Estem en febrer i els nomenats comunament constipats (les infeccions víriques) estan en el seu punt més àlgit. La grip i uns atres virus conviuen en nosatros especialment en esta época de l’any. El malestar general i la febra són els principals síntomes d’estes infeccions i el tractament correcte és el dirigit a paliar els síntomes, ya que la curació de la viriasis la realisa el nostre propi organisme. “M’he tingut que prendre antibiòtic perque el constipat no es curava”és una frase que sentim constantment i que, al mateix temps, és una asseveració errònea.
Els antibiòtics no són uns fàrmacs dirigits a tractar les infeccions víriques. En moltes ocasions, la duració dels síntomes dura més de lo que voldríem i és en este moment quan molta gent consumix, per pròpia iniciativa, antibiòtic pensant-se que aixina es curarà: res més llunt de la realitat. Els antibiòtics a soles són útils si el procés infecciós és d’orige bacterià. Pot ser que una viriasis es complique i evolucione en una infecció bacteriana, pero no és lo més freqüent. En els casos a on el procés víric es mantinga més de 7-10 dies és recomanable solicitar cita en el mege per a obtindre una nova valoració. És ací, en este moment, quan el mege decidirà solicitar determinades proves i pautar antibiòtics per una possible sospita d’infecció bacteriana.
¿I per qué és tan important no prendre antibiòtic quan no és necessari?
Perque es creen les nomenades resistències bacterianes.
La resistència bacteriana és un procés pel qual les distintes bactèries es fan resistents a qualsevol tipo d’antibiòtic, raó per la qual estos fàrmacs acaben sent ineficaços en el moment que es necessiten. Açò és un problema molt greu i la OMS (Organisació Mundial de la Salut) ho considera com una de les principals amenaces per a la salut pública a la que s’enfronta l’humanitat.
Per tant, mostrem ací 5 senzilles recomanacions per a fer un us racional dels antibiòtics:
Els antibiòtic són fàrmacs que deuen ser prescrits sempre per un mege. No es deu automedicar ningú mai.
Es deu respectar la pauta recomanada pel facultatiu, i no acurtar o prolongar el tractament, segons el pacient considere.
No es deu utilisar un tractament antibiòtic que ha segut pautat per a un atre pacient. Cada patologia bacteriana requerix un tractament bacterià específic.
No s’ha d’acodir a la farmàcia per a solicitar estos fàrmacs de forma autònoma.
Els antibiòtics no són útils per a tractar infeccions víriques.
Seguir estes recomanacions és fonamental, ya que, si tractem de forma correcta les infeccions bacterianes, no es crearan resistències que puguen fer que els antibiòtics ya no siguen útils. Actuar com toca està en les nostres mans.
Passejant Valéncia, el barri de Velluters, també nomenat barri del Pilar.
El perímetro del barri discorre pels carrers de Quart (de dins dels murs), del Rei En Jaume I, de Santa Teresa, del Peu de la Creu, de Maldonado, de la Beata, l’avinguda de l’Oest, i carrers de l’Hospital i de Guillem de Castro, des del carrer de l’Hospital a les Torres de Quart.
Torres de Quart
Entrem al barri per les Torres de Quart, admirant la placeta de Santa Úrsula i la seua capella, que, en sòrt, pot estar algun dia oberta, i la part posterior de les torres, diferents a les de Serrans; passejarem pel carrer de Quart fins al cantó del carrer del Rei En Jaume I, i podrem observar la rehabilitació d’alguns edificis, un d’ells convertit a hores d’ara en hotel, el del Palau de Rojas, en el carrer de Quart .
Palau de Rojas
Vorem en este barri els nous edificis de l’Escola de Disseny de Valéncia i l’Institut Valencià de Cultura.
Frontera de l’Escola de Disseny
Se li atribuïx a J. Puchol, junt en Felipe Lino de Castellví, comte de Carlet, la creació de l’Escola Pia i la parròquia, en que podrem apreciar l’iglésia d’estil neoclàssic, i curiosament de planta circular, que pot ser l’única en la Comunitat Valenciana. En ella destaca la gran cúpula de 24,50 centímetros de diàmetro i quaranta d’altària.
Cúpula interior
I des d’ací al carrer Guillem Sorolla. Tenim que ser un poc cuidadosos, sobretot a la nit, puix en el barri encara sol haver prostitució i males companyies. En esta zona queden pocs carrers per rehabilitar.
D’este barri podem contar històries insòlites que passaren en 1750 sobre els empresaris del vellut, com ara Joaquim M. Fos i son pare, comerciants de seda, que gojaven d’una bona posició socioeconòmica, pero Joaquim volia ser més, i simulà la seua pròpia mort, per a anar-se’n i tindre noves idees sobre teixits, com és el cas de la tècnica del moaré. Des de llavors, tota Europa envejarà les sedes de Valéncia i el prensat que es feya en esta ciutat per a conseguir el moaré. En este barri naixqué l’idea de l’allumenació dels carrers els dies en que no hi havia lluna, i dels serenos. Precisament fon est intrèpit empresari aportà estes noves idees per al Cap i Casal, que més tart copiarien Barcelona i Madrit.
Falla del Pilar
En la plaça del Pilar en Falles podrem anar a vore una de les falles especials. Ocupa casi tota la plaça. Ací podrem entrar en la parròquia del Pilar, que també té entrada pel carrer Guillem de Castro. Es digna de vore per dins, puix té antics taulellets pintats a mà.
Parròquia del Pilar
En el carrer de l’antic hospital podrem entrar al Colege de l’Art Major de la Seda, construït a mitan del sigle XI per a ubicar el gremi de seders, hui convertit en museu, a on podrem vore en funcionament un antic teler, com ara les bobines de fil de seda i com encaixen en les llançadores del teler i quin entramat tenia per a fer dibuixos en el teixit que es volia fer.
