El síndrome metabòlic és un conjunt de factors de risc que aumenten significativament la provabilitat de patir diverses malalties cardiovasculars i diabetis tipo 2 fonamentalment. En Espanya, el síndrome metabòlic afecta aproximadament al 31% de la població adulta. Cada dia se’n diagnostiquen 247 nous casos, lo que equival a 94.000 casos anuals.
Entre els factors de risc es troben l’obesitat abdominal, la pressió arterial elevada (la mal nomenada “tensió arterial”), nivells elevats de sucre en dejú, triglicèrits elevats i nivells baixos de colesterol HLD (el nomenat “colesterol bo”). Si una persona presenta 3 d’estos cinc factors de risc ya es considera que sofrix un síndrome metabòlic.
El sedentarisme, el consum de tabac i alcohol, l’estrés, l’insomni i la mala alimentació són hàbits erròneus que causen esta patologia. Estos hàbits són cada vegada més freqüents en la societat i lo que preocupa més encara, està present en molts chiquets que seran en un futur adults que podran patir infarts de miocardi, ictus o diabetis tipo 2.
A continuació, es mostren unes recomanacions per a evitar este tipo de patologies cardiovasculars:
Reduïx sucres i farines refinades com, per eixemple, el pa blanc.
Aumenta el consum de fibra menjant més verdures, llegums i cereals integrals.
Realisa cinc menjades diàries i no en abundant cantitat.
Realisa semanalment entre dos i tres hores de deport moderat (caminar ràpit, nadar, anar en bicicleta).
Combina l’anterior activitat en fer eixercicis de força muscular dos dies a la semana.
Elimina el consum de greixos saturats (llet no desnatada, carns grasses,pasticeria,etc.)
Dorm aproximadament entre sèt i nou hores
Evita el tabac i el consum d’alcohol
Estes recomanacions no són gens difícils i complir-les pot significar evitar malalties molt greus. En l’actualitat, vivim en una societat a on la dieta mediterrànea ha segut substituïda per aliments processats i de baixa calitat nutricional. Està en les nostres mans tornar als nostres orígens per a evitar els problemes metabòlics derivats d’uns hàbits incorrectes.
La colitis ulcerosa és una malaltia inflamatòria del budell, que forma part de les malalties cròniques intestinals junt en la malaltia de Crohn, de la que ya parlàrem en un bolletí anterior.
És una patologia crònica i de causa no totalment aclarida. Afecta exclusivament al còlon (budell gros), escomençant habitualment en el recte (tram final del tubo digestiu), i estenent-se generalment de manera contínua i simètrica als restants segments del còlon.
Com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa té caràcter sistèmic, és dir, que pot afectar a atres parts del cos, com la pell, la boca, els ulls o les articulacions, encara que en menor freqüència que en el Crohn.
La colitis ulcerosa se caracterisa per afectar únicament a la capa més interna del budell gros, la mucosa, per lo que no és tan freqüent l’aparició d’estretiments del budell (estenosis), o la presència de fístoles en comparació en la malaltia de Crohn.
Esta patologia causa presència d’úlceres de diferents tamanys en el còlon, provocant moc i sanc en la femta, junt en dolor abdominal. Les úlceres quan cicatrisen poden formar estructures de teixit inflamatori, nomenades seudopòlips, per la seua aparència en els pòlips del còlon.
TIPOS DE COLITIS ULCEROSA
La colitis ulcerosa pot classificar-se en funció de l’extensió i la gravetat, com pot vore’s en la següent taula.
CLASSIFICACIÓ DE LA COLITIS ULCEROSA
EXTENSIÓ
GRAVETAT
E1: Proctitis ulcerosa
S0: Remissió clínica. Asintomàtic
E2: Colitis ulcerosa esquerra o distal
S1: Lleu
E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitis
S2: Moderada
E3: Greu
En funció de l’extensió o zona anatòmica afectada se pot classificar la colitis ulcerosa en:
E1: Proctitis ulcerosa: afectació llimitada al recte, que no supere aproximadament 15 cm. Són el 30-40% dels casos
E2: Colitis ulcerosa esquerra o distal: són els pacients en afectació màxima en àngul esplènic, el costat esquerre del còlon. Són el 40-45% dels pacients.
E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitis: és la malaltia manco freqüent, que patixen 10-17% dels pacients. L’inflamació s’estén més allà de l’àngul esplènic, que afecta al còlon transvers i en ocasions a tot el còlon.
Segons la gravetat de la patologia, directament relacionada en el grau d’activitat inflamatòria, trobem:
S0: Remissió clínica. Asintomàtic: quan no hi ha activitat inflamatòria i per lo tant, no hi han síntomes.
S1: Lleu. Activitat inflamatòria lleu. El pacient té aument de número de deposicions, 3-4 al dia i sanc en elles.
S2: Moderada. Procés inflamatori evident, en síntomes en tot el cos (cansanci, malestar general, dolor abdominal), ademés de 5 o més deposicions diàries, en sanc.
S3: Greu. Febra, dolor abdominal, taquicàrdia i més de 5 deposicions diàries en sanc.
¿QUINS SÓN ELS SÍNTOMES DE LA COLITIS ULCEROSA?
Sol caracterisar-se per periodos d’activitat o brots, en els que se produïx un empijorament dels síntomes i periodos sense síntomes o remissió.
Els síntomes són molt variables, segons l’extensió de la malaltia i la gravetat de l’activitat inflamatòria. Els més freqüents són:
Diarrea: El número de deposicions és major i el volum escàs, degut a l’inflamació del recte. Quan l’afectació del recte és intensa, se defeca chicotetes cantitats de sanc roja fresca i moc, que se denomina “esput rectal”. Quan l’afectació és més extensa, les deposicions s’acompanyen de sanc fosca, moc i pus.
Dolor abdominal: no és un síntoma típic de colitis ulcerosa. Pot estar present en casos més greus i extensos; sol ser un dolor en zona central abdominal o inferior, que millora en les deposicions.
Rectorràgia: presència de sanc en la femta; característic de la colitis ulcerosa (la sanc roja sol indicar afectació baixa, rectal; la fosca, afectació de còlon esquerre o trams superiors.
Febra: En cas d’un brot moderat o greu, pel procés inflamatori generalisat.
Anèmia: conseqüència de la rectorràgia, se manifesta per malestar general, cansanci, fatiga, irritabilitat i palidea en la pell.
Fatiga: alguns pacients poden tindre sensació de cansanci excessiu, que pot relacionar-se en vàries causes: la malaltia mateixa (anèmia, brot…), dèficits nutricionals, alteració de la sòn, o factors sicològics (por a la malaltia, no acceptació d’esta, estrés,…)
Pèrdua de pes: no és un síntoma molt freqüent, que pot deure’s al procés inflamatori i la pèrdua de nutrients per la mucosa colònica inflamada.
Alteracions sicològiques: la colitis ulcerosa no està associada a cap malaltia mental. Pero pel seu caràcter crònic i els seus síntomes, poden produir-se alteracions de l’estat emocional del pacient, que afecta a la seua autoestima i causant-li estrés.
Retart en el creiximent i maduració sexual en chiquets
¿PER QUÉ APAREIX UN BROT?
La majoria apareixen sense cap relació en una acció del pacient. Pero hi han factors que poden provocar reactivació de la patologia: deixar de prendre medicació, prendre antiinflamatoris, infeccions o estrés.
¿QUINS TRACTAMENTS HI HAN?
Hi han molts tractaments per a la colitis ulcerosa. Saber quin tipo de tractament és el millor per a cada pacient és un art, que requerix anys d’estudi i experiència. Donarem unes pinzellades molt bàsiques sobre estos.
SALICILATS
Bàsicament mesalazina, i també sulfasalazina. Són fàrmacs molt segurs, en molta experiència des de fa décades. Se poden donar per boca i per via rectal (molt efectius per esta última via degut a l’afectació rectal).
