El Grau de Valéncia

Publicat el 2025-05-30 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

En Passejant Valéncia, este mes passejarem pel barri del Grau. Ya comentàrem en el mes d’abril que, junt en el barri Cabanyal-Canyamelar, passejàrem per ells i que este formava part de la Semana Santa Marinera. En el barri del Grau, detallaré una de les festes més emblemàtiques, la festa del Crist del Grau, El Negret, que se celebra des de 1411.

Llimitat pels carrers Francesc Cubells, Serradora, Eivissa, final del parc fluvial i el moll de Ponent fins al nou caixer del riu Túria.

El barri del Grau és, provablement, el manco poblat, puix hi han molts edificis plens de consignatàries i oficines, apartaments turístics, una gran esplanada que ocupen els coberts i els contenidors en la part del port nou, i el Club Nàutic.

En ell, ademés de l’edifici de l’aduana, enfront del port, i del Club Nàutic, es troba, al final de l’avinguda del Port, l’edifici més emblemàtic: la Casa del Rellonge, d’estil neoclàssic, a on podem vore una torre en un rellonge molt senyorial. L’immoble sol acollir exposicions en les seues sales.

També contemplarem la dàrsena i els coberts que antigament albergaven les mercaderies que pujaven o baixaven dels barcos. Hui tot va en contenidors i estan ubicats en l’ampliació del port, prop del Real Club Nàutic.

Destacarem també l’edifici minimaliste Veles i Vents, que se feu per a celebrar la Copa d l’Amèrica, i els nous edificis per a albergar distintes empreses que competien en la Copa. En part d’estos carrers, vérem els coches de fòrmula 1, en la Valéncia Street Circuit. En aquells moments, Valéncia la va vore per la televisió i les rets socials tot el món. Fon el millor moment de visualisació turística de la nostra ciutat, tant la part nova com la part antiga, fins al punt que hui en dia ya és una ciutat molt visitada.

Les Atarassanes del Grau, darrere de la parròquia de Santa Maria del Mar, a on se feen i reparaven els barcos, grans i chicotets, hui conté sales d’exposicions.

Atracats en els nous molls de l’antic port podem contemplar barcos particulars de molts diners.

En quant a les festes del barri, cal destacar la del Crist del Grau. Ix de bon matí per a dur-lo aun lloc pròxim a on estava l’Escala Real, cap a la una, fent sonar les bocines dels barcos que l’acompanyen.

El rebrà el senyor retor de la parròquia de Santa Maria de la Mar. Els clavaris i clavarieses faran la seua ofrena de flors pels difunts en la mar en un acte beneït pel retor.

Esta tradició ve des del 15 d’agost de l’any 1411. Uns peixcadors trobaren una escala de 33 escalons, i damunt d’esta, l’image del Crist clavada a la creu sense estar lligada a res. La dugueren a la parròquia de Santa Maria del Mar, a on a hores d’ara se venera, per mig d’una novena, aixina com una festa gran el dia 1 de maig, consistent en una missa major a les dotze del migdia i, a la una, van al port, prop de les antigues escales reals, a on el barco portà el Crist i, desembarcant-lo el duran en processó a la parròquia de Santa Maria de la Mar. El dia 3 és el dia de la exaltació de la Santa Creu, en que es fa una missa a les sis i mija de la vesprada i, en acabant, es du a terme una processó pel barri. També eixe mateix dia, se celebra la festa de l’Ascensió de la Mare de Deu, fent-la en conjunt en un sol dia.

Igualment, cal nomenar, com a festa, la de la Mare de Deu del Carme, a on els peixcadors i l’autoritat de la Marina de Valéncia celebren el dia de la seua patrona.

En la frontera de la parròquia tenim una antiga font d’aigua potable i també el mural pintat en el Crist.

En este barri tindrem la possibilitat d’almorzar en molts dels bars, en que podrem vore, en alguns, el pes antic, com el que mostre en la foto.

La llibreria valenciana: “Liber Elegantiarum”, de Johannis Stephani (Joan Esteve)

Publicat el 2025-05-30 per pep

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Liber Elegantiarum
Autor/a: Johannis Stephani (Joan Esteve)
Editorial: Paganinus de Paganinis
Lloc i data d’edició: Venècia, 1489
Nº de pàgines: 395

Coberta del "Liber Elegantiarum", de Johannis Stephani (Joan Esteve)

Nos trobem davant de l’edició facsímil d’un dels monuments lliteraris de la Valéncia del Sigle d’Or i en general, de l’història de la lliteratura llatina i universal, per ser la primera obra lexicogràfica d’una llengua romanç.

En 1472, any en el que el notari valencià, Joan Esteve, escrigué la seua obra, la ciutat i regne de Valéncia vivia la seua màxima época de lluentor, i era referent econòmic i cultural dins dels territoris de la Corona Aragonesa.

Liber Elegantiarum és un llibre pensat per a facilitar l’ensenyança del llatí, conformat en un ampli recull de frases fetes i expressions valencianes ordenades alfabèticament, en la seua equivalència a la llengua llatina.

En la recomanable passejada per les seues pàgines, a banda de conéixer i assaborir el lèxic ya consolidat de la llengua valenciana, podrem fer-nos idea d’alguns dels temes que ocupaven el pensament valencià del sigle XV, puix el seu autor descriu sense rubor situacions escatològiques, “Alça la cama dreta e lança un gran pet”, “La gata nostra ha cagat sobre lo llit”, aixina com atres de contingut sexual, “Ences o conmogut de luxuria”, “Home afeminat”, “La ha fotuda”, “Qui tenia gran membre”, o inclús referents als famosos bordells de la ciutat, “En lo temps passat era la millor dona de totes”, “Bordells”, traduït al llatí com a prostibulum.

Potser, eixa proximitat a la realitat quotidiana que descriu Liber Elegantiarum, fora el motiu pel que el notari va imprimir la seua obra en la república veneciana, fugint de l’inquisició valenciana, puix havem de recordar que la ciutat valentina ya contava en imprentes des de 1474, any en que s’imprimí Obres e trobes en lahors de la Verge Maria, primer text lliterari imprés en la península Ibèrica.

Si be és cert que el Vocabulaire Latin-François de Louys Garbin veu la llum en Ginebra en 1487, dos anys abans de l’impressió en Venècia del nostre Liber Elegantiarum, l’autor valencià fa constar en el seu colofó l’any 1472 com a data d’escritura, alvançant-se d’esta forma al text francés. Ya en 1490, se publicà en Sevilla l’obra Uniuersale Compendium Vocabulorum d’Alfonso de Palencia, el primer diccionari llatí-romanç (de Castella), dos anys més tart, en 1492, el Lexicon hoc est Dictionarium ex sermone latino in hispaniensem, d’Elio Antonio de Nebrija, voria la llum en Salamanca.

En 1988, baix el patrocini de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, junt en la Diputació de Castelló i l’Ajuntament de la dita ciutat, totes governades pel PSPV, s’encarregà l’impressió del present volum, que conta en un estudi preliminar del reconegut filòlec catalaniste Germà Colón i Domènech, qui, fent gala del conegut autoodi valencià, omet senya tan important i rellevant com la que donem a continuació i que s’arreplega en el colofó de l’obra per a goig i orgull de tots els valencians.

I és que el nostre benvolgut notari, tingué a be estampar en el colofó de la seua obra l’identitat llingüística de la mateixa: Llatina i Valentiana lingua.

