Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35
Títul: Memòries d’un elefant Autor/a: Joan Josep Serra i Martí Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes – AELLVA Lloc i data d’edició: Valéncia, 2018 Nº de pàgines: 102
Memòries d’un elefant és el primer poemari publicat per Joan Josep Serra, (Valéncia ciutat, 1965), qui fon reconegut com a Escritor de l’Any 2016 per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i que segons les seues pròpies paraules: “És un poemari escrit per un pessimiste, pero un pessimiste que no es rendix, que vol canviar el món i que lluita per fer-ho, alçant-se cada dia en eixa utòpica idea, en eixe sentiment del yo contra el món i el món contra mi”. I és que Joan Josep és un poeta de contrasts, en una allargada ombra canalla i gamberra, que fa valdre la poesia com a vehícul d’expressió lliberadora.
Escritor de l’any 2016
La seua poesia no es pot entendre sense aquells anys en que la vida li donà una segona oportunitat, un nou horisó que deixaria oberta la ferida del passat, la nafra del present i l’incertea d’un futur sempre esperançador. Són els tres eixos en que està estructurat el seu poemari, en memòries i recorts impossibles d’oblidar, sobre els que construïx sense massa metàfores, puix, com be apunta ell mateixa: “La realitat és a vegades tan dura que no m’agrada emmaixquerar la seua cruea en boniques paraules que intenten dissimular i adornar lo que es vol transmetre”.
Joan Josep Serra escomençà en els cursos de poesia de Lo Rat Penat, introduint-se d’esta forma en el món de la poesia festiva i treballant com a crític i guioniste en centenars de falles i fogueres. Ha segut reconegut en diferents guardons en els Jocs Florals de Valéncia, l’Ateneu Cultural de Paterna o el Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat, com el Premi Extraordinari Bernat i Baldoví. És membre de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, soci fundador del Casal Bernat i Baldoví o del Colectiu d’Autors Inestables. Fon responsable de la secció de poesia de la revista lliterària Ucrònica i colaborador habitual de la publicació fallera Lletrafaller.
En 2023, de la mà dels escritors Paco Tarazona i Agustí Zacarés, directors de la Revista Ucrònica i de l’editorial La llimera del corral, veu la llum el seu segon poemari, La pluja que tot ho banya, a on Joan Josep Serra continua fent-nos gojar d’un poeta d’ofici i convidant-nos a la reflexió. En Memòries d’un elefant, trobareu humanes contradiccions que posen de relleu que el ser humà és un animal tan fascinant com deplorable. Un poemari a on queden nuets els més íntims pensaments i com la fragilitat d’estos s’obri camí entre les més inconfessables confidències. Poemes a on se despullen versos parits a cor obert, llançats al vertiginós abisme de lo vixcut i l’incertea del pervindre. No vos la pergau.
Si fins ara vos ha paregut tot açò de les màquines un embroll, hui vos parlaré d’un atre embroll, pero està volta en el sentit més lliteral, parlem de l’embroll de cables que formen les bobines encarregades de generar la corrent per al funcionament de les màquines de tatuar.
Les bobines són el cor electromagnètic de la màquina. La seua funció principal és crear un camp magnètic que, en activar-se i colapsar repetidament, atrau i llibera el martell, generant el moviment de pujada i baixada de l’agulla.
El núcleu de la bobina sol ser cilíndric i deu estar fet d’un material ferromagnètic, com el ferro o l’acer. El ferro dolç es considera ideal per les seues propietats magnètiques. És crucial que este material siga magnètic; per eixemple, l’acer inoxidable no servix per ad este propòsit, ya que no és magnètic. La calitat del material del núcleu és vital per a evitar problemes com l’histéresis, que és un retart en la desmagnetisació del núcleu que pot fer que el martell se quede pegat i la màquina falle.
Quan sentim parlar dels wraps se referix a les capes d’aram de coure esmaltat que s’enrolla al rededor del núcleu. La configuració d’estes voltes, 8, 10 o 12 wraps és fonamental per al comportament de la màquina.
Per norma general, 8 voltes s’utilisa per a llínees, donant major velocitat, colp més suau i menor potència.
Les de 10 voltes són per a us mixt (llínees i ompliment) donant un equilibri entre velocitat i potència.
I les de 12 voltes per a ompliments, donant major potència i colp més contundent, pero menor velocitat.
Respecte a l’altura, les bobines més baixes oferixen més velocitat pero un colp més suau, mentres que les bobines més altes proporcionen més potència, movent l’agulla de forma més llenta pero contundent.
Aclariré que quant major altura i major número de voltes necessitarem major potència de corrent per a poder moure el martell.
Condensadors
Si tot açò fora poc, apareix un atre component, el condensador.
El condensador és un component menut pero essencial per al correcte funcionament del circuit elèctric, la seua funció principal és suprimir la purna que es genera en el punt de contacte (entre el fleix davanter i el clau de rosca de contacte) quan el camp magnètic de les bobines colapsa i el circuit s’interromp. Sense ell, vories un arc elèctric constant en eixe punt, que danyaria els components en el temps.
El valor en microfaradis definix la capacitat del condensador i la seua selecció es tria en funció del comportament desijat.
Per eixemple, condensadors menuts (10-22 µF) s’usen normalment en màquines de llínees, per ser més ràpides, el seu cicle de càrrega és més curt i un condensador menut és suficient per a suprimir la purna eficaçment.
I condensadors grans (22-47 µF) són comuns en màquines d’ombres i ompliment, ya que les màquines són més llentes, dissenyades per a potència, tenen un cicle de càrrega més llarc. Un condensador més gran no solament suprimix millor la purna en estos casos, sino que també pot ajudar a impulsar la potència, especialment útil per a agrupacions d’agulles grans.
És un error comú pensar que el voltage controla la velocitat. En realitat, el voltage controla la potència o la força del colp de l’agulla. La velocitat està determinada per la configuració mecànica (geometria, fleixos i distància entre punts).
Per hui tenim prou d’informació, ya profundisarem més avant sobre la proporcionalitat entre potència, velocitat i voltage.
La sigla ELA correspon a la malaltia esclerosis lateral amiotròfica, una malaltia neurodegenerativa que progressa en el temps. Les neurones motores responsables de controlar els moviments voluntaris que estan en el cervell i la mèdula espinal van degenerant i perdent la seua funció fins a provocar debilitat, atrofia i paràlisis.
Els síntomes varien d’una persona a una atra, pero els primers signes de forma majoritària són la debilitat de les extremitats, dificultat per a la deambulació, dificultat per a alçar objectes, inclús dificultat per a parlar.
A mida que alvança la malaltia, els pacients experimenten espasmes musculars, disfàgia (dificultat per a engolir) i dificultat respiratòria perque els músculs de la respiració, finalment, també resuten afectades. Podríem dir que esta malaltia no només és cruel per lo que produïx sino també perque els pacients que la patixen són conscients de la progressió de la malaltia, ya que no se perden les funcions cognitives. En resum, estos pacientes són completament conscients de tot.