Telar
Podrem comprar algun mocador de seda o atres presents fets en seda.
En l’antic hospital dels pobres inocents, hui convertit en biblioteca, continua tenint la mateixa estructura arquitectònica. En els jardins la capella de la Mare de Deu dels Desamparats i també, ya a la vora de Guillem de Castro, l’ermita de Santa Llúcia.
Ermita de Santa Llúcia
Per a acabar el recorregut per este barri, trobarem dos convents, el de l’Encarnació i el de les Esclaves de Maria, abdós en el carrer Balmes, que no tenen massa importància, puix no són antics.
Títul:En vici de bici Autor/a: Lucas Grao i Silvestre Editorial: Mosseguello Lloc i data d’edició: Valéncia, 2021 Nº de pàgines: 327
En esta original i impactant image de coberta, l’editorial Mosseguello presentà En vici de bici, de Lucas Grao i Silvestre, una novela canalla gestada al llom d’una bicicleta, en la que el seu autor fa apologia en favor de l’us d’est ingeni mecànic que ha revolucionat el món i que és el vehícul més eficient en la lluita per un aire més respirable en les ciutats. Si be el noveliste valencià ya havia mostrat en anteriors noveles el seu interés per este mig de transport, oci i deport, és en En vici de bici a on se radiografia el món de la bicicleta, que participa en bona mida de la pròpia trama de la novela.
L’acció escomença quan l’inspectora d’homicidis, Laura Martí, rep la notícia de l’assessinat d’un cicliste ocorregut a plena llum del dia, en un carrer del barri valencià de Marjalenes. Els primers indicis apunten a que es tractaria de l’empresari Pere Lluc Verdeguer. A lo llarc d’una investigació, en que Laura Martí s’implicarà personalment, el thriller ciclista es desenrolla a velocitat de bicicleta sense frens, en una desfilada de personages que en els seus testimonis i recorts en primera persona, aniran desbudellant el misteriós assessinat de l’empresari, mecenes d’un equip cicliste femení.
El noveliste valentí, Escritor de l’Any 2020, nos propon una intrigant i original llectura, que reclama una ciutat més sostenible i integradora, que imagina i especula en un orige valencià de la bicicleta o ensomia una ciclista valenciana guanyant el mundial de ciclisme en ruta. Un còctel transgressor d’èpica ciclista i fàrmacs, de sexe i diners, de drogues i suor, de segones oportunitats aprofitades. Històries adobades en sensacions ciclistes que nos conecten en les bicicletes, mentres a cada pedalada, creix l’intriga sobre els motius de l’assessinat de Pere Lluc Verdeguer.
Llunt quedaren els temps en els que entraves a un estudi de tatuages a mirar els dissenys en un catàlec i acabaves elegint el mateix que tot lo món.
En l’aplegada d’internet el problema estava solucionat; per fi podríem tindre a la mà moltes imàgens per a dissenyar un tatuage personalisat en noves fonts d’inspiració.
Pero no tot fon tan senzill. Passàrem d’un reduït catàlec de dissenys en els que es podria triar, a que el client duga imàgens ya buscades des de casa en els seus teléfons.
Ara els nous flassos són els tatuages dels influïdors, en la complicació afegida de que abans teníem un disseny, que, o be l’havia dissenyat el tatuador, o be, era un flas en un foli llest per a poder imprimir i tatuar.
Ara t’ensenyen una foto i et diuen “vullc este, exactament igual, el mateix”, pero l’image està borrosa, pixelada, el disseny està en perspectiva perque ya té la deformació pròpia que adquirix en adaptar-lo a la pell i no es veu sancer; és dir, lo mateix estàs veent la cara anterior del braç i el client te demana que el vol sancer, i no tens imàgens per a saber lo que hi ha en la part de darrere i has de buscar fotos d’eixa persona per internet per a poder treballar sobre imàgens de millor calitat i que es veja lo que du tatuat.
Be, no tot és negatiu perque per ad això estem els professionals, que sabem explicar-li al client que pot basar-se en el disseny que té el seu influïdor favorit i adaptar-lo, personalisar-lo per ad ell. Seguirà sent un lleó en un rellonge i una rosa, pero serà un lleó buscat a posta per ad eixe client, una rosa que ad ell li agrade, adaptada a l’espai del seu braç i el rellonge que més li agrade, estarà imitant el tatuage del seu influïdor pero no copiant-lo lliteralment, aixina tindrà un tatuage lo més personalisat possible.
No obstant, no cal dir que lo ideal seria fer un proyecte des de zero basant-se en els gusts d’eixe client sense tindre que fixar-se en res que duga una atra persona, pero no sempre es pot, i hui vos en contaré un cas recent.
Josep vingué l’atre dia a l’estudi. Volia fer-se una frase baix del pit, en les costelles. Per a explicar-me lo que volia, com no, tragué el seu teléfon mòvil i em mostrà una foto de Nelo, el seu influïdor favorit.
Nelo és un influïdor del fitnes, té 24 anys, fa 1,80 d’alçada i pesa 75 quilos de pura fibra, va tots els dies al gimnasi, té una tauleta de chocolate per abdominals i el pectoral ben marcat, ademés a joc un bonic bronzejat.
Mentres, Josep va al gimnasi tres dies a l’any, té 35 anys, fa 1,60 d’alçada i pesa 85 quilos, les abdominals les ha ajuntades totes en una i el pectoral se li unix en la pancha. Ademés de ser prou pelut, és més blanc que la llet.
Ull, cada u som com som i no hi ha res de roïn en això, pero no podem mirar-nos a l’espill i pretendre vore una persona que no és.
Puix be, efectivament el problema vingué quan escomençàrem a colocar del calc i Josep es mirà a l’espill. Josep se mirà en l’espill i mirà en el mòvil la foto de Nelo; tornà a mirar-se en l’espill i tornà a mirar la foto; me mirà a mi i digué: a mi no em queda igual, ¿me’l pots posar més amunt?
