Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35

Robe, el poeta del rock

Robe, el poeta del rock

Per Edu Vanacloig

L’artícul d’este mes és una despedida i un homenage a u dels més grans poetes del rock espanyol, l’icònic líder d’Extremoduro, Roberto Iniesta Ojea. Naixcut en Plasència, Càceres, en 1962, conegut universalment pel seu nom artístic Robe, nos deixà el passat 10 de decembre de 2025 —de segur que ell trauria una rima d’esta data i faria una cançó— en a soles 63 anys, extrema i dura és la pena que em deixes alçada en lo cor baix sèt claus.

Concretares la data de la teua mort en Satan i ya no hi hagué qui et parara, perque quan no hi ha més que res, no hi ha res que perdre.

Ara hi ha una estrela nova en lo cel, ixcà Robe que te soterren en el piu fòra per a que se’l menge un ratolí, i que quan aplegues allà dalt en lo cel te trobes en la teua Amapola i et demane més, més, més, més, més, dona’m més… I si et crida el de baix dis-li que puge ell, que tu no penses baixar, que ací està la teua princesa discutint en la lluna a vore quí de les dos és més P…..A.

No he tornat a ser el mateix des de que te n’anares, i em sent millor… si sé que tinc una estreleta chicoteta pero ferma, pero ferma, pero ferma…

Portada àlbum de la cançó “Si te’n vas”
Portada àlbum de la cançó “Si te’n vas”


Si te’n vas

Extremoduro

Se li nota en la veu, per dins és de colors.
I li sobra el valor que els falten a les meues nits.
I es juga la vida.
Sempre en causes perdudes.

Ixcà que me la trobe ad ella entre tantes flors.
Ixcà que li diguen Amapola.
Que m’agarre la mà i em diga que sola.
No comprén la vida, no.
I que em demane més, més, més, més, més, dona’m més.
I que em demane.

És capaç de nadar en la mar més profunda.
Igual que un superhéroe, de salvar el món.
A on trenquen les ones, salva una caragola.

Ixcà que em desperte i no busque raons.
Ixcà que escomençara de zero.
I poder dir-li que he passat la vida.
Sense saber que l’espere, no.
I sense que em demane més, més, més, més, més, dona’m més.
Sense que em demane.

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Com un extraterrestre es posa en terra.
I m’oferix regals que du d’uns atres cels.
Li regale una pedra.
Recort de la Terra.

Me pregunta per qué l’home inventà la guerra.
I, en silenci, pregunta encara de coses més séries.
Yo em pose palote.
A soles en que em toque.

¿A ón anem tan a pressa?
Me pregunta el seu somriure.
Si tu vols, tinc el pla.
Caminar.

ixca que ixca el Sol.
Per a on ixca el Sol.
Que no em dona.

I aplegar fins al teu cor.
Llevat que ixca el Sol
Per a on ixca el Sol

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Si he tardat i no he vengut.
És que ha hagut un impediment.
Me dugueren detengut.
Per a fer una declaració.

He robat, he mentit.
I he mort també el temps.
I he buscat en lo prohibit.
Per tindre bons aliments.

I és que la realitat.
Que necessite.
Se n’ha anat darrere.
D’eixe culet.

Que davant de mi es parà per fi.
Un dia en una nit obscura.
I esperant per vore si ixquera la Lluna.

Deixa’t voler, dis-m’ho una atra volta.
Un dia en una nit fosca.
I esperant per vore si ixquera la Lluna.
Ai, Lluna, ai, Lluna, ai, Lluna.

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Queda’t molt prop de mi.
Aixina, els dos, dolça matinada.
Mira’m, i torna a somriure.
Que si no, yo no comprenc res.

Si te’n vas. Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

 

L’anafilàxia

L'anafilàxia

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Lanafilàxia és una reacció alèrgica dinstauració ràpida i molt greu que pot causar la mort si una persona no acodix immediatament a un Servici d´Urgències.

Aixina com una reacció alèrgica causa picor, lesions en la pell o estarnuts, l’anafilàxia implica una resposta general i molt greu en el nostre organisme.

Lhistamina lliberada de forma abundant, generalisada i ràpida (en pocs minuts) produïx afectació en molts òrguens arribant a produir el nomenat xoc anafilàctic.