La ELA fon descrita pel neuròlec Jean-Martin Charcot en el sigle XIX, l’any 1869. Este neuròlec francés observà debilitat muscular progressiva, atrofia i espasticitat durant els seus estudis. És més freqüent en hòmens i se presenta entre els 40 i 70 anys i no se sap en certea el mecanisme pel qual es produïx. No obstant, alguns estudis han relacionat la malaltia en l’estrés oxidatiu i l’alteració del funcionament de les mitocòndries de les cèlules.
L’evolució de la ELA és molt variable. L’esperança de vida despuix del diagnòstic és de 3 a 5 anys, encara que hi han pacients que poden viure més de dèu anys, sobretot si reben uns cuidaments integrals.
Per al diagnòstic, s’utilisa l’electromiografia (per a evaluar la funció dels músculs), la resonància magnètica i anàlisis genètics junt en la clínica referida pel pacient.
Per desgràcia, esta malaltia no té cura i els tractaments van destinats a paliar els síntomes. La ventilació assistida i l’alimentació per sonda formen part del tractament en els casos més alvançats. Com que és una malaltia tan complexa, el tractament és multidisciplinar: neuròlecs, fisioterapeutes, logopedes, nutricionistes i sicòlecs formen part d’una estructura precisa que aporta als pacients calitat de vida.
El soport emocional és tan vital com el restant del tractament, ya que estos pacients, com ya s’ha dit, són completament conscients de tot lo que els passa. L’impacte emocional que té esta malaltia és molt gran i els cuidaments físics són un autèntic desafiu. Per això, necessiten urgentment ajudes econòmiques i recursos humans que permeten ad estos malalts tindre una vida digna. Estes persones senten i pensen com qualsevol atra i són conscients de tot lo que esta cruel malaltia produïx en ells. A pesar de ser una malaltia que fon descrita fa dos sigles, continua sense existir una cura. La pèrdua progressiva de la funció de les neurones motores se pot frenar pero la malaltia continua alvançant. Tindre una vida digna també és medicina; aixina puix, estos pacients deuen rebre tot el respal social i econòmic possible per a que, a pesar de patir esta cruel malaltia, puguen viure dignament.
El desdejuni és un dels menjars més importants del dia. Trenca el dejuni nocturn i aporta energia i els nutrients que el cos necessita per a afrontar tot el matí en vitalitat i concentració.
Molts estudis senyalen que desdejunar-se de manera equilibrada ajuda a millorar el rendiment físic i intelectual, a regular l’apetit durant el restant del dia i a mantindre un pes saludable.
¿QUÉ DEU INCLOURE UN DESDEJUNI EQUILIBRAT I SALUDABLE?
Evitar beguda ràpida i aliments processats: galletes, croissants …
Incloure cereals integrals: avena, pa integral, muesli sense sucre …
Tindre en conte que molts dels cereals de desdejuni per a chiquets tenen molt de sucre i molta sal, lo que els fa poc recomanables.
Fruita fresca: preferiblement sancera, per a aprofitar la fibra.
Evitar els sucs tant com es puga, ya que contenen molt de sucre.
Proteïnes de calitat: làcteus (llet, yogurt, formage fresc), ous o fruits secs naturals.
Greixos saludables: albocat, oli d’oliva, llavors o fruits secs.
Aigua o infusions, evitant begudes ensucrades.
CONSELLS PER A UN BON DESDEJUNI
Canvia el pa blanc (“normal”) per pa integral.
Usa sempre oli d’oliva, no atres olis ni manteques.
No abuses de l’oli d’oliva, perque té prou calories.
Afig avena al teu desdejuni típic.
EIXEMPLES DE DESDEJUNI SÀ
Pa integral torrat, oli d’oliva, tomaca rallada, formage fresc i ruca i o un atre tipo d’encisam o ensalada.
Coques integrals d’avena, en fruita fresca i/o chocolate negre.
Ous rebolicats o tortilla, en pa integral.
Pa integral, en oli d’oliva, tomaca i pernil.
Pa integral, albocat i salmó fumat.
Pa integral, formage fresc, tito i encisam.
Farinetes d’avena en fruita.
Yogurt en cereals i fruita.
DESDEJUNI SEGONS L’EDAT
Les bases per a un bon desdejuni són comunes, pero les necessitats nutricionals varien segons l’edat.
CHIQUETS I ADOLESCENTS
Requerixen energia per a créixer i estar actius en el colege.
Incloure cereals integrals (pa o avena), fruita i làcteus.
És important evitar els cereals refinats en excés de sucre i sal, molt habituals en els desdejunis infantils.
ADULTS JÓVENS
Deuen buscar un equilibri entre energia i control de pes.
Pot ser bona una combinació de proteïna (yogurt natural o ou), fruita i cereal integral, per a mantindre sacietat i concentració en la jornada laboral.
PERSONES MAJORS
Necessiten aliments fàcils de digerir.
Incloure aliments rics en calci, vitamina D i fibra, per a cuidar ossos, digestió i trànsit intestinal. Bones opcions són els làcteus baixos en greix, pa integral, fruita blana i fruits secs en chicotetes cantitats.
El passat 4 d’octubre, entre les 10:00 i les 16:00 hores, el paisage aquàtic de l’Albufera es transformà en un escenari viu d’història marítima. Se celebrà una espectacular exhibició de Vela Llatina organisada per la “Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina”, repetint-se una tradició any darrere d’any.
Des de primeres hores, les embarcacions tradicionals, conegudes com “barquets albuferencs”, escomençaren a desplegar les seues veles sobre les tranquiles aigües del llac de l’Albufera. A lo llarc de la jornada, fins a 40 embarcacions participaren en l’event, impulsades únicament pel vent, tal com ho han fet des de temps antics.
El moment més intens i sobtat se vixqué entre les 12:00 i les 14:00 hores, quan el sol allumenava les veles blanques i dibuixava reflexos delicats sobre l’espill de l’aigua.
L’exhibició s’emmarcà dins de les jornades “Navegant en Vela Lllatina”, un event cultural que durà tres dies (3, 4 i 5 d’octubre) i que pretén revalorisar esta forma ancestral de navegar.
Fon precisament en este context a on s’autorisà l’activitat per part del Servici de Devesa-Albufera per a garantisar el seu respecte a l’ecosistema i el compliment de les normes ambientals del parc natural.
La vela llatina i la peixca tradicional en l’Albufera foren declarades Be d’Interés Cultural (BIC) Immaterial en 2016 per la Generalitat Valenciana.
Este reconeiximent no solament resalta el seu valor històric i cultural, sino que obliga a protegir i promoure estes manifestacions vives del patrimoni valencià.