Crida l’atenció, o directament resulta indignant, el fet que el senyor Colón i Domènech no faça referència a la dita senya tan destacable, tant o més, com el fet de que este volum, que per cert se pot conseguir per a penes quatre euros en moltes llibreries de Valéncia ciutat, haja segut imprés fòra de les nostres fronteres. Sí, precisament en el lloc a on tots esteu pensant. Fa al cas, puix una de les sentències del nostre notari, diu: “Qui no te vergonya tot lo mon es seu”.

Aprofite estes llínies per a denunciar que les nostres autoritats no hagen tengut la deferència de dedicar a tan ilustre autor un carrer o avenguda, una biblioteca, una càtedra d’estudi o qualsevol espai públic, qüestió esta que resulta inaudita donada la seua importància. Anime, puix, ad esta casa d’amadors de les glòries valencianes a ser els primers en crear un espai en honor a tan celebèrrima figura o be a la seua obra, el Liber Elegantiarum.

Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 3)

Publicat el 2025-05-30 per pep

Quan tatuar era un treball d'artesanía (capítul 3)

Per Edu Vanacloig

Aclarit l’incís del capítul 2, reprendrem este a on nos quedàrem en el primer.

Si fem una miqueta de memòria, recordareu de que estàvem parlant dels diferents tipos d’elements que componen una màquina de tatuar i la seua influència en el comportament d’estes, depenent del material del que estiguen fabricats.

També comentàvem que influïx moltíssim el tipo de material i la calitat en la que estiguen fabricats el restant de components que es necessiten per a poder tatuar, no solament la màquina sino també els cables de conexió de la màquina, si és en RCA o Clip-Cord, la font d’alimentació, el pedal, etcétera.
Hui nos centrarem a soles en la màquina de tatuar.

Escomençarem pel chassis. Cal dir que el material en el que està fabricat és molt important, ya que alguns materials no són molt bons conductors i necessitem que el chassis transmeta molt be la corrent per a unir el circuit.

El mateix mecanisme de la màquina necessita poder transmetre la corrent des de les bobines fins a la clau de rosca que fa contacte en el fleix, per a que la corrent imante les bobines i faça moure el martell provocant el moviment avall, que és el que farà moure l’agulla.

Per lo tant, un material baix en conductibilitat provocarà inestabilitat en el fluix de corrent i un moviment poc decorregut i inestable.

Un dels millors materials és el ferro al carbono, ad este se’l sol tractar en diferents tipos de métodos com, per eixemple, el pavonat, per a evitar que es rovelle.

Com dic, hi ha moltíssims materials i moltíssims tipos d’acabats, inclús banys d’aleacions o pintats.

Açò determinarà la calitat de la màquina a l’hora de treballar, pero que una màquina no estiga fabricada en un dels materials més conductibles no vol dir que per això siga roïn.

Vos en pose un eixemple: si tenim una màquina en un chassis d’alumini que, encara que és bon conductor, no ho és tant com una de ferro. En canvi, la de ferro pesarà molt més que la d’alumini, que és més llaugera, i açò pot ser beneficiós per a evitar que es canse la mà de l’artiste.

Els fabricants han trobat maneres de suplir els contres d’alguns materials afegint-los una peça que sol nomenar-se enclusa. L’enclusa és una peça de ferro que es coloca baix de les bobines unint-les entre sí en una certa gruixa i d’un material de bona conductibilitat; d’esta manera havem obtés una màquina en un chassis d’alumini que és manco conductor que una de ferro, pero en la peça de l’enclusa conseguim que mantinga una estabilitat en la conductivitat de la corrent.

Tot açò és molt més complex de com yo vos ho estic dient, pero l’objectiu d’estos artículs és que pugau entendre lo que explique sense entrar en profunditat en la matèria en massa tecnicismes.

Per desgràcia, no tot és tan senzill com triar la màquina pel material del que estiga feta o perque, per eixemple, duga una enclusa com vos acabe d’explicar, puix yo he aplegat a vore màquines chinenques d’alumini en una enclusa, pero esta també era d’alumini, per lo tant no conseguim res si està fet del mateix material. Recordem que l’objectiu era posar un material conductor per a suplir eixa carència que té el chassis d’alumini.

Açò és degut a que segurament estes màquines estaran imitant-ne una atra de més famosa, que seria d’alumini en una enclusa de ferro. Pero com que són imitacions de baixa calitat, ni tan sols s’han preocupat de desburgar per qué du eixa peça, o potser simplement els té igual i lo únic que volen és vendre a costs baixos enganyant a la gent que no entén l’importància dels materials.

Continuant en el chassis, un atre punt important a tindre en conte és la geometria d’este, més que elegir una màquina perque t’agrade la forma que té, deuríem d’elegir-la per la configuració, i les mides que té a l’hora de poder posar-li, en acabant, els distints elements que determinaran si una màquina és bona per a llínees, per a ombres o per a ompliment.

El chassis té un forat a on anirà colocada la clau de rosca de contacte. Esta ha de quedar en un àngul determinat depenent de per a qué es vullga usar, i encara que a priori parega que simplement inclinant més o manco pot aplegar a tocar el fleix, açò nos condicionarà en la llongitut d’este, si necessitem un fleix llarc potser caldrà inclinar en excés la clau de rosca per a que puga aplegar a tocar provocant un àngul incorrecte, i si coloquem un fleix més curt per a que l’àngul siga l’apropiat, igual no conseguim que es comporte de la manera que nosatros necessitem.

Açò ho explicaré una miqueta millor quan vos parle dels fleixos, i comprendreu que depenent de la llongitut, l’amplària, la gruixa i inclús lo doblat que estiga, es comportarà d’una manera o d’una atra, en més o manco durea, o major o menor velocitat.

Hi ha algunes màquines que, en el seu disseny, duen com un recalat allargat en lloc d’un forat per a poder colocar en diferents llongituts eixa clau de rosca i poder ajustar-la a la llongitut del fleix.
Sense entrar en excés en detalls, com ya vos he dit adés, a soles me queda parlar del tancament de la màquina per a acabar en el chassis.

El tancament sol tindre una clau de rosca fent de presoner per a subjectar el tubo per a on passarà l’agulla que a l’hora nos servix d’agarrament per a subjectar la màquina. N’hi ha de mil maneres diferents, pero a mi personalment els que més m’agraden són els de guillotina, puix en estos la clau de rosca no pressiona directament el tubo, lo que fa és enroscar-se en una peça per la que ha entrat el tubo i, quan la pressiona, la desplaça cap a fòra i comprimix el tubo.

Teòricament els tubos tenen una mida estàndart i tots deurien ser iguals, pero per desgràcia, i sobretot depenent del material, si és d’acer o de plàstic rebujable, hi ha chicotiues variacions. Llavors, és important el tipo de tancament que té perque, com vos he comentat, els que tenen un tubo en una obertura que es pressiona en la clau de rosca per a oprimir el tubo del grip, a voltes es deforma i es queda més apretat del conte i quan tu vols posar el tubo no entra i és prou molest tindre que estar fent palanca a l’hora de colocar-lo.

Llevat que vullgues deprendre a construir màquines, és senzill evitar tots estos problemes. Tria un bon constructor, un distribuïdor de confiança i compra sempre productes de calitat.

Nos veem en el Bolletí del mes que ve i vos conte més.

L’osteoporosis, qué és i cóm previndre-la

Publicat el 2025-05-30 per pep

L'osteoporosis, qué és i còm previndre-la

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

L’osteoporosis és una malaltia òssea que debilita els ossos, fent-los més fràgils i en més possibilitat de patir una fractura, especialment en l´anca, columna vertebral i en la monyica.

