L’osteoporosis, qué és i cóm previndre-la

L'osteoporosis, qué és i còm previndre-la

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

L’osteoporosis és una malaltia òssea que debilita els ossos, fent-los més fràgils i en més possibilitat de patir una fractura, especialment en l´anca, columna vertebral i en la monyica.

Segons les últimes estadístiques, un 5,4% de la població espanyola patix osteoporosis; un 79,2% són dònes i un 20,8% són hòmens. S’estima que l’incidència s’incrementarà en els pròxims anys fins a un 29%, degut a l’envelliment de la població.

El calci és el mineral principal de l’os i la seua concentració en la sanc és molt important per a tindre una estructura òssea forta. La vitamina D —en la seua forma activa se nomena calcitriol— se produïx en la pell per mig de l’acció del sol o també pot aportar-se en la dieta. La seua funció principal és aumentar l’absorció intestinal de calci i fòsfor. Quan els nivells de calci en la sanc disminuïxen, s’activa l’hormona paratiroidea (PTH) que estimula la lliberació de calci dels ossos, aumenta la reabsorció de calci en els renyons i activa la vitamina D. Si tenim suficient calci i vitamina D, les cèlules formadores d’os (osteoblastos) poden sintetisar teixit òsseu. Quan existix un desequilibri en este metabolisme és molt provable que es puga patir la nomenada osteoporosis.

Esta malaltia es diagnostica gràcies a la densitometria òssea, una prova mèdica que medix la densitat mineral òssea; és dir, la cantitat de calci i uns atres minerals de l´os.

Existixen uns factors de risc que poden provocar l’aparició d’esta malaltia. Estos factors són els següents:

  • Sexe femení.
  • Edat alvançada.
  • Antecedents familiars d’osteoporosis.
  • Manca d’activitat física.
  • Dieta pobra en calci, vitamina D i fòsfor.
  • Us prolongat de medicaments com corticoides.
  • Consum de tabac i alcohol.

¿Cóm podem previndre-la?

Molta gent creu que l’osteporosis és pròpia de les persones majors pero no és aixina. La prevenció deu escomençar-se en la joventut pero si no ha segut possible, també pot realisar-se una prevenció efectiva en l’edat adulta.

La nutrició és importantíssima. Com ya havem comentat en vàries ocasions en este bolletí, la dieta correcta és bàsica per a previndre moltíssimes malalties i esta també és una d’elles.

El consum diari correcte de calci en dònes majors de 50 anys és d´1gram al dia; en hòmens majors de 70 anys, 1,2 grams al dia. Este calci el podem trobar en la llet, formage,yogurt sardines, armeles, sésam figues seques i vegetals de fulla verda principalment.

La vitamina D també és molt important, com ya havem comentat, per lo que es recomana una exposició diària al sol de 15-20 minuts, aixina com el consum de peix blau i ous.

Si per mig de la dieta no es poden tindre nivells òptims de calci, vitamina D i fòsfor en la sanc, el vostre mege prescriurà fàrmacs que bàsicament són suplements d’estos minerals.

Ademés de la dieta, l´eixercici físic és una pedra angular. Caminar, ballar, realisar peses llaugeres o yoga són eixemples de tipos d’activitat física que nos ajudaran a fer més fort l’os.

En ocasions, i sempre baix supervisió i prescripció mèdica, es poden necessitar fàrmacs específics com són els nomenats bifosfonats o denosumab. Els bifosfonats s’unixen a l´os i inhibixen els octeoclats —cèlules que s’encarreguen de destruir l´os—; en canvi el denosumab és un fàrmac biològic, un anticòs monoclonal que bloqueja la producció d’osteclasts. Torna a estar en les nostres mans previndre esta malaltia per mig d’una dieta correcta i uns hàbits de vida saludables. No obstant, si a pesar d’estes mides no és suficient, a partir dels 65 anys es recomana realisar una densitometria òssea a totes les dònes i a partir dels 70 anys als hòmens, per a aixina poder detectar la malaltia quant més pronte millor. En el cas de tindre factors predisposts, el vostre mege solicitarà dita prova abans per a poder fer un tractament correcte i previndre les fractures.

¿Per qué tinc culs divertits?

¿Per qué tinc culs divertits?

Per El mege del fege

La major part de tot el tubo digestiu està format per tres capes. La més interna és la capa mucosa, que és com la pell interna del tubo. Enmig està la capa muscular, formada pel múscul que ajuda a la progressió del contengut interior de l’aparat digestiu. La capa més externa és la serosa, que és com una pelleta que ho recobrix tot. La capa serosa és la pell que cobrix els embotits, tan populars en la gastronomia valenciana.

Els divertículs se formen quan per debilitat de la capa muscular, o per contraccions d’esta, prolapsa la capa mucosa per mig de la muscular, formant un sac, que només té mucosa i serosa, sense capa muscular, i per tant, és més dèbil.

Se poden formar divertículs en qualsevol tubo del cos humà, com divertículs en la bufa de l’orina, o en la gola. Els més freqüents estan en l’aparat digestiu, fonamentalment en el còlon, encara que també en poden haver en l’esòfec o en el duodé. Dins del còlon, els més freqüents estan en la part esquerra del budell, en concret en el sigma.

¿És una condició molt freqüent?

Sí.

Els divertículs aumenten en l’edat.

Entre el 5 i el 10% de la població general té divertículs.

En persones menors de 40 anys, la prevalència és del 5%, aproximadament. Pero en majors de 60 anys, arriba fins al 30%.

CONCEPTES

La presència d’estos divertículs se coneix com a DIVERTICULOSIS, i no té per qué donar síntomes. En este terme només s’indica la presència dels divertículs. La majoria de les persones en diverticulosis no presenten síntomes.

Quan un divertícul s’inflama o s’infecta se coneix com DIVERTICULITIS. Els síntomes típics són dolor abdominal —normalment en el costat esquerre de l’abdomen, a on està el sigma—; febra i canvi del ritme defecatori, podent donar tant diarrea com estrenyiment.

Una atra patologia relacionada en els divertículs és el SAGNAT DIVERTICULAR. És un tipo de rectorràgia (sanc per l’ano), molt abundant, d’hores de duració i finalisació abrupta.

¿Quins són els síntomes de la diverticulitis?

  • Dolor abdominal en la part inferior esquerra de l’abdomen.
  • Febra.
  • Oix i vòmits.
  • Canvi del ritme defecatori, podent donar tant diarrea com estrenyiment.

¿Cóm se diagnostica una diverticulitis?

  • Pot haver una sospita clínica per part del mege, basant-se en els síntomes del pacient.
  • El tac (tomografía axial computada) o l’ecografia abdominal poden ajudar a confirmar el diagnòstic i evaluar la gravetat.
  • Se té cada volta més tendència a usar l’ecografia perque no irradia i casi mai requerix contrast.
  • En alguns casos se pot fer colonoscòpia per a confirmar el diagnòstic. Cal esperar 3-4 semanes del diagnòstic de la diverticulitis per a fer colonoscòpia, pel risc de perforació en este periodo.

