Inici › Bolletí Cursos › Llistat de Identitat

Identitat

Jocs Florals, història d’un èxit i de valencianitat

Publicat el per
Jocs Florals, història d'un èxit i de valencianitat

Per Jorge García Higuera

El 2025 ha segut l’any de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia que, any darrere d’any, celebra Lo Rat Penat en el Teatre Principal del Cap i Casal, com sol ser habitual des de 1879, any en que s’instituïren en Valéncia de forma anual i permanent a instàncies dels tres patricis que fundaren la nostra entitat ratpenatista, en concret, Constantí Llombart, Feliu Pizcueta i Teodor Llorente. Este certamen congrega el major event lliterari, poètic, novelístic, teatral, musical, artístic i d’investigació en llengua valenciana i, enguany, li ha segut concedida la Flor Natural, el seu màxim guardó, a Vicent Ramon Calatayud, autor del poema premiat pel jurat d’este certamen I si treballem el desig, més desperts que dormits.

Vicent Ramon Calatayud i Maria Garcia Vallcanera
Vicent Ramon Calatayud i Maria Garcia Vallcanera

Els Jocs Florals d’enguany contaren en la presència com a presidenta d’honor de S.A.R. l’infanta Dª Elena de Borbó i Grècia, germana de S.M. el rei d’Espanya Felip VI i duquesa de Lugo, qui tingué l’honor d’entregar els premis a cada u dels guardonats en esta maravellosa justa lliterària, donant-li un prestigi que per la seua sola presència ya mereixia la pena estar en el Teatre Principal per a contemplar est espectàcul del que, esperem algun dia, puga ser declarat com a Be d’Interés Cultural (BIC), complint les promeses que, en l’edició de l’any 2024, feu a tot l’auditori la llavors mantenedora de l’event, l’alcaldesa de Valéncia Mª José Catalá.

En l’edició d’enguany, hem fruït com a regina de Jocs Florals de la magnífica Maria Garcia Vallcanera, arquitecta i indumentarista de professió i cofundadora de l’estudi d’arquitectura Murad García, sent el clar prototip d’una dòna clarament exitosa i treballadora que no necessita quotes per a alcançar l’èxit i tot lo que es proponga, sino que, ben al contrari, demostra que la dòna valenciana, quan vol, pot alcançar els seus somis en el seu talent i la seua força de voluntat. Dòna, per lo tant, templada i culta, formà part en son dia de la Cort d’Honor de la fallera major de Valéncia de 1999, Sandra Bonet Martínez.

En l’edició de l’any present, contàrem en la presència tradicional de la Banda Simfònica Municipal de Valéncia, que amenisà la velada en la seua música, tocant peces del gran mestre valencià Salvador Chulià, que faltà fa uns pocs mesos, i que tingué com a director la batuta del seu subdirector titular, Miguel Vidagany. Aixina, a les tradicionals composicions típiques valencianes, com L’entrà de la Murta, La Valencianeta, o el Cant a la Senyera els assistents al dit acte poguérem sentir les composicions del mestre Salvador Chulià com Esperit Valencià i Episodis Simfònics.

També és de destacar la presència en el mencionat acte de la Fallera Major de Valéncia 2025, la senyoreta Carmen Prades, qui fruí de l’acte com la que més i pogué participar d’una velada en pro de la cultura valenciana com fea falta.

Maria Garcia Vallcanera, regina dels Jocs Florals, junt en el president i el secretari de Lo Rat Penat
Maria Garcia Vallcanera, regina dels Jocs Florals, junt en el president i el secretari de Lo Rat Penat

Ademés, no faltaren les dosis de l’humor. Si poguérem tindre la sòrt de contar en el gran Donís Salvador, membre de la Junta de Govern de la nostra entitat ratpenatista, cantant i presentador de ràdio i televisió, concretament de l’exitós programa d’À Punt Ràdio “Fòra de Cobertura”, magazin matinal de les fins de semana, també nos tragué un bonico somriure la Tia Visantica d’Albal, qui feu uns monòlecs que conseguiren que tota la sala del Principal se cloixira de riure i traure uns moments molt emotius en imitacions, en lo que fon una sorpresa molt grata per al públic del Principal.