Li posí el calc una miqueta més amunt. Li’l torní a posar una miqueta més avant. Tornàrem a canviar-lo una atra volta una miqueta arrere, i res, no el vea.
Finalment, conseguí convéncer-lo de que deixara de mirar el mòvil i es centrara en vore en quina zona del cos li pararia be la frase que havia triat, lo més paregut a Nelo, pero no en el mateix lloc, ya que cada cos és diferent i no s’adaptaria de la mateixa manera.
Aixina que ya saps, acodix a un bon professional que t’aconselle i no elegixques pel preu, ya que, bo i barat s’han barallat.
La malaltia de Crohn és una patologia intestinal crònica de causa no totalment clarificada. Afecta a qualsevol tram del tracte digestiu, des de la boca a l’ano. No obstant, la zona a que més afecta és a la regió ileocecal: íleo (part final del budell prim) i cego (part final del còlon, el budell gros).
Esta afecció altera el sistema digestiu, pero també pot alterar unes atres parts del cos: pell, boca, ulls…, que és lo que se coneix com a manifestacions extraintestinals.
Afecta a totes les capes de la paret intestinal; és dir, a tota la grossària del budell, lo que pot condicionar l’aparició de estretament de l’intestí, que se coneix com a estenosis, i inclús a voltes, tancament complet del pas, que se coneix com a oclusió intestinal.
CAUSA DE LA MALALTIA DE CROHN
L’orige és una resposta inadequada del sistema immune contra el propi organisme. L’inici d’esta alteració immune encara és desconegut, pero estan involucrats factors genètics i ambientals:
Tabac, que favorix la malaltia.
Antibiòtics.
Anticonceptius orals.
Antiinflamatoris.
Flora intestinal.
El resultat final és que les cèlules immunitàries reconeixen les bactèries habituals del budell com a estranyes, desenrollant una resposta inflamatòria contra elles que, mantenguda, provoca la malaltia.
¿ÉS HEREDITÀRIA?
Com que és una patologia en alteracions genètiques, estes se poden transmetre als descendents. És relativament freqüent que determinades races o famílies tinguen una major provabilitat de tindre-la. Pero no se considera una malaltia hereditària com a tal, ya que influïxen molts factors externs.
Ademés, són molts gens els que estan involucrats, per lo que la provabilitat d’herència directa és molt reduïda: els familiars de primer grau (fills, pares o germans) tenen un risc de patir-la d’un 5% si un dels dos progenitors patix la malaltia. Si són els dos progenitors, el risc aumenta a un 20%. Si són familiars de segon grau el risc és molt menor.
SÍNTOMES DE LA MALALTIA
Esta patologia és crònica, alternant periodos d’activitat (brots) i periodos de remissió o inactivitat. Els síntomes són:
Diarrea: u dels síntomes més freqüents. Està definida per més de tres deposicions diàries, més molles de lo habitual.
Dolor abdominal: també molt freqüent. Lo més habitual en la part dreta baixa de l’abdomen, pero com que la malaltia afecta a qualsevol part de l’aparat digestiu, pot donar-se en tot l’abdomen.
Rectorràgia o hemorràgia rectal.
Febra: en els periodos de brot.
Anèmia: que se manifesta en malestar general, cansament, fatiga, irritabilitat i color pàlit de la pell.
Pèrdua de pes: per la diarrea, pel procés inflamatori…
Retart en el creiximent i la maduració sexual en els chiquets.
Síntomes perianals: fissures, fístoles o abscessos de pus. Les molèsties són mal d’ano, sanc en la femta, febra…
També poden donar-se alteracions d’unes atres parts de l’organisme: pell, ulls, articulacions i fege.
¿QUÉ HE DE MENJAR?
Si estic en un periodo d’inactivitat de la patologia, només he d’evitar el tabac, els antiinflamatoris i alcohol en grans cantitats.
¿QUÉ HE DE MENJAR SI ESTIC EN BROT?
Cinc menjades al dia, no molta cantitat, espai i relaixat.
Beure molta cantitat de líquits. Evitar alcohol i cafeïna.
Llimitar el consum d’aliments rics en fibra: fruita, verdura, cereals, productes integrals…
Consumir cereals de fàcil digestió i evitar productes de pasticeria que tinguen llavors o fruits secs.
Evitar l’excés de greixos.
Mantindre l’aportació de proteïnes i calories: carn, peix, ous, yogurts…
Millor cuinar al vapor o torrat, que fregit.
TRACTAMENTS
El tractament és molt divers, segons l’activitat de la malaltia, l’edat del pacient, si és fumador, les cirugies prèvies, etc.
En pacients en poca activitat de la patologia, confirmat en ecografia, analítiques i/o colonoscòpia, se pot deixar sense tractament i observar evolució.
En casos en activitat moderada, se poden usar cicles de corticoides, salicilats o immunosupressors.
Quan hi ha un brot greu o afectació important en les proves, se poden usar fàrmacs biològics, que són medicacions complexes que tallen l’inflamació i se deixen de manera contínua uns quants anys.
Tota la malaltia de Crohn, pero especialment el tractament, és complex, i s’ha d’invidualisar, i comentar en un mege d’aparat digestiu, especialisat en malaltia inflamatòria intestinal.
El pilotari Antonio Reig Ventura, conegut com a Rovellet, ha faltat als 93 anys despuix de tota una vida dedicada al deport autòcton de la Comunitat Valenciana, la pilota valenciana, del que es convertí en un mit, segons ha informat la Federació de Pilota Valenciana.
Rovellet
Batejat per l’afició com a Rovellet pel nom de son pare, que era conegut com a Rovell de Dénia, naixqué al costat del trinquet de Pelayo (Valéncia) i ocupava la posició de rest en la modalitat d’escala i corda. Als 15 anys debutà com a professional, i als 17, ya s’enfrontà a la figura del moment, Juliet d’Alginet.