CORTICOIDES
N’hi han molts. Són molt segurs i molt efectius. Pero tenen efectes secundaris i no se recomanen a llarc determini. També n’hi han per via oral i via rectal.
IMMUNOSUPRESSORS
Són medicaments que baixen l’activitat defensiva del cos contra la mucosa intestinal. S’usen a llarc determini (anys). Se coneixen des de fa décades i se poden donar via oral o punchats.
BIOLÒGICS
Són medicacions més modernes, que s’usen des de l’any 2000. En els últims anys hi ha un boom en diversos fàrmacs nous, en efectivitat alta i cada u en unes característiques definides. Alguns s’administres per mig de goters, que se posen en l’hospital, atres se punchen en casa, i uns atres són per via oral. Cada pacient en té uns quants, que poden ser més apropiats per al seu cas, en alternatives.
L’història del Valéncia Club de Fútbol està íntimament lligada als murs de l’estadi de Mestalla, un temple del fútbol que ha segut molt més que un simple camp de joc durant vora un sigle. Des de la seua inauguració en 1923, Mestalla ha segut testic d’innumerables moments que han marcat la trayectòria del club: gols inoblidables, nits europees màgiques, títuls històrics i, sobretot, una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Pero tota història, per gloriosa que siga, té un final. I ara, despuix de més de cent anys de vida, l’estadi més antic de la Primera Divisió espanyola es prepara per a despedir-se. La mudança al nou estadi en l’avinguda de les Corts Valencianes —conegut popularment com el Nou Mestalla— marca l’inici d’una nova etapa per al club, una que pretén recuperar l’ambició perduda i proyectar al Valéncia CF cap al futur.
El Nou Mestalla és molt més que una instalació moderna. Concebut fa més d’una década, la seua construcció es veu paralisada durant anys per motius econòmics i administratius, fins al punt que es va convertir en un dels símbols més visibles de la crisis institucional del club. No obstant, en els últims mesos, el proyecte ha cobrat vida en renovat impuls gràcies a acorts institucionals i a la necessitat urgent de modernisació.
L’estadi contarà en una capacitat per a més de 70.000 espectadors, encara que en la seua fase inicial s’habilitaran unes 49.000 localitats. Dissenyat en criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, el recint aspira a convertir-se en un referent europeu, no solament en el pla deportiu, sino també com a espai polivalent per a events culturals i socials. Ademés, la seua ubicació estratègica en una de les artèries principals de la ciutat promet millorar l’accessibilitat i fomentar el desenroll econòmic de la zona.
Per a l’afició, la despedida de Mestalla serà, sense dubte, un moment carregat d’emoció. Cada racó del vell estadi guarda recorts imborrables. Des de la grada d’animació, que ha espentat a l’equip inclús en els moments més obscurs, fins a la grada de tribuna, a on s’han forjat llegendes i s’ha aplaudit el bon fútbol. Mestalla no solament ha segut la casa del Valéncia CF; ha segut el cor d’una comunitat que ha trobat en el fútbol una forma d’expressió i d’identitat.
El club ya ha anunciat que prepara una série d’actes commemoratius per a honrar la memòria de l’estadi i oferir als aficionats l’oportunitat de despedir-se com es mereix, tancant aixina un capítul dorat de l’història del fútbol espanyol.
En nostàlgia, pero també en esperança, el Valéncia CF pega un pas cap al futur. El Nou Mestalla no substituirà l’història del vell, pero serà l’escenari a on noves generacions construiran la seua pròpia. I encara que canvien les parets, lo que permaneix és el sentiment: “Amunt Valéncia”.
Passats els intensos dies fallers, els següents, fins al mes d’abril i este mateix, han vengut fortets com ara vorem.
El 20 de març, en el Gran Teatre d’Elig se presentà el documentalLa Festa, homenage al Misteri d’Elig, al que acodí en representació de Lo Rat Penat, el seu president Josep Vicent Navarro Raga.
Documental La Festa, homenage al Misteri d’Elig
Traspassant fronteres, el dia 23 de març, Miquel Àngel Lledó, filòlec, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat, defengué l’autonomia de la llengua valenciana en la convenció celebrada en Denver (Estats Units) de la American Association for Applied Linguistics (AAAL), organisació professional d’acadèmics interessats en el camp multidisciplinari de la llingüística aplicada.
Miquel Àngel Lledó
El mateix dumenge dia 23, pero més propet, el president de Lo Rat Penat assistí a la missa en honor del Santíssim Crist Rei dels Dolors, en la parròquia de la Nostra Senyora dels Àngels del Cabanyal, i participà en el trasllat de l’image fins al local de la Germandat de la Coronació d’Espines del nostre Senyor Jesucrist.
El dia 26 de març, el president i el director de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat acodiren al Palau de la Música de Valéncia per assistir a la presentació de Valéncia Music City, iniciativa de l’Ajuntament per a situar la nostra ciutat com a referent de la cultura de la música, de llarga tradició en la nostra terra.
El primer cartell anunciador de les Festes de Sant Vicent Ferrer se presentà el 27 de març en el Saló de Cristal de l’Ajuntament de Valéncia, acte històric per lo que significa per a la difusió de la festa, que contà en la presència del president de Lo Rat Penat junt en numerosos ratpenatistes.
Cartell anunciador de les Festes de Sant Vicent Ferrer
El mateix dia 27 assistí el president de Lo Rat Penat a la presentació de les publicacions oficials de la Semana Santa Marinera 2025: El llibre oficial, La Guia de Processions, l’app Processiona, i, com a novetat i per a commemorar el centenari de la junta major, el llibre infantil Los cuentos de la yaya Mareta, a fi d’acostar als més menuts l’història de la Semana Santa Marinera de Valéncia, que el dia 30 entregà les distincions 2025 a confrares i institucions destacades, contant també en la presència del president de Lo Rat Penat.
Publicacions oficials de la Semana Santa Marinera 2025
¡Un èxit!. El divendres 28 de març en el saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat, tingueren que afegir-se cadires per al numerós públic que assistí a la interessant conferència del professor Fernando Millán «La maçoneria: la seua història i els grans iniciats».
Lo Rat Penat, representat pel seu president, participà en la presentació de la nova associació Alaquàs per la Real Senyera, que té com a fi el foment i la promoció de l’història, la cultura i l’identitat del Regne de Valéncia.
Data emotiva i molt important fon el dia 29 de març per a Maria Garcia Vallcanera, oficialment ya Regina de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia des del dit dia, en que tingué lloc l’acte de la Demanàen el Palau de Cervelló.
Maria Garcia Vallcanera, Regina de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia
El parc situat en el carrer de la Reina Violant del districte de Campanar conta des del dia 2 d’abril en un monolit en recort i homenage a Na Violant d’Hongria, segona muller del Rei En Jaume, personage destacat en l’història del nostre Regne. El monolit és donació de la Fundación Goerlich i fon inaugurat per l’alcaldesa de Valéncia, en un acte en el que estigué present el president de Lo Rat Penat.
Monolit en recort i homenage a Na Violant d’Hongria
Un any més l’associació cultural EOS (Encuentro y opinión semanasantera) ha entregat els seus guardons en la XIX edició de Hui la Creu Marinera, en el tradicional sopar al que assistí el president de Lo Rat Penat, i Claudio Chaqués, vicepresident de l’entitat, a la Crida de la Semana Santa Marinerapronunciada per l’alcaldesa de Valéncia.
La sèu de Lo Rat Penat, dins del cicle«Més que Música», acollí el dia 4 d’abril un concert extraordinari a càrrec d’alumnes del conservatori de Catarroja, que sofriren danys en les instalacions a conseqüència de les inundacions de l’octubre passat i el dia 10 el Trio Alma Mahleroferí un magnífic concert d’obres de Beethoven i Smetana.