La forma en que es manifesta una anafilàxia pot patir variacions entre persones. No obstant, en la majoria de casos produïx afectació de la pell, dificultat respiratòria, alteracions en el sistema cardiovascular i digestiu.

Els síntomes més comuns són els següents:

  • Urticària generalisada.
  • Picor.
  • Dificultat respiratòria per broncoespasme o laringoespasme (sentint una forta opressió en el coll).
  • Palpitacions.
  • Marejos.
  • Hipotensió (la persona en este cas tindrà un xoc anafilàctic).
  • Oix.
  • Vòmits.
  • Dolor abdominal.

Respecte al diagnòstic, conéixer quin alergen ha pogut produir l’anafilàxia es deixa per a una segona part. Lo més important és traure al pacient del xoc anafilàtic en que es troba o be, si encara no està en la dita situació, revertir els síntomes lo més ràpidament que siga possible per a que no progressen.

Se recomana que, si qualsevol persona nota els síntomes anteriorment mencionats, acodixca a un Servici d´Urgències per a ser valorat per un mege i iniciar el tractament lo més pronte possible.

Els alergens que poden causar esta malaltia són molt variats. Els més comuns són aliments entre els que destaquen els fruits secs, peix, marisc, llet, ou i alguns tipos de fruites. També actuen com a alergens insectes com les avespes o les abelles, antibiòtics i antiinflamatoris. L’eixercici físic o l’alcohol també pot aumentar la provavilitat de patir una reacció alèrgica greu.

En esta malaltia la prevenció pot salvar clarament vides. Les persones que han patit alguna vegada una reacció alèrgica greu o anafilàxia deuen ser educades de cara a conseguir dos coses: evitar l’alergen que ha provocat la dita reacció  i portar sempre uns fàrmacs per si presentara la malaltia, revertir els síntomes tan pronte com es puga. Entre estos fàrmacs, el més important de tots és un bolígraf d’adrenalina intramuscular. Se diu aixina perque té forma de bolígraf i en un mecanisme molt senzill el pacient se’l puncha quan nota els primers síntomes.

¿Per qué l’adrenalina?

  • Reduïx l’edema de laringe i atres òrguens.
  • Produïx broncodilatació facilitant la correcta respiració.
  • Aumenta la pressió arterial i revertix l’hipotensió.
  • Disminuïx la lliberació d’histamina i unes atres sustàncies productores dels síntomes.
  • Frena la progressió de la reacció alèrgica.

L’anafilàxia és una malaltia molt important i greu; és de vital importància que tota la societat comprenga que si es presenta qualsevol síntoma comentat, acodixca d´inmediat a un Servici d´Urgències o be tocar al 112 per a demanar ajuda mèdica urgent. Reconéixer els alergens potencialment productors d’esta malaltia és també crucial, pero és molt més instaurar el tractament ràpit. L’anafilàxia forma part d’un conjunt de patologies tempodependents. Açò vol dir que qualsevol segon de tardança en pendre una decisió interferirà en la supervivència del pacient. 

¿Per qué tinc nervis en l’estòmec?

¿Per qué tinc nervis en l'estòmec?

Per El mege del fege

Dispèpsia vol dir etimològicament ‘mala digestió o indigestió’.

Es tracta del conjunt de síntomes que els pacients situen en la part alta de l’abdomen (zona de l’estómec, coloquialment, o epigastri, mèdicament).

Estos síntomes inclouen dolor abdominal, cremor, distensió o oix i vòmits.

La dispèpsia funcional és quan no trobem una causa orgànica (de cap orgue), cap malaltia que puga explicar estos síntomes.

N’hi ha de dos tipos:

  • Dispèpsia funcional ulcerosa, que recorda una úlcera d’estómec: sol millorar en el menjar, i empijora 30-60 minuts en acabant de menjar.
  • Dispèpsia funcional, com ara la dismotilitat o la no ulcerosa, que són sobretot síntomes per mals moviments gàstrics: distensió abdominal, sacietat precoç, digestions pesades… tot en acabant de menjar.

¿QUINES SÓN LES CAUSES?

La causa és desconeguda en la majoria de pacients, o més pronte és una suma de causes o factors.

Menjar massa o aliments greixosos solen provocar els síntomes. També són perjudicials l’aspirina i els antiinflamatoris, l’alcohol, infeccions en l’estómec. Influïxen l’estrés, l’ansietat i la depressió.