¿Quin és el tractament de la diverticulitis?

  • Repòs digestiu. És dir, inicialmente no se menja, i quan s’escomença se menja dieta sense residus —sense fruita ni verdura bàsicament— per a que no arribe femta al còlon i irrite els divertículs inflamats.
  • Antibiòtics.
  • Quan és una diverticulitis moderada o greu requerix ingrés hospitalari, per a estar uns dies en dejú i iniciar antibiòtics per vena.
  • En casos molt greus, en abscés de pus o perforació, o en diverticulitis de repetició, se pot operar, tallant el tros del budell que té més divertículs, el sigma.
  • Moltes voltes darrere d’una o més diverticulitis, se tracta en tandes d’antibiòtics mensuals per a evitar la recidiva.
  • L’antibiòtic més usat és la rifaximina. Uns atres són el ciprofloxacino, metronidazol o l’amoxicilina en àcit clavulànic.

¿Quins factors poden aumentar el risc de presentar divertículs en el còlon?

  • Edat: quant més major, més risc de divertículs.
  • Dieta baixa en fibra.
  • Sedentarisme.
  • Obesitat.
  • Alguns medicaments, com els antiinflamatoris.
  • Fumar.

¿Quines són les complicacions possibles d’una diverticulitis?

Aproximadament un 15% de les persones en diverticulitis tenen complicacions.

Són estes:

  • Un abscés, que és la formació d’un cúmul de pus a l’entorn del divertícul en diverticulitis.
  • Una obstrucció del còlon, per l’inflamació.
  • Una fístola, que és una comunicació entre dos superfícies, en este cas entre el còlon i una atra part del cos.
  • Peritonitis, provocada per una perforació del còlon, que llibera la femta en el peritoneu, irritant-lo i provocant una malaltia greu.
  • Hemorràgia diverticular, que se provoca quan sagnen els vasos sanguíneus del divertícul.

¿Cóm se pot previndre tindre divertículs de còlon, i si en tens, evitar diverticulitis que s’inflamen?

  • Dieta en molta fibra: segó, fruita, verdura, etcétera.
  • Fer deport regularment.
  • Mantindre un pes correcte.
  • No fumar.

¡20 anys corrent junts!

¡20 anys corrent junts!

Per Chemi Martínez Villalba

Dos décades unint passos, esforç i comunitat

Este 2025, el Circuit de Carreres Populars Caixa Popular de Valéncia complix 20 anys, i volem celebrar-ho en tots els que han format part d’esta història construïda a pur de quilómetros, superació i esperit deportiu.

Des del seu naiximent en 2005, el circuit s’ha convertit en un referent de l’atletisme popular, reunint cada any a mils de corredors de totes les edats, nivells i procedències. Lo que va començar com una proposta per a acostar el running a la ciutadania s’ha consolidat com una gran festa del deport, en proves emblemàtiques com la Volta a Peu, la Carrera José Antonio Redolat o la Carrera Never Stop Running.

20 anys corrent per Valéncia

En estes dos décades, el circuit ha segut testic d’històries personals inspiradores, de marques superades, d’inicis tímits que varen acabar en passions per a sempre, i d’una comunitat que ha creixcut i evolucionat sense perdre la seua essència: córrer per salut, per amistat, per diversió, per compromís.

Gràcies a l’impuls de Caixa Popular i de l’Ajuntament de Valéncia, s’ha conseguit mantindre un calendari estable i divers, en circuits accessibles, inscripcions populars, i un fort compromís en l’igualtat, la sostenibilitat i l’inclusió. Cada tranc conta, i cada dorsal ha aportat a l’ànima d’este circuit.

Un aniversari que es corre… ¡a lo gran!

Per a celebrar est aniversari com es mereix, s’ha preparat un event especial el pròxim 6 de juliol de 2025:

  • Una carrera commemorativa de 10K oberta a tots els públics.
  • Activitats paraleles per a tota la família en el parc del Túria.
  • Homenage a corredors i voluntaris històrics del circuit.
  • Zones d’animació, música en viu, foodtrucks i sortejos.

Ademés, tots els participants rebran una camiseta commemorativa i una medalla especial del 20 aniversari.

Events i activitats (maig 2025)