Concert extraordinari a càrrec d’alumnes del conservatori de CatarrojaTrio Alma Mahler
La Real Orde de Cavallers de Santa Maria d’El Puig celebrà el dia 5 d’abril la Jornada de Portes Obertes, per a donar a conéixer l’historia de l’institució, jornada a la que acodiren el vicepresident de Lo Rat Penat Claudio Chaqués i la regina de la CXXXII edició dels Jocs Florals.
Una notable representació de ratpenatistes encapçalada pel president de Lo Rat Penat, assistí a l’incorporació del Dr. D. Francisco Abelardo Cardells Martí com a acadèmic de número, ocupant la Medalla nº 14 de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, cerimònia d’ingrés celebrada el dia 8 d’abril i que tingué com a escenari el Saló del Consulat del Mar de la Llonja de Valéncia.
Eixe mateix dia 8, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, se celebrà la gala de la VI edició dels Premis de Valéncia del El Periódico de Aquí, dèsset guardons que premien el talent, l’entrega, l’amor i el compromís de particulars i entitats en la nostra ciutat, i fon el president de Lo Rat Penat l’encarregat de fer entrega del premi Festes a la Festa de Sant Bult, del barri de la Xerea.
El recent nomenat president del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano, visità la sèu de Lo Rat Penat el dia 10 d’abril per a mantindre una reunió en el president de l’entitat, encontre que obri una nova etapa en la relació en l’institució, que contarà en l’ajuda de Lo Rat Penat en tot allò que signifique la defensa i promoció de la cultura i la llengua valencianes.
President del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano
La Velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors, patrona dels poetes valencians, tingué lloc el dia 11 d’abril, Divendres de Dolors, en l’iglésia parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia, de Forn d’Alcedo, presidida per la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i la seua Cort d’Amor. Enguany Lo Rat Penat, per a fer costat als afectats de la pedania de La Torre, greument castigada per les inundacions, ha volgut desplaçar esta celebració a l’iglésia de Forn d’Alcedo, a on temporalment acodixen els feligresos de La Torre.
Velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors
El dissabte dia 12 d’abril s’estrenà en À Punt Ràdio el programa «Fòra de Cobertura», que conduïx Donís Salvador, membre de la junta de govern de Lo Rat Penat, magazin d’entreteniment de fi de semana, de 10 a 12 h. ¡Animeu-vos a sintonisar-lo!
El XXVII Pregó Vicentí,organisat per l’Altar del Mercat i que tingué lloc el mateix dissabte dia 12 d’abril en la parròquia de Sant Josep de Calasanç de Valéncia (P.P. Escolapis) donà inici a les Festes Vicentines. Igualment, es va presentar eixe dia també el Llibre Oficial de les Festes Vicentines 2025 en la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, actes abdós en els que estigueren presents el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals, que també assistiren el dia 14 d’abril a la Proclamació de les Regines de l’Altar de Sant Vicent Ferrer de Russafa.
El Dissabte de Passió, el president de Lo Rat Penat participà en la Processó de Les Pregàries, que organisa la Germandat del Santíssim Crist de la Palma i forma part de la Semana Santa Marinera.
En el saló d’actes de Lo Rat Penat, se celebrà el dia 14 d’abril la Tertúlia de Teatreorganisada per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). En esta ocasió s’oferí una llectura dramatisada d’obres curtes de diferent temàtica de l’autor Ramir L. Gómez Giménez i se presentà el llibre d’antologia de teatre en llengua valenciana Mutis 2, segon compendi d’obres teatrals llegides en estes tertúlies.
Tertúlia de Teatre organisada per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
El Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer, que convoquen Lo Rat Penat i la Junta Central Vicentina, se celebrà els dies 22, 23 i 24 d’abril, el veredicte se feu públic el dia 25 en la sèu de Lo Rat Penat i l’entrega de premis i la representació extraordinària del milacre guanyador fon al sendemà en la plaça de la Mare de Deu. Aixina mateixa, com és tradicional, l’entitat participà en la processó del dia 28, festivitat de Sant Vicent Ferrer.
Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer
Convocat el Concurs de les Creus de Maig 20025que organisa Lo Rat Penat en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i l’Excma. Diputació de Valéncia, i que enguany celebra el centenari.
Concurs de les Creus de Maig 20025
Mentrimentres, hem vixcut en devoció les processons de Semana Santa allà a on nos trobàrem, nos havem menjat la mona, la llonganiça de Pasqua, havem esclafat l’ou en el front de l’amic, o no tan amic, havem empinat el cacherulo…; en fi, havem gojat d’uns desijats dies d’assuet.
Fins al mes de maig, mes de les flors, que vindrà també replet d’actes i celebracions.
Estem arrematant el mes que nos obri les portes a la primavera d’estiu. És el més bulliciós perque és en este mes a on Valéncia lluïx en llum pròpia per ser la capital de la millor festa del món: Les Falles.
Festa, Fòc, Falla, són els ingredients per a viure-les en intensitat, que comporta una activitat frenètica que s’escampa per tota la nostra Comunitat.
No obstant el nostre grup de treball, ha fet un lloquet per a escriure cada u d’ells el seu artícul i que el bolletí vera la llum en forma i dia com cal. Uns contenguts que els alvancem de forma breu per a que sàpien lo que tenen en les seues mans i al mateix temps animar-los a que els lligguen.
Antonio Moreno:
En la temàtica: Ciutats de cine, nos recorda cóm de jóvens quan s’anava a estiuar al poble o a la plaja ¿quí no experimentà per primera volta un amor platònic? Estes situacions les han sabut explotar molt be els facedors de películes mostrant-nos llocs paradisíacs. Encara que estem en primavera viajarem a Venècia, una ciutat que viu de cara a la mar i en perill de desaparició baix les aigües de l’Adriàtic.
En l’Artícul: “Estiu en Venècia”
Amparo Soriano:
De la seua mà, seguim passejant pels barris de Valéncia. Ara pel barri de Sant Francesc, ubicat en el cor del cap i casal, a on podem trobar edificis de la Valéncia Modernista de finals del sigle XIX i primeries del XX que conformen la plaça de l’Ajuntament a on en este mes de març se disparen les famoses mascletaes que fan vibrar i gojara tots aquellsque tenen la gran sòrt de viure-les en directe baix el crit de “senyor pirotècnic pot escomençar la mascletà”.
I tot açò nos ho conta Amparo en el seu artícul que titula:
Passejar pel barri Sant Francesc, !!!!que ya estem en falles¡¡¡¡
Lucas Grao:
És l’apartat de la resenya de les últimes publicacions en valencià, el que arreplega una de les obres manco coneguda de Simó Santonja, que nos introduïx en la vida i obra de Mossén Manuel Dieç. Prop de setcents anys separen ad estos dos escritors valencians. Simó Santonja en un gran espectre de gèneros lliteraris, sap molt be ensenyar-nos l’importància del noble valencià, M. Dieç, en:
“La llibreria valenciana: “Tractat de les mules” de Manuel Dieç, Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja”
En la temàtica: Art corporal
Edu Vanacloig:
Nos comenta les grans dificultats en que se trobaven els primers tatuadors, puix manualment s’havien de montar i desmontar, apretar i regular cada una de les rosques, abans i despuix de cada tatuage. Els nous tatuadors no han de lluitar en dites dificultats perque ara poden comprar una màquina Pen sense fils que és automàtica, només han d’encendre-la i a funcionar.
Artícul: “Quan tatuar era un treball d’artesania”.
