalment en la seua zona més ampla, en vivendes tipo poble que tenen un gran corral o pati, i podríem imaginar-nos que tenen un gran jardí en un racó en taula i cadires a on poder passar les vesprades i fruir dels sopars a la fresca de les nits d’estiu.
Detalls de les fronteres
Moltes cases lluïxen un bon llindar de mosaic de ceràmica, molt propi de Valéncia.
Llindar de l’entrada
En la zona antiga d’este barri, encara que tenen tots els servicis, guarderies per als chiquets, escoles, etc., hi han pocs restaurants i bars, i m’enchisa esta tranquilitat. Aguaitant un poc més allà de la part antiga tenim, creuant l’avenguda Pio XII i continuant en Corts Valencianes, la Conselleria de Cultura en els seus edificis i una piscina municipal, a banda d’un parell d’edificis altes de vivendes.
Avinguda Corts Valencianes
Prop de l’antic campanar, un centre comercial en supermercats, peluqueries, barberies, forns, i molts més servicis. I fins ací acaba la nostra ruta del més.