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Maig 2025

Per Mª José Julio Llopis

  • El mes d’abril estigué marcat principalment per la Semana Santa Marinera de Valéncia i la festivitat de Sant Vicent Ferrer, conegut també com el del Ditet, celebracions abdós que Lo Rat Penat viu intensament, puix participa en la majoria dels actes, tant en els previs com en els dels dies principals i, per la seua vinculació en el món vicentí, organisa junt a la Junta Central Vicentina el Concurs de Milacres, que enguany ha tengut com a guanyador a l’Altar de Carmen, si be el dia de la festa nos quedàrem a fosques i només pogué celebrar-se la Processó Cívica d’Ofrena de Flors al sant.
  • El dia de Sant Jordi, antic patró del Regne de Valéncia, la Real Senyera del Colege de l’Art Major de la Seda i la relíquia del sant, que custodia el Centenar de la Ploma, recorregueren els carrers de la nostra ciutat en la recuperada Processó Cívica de Sant Jordi, que contà en una notable representació de Lo Rat Penat junt en el president de l’entitat i la regina dels Jocs Florals.
  • El Palau dels Marquesos de la Scala, que fon sèu de Lo Rat Penat des de l’any 1906 fins a l’any 1976 i que hui ocupa la Diputació de Valéncia, fon l’escenari de l’acte institucional organisat per la Diputació per a commemorar el 25 d’Abril, la Batalla dAlmansa, acontenyiment trist per a l’història del nostre Regne per lo que significà en pèrdua de drets, llibertats i identitat, que Lo Rat Penat continua reivindicant, per lo que no faltà ad est acte el president de l’entitat.
  • Conéixer la nostra història i les nostres raïls és la millor manera d’amar la nostra terra, per això les Joventuts Ratpenatistes dedicaren una jornada a un recorregut cultural de la mà del professor José Francisco Ballester Olmos, escomençant per la sèu de Lo Rat Penat i finalisant en la catedral de Valéncia.
  • El pregó de les Festes de la Creu, en honor al Santíssim Crist del Grau,contà en la presència del president de Lo Rat Penat i a la missa, a la recepció del Crist, conegut com  el Negret, en el Port de Valéncia, i a la tradicional benedicció de la mar, assistí el president de les Joventuts Ratpenatistes.
  • Flors, color, música i danses en la celebració de la Santa Creu. Fa ya 100 anys que se celebra el Concurs de les Creus de Maig, impulsat en 1925 per l’Ajuntament de Valéncia i que organisa des de 1949 Lo Rat Penat.  Enguany han segut 97 les creus que han participat en el concurs i la guanyadora ha segut la de la Falla Plaça de la Creu i els Àngels. Complementà la festivitat el Grup de Danses de Lo Rat Penat en balls i cant dels tradicionals Mayos.
  • Se reprenen en Lo Rat Penat les classes de Cant dEstil Valencià, impartides per Victòria Sousa Genovés, reconeguda gran veu del cant tradicional valencià. La presentació tingué lloc el dia 8 de maig en la sèu de l’entitat.  Les classes s’impartiran tots els dimecres de 19:30 a 20:30 h.  Més informació i inscripcions en la secretaria de Lo Rat Penat, tf.: 963 91 09 92, correu: secretaria@loratpenat.org
  • El 9 de maig, a continuació de l’Aula d’Història, conferència que tractà de la capitalitat de Valéncia en la Guerra Civil espanyola en l’any 1937, el professor Fernando Millán presentà el llibre Lily, la francesa. Una historia del barrio”, escrit per ell i la seua filla Arantxa.
  • La segona fi de semana del mes de maig, els valencians la dediquem a la nostra patrona, la Geperudeta. Lo Rat Penat, que en 1882 impulsà el reconeiximent oficial de la Mare de Deu dels Desamparats com a patrona de Valéncia, participà en devoció en els diferents actes que se celebren en honor a la Verge, escomençant el divendres dia 9 en una missa organisada per l’entitat en la real basílica de la Mare de Deu, l’intervenció del Grup de Danses la nit del dissabte dia 10 en la Dansada, que celebra el seu cinquantenari, culminant el dia gran, el dumenge dia 11, en la Descoberta, la Missa d’Infants, el Trasllat i la processó.
  • També entorn a les celebracions de la Verge, el dumenge dia 10, en la sèu de Lo Rat Penat, se celebrà el Concurs de Declamació Infantil en Llengua Valenciana en Honor de la Mare de Deu dels Desamparats, organisat pel Grup de Dònes Valencianes, l’Associació de Dames Vicentines i Lo Rat Penat.
  • Lo Rat Penat presentà el dia 13 de maig en la seua sèu els nous llibres de text dels Cursos de Llengua Valenciana adaptats al Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües, publicacions realisades en la colaboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, adaptats a les necessitats actuals de l’ensenyança.
  • “¿Llengua o dialecte?” fon el títul de la conferència impartida el 15 de maig per Miquel Àngel Lledó, doctor en Filologia, acadèmic de la RACV i ilustre ratpenatiste, organisada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i l’Escola Superior d’Estudis Valencians.
  • Del 20 al 24 de maig se celebrà la Semana de la Llengua Valenciana 2025, organisada per lAjuntament de Torrent, contant en dos conferenciants ratpenatistes, Òscar Rueda i Miquel Àngel Lledó.
  • El 20 de maig el saló d’actes de Lo Rat Penat acollí la presentació de la traducció al valencià de tres clàssics de la lliteratura, El Príncip, de Nicolau Maquiavel, La Metamorfosis, de Franz Kafka, i Alícia en el País de les Maravelles, de Lewis Carroll, publicats per l’Editorial Mosseguello, editorial que també ha publicat el llibre Jocs tradicionals valencians. Recopilatori infantil, excelent vehícul per a transmetre en valencià als més menuts les nostres costums. Disponibles en https://mosseguello.com/
  • Continuant en el cicle Més que Música, el dia 22 de maig els jóvens saxofonistes Future Sax Quartetoferiren un concert que enchisà als assistents.
  • El dumenge dia 1 de juny, a les 11:30 h, se celebrarà en la Sala Rodrigo del Palau de la Música de Valéncia, el concert de piano oferit pels guanyadors de l’edició d’enguany del Premi Mestre Josep Serrano.  Els socis interessats en assistir poden retirar les entrades en la sèu de Lo Rat Penat abans de la data o be el mateix dia del concert, una hora abans, en les taquilles del Palau de la Música.
  • La XIX edició del Curs de Teatre en Llengua Valenciana tindrà lloc els dies 3, 5 i 10 de juny de manera intensiva, de 18:00 h a 21:00 h, en la sèu de Lo Rat Penat. Per a més informació i inscripcions teléfon: 616 15 72 75.  Places llimitades.
  • Convocat el Concurs de Llibrets de Fogueres 2025, en vers i en llengua valenciana, que valora la sàtira, l’humor, l’ingeni i la gràcia, ademés de la tècnica. 

I fins ací apleguem, continuarà en la pròxima edició de juny, primer aniversari de la publicació del Bolletí.

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 10 (abril 2025)

Salutacions.

Benvenguts a la llectura del bolletí número dèu, que veu la llum acabant-se el mes d’abril a l’igual que estem a punt d’acabar la Pasqua de Resurrecció en la celebració de la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró junt a Sant Vicent Màrtir, del cap i casal.

Gràcies a l’esforç de tot el grup de treball, que ha seguit en la seua tasca, encara que en este mes la celebració de la Semana Santa i la Pasqua han ocupat gran part d’ell, poden tindre en les seues mans este bolletí, alvançant-los un extracte dels artículs que podran llegir.

  • Antonio Moreno:

En la temàtica: Ciutats de cine, nos recorda com totes les ciutats del món se mimetisen en els visitants que acodixen ad elles. La globalisació ha fet que se perga la capacitat de sorprendre’s, puix abans d’eixir de casa posem en la maleta cantitat d’informació que adquirim en les guies o pàgines d’internet, inclús sense menejar-nos del sofà, gràcies a les películes i els llibres.

Tot açò nos ho conta en l’artícul: “Venècia d’hivern”.

  • Amparo Soriano:

De la seua mà seguim passejant pels barris de Valéncia i també les seues tradicions com és la Semana Santa Marinera, a on s’entremesclen la devoció, el fervor dels confrares, junt al bullici dels turistes que volen viure una festa declarada d’interés turístic nacional.També nos recorda la tradició d’empinar el cacherulo en el Dumenge de Resurrecció.

Tot açò nos ho conta en l’artícul:

Cacherulos i la Semana Santa Marinera en el Cabanyal-Canyamelar”.

En la temàtica: Resenya de les últimes publicacions en valencià.

  • Lucas Grao

Nos informa de la trayectòria cultural de Antoni Ruiz Negre, un escritor versàtil i prolífic, en una extensa obra que li ha permés alcançar el títul del VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, que en l’any 2023 li concedí l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). En est artícul nos adinsa en l’obra de Ruiz Negre editada per Moseguello:

Efemèrides i Curiositats Valencianes”

En la temàtica: Art corporal

  • Edu Vanacloig

Nos informa com Thomas Edison, fon el precursorde la màquina de tatuar en l’invenció del bolígraf elèctric. patentat com a Stencil-Pens en 1878, utilisant-se com a un dispositiu per a duplicar, que més tart, en 1891, Samuel O’Reilly modificà per a poder introduir tinta en la pell.

Nos ho explica detalladament en l’artícul:

Quan tatuar era un treball d’artesania, capítul 2”.