En la temàtica de Medicina i Salut:
Mª. Ángeles Viñas:
Nos explica cóm l’ansietat és clarament un problema que s’està convertint en una epidèmia del sigle XXI. Un trastorn sicològic al que estan someses moltes persones, pero sobretot els jóvens que interactuen en les rets socials. Hi ha que estar atents a les senyals i prendre nota de cóm tractar-les. Tot açò està molt ben explicat en l’artícul que titula:
“L’ansietat, una epidèmia del sigle XXI”
El mege del fege:
Nos advertix de l’importància que té l’activitat física regular. Els beneficis no solament físics sino ademés mentals. En chiquets i adolescents beneficia als ossos, al creiximent, a la musculatura, pero als més majors, als adults, els ajuda a previndre un gran número de malalties moltes d’elles lligades a l’edat. Fa referència en sifres dels beneficis que aporta sobre cada una d’elles i la situació actual, en l’artícul que titula:
“¿Per qué he de fer deport per a estar sà? “
En la temàtica d’oci:
Bernat López Galiana:
Seguint el fil gastronòmic, Bernat, nos descriu unes “Filosòfiques reflexions”, sobre un moment molt important en qualsevol reunió familiar o d’amics al rededor d’una taula, quan en acabar d’un bon almorzaret, dinaret o soparet, ve el moment de rematar-lo en el café que posa a prova al cambrer més experimentat
Segur que al llector li resulta molt familiar el joc de paraules per a descriure-nos en est artícul de Bernat López i Galiana, titulat:
“El sublim moment del café “
En la temàtica de: Cuina valenciana, Sigle d’Or
Lucas Grao:
Nos presenta un llibre en referència a la cuina valenciana migeval a on podrem descobrir cóm era la nostra cuina, per ser el receptari més antic que se conserva en el: “700 Aniversari de: El llibre de Sent Soví”.
En la temàtica de “Events i activitats”:
Mª José Julio:
Seguix posant-nos al corrent de tots els events i activitats que durant el mes de març s’han realisat en Lo Rat Penat. Un mes mogudet perque se celebra el famós concurs de Llibrets de Falles.
I fins ací una breu explicació de lo que contenen els distint artículs que componen el bolletí del mes de març. Com sempre esperem que els siga d’utilitat i els emplacem per al pròxim mes en més contenguts .
Gràcies per seguir-nos, aixina tots tenim motivació suficient per a continuar.
Se tracta d’una paraula molt repetida en els últims temps pero… ¿qué és l’ansietat?, ¿és una malaltia? L’ansietat és una reacció normal que experimenta el nostre organisme front a una situació de perill extern o intern. No obstant, esta reacció es convertix en un trastorn si es manté en el temps de forma continuada.
L’ansietat patològica és una sensació d’excessiva preocupació per situacions habituals del dia a dia. Esta resposta del cos no és proporcional a l’estímul que la pot provocar i, la majoria de les vegades, no podem identificar la causa que la genera. Esta reacció nos bloqueja, condiciona la nostra vida i en moltes ocasions nos costa saber cóm podem frenar-la; és un estat d’hiperalerta constant.
El problema de salut mental més freqüent és este trastorn, ya que afecta al 10% de la població; en concret, un 14% de dònes i un 7% d’hòmens, segons les sifres del Ministeri de Sanitat. Respecte als jóvens, u de cada tres, entre els 13 i els 18 anys, ya presenten este síntoma. Les consultes als Servicis d’Urgències són cada vegada més freqüents i l’us d’ansiolítics forma part (per desgràcia) de la vida de moltes persones. L’hiperpreocupació pel treball per no complir unes expectatives, la baixa autoestima, els consum de drogues, l’abús d’alcohol, la preocupació extrema per l’image i la dependència de les rets socials, són les causes més habituals que relaten els pacients que acodixen solicitant ajuda.
Esta última causa mereix una especial atenció, ya que en el sigle XXI, les rets socials s´han convertit en un mig de comunicació del que ningú podem escapar. Les rets socials ben utilisades nos poden ajudar en moltíssimes coses, pero mal utilisades formen part d’una autoexigència i una dependència de mostrar contínuament lo que fem, i la majoria de vegades lo que no som; una felicitat contínua sense altibaixos. Esta necessitat de aparentar seguit seguit, produïx en els nostres jóvens (i no tan jóvens) una autoexigència que deriva en l’ansietat. Era llògic pensar que el progrés i els nous mijos de comunicació nos durien a una vida més cómoda, pero res més llunt de la realitat. És recomanable consultar lo més pronte possible a un professional quan una persona es troba en una situació d’ansietat mantenguda en el temps, ya que mantindre la salut mental és fonamental per a poder viure de forma saludable. Tan important és mantindre la tensió arterial en sifres òptimes i el colesterol en nivells correctes, com mantindre una salut mental equilibrada. L’ansietat s´ha convertit, sense donar-nos conte, en una autèntica epidèmia del sigle XXI.
L’activitat física regular és molt beneficiosa per a la salut física i mental.
En els adults ajuda a previndre i controlar les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis, reduïx els síntomes de la depressió i l’ansietat; i favorix la salut mental i el benestar general.
En els chiquets i adolescents, promou la salut dels ossos, estimula el creiximent i el desenroll saludable dels músculs i millora l’evolució motora i cognitiva.
El 31% dels adults i el 80% dels adolescents no complixen els nivells recomanats d’activitat física.
Segons les estimacions, si no s’aumenta l’eixercici físic els sistemes públics de salut soportaran una despesa d’uns 300.000 millons d’euros entre 2025 i 2035 (prop de 27.000 millons d’euros anuals).
Situació actual
La OMS definix activitat física com a tot moviment corporal produït pels músculs, que requerix consumir energia.
En la pràctica consistix en qualsevol moviment, realisat inclús en el temps d’oci, que s’efectua per a desplaçar-se a determinats llocs.
L’activitat física, tant moderada com intensa, millora la salut. Entre les activitats físiques més comunes cal mencionar:
Caminar
Montar en bicicleta
Pedalejar
Deports en general: fútbol, bàsquet, tenis…
Aixina com l’activitat física és beneficiosa per a la salut i el benestar, quan no es practica aumenta el risc de patir malalties i atres problemes de salut.
BENEFICIS DE L’ACTIVITAT FÍSICA
L’activitat física és un dels principals factors de risc de mortalitat.
Les persones que no fan prou eixercici presenten un risc de mortalitat un 20-30% superior a les que són suficientment actives.
Estos són els beneficis de l’activitat física:
En el chiquet i l’adolescent: millora la forma física, la salut cardiometabòlica i dels ossos, la capacitat cognitiva i la salut mental. Reduïx el greix corporal.
En l’adult i l’ancià: reduïx el risc de mortalitat per totes les causes i per malalties cardiovasculars, reduïx l’aparició d’hipertensió arterial, de càncers, de diabetis, de caigudes. Millora la salut mental, la salut cognitiva, la sòn i el greix corporal.
En les dònes durant i despuix de l’embaràs: reduïx el risc de preeclàmpsia, d’hipertensió gestacional, de diabetis gestacional, l’aument excessiu de pes durant l’embaràs, les complicacions durant el part, la depressió pospart i les complicacions del bebé.
RISCS DEL SEDENTARISME
El sedentarisme consistix en realisar activitats de baix gasto d’energia com ara assentar-se o gitar-se. Els modos de vida de hui en dia són cada volta més sedentaris degut al transport motorisat, les faenes estàtiques, l’us de pantalles en el treball o l’oci.
Està demostrat que el sedentarisme s’associa en els següents efectes en la salut:
En el chiquet i adolescent:
Aument de greix corporal.
Deteriorament de la salut cardiometabòlica.
Deteriorament de la forma física.
Deteriorament del comportament social.
Reducció de calitat i duració de la sòn.
En l’adult:
Aument de la mortalitat per qualsevol causa.
Aument de la mortalitat per causes cardiovasculars.
Aument de la mortalitat per càncer.
Aument de malalties cardiovasculars.
Aument de molts tipos de càncer.
Aument de diabetis tipo 2.
¿QUÀNTA ACTIVITAT FÍSICA S’HA DE REALISAR?
SEGONS LA OMS:
En chiquets i adolescents:
A lo manco 60 minuts d’activitat física moderada o intensa al dia.