Com havíem dit adés, en este Certamen se pot donar cita el gran trilema de lo que és esta justa, que no és atra cosa que els grans principis de “Fe, Pàtria i Amor”. I com be senyalà el mantenedor de la regina, el General Marcos Llago Navarro, se senyalen estos tres grans principis per vàries raons de lo que representa el ser valencià: la Fe, perque no podem reorientar la nostra Tradició sense acodir a lo que són els grans principis de l’humanisme de base cristiana i judea que han configurat lo que és la societat europea i occidental, a partir de l’orige en la Grècia d’Aleixandre el Magne i acabant en la Roma, primer republicana, i, despuix, imperial, que contribuí en els seus últims anys a l’expansió del cristianisme per tota l’Europa coneguda i que tingué el seu capdamunt en el Renaiximent; la Pàtria, perque queda molt clar que s’honren les nostres dos Pàtries, el Regne de Valéncia i Espanya, la chica i la gran, no entenent-se l’una sense l’atra; i, finalment, l’Amor, perque en esta justa poètica es canta a l’amor, tant entre les persones com el fraternal, fent un crit a la pau i a la no violència, evitant les guerres, puix totes conduïxen al desastre absolut.

Pero, ademés, l’acte contà en un gran discurs del president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro i Raga, qui declarà: “Els valencians devem mantindre-nos ferms i lluitar contra les idees que enverinen la societat, propostes que, llunt de sumar i unir-nos, intenten enfrontar-nos. Devem cuidar, treballar i fomentar el nostre model de convivència, en l’objectiu de mantindre l’unitat i el progrés de la nostra comunitat. Com a valencians demanem respecte als nostres governants, a la voluntat dels valencians per a decidir el nostre model d’idees i societat. Som un poble lliure que diu clarament que vol mantindre i potenciar la seua cultura, patrimoni i senyes d’identitat, en valencià o en castellà.”

Vicent Ramon Calatayud llegint en l’atril el poema guanyador de la Flor Natural
Vicent Ramon Calatayud llegint en l’atril el poema guanyador de la Flor Natural

Només val la pena llegir un fragment de qui ha segut premiat en la Flor Natural d’estos Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, Vicent Ramon Calatayud, per a contemplar la grandea d’est event i, tot siga dit, d’un gran Mestre en Gai Saber com és el que abans hem comentat:

¡Vine, amor i queda’t!
Que em deixes en la boca oberta !amor!
-Crec en l’amor, que sap vore’s esperança-
Per tu els hòmens es fan deus
I pert tu, Deu, home es feu.
¿Complida l’esperança ben sentida?
Camines per la senda de la vida.
Calçada de núvols i de glòries
Surant entre gemecs de bella estança
També perills i pors en les històries.

Per a finalisar, l’acte se tancà en els dos Himnes, l’Himne Regional del Regne de Valéncia i l’Himne Nacional d’Espanya.

Se repetix l’història

Publicat el per
Se repetix l'història

Per Edu Vanacloig

Fa tres anys, just per estes mateixes dates, escrivia un artícul titulat “Sentiments enfrontats”, per desgràcia no es pot recuperar, ya que el mig a on se publicà no existix a hores d’ara.

Pero be, vos relataré breument el seu contengut; en ell, explicava la situació que vixquí com a pare en assistir a la cerimònia de graduació del meu fill en el pas de primària a la ESO.

En principi deuria haver segut un dia inoblidable, un dia per a recordar i fruir del moment de vore el teu fill passar a una nova etapa.

I aixina estava sent, fins al moment en el que escomençaren a llegir els chiquets un escrit.

Òbviament l’havia redactat el seu tutor, per a posar-vos una miqueta en situació, diré que, per aquell temps, el seu tutor tindria uns 25 anys, o siga, que vos podreu fer una idea de l’enfocament en la seua formació acadèmica en matèria llingüística referent al valencià.