En la temàtica de Medicina i Salut:

  • Mª Ángeles Viñas:

Nos conta el significat del Síndrome metabòlic. Un conjunt d’afeccions que aumenten considerablement el risc de patir un infart de miocardi, un accident cerebral vascular o be una diabetis mellitus tipo 2. Nos diu com previndre’l, sent les causes principals el sobrepés i l’obesitat. Procurar dur una alimentació adequada i eixercici periòdic nos serà molt beneficiós.

Tracta el problema en profunditat donant les pautes necessàries per a evitar-lo en l’artícul:

¿Qué és el síndrome metabòlic?.

  • El mege del fege:

Nos parla de la colitis ulcerosa, una malaltia inflamatòria del budell, que junt a la de Crohn, són les malalties cròniques intestinals. No se coneixen exactament les causes d’estes patologies que afecten exclusivament al còlon (budell gros) i que cursen entre atres en dolor abdominal.

Tot açò nos ho explica detalladament en l’artícul:

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

En la temàtica dels deports:

  • Chemi Martínez:

Nos conta l’història de l’estadi de Mestalla, inaugurat en 1923, molt més que un camp de fútbol i testic de moments inoblidables, que han marcat la trayectòria del club i com l’història del Valéncia Club de Fútbol està lligada als seus murs. Una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Més d’un sigle d’història que nos conta detalladament en el seu artícul:

Adeu al vell Mestalla”

En la temàtica de “Events i activitats”:

  • Mª José Julio:

Seguix posant-nos al corrent de tots els events i activitats que durant el mes d’abril s’han realisat en Lo Rat Penat. Aixina podem conéixer-los en cas de no poder assistir de forma presencial.

Fins ací l’alvanç de lo que poden llegir en tots els artículs complets que són el contengut del nostre bolletí. Esperem que els siguen profitosos i els emplacem per al pròxim que si Deu vol serà en els últims dies de maig.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

La llibreria valenciana: “Efemèrides i curiositats valencianes”, d’Antoni Ruiz Negre

La llibreria valenciana: "Efemèrides i curiositats valencianes", d'Antoni Ruiz Negre

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Efemèrides i curiositats valencianes
Autor/a: Antoni Ruiz Negre
Editorial: Edicions Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2014
Nº de pàgines: 343

Coberta Efemèrides Valencianes

El passat any 2023, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana otorgà el VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana a Antoni Ruiz Negre, u dels més reconeguts autors valencians. Es tracta d’un escritor versàtil i prolífic, que conta en una extensa obra, tant en valencià com en castellà, i que comprén des de l’artícul periodístic i la narrativa dels seus inicis fins a les traduccions de texts clàssics, els guions radiofònics, les obres lexicogràfiques o el vora un centenar d’obres de teatre, representades en escenaris de tot el món i traduïdes a diferents llengües.

Antoni Ruiz Negre és membre de la Secció de Llengua de la RACV, autor del Diccionari de sinònims, idees afins i contraris i de Efemèrides i curiositats valencianes. L’obra de la que parlem hui no és un llibre d’autor, tal com nos explica Ruiz Negre en el preàmbul, puix res del seu contengut està tret de la seua imaginació, sino que és fruit de la seua incansable capacitat de treball i del seu estudi sobre Valéncia i la seua singularitat.

En les seues pàgines, Antoni Ruiz Negre nos oferix una recopilació d’alguns dels fets ocorreguts a lo llarc de la nostra història, protagonisats per valencians de naiximent o d’adopció, o be per foràneus en terres valencianes. Un recull seleccionat d’efemèrides i curiositats nostres, recopilades per l’autor a lo llarc d’anys i que té per finalitat l’entreteniment del llector curiós, que fruirà de la seua llectura tant com el bo de Ruiz Negre de la seua recopilació. I és que tal dia com hui, 21 d’abril, encara que de l’any 1383, l’infant Don Martín, fill de Pere IV d’Aragó, fundà la Cartoixa de Valldecrist, en la qual, anys més tart, prengué l’hàbit cartoixà fra Bonifaci Ferrer, autor de la traducció de la primera Bíblia impresa en llengua valenciana.

Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 2)

Quan tatuar era un treball d'artesania (capítul 2)

Per Edu Vanacloig

Abans de continuar en el punt a on nos quedàrem el mes passat i seguir parlant sobre la regulació de les màquines de bobines m’agradaria fer un incís.

Si be és cert que vos diguí que fa anys no disposàvem de l’opció de tindre una màquina Pen sense fils com ara, la realitat és que el mecanisme que té una màquina Pen no deixa de ser una simple rotativa, pero en un disseny en un eix vertical. Havem de recordar que en les presons es feyen màquines rotatives en motors d’aparats elèctrics com el dels Walkman, i el primer Walkman per eixemple s’inventà en 1979.

Pero si nos remontem encara més arrere, el predecessor de la màquina de tatuar fon el bolígraf elèctric de Thomas Edison , patentat com a Stencil-Pens en 1876 en Nova Jersey. Originalment, fon pensat per a ser utilisat com un dispositiu duplicador, res que vore en el tatuage, pero en 1891 en Nova York, Samuel O’Reilly modificà la màquina d’Edison usant-la per a introduir tinta en la pell, i més tart patentà un sistema de tubo i agulla per a proporcionar un depòsit de tinta.

Si be la màquina d’O’Reilly es basava en la tecnologia rotativa de tatuages del dispositiu d’Edison, les màquines de tatuage de bobines utilisen electroimants. La primera màquina basada en esta tecnologia fon una màquina de bobina simple patentada per Thomas Riley, de Londres, tan sols vint dies més tart que O’Reilly solicitara la patent de la seua màquina rotatòria. Per a la seua màquina, Riley colocà un conjunt de timbre modificat en una caixa de llautó. La configuració moderna de dos bobines fon patentada per Alfred Charles South, també de Londres.

Pero no fon fins a 1978 que el tatuador alemà Manfred Kohrs presentà el primer disseny modern de màquina rotativa casi un sigle despuix. La seua màquina era de funcionalment similar a la d’O’Reilly, llevat perque esta duya un motor elèctric de corrent contínua, en lloc d’imants electrificats, per a impulsar les agulles. Esta versió més prima i aerodinàmica es tornà més llaugera, silenciosa i portàtil, oferint als artistes major control, al mateix temps que garantisava que les mans de l’operador sofriren manco. Mentres que alguns artistes s’inclinaren per este resorgiment de la màquina rotativa, uns atres, en canvi, preferiren quedar-se en les seues màquines de bobina.

Yo recorde en els meus inicis haver vist algun tatuador usar una maquina rotativa, pero no era lo habitual, aquelles primeres màquines no tenien res que vore en lo actual, era un simple motor en una excèntrica de recorregut fix i calia usar-les en clip cord.

Perfectament podies anar a una convenció i vore a més de doscents tatuadors i cap d’ells estar usant una màquina rotativa, encara que, provablement, més d’u en tinguera alguna en el seu poder, perque a tots els tatuadors nos agrada provar màquines diferents, la realitat és que el rendiment que donaven no valia la pena en comparació en el de les màquines de bobina, per no poder-se regular.