Mínim 3 dies a la semana activitat intensa.
En adults:
A lo manco 150 a 300 minuts d’activitat física moderada a la semana.
Equivaldria a 75 a 150 minuts a la semana d’activitat intensa.
Els adults també han de fer eixercicis d’enfortiment muscular 2 o 3 dies a la semana.
IMPORTANT: FER UN POC D’EIXERCICI ÉS MILLOR QUE NO FER-NE GENS…
Seguint el fil gastronòmic, a la musa que tinc assignada, (per cert, està per a jubilar), li vingué l’idea d’escriure unes “filosòfiques reflexions” sobre un moment que no pot faltar en un bon almorzar o dinar valencià… El sublim moment del café.
Café del temps
Els que me coneixeu sabeu que no tinc massa costum de la tradicional i popular pràctica de l’almorzaret en els sorollosos bars, pero, en les contades ocasions que assistixc ad est event tan nostre, me crida sempre l’atenció el moment de demanar els cafens, i sempre per norma li preste molta atenció.
Segur que lo que vos vaig a contar ho haveu vist en alguna ocasió, ho haveu protagonisat, o inclús patit, i més, si alguna vegada heu treballat de cambrer.
Pobres cambrers autòctons, i pijor encara, si són forasters o estrangers i treballen com a cambrers en algun bar o cafeteria, sí, pobres i dignes de llàstima, ya que, són ells els que han de patir les mil i una forma de demanar el café que tenim els valencians.
A tots vos haurà ocorregut que a l’hora del café, pel matí en qualsevol bar, o darrere dels postres en acabant de menjar en qualsevol restaurant o cafeteria, és quan escomença el protocolari moment de demanar el café: A mi me duràs un café a soles, … café del temps, … en llet, … un talladet, … un carajillo, … carajillo, pero de rom, … carajillo de Baileys en gel i got de vidre, … en llet i curt de café, … tocadet en només unes gotes d’anís, … descafeïnat de sobre, … descafeïnat de màquina, … en gèl, … en got de vidre i en poc de café, … en got de vidre i en molt de café, … un americà, … un cappuccino, … un rebollit que per la nit no dorc, …a mi un “cremaet”… ¡Ah! “El cremaet”, comentari a part mereix el “cremaet”, que és sense dubte, u dels “postres” perfectes de l’almorzaret, ademés de ser un excelent complement per acabar els menjars, sopars, o qualsevol charradeta de sobretaula en familiars o amics. La seua elaboració es convertix en tota una cerimònia, aixina com la degustació, ¡és una tradició que no es deu de perdre!
Cremaet
Si el cambrer se topa en uns puristes del “cremaet” poden tranquilament demanar-li açò: Rom cremat en dos grans de café, canella, sucre, i un trosset de corfa de llima, si és u molt, molt purista li demanarà el “cremaet” per estrats, no ho vol mesclat. Demanarà la perfecció en modo “tricolor”: 1ª capa superior: Marró per la crema del café. 2ª capa central: Negra del café intens. 3ª capa inferior: Dorada, en un rom dens i transparent… Fàcil, fàcil. I per a rematar estan els “rarets”, són eixos que no volen café i demanen un poliol o un té.
Tota esta casuística es pot combinar en licors, rom o brandi, demanar marques concretes, en el tipo de llet, normal, desnatada, sense lactosa, natural… ¿i cóm no?, la temperatura de la llet, gelada, calenta, o mitat i mitat, per a la qual cosa s’han d’usar dos atifells. Encara més, està el client que be per malaltia o per mantindre la llínia, en lloc de sucre demana sacarina… ¡en acabant d’engolir-se un bon entrepà!
Fiqueu-vos en el lloc del cambrer i imagineu-vos esta petició d’un café: Prenga nota per favor, duga’m un café descafeïnat, curt, de maquina, tacadet en un poc de llet templada, desnatada, i sense lactosa, en got de vidre molt calent, i en unes gotetes d’anís. ¡Ah! i per favor, sucre no, sacarina.
No, no està pagat l’estrés i l’esforç mental que cal fer en el nostre territori valencià per a servir uns cafens.
Pero ací està la professionalitat del cambrer en les seues possibles variants, està el cambrer “professional”, sí, eixe al que bombardegen en la llista, ad eixe que l’unflen de peticions i que sempre, i estranyament, li porta a cada u lo seu, i ademés ho fa en aires toreros. Este cambrer conta en tota la meua admiració, és un cambrer ¡de categoria!
També estan els tipos de cambrers intermijos, el que posa cara de patiment i de no haver-se enterat de res, pero, estranyament, li porta a cada u lo que ha demanat, i el que posa cara d’haver-se enterat i servix a cada u lo que li pareix, o que a més de la mitat no els du res.
I finalment el pobre que posa cara de patiment, no s’entera de res, i no sap que portar a cada u, este normalment en acabar de tan traumàtica experiència penja el davantal i se’n va del bar o restaurant plorant a sa casa… O que opta per portar a la taula el pot del Nescafé, la llet i el sucre i que nos servim, açò últim no ho fa, pero segur que ho pensa.
També poden entrar en joc les costums locals i autonòmiques, per eixemple el trifàsic, que consistix en llet condensada, licor i café, incloses totes les distintes variants del licor desijat, o una delicatesen valenciana, el bombó, que com sabeu consistix en ficar en un got minúscul un dit de llet condensada i completar en café, ací cabrien les atres variants: El bombó descafeïnat o el bombó en llet condensada desnatada…
Bombó
I despuix del café pot seguir la tortura del cambrer si se li demana aigua per a desembafar, en gas o sense gas, fresca o del temps, i més ací en Valéncia, que li diem a l’aigua sense gas, natural, i a l’aigua del temps… també natural, i com és la combinació que a mi m’agrada, sempre demane aigua natural, natural, i el consegüent aclariment: Aigua natural sense gas, i que no estiga fresca de nevera. ¡Gràcies! Corolari: Un café curt de qualsevol varietat, i molt, molt d’afecte, conformen u dels plaers que els valencians tenim per a rematar un bon menjar.
El passat dimarts 12 de febrer, en el Centre Cultural La Nau de Valéncia ciutat, s’inaugurà l’exposició Gastronomía Medieval. El llibre de Sent Soví y la cocina en los siglos XIV y XV. Una exposició d’entrada lliure, que fins al dia 25 de maig, mostrarà per primera vegada el manuscrit que conté El Llibre de Sent Soví, el més antic receptari de cuina europea escrit en una llengua diferent de la llatina, concretament en la nostra: la valenciana.
La mostra està estructurada en tres seccions: “Cocina para leer. Los recetarios y sus ingredientes”, “Fogones medievales. La cocina como espacio de trabajo y creación” i “Comer juntos en la edad media. El universo de la mesa”. En la primera d’elles s’explica el context històric de l’obra dins de l’àmbit dels territoris mediterràneus de l’antiga Corona d’Aragó, en acabant, nos trobarem en una ampla mostra d’atifells de cuina, aixina com plats, caçoles, olles o morters, en peces provinents de diferents museus i archius, tant valencians, com del restant d’Espanya i d’Europa. La tercera part de la mostra nos sumergix en els rituals al rededor de la taula, retratant els convencionalismes d’una societat migeval en amples diferències socials, reflectides també en la cuina i la taula.
Esta recomanable exposició, en un ampli programa d’activitats culturals i que contarà en visites guiades fins al mes d’abril, està organisada en motiu del 700 aniversari del manuscrit, encara que l’única còpia que es conserva en la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia dataria de principis del sigle XV, pareix acceptat pels estudiosos de l’assunt que fon copiada d’un manuscrit anterior, de data 1324, en l’antesala del Sigle d’Or de les lletres valencianes.