El citat text que llegiren els chiquets, cada u un fragment, estava avivat de catalanismes , “aleshores, doncs, aquest, avui, etc.”.

La primera que sentí fon “avui”, i m’aplegaà com si em colpejaren la cara, a cada lletra que llegien més nerviós me posava, mirava a un costat i a l’atre i a soles vea cares de felicitat dels pares, cap mostrava ni el més mínim signe de preocupació per lo que estaven sentint.

Crec que era l’únic que era conscient de l’atrocitat llingüística que s’estava cometent, al assistents restants, o directament ni els importava el contengut d’eixes paraules, més allà de vore feliços els seus fills, o simplement tenien tan interiorisat tot eixe tipo de paraules que les assimilaven com a pròpies; a tal punt ha aplegat la catalanisació que les senten com si foren genuïnes.

Intentí oblidar-me del tema i fruir del moment, no parar atenció a lo que estaven dient, solament a la cara del meu fill, a la felicitat del moment, pero m’era impossible, a cada paraula que sentia se me regiraven els budells.

Per un moment desigí no tindre informació al respecte, no entendre del tema i ser com qualsevol atre pare: “un borrego més”, pero per desgràcia no era el cas.

Com si d’una correguda de bous se tractara, l’estocada final me l’assentaren quan sentí la cançó que posaren de banda sonora, en un vídeo molt emotiu que el tutor s’havia preocupat de preparar, com era d’esperar ya que casi la totalitat dels grups musicals en Llengua Valenciana són catalanistes, esperava les típiques paraules catalanes, pero per a acabar-ho d’apanyar estava cantat directament en català, i en buscar el grup per internet la seua pàgina web era “.cat”.

Res més que comentar senyoria.

Fi de curs
Fi de curs

En fi, tres anys més tart li ha aplegat el dia al meu fill chicotet, esta volta em proponguí prendre-m’ho d’una atra forma, no parar atenció a lo que cap atre pare assistent li anava a parar atenció.

I tot pareixia escomençar be, no sé si pel resultat en les votacions de “castellà o valencià”, en les que en la classe del meu fill ixqué castellà, o perque n’hi ha prou chiquets de fòra de Valéncia enguany i per a que els familiars ho entengueren millor; la qüestió és que esta volta l’escrit preparat pel tutor del meu fill era en castellà.

Enguany elegiren a un chiquet i a una chiqueta per a llegir el text i fer de presentadors de l’acte, ¿endevineu quin chiquet fon l’elegit?

Correcte, fon el meu fill, i el llegí en castellà, sí, ya sé que molts pensareu que seria més llògic ya que som valencians fer-ho en la nostra llengua materna, pero més val castellà que català.

Fins llavors pareixia que esta volta me n’aniria manco calent, tot havia anat millor, a lo manco, llevat que en eixe saló sempre acabem tots suant, sobre haver aire acondicionat fa la sensació d’estar en un forn.

Aplegava el moment de vore el vídeo emotiu en fotos de l’evolució dels chiquets des d’inicis de primària a hores d’ara, aclariré abans que no es tracta del mateix tutor que tingué el meu major, encara que sí són de la mateixa edat més o menys i ademés són molt amics.

No sé si fon per l’àudio de la sala o per la remor moguda pels pares com a reacció a les fotos dels fills, pero a penes podia distinguir lo que dia la cançó, sé que era en valencià aixina que donaré per fet que en realitat estarien amollant catalanades, pero m’ho estava passant superbé perque centrí la meua atenció en les imàgens i no no vaig parar atenció a la lletra.

Fins que se m’ocorregué baixar una miquiua la mirada i viu en la pantalla del proyector el nom en el que el professor havia alçat el vídeo en el seu ordenador personal, “La meva pel·lícula 13”.

Pufff, no poguí evitar amollar: ¡M’agrada la fruita!

Acte seguit li feren entrega al tutor un regal dels pares en agraïment per l’adoctrinament català al que somet als nostres fills, i en resposta nos dedicà unes paraules.