Encara estàvem llunt de tots els models de rotatives que han anat sorgint a lo llarc dels anys en diversos mecanismes de regulació.

La meua primera màquina rotativa fon una Stealth. Esta màquina ya tenia un concepte més modern, incorporava una biela en l’excèntrica que accionava un martell, provocant un moviment vertical avall, més similar al d’una màquina de bobines.

Encara que no tenia la possibilitat de cap tipo de regulació, esta tecnologia evitava moltes vibracions del sistema tradicional en una única excèntrica, ya que, com que disponia del martell, podies tindre un moviment moltíssim més estable.

Fins ad eixe moment l’única possibilitat de regulació que tenies en una màquina rotativa era el stroke que tenia la màquina, encara no havien inventat o per lo manco comercialisat strokes regulables. En este model concretament lo que et venien era un kit de tres bieles en diferents strokes, que havies de desmontar i montar prèviament, segons per a lo que la volgueres usar: per a llínea, per a color o per a fer ombres.

Durant la primera década del 2000, fon quan escomençaren a proliferar tota classe de màquines rotatives, encara que, com hem explicat més amunt, provablement el primer model de màquina de tatuar tinguera un sistema similar al de les rotatives actuals, puix no és fins ad esta época que mamprengueren a posar-se més de moda.

Dels diferents tipos de màquines rotatives, ya parlarem més avant, encara tenim pendent explicar-vos les calibracions de les màquines de bobines, aixina que no et pergues la pròxima edició d’este bolletí.

¿Qué és el síndrome metabòlic?

¿Qué és el síndrome metabòlic?

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

El síndrome metabòlic és un conjunt de factors de risc que aumenten significativament la provabilitat de patir diverses malalties cardiovasculars i diabetis tipo 2 fonamentalment. En Espanya, el síndrome metabòlic afecta aproximadament al 31% de la població adulta. Cada dia se’n diagnostiquen 247 nous casos, lo que equival a 94.000 casos anuals.

Entre els factors de risc es troben lobesitat abdominal, la pressió arterial elevada (la mal nomenada tensió arterial”), nivells elevats de sucre en dejú, triglicèrits elevats i nivells baixos de colesterol HLD (el nomenat colesterol bo”). Si una persona presenta 3 d’estos cinc factors de risc ya es considera que sofrix un síndrome metabòlic.

El sedentarisme, el consum de tabac i alcohol, l’estrés, l’insomni i la mala alimentació són hàbits erròneus que causen esta patologia. Estos hàbits són cada vegada més freqüents en la societat i lo que preocupa més encara, està present en molts chiquets que seran en un futur adults que podran patir infarts de miocardi, ictus o diabetis tipo 2.

A continuació, es mostren unes recomanacions per a evitar este tipo de patologies cardiovasculars:

  • Reduïx sucres i farines refinades com, per eixemple, el pa blanc.
  • Aumenta el consum de fibra menjant més verdures, llegums i cereals integrals.
  • Realisa cinc menjades diàries i no en abundant cantitat.
  • Realisa semanalment entre dos i tres hores de deport moderat (caminar ràpit, nadar, anar en bicicleta).
  • Combina l’anterior activitat en fer eixercicis de força muscular dos dies a la semana.
  • Elimina el consum de greixos saturats (llet no desnatada, carns grasses,pasticeria,etc.)
  • Dorm aproximadament entre sèt i nou hores
  • Evita el tabac i el consum d’alcohol

Estes recomanacions no són gens difícils i complir-les pot significar evitar malalties molt greus. En l’actualitat, vivim en una societat a on la dieta mediterrànea ha segut substituïda per aliments processats i de baixa calitat nutricional. Està en les nostres mans tornar als nostres orígens per a evitar els problemes metabòlics derivats d’uns hàbits incorrectes. 

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

¿Per qué tinc úlceres en el còlon?

Per El mege del fege

¿QUÉ ÉS LA COLITIS ULCEROSA?

La colitis ulcerosa és una malaltia inflamatòria del budell, que forma part de les malalties cròniques intestinals junt en la malaltia de Crohn, de la que ya parlàrem en un bolletí anterior.

És una patologia crònica i de causa no totalment aclarida. Afecta exclusivament al còlon (budell gros), escomençant habitualment en el recte (tram final del tubo digestiu), i estenent-se generalment de manera contínua i simètrica als restants segments del còlon.

Com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa té caràcter sistèmic, és dir, que pot afectar a atres parts del cos, com la pell, la boca, els ulls o les articulacions, encara que en menor freqüència que en el Crohn.

La colitis ulcerosa se caracterisa per afectar únicament a la capa més interna del budell gros, la mucosa, per lo que no és tan freqüent l’aparició d’estretiments del budell (estenosis), o la presència de fístoles en comparació en la malaltia de Crohn.

Esta patologia causa presència d’úlceres de diferents tamanys en el còlon, provocant moc i sanc en la femta, junt en dolor abdominal. Les úlceres quan cicatrisen poden formar estructures de teixit inflamatori, nomenades seudopòlips, per la seua aparència en els pòlips del còlon.

TIPOS DE COLITIS ULCEROSA

La colitis ulcerosa pot classificar-se en funció de l’extensió i la gravetat, com pot vore’s en la següent taula.

CLASSIFICACIÓ DE LA COLITIS ULCEROSA 
EXTENSIÓGRAVETAT
E1: Proctitis ulcerosaS0: Remissió clínica. Asintomàtic
E2: Colitis ulcerosa esquerra o distalS1: Lleu
E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitisS2: Moderada
 E3: Greu

En funció de l’extensió o zona anatòmica afectada se pot classificar la colitis ulcerosa en:

  • E1: Proctitis ulcerosa: afectació llimitada al recte, que no supere aproximadament 15 cm. Són el 30-40% dels casos
  • E2: Colitis ulcerosa esquerra o distal: són els pacients en afectació màxima en àngul esplènic, el costat esquerre del còlon. Són el 40-45% dels pacients.
  • E3: Colitis ulcerosa extensa o pancolitis: és la malaltia manco freqüent, que patixen 10-17% dels pacients. L’inflamació s’estén més allà de l’àngul esplènic, que afecta al còlon transvers i en ocasions a tot el còlon.

Segons la gravetat de la patologia, directament relacionada en el grau d’activitat inflamatòria, trobem:

  • S0: Remissió clínica. Asintomàtic: quan no hi ha activitat inflamatòria i per lo tant, no hi han síntomes.
  • S1: Lleu. Activitat inflamatòria lleu. El pacient té aument de número de deposicions, 3-4 al dia i sanc en elles.
  • S2: Moderada. Procés inflamatori evident, en síntomes en tot el cos (cansanci, malestar general, dolor abdominal), ademés de 5 o més deposicions diàries, en sanc.
  • S3: Greu. Febra, dolor abdominal, taquicàrdia i més de 5 deposicions diàries en sanc.

¿QUINS SÓN ELS SÍNTOMES DE LA COLITIS ULCEROSA?