El Llibre de Sent Soví és un receptari que conté setantadós receptes de cuina valenciana migeval i que es troba insertat en el Manuscrit 216, una de les joyes de la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia, a on supostament, arribà en temps de la desamortisació de 1835, des del convent dominicà de Santa Caterina de Valéncia. El ms. 216 és un interessant volum miscelàneu que conté díhuit llibres, en matèries tan dispars com ara medicina, religió, astrologia, astronomia o un chicotet compendi gramatical, a banda del nostre protagoniste: El Llibre de Sent Soví, paradigma d’una cuina valenciana i mediterrànea en ingredients ben arraïlats i en clares influències àraps i judeues.
Si atenem al seu pròlec, este llibre fon escrit per un cuiner del rei d’Anglaterra en l’any 1024, per petició d’En Pere Felip, escuder del dit monarca, encara que, segons diversos estudis, este pròlec seria un reclam, una tàctica de màrqueting migeval per a donar més importància al text, puix les receptes són clarament mediterrànees i pareix impossible que els plats que es descriuen en ell se cuinaren en l’Anglaterra del sigle XI.
A vegades, per avatars del destí, este tipo de manuscrits miscelàneus tan apreciats en la seua época i habitualment anònims, se troben en llocs dispars i alluntats del seu orige, per lo que és complicat conéixer la seua procedència. No és el cas del nostre ms. 216, d’inequívoca adscripció al Cap i Casal del llavors Regne de Valéncia, no debades, el quart dels llibres porta per títul Llunari Valencià i conté unes taules d’astrolabi per a conéixer la distribució de les hores solars entre el 2 de març i igual data de l’any següent, contant vint llegues a la redona de la ciutat de Valéncia. Aixina mateixa, l’octau dels llibres se titula Lapidari Valencià, a cavall entre ciència i superstició, fa una descripció de les dotze pedres precioses i les seues propietats sanadores.
A pesar de lo ací expost, el sugerent i misteriós títul d’El Llibre de Sent Soví, unit a l’importància de ser el primer receptari d’estes característiques i principi documental d’una de les gastronomies més riques del planeta, ha fet que el nostre llibre siga objecte del desig alié, fins a tal punt, que atres territoris el presenten com a cosa pròpia. Pero ya parlarem d’això en una atra ocasió.
Si teniu l’oportunitat, no deixeu d’anar a admirar el testimoni escrit de les cuines valencianes de l’Edat Mija i deixe-vos transportar a la Valéncia de fa 700 anys.
Publicat el bolletí de febrer, encara quedaren coses per contar, com ara voreu.
El 18 de febrer, acodí Lo Rat Penat al Casal de les Arts de la Falla Passeig de l’Albereda-Avinguda de França, a l’entrega de la dècima edició del Premi de les Arts Vicente Monfort, instaurat en homenage al que fora vicepresident de la comissió i que té com a objectiu reconéixer el talent en diverses disciplines artístiques, per a fomentar el víncul entre les falles i l’art, premi que ha recaigut enguany en l’escritor Sebastián Roa.
El 21 de febrer, en la Llar Cultural de Benimaclet, se celebrà l’Anunci dels V Jocs Florals de Benimaclet, acte en que es presentà el llibre que recull els treballs premiats en l’anterior edició i es feu entrega al president de Lo Rat Penat d’una distinció per la colaboració i recolzament que dona l’entitat. El mantenedor de l’acte va ser el seu vicepresident.
Igualment, participà Lo Rat Penat en el nomenament de la Clavariesa Major de l’Altar del Carrer de la Mar, de les festes vicentines, aixina com en la presentació dels Clavaris Majors 2025 de l’Associació de la Pila Batismal de Sant Vicent Ferrer i també en l’acte d’exaltació del Clavari Major 2025 de l’Altar Plaja de Sant Vicent Ferrer.
El 25 de febrer, en la sèu de Lo Rat Penat, el Casal Bernat i Baldoví i l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana celebraren una tertúlia entorn al IX Congrés General Faller, per a debatre i reflexionar sobre el futur de les Falles, en motiu del nou reglament faller.
El Cassino d’Agricultura de Valéncia fon l’escenari de la conferència organisada per la Real Orde de Cavallers de Santa Maria d’El Puig sobre El Sant Càliç i elseupelegrinage;acte a que va assistir, en representació de Lo Rat Penat, el president i el bibliotecari.
El Sant Càliç i el seu pelegrinage
Precisament per a destacar l’importància històrica i cultural del Sant Càliç custodiat en la Sèu de Valéncia des de fa sigles, se presentà el proyecte impulsat per l’Ajuntament de Valéncia per a obrir en 2027, en la Casa del Rellonger, un Centre d’Interpretació del Sant Càliç; acte que contà en la presència del president de Lo Rat Penat, que junt en la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, han ingressat en la Confraria del Sant Càliç, com a cavaller i dama d’honor, respectivament.
Centre d’Interpretació del Sant Càliç
Escomencem març, el dumenge dia 2, en el tradicional Concurs del Cant de l’Estoreta Velleta,que des de fa molts anys organisa la Falla de la Plaça de l’Arbre. A hores d’ara, se celebra en la plaça del Carme i rememora els inicis de les Falles, quan els chiquets dels barris arreplegaven trastos vells per a cremar-los; acte del que gojaren els membres de Lo Rat Penat, que asistiren i pogueren presenciar l’ilusió que posen els menuts de les comissions participants en la representació.
Des de l’any 1988, el dia 3 de març, coincidint en l’òbit d’Ausias March, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana celebra el Dia de la Llengua i la Cultura Valenciana, en la participació de Lo Rat Penat. L’acte té lloc en la Llonja dels Mercaders i, en acabant se celebra en la sèu de Valéncia una missa en llengua valenciana en memòria i homenage a Ausias March i tots els escritors valencians difunts. El mateix acte serví de presentació de l’obra Diccionari de locucions en llengua valenciana i els seus equivalents en valencià, de Voro López Verdejo.
Dia de la Llengua i la Cultura Valenciana
El dimarts dia 4 de març, Lo Rat Penat rebé la visita de les falleres majors de Valéncia 2025, sèu triada pel diari digital Noticias Ciudadanas per a entrevistar-les. Ací pogueren conéixer i interessar-se de primera mà per l’història i la llabor que desenrolla l’entitat. Les comissions falleres de Meliana també vullgueren conéixer més de prop Lo Rat Penat i feren una visita el dia 12 de març.
Visita de les Falleres Majors 2025Visita de les comissions falleres de Meliana
El mateix dimarts dia 4 de març, en la Ciutat de l’Artiste Faller, se celebrà el tradicional sopar de llectura del veredicte del Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat, que des de l’any 1903 convoca l’entitat ─en esta edició han participat 276 comissions falleres─ i en el que estigué present la fallera major de Valéncia, qui, junt en la regina dels Jocs Florals, entregaren els premis extraordinaris. El següent dimarts, dia 11, en la Diputació de Valéncia, el reberen aquelles comissions participants que no perteneixen a la Junta Central Fallera de la ciutat de Valéncia.
El president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia assistiren el divendres dia 7 de març a la presentació de l’eixemplar del Lletrafaller2025, revista fallera escrita íntegrament en llengua valenciana i en la que han colaborat destacats ratpenatistes. L’acte tingué lloc en el saló d’actes del Museu de la Ciutat, i va contar en la presència de les falleres majors de Valéncia i les seues respectives Corts d’Honor.
Presentació del Lletrafaller 2025
El mateix 7 de març, el president de Lo Rat Penat assistí a la presentació del nou format de la Creu Marinera de la Confraria de Granaders de la Santíssima Verge dels Dolors Coronada.
Passada per aigua, encara que una de les millors oferides est eixercici faller, fon la mascletà disparada per la Pirotècnia Tamarit el dia 13 de març, de la que pogueren gojar el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals des del balcó de l’Ajuntament de Valéncia, convidats per la corporació municipal.