Cada vela hissada representa més que una proea marina, és un fil que unix generacions, un signe d’identitat i un recordatori de la nostra relació en l’aigua, la peixca i el cultiu d’arròs que han modelat esta terra.
Encara que esta edició haja conclòs, la temporada anual d’exhibicions continuarà en futures cites durant els mesos de primavera i estiu organisades per diverses associacions locals (El Palmar, Catarroja, Silla i Sollana, entre atres) baix la coordinació de la Federació.
La vela llatina no és solament un espectàcul, és un galtit viu de la nostra història, una forma de mirar al passat sense deixar de mirar al futur.
¿Quí no ha vist una película en la que s’informa al detengut, en més o manco solemnitat i mentres és esposat: “Té vosté dret a guardar silenci, qualsevol cosa que diga pot ser utilisada en contra seua; té dret a un advocat…”. ¿Quina importància té esta advertència? Vejam-ho.
En l’any 2011, el detectiu anglés Steve Fulcher perseguia a un assessí en série de chiques i, pels indicis recopilats durant l’investigació, estava segur de que Christopher Halliwell era el culpable, aixina que el detingué com a sospitós. Durant el trayecte a comissaria, i davant la possibilitat de que l’última de les chiques desaparegudes estiguera viva, interrogà al detengut. Halliwell confessà que l’havia assessinat, i inclús indicà a on estava el cadàver. També confessà l’assessinat d’una atra chica, i el lloc a on l’enterrà. No obstant, en 2012, un Tribunal retirà els càrrecs d’assessinat, ya que no s’havia seguit el procediment llegal: el detengut fon interrogat fòra de la sèu policial, no havia segut advertit del seu dret a guardar silenci, i no se li donà accés a un advocat. L’història, real, està contada en la minisérie A Confession (2019).
“A confession”
I és que el dret a guardar silenci es considera bàsic en tots els estats moderns, fins al punt de que si no s’informa al detengut pot anular tot el procés, com hem vist. ¿Quin és l’orige d’este i uns atres drets, com el de dispondre d’advocat?
Per a entendre-ho, hem de parlar del procés inquisitiu (l’acusat parla), vigent durant sigles en Europa, i del procés acusatori, a hores d’ara el més comú. En el primer, l’acusat era considerat culpable i devia reconéixer-ho o demostrar que era inocent. El juge tenia un paper fonamental i casi exclusiu: investiga, acusa i juja. L’advocat defensor no intervenia en la fase inicial. La confessió de l’acusat era suficient per a la condena. Llògicament, este sistema donava peu a abusos i injustícies, com ara forçar la confessió, inclús en tortures, o condenar ad algú que s’autoinculpava per a evitar que fora condenat un familiar, per eixemple.
En el sistema acusatori, per contra, l’acusat no té obligació de dir res, i és considerat inocent fins que no es demostre lo contrari (presunció d’inocència); junt en el juge, que és imparcial, apareix la figura del fiscal, que és qui du l’acusació; si existix un juge que investiga (instructor), no pot despuix jujar; l’advocat defensor té un paper rellevant ya des de la detenció i acusació. Una confessió, en fi, serà una prova important, pero no determinant de la condena. Per a assegurar el compliment d’estos principis, al detengut se li deu advertir prèviament dels seus drets i quedar constància de que s’ha fet.
¿Cóm se passà d’un sistema a l’atre? Puix, com casi sempre, a poc a poc. El dret a no autoinculpar-se, abans que en les constitucions modernes o el Conveni Europeu de Drets Humans, estava present en el Dret Canònic i els tribunals eclesiàstics, junt en uns atres drets del reu —encara que sorprenga i no coincidixca en la “narrativa oficial”, molts acusats preferien ser jujats per tribunals eclesiàstics, incloent l’Inquisició, abans que pels tribunals civils o senyorials—. Pero és el dret anglosaxó el que impulsà el canvi en tres reformes importants: l’intervenció d’advocats defensors en delictes greus, la reforma del procediment penal i l’enfortiment del sistema per jurat. El sistema anà evolucionant, perfeccionant-se i estenent-se al continent europeu i americà, fruit dels canvis socials, la consagració dels drets fonamentals i la crítica de la doctrina jurídica al sistema inquisitorial.
Espanya té, des del sigle XX, un sistema mixt, encara que en plenes garanties processals com la presunció d’inocència o el dret a no inculpar-se. Hi ha una fase d’instrucció (inquisitorial), a càrrec d’un juge, en l’intervenció d’advocats; i una fase acusatòria, en juge distint del primer.
El dret a la presunció d’inocència i les seues conseqüències —guardar silenci, defensa lletrada, és l’acusador el que deu presentar proves convincents, etc.—, està implantat en tots els estats democràtics, i és reconegut pels acorts internacionals de drets humans. Este sistema tan garantiste pot paréixer exagerat, o provocar situacions no desijades com la de l’assessí en série anglés Halliwell que hem vist adés, pero, davant d’eixes disfuncions, preval la màxima que formulà el juriste anglés William Blackstone en 1760: “És millor que dèu persones culpables escapen a que un inocent sofrixca”.
Per cert, que ningú se preocupe: gràcies a que la policia conseguí unes atres proves independents de la confessió, el nostre assessí fon finalment condenat, en 2016, a cadena perpètua no revisable.
Enguany, 2025, és la quarta volta en l’història recent que no s’ha pogut celebrar la Provessó Cívica del Nou d’Octubre, esta volta a causa del mal orage, les pluges i les condicions meteorològiques adverses.
Des de finals de setembre, la Comunitat Valenciana ha segut visitada per dos fenòmens meteorològics adversos: les recialles de l’huracà Gabrielle —el qual, convertit en borrasca en aplegar al nostre regne, provocà una alerta roja de pluges i obligà a suspendre classes llectives escolars i feu que moltes empreses tingueren que posar en marcha una atra volta els mecanismes de teletreball dels seus empleats— i, posteriorment, la que s’ha conegut com a dana Alice —que ha obligat estos dies a suspendre les celebracions de la Processó Cívica del Nou d’Octubre i tots els actes institucionals tant de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament de Valéncia— provocà una alerta taronja.
Este Nou d’Octubre baix les Torres de Serrans
Passats els dies senyalats, podem vore cóm ha quallat en la ciutadania una por inconfessable mai vista en les generacions anteriors a les pluges per lo ocorregut durant l’any passat en la crisis de la riuada que assolà la província de Valéncia i tots els seus pobles de l’Horta Sur, per l’incompetència d’un president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no avisà i no posà en marcha com tocava el sistema ES-Alert que té com a finalitat previndre este tipo d’emergències i avisar en temps a la població de que es pot produir una catàstrofe, pecant de conducta errònea i, per si fora poc, també la mala fe, traïció i conducta presuntament delictiva i dolosa d’un president del Govern, Pedro Sánchez, qui declarà aquells dies la famosa frase: “Si volen ajuda, que la demanen”, mostrant a tots els espanyols la seua mala consciència, no posant en marcha els mecanismes de la Llei del sistema nacional de protecció civil, que establix que quan sobrepasse l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma el dit fenomen meteorològic, o siga una catàstrofe de tal magnitut, que requerixca una atenció d’interés nacional (art. 28.3), el Govern està obligat a declarar l’emergència d’interés nacional i assumir les competències que, en un cas ordinari, corresponen a les comunitats autònomes.