Sol caracterisar-se per periodos d’activitat o brots, en els que se produïx un empijorament dels síntomes i periodos sense síntomes o remissió.

Els síntomes són molt variables, segons l’extensió de la malaltia i la gravetat de l’activitat inflamatòria. Els més freqüents són:

  • Diarrea: El número de deposicions és major i el volum escàs, degut a l’inflamació del recte. Quan l’afectació del recte és intensa, se defeca chicotetes cantitats de sanc roja fresca i moc, que se denomina “esput rectal”. Quan l’afectació és més extensa, les deposicions s’acompanyen de sanc fosca, moc i pus.
  • Dolor abdominal: no és un síntoma típic de colitis ulcerosa. Pot estar present en casos més greus i extensos; sol ser un dolor en zona central abdominal o inferior, que millora en les deposicions.
  • Rectorràgia: presència de sanc en la femta; característic de la colitis ulcerosa (la sanc roja sol indicar afectació baixa, rectal; la fosca, afectació de còlon esquerre o trams superiors.
  • Febra: En cas d’un brot moderat o greu, pel procés inflamatori generalisat.
  • Anèmia: conseqüència de la rectorràgia, se manifesta per malestar general, cansanci, fatiga, irritabilitat i palidea en la pell.
  • Fatiga: alguns pacients poden tindre sensació de cansanci excessiu, que pot relacionar-se en vàries causes: la malaltia mateixa (anèmia, brot…), dèficits nutricionals, alteració de la sòn, o factors sicològics (por a la malaltia, no acceptació d’esta, estrés,…)
  • Pèrdua de pes: no és un síntoma molt freqüent, que pot deure’s al procés inflamatori i la pèrdua de nutrients per la mucosa colònica inflamada.
  • Alteracions sicològiques: la colitis ulcerosa no està associada a cap malaltia mental. Pero pel seu caràcter crònic i els seus síntomes, poden produir-se alteracions de l’estat emocional del pacient, que afecta a la seua autoestima i causant-li estrés.
  • Retart en el creiximent i maduració sexual en chiquets

¿PER QUÉ APAREIX UN BROT?

La majoria apareixen sense cap relació en una acció del pacient. Pero hi han factors que poden provocar reactivació de la patologia: deixar de prendre medicació, prendre antiinflamatoris, infeccions o estrés.

¿QUINS TRACTAMENTS HI HAN?

Hi han molts tractaments per a la colitis ulcerosa. Saber quin tipo de tractament és el millor per a cada pacient és un art, que requerix anys d’estudi i experiència.  Donarem unes pinzellades molt bàsiques sobre estos.

SALICILATS

Bàsicament mesalazina, i també sulfasalazina. Són fàrmacs molt segurs, en molta experiència des de fa décades.  Se poden donar per boca i per via rectal (molt efectius per esta última via degut a l’afectació rectal).

CORTICOIDES

N’hi han molts. Són molt segurs i molt efectius. Pero tenen efectes secundaris i no se recomanen a llarc determini. També n’hi han per via oral i via rectal.

IMMUNOSUPRESSORS

Són medicaments que baixen l’activitat defensiva del cos contra la mucosa intestinal. S’usen a llarc determini (anys). Se coneixen des de fa décades i se poden donar via oral o punchats.

BIOLÒGICS

Són medicacions més modernes, que s’usen des de l’any 2000. En els últims anys hi ha un boom en diversos fàrmacs nous, en efectivitat alta i cada u en unes característiques definides. Alguns s’administres per mig de goters, que se posen en l’hospital, atres se punchen en casa, i uns atres són per via oral. Cada pacient en té uns quants, que poden ser més apropiats per al seu cas, en alternatives.

Adeu al vell Mestalla

Adeu al vell Mestalla

Per Chemi Martínez Villalba

L’història del Valéncia Club de Fútbol està íntimament lligada als murs de l’estadi de Mestalla, un temple del fútbol que ha segut molt més que un simple camp de joc durant vora un sigle. Des de la seua inauguració en 1923, Mestalla ha segut testic d’innumerables moments que han marcat la trayectòria del club: gols inoblidables, nits europees màgiques, títuls històrics i, sobretot, una passió increbantable que ha unit a generacions de valencianistes. Pero tota història, per gloriosa que siga, té un final. I ara, despuix de més de cent anys de vida, l’estadi més antic de la Primera Divisió espanyola es prepara per a despedir-se. La mudança al nou estadi en l’avinguda de les Corts Valencianes —conegut popularment com el Nou Mestalla— marca l’inici d’una nova etapa per al club, una que pretén recuperar l’ambició perduda i proyectar al Valéncia CF cap al futur.

El Nou Mestalla és molt més que una instalació moderna. Concebut fa més d’una década, la seua construcció es veu paralisada durant anys per motius econòmics i administratius, fins al punt que es va convertir en un dels símbols més visibles de la crisis institucional del club. No obstant, en els últims mesos, el proyecte ha cobrat vida en renovat impuls gràcies a acorts institucionals i a la necessitat urgent de modernisació.

L’estadi contarà en una capacitat per a més de 70.000 espectadors, encara que en la seua fase inicial s’habilitaran unes 49.000 localitats. Dissenyat en criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, el recint aspira a convertir-se en un referent europeu, no solament en el pla deportiu, sino també com a espai polivalent per a events culturals i socials. Ademés, la seua ubicació estratègica en una de les artèries principals de la ciutat promet millorar l’accessibilitat i fomentar el desenroll econòmic de la zona.

Per a l’afició, la despedida de Mestalla serà, sense dubte, un moment carregat d’emoció. Cada racó del vell estadi guarda recorts imborrables. Des de la grada d’animació, que ha espentat a l’equip inclús en els moments més obscurs, fins a la grada de tribuna, a on s’han forjat llegendes i s’ha aplaudit el bon fútbol. Mestalla no solament ha segut la casa del Valéncia CF; ha segut el cor d’una comunitat que ha trobat en el fútbol una forma d’expressió i d’identitat.

El club ya ha anunciat que prepara una série d’actes commemoratius per a honrar la memòria de l’estadi i oferir als aficionats l’oportunitat de despedir-se com es mereix, tancant aixina un capítul dorat de l’història del fútbol espanyol.

En nostàlgia, pero també en esperança, el Valéncia CF pega un pas cap al futur. El Nou Mestalla no substituirà l’història del vell, pero serà l’escenari a on noves generacions construiran la seua pròpia. I encara que canvien les parets, lo que permaneix és el sentiment: “Amunt Valéncia”.

Events i activitats (abril 2025)

Per Mª José Julio Llopis

Passats els intensos dies fallers, els següents, fins al mes d’abril i este mateix, han vengut fortets com ara vorem.