Òbviament estes ya foren en català, més o manco ya estic acostumat a sentir-lo i encara que m’entra ràbia ya no em sorprén massa, pero entre tot lo que dia em quedí en una frase: “Yo ya m’he acomiadat dels vostres fills”, i vos jure que no tenia ni idea de qué volia dir, tinguí que buscar la paraula.

L’història es tornà a repetir, com l’ultima volta, me trobí en sentiments enfrontats.

¿Fins quàn seguirem tolerant estos agravis?

¡O despertem, o en dèu anys està tot perdut!

La degradació d’un Regne

Publicat el per
Evolució dels logos de la Generalitat Valenciana, i nova proposta

Per Edu Vanacloig

Ans d’escomençar, m’agradaria recordar la definició d’un parell de térmens: degradació i baixar de ranc.

Tot açò nos ajudarà a comprendre millor lo que a priori pareix ser una cosa insignificant com és el redisseny d’un simple logotip, pero que té una gran importància.

Degradació:

  • Rebaixa o privació de la posició o el grau que una persona té en una jerarquia, especialment en la militar.
  • Disminució de la dignitat d’una persona o la categoria moral d’una cosa.

Baixar de ranc:

  • Privar a una persona de la seua dignitat o categoria; humiliar-se, rebaixar-se, envilir-se.

La pena de degradació militar consistix en senyalar formalment que la persona condenada és indigna i per això és despullada del seu grau, uniforme, armes, insígnies, condecoracions, dignitats, honors, remuneracions i beneficis corresponents, quedant expulsada de l’institució militar.

La pena de degradació ha segut qüestionada com a violadora dels drets humans, raó per la qual alguns països l’han eliminada de la seua llegislació militar, com són els casos de l’Argentina i Espanya.

Com si d’una sentència militar es tractara en ple sigle XXI i de la manera més sotil, en un sol clic de ratolí,  publicaren un nou logotip de la Generalitat Valenciana i, automàticament, per eixa simplificació gràfica, passàrem del major ranc que es pot ostentar a una baixada de ranc humiliant, és dir, de rei a vescomte.

 Els títuls nobiliaris disponen d’una jerarquia que designa els rancs dins de la noblea que és la següent:

Rei/reina, príncip/princesa, infant/infanta, archiduc/archiduquesa, duc/duquesa, marqués/marquesa, comte/comtesa, vescomte/vescomtesa, baró/baronesa, senyor/senyora.

Com es pot observar, la baixada ha segut dràstica i sospitosa, ya que nos coloca just per baix d’un comte ¿Trobeu el paralelisme? Comtat de Barcelona i Regne de Valéncia. En este canvi passem a ser Vescomtat de Valéncia i nos coloquem per baix de Catalunya.

L’Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica sostingué en son dia que la nova image presentada per l’institució denigra la purea de l’escut històric, puix reduïx el territori valencià de regne a vescomtat.

«El logo renovat no presenta els florons i les perles de l’elm coronat, despullant-lo del caràcter “real” i fins i tot, denigrant-lo de “Regne” a simple “Vescomtat” (un grau que es considera inferior al dels comtats catalans)». Vejam que diu la Llei 8/1984, de 4 de decembre, per la que es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació.

TÍTUL III De l’Emblema

Artícul 6.

  1. L’emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx en l’heràldica del rei Pere II el Cerimoniós, representativa de l’històric Regne de Valéncia, tal com és blasonat a continuació:
    • 1.1. Escut: Inclinat cap a la dreta, d’or en quatre pals de gules.
    • 1.2. Timbre: Elm d’argent coronat; mantell que penja en assur, en una creu patada curvilínea i fixada en punta llussiada d’argent , forrat de gules, per cimera, un dragó naixent d’or, alat, llenguat de gules i dentat d’argent.
  2. Disseny llineal del model oficial de l’emblema és el que figura en l’anex III d’esta llei.
  3. Lo referent a impressió, acunyament, estampació, reproducció, utilisació i ocupació de l’emblema o símbol de la Generalitat Valenciana, serà desenrollat per les oportunes normes reglamentàries.