Ací tot és tirar-li la culpa al canvi climàtic i, despuix, no fer absolutament res, puix tenim que, passat un any, no s’ha eixecutat cap obra d’infraestructura en el barranc del Poyo per a canalisar els excedents d’aigua quan la pluja que ve de l’interior, lo que provoca les grans inundacions despuix en la conca del Túria i rius adjacents, com el riu Magre i que, en tan bona prosa nos relatava a finals del sigle XVIII el botànic Antoni Josep de Cavanilles en la seua magna obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, poblaciones y frutos del Reyno de Valencia, en el que nos relata la riuada ocorreguda en 1775. Els nostres polítics han renunciat a fer obres d’infraestructura que, molt provablement, salvarien vides, com totes les que s’enunciaven en el Pla Hidrològic Nacional de 2001.
Pedro Sánchez, president del Govern, durant la crisis de la dana de 2024
Hem de recordar d’a ón venim i no per això afonar-nos anímicament. Ací hem anat a l’escola diluviant, inclús nevant, puix un servidor recorda com quan era chicotet, 12 anys a penes, a finals del mes de giner de 2007, caigué sobre la ciutat de Valéncia una pedregada que acabà quallant en nevada i, no per això, se suspengueren les classes de la vesprada ni les empreses suspengueren la seua activitat de curs normal.
En la por no s’alvança, i tenim que tindre la suficient voluntat per a acometre les obres d’infraestructura que protegixquen a la població, aixina com acabar de fer els treballs de neteja que durant tot l’any que ha transcorregut des de la riuada del 29 d’octubre de 2024 no s’han fet, puix en un any, en la població de la zona 0 com és Paiporta, els albellons continuen igual d’enfangats que fa un any despuix de la riuada, per lo tant, caldria netejar-los.
Valéncia necessita ajuda, i solament des de la fermea i la passió que cal posar a coses com estes, en la solidaritat del poble valencià, podrem conseguir que els efectes de les riuades no afecten tant a la població normal, que es faça la presa de Vilamarchant com estava previst en el Pla Sur de 1957 i que es facen mecanismes d’adaptació a un clima que, no anem a negar-ho, se troba en canvi, pero no per raons antropogèniques com alguns molt interessadament apunten, sino perque el clima sempre està en constant canvi i no podem infondre la por en la població de que té que rebaixar la seua calitat de vida per a satisfer els desijos de grups ideologisats, sino que la classe mija en Valéncia i en tota Espanya té que sostindre’s en la llibertat de mamprendre i en la llibertat de treballar i crear riquea, sense menyscapte de la deguda protecció social als més vulnerables.
Resum de les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.
Lo Rat Penat fon guardonat en el premi Llibertats Colectives 2025 que otorga el diari valencià Noticias Ciudadanas, en reconeiximent a la seua trayectòria de defensa, difusió i promoció de la cultura i de la llengua valencianes, raons per les que igualment ha rebut el premi Anfós Ramon Extraordinari 2025 de la Falla Bailén-Xàtiva, La Ferroviària.
Els presidents de Lo Rat Penat i de les Joventuts Ratpenatistes assistiren en Beniferri a la representació de l’òpera La Ventafocs, interpretada per Les Arts Volant, proyecte itinerant de Les Arts en colaboració en les institucions valencianes, per a acostar l’òpera gratuïtament a qualsevol racó de la Comunitat Valenciana.
Membres de les Joventuts Ratpenatistes acodiren a la festa d’elecció de candidates a Fallera Major de Valéncia 2026 i el president de les Joventuts, junt en la regina dels Jocs Florals estigueren presents en l’acte d’entrega del retrat per la Junta Vicentina a l’Honorable Clavariesa 2025. Per la seua banda, el president de Lo Rat Penat va assistir a l’Eucaristia i Pregó de les Festes en honor a la Mare de Deu del Rosari, en els Poblats Marítims.
El dia 3 d’octubre, s’inicià l’Aula d’Història que dirigix i impartix el professor D. Fernando Millán tots els divendres de 18:30 h a 19:30 h, en el Saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat. Este curs 2025-2026 tractarà de “El temps de Francisco Franco. La transició democràtica”. Si estàs interessat contacta per correu electrònic en secretaria@loratpenat.org.
El mateix divendres, Lo Rat Penat celebrà el tradicional Tedèum en el real monasteri de Santa Maria d’El Puigi el Sopar de Sant Donís, actes previs commemoratius del Nou d’Octubre. Enguany el Premi Crit Valencià de l’Any, que concedix l’entitat en reconeiximent a la llabor i valenciania personal o colectiva recaigué en el periodiste D. Héctor González Pérez de Villar, per la seua trayectòria professional i en les Forces Armades d’Espanya, Delegació de Defensa de la Comunitat Valenciana, per l’important recolzament i ajuda als nostres pobles i veïns en els moments dramàtics i crítics vixcuts en les inundacions d’octubre del passat any.
Tedèum en el real monasteri de Santa Maria d’El PuigPremi Crit Valencià de l’Any a D. Héctor González Pérez de Villar i a les Forces Armades d’Espanya, Delegació de Defensa de la Comunitat Valenciana
El dumenge dia 5 d’octubre, vibrà d’emoció la plaça de la Mare de Deu de Valéncia en l’Acte de Commemoració del Centenari de l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana 1925-2025, obra musical del Mestre Serrano en lletra de Maximilià Thous, acte participatiu que reuní a cantors, músics, grups de danses, de tabal i dolçaina i moros i cristians, i estigué presidit per la Real Senyera de Lo Rat Penat.
Acte de Commemoració del Centenari de l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana 1925-2025Acte de Commemoració del Centenari de l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana 1925-2025Acte de Commemoració del Centenari de l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana 1925-2025
No pogué ser, la processó cívica i pràcticament el restant d’actes prevists per a celebrar el Nou d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, se suspengueren per l’alerta taronja decretada, si be Lo Rat Penat, desafiant la pluja, estigué present en el Tedèum en la catedral de Valéncia portant la Real Senyera de l’entitat, i realisà ofrenes florals en la tomba d’Ausias March i en les estàtues de Francesc de Vinatea i del Rei En Jaume I.