  • El 20 de març, en el Gran Teatre d’Elig se presentà el documental La Festa, homenage al Misteri d’Elig, al que acodí en representació de Lo Rat Penat, el seu president Josep Vicent Navarro Raga.
  • Traspassant fronteres, el dia 23 de març, Miquel Àngel Lledó, filòlec, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat, defengué l’autonomia de la llengua valenciana en la convenció celebrada en Denver (Estats Units) de la American Association for Applied Linguistics (AAAL), organisació professional d’acadèmics interessats en el camp multidisciplinari de la llingüística aplicada.
  • El mateix dumenge dia 23, pero més propet, el president de Lo Rat Penat  assistí a la missa en honor del Santíssim Crist Rei dels Dolors, en la parròquia de la Nostra Senyora dels Àngels del Cabanyal, i participà en el trasllat de l’image fins al local de la Germandat de la Coronació d’Espines del nostre Senyor Jesucrist.
  • El dia 26 de març, el president i el director de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat acodiren al Palau de la Música de Valéncia per assistir a la presentació de Valéncia Music City, iniciativa de l’Ajuntament per a situar la nostra ciutat com a referent de la cultura de la música, de llarga tradició en la nostra terra.
  • El primer cartell anunciador de les Festes de Sant Vicent Ferrer se presentà el 27 de març en el Saló de Cristal de l’Ajuntament de Valéncia, acte històric per lo que significa per a la difusió de la festa, que contà en la presència del president de Lo Rat Penat junt en numerosos ratpenatistes.
  • El mateix dia 27 assistí el president de Lo Rat Penat a la presentació de les publicacions oficials de la Semana Santa Marinera 2025: El llibre oficial, La Guia de Processions, l’app Processiona, i, com a novetat i per a commemorar el centenari de la junta major, el llibre infantil Los cuentos de la yaya Mareta, a fi d’acostar als més menuts l’història de la Semana Santa Marinera de Valéncia, que el dia 30 entregà les distincions 2025 a confrares i institucions destacades, contant també en la presència del president de Lo Rat Penat.
  • ¡Un èxit!. El divendres 28 de març en el saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat, tingueren que afegir-se cadires per al numerós públic que assistí a la interessant conferència del professor Fernando Millán «La maçoneria: la seua història i els grans iniciats».
  • Lo Rat Penat, representat pel seu president, participà en la presentació de la nova associació Alaquàs per la Real Senyera, que té com a fi el foment i la promoció de l’història, la cultura i l’identitat del Regne de Valéncia.
  • Data emotiva i molt important fon el dia 29 de març per a Maria Garcia Vallcanera, oficialment ya Regina de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia des del dit dia, en que tingué lloc l’acte de la Demanà en el Palau de Cervelló.
  • El parc situat en el carrer de la Reina Violant del districte de Campanar conta des del dia 2 d’abril en un monolit en recort i homenage a Na Violant d’Hongria, segona muller del Rei En Jaume, personage destacat en l’història del nostre Regne.  El monolit és donació de la Fundación Goerlich i fon inaugurat per l’alcaldesa de Valéncia, en un acte en el que estigué present el president de Lo Rat Penat.
  • Un any més l’associació cultural EOS (Encuentro y opinión semanasantera) ha entregat els seus guardons en la XIX edició de Hui la Creu Marinera, en el tradicional sopar al que assistí el president de Lo Rat Penat, i Claudio Chaqués, vicepresident de l’entitat, a la Crida de la Semana Santa Marinera pronunciada per l’alcaldesa de Valéncia.
  • La sèu de Lo Rat Penat, dins del cicle «Més que Música», acollí el dia 4 d’abril un concert extraordinari a càrrec d’alumnes del conservatori de Catarroja, que sofriren danys en les instalacions a conseqüència de les inundacions de l’octubre passat i el dia 10 el Trio Alma Mahler oferí un magnífic concert d’obres de Beethoven i Smetana.
  • La Real Orde de Cavallers de Santa Maria d’El Puig celebrà el dia 5 d’abril la Jornada de Portes Obertes, per a donar a conéixer l’historia de l’institució, jornada a la que acodiren el vicepresident de Lo Rat Penat Claudio Chaqués i la regina de la CXXXII edició dels Jocs Florals.
  • Una notable representació de ratpenatistes encapçalada pel president de Lo Rat Penat, assistí a l’incorporació del Dr. D. Francisco Abelardo Cardells Martí com a acadèmic de número, ocupant la Medalla nº 14 de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, cerimònia d’ingrés celebrada el dia 8 d’abril i que tingué com a escenari el Saló del Consulat del Mar de la Llonja de Valéncia.
  • Eixe mateix dia 8, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, se celebrà la gala de la VI edició dels Premis de Valéncia del El Periódico de Aquí, dèsset guardons que premien el talent, l’entrega, l’amor i el compromís de particulars i entitats en la nostra ciutat, i fon el president de Lo Rat Penat l’encarregat de fer entrega del premi Festes a la Festa de Sant Bult, del barri de la Xerea.
  • El recent nomenat president del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano, visità la sèu de Lo Rat Penat el dia 10 d’abril per a mantindre una reunió en el president de l’entitat, encontre que obri una nova etapa en la relació en l’institució, que contarà en l’ajuda de Lo Rat Penat en tot allò que signifique la defensa i promoció de la cultura i la llengua valencianes.
  • La Velada poètica en honor a la Mare de Deu dels Dolors, patrona dels poetes valencians, tingué lloc el dia 11 d’abril, Divendres de Dolors, en l’iglésia parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia, de Forn d’Alcedo, presidida per la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i la seua Cort d’Amor. Enguany Lo Rat Penat, per a fer costat als afectats de la pedania de La Torre, greument castigada per les inundacions, ha volgut desplaçar esta celebració a l’iglésia de Forn d’Alcedo, a on temporalment acodixen els feligresos de La Torre.
  • El dissabte dia 12 d’abril s’estrenà en À Punt Ràdio el programa «ra de Cobertura», que conduïx Donís Salvador, membre de la junta de govern de Lo Rat Penat, magazin d’entreteniment de fi de semana, de 10 a 12 h. ¡Animeu-vos a sintonisar-lo!
  • El XXVII Pregó Vicentí,organisat per l’Altar del Mercat i que tingué lloc el mateix dissabte dia 12 d’abril en la parròquia de Sant Josep de Calasanç de Valéncia (P.P. Escolapis) donà inici a les Festes Vicentines. Igualment, es va presentar eixe dia també el Llibre Oficial de les Festes Vicentines 2025 en la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, actes abdós en els que estigueren presents el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals, que també  assistiren el dia 14 d’abril a la Proclamació de les Regines de l’Altar de Sant Vicent Ferrer de Russafa.
  • El Dissabte de Passió, el president de Lo Rat Penat participà en la Processó de Les Pregàries, que organisa la Germandat del Santíssim Crist de la Palma i forma part de la Semana Santa Marinera.
  • En el saló d’actes de Lo Rat Penat, se celebrà el dia 14 d’abril la Tertúlia de Teatre organisada per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). En esta ocasió s’oferí una llectura dramatisada d’obres curtes de diferent temàtica de l’autor Ramir L. Gómez Giménez i se presentà el llibre d’antologia de teatre en llengua valenciana Mutis 2, segon compendi d’obres teatrals llegides en estes tertúlies.
  • El Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer, que convoquen Lo Rat Penat i la Junta Central Vicentina, se celebrà els dies 22, 23 i 24 d’abril, el veredicte se feu públic el dia 25 en la sèu de Lo Rat Penat i l’entrega de premis i la representació extraordinària del milacre guanyador fon al sendemà en la plaça de la Mare de Deu. Aixina mateixa, com és tradicional, l’entitat participà en la processó del dia 28, festivitat de Sant Vicent Ferrer.
  • Convocat el Concurs de les Creus de Maig 20025 que organisa Lo Rat Penat en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i l’Excma. Diputació de Valéncia, i que enguany celebra el centenari.