Quan parlem d’una alteració funcional, volem dir que l’estómec no se relaixa en resposta al menjar, produint-se també alteracions en les contraccions i el buidament gàstric.

També influïx la hipersensibilitat visceral, és dir: una major percepció de la distensibilitat de l’estómec en resposta als aliments.

És un diagnòstic molt freqüent, afecta a entre un 11 i un 14% de la població general valenciana.

És una malaltia benigna. Lo que vol dir que no és perillosa ni greu. Pero sí que pot ser molt molesta i que afecte a la calitat de vida. No sempre respon adequadament als tractaments actualment disponibles.

No hi han tractaments milacre. No devem seguir dietes molt estrictes, pero sí cuidar-nos. Ara donarem alguns consells…

COSES QUE PUC FER PER A CUIDAR DISPÈPSIA FUNCIONAL

  • Mastegue i menge lentament.
  • Fraccione la dieta en chicotets volums: desdejuni, almorzar, dinar, berenar i sopar.
  • Perdre pes si té sobrepés. Ajudarà a reduir la pressió dins de l’abdomen i millorarà la relaixació de l’estómec.
  • No fumar.
  • No beure alcohol.
  • Reduir el consum d’aliments greixosos.
  • No prendre antiinflamatoris ni aspirina.
  • Fer activitats que me donen plaer:
    • Deport, cine, teatre, quedar en amics, caminar, viajar…
    •  Assistir a classes de Lo Rat Penat.
  • No obsessionar-se en els síntomes.
  • Fer DEPORT a diari.
Deport
Deport

RECOMANACIONS NUTRICIONALS

Aliments aconsellats:

  • Cuinar senzill: plancha, grill, forn o bollir.
  • Pasta, arròs, creïlles i pa blanc.
  • Verdures bollides i sense pell.
  • Fruites bollides, en compota i en conserva.
  • Carns magres, peixos i clara d’ou.
  • Formages i làcteus desnatats.
  • Aigua i begudes sense cafeïna.

Aliments a menjar en moderació:

  • Verdures crues o flatulentes: cigrons, pésols, faves…
  • All, ceba, tomaca (especialment fregida), colombro i pimentó.
  • Productes integrals o molt rics en fibra.
  • Fruites en pell, verdes o poc madures.
  • Llet sancera, nata i manteca.
  • Embotits.
  • Formages fermentats i molt curats.
  • Chocolate i pasticeria.
  • Sucs de raïm i cítrics.
  • Begudes en gas.

Aliments a evitar:

  • Aliments molt gelats o molt calents.
  • Pebre, pebre roig, mostaça.
  • Alcohol.
  • Café i tés en teïna. Sí que se poden prendre unes atres infusions. 
Menjars recomanables
Menjars recomanables

La corona contra Ebenezer Scrooge: un conte jurídic-nadalenc

La corona contra Ebenezer Scrooge: un conte jurídic-nadalenc

Per Emilio Alonso

El vell juge acabà de repassar, una volta més, les notes que havia pres durant el juí. Se detingué llavors en el títul que encapçalava el lligall: “La Corona contra Ebenezer Scrooge”. Era, sense dubte, el juí més estrany, apassionant i controvertit en el que havia tingut que bregar en la seua dilatada carrera.

Per a escomençar, era el mateix Scrooge el que s’acusava a sí mateixa en un escrit d’autodemanda, per dir-ho aixina, breu pero precís: en la Nit de Nadal se li aparegué l’espectre del seu difunt soci (eren prestamistes), qui li anuncià l’imminent visita dels fantasmes del passat, del present i del futur. Gràcies ad estes revelacions, fon conscient de la realitat de sa vida i del dramàtic final que l’esperava. Scrooge s’havia convertit en un avar, egoiste, esquiu, mesquí, per al que les paraules empatia, compassió o caritat carien de significat. Eixa actitut havia dut a moltes persones a la ruïna, i afectà especialment al seu empleat Bob Cratchit, el fill menor del qual, Tim, estava greument malalt, sense possibilitat de tractament per culpa del ridícul salari que rebia. L’escrit d’autoinculpació acabava explicant que, de la mateixa manera que algun dia compareixeria davant del juí diví, volia ara rendir contes davant la justícia del hòmens.