Esta parella protagonisà grans partides en el trinquet de Pelayo, en el que s’enfrontaven dos voltes al mes. En retirar-se Juliet, Rovellet se convertí en el número u indiscutible de la modalitat d’escala i corda, fins a l’aparició d’Eusebio, que durant la década dels xixanta li disputà la supremacia de millor jugador de l’época. Ademés, l’any 1970 se proclamà campeó nacional d’escala i corda i abans de retirar-se en 1979 s’enfrontà a un atre mit de la pilota valenciana, en 23 anys de diferència, com és Paco Cabanes,Genovés.
El Genovés i Rovellet
Se retirà en 1979, ya llunt dels seus millors moments, pero sense que cap trinqueter tinguera que donar-li un punter per a igualar als equips rivals.
Rovellet destacà per ser un jugador sumament hàbil i d’ell diuen que ha segut el pilotari més elegant de l’història. També destacà per la seua colocació en la pista i el seu caràcter cavallerós i honrat.
Una volta retirat, Rovellet continuà vinculat a la pilota valenciana com a tècnic de vàries escoles d’este deport, d’a on han eixit importants jugadors professionals com ara Grau, Esme, Pedro, Solaz o Víctor.
Rovellet no solament fon admirat pel seu joc (elegant i ple de coneiximent), sino també, per l’immensa cavallerositat desplegada, encara hui, en l’ambient de la pilota. La màxima mostra d’homenage és tindre penjada una foto seua en la Galeria d’Honor del Trinquet de Pelayo (Valéncia).
En este mes de febrer de 2025, les carreteres valencianes reben ad algunes de les figures més importants del ciclisme mundial, tant de la categoria femenina com de la masculina, en la disputa de tres importants proves deportives. Per una banda, des del dimecres 5 fins al dumenge 9 de febrer, els aficionats valencians fruírem de la Volta a la Comunitat Valenciana, prova per etapes que aplegava a la seua 76ª edició i que enguany fon d’especial emotivitat, per recórrer algunes de les zones afectades per la dana.
Events ciclistes del mes de febrer
El mateix dumenge 9, se disputà la 7ª edició de Volta a la Comunitat Valenciana Fèmines, una prestigiosa carrera del calendari UCI, abdós proves, masculina i femenina, finalisaren en el port de Valéncia.
De matí, la suïssa Linda Zanetti, inscrigué el seu nom en el palmarés de la prova, en alvançar-se en un ajustat esprint a Jelena Eric i Daria Pikulik, en la resolució de la carrera femenina. Hores més tart, i en el mateix escenari, l’italià Jonathan Milan s’imponia en autoritat en l’esprint de la 5ª i última etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana. Una edició en una important participació, que tingué a Santiago Buitrago com a guanyador final, per davant de Joao Almeida i del viscaí Pello Bilbao, que acabà com a millor espanyol en la classificació general. Exigua representació valenciana en tan sols tres corredors: el combatiu Joan Bou, primer classificat dels de la terra; Jaume Guardeño, l’escalador alteà; i Gonzalo Ariño, un corredor en una admirable història de superació davant la malaltia.
Seguint en el febrer ciclista valencià, entre el dia 13 i el 16, fòra de l’edició d’este artícul, tenim la disputa de la 9ª edició de la Setmana Ciclista-Volta Femenina de la Comunitat Valenciana, una prestigiosa competició per etapes, que congregarà a 154 de les millors ciclistes del món. Una decidida aposta pel ciclisme femení que aplaudim des d’estes llínees.
La prova es disputarà sobre quatre etapes, que discorreran a lo llarc de les tres províncies i contarà en la consolidada ciclista Sandra Alonso (única guanyadora d’etapa valenciana i espanyola) i les talentoses Ainara Albert i Susana Pérez com a representació valenciana.
En quant a la Volta a la Comunitat Valenciana, en la seua categoria d’hòmens, és una prova arraïlada en el calendari internacional de la UCI (Unió Ciclista Internacional), en la categoria UCI ProSeries 2.Pro. A lo llarc de les seues xixantasset edicions, ha contat en la participació dels més ilustres del pilot internacional i en el seu palmarés han inscrit el seu nom figures com ara Eddy Merckx, Bernart Hinault, Stefen Roche, Abraham Olano, Nairo Quintana, Tadej Pogacar o Alejandro Valverde.
Celebrà la seua primera edició en 1929, baix la denominació de Vuelta a Levante, nom que es mantingué fins al 1978. En l’edició següent, 1979, passà a nomenar-se Vuelta a la Región de Valencia i, entre els anys 1980 i 1983, Vuelta a las Tres Provincias. A partir de 1984 adquirix el nom definitiu de Volta a la Comunitat Valenciana, fins que la crisis de l’any 2008 i l’eixida del principal patrocinador, forçaren la finalisació de la prova, privant-nos als aficionats valencians de gojar d’una volta per etapes.
Cartell “XIX Vuelta Ciclista a Levante”
Se produïren alguns intents per a reviscolar la Volta en anys posteriors, pero no aplegaren a materialisar-se fins a l’edició de 2016, espentada per un grup d’apassionats d’este deport encapçalats per Ángel Casero Moreno, un dels més emblemàtics ciclistes valencians de tots els temps.
Ángel Casero (Albalat dels Tarongers, 1972) fon cicliste professional entre els anys 1994 i 2005, i va obtindre 13 victòries, entre elles la Vuelta a Espanya de 2001. De família de tradició ciclista, Ángel Casero donà molt pronte mostra de la seua calitat, adjudicant-se en 1994 el Tour del l’Avenir, prova francesa per etapes, quan militava en el potent equip Banesto de Miguel Indurain. En 1995 guanyà la Clásica de los Puertos i en 1997 la Vuelta a Castilla y León, que tancà la seua etapa en l’equip Banesto.