Estigué present també el president de Lo Rat Penat en la benvinguda que organisa la Generalitat Valenciana en motiu de les Falles als representants dels Centres Valencians en l’Exterior (CEVEX).
El divendres dia 14 de març, els assistents al cicle «Més que música»gojaren de l’actuació del trio Pasqual, Bouché i Songel.
Més que música. Trio Pasqual, Bouché i Songel
És pràcticament tradicional que les Falles se chopen o be que el vent cause problemes als monuments, pero enguany ha segut massa, puix el mal orage ha segut la tònica general, pero els fallers, i els valencians en general, que són inassequibles al desànim, no han deixat d’acodir a tots els actes que se celebren en motiu de la festa, dels quals el més significatiu i emotiu per a tots és l’Ofrena a la nostra Mare de Deu dels Desamparats, a la que Lo Rat Penat tampoc ha faltat, paraigües en mà.
És la primavera una estació que ve plena d’acontenyiments i celebracions, que anirem contant-vos pròximament.
¿Quí no s’ha enamorat de jove, quan anava a estiuar al poble o a la plaja? En fer-se major, el món s’engrandix, anem més llunt i ensomiem el París d’Una cara en àngel(1957), en la Nova York de Tu i yo(1957) o en la Venècia de Follies d’estiu(1955)… Els realisadors de películes ho saben i nos mostren llocs cada vegada més paradisíacs. Hui, encara que estigam en primavera, viajarem fins a Venècia, sempre en perill de desaparició baix les aigües de l’Adriàtic.
En Follies d’estiu(1955), una madura secretària americana, Jane Hudson, acodix a Venècia per a passar uns dies de vacacions. El tren s’acosta sobre les aigües, recte. Només hem vist la ciutat a través dels ulls de Jane. Un home que viaja en ella, en vore-la tan excitada i sense deixar de filmar, li pregunta:
—¿És la seua primera visita a Venècia?
—Sí, ¿i vosté?
—No, yo ya he estat ací moltes vegades. Espere que li agrade.
—¿Agradar-me? Tindrà que agradar-me, vinc de molt llunt i duc molts anys aforrant per a fer este viage… ¿Crec que podria no agradar-me?
—Estic segur que sí. Pero no a tot lo món li agrada de la mateixa manera. Hi ha persones que la troben tranquila, i a atres els pareix massa sorollosa… Pero la majoria la troben molt bonica.
—Puix yo seré de la majoria.
A hores d’ara, no tenim cap dubte de que Venècia és una verdadera ciutat de cine, en acabant d’haver-la vista tantes vegades en una pantalla. Tots (o casi tots), estaríem d’acort en dir que Venècia és una ciutat d’ensomi i que la seua bellea ix al nostre encontre com si fora, sempre, la primera volta que la veem.
En qualsevol cas, la nostra predisposició i actitut, com en tot, és imprescindible per a deixar-nos voltar per ella; i gojar-la. A pesar del turisme massiu, a les térboles aigües dels canals, als rodejos al passejar que obliguen els incontables ponts… o precisament per tot açò a la vegada, la ciutat de Marco Polo, de ElMercader de Venècia(2004) i de Casanova(2005) és una experiència única que la gran pantalla nos ha mostrat d’una manera espectacular. ¿Quí pot oblidar l’instant en que s’obri la finestra de l’habitació de l’hotel en The Tourist(2010) i contemplem l’incessant desori del Gran Canal?: un pla d’èxit assegurat i una invitació, irrevocable, a viajar fins allà.
Venècia aprofita per a rodar una persecució en Moonraker(1979) o en Casino Royale(2006); per a perpetrar el robament perfecte en The italian job(2003); o per a adinsar-se en l’ambient decadent i térbol d’una nebulosa relació en El plaer dels estranys(1990).
Vista del canal
L’indiscutible fotogènia de Venècia i la seua peculiar personalitat (un poc fòra de lloc i, possiblement, de temps), li conferix eixe toc romàntic que han apreciat (i utilisat) directors com: Woody Allen en Tots diuen “I Love You”(1996), Luchino Visconti en Mort en Venècia(1971) o David Lean en Follies d’estiu (1955).
Follies d’estiu conta l’història d’una madura secretaria americana (Katherine Herpburn) que arriba a la Venècia ensomiada en l’esperança de trobar un sentit a la seua monòtona vida, i, per qué no, l’amor que no ha vixcut. Pero en els seus carrers, tot li recorda insistentment la seua soletat: els matrimonis de la pensió a on s’estaja, els enamorats que passegen per tots els racons… Un dia, en una cafeteria al costat de Sant Marc, un atractiu antiquari (Rossano Brazzi) l’observa en insistència des d’una atra taula i no pot evitar enamorar-se d’ell, en una ciutat comaquella.
Cartell de la película
La película recorre als habituals tòpics d’este tipo de cine (rústics americans viajant per la vella Itàlia, generoses vistes que esguiten tot el metrage, l’enveja de l’amor que viuen elsatres…). Pero, en les mans d’un David Lean, que poc més tart rodarà El pont sobre el riu Kwai(1957), Lawrence d’Aràbia(1962) i Doctor Zhivago(1965); junt en el magnetisme dels dos protagonistes, la película (primera del director en que ix als carrers) se transforma en una agredolça i bella història d’amor i també, (¿per qué no?), d’un viage iniciàtic (d’edat madura), que recorda Breu encontre(1945), ara a tot color i en exteriors naturals.
Lean nos conduïx suaument a on ya sabíem que arribaríem des de les primeres escenes. Pero no importa. És eixe camí lo important. I llavors, fruïm de cada image, de cada gest, de cada mirada… En aplegar a Venècia, Jane està en un llaberint que el director nos mostra al principi quan veem a Katherine Herpburn, entropeçant en la gent, acaçant el sò d’unes campanes, entre estrets i entrecreuats carrers, fins que veu el campanile en la plaça de Sant Marc i sap, en eixe instant, que tot canviarà allí, en eixe espai ampli i lluminós, a on trobarà a Renato de Rossi, mirant-la de fit a fit.
Fotograma de la película
Com tota bona comèdia dels cinquanta, la película conté enredros, desijos ocults, emoció i desenganys, molt de color i música agradable… i tocs d’humor… com la famosa caiguda de Herpburn al canal, tractant d’ampliar el pla de la presa que està fent de la frontera de la botiga de l’antiquari. Serà, precisament, quan s’oblide la càmara en la pensió i veja la ciutat per ella mateixa, quan viurà Venècia en plenitut i trobarà lo que havia vingut a buscar: arriscar-se a ser feliç. Com ella, en aplegar a Venècia tindrem que fer el “nostre viage”, també en els ulls ben oberts: deixant-nos sorprendre en cada racó, en cada finestra; al solcar el Gran Canal, al passar per baix del pont del Rialto mirant-lo de llunt, al caminar al costat de chicotets canals, admirant Sant Marc sense pressa; al fer-se un vi i una miqueta d’abadejo en un dels bacari venecians o al menjar-se una pizza de ruca i burrata en companyia del sò de l’aigua queta… i també, ¿cóm no?, al creuar en góndola cap al mercat de Rialto. Al anar de botigues i de gelats, i al fruir dels càlits tons de les fronteres dels palaus… sense por de perdre-nos de sobte.
Animeu-vos, Venècia nos brinda l’oportunitat de fer-se nostra si nosatres nos fem una miqueta d’ella… I els valencians ho tenim fàcil: posseïm molt d’aquella ciutat de l’Adriàtic en el nostre passat. Només tenim que allargar la mà, deixar-nos anar, i agarrar-la. ¿Ho provem?
El barri de Sant Francesc constituïx, dins de Ciutat Vella, u dels sis barris del Cap i Casal més gran i poblat. El traçat perimètric recorre el carrer de Colon, carrer de Xàtiva, avenguda de Guillem de Castro fins al carrer de l’Hospital, carrer dels Adreçadors, carrer de Sant Vicent fins al carrer de la Pau, el carrer de Marqués de Dosaigües, carrer de la Cultura, carrer de l’Embaixador Vich, carrer de Pròxida, carrer de Salvà fins al carrer de Bonaire, carrer de la Pau, i del carrer Palau de Justícia al carrer Colon de nou.