¿Qué passaria si Scrooge responguera dels seus actes davant d’un tribunal?
¿Qué passaria si Scrooge responguera dels seus actes davant d’un tribunal?

El jove assignat al cas per la fiscalia de la Corona veu en este juí l’oportunitat de guanyar popularitat i ascendir en la seua carrera. Els càrrecs que presentà contra Scrooge no eren menors: abús laboral, omissió del deure de socors, danys morals al seu empleat Cratchit i tracte vexatori cap a benefactors i menors en situació de vulnerabilitat. Sostingué que el despit de Scrooge, la seua negativa sistemàtica a proporcionar condicions mínimes de benestar, i la seua hostilitat injustificada tingueren efectes reals i perjudicials en el seu entorn.

Com que Scrooge es negà a defendre’s, se li assignà un advocat d’ofici, un experimentat lletrat que posà tot el seu ingeni en defendre a l’acusat. L’obligà a canviar la seua declaració inicial de culpabilitat per la de “tan culpable com inocent”. Feu vore al jurat que foren les circumstàncies d’una desgraciada infància les que el feren tornar aixina, i insistí en l’arrepenediment que el dugué davant d’eixe tribunal i que devia obtindre el perdó com a resposta.

El juge tancà els ulls i evocà el moment en que Scrooge comparegué davant d’ell, inclinat el cap i en un llenguage corporal que sí, evidenciava arrepenediment. No era el ser prepotent i arrogant que havien descrit els testics durant la vista. Cratchit, per eixemple, relatà les deplorables condicions en les que tenia que treballar, i els crits i amenaces que rebia quan solicitava un aument de sòu, solicitut que es convertí en súplica quan li explicà al patró que tenia un fill greument malalt, que necessitava medicació per al tractament i combustible per a calfar la casa. “No haver-lo tengut”, rebia com a resposta.

També testificaren dos cavallers que visitaren al prestamiste per a demanar-li donacions per a fins benèfics, pero solament reberen insults i despreci. Un director de cor nadalenc escandalisà al jurat i al públic quan contà la reacció de l’acusat despuix d’una actuació enfront de sa casa i la consegüent solicitut de propina. Un pèrit contable, en fi, certificà no solament els interessos abusius que cobrava Scrooge, sino també que no gastava un penic en bonificacions nadalenques, i que la despesa en la calefacció de l’oficina era irrisòria.

¿Quina sentència podia impondre?
¿Quina sentència podia impondre?

El juge estava segur de que el jurat anava a declarar culpable a l’acusat. Ho havia vist en la severa expressió de totes i cada una de les persones que el formaven. Ho demanava el públic que acodí al juí, en els seus gests de desaprovació i alguns chillits: “¡Desvergonyit! ¡Miserable!”. Ho demanava també la gentada que s’amontonava expectant a la porta del jujat. ¿Quina sentència podia impondre? Recordà les paraules del fiscal en l’alegat final: “Deu perdona sempre, els hòmens a voltes. Esta és una ocasió en la que no devem perdonar sino impartir justícia, una justícia que servixca d’escarment a tots els usurers i miserables d’esta gran nació”. Raó, no li’n faltava.

Per una atra part, la defensa mantingué l’alegat de culpabilitat i inocència: era culpable perque aixina ho havia reconegut, pero la llei no castiga la falta d’empatia ni l’avarícia. Pagava el salari pactat, poc o molt, i mantingué l’ocupació de Cratchit. La llei tampoc impon cap obligació de caritat. Si hi havia alguna acció punible, l’arrepenediment de Scrooge era motiu suficient per a absoldre’l o, a lo manco, considerar-ho com a atenuant. Tampoc li faltava raó al defensor.

Uns colps a la porta del despaig interromperen les reflexions del juge. L’aguasil l’avisava de que el jurat havia alcançat un veredicte. Se vestí la toga i s’acomodà la blanca peluca. En entrar en la sala, tot lo món es posà dret. El portaveu del jurat pronuncià la paraula esperada: culpable. El juge mirà a Scrooge i este, per primera vegada en tot el juí, li sostingué la mirada. I llavors dictà sentència.

Scrooge fon declarat responsable civil per abús i tracte negligent cap a Cratchit i sa família, per lo qual li impongué una indemnisació suficient per a sufragar el tractament del chiquet, Tim. El condenà aixina mateixa a una pena menor de presó per l’usura, pena que quedava en suspens mentres l’acusat mantinguera en fets els desijos de reforma personal que havia manifestat, circumstància que el mateix juge supervisaria, i que havia segut decisiva per a evitar sancions més greus.