El d’Albalat del Tarongers seguí la seua progressió en l’equip Vitalicio Seguros, proclamant-se Campeó d’Espanya en les edicions de 1998 i 1999, any en que conseguí una etapa en la Volta a Catalunya i una meritòria quinta plaça en el Tour de França, que l’animà a preparar les grans voltes de tres semanes. Ya en l’equip Festina, Ángel Casero fon segon en l’edició de la Vuelta a Espanya de l’any 2000, confirmant-se com a candidat a la victòria. En 2001, en una emocionant etapa final en Madrit, el cicliste valencià arrebatà el mallotOr a Óscar Sevilla, en la disputa de la contrarrellonge final, i es va proclamar vencedor de la Vuelta a Espanya.
Volta Ciclista a la Comunitat Valenciana
El canvi a l’equip Team Coast no resultà fructífer per a Ángel Casero, a qui no acompanyaren els resultats en 2002, ya que acabà sext en la Vuelta a Espanya, com tampoc a l’any següent en l’equip Team Bianchi de Jan Ullrich, frenant la seua progressió. Ya en 2005 i en l’equip Comunitat Valenciana, hereu del mític Kelme, Ángel Casero posà punt i final a la seua carrera professional, deixant-nos la sensació de que els seus resultats, encara que prou bons, no fan justícia al seu potencial cicliste.
Des de llavors, Ángel Casero mamprengué diferents aventures empresarials, fins que en 2016 assumí la responsabilitat d’organisar la Volta a la Comunitat Valenciana, a on continua a hores d’ara a pesar de les dificultats, fent possible que els aficionats gogem d’una gran competició ciclista per etapes, a la que desigem una llarga vida i molts èxits.
Resumim les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.
Abans de la presentació en societat de la nova edició de Els Quatre Evangelis traduïts a la llengua valenciana, Lo Rat Penat, representat pel president i els vicepresidents de l’entitat, se reuniren en l’arquebisbe de Valéncia per a fer-li entrega d’un eixemplar de l’obra.
Reunió en l’arquebisbe de Valéncia per a fer-li entrega d’un eixemplar de “Els Quatre Evangelis” en llengua valenciana
El president de Lo Rat Penat i la Regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia assistiren a la presentació de la Reina de l’Ateneu Mercantil de Valéncia d’enguany, aixina com a l’exaltació de les Clavarieses Majors de l’Altar de Carme i també estigueren presents en l’exaltació de l’Honorable Clavariesa de les Festes Vicentines 2025.
Per a Valéncia i per al món faller el 24 i 25 de giner foren dos dies molt especials, puix se celebraren les exaltacions de la Fallera Major i la Fallera Major Infantil de Valéncia d’est eixercici 2025, màximes representants de la nostra festa, junt en les seues respectives Corts d’Honor, actes que contaren en la presència del president de l’entitat i la Regina dels Jocs Florals.
Exaltació de la Fallera Major de Valéncia 2025Exaltació de la Fallera Major Infantil de Valéncia 2025
Agotades les dos primeres edicions de la traducció de Els Quatre Evangelis a la llengua valenciana seguint la normativa ortogràfica de la RACV, coneguda com a Normes d’El Puig, edició que és obra dels religiosos Josep Almiñana Vallés i Lluis Alcón Edo, Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana han llançat una tercera edició, que es presentà el 29 de giner en la sèu de Lo Rat Penat, en l’intervenció del vicerrector de la basílica de la Mare de Deu dels Desamparats, del president de Lo Rat Penat, del vicepresident de l’entitat, a l’hora editor de l’obra, i del coordinador d’esta.
Presentació en societat de la nova edició de Els Quatre Evangelis traduïts a la llengua valenciana
El següent dia 30, també en la sèu de Lo Rat Penat, l’historiador Vicent Sanz Sancho impartí la conferència “Les senyeres de Vicente Blasco Ibáñez”, a l’entorn d’aquella en la que fon soterrat l’escritor seguint els seus desijos.
Conferència “Les senyeres de Vicente Blasco Ibáñez”
També estigué present Lo Rat Penat en l’entrega de la I Edició dels Premis Morrión que otorga la Confraria de Granaders de la Stma. Verge dels Dolors Coronada, acte celebrat en l’Ateneu Marítim de Valéncia, aixina com en el Centenari de la Junta Major de la Semana Santa Marinera de Valéncia, en les darassanes del Grau, i igualment en la presentació del nou decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en la Llonja de Valéncia.
De “L’història de Lo Rat Penat”fon invitat a parlar Òscar Rueda, vicepresident de l’entitat, per la Falla Mendizábal de Burjassot, el dia 5 de febrer, fent-se també homenage a Anfós Ramon, gran poeta valencià i insigne ratpenatiste.
El mateix dimecres dia 5, Lo Rat Penat donà respal i acodí junt en els alcaldes de diverses localitats afectades per la riuada del mes d’octubre, que liderats per l’Associació de Juristes Valencians, se desplaçaren al Congrés dels Diputats per a participar en un seminari sobre la situació de les poblacions cent dies despuix. En llínea del respal que dona Lo Rat Penat a les iniciatives de la dita associació, assistí el president de l’entitat a la conferència oferida pel president de Juristes Valencians en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que analisà la situació de l’autonomia despuix del trist succés.
L’11 de febrer, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, s’estrenà el documental Un Réquiem por Valéncia, que relata l’organisació, la participació i el desenroll del concert benèfic impulsat per Lo Rat Penat per a recaptar fondos destinats als afectats de les inundacions d’octubre passat. En acabant de la proyecció, se celebrà una taula redona en la que participaren el president de Lo Rat Penat, els productors del documental i el director d’orquesta, Vicente Martínez Alpuente. L’acte contà en la presència de representants de les entitats que colaboraren en l’event, músics que participaren en ell i personalitats de la vida cultural i social de la Comunitat Valenciana.