Apareixen a finals del sigle XIX i principis del XX nous arquitectes en el nou pla urbanístic de Valéncia d’aquells anys: l’arquitecte Francesc Mora Berenguer, Demetri Ribes Marco, Francesc Almenar Quinzá, Lluís Ferreres Soler, Peregrín Mustieles Cano, Lluís Albert Ballesteros, Xavier Goerlich Lleó i Cayetano Borso di Carminati, que dissenyaran, entre molts més arquitectes de l’época, esta Valéncia modernista, eclèctica, i neobarroca entre les noves tendències arquitectòniques.
Estació del Nort
Este mes arribarem al Cap i Casal en tren, a l’Estació del Nort, que pertany al barri de la Roqueta, pero que, per la seua posició casi central respecte a la plaça de l’Ajuntament, nos compensa nomenar-la. Construïda per Demetri Ribes, en 1917, és d’estil modernista valencià. La seua decoració interior presenta mosaics de trencadiç, columnes de ferro en decoracions de taronges i flors de taronger en ceràmica, com a revestiment de la columna de trencadiç; el sòcul de fusta en panels ceràmics, que els desigen un bon viage a tots les persones que van en distints idiomes; i no digam de la decoració exterior, que mostra una simetria i una decoració floral exquisites, tant en la planta baixa com en el primer pis i mosaics en escenes valencianes.
Anirem a la plaça de l’Ajuntament, eixint de l’estació, i front ad ella, vorem un atre edifici de l’estil neobarroc, l’edifici de l’Unió i el Fènix, construït en 1929 per l’arquitecte valencià Enrique Viedma Vidal. També construirà enfront i al costat de l’institut Lluís Vives la Casa del Chavo, hui sèu de la Seguritat Social, d’estil casticiste valencià
Edifici “La Unión y el Fénix”
Fon a finals del sigle XIX quan se remodelà pràcticament tota la plaça. En esta zona de la ciutat estava, el barri de peixcadors, que a hores d’ara ocupa l’edifici de Correus i Comunicacions, construït per l’arquitecte Miguel Àngel Navarro Pérez, en estil eclèctic en elements del modernisme valencià.
Correus
Adinsant-nos en la plaça, a finals de febrer es prepara la zona de les mascletaes. Serà per a molts un soroll de música pirotècnica ben acompassada i per a uns i atres, ademés, una vibració de tot el cos. La plaça s’ompli de gom a gom i, per tant, convé anar en temps si es vol estar prop d’ella, o per a accedir a l’Ateneu per a presenciar-la des de la terraça o des d’algun balcó com a convidat.
Ajuntament en reixa
En la plaça entre l’u i el dèneu de març, podràs contemplar a moltes falleres i fallers acompanyats en les seues bandes de música, tocant algun passodoble o jota valenciana, per a anar a arreplegar els premis de la millor falla o per a anar a visitar algun casal o fer el típic passacarrer.
L’arquitecte Xavier Goerlich Lleó i Francesc Almenar Quinzá proyectaren els edificis Balança i Barrachina, abdós en la plaça de l’Ajuntament i abdós en marquesines, entre molts atres més, que feren estos dos bons arquitectes.
En la plaça vorem edificis de molta elegància, com és el de l’Ajuntament, en les seues chicotetes torres acabades en cúpules de ceràmica, la Ceramo, i la Torre del Rellonge acabada en una peça de decoració en ferro. També podrem observar l’estàtua de Francesc de Vinatea, que fon el gran defensor dels furs de Valéncia.
Torre ajuntament
Eixirem de la plaça pel carrer de les Barques, a on els arquitectes Mora i Ferreres s’encarregaren dissenyar les seues vivendes: la u en el cantó del carrer de Correus i l’atre en el cantó del carrer les Barques; els dos en l’estil modernista valencià.
Mora i Ferreres
Tenim que nomenar l’Hotel Victòria, en el carrer de les Barques, puix ya queden poques marquesines de ferro tan ben fetes i adornades per l’arquitecte Lluís Ferreres Soler.
Hotel Reina VictòriaEdifici del Banc de ValénciaDetall de l’edifici del Banc de Valéncia
I en el mateix carrer podrem apreciar el gran edifici del Banc de Valéncia, hui desaparegut com a entitat bancària, en detalls decoratius en taulellets pintats, el ferro i el marbre, rajoles de cara vista, pedra tallada fent decoracions de fruites i fulles. En el cantó, nos trobarem en el Teatre Principal. A continuació, baixarem cap a la plaça d’Alfons el Magnànim, coneguda com el Parterre.
Teatre PrincipalPalacet dels Pescara
A mà dreta tenim l’edifici del cantó en el carrer de Romagosa i un poc més avant el Palauet dels Pescara, hui sèu bancària, ya en la plaça, a on, a banda de vore l’estàtua de Jaume I, podrem apreciar u dels ficus més grans que té Valéncia en els seus jardins. També podrem vore El Corte Inglés, situat en un lloc a on hi havia una chicoteta iglésia, la de Santa Caterina de Siena, que fon traslladada pedra a pedra fins a un punt pròxim a l’estadi Ciutat de Valéncia del Llevant CF. Part del claustre es pot vore en l’edifici del cantó, a on he tingut el plaer de treballar en una entitat de banca privada.
FicusCarrer ColonColege de Notaris
Arribant a la plaça de la Porta de la Mar, tenim l’artèria i principal carrer comercial de Valéncia, el carrer Colon. És destacable dir que este carrer conté algun edifici de l’época del modernisme eclèctic, com ara el del número 80 i el del 31. En acabant, entrarem al carrer de Roger de Lauria i, passant al carrer de Pasqual i Genis, vorem el Colege Oficial de Notaris de Valéncia, que custodien els bults de Sant Vicent Ferrer. Podreu concertar hora per a fer una visita en el colege i poder vore els bults i l’edifici per dins.
Anirem pel carrer Martínez Cubells i el carrer de Convent Santa Clara a l’institut Lluís Vives, qui fon un gran humaniste, filòlec i pedagoc valencià. L’institut alberga un dels refugis de la Guerra Civil.
Eixirem de l’institut pel carrer de Xàtiva i nos trobarem en la Finca de Ferro, denominada aixina per la seua estructura de ferro que durant la construcció es podia contemplar. Est immoble albergà el famós cupó regal comercial, a on se barataven punts comercials per regals.
Finca de ferroSant Agustí
I a poca distancia, l’iglésia de Santa Caterina i Sant Agustí, d’estil gòtic valencià. I uns pocs metros més allà, nos trobem en el Museu Valencià de l’Ilustració i la Modernitat. En els jardins podem contemplar algunes columnes del l’antic hospital.
MuvimColumnes
Ya en el carrer de Sant Vicent, continuarem veent alguns edificis de l’época modernista valenciana, a banda de l’iglésia de Sant Martí, d’estil gòtic valencià, que podrem apreciar en el carrer de l’Abadia de Sant Martí i, en l’interior, un barroc recarregat valencià.
Sant Martí
En el cantó del carrer la Pau, observarem dos edificis en els números 1 i 2, u dels quals albergà els almagasens La Isla de Cuba. Els dos tenen eixe toc del modernisme valencià fets per l’arquitecte Lucas García Cardona.
Edifici “Almacenes La isla de Cuba”
Finalment, baixarem pel carrer la Pau, una via urbana que pareix un museu d’arquitectura a l’aire lliure, i, provablement, el carrer més elegant de la ciutat en quant a edificis del modernisme valencià, ademés d’algun atre immoble més modern, i que contrasta en eixa época gloriosa que tingué la ciutat.