Segons les últimes estadístiques, un 5,4% de la població espanyola patix osteoporosis; un 79,2% són dònes i un 20,8% són hòmens. S’estima que l’incidència s’incrementarà en els pròxims anys fins a un 29%, degut a l’envelliment de la població.

El calci és el mineral principal de l’os i la seua concentració en la sanc és molt important per a tindre una estructura òssea forta. La vitamina D —en la seua forma activa se nomena calcitriol— se produïx en la pell per mig de l’acció del sol o també pot aportar-se en la dieta. La seua funció principal és aumentar l’absorció intestinal de calci i fòsfor. Quan els nivells de calci en la sanc disminuïxen, s’activa l’hormona paratiroidea (PTH) que estimula la lliberació de calci dels ossos, aumenta la reabsorció de calci en els renyons i activa la vitamina D. Si tenim suficient calci i vitamina D, les cèlules formadores d’os (osteoblastos) poden sintetisar teixit òsseu. Quan existix un desequilibri en este metabolisme és molt provable que es puga patir la nomenada osteoporosis.

Esta malaltia es diagnostica gràcies a la densitometria òssea, una prova mèdica que medix la densitat mineral òssea; és dir, la cantitat de calci i uns atres minerals de l´os.

Existixen uns factors de risc que poden provocar l’aparició d’esta malaltia. Estos factors són els següents:

Sexe femení.
Edat alvançada.
Antecedents familiars d’osteoporosis.
Manca d’activitat física.
Dieta pobra en calci, vitamina D i fòsfor.
Us prolongat de medicaments com corticoides.
Consum de tabac i alcohol.

¿Cóm podem previndre-la?

Molta gent creu que l’osteporosis és pròpia de les persones majors pero no és aixina. La prevenció deu escomençar-se en la joventut pero si no ha segut possible, també pot realisar-se una prevenció efectiva en l’edat adulta.

La nutrició és importantíssima. Com ya havem comentat en vàries ocasions en este bolletí, la dieta correcta és bàsica per a previndre moltíssimes malalties i esta també és una d’elles.

El consum diari correcte de calci en dònes majors de 50 anys és d´1gram al dia; en hòmens majors de 70 anys, 1,2 grams al dia. Este calci el podem trobar en la llet, formage,yogurt sardines, armeles, sésam figues seques i vegetals de fulla verda principalment.

La vitamina D també és molt important, com ya havem comentat, per lo que es recomana una exposició diària al sol de 15-20 minuts, aixina com el consum de peix blau i ous.

Si per mig de la dieta no es poden tindre nivells òptims de calci, vitamina D i fòsfor en la sanc, el vostre mege prescriurà fàrmacs que bàsicament són suplements d’estos minerals.

Ademés de la dieta, l´eixercici físic és una pedra angular. Caminar, ballar, realisar peses llaugeres o yoga són eixemples de tipos d’activitat física que nos ajudaran a fer més fort l’os.

En ocasions, i sempre baix supervisió i prescripció mèdica, es poden necessitar fàrmacs específics com són els nomenats bifosfonats o denosumab. Els bifosfonats s’unixen a l´os i inhibixen els octeoclats —cèlules que s’encarreguen de destruir l´os—; en canvi el denosumab és un fàrmac biològic, un anticòs monoclonal que bloqueja la producció d’osteclasts. Torna a estar en les nostres mans previndre esta malaltia per mig d’una dieta correcta i uns hàbits de vida saludables. No obstant, si a pesar d’estes mides no és suficient, a partir dels 65 anys es recomana realisar una densitometria òssea a totes les dònes i a partir dels 70 anys als hòmens, per a aixina poder detectar la malaltia quant més pronte millor. En el cas de tindre factors predisposts, el vostre mege solicitarà dita prova abans per a poder fer un tractament correcte i previndre les fractures.

¿Per qué tinc culs divertits?

Publicat el 2025-05-30 per pep

Per El mege del fege

La major part de tot el tubo digestiu està format per tres capes. La més interna és la capa mucosa, que és com la pell interna del tubo. Enmig està la capa muscular, formada pel múscul que ajuda a la progressió del contengut interior de l’aparat digestiu. La capa més externa és la serosa, que és com una pelleta que ho recobrix tot. La capa serosa és la pell que cobrix els embotits, tan populars en la gastronomia valenciana.

Els divertículs se formen quan per debilitat de la capa muscular, o per contraccions d’esta, prolapsa la capa mucosa per mig de la muscular, formant un sac, que només té mucosa i serosa, sense capa muscular, i per tant, és més dèbil.

Se poden formar divertículs en qualsevol tubo del cos humà, com divertículs en la bufa de l’orina, o en la gola. Els més freqüents estan en l’aparat digestiu, fonamentalment en el còlon, encara que també en poden haver en l’esòfec o en el duodé. Dins del còlon, els més freqüents estan en la part esquerra del budell, en concret en el sigma.

¿És una condició molt freqüent?

Sí.

Els divertículs aumenten en l’edat.

Entre el 5 i el 10% de la població general té divertículs.

En persones menors de 40 anys, la prevalència és del 5%, aproximadament. Pero en majors de 60 anys, arriba fins al 30%.

CONCEPTES

La presència d’estos divertículs se coneix com a DIVERTICULOSIS, i no té per qué donar síntomes. En este terme només s’indica la presència dels divertículs. La majoria de les persones en diverticulosis no presenten síntomes.

Quan un divertícul s’inflama o s’infecta se coneix com DIVERTICULITIS. Els síntomes típics són dolor abdominal —normalment en el costat esquerre de l’abdomen, a on està el sigma—; febra i canvi del ritme defecatori, podent donar tant diarrea com estrenyiment.

Una atra patologia relacionada en els divertículs és el SAGNAT DIVERTICULAR. És un tipo de rectorràgia (sanc per l’ano), molt abundant, d’hores de duració i finalisació abrupta.

¿Quins són els síntomes de la diverticulitis?

Dolor abdominal en la part inferior esquerra de l’abdomen.
Febra.
Oix i vòmits.
Canvi del ritme defecatori, podent donar tant diarrea com estrenyiment.

¿Cóm se diagnostica una diverticulitis?

Pot haver una sospita clínica per part del mege, basant-se en els síntomes del pacient.
El tac (tomografía axial computada) o l’ecografia abdominal poden ajudar a confirmar el diagnòstic i evaluar la gravetat.
Se té cada volta més tendència a usar l’ecografia perque no irradia i casi mai requerix contrast.
En alguns casos se pot fer colonoscòpia per a confirmar el diagnòstic. Cal esperar 3-4 semanes del diagnòstic de la diverticulitis per a fer colonoscòpia, pel risc de perforació en este periodo.

¿Quin és el tractament de la diverticulitis?

Repòs digestiu. És dir, inicialmente no se menja, i quan s’escomença se menja dieta sense residus —sense fruita ni verdura bàsicament— per a que no arribe femta al còlon i irrite els divertículs inflamats.
Antibiòtics.
Quan és una diverticulitis moderada o greu requerix ingrés hospitalari, per a estar uns dies en dejú i iniciar antibiòtics per vena.
En casos molt greus, en abscés de pus o perforació, o en diverticulitis de repetició, se pot operar, tallant el tros del budell que té més divertículs, el sigma.
Moltes voltes darrere d’una o més diverticulitis, se tracta en tandes d’antibiòtics mensuals per a evitar la recidiva.
L’antibiòtic més usat és la rifaximina. Uns atres són el ciprofloxacino, metronidazol o l’amoxicilina en àcit clavulànic.