El divendres 14 de febrer, la sèu de Lo Rat Penat acollí la conferència organisada per l’associació NEOS, impartida per Jaime Mayor Oreja, sobre “Fonaments i virtuts front al relativisme moral”.
El dies 14, 15 i 16 de febrer, el president de Lo Rat Penat i atres membres de l’entitat viajaren a Sevilla acompanyant a l’image peregrina de la Mare de Deu dels Desamparats en la visita organisada per a commemorar el 125 Aniversari de l’Associació de la Verge dels Desamparats de Sevilla, participant en els numerosos i emotius actes celebrats, que tingueren gran acollida en la capital andalusa.
125 Aniversari de l’Associació de la Verge dels Desamparats de Sevilla
El dumenge 16 de febrer, les comissions integrants de la Federació Fallera del Centre, en motiu del seu 50 Aniversari, realisaren un homenage a la Real Senyera, participant com a orador el vicepresident de Lo Rat Penat, estudiós i expert en la nostra benvolguda bandera.
Homenage a la Real Senyera de la Federació Fallera del Centre
El 18 de febrer, en la sèu de Lo Rat Penat, tingué lloc la presentació del llibre La recuperació del 9 d’octubre i unes atres dates significatives per al valencianisme,de l’historiador Vicent Sanz Sancho, editat per l’Associació Cultural Rogle Constantí Llombart dins de la colecció “Raons del Rogle”.
“Els símbols valencians, testimonis històrics”és el títul de la conferència pronunciada el 19 de febreren l’Universitat de Valéncia, Facultat de Geografia i Història, organisada per les Joventuts Ratpenatistes, de la que fon ponent Òscar Rueda, vicepresident de Lo Rat Penat.
En la pròxima edició continuarem enumerant aquelles activitats de febrer que es queden penjades, junt en les de març, que serà intens.
Pareix ahir quan estàvem brindant pel nou any i ya nos hem tragat el primer mes.
Aixina que novament tens en les teues mans el nostre bolletí; el corresponent al mes de giner.
Hem mamprés novament les classes i activitats culturals en Lo Rat, programades per ad este mes, i entre elles està el nostre bolletí en notícies i temes variats que nos escriu el nostre grup de treball i que vos alvancem de la següent forma:
Antonio Moreno, en la temàtica, Ciutats de cine, nos transporta a la ciutat de “la llum”. No nos parla de la “Torre Eiffel”, la catedral de “Notre Dame”, o “L’arc de Triumf” com a monuments sino que nos la presenta baix les gotes de pluja i a través de la lent de la càmara cinematogràfica en les películes que tenen com a escenari principal la ciutat de París. L’artícul el titula: “París baix la pluja”.
Amparo Soriano, en la temàtica, Passejant Valéncia, aprofita per a contar-nos una festa del mes de giner, molt tradicional en la capital i els pobles com és la benedicció dels animals. Se tracta de la festivitat de Sant Antoni del porquet; eixe dia és costum que en casi totes les parròquies, en acabar la missa, el retor ixca a la porta de l’iglésia i beneïxca a tots els animalets que li presenten. Pero tot açò nos ho conta en més profunditat en l’artícul que ella ha titulat: “El barri de Sant Antoni i la seua festa”.
Llibertat Vilaplana, en la temàtica: Resenya de les últimes publicacions en valencià, nos presenta una de les obres de Miquelo Garcia que per la seua trayectòria lliterària fon nomenat Escritor de l’Any 2024, premi que otorga la AELLVA. El títul de l’artícul és: La llibreria valenciana: “Saïda”, de Miquelo García i Maldonado”.
Edu Vanacloig, en la temàtica: Art Corporal, Edu nos dona uns quants consells per a quan no nos agrade com queda un tatuage. Cóm poder cobrir un tatuage i els requisits que ell exigix al seus clients per a fer un bon “cover”. El títul de l’artícul és: “Fuges del fanc i caus en el tarquim”.
En la temàtica de Medicina i Salut:
Mª. Àngeles Viñas nos recorda la figura tan important que fon en la medicina, D. Santiago Ramon y Cajal. Catedràtic de la Facultat de Medicina de Valénciades de 1883 fins a 1887, com a professor d’Anatomia Descriptiva, una vida dedicada a l’investigació que el dugué a conseguir el premi Nobel de Medicina, en 1906. El títul de l’artícul és: “Santiago Ramón y Cajal: Un Nobel en la Facultat de Medicina de Valéncia”.
El Mege del Fege vol conscienciar-nos de l’importància que té el control del colesterol, i que la principal causa de mort en la Comunitat Valenciana són les malalties cardiovasculars. Nos aconsella quins productes alimentaris hem de potenciar en el seu consum i quins hem d’evitar. Tots estos consells els reflexa en el seu artícul que titula: “¿Qué he de menjar per a que me baixe el colesterol?”.
En la temàtica dels deports:
Chemi Martínez nos conta que de tots és sabut que Valéncia des de sempre és una ciutat que viu de cara al mar i per lo tant potència els deports vinculats ad ell. Destaca la gran evolució de la Vela Llatina, que confirma la proliferació de les escoles de Vela, sobretot les infantils que contribuïxen a la formació de jóvens navegants. El títul del seu artícul és: “Valéncia al mar, en el deport”.
Lucas Grao nos dona a conéixer el deport del ciclocròs, una modalitat dins del ciclisme que naixqué a les darreries del sigle XVIII. Un deport en el que els ciclistes han de passar per pavimentacions precàries i inclús en alguns moments han de posar els peus en terra i espentar la bicicleta. Pero tot açò, Lucas nos ho explica molt be en el seu artícul que titula: “Felip VII de la Vila Joyosa”.