La sentència pareix que contentà a tots manco al fiscal, que esperava conseqüències més proporcionades a l’esforç que havia posat per a obtindre una condena major. Ebenezer Scrooge es mantingué en peu i continuà mirant al juge encara despuix de sentir el veredicte, alié a les felicitacions del seu advocat. Al juge li paregué vore en els ulls de l’avar un conat, un aguaitó, un proyecte de llàgrima que es resistia a nàixer pero que acabà esgolant-se, entre arrugues, fins a la barbeta i, en eixe moment, sabé en seguritat que havia dictat una sentència justa. 

Lluís Lúcia i Lúcia, un visionari polític valencià

Lluís Lúcia i Lúcia, un visionari polític valenciá

Per Jorge García Higuera

Que Lluís Lúcia i Lúcia, qui fon triat diputat en les Corts de la II República espanyola per la circumscripció de Valéncia siga, a hores d’ara, una figura pràcticament desconeguda per al gran públic valencià és una cosa que nos hauria de sorprendre a més d’u i no precisament per a be del nostre poble.

La nostra societat valenciana és molt donada a oblidar, més si és possible això a totes aquelles persones que, en un moment de sa vida, es van deixar la pell per la nostra terra i per una Valéncia i Espanya més unides i pacífiques, manco envilides i, sobretot, en llibertat i democràcia, una cosa que no és que haja segut, per desgràcia, la constant en els últims 150 anys de la nostra història entre guerres civils fratricides, per una banda, règims autoritaris per una atra i revolucions que a cap lloc conduïen més que a la destrucció civilisacional de les nostres dos pàtries, la chica (Valéncia) i la gran (Espanya).

Lluís Lúcia en una image d’archiu
Lluís Lúcia en una image d’archiu

Tot açò és de senyalar perque, a hores d’ara, nos trobem una Generalitat Valenciana governada per una dreta sense rumbo, tal com són els casos d’un PP i un Vox que no saben qué fer en l’autonomia regional valenciana ni en quina direcció dur-la cara al bon camí, ademés de que no saben cóm combatre el procés de catalanisació que, des de fa poc més d’un sigle, venim patint els valencians. I es té que senyalar perque, en front, nos trobem a una esquerra que en Valéncia ha abandonat tota valencianitat i defensa de la racionalitat per a tirar-se en braços del més pur servilisme a un pancatalanisme expansioniste que supon la major amenaça a lidentitat valenciana, a l’igual que li pot supondre un uniformisme de tall madrilenyiste o castellaniste que res té que vore en la defensa de la grandea de la nació espanyola i en la rica multiplicitat de les seues regions i regnes històrics, aixina com de les seues províncies, comarques i municipis.

Vinc a dir açò perque en el principal dirigent de la Dreta Regional Valenciana podem trobar un camí de retrobament cara a un valencianisme integrador, compassiu, conservador pero, també, en la deguda preocupació per la qüestió social i protecció dels més vulnerables en les seues condicions de treball, sense menyscapte de la defensa de la propietat privada i de la llibertat de mamprendre, crear riquea i llibertat dempresa, dins del marc de l’economia social de mercat.

Mitin de Mestalla de la DRV en 1935
Mitin de Mestalla de la DRV en 1935

Lluís Lúcia, qui escrigué En estas horas de transición durant els últims estertors de la dictadura de Primo de Rivera, sempre defengué el catolicisme polític i social de tall reformiste, basant-se en les encícliques papals de Lleó XIII (Rerum novarum) o Pio XI (Quadragesimo anno), rebujant clarament en eixa obra lo que ell nomenava la “estatolatria” tan típica dels règims totalitaris fasciste italià i nacionalsocialiste alemà. Aixina ho fea saber clarament en la dita obra, en la qual dia: “No me extrañaría nada que quien se declare partidario de Hitler y Mussolini no lo sea también de Lenin. Lo de Alemania e Italia es la doctrina del estatismo”, o lo que és lo mateix, com be denuncia Lúcia, posar al deu Estat per damunt de forma absoluta de la persona i de Deu Pare, Creador del Cel i de la Terra, deshumanisant de forma absoluta la condició humana i obrint el camí cara a la barbàrie totalitària.