Tedèum en la Catedral de ValénciaOfrena florals en la tomba d’Ausias MarchOfrena florals en l’estàtua de Francesc de VinateaOfrena florals en l’estàtua del Rei En Jaume I
Magnífic fon el concert oferit pel quintet Art of Brass Valéncia el 16 d’octubre en la sèu de Lo Rat Penat, dins del Cicle de Concerts de la M. I. Acadèmia de la Música Valenciana 2025.
El Saló de Cristal de l’Ajuntament de Valéncia acollí el dia 16 d’octubre l’acte de nomenament de Na Vicenta Evangelina Escudero García com a clavariesa de les Festes Vicentines 2026, assistint en representació de Lo Rat Penat el seu president i la regina dels Jocs Florals.
Nomenament de Na Vicenta Evangelina Escudero García com a clavariesa de les Festes Vicentines 2026
Tendrea sentirien el president de l’entitat i la regina dels Jocs Florals en la presentació de bebés a sant Vicent Ferrer, que organisa l’Associació de Dames de Sant Vicent Ferrer.
El dia 30 d’octubre, el Teatre Principal de Valéncia serà l’escenari del certamen poètic per excelència de Lo Rat Penat, els JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA, edició CXXXVII.
JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA, edició CXXXVII
En l’ESCOLA DE CANT VALENCIÀ D’ESTIL I ALBADES DE LO RAT PENAT VICTÒRIA SOUSA podràs conéixer i dependre este cant tan genuí tots els dimecres de 19:00 a 20:00h. Per a acompanyar al grup de cant, Lo Rat Penat té l’intenció de formar una RONDALLA, per lo que fa una crida als músics instrumentistes de corda o percussió per a que s’unixquen al proyecte. S’ensajarà els dimecres de 17:30 a 19:00h. Soliciteu informació a secretaria@loratpenat.org // teléfon 96 391 09 92.
Encara esteu a temps d’apuntar-vos als Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, ànim.
Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat
Escomençarem novembre homenajant a les persones volgudes que nos han deixat i menjant ossets de sant, i nos retrobarem per ací a final de mes.
Salutacions a totes les persones que de forma incondicional nos lligen mes a mes.
En acabar el mes d’agost en el que la majoria hem gojat d’un mereixcut descans, nos encontrem en el mes de setembre que va lligat a l’inici de casi tots els cursos escolars. Per eixe motiu el nostre equip se posa novament en funcionament per a que el nostre bolletí de setembre veja la llum com de costum en els últims dies del mes.
Servixca com a preàmbul un extracte de tots els artículs que el conformen, que com sempre, tindrà un contengut de lo més variat i atractiu per al llector
*Antonio Moreno:
En la temàtica: Ciutats de cine
Nos conta com despuix de l’estiu, torna a la faena viajant al Londres més gris i obscur, de carrers bruts i mercats que amaguen a un assessí en série al doblar un cantó; visitarem el Londres de Frenesí (1972), que fon l’última película del gran Alfred Hitchcock.
Artícul: “Frenesí en Covent Garden”
*Amparo Soriano:
En la temàtica: Passejant pels barris de Valéncia
Passejar pels barris de Valéncia que pertanyen al Pla del Real, junt al barri de Mestalla i l’Universitat de Valéncia obri les portes per a matricular-se. Principalment en la avenguda Blasco Ibàñez, a on estan moltes de les facultats i el Rectorat. Unes atres facultats les tenim en: L’Algirós, Burjassot i les privades en distints punts del Cap i Casal. També el Club de Fútbol del Valéncia, escomença el curs en nous partits de lliga , ¡Amunt Valéncia! I per a no ser manco, Lo Rat Penat, obri les matrícules per als distints cursos que en la seua sèu s’impartixen.
Artícul: “Escomencem curs este mes, barri Exposició, Universitat i Jaume Roig, els tres del Pla del Real, la matrícula oberta”.
*Lucas Grao:
En la temàtica: Biblioteca Valenciana..
Aureli López, u dels grans referents del valencianisme cultural, nos acosta a un recull de relats breus, a on barreja sabudament vivències pròpies en ensomis i ficcions. Una nova proposta lliterària d’este “partener” incansable, en bon valencià i a la valenciana manera.
Artícul: “Aureli López; contalles a la valenciana manera”.
*Edu Vanacloig
En la temàtica d’història.
Nos conta com Petronela fon reina i no governà, i Ramon Berenguer governà, pero mai fon rei, tot això nos fa fer-nos una pregunta. Si una dòna quan se casa passa a formar part de la família de l’home, ¿qué passà en Petronela?
Artícul: “La reina que mai governà, i el governant que mai fon rei”.
*Jorge García Higuera
En la temàtica de deports.
Nos conta com la ciutat de Valéncia, inicialment, quedà exclosa de les sèus mundialistes, en vore que el Nou Mestalla no s’acabava. I ahí va la primera qüestió del debat. ¿Hauria segut més profitós per al Valéncia CF i per a la ciutat de Valéncia, Cap i Casal del regne, reformar l’antic Estadi de Mestalla, el qual ya és centenari, o era millor la solució que, finalment, s’adoptà en 2005, que no fon atra que construir una nova casa per al Valéncia CF?
Artícul: “Del vell Mestalla al nou Mestalla”.
*Mª Angeles Viñas
En la temàtica de Medicina i Salut.
Nos explica que la fibrilació auricular és un tipo d’arrítmia cardíaca molt comú que se caracterisa per presentar glatits irregulars i en moltes ocasions ràpits per mig de contraccions irregulars a nivell de les aurícules. Estes contraccions si se produïxen de forma molt ràpida, provoquen palpitacions, fatiga, cansanci extrem, dificultat per a respirar i mareig. Este tipo d’arrítmia predispon a patir ictus cardioembòlics ya que la sanc no es bombeja correctament degut a les abans nomenades contraccions irregulars per la qual cosa apareixen trombos en les aurícules. Si els trombos ixen a la circulació general, poden arribar al cervell apareixent aixina l´ictus cerebral. És per este motiu que u dels tractaments d’esta arrítmia és l´utilisació d’anticoagulants orals.
Títul:¿Qué és la fibrilació auricular?
*El mege del fege:
Nos informa sobre les dietes. Qualsevol dieta restrictiva no és sana. És dir, l’home és omnívor per naturalea, per lo tant, lo natural és menjar de tot. No obstant per la manca d’eixercici físic en la vida actual i el tindre aliments contínuament a l’abastque fa que mengem massa, una dieta vegetariana nos pot beneficiar. Això sí, en unes pautes mèdiques adequades, per a no tindre dèficits nutricionals.
Artícul: “Consells per a que una dieta vegetariana siga sana”
*Emilio Alonso:
En la temàtica: Dret i unes atres curiositats:
Emilio, nos fa un breu resum esquemàtic de l’evolució de la pena com a castic al delinqüent i el seu sentit i finalitat.
Artícul: “Del garrot a la piscina”.