¿Quins factors poden aumentar el risc de presentar divertículs en el còlon?

Edat: quant més major, més risc de divertículs.
Dieta baixa en fibra.
Sedentarisme.
Obesitat.
Alguns medicaments, com els antiinflamatoris.
Fumar.

¿Quines són les complicacions possibles d’una diverticulitis?

Aproximadament un 15% de les persones en diverticulitis tenen complicacions.

Són estes:

Un abscés, que és la formació d’un cúmul de pus a l’entorn del divertícul en diverticulitis.
Una obstrucció del còlon, per l’inflamació.
Una fístola, que és una comunicació entre dos superfícies, en este cas entre el còlon i una atra part del cos.
Peritonitis, provocada per una perforació del còlon, que llibera la femta en el peritoneu, irritant-lo i provocant una malaltia greu.
Hemorràgia diverticular, que se provoca quan sagnen els vasos sanguíneus del divertícul.

¿Cóm se pot previndre tindre divertículs de còlon, i si en tens, evitar diverticulitis que s’inflamen?

Dieta en molta fibra: segó, fruita, verdura, etcétera.
Fer deport regularment.
Mantindre un pes correcte.
No fumar.

¡20 anys corrent junts!

Publicat el 2025-05-30 per pep

Per Chemi Martínez Villalba

Dos décades unint passos, esforç i comunitat

Este 2025, el Circuit de Carreres Populars Caixa Popular de Valéncia complix 20 anys, i volem celebrar-ho en tots els que han format part d’esta història construïda a pur de quilómetros, superació i esperit deportiu.

Des del seu naiximent en 2005, el circuit s’ha convertit en un referent de l’atletisme popular, reunint cada any a mils de corredors de totes les edats, nivells i procedències. Lo que va començar com una proposta per a acostar el running a la ciutadania s’ha consolidat com una gran festa del deport, en proves emblemàtiques com la Volta a Peu, la Carrera José Antonio Redolat o la Carrera Never Stop Running.

20 anys corrent per Valéncia

En estes dos décades, el circuit ha segut testic d’històries personals inspiradores, de marques superades, d’inicis tímits que varen acabar en passions per a sempre, i d’una comunitat que ha creixcut i evolucionat sense perdre la seua essència: córrer per salut, per amistat, per diversió, per compromís.

Gràcies a l’impuls de Caixa Popular i de l’Ajuntament de Valéncia, s’ha conseguit mantindre un calendari estable i divers, en circuits accessibles, inscripcions populars, i un fort compromís en l’igualtat, la sostenibilitat i l’inclusió. Cada tranc conta, i cada dorsal ha aportat a l’ànima d’este circuit.

Un aniversari que es corre… ¡a lo gran!

Per a celebrar est aniversari com es mereix, s’ha preparat un event especial el pròxim 6 de juliol de 2025:

Una carrera commemorativa de 10K oberta a tots els públics.
Activitats paraleles per a tota la família en el parc del Túria.
Homenage a corredors i voluntaris històrics del circuit.
Zones d’animació, música en viu, foodtrucks i sortejos.

Ademés, tots els participants rebran una camiseta commemorativa i una medalla especial del 20 aniversari.

Circuit de Carreres Populars Caixa Popular de Valéncia

Events i activitats (maig 2025)

Publicat el 2025-05-30 per pep

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Maig 2025

Per Mª José Julio Llopis

El mes d’abril estigué marcat principalment per la Semana Santa Marinera de Valéncia i la festivitat de Sant Vicent Ferrer, conegut també com el del Ditet, celebracions abdós que Lo Rat Penat viu intensament, puix participa en la majoria dels actes, tant en els previs com en els dels dies principals i, per la seua vinculació en el món vicentí, organisa junt a la Junta Central Vicentina el Concurs de Milacres, que enguany ha tengut com a guanyador a l’Altar de Carmen, si be el dia de la festa nos quedàrem a fosques i només pogué celebrar-se la Processó Cívica d’Ofrena de Flors al sant.

El dia de Sant Jordi, antic patró del Regne de Valéncia, la Real Senyera del Colege de l’Art Major de la Seda i la relíquia del sant, que custodia el Centenar de la Ploma, recorregueren els carrers de la nostra ciutat en la recuperada Processó Cívica de Sant Jordi, que contà en una notable representació de Lo Rat Penat junt en el president de l’entitat i la regina dels Jocs Florals.

El Palau dels Marquesos de la Scala, que fon sèu de Lo Rat Penat des de l’any 1906 fins a l’any 1976 i que hui ocupa la Diputació de Valéncia, fon l’escenari de l’acte institucional organisat per la Diputació per a commemorar el 25 d’Abril, la Batalla d’Almansa, acontenyiment trist per a l’història del nostre Regne per lo que significà en pèrdua de drets, llibertats i identitat, que Lo Rat Penat continua reivindicant, per lo que no faltà ad est acte el president de l’entitat.

Conéixer la nostra història i les nostres raïls és la millor manera d’amar la nostra terra, per això les Joventuts Ratpenatistes dedicaren una jornada a un recorregut cultural de la mà del professor José Francisco Ballester Olmos, escomençant per la sèu de Lo Rat Penat i finalisant en la catedral de Valéncia.

El pregó de les Festes de la Creu, en honor al Santíssim Crist del Grau,contà en la presència del president de Lo Rat Penat i a la missa, a la recepció del Crist, conegut com el Negret, en el Port de Valéncia, i a la tradicional benedicció de la mar, assistí el president de les Joventuts Ratpenatistes.

Flors, color, música i danses en la celebració de la Santa Creu. Fa ya 100 anys que se celebra el Concurs de les Creus de Maig, impulsat en 1925 per l’Ajuntament de Valéncia i que organisa des de 1949 Lo Rat Penat. Enguany han segut 97 les creus que han participat en el concurs i la guanyadora ha segut la de la Falla Plaça de la Creu i els Àngels. Complementà la festivitat el Grup de Danses de Lo Rat Penat en balls i cant dels tradicionals Mayos.

Se reprenen en Lo Rat Penat les classes de Cant d’Estil Valencià, impartides per Victòria Sousa Genovés, reconeguda gran veu del cant tradicional valencià. La presentació tingué lloc el dia 8 de maig en la sèu de l’entitat. Les classes s’impartiran tots els dimecres de 19:30 a 20:30 h. Més informació i inscripcions en la secretaria de Lo Rat Penat, tf.: 963 91 09 92, correu: secretaria@loratpenat.org

El 9 de maig, a continuació de l’Aula d’Història, conferència que tractà de la capitalitat de Valéncia en la Guerra Civil espanyola en l’any 1937, el professor Fernando Millán presentà el llibre Lily, la francesa. Una historia del “barrio”, escrit per ell i la seua filla Arantxa.

La segona fi de semana del mes de maig, els valencians la dediquem a la nostra patrona, la Geperudeta. Lo Rat Penat, que en 1882 impulsà el reconeiximent oficial de la Mare de Deu dels Desamparats com a patrona de Valéncia, participà en devoció en els diferents actes que se celebren en honor a la Verge, escomençant el divendres dia 9 en una missa organisada per l’entitat en la real basílica de la Mare de Deu, l’intervenció del Grup de Danses la nit del dissabte dia 10 en la Dansada, que celebra el seu cinquantenari, culminant el dia gran, el dumenge dia 11, en la Descoberta, la Missa d’Infants, el Trasllat i la processó.