Mentrimentres, hem vixcut en devoció les processons de Semana Santa allà a on nos trobàrem, nos havem menjat la mona, la llonganiça de Pasqua, havem esclafat l’ou en el front de l’amic, o no tan amic, havem empinat el cacherulo…; en fi, havem gojat d’uns desijats dies d’assuet.

Fins al mes de maig, mes de les flors, que vindrà també replet d’actes i celebracions.

Venècia d’hivern

Venècia d'hivern

Per Antonio Moreno Martínez

Com a ents vius, totes les ciutats del món se mimetisen en els visitants que acodixen ad elles en unes expectatives que varien en l’edat, la personalitat del viajant i en aquelles experiències prèvies al moment de l’arribada. En este món globalisat s’ha perdut una miqueta eixa capacitat de sorprendre’s en uns viagers que, abans d’eixir de casa, portem en la maleta una ingent cantitat d’informació de guies i pàgines d’internet, i també d’una ciutat vixcuda, sense moure’s del sofà, gràcies a películes i llibres. De l’equilibri dinàmic entre lo esperat i lo trobat, dependrà l’èxit de l’aventura.

Fa tan sols unes poques semanes, passejàvem pels carrers d’una Venècia romàntica i avivada de turistes i de llum, en companyia d’una secretària americana que aplegava ad ella perseguint el seu ensomi. Pero la Venècia que espera trobar Jane Hudson amaga també una ciutat fosca i ombriua, que oculta, entre bruts i estrets carrers, i darrere d’uns alts murs i de fronteres descarcatades, secrets inconfessables. Secrets com els que Juliana Bordereau, la protagonista de Els papers d’Aspern (2018), oculta en el jardí interior de la casa en la que viu en companyia d’una neboda, aïllades del món; o com l’amor trencat despuix d’un divorç i que aflora viu de nou en l’instant del definitiu adeu en Anònim venecià (1979).

Al costat d’una Venècia de comedia romàntica made in Hollywood, ix al nostre encontre, si fem atenció, una ciutat elegant i en un toc decadent i un poc fòra de temps, teatral i operística, tràgica, que Visconti dibuixà, en sensibilitat de primer, en Senso (1955), i, uns anys més tart, en Mort en Venècia (1971)

En Senso, l’adúltera relació d’una madura dama italiana, Livia (Alida Valli), i un jove tinent austríac (Farley Granger), en la Venècia ocupada que s’alça contra l’invasor, s’inicia als nostres ulls en Il trovatore, en el Teatre de La Fenice. Com si la funció no s’haguera acabat, vorem als amants amagant-se del seu inevitable destí en una ciutat portuària. Si Senso, primera película en color del director italià Luchino Visconti, supongué un punt d’inflexió en l’obra del precursor del neorrealisme italià, Mort en Venècia deixarà al descobert la seua intimitat més personal. L’entrada del protagonista pel Gran Canal, a bordo d’un reiteratiu i llent vaporetto, mentres sentim l’adagietto de la Quinta de Mahler, ha passat a l’història del cine i a l’imaginari colectiu d’esta ciutat.

Gustav von Aschenbach (Dirk Bogarde), compositor alemà sumit en una crisis artística i personal, aplega a Venècia en l’esperança de recuperar-se; i tal volta de fugir d’ell mateix. En l’hotel a on s’hostaja, descobrix en Tadzio (Björn Andrésen), un andrògin adolescent polac de vacacions en la seua família (en Silvana Mangano de mare), l’ideal de la bellea i la joventut. Només vore’l se sent atret per ell d’una manera obsessiva i tota la seua activitat girarà a partir d’eixe moment en seguir-lo per les dependències de l’hotel, en la plaja, en els carrers d’una Venècia que amaga una epidèmia que s’estén. 

Si temps arrere acompanyàvem a Katharine Hepburn en la busca del seu ensomi, ara seguirem a Tadzio en la passió d’un Aschenbach que enyora la perfecció de la bellea neta i lluminosa. Mort en Venècia, en un ritme pausat, notòriament contemplatiu, intimista, nos presenta eixa dualitat entre vellea i joventut en una ciutat amenaçada de mort. Venècia, el ritme pausat del film, la música i els personages formen un tot necessari i inseparable per a deixar-se atrapar per esta indiscutible obra mestra del director de Il Gattopardo (1963), Rocco i sos germans (1960) i Linocent (1976).

En acabar de recórrer els llocs més emblemàtics i coneguts de la vostra Venècia, vos convide a viajar fins a l’illa del Lido, a on transcorre gran part de la película, i contemplar el bellíssim perfil de la ciutat, des de la llacuna. Agarrarem un vaporetto en la plaça de Sant Marc, al costat del Palau Ducal, molt prop del pont dels sospirs i a l’ombra de Il campanile. En unsminuts, continuant per la Granviale de Santa Maria Elisabetta, tot recte, aplegarem al mar. I a la dreta, reconeixerem l’Hotel des Bains, a on s’estagen els protagonistes. 

Si en The tourist (2010) es deixaven voltar per l’incontrolat moviment del Gran Canal vist des de la finestra; i en Follies destiu (1955) vixquérem la llum de la llacuna a través del ulls de Jane; ara, en aguaitar a la plaja des de l’Hotel des Bains no podrem evitar buscar a Tadzio entre les casetes i parasols de suaus colors, mirant, curiós, cap amunt per a trobar-se en la mirada esquivosa del vell compositor, en un joc sotil i dolç.

En tota l’illa del Lido, es conserva encara un marcat regust moderniste, potser antic, o nou, si el comparem en el centre de Venècia, que du a la memòria tranquiles vesprades al sol a la vora de la mar; enyorances d’un sigle XIX que ací, de sobte, nos pareix molt més prop. Des de l’Hotel des Bains, caminarem fins al Grand Hotel Excelsior, escenari de la Mostra Internacional de Cine, i contemplarem els bells edificis de l’Hotel Ausonia Hungaria, la vila d’Otello, la d’Eva… edificis que nos parlen, en silenci, de l’esplendor d’esta plaja, que atrea a lo més selecte de la societat de principis del XX i en la que Mann, assidu client de l’Hotel des Bains, s’inspirà per a escriure la seua novela; una novela, una película i una ciutat que ara són també nostres.