*Chemi Martínez:
En la temàtica de: Deports
La Comunitat Valenciana està de celebració. Fa pocs mesos la nostra selecció femenina de bàsquet ha conseguit un èxit històric en proclamar-se campeonad’Espanya en el recent Campeonat Nacional, penjant-se la medalla d’or despuix d’un torneig impecable que confirma el gran moment que travessa este deport en la nostra terra.
Artícul: “Or històric per a la Selecció Femenina de Bàsquet de laComunitat Valenciana”
Events i activitats:
Mª José Julio, responsable d’est apartat, com és costum, nos posa al corrent de totes les activitats que mensualment se realisen en Lo Rat Penat i de tots els events en els que participa. Fins ací el breu extracte del contengut del nostre bolletí del mes de setembre, que esperem lliggau i gogeu. Si aixina és conseguim el nostre objectiu i seguirem treballant en molta ilusió per al bolletí del pròxim mes.
Encara que de juliol pràcticament ya no nos enrecordem, recordatori mereix, per la seua històrica vinculació en l’entitat, la participació de Lo Rat Penat en la Batalla de Flors, que posa fi a la Fira de Juliol de Valéncia, la batalla més bonica del món.
Batalla de florsBatalla de florsBatalla de florsBatalla de flors
Entre els milers de jóvens de tot el món que invadiren Roma del 28 de juliol al 3 d’agost pel Jubileu dels Jóvens, la representació valenciana contà en la assistència de membres de les Joventuts Ratpenatistes, que portaren fins a la basílica de Sant Pere la devoció de Valéncia a la Mare de Deu dels Desamparats.
El 4 d’agost, el president de Lo Rat Penat i el de les Joventuts Ratpenatistes, junt en uns atres membres de l’entitat, participaren en la romeria del Santíssim Crist de la Salut d’El Palmar, pel llac de l’Albufera.
Romeria del Santíssim Crist de la Salut d’El Palmar
El 9 d’agost, el ratpenatiste Donís Salvador tingué l’honor d’interpretar l’Himne Regional de Valéncia en la presentació del Valéncia CF 2025/2026, acompanyat de músics de diferents bandes de música que sofriren els greus efectes de les inundacions d’octubre, dirigits pel mestre José Pascual Arnau.
Presentació del Valéncia CF 2025/2026
El 13 d’agost, el president de l’entitat i el de les Joventuts Ratpenatistes no es pergueren les corregudes de joyes de Pinedo, tradició de més de 160 anys dins de les festes patronals de la localitat, declarada Festa d’Interés Turístic Provincial.
Corregudes de joyes de Pinedo
Són un grapat les festes que tradicionalment se celebren en el mes d’agost en la nostra terra i és missió i impossible acodir a totes, encara que en el seu esperit el recolzament de tota tradició valenciana, Lo Rat Penat ha deixat en rets constància i recort d’algunes, com El Misteri d’Elig, Festa de les Alfàbegues de Bétera, La Tomatina de Bunyol, La Muixeranga d’Algemesí, entre unes atres.
Festa de les AlfàbeguesTomatina de BunyolMisteri d’EligLa Muixeranga d’Algemesí
El 27 d’agost, el president de les Joventuts Ratpenatistes assistí a la recepció en el port de Valéncia del buc escola del Brasil.
El president de Lo Rat Penat intervingué en el debat de l’estat de la ciutat de l’Ajuntament de Valéncia de l’11 de setembre, agraint al consistori iniciatives com el canvi de topònim del Cap i Casal en é tancada i el seu recolzament a les tradicions valencianes, oferint-se per a treballar junts, encara que recordant-los que queda molta faena per fer.
La fi de semana del 13 i 14 de setembre Lo Rat Penat, representat pel president de l’entitat, ha participat en la processó de Meliana en honor de la Mare de Deu de la Misericòrdia i en la solemne processó general del Santíssim Crist de Nazaret, assistint també al besamans a la Santíssima Mare de Deu dels Dolors Coronada, que organisa la Confraria de Granaders del Grau de Valéncia.
El dia 17 de setembre estigué present el president de l’entitat en l’acte celebrat en el Centre d’Artesania de la Comunitat Valenciana dins de la XXI Multaqa de les Cultures 2025, event de diàlec intercultural (multaqa és una paraula àrap que significa ‘encontre’), que organisa l’Associació Valéncia Mediterràneu per a la UNESCO.
El centre de majors de Benimaclet acollí el dia 18 de setembre la celebració dels V Jocs Florals de Benimaclet, event organisat per l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i els Clavaris Festers Crist 2025 i reuní a autoritats, escritors, veïns i representants d’entitats culturals, entre ells el president de Lo Rat Penat.
V Jocs Florals de Benimaclet
El 24 de setembre es presentà en la sèu de Lo Rat Penat el llibre Les senyeres de Vicent Blasco Ibáñez (1928-1937), escrit en llengua valenciana per l’historiador Vicent Sanz Sancho.
Lo Rat Penat anuncia l’edició del conte infantil Les nimfes de la mar, obra de Remigi Pons Tudela, que explica als menuts el cicle de l’aigua, escrit en llengua valenciana seguint les normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, publicació que ha contat en la colaboració de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament i Diputació de Valéncia.
Edició del conte infantil “Les nimfes de la mar”
Oberta la matrícula dels Cursos de Llengua Valenciana 2025-2026 de Lo Rat Penat, enguany en la novetat d’un curs de perfeccionament oral i lèxic, dirigit sobretot ad aquelles persones que vullguen millorar l’expressió oral. Per a més informació pots dirigir-te al següent correu: cursos@loratpenat.org
El Piló de Burjassot obri també la matrícula de Cursos de Llengua Valenciana, impartits per professors de Lo Rat Penat, en la sèu de l’Associació, carrer Dr. Moliner, 10, de Burjassot. Més informació i inscripció a través de la direcció electrònica elpilo@telefonica.net, per teléfon 96 363 42 75, o en la sèu de l’associació.
Les Joventuts Ratpenatistes animen als músics i compositors valencians a ajudar a difondre la genuïna llengua valenciana per mig de les seues composicions.
Volem música en llengua valenciana
Un any més convocat el XXX Concurs d’interpretació al Piano Mestre Josep Serrano. Les proves se celebraran el 22 de novembre en el Saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat. Les bases poden consultar-se en la web de l’entitat www.loratpenat.org o solicitar-se per correu electrónic: secretaria@loratpenat.org.
XXX Concurs d’interpretació al Piano Mestre Josep Serrano
Unix-te a Lo Rat Penat en Telegram per a rebre directament al teu mòvil tota l’actualitat de l’entitat, en el següent enllaç: https://t.me/loratpenat1878.
Unix-te a Lo Rat Penat en Telegram
S’acosta el Nou d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, i Lo Rat Penat, entre els diversos actes que tradicionalment organisa en motiu de la festivitat, convoca als valencians a la celebració, el dia 3 d’octubre, d’un solemne Tedèum en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig, a les 21:00h, i posterior Sopar de Sant Donís, a les 22:00h, en el restaurant Huerto de Santa Maria, en El Puig. Més informació i reserves: secretaria@loratpenat.org, i en la sèu de l’entitat de 17:00 a 21:00 h.