També entorn a les celebracions de la Verge, el dumenge dia 10, en la sèu de Lo Rat Penat, se celebrà el Concurs de Declamació Infantil en Llengua Valenciana en Honor de la Mare de Deu dels Desamparats, organisat pel Grup de Dònes Valencianes, l’Associació de Dames Vicentines i Lo Rat Penat.

Lo Rat Penat presentà el dia 13 de maig en la seua sèu els nous llibres de text dels Cursos de Llengua Valenciana adaptats al Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües, publicacions realisades en la colaboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, adaptats a les necessitats actuals de l’ensenyança.

“¿Llengua o dialecte?” fon el títul de la conferència impartida el 15 de maig per Miquel Àngel Lledó, doctor en Filologia, acadèmic de la RACV i ilustre ratpenatiste, organisada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i l’Escola Superior d’Estudis Valencians.

Del 20 al 24 de maig se celebrà la Semana de la Llengua Valenciana 2025, organisada per l’Ajuntament de Torrent, contant en dos conferenciants ratpenatistes, Òscar Rueda i Miquel Àngel Lledó.

El 20 de maig el saló d’actes de Lo Rat Penat acollí la presentació de la traducció al valencià de tres clàssics de la lliteratura, El Príncip, de Nicolau Maquiavel, La Metamorfosis, de Franz Kafka, i Alícia en el País de les Maravelles, de Lewis Carroll, publicats per l’Editorial Mosseguello, editorial que també ha publicat el llibre Jocs tradicionals valencians. Recopilatori infantil, excelent vehícul per a transmetre en valencià als més menuts les nostres costums. Disponibles en https://mosseguello.com/

Continuant en el cicle “Més que Música”, el dia 22 de maig els jóvens saxofonistes Future Sax Quartetoferiren un concert que enchisà als assistents.

El dumenge dia 1 de juny, a les 11:30 h, se celebrarà en la Sala Rodrigo del Palau de la Música de Valéncia, el concert de piano oferit pels guanyadors de l’edició d’enguany del Premi Mestre Josep Serrano. Els socis interessats en assistir poden retirar les entrades en la sèu de Lo Rat Penat abans de la data o be el mateix dia del concert, una hora abans, en les taquilles del Palau de la Música.

La XIX edició del Curs de Teatre en Llengua Valenciana tindrà lloc els dies 3, 5 i 10 de juny de manera intensiva, de 18:00 h a 21:00 h, en la sèu de Lo Rat Penat. Per a més informació i inscripcions teléfon: 616 15 72 75. Places llimitades.

Convocat el Concurs de Llibrets de Fogueres 2025, en vers i en llengua valenciana, que valora la sàtira, l’humor, l’ingeni i la gràcia, ademés de la tècnica.

I fins ací apleguem, continuarà en la pròxima edició de juny, primer aniversari de la publicació del Bolletí.

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 10 (abril 2025)

Publicat el 2025-04-29 per pep

Salutacions.

Benvenguts a la llectura del bolletí número dèu, que veu la llum acabant-se el mes d’abril a l’igual que estem a punt d’acabar la Pasqua de Resurrecció en la celebració de la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró junt a Sant Vicent Màrtir, del cap i casal.

Gràcies a l’esforç de tot el grup de treball, que ha seguit en la seua tasca, encara que en este mes la celebració de la Semana Santa i la Pasqua han ocupat gran part d’ell, poden tindre en les seues mans este bolletí, alvançant-los un extracte dels artículs que podran llegir.

Antonio Moreno:

En la temàtica: Ciutats de cine, nos recorda com totes les ciutats del món se mimetisen en els visitants que acodixen ad elles. La globalisació ha fet que se perga la capacitat de sorprendre’s, puix abans d’eixir de casa posem en la maleta cantitat d’informació que adquirim en les guies o pàgines d’internet, inclús sense menejar-nos del sofà, gràcies a les películes i els llibres.

Tot açò nos ho conta en l’artícul: “Venècia d’hivern”.

Amparo Soriano:

De la seua mà seguim passejant pels barris de Valéncia i també les seues tradicions com és la Semana Santa Marinera, a on s’entremesclen la devoció, el fervor dels confrares, junt al bullici dels turistes que volen viure una festa declarada d’interés turístic nacional.També nos recorda la tradició d’empinar el cacherulo en el Dumenge de Resurrecció.

Tot açò nos ho conta en l’artícul:

“Cacherulos i la Semana Santa Marinera en el Cabanyal-Canyamelar”.

En la temàtica: Resenya de les últimes publicacions en valencià.

Lucas Grao

Nos informa de la trayectòria cultural de Antoni Ruiz Negre, un escritor versàtil i prolífic, en una extensa obra que li ha permés alcançar el títul del VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, que en l’any 2023 li concedí l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). En est artícul nos adinsa en l’obra de Ruiz Negre editada per Moseguello:

“Efemèrides i Curiositats Valencianes”

En la temàtica: Art corporal

Edu Vanacloig

Nos informa com Thomas Edison, fon el precursorde la màquina de tatuar en l’invenció del bolígraf elèctric. patentat com a Stencil-Pens en 1878, utilisant-se com a un dispositiu per a duplicar, que més tart, en 1891, Samuel O’Reilly modificà per a poder introduir tinta en la pell.

Nos ho explica detalladament en l’artícul:

“Quan tatuar era un treball d’artesania, capítul 2”.

En la temàtica de Medicina i Salut:

Mª Ángeles Viñas:

Nos conta el significat del Síndrome metabòlic. Un conjunt d’afeccions que aumenten considerablement el risc de patir un infart de miocardi, un accident cerebral vascular o be una diabetis mellitus tipo 2. Nos diu com previndre’l, sent les causes principals el sobrepés i l’obesitat. Procurar dur una alimentació adequada i eixercici periòdic nos serà molt beneficiós.

Tracta el problema en profunditat donant les pautes necessàries per a evitar-lo en l’artícul:

¿Qué és el síndrome metabòlic?.

El mege del fege:

Nos parla de la colitis ulcerosa, una malaltia inflamatòria del budell, que junt a la de Crohn, són les malalties cròniques intestinals. No se coneixen exactament les causes d’estes patologies que afecten exclusivament al còlon (budell gros) i que cursen entre atres en dolor abdominal.

Tot açò nos ho explica detalladament en l’artícul:

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

En la temàtica dels deports:

Chemi Martínez:

Nos conta l’història de l’estadi de Mestalla, inaugurat en 1923, molt més que un camp de fútbol i testic de moments inoblidables, que han marcat la trayectòria del club i com l’història del Valéncia Club de Fútbol està lligada als seus murs. Una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Més d’un sigle d’història que nos conta detalladament en el seu artícul:

“Adeu al vell Mestalla”

En la temàtica de “Events i activitats”:

Mª José Julio:

Seguix posant-nos al corrent de tots els events i activitats que durant el mes d’abril s’han realisat en Lo Rat Penat. Aixina podem conéixer-los en cas de no poder assistir de forma presencial.

Fins ací l’alvanç de lo que poden llegir en tots els artículs complets que són el contengut del nostre bolletí. Esperem que els siguen profitosos i els emplacem per al pròxim que si Deu vol serà en els últims dies de maig.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

Events i activitats (abril 2025)

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Mª José Julio Llopis

Passats els intensos dies fallers, els següents, fins al mes d’abril i este mateix, han vengut fortets com ara vorem.

El 20 de març, en el Gran Teatre d’Elig se presentà el documental La Festa, homenage al Misteri d’Elig, al que acodí en representació de Lo Rat Penat, el seu president Josep Vicent Navarro Raga.