En la temàtica de “Events i activitats”:
Mª José Julio, com sempre, nos posarà al corrent de tots els events i activitats que durant el mes de giner s’han realisat en Lo Rat Penat.
Els desigem que gogen de la llectura de les fulles que tenen en les seues mans. Fins al pròxim mes, en una nova edició del nostre bolletí.
Resumim les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.
Escomençarem per l’entrega dels joguets arreplegats en la campanya promoguda per les Joventuts Ratpenatistes, que contà en la colaboració de diverses falles i entitats culturals, destinats als chiquets de les poblacions afectades per les fatals inundacions del passat mes d’octubre, que es repartiren el dia 4 de giner en una d’elles, Algemesí, i que foren rebuts en tota l’ilusió pels menuts.
Arreplega de joguets
El 10 de giner, en la casa natalícia de sant Vicent Ferrer, el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals feren entrega als Altars i Associacions de la Junta Vicentina de la nova edició de Els Quatre Evangelis en llengua valenciana, obra editada per Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que serà presentada pròximament en societat.
Els Quatre Evangelis
El president d’esta entitat i la regina dels Jocs Florals assistiren també a la V Edició dels Premis Sèu-Xerea-Mercat, que otorga l’agrupació fallera d’eixe sector a persones, empreses i entitats compromeses en la societat i en les tradicions valencianes, acte que tingué lloc el passat dia 12, en el Saló Columnari de la Llonja.
Premis Sèu-Xerea-Mercat
El Premi Obrint Camins s’otorga des de fa dèu anys per l’Associació d’Estudis del Cant Valencià en reconeiximent a l’esforç de persones i institucions en el recolzament i la difusió del cant valencià. En la present edició, s’ha concedit a un dels millors directors d’orquesta d’Espanya, el valencià Manuel Galduf Verdeguer. A l’acte d’entrega, en el Saló Alfons el Magnànim de la Beneficència, assistiren en representació de Lo Rat Penat el president i un membre de la Junta de Govern.
Premi Obrint Camins 2024
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha patrocinat i presentat l’obra Valencianisme, identitat i dignitat, monografia científica entorn al valencianisme com a força social, editada per l’Oronella i en la que participa Òscar Rueda, vicepresident de Lo Rat Penat, que estigué molt ben representada en l’acte pel president i diversos ratpenatistes.
Llibre Valencianisme Identitat i Dignitat
No podia deixar d’assistir Lo Rat Penat a la tradicionalfestivitat de Sant Antoni Abat, que cada 17 de giner se celebra en el barri de Sant Antoni de Valéncia, i allí estigueren el president i la regina dels Jocs Florals, participant en la missa, la bendició de mascotes, la desfilada pels carrers del barri i entre unes atres activitats festives.
El Centenar de la Plomacelebrà el nomenament de nous cavallers i l’imposició de les Creus de Sant Jordi, una d’elles concedida a Òscar Rueda, vicepresident de Lo Rat Penat, en un solemne acte en l’iglésia de Sant Joan de la Creu de Valéncia, al que assistí una important representació ratpenatista junt en el president i a la regina dels Jocs Florals.
També estigué present l’entitat en la presentació del cartell de la Semana Santa Marinera de Valéncia i en el XIII Certamen de Bandes de Cornetes i Tambors organisada per la Junta Major de la Semana Santa Marinera de Valéncia, aixina com en l’acte de nomenament de la clavariesa major de les Festes Vicentines de l’Altar de la plaça del Pilar.
Un any més Lo Rat Penat convoca el Concurs de Llibrets de Falla i tindrem que esperar fins al 4 de març per a conéixer la decisió del jurat.
Concurs Llibrets de Falla
El dilluns 20 de giner, tingué lloc l’acte de la crida de la festivitat de Sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat de Valéncia, en la parròquia de Crist Rei, al que acodí el president de Lo Rat Penat, i el dimecres 22, dia de la festa, l’entitat ha participat molt activament en els actes vicentins, destacant el Bateig de Sant Vicent Ferrero Festa dels Bults, que tradicionalment se celebra el mateix dia per la relació especial dels dos sants patrons.
Sant Vicent Màrtir
Cal recordar el cicle de conferències de l’Aula d’Història 9 que semanalment, els divendres a les 18:30 h impartix el professor Fernando Millán en la sèu de Lo Rat Penat, que el present curs tracten de la Valéncia del sigle XX.
Tapida està l’agenda i ho estarà en avant, perque s’acosten mesos d’intensa activitat cultural i festiva. Anirem veent-ho.
Hui parlarem dels covers. quan parlem d’un cover up, nos referim a cobrir un tatuage en un atre damunt.
Pero, per desgràcia, sobre este tema hi ha prou desinformació, i molts dels treballs que veem per internet no nos estan dient tota la veritat.
Les rets socials hui en dia nos tenen acostumats a vore com cobrixen tatuages molt negres en uns atres de colors clars damunt, i no es veu res de lo que hi ha baix.
Puix sent molt dir-vos que… ¡això és fals!
És impossible cobrir un tatuage negre en un color clar. En el moment ho conseguiràs per a la foto, pero quan eixe tatuage cure i passen uns quants mesos eixirà el tatuage que hi ha baix, i el color de dalt quedarà molt lleig.
Aixina que vos vaig a donar uns quants consells per a poder cobrir-vos un tatuage i els requisits que yo els exigixc als meus clients per a fer-los un bon cover.
El primer requisit és que quan fem un tatuage damunt d’un atre, l’antic no es veja gens, perque no té trellat que cobrim un tatuage i seguim veent que diu Pepet o Marieta.
El segon requisit és que lo que usem per a cobrir quede be, perque no té trellat que per intentar fer una rosa, per eixemple, la fem molt negra per a cobrir lo que hi ha baix, i eixa rosa haja quedat malament per fer-la tan fosca.