Tedèum en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig i Sopar de Sant Donís
No està gens malament per a escomençar i anar agarrant impuls.
Despuix de l’estiu, tornem a la faena viajant al Londres més gris i obscurs; al Londres de carrers bruts i mercats que amaguen un assessí en série en doblar un cantó; hui visitarem el Londres de Frenesí (1972), la penúltima película del gran Alfred Hitchcock.
Acaben les vacacions i tornem a la faena viajant, una atra volta, a Londres; encara que esta visita no té res que vore en els amables colorets de Notting Hill (1999).
Lo cert és que m’agrada tornar a ciutats que ya conec per a passejar de nou per uns carrers que em són familiars i descobrir els canvis que mantenen viva la ciutat. D’esta manera, pense, deixe de ser un turista més i em transforme de colp en un dels seus habitants. Hui, vos convide a acostar-nos als grisos que voltaven el Covent Garden de finals del sigle XX, caminant per un barri la vintiuna centúria.
Covent Garden, hui
L’entorn d’est antic mercat de fruites, verdures i flors fon l’escenari de Frenesí (1972), l’última gran película d’Alfred Hitchcock. Protagonisada per Jon Finch, Barry Foster, Barbara Leigh-Hunt i Alec McOwen, l’acció gira a l’entorn d’un assessí en série que estrangula a les seues víctimes en una corbata, en violar-les.
Fotograma de Frenesí, Jon Finch
L’autor de Rebeca (1940), La finestra indiscreta (1954), Sicosis (1960), i Els pardals (1963), torna a Londres i a un dels seus temes predilectes: la falsa culpabilitat; tema que ya tractà en detall en películes com ara Yo confesse (1953), Crim perfecte (1954), o Fals culpable (1956).
En Frenesí, Hitchock, si això és possible, se mostra més directe, explícit i provocador. Macabre. En una estètica realista, el director explota al màxim el seu etern paradigma: «cal fer sofrir al públic tant com siga possible». ¡I ho conseguix!
Cartell de Frenesí (1972)
Frenesí està rodada, pràcticament en la totalitat, en els carrers del barri londinenc de Covent Garden de principis dels setanta; molt llunt de “l’amable” lluminositat de comédies com Love actually (2003), o Bridget Jones: sobreviuré (2004).
Encara que l’actual activitat de Covent Garden no té res que vore en el mercat que fon; en una miqueta d’imaginació s’acostarem al seu passat, iniciant el nostre passeig en la sòlida i peculiar estructura d’un edifici que actualment està ple de restaurants i menudes botigues d’artesania.
Frenesí escomença en un llarc pla. La càmara recorre el Tàmesis, fins a detindre’s en un grup de gent que assistix a un mítin front al Country Hall. De sobte, una parella veu, sobre les aigües térboles del riu, el cos d’una dòna nueta, en una corbata nugada al coll.
Richard Blaney (John Finch), el protagoniste, és despachat del bar a on treballa pel furt d’uns licors. Per això, acodix a demanar-li ajuda a Robert Rusk (Barry Foster), un antic amic, que té un negoci de fruites i verdures en Covent Garden. Per la nit, se troba en la seua exmuller. Durant el sopar, tenen una forta discussió, a la vista dels clients del restaurant. Richard serà acusat dels assessinats, encara que l’inspector Oxford (Alec McCowen), encarregat de l’investigació, no creu que ell siga l’autor dels crims. A poc a poc, se va teixint una densa trama en la que no tot és això que pareix.
Fotograma de Frenesí: barri de Covent Garden
La major part de l’acció transcorre en un radi de només cinc o dèu minuts des de l’edifici del mercat. En acabar de pendre alguna cosa, vos convide a iniciar, sense pressa, una bona passejada, partint de l’intersecció de Henrietta St i Southampton St; per a descobrir alguns dels llocs a on se filmaren les escenes més emblemàtiques de la película. En el número 3 de Henrietta St trobarem la casa de Robert, l’amic del protagoniste, i en el 39 de Bow St, la frontera de The Glob, el pub a on treballen Richard i Bàrbara (Anna Assey), –l’interior es va rodar en els estudis The Pinewoods Studios, a dihuitmilles de la capital̶– Molt prop del pub, en el número 28 de Catherine St, vorem el Nell of Old Drury, bar a on Richard sent parlar dels assessinats; i caminant en direcció cap al Soho, entropeçarem en Leicester Sq, la plaça a on Robert veu a Bàrbara, dins d’un taxi.
Casa de RobertThe glob
Més llunt, caminant poc més d’una hora, en el 119 de Oxford St, vorem l’agència matrimonial de Brenda, l’exmuller de Richard i escenari d’una de les escenes més escabroses de tota la película; al costat de Hyde Park, l’hotel Hilton Hyde Park, a on Richard i Bàrbara passen una nit, i en el 31 d’Ennismore Gardens Mews, la casa del protagoniste. Per últim, aplegarem fins al Tribunal Penal Central d’Anglaterra i Gales en Old Bailey, i l’hotel Colburg, en el 129 de Bayswater Road.
Encara que Frenesí no siga una de les películes més populars del director britànic, és, sense dubte, una de les seues obres més impactants i el testimoni viu d’un mercat que deixà de “ser-ho” en 1974 –sèt anys abans que el nostre mercat d’Abasts–, per a convertir-se, l’anglés, en un espai vibrant i cultural que atrau a milers de turistes de tot el món al centre de Londres. L’escena de Foster menjant-se una poma, quan aplega Finch forma part de l’història, com també l’encontre del professor Higgins (Rex Harrison) i el coronel Pickering (Wilfrid Hyde-White) en la jove venedora de flors Eliza Doolitle (Audrey Hepburn), en una plaça de cartó pedra feta en els estudis de la Warner de Califòrnia, per al rodage de la bellíssima My Fair Lady (1962).
Fotograma de My Fair Lady: encontre de Higgins i Eliza Doolitle
Passejar per estos barris que perteneixen al Pla Del Real, l’Universitat de Valéncia obri les portes per a matricular-se. En l’avenguda de Blasco Ibáñez estan moltes de les facultats i el Rectorat. Atres facultats les tenim en: l’Algirós, Burjassot i les privades en diversos punts del Cap i Casal. També el Club de Fútbol del Valéncia escomença el curs en els nous partits. ¡Amunt Valéncia! Molt d’ànim.
També obri matrícula Lo Rat Penat per a que la nostra llengua valencian seguixca viva i reemplaçant al “normalitzat”, impost per temes polítics.
Passejarem per cada facultat, pel jardí de Monfort, i edificis emblemàtics.