Documental La Festa, homenage al Misteri d’Elig

Traspassant fronteres, el dia 23 de març, Miquel Àngel Lledó, filòlec, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat, defengué l’autonomia de la llengua valenciana en la convenció celebrada en Denver (Estats Units) de la American Association for Applied Linguistics (AAAL), organisació professional d’acadèmics interessats en el camp multidisciplinari de la llingüística aplicada.

El mateix dumenge dia 23, pero més propet, el president de Lo Rat Penat assistí a la missa en honor del Santíssim Crist Rei dels Dolors, en la parròquia de la Nostra Senyora dels Àngels del Cabanyal, i participà en el trasllat de l’image fins al local de la Germandat de la Coronació d’Espines del nostre Senyor Jesucrist.

El dia 26 de març, el president i el director de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat acodiren al Palau de la Música de Valéncia per assistir a la presentació de Valéncia Music City, iniciativa de l’Ajuntament per a situar la nostra ciutat com a referent de la cultura de la música, de llarga tradició en la nostra terra.

El primer cartell anunciador de les Festes de Sant Vicent Ferrer se presentà el 27 de març en el Saló de Cristal de l’Ajuntament de Valéncia, acte històric per lo que significa per a la difusió de la festa, que contà en la presència del president de Lo Rat Penat junt en numerosos ratpenatistes.

Cartell anunciador de les Festes de Sant Vicent Ferrer

El mateix dia 27 assistí el president de Lo Rat Penat a la presentació de les publicacions oficials de la Semana Santa Marinera 2025: El llibre oficial, La Guia de Processions, l’app Processiona, i, com a novetat i per a commemorar el centenari de la junta major, el llibre infantil Los cuentos de la yaya Mareta, a fi d’acostar als més menuts l’història de la Semana Santa Marinera de Valéncia, que el dia 30 entregà les distincions 2025 a confrares i institucions destacades, contant també en la presència del president de Lo Rat Penat.

Publicacions oficials de la Semana Santa Marinera 2025

¡Un èxit!. El divendres 28 de març en el saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat, tingueren que afegir-se cadires per al numerós públic que assistí a la interessant conferència del professor Fernando Millán «La maçoneria: la seua història i els grans iniciats».

Lo Rat Penat, representat pel seu president, participà en la presentació de la nova associació Alaquàs per la Real Senyera, que té com a fi el foment i la promoció de l’història, la cultura i l’identitat del Regne de Valéncia.

Data emotiva i molt important fon el dia 29 de març per a Maria Garcia Vallcanera, oficialment ya Regina de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia des del dit dia, en que tingué lloc l’acte de la Demanà en el Palau de Cervelló.

Maria Garcia Vallcanera, Regina de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

El parc situat en el carrer de la Reina Violant del districte de Campanar conta des del dia 2 d’abril en un monolit en recort i homenage a Na Violant d’Hongria, segona muller del Rei En Jaume, personage destacat en l’història del nostre Regne. El monolit és donació de la Fundación Goerlich i fon inaugurat per l’alcaldesa de Valéncia, en un acte en el que estigué present el president de Lo Rat Penat.

Monolit en recort i homenage a Na Violant d’Hongria

Un any més l’associació cultural EOS (Encuentro y opinión semanasantera) ha entregat els seus guardons en la XIX edició de Hui la Creu Marinera, en el tradicional sopar al que assistí el president de Lo Rat Penat, i Claudio Chaqués, vicepresident de l’entitat, a la Crida de la Semana Santa Marinera pronunciada per l’alcaldesa de Valéncia.

La sèu de Lo Rat Penat, dins del cicle «Més que Música», acollí el dia 4 d’abril un concert extraordinari a càrrec d’alumnes del conservatori de Catarroja, que sofriren danys en les instalacions a conseqüència de les inundacions de l’octubre passat i el dia 10 el Trio Alma Mahler oferí un magnífic concert d’obres de Beethoven i Smetana.

Concert extraordinari a càrrec d’alumnes del conservatori de Catarroja

Trio Alma Mahler — Concert extraordinari a càrrec d’alumnes del conservatori de Catarroja

La Real Orde de Cavallers de Santa Maria d’El Puig celebrà el dia 5 d’abril la Jornada de Portes Obertes, per a donar a conéixer l’historia de l’institució, jornada a la que acodiren el vicepresident de Lo Rat Penat Claudio Chaqués i la regina de la CXXXII edició dels Jocs Florals.

Una notable representació de ratpenatistes encapçalada pel president de Lo Rat Penat, assistí a l’incorporació del Dr. D. Francisco Abelardo Cardells Martí com a acadèmic de número, ocupant la Medalla nº 14 de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, cerimònia d’ingrés celebrada el dia 8 d’abril i que tingué com a escenari el Saló del Consulat del Mar de la Llonja de Valéncia.

Eixe mateix dia 8, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, se celebrà la gala de la VI edició dels Premis de Valéncia del El Periódico de Aquí, dèsset guardons que premien el talent, l’entrega, l’amor i el compromís de particulars i entitats en la nostra ciutat, i fon el president de Lo Rat Penat l’encarregat de fer entrega del premi Festes a la Festa de Sant Bult, del barri de la Xerea.

El recent nomenat president del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano, visità la sèu de Lo Rat Penat el dia 10 d’abril per a mantindre una reunió en el president de l’entitat, encontre que obri una nova etapa en la relació en l’institució, que contarà en l’ajuda de Lo Rat Penat en tot allò que signifique la defensa i promoció de la cultura i la llengua valencianes.

President del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano

La Velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors, patrona dels poetes valencians, tingué lloc el dia 11 d’abril, Divendres de Dolors, en l’iglésia parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia, de Forn d’Alcedo, presidida per la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i la seua Cort d’Amor. Enguany Lo Rat Penat, per a fer costat als afectats de la pedania de La Torre, greument castigada per les inundacions, ha volgut desplaçar esta celebració a l’iglésia de Forn d’Alcedo, a on temporalment acodixen els feligresos de La Torre.

Velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors

El dissabte dia 12 d’abril s’estrenà en À Punt Ràdio el programa «Fòra de Cobertura», que conduïx Donís Salvador, membre de la junta de govern de Lo Rat Penat, magazin d’entreteniment de fi de semana, de 10 a 12 h. ¡Animeu-vos a sintonisar-lo!

El XXVII Pregó Vicentí,organisat per l’Altar del Mercat i que tingué lloc el mateix dissabte dia 12 d’abril en la parròquia de Sant Josep de Calasanç de Valéncia (P.P. Escolapis) donà inici a les Festes Vicentines. Igualment, es va presentar eixe dia també el Llibre Oficial de les Festes Vicentines 2025 en la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, actes abdós en els que estigueren presents el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals, que també assistiren el dia 14 d’abril a la Proclamació de les Regines de l’Altar de Sant Vicent Ferrer de Russafa.

El Dissabte de Passió, el president de Lo Rat Penat participà en la Processó de Les Pregàries, que organisa la Germandat del Santíssim Crist de la Palma i forma part de la Semana Santa Marinera.

En el saló d’actes de Lo Rat Penat, se celebrà el dia 14 d’abril la Tertúlia de Teatre organisada per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). En esta ocasió s’oferí una llectura dramatisada d’obres curtes de diferent temàtica de l’autor Ramir L. Gómez Giménez i se presentà el llibre d’antologia de teatre en llengua valenciana Mutis 2, segon compendi d’obres teatrals llegides en estes tertúlies.