Per lo tant, queda més que demostrat que, a banda de denigrant, és illegal el dit logotip.

Ni la corona és com la del rei Pere II el Cerimoniós (ya hem vist que és de vescomte), ni la creu és patada perque, si ho fora, seria més ampla pels extrems i es faria més estreta pel centre (curvilínea), i com se veu clarament tan sols és una creu recta normal. Un atre erro, potser per a mi el més gros, és l’escut, puix, segons la descripció,  és d’or en quatre pals de gules; o siga que escomençant d’esquerra a dreta tenim, de primer, un pal d’or seguit d’u de gules, or, gules, or, gules, or, gules i acaba en or, simbolisant l’or els pals de l’escut i les gules l’absència de pal. Puix be, tant en el logotip original del 1985 com en el del 2018, a soles tenen tres pals de gules i es nota prou clarament quan el posen en blanc damunt d’un fondo roig.

I qué dir del drac, en eixe paregut a un cavall de mar, més be pareix una burla que infantilisa el nostre emblema, ya que li lleva tota la seua expressió.

La tipografia, encara que no tinga la mateixa importància per no tindre una tradició històrica, crec que tampoc han segut encertats, i inclús en erros d’alineació prou senzills d’haver esmenat.

Podríem pensar que tot açò fon un erro i alluntat d’una conspiració maliciosa pancatalanista en l’objectiu d’afonar tota la glòria valenciana, pero este succés no és recent, puix esta degradació es dugué a terme en 2018 (despuix de més de trenta anys en l’anterior i llegítim logotip), per consegüent, i basant-nos en que la notícia tingué repercussió en el sector valencianiste i es produïren multitut de reclamacions a les que el Govern del tripartit, en Ximo Puig al seu front i el seu còmpliç Joan Ribó, feu cas omís, perque entenem que tingueren prou de temps per a esmenar l’erro (més encara en una cosa tan simple) i no ho feren.

Llavors, podem dir ben alt que tal conspiració pancatalanista sí que existí, fon real, pero ya fa més d’un any que el govern valencià donà un gir de 360° en quant al color polític es referix i encara no s’ha fet res per resoldre la qüestió, ni tenen cap d’intenció. I és per això que he volgut fer la meua proposta de rebranding.

U dels motius que donaren fon passar dels 22 elements (del logo de 1985) a 8 elements (en el de 2018) i aixina s’adaptaria a les noves necessitats de comunicació. Puix be, el meu logotip també ne té 8, pero manté l’expressió del drac, ya que té la corona en els florons i perles en lo mig com té que ser la d’un rei, la creu és patada curvilínea i fixada en punta llussiada i l’escut té els quatre pals de gules quan el posem en fondo roig. Ademés, la tipografia elegida és més atemporal per lo que, encara que passen anys, es vorà actual. Aixina mateixa,  presenta corregits els erros, puix queden totalment alineades la G en la V inicials de paraules en la T i la A finals.

Proposta de logo per a la Generalitat Valenciana
Proposta de logo per a la Generalitat Valenciana

Espere que açò ho lligga la persona indicada de l’actual govern i prenga les mides oportunes per a canviar-ho.

NOTA: a lo llarc d’est artícul m’he referit ad este emblema sempre com a logotip sense entrar en tecnicismes per a no confondre al llector com:

  • Isotip (element gràfic, image, símbol) que seria justament l’element a que nos hem referit en est artícul de l’heràldica del rei Pere II el Cerimoniós.
  • Logotip (tipografies, texts, és la part que es pot llegir) en este cas serien les lletres Generalitat Valenciana.
  • Imagotip (este seria el nostre cas i la paraula correcta per a nomenar-lo per ser una image en un text, pero en la suficient identitat per a reconéixer-los per separat).Isologo (image i text que tenen que anar junts perque per separat no tenen identitat).