Escomençarem per la part esquerra de l’avenguda de Blasco Ibáñez. Cap a l’any 1930 en la ciutat de Valéncia arribà molta gent dels pobles de l’interior i d’atres comarques i províncies, l’arquitecte Enrique Viedma farà, gràcies al Gremi de Prensa Valenciana i la cooperativa d’arts gràfiques, els chalets o cases unifamiliars, hui nomenades els Chalets dels Periodistes.
Chalets periodistes
En el cantó de Jaume Roig tenim l’edifici del Rectorat de l’Universitat de Valéncia. L’Universitat de Valéncia, que es va fundar en el sigle XV, en el carrer de la Nau, se quedava chicoteta, i l’Ajuntament proyectà l’ampliació de l’Universitat a la primeria del 1909, en eixe eix que és a hores d’ara l’avenguda Blasco Ibañez.
Rectorat
L’edifici del Rectorat fon proyectat per l’arquitecte José Luis Oiol Urgüen en l’any 1908, pero l’acabà Marià Peset Aleixandre, qui l’escomença en 1933, d’estil art decó valencià. Destaca la seua torre imponent.
Al costat tenim la Facultat de Medicina i Odontologia, proyectada en 1908 per Alfons Fungairiño, i colaborà en l’obra l’arquitecte Lluís Albert Ballesteros. Cal destacar la frontera de l’edifici. Al mateix costat tenim l’Hospital Clínic, hui ampliat en part de lo que fon la Facultat d’Ingeniers Agrònoms i Perits Agrícoles, i hui és la Facultat de Sicologia i Logopèdia. L’edifici és modern, dels anys xixanta, construït pels arquitectes Fernando Moreno Barberá i Cayetano Borso.
Facultat de Medicina i Odontologia
En la mateixa vora, tenim un edifici emblemàtic, l’antic Colege Major Lluís Vives, construit per l’arquitecte Javier Goerlich Lleó entre 1935 i 1945. Ad este bon arquitecte Valéncia li deu un bon homenage, ya que reflectí molt be el modernisme valencià, que engloba el racionalisme i el art déco valencià.
Colege Major Lluís Vives
A escassos metros i en mig de l’avenguda de Blasco Ibáñez, podrem vore una columna, en eixe punt un comando de ETA matà a traïció i pel tòs al catedràtic de Dret Mercantil En Manuel Broseta Pont, un15 de giner de 1992.
Manuel Broseta Pont
Ya en l’avenguda de Catalunya tenim a l’atra banda el colege de marianistes El Pilar, construït del 1955 al 1957 per l’arquitecte Pablo Soler Lluch; i a l’atra banda de l’avenguda de Blasco Ibáñez i cantó en l’avenguda d’Aragó tenim el primer edifici metàlic, el colege de Guadalaviar. De l’arquitecte Fernando M. García-Ordóñez.
Mestalla i monument
En esta avenguda tenim l’afició al fútbol, l’estadi de fútbol Mestalla, inaugurat en 1923. Fon proyectat per l’arquitecte Francisco Almenar Quinzá i acabat per l’arquitecte Ramón Ferrer Aguilar. Caminem per a situar-nos en la porta principal de l’estadi en la avenguda de Suècia, a on podem contemplar el monument a l’Afició Valencianista.
Mural de Michavila Roig i obrers
Tornem a l’avenguda de Blasco Ibáñez en l’avenguda de Suècia, i a mà dreta tenim la Confederació Hidrogràfica del Xuquer i la delegació de Facenda. A mà esquerra, podem contemplar un gran mural de Michavila Roig i obrers, en l’archiu històric de l’Universitat i al costat la Facultat de Filologia i Traducció.
Mural Facultat de Dret
Més avant tenim l’antiga Facultat de Dret, hui convertida en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. En la frontera que dona a Blasco Ibáñez nos trobem el mural de la justícia. A continuació la Facultat de Geografia i Història, i darrere d’estos edificis, la Biblioteca Joan Reglà, antigament la Facultat d’ Empresarials.
Parròquia Sant Pasqual
En el carrer doctor Moliner nos trobem en la parròquia de Sant Pasqual Bailón i en Micer Mascó, el colege Sant Josep de Calassanç, i en el mateix carrer tenim un colege, el de les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús. A pocs metros, vorem la Pagoda, edifici que ocupà l’antic Palau de Ripalda. I front ad ell, tenim la Pèrgola, un lloc a on podrem fer-nos un almorzaret, per a, en acabant, anar als jardins de Monfort, chicotet i ben aprofitat, podem estar en silenci, contemplar els arbres, estàtues i multitut de flors. Els dos lleons de marbre que podem contemplar en el jardí són obra de José Bellver. Foren fets per a l’escalinata del Congrés de Madrit, pero no arribaren a colocar-se allí.
La Pèrgola
Caminarem un poquet pel passeig de l’Albereda, veent a la gent passejar. A pocs metros tenim l’edifici de l’antic hospital Casa de la Cigonya, hui convertit en edifici públic per a la Conselleria de Benestar Social, Participació i Transparència, Arbitrage Laboral i Vicepresidència primera.
Detall de La Cigonya
A pocs metros, tenim el carrer de l’Arquitecte Mora, a on està l’antic restaurant Alameda, i la piscina Valéncia. També cal destacar un maravellós edifici, el Palau de l’Exposició, d’estil modernista valencià, va ser dissenyat per l’arquitecte Francisco Mora i, darrere d’ell, l’antiga Casa de Lactància, hui Balneari de l’Alberda, tancat temporalment.
ExposicióBalneari
Nos queda per visitar l’antiga Tabacalera, hui edifici de l’Ajuntament, construït per l’arquitecte Celestino Aranguren Alonso, en colaboració de Mauro Serred i Federico Garcia Patón, i com a director d’obra l’arquitecte Ramon Lucici Callejo, finalisaren les obres en 1909. L’edifici forma part del conjunt d’edificis en l’Exposició Regional Valenciana de 1909 com a pabelló industrial.
Ajuntament
Nos queda l’hotel Westing, abans fon la Fàbrica de Llanes i Teles de l’industrial Vicente Marín Gómez, construït entre 1917 i 1921 per l’arquitecte Alfons Garin Ortola. L’immoble és conegut com a Indústria Llanera Valenciana, o Llanes Marín.
La Llanera
També a pocs metros, tenim o’ Archiu del Regne de Valéncia, podem consultar llibres de 1300, be per la pàgina web http://arv.gva.es, o presencial; millor no consultar molt la pàgina, ya que està en el “normalitzat”, un treball més que fer els que apreciem la nostra llengua.
En el carrer General Gil Dolz tenim el Museu Militar i antics quarters militars. En este gran barri tenim en casi tot el passeig de l’Albereda, a on triar per a desdejunar-se, almorzar, dinar, berenar o sopar, com també en gran part del barri Pla del Real.