Tertúlia de Teatre organisada per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)

El Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer, que convoquen Lo Rat Penat i la Junta Central Vicentina, se celebrà els dies 22, 23 i 24 d’abril, el veredicte se feu públic el dia 25 en la sèu de Lo Rat Penat i l’entrega de premis i la representació extraordinària del milacre guanyador fon al sendemà en la plaça de la Mare de Deu. Aixina mateixa, com és tradicional, l’entitat participà en la processó del dia 28, festivitat de Sant Vicent Ferrer.

Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer

Convocat el Concurs de les Creus de Maig 20025 que organisa Lo Rat Penat en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i l’Excma. Diputació de Valéncia, i que enguany celebra el centenari.

Mentrimentres, hem vixcut en devoció les processons de Semana Santa allà a on nos trobàrem, nos havem menjat la mona, la llonganiça de Pasqua, havem esclafat l’ou en el front de l’amic, o no tan amic, havem empinat el cacherulo…; en fi, havem gojat d’uns desijats dies d’assuet.

Fins al mes de maig, mes de les flors, que vindrà també replet d’actes i celebracions.

Venècia d’hivern

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Antonio Moreno Martínez

Com a ents vius, totes les ciutats del món se mimetisen en els visitants que acodixen ad elles en unes expectatives que varien en l’edat, la personalitat del viajant i en aquelles experiències prèvies al moment de l’arribada. En este món globalisat s’ha perdut una miqueta eixa capacitat de sorprendre’s en uns viagers que, abans d’eixir de casa, portem en la maleta una ingent cantitat d’informació de guies i pàgines d’internet, i també d’una ciutat vixcuda, sense moure’s del sofà, gràcies a películes i llibres. De l’equilibri dinàmic entre lo esperat i lo trobat, dependrà l’èxit de l’aventura.

Fa tan sols unes poques semanes, passejàvem pels carrers d’una Venècia romàntica i avivada de turistes i de llum, en companyia d’una secretària americana que aplegava ad ella perseguint el seu ensomi. Pero la Venècia que espera trobar Jane Hudson amaga també una ciutat fosca i ombriua, que oculta, entre bruts i estrets carrers, i darrere d’uns alts murs i de fronteres descarcatades, secrets inconfessables. Secrets com els que Juliana Bordereau, la protagonista de Els papers d’Aspern (2018), oculta en el jardí interior de la casa en la que viu en companyia d’una neboda, aïllades del món; o com l’amor trencat despuix d’un divorç i que aflora viu de nou en l’instant del definitiu adeu en Anònim venecià (1979).

Al costat d’una Venècia de comedia romàntica made in Hollywood, ix al nostre encontre, si fem atenció, una ciutat elegant i en un toc decadent i un poc fòra de temps, teatral i operística, tràgica, que Visconti dibuixà, en sensibilitat de primer, en Senso (1955), i, uns anys més tart, en Mort en Venècia (1971).

En Senso, l’adúltera relació d’una madura dama italiana, Livia (Alida Valli), i un jove tinent austríac (Farley Granger), en la Venècia ocupada que s’alça contra l’invasor, s’inicia als nostres ulls en Il trovatore, en el Teatre de La Fenice. Com si la funció no s’haguera acabat, vorem als amants amagant-se del seu inevitable destí en una ciutat portuària. Si Senso, primera película en color del director italià Luchino Visconti, supongué un punt d’inflexió en l’obra del precursor del neorrealisme italià, Mort en Venècia deixarà al descobert la seua intimitat més personal. L’entrada del protagonista pel Gran Canal, a bordo d’un reiteratiu i llent vaporetto, mentres sentim l’adagietto de la Quinta de Mahler, ha passat a l’història del cine i a l’imaginari colectiu d’esta ciutat.

Gustav von Aschenbach (Dirk Bogarde), compositor alemà sumit en una crisis artística i personal, aplega a Venècia en l’esperança de recuperar-se; i tal volta de fugir d’ell mateix. En l’hotel a on s’hostaja, descobrix en Tadzio (Björn Andrésen), un andrògin adolescent polac de vacacions en la seua família (en Silvana Mangano de mare), l’ideal de la bellea i la joventut. Només vore’l se sent atret per ell d’una manera obsessiva i tota la seua activitat girarà a partir d’eixe moment en seguir-lo per les dependències de l’hotel, en la plaja, en els carrers d’una Venècia que amaga una epidèmia que s’estén.

Si temps arrere acompanyàvem a Katharine Hepburn en la busca del seu ensomi, ara seguirem a Tadzio en la passió d’un Aschenbach que enyora la perfecció de la bellea neta i lluminosa. Mort en Venècia, en un ritme pausat, notòriament contemplatiu, intimista, nos presenta eixa dualitat entre vellea i joventut en una ciutat amenaçada de mort. Venècia, el ritme pausat del film, la música i els personages formen un tot necessari i inseparable per a deixar-se atrapar per esta indiscutible obra mestra del director de Il Gattopardo (1963), Rocco i sos germans (1960) i L’inocent (1976).

En acabar de recórrer els llocs més emblemàtics i coneguts de la vostra Venècia, vos convide a viajar fins a l’illa del Lido, a on transcorre gran part de la película, i contemplar el bellíssim perfil de la ciutat, des de la llacuna. Agarrarem un vaporetto en la plaça de Sant Marc, al costat del Palau Ducal, molt prop del pont dels sospirs i a l’ombra de Il campanile. En unsminuts, continuant per la Granviale de Santa Maria Elisabetta, tot recte, aplegarem al mar. I a la dreta, reconeixerem l’Hotel des Bains, a on s’estagen els protagonistes.

Si en The tourist (2010) es deixaven voltar per l’incontrolat moviment del Gran Canal vist des de la finestra; i en Follies d’estiu (1955) vixquérem la llum de la llacuna a través del ulls de Jane; ara, en aguaitar a la plaja des de l’Hotel des Bains no podrem evitar buscar a Tadzio entre les casetes i parasols de suaus colors, mirant, curiós, cap amunt per a trobar-se en la mirada esquivosa del vell compositor, en un joc sotil i dolç.

En tota l’illa del Lido, es conserva encara un marcat regust moderniste, potser antic, o nou, si el comparem en el centre de Venècia, que du a la memòria tranquiles vesprades al sol a la vora de la mar; enyorances d’un sigle XIX que ací, de sobte, nos pareix molt més prop. Des de l’Hotel des Bains, caminarem fins al Grand Hotel Excelsior, escenari de la Mostra Internacional de Cine, i contemplarem els bells edificis de l’Hotel Ausonia Hungaria, la vila d’Otello, la d’Eva… edificis que nos parlen, en silenci, de l’esplendor d’esta plaja, que atrea a lo més selecte de la societat de principis del XX i en la que Mann, assidu client de l’Hotel des Bains, s’inspirà per a escriure la seua novela; una novela, una película i una ciutat que ara són també nostres.

Cacherulos i la Semana Santa Marinera en el Cabanyal-Canyamelar

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

Passejant Valéncia en este mes d’abril nos acostarem a un dels barris que componen els poblats marítims, el Cabanyal-Canyameral, que junt en el barri del Grau, fan la Semana Santa Marinera. Nos centràrem a soles en el barri del Cabanyal-Canyamelar, un barri llimitat per la plaja que du el nom del barri, i la plaja de Les Arenes, la avenguda dels Tarongers, carrer de Lluís Peixó, carrer Marí Blas de Lezo, carrer del Serrador, carrer Francesc Cubells, carrer Dr. Marc Sopena fins a la plaja de Les Arenes.