I el tercer requisit és que eixe client realment vullga fer-se una rosa, perque, de moment, complirà el seu objectiu; és dir, cobrir l’antic tatuage i que ya no es lligga Pepet o Marieta, pero quan passe el temps, que eixe client no tinga que preguntar-se: ¿Per qué em fiu una rosa, si a mi les roses no m’agraden?
Foto treta de Pinterest, cover enganyós
Ara vos diré alguns consells per a cobrir un tatuage.
Lo més important és el tamany. Si tenim un tatuage de dos per dos no devem intentar cobrir-lo en un atre de dos per dos, quant més gran el fem manco es notarà la zona fosca per a cobrir, perque tindrem més marge per a fer una difuminació i una degradació de tons.
Els tatuages llineals no servixen per a cobrir un atre tatuage. Quan es facen les llínees damunt de l’antic s’estarà veent tot per baix.
Els tatuages realistes, i en especial els retrats, no servixen per a fer un cover, llevat que el tatuage per a cobrir siga menut i pugam ubicar-lo en una zona, com ara el monyo o en alguna zona de roba, pero mai en la zona de la cara, ya que usem tons clars que no van a poder cobrir lo que hi haja baix.
Devem entendre que en un tatuage les zones clares o blanques es conseguixen en absència de color, o siga no tatuant en eixa zona; llavors, si no estàs tatuant, ni aportant tinta en eixes zones, no conseguiràs cobrir lo que hi ha baix i es vorà tot, i no a soles això, és que necessitaves eixa part de llum per a que eixe tatuage que estàs fent quede be, i en vore’s lo que hi ha baix enfosquix la zona provocant un empastre en lloc d’un tatuage ben fet.
Per això, moltes voltes, sí que és cert que podem recomanar per a fer un cover que el tatuage siga a color, no és que conseguirem cobrir en un color clar el negre, pero és més fàcil fer un pétal d’una rosa, partint de negre, en degradació de gris a granat i acabar en un roig clar en la punta, encara que s’insinue una miqueta lo que hi ha baix.
Per contra, si l’intentes fer en grisos, es vorà tot lo que hi ha baix, i eixe pétal no tindrà diferència de tons: partint d’un negre a un gris tan obscur casi com eixe mateix negre en la punta, mentres que si el fem a color tenim diversos tons: des d’un negre fosc fins a un roig en tots els tons de transició, encara que eixe roig no puga ser tan clar com voldríem perque té un tatuage per baix.
Un atre consell que vos puc donar és que a voltes és millor quedar-nos en lo que tenim que posar més cantitat de tinta i quedar-nos en un tatuage pijor damunt, que serà molt més complicat de tapar en un futur, o de aplicar-li làser per a llevar-lo.
Aixina que no convé precipitar-se ni tindre gens de pressa, pero sobretot val més anar a un bon professional en un local autorisat, puix bo i barat s’han barallat.
Santiago Ramón y Cajal fon un mege i científic espanyol naixcut l’any 1852 en Petilla de Aragón (Navarra). Estudià la carrera de medicina en l’Universitat de Saragossa i, anys més tart, en concret en decembre de l’any 1883, obtingué la càtedra d’Anatomia de l’Universitat de Valéncia, lloc a on fins a l’any 1887 desenrollaria la seua activitat docent. Aixina mateixa, fon durant esta época quan Cajal inicià els seus estudis d’investigació en histologia, donant-li en un futur els seus fruits, i fon el primer premi Nobel de Medicina espanyol en l’any 1906.
Junt en Camilo Golgi, mege italià, Cajal rebé el premi Nobel de Medicina l’any 1906 pels descobriment de l’estructura del sistema nerviós; en concret, el paper de les denominades neurones, unitats bàsiques de les estructures nervioses que es comuniquen entre sí formant les sinapsis. El valencià Lluís Simarro Lacabra fon un històlec molt important en l’obra científica de Cajal, ya que, segons pareix, en el seu laboratori ensenyà a Santiago Ramón y Cajal la tècnica de tinció de Golgi per a descobrir les cèlules nervioses durant els anys que el Nobel estigué en Valéncia. Ademés, Cajal tingué l’ajuda del doctor Joan Bartual Moret, mege valencià i primer discípul del Nobel. Per tots estos acontenyiments, Valéncia s’establix com a punt de partida de la seua gran obra científica, posteriorment reconeguda.
Cajal tingué una vida social molt activa durant els seus anys en Valéncia. S’instalà provisionalment en una casa situada en la plaça del Mercat, molt prop de la Llonja de la Seda. Posteriorment, vixqué algun temps en el carrer de les Avellanes i, per últim, abans de la seua partida, s’instalà en el carrer de Colon. Durant estos quatre anys, tingué una relació molt estreta en l’Institut Mèdic Valencià, a on publicà les seues primeres investigacions microscòpiques inicials, i mantingué una relació molt productiva en est institut, inclús una volta acabat el periodo de la seua estància en Valéncia. Ingressà en la Real Acadèmia de Medicina, fon soci del Cassino d’Agricultura i participà en activitats de l’Ateneu.
Necessitaríem moltíssimes pàgines per a contar l’obra del gran Nobel. Estes pàgines a soles són un breu resum dels quatre anys que estigué en la nostra ciutat, ya que fon durant este periodo quan inicià els primers estudis, que el durien a conseguir, l’any 1906, el dit premi.
Actualment, la Facultat de Medicina conta en la seua entrada principal en un bust d’ell. Un bust que representa en molt d’orgull la presència d’un mege i catedràtic com ell en la Facultat de Medicina de Valéncia. Ell fon un impulsor nat de l’activitat científica en el seu camp deixant una impronta molt important en aquells alumnes que s’impregnaren del seu saber.
Per a tots els que hem estudiat en esta facultat, vore el seu bust en l’entrada de l’edifici nos produïx un enorme orgull i nos anima a voler més encara l’art de la medicina.