Se pot dir que és un barri en carrers prou paralels, en cases molt singulars que fan que este barri siga diferent, i li done la seua identitat ben diferenciada a lo que fins ara hem vist en la Valéncia central.

La característica principal de les cases del Cabanyal-Canyamelar són les seues fronteres, moltes d’elles en vistosos colors combinant el ferro, la fusta i elements decoratius, i unes quantes més que estan entaulellades de dalt a baix, en dibuixos geomètrics o florals, i combinant la fusta i el ferro.

En el carrer del Rosari tenim el museu de la Semana Santa Marinera, el de l’arròs al costat, el Teatre El Musical i la parròquia de la Mare de Deu del Rosari.

Parròquia de la Mare de Deu del Rosari — Crist Redentor – Sant Rafael

En quant a parròquies, estan també la del Crist Redentor-Sant Rafael, parròquia Nostra Senyora de la Bona Guia, parròquia dels Àngels i parròquia de Sant Vicent Ferrer, més les confraries i les cases de molts confrares, i en el barri del Grau la parròquia de Santa Maria de la Mar, que junt en el museu custodien les imàgens.

Normalment, el Dumenge de Rams per la vesprada ix en processó cada confraria a la casa del confrare per a adornar els altars, a on podrem contemplar la nit del Dijous Sant al Divendres Sant les capelles preparades en molt de carinyo.

Més avant i pujant casi al carrer del Serrador tenim el mercat del Cabanyal, bulliciós, ple de parades de fruita i verdura fresca, de carn, formages, companages…, i com no, també la zona del peix.

En arribar la Semana Santa, este barri, junt en el barri del Grau, bull de fervor, de fe i de passió; en que les processons acompanyaran en banda de musica esta tradició centenària, en els barris dels poblats marítims.

Divendres Sant a les huit del matí, i a vora mar, se fan unes oracions pels que moriren en la mar clavant la creu en l’arena.

Una nit especial és la nit de la trencada dels perols, la nit del dissabte al Dumenge de Resurrecció, en que que no a soles se tocaran els perols a modo de tambor, també poden tirar-te aigua des dels balcons.

El Dumenge de Resurrecció, en el carrer la Reina, tindrà lloc l’encontre del Senyor en la Mare de Deu. Flors, alegria i també focs artificials durà este dia de Resurrecció i ya comença la Pasqua, que arremataran estes festes en la nit del dilluns de Sant Vicent Ferrer, en la celebració en este barri i en la seua parròquia de la festa vicentina.

I en els dies de Pasqua tindrem que anar a vora mar a menjar-nos la mona, la llonganiça, i un ou bollit per esclafar-li ad algú en el front, empinar el cacherulo o contemplar els que empinen grans i chiquets.

En el barri cal destacar uns edificis emblemàtics, l’Hotel Balneari Les Arenes, i enfront, la casa de Demetri Ribes, la Casa dels Bous en l’avinguda Eugènia Vinyes, la llonja del peix, el passeig del carrer d’Otumba, a on s’aglutinen els restaurants, la u al costat de l’atre, en vistes a la mar. És preciós el barri, en molta oferta gastronòmica.

Podem arribar al barri, caminant, en autobús o en tren, ya que este barri té la seua estació de tren que enllaça en l’estació del Nort, i també en la bicicleta, patinet o inclús en coche particular, encara que per haver d’aparcar per a allí te costa vore’t negre.

La llibreria valenciana: “Efemèrides i curiositats valencianes”, d’Antoni Ruiz Negre

Publicat el 2025-04-29 per pep

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Efemèrides i curiositats valencianes
Autor/a: Antoni Ruiz Negre
Editorial: Edicions Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2014
Nº de pàgines: 343

El passat any 2023, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana otorgà el VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana a Antoni Ruiz Negre, u dels més reconeguts autors valencians. Es tracta d’un escritor versàtil i prolífic, que conta en una extensa obra, tant en valencià com en castellà, i que comprén des de l’artícul periodístic i la narrativa dels seus inicis fins a les traduccions de texts clàssics, els guions radiofònics, les obres lexicogràfiques o el vora un centenar d’obres de teatre, representades en escenaris de tot el món i traduïdes a diferents llengües.

Antoni Ruiz Negre és membre de la Secció de Llengua de la RACV, autor del Diccionari de sinònims, idees afins i contraris i de Efemèrides i curiositats valencianes. L’obra de la que parlem hui no és un llibre d’autor, tal com nos explica Ruiz Negre en el preàmbul, puix res del seu contengut està tret de la seua imaginació, sino que és fruit de la seua incansable capacitat de treball i del seu estudi sobre Valéncia i la seua singularitat.

En les seues pàgines, Antoni Ruiz Negre nos oferix una recopilació d’alguns dels fets ocorreguts a lo llarc de la nostra història, protagonisats per valencians de naiximent o d’adopció, o be per foràneus en terres valencianes. Un recull seleccionat d’efemèrides i curiositats nostres, recopilades per l’autor a lo llarc d’anys i que té per finalitat l’entreteniment del llector curiós, que fruirà de la seua llectura tant com el bo de Ruiz Negre de la seua recopilació. I és que tal dia com hui, 21 d’abril, encara que de l’any 1383, l’infant Don Martín, fill de Pere IV d’Aragó, fundà la Cartoixa de Valldecrist, en la qual, anys més tart, prengué l’hàbit cartoixà fra Bonifaci Ferrer, autor de la traducció de la primera Bíblia impresa en llengua valenciana.

Bolletí Cursos

El Grau de Valéncia

La llibreria valenciana: “Liber Elegantiarum”, de Johannis Stephani (Joan Esteve)

Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 3)

L’osteoporosis, qué és i cóm previndre-la

¿Cóm podem previndre-la?

¿Per qué tinc culs divertits?

CONCEPTES

¿Quins són els síntomes de la diverticulitis?

¿Cóm se diagnostica una diverticulitis?

¿Quin és el tractament de la diverticulitis?

¿Quins factors poden aumentar el risc de presentar divertículs en el còlon?

¿Quines són les complicacions possibles d’una diverticulitis?

¿Cóm se pot previndre tindre divertículs de còlon, i si en tens, evitar diverticulitis que s’inflamen?

¡20 anys corrent junts!

20 anys corrent per Valéncia

Events i activitats (maig 2025)

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 10 (abril 2025)

Continguts d’esta edició

Adeu al vell Mestalla

Cacherulos i la Semana Santa Marinera en el Cabanyal-Canyamelar

Events i activitats (abril 2025)

La llibreria valenciana: “Efemèrides i curiositats valencianes”, d’Antoni Ruiz Negre

Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 2)

Venècia d’hivern

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

¿Qué és el síndrome metabòlic?

Events i activitats (abril 2025)

Venècia d’hivern

Cacherulos i la Semana Santa Marinera en el Cabanyal-Canyamelar

La llibreria valenciana: “Efemèrides i curiositats valencianes”, d’Antoni Ruiz Negre

Últimes entrades

Archius

Lo Rat Penat

Sèu

Contacte

Llegal

¿Cóm podem previndre-la?

CONCEPTES

¿Quins són els síntomes de la diverticulitis?

¿Cóm se diagnostica una diverticulitis?

¿Quin és el tractament de la diverticulitis?

¿Quins factors poden aumentar el risc de presentar divertículs en el còlon?

¿Quines són les complicacions possibles d’una diverticulitis?

¿Cóm se pot previndre tindre divertículs de còlon, i si en tens, evitar diverticulitis que s’inflamen?

20 anys corrent per Valéncia

Continguts d’esta edició

Últimes entrades

Archius

Etiquetes