Els valencians no podem confiar en un PP que, en 1997, nos vengué al catalanisme per mig d’un pacte en Jordi Pujol per a crear la AVL i, en el que els dirigents responen únicament a les órdens de Madrit i, en Madrit, estan en mans del nacionalisme català que vol absorbir Valéncia.

I lo mateix podem dir dun Vox que aspira a una Espanya centralisada, a on no tenen cabuda les idiosincràsies regionals ni la llegítima aspiració de les regions d’Espanya a la seua autonomia per a que rigen sa vida interna ni el constrenyiment del sistema democràtic a uns mateixos nivells que són els que pretén el socialisme sanchiste, pero des d’una perspectiva contrària.

Lluís Lúcia, que provenia del tradicionalisme valencià i del carlisme, sabé perfectament que aquella via no donava més de sí despuix de la derrota dels imperis centrals en la I Guerra Mundial, per això obrí un temps per a la reflexió i, des de la tradició, escomençà la seua renovació per a insertar-la en democràcia i conviure perfectament en unes atres formes de pensar que tingueren la condició, no d’enemics existencials, sino de llegítim adversari polític, que té una aspiració també igual de digna en consideració, a lo manco, com la nostra mateixa.

I és aixina com en 1931 formà la Dreta Regional Valenciana a partir de les recialles de l’antiga Agrupació Regional d’Acció Catòlica, inserta dins del Partit Social Popular, en un intent de creació de lo que seria la primera força democratacristiana existent en Espanya, interrompuda per l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera i, posteriorment, recuperada en 1932 en la creació de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) baix la presidència de José Mª Gil-Robles i la vicepresidència del nostre Lluís Lúcia, com estem comentant en est artícul.

Sèu Central de la Dreta Regional Valenciana engalanada en Reals Senyeres i banderes d’Espanya en la ciutat de Valéncia
Sèu Central de la Dreta Regional Valenciana engalanada en Reals Senyeres i banderes d’Espanya en la ciutat de Valéncia

En la seua obra, també podem advertir l’aposta de Lúcia perque el partit aglutinador de les dretes en Espanya no naixca de dalt cara avall, sino que, al contrari, naixca des de baix cara amunt, des de la base en els municipis, passant per les regions i que, a partir dels chicotets partits regionals, provincials i locals, tindre eixa confederació nacional de partits, pero en la llealtat a la sagrada unitat de la nació espanyola, defenent, ademés, lhispanitat i la reunió de la gran Espanya en les nacions germanes dHispanoamèrica.

També és de destacar en eixa obra la denúncia del malthusianisme i de totes aquelles actituts anticristianes que corrompen la família i acaben en la vida dels més inocents. Hui ho podem vore en cóm per als partits grans establits, la qüestió de labort ha passat de ser un delit despenalisat en només 3 casos, a ser ya inclús considerat com un dret fonamental i constitucional, lo qual atenta contra la vida i dignitat humana i contra el més bàsic dels drets fonamentals, que és el dret a la vida, des de la concepció fins a lextinció natural.

Pero, ademés, sapiam reconéixer les paraules de Lúcia en un món com ell advocava, a on regira la pau i la concòrdia, se rebujaren les guerres i s’obrira pas al camí cara a la democràcia i la veritat. Com digué ell mateixa quan, ya empresonat i condenat a mort en abdós faccions de la Guerra Civil espanyola, lo que el feu emmalaltir d’un mal del que ya no es pogué curar: “Entré en la cárcel por no querer odiar y de la cárcel he salido, después de casi seis años, pese a todo, sin haber aprendido a odiar”. Sempre pervixquen en la nostra memòria Lluís Lúcia i els hòmens de la Dreta Regional Valenciana

Events i activitats (decembre 2025)

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Decembre 2025

Per Mª José Julio Llopis

Resum de les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.

  • LAssociació dEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA) celebrà el dia 21 de novembre el seu tradicional Sopar dels Escritors Lo Rat Penat estigué representat pel president de l’entitat, membres de la junta directiva i la regina dels Jocs Florals―, en que es van presentar les novetats editorials.
Novetats editorials presentades en el “Sopar dels Escritors”
Novetats editorials presentades en el “Sopar dels Escritors”
  • En motiu del 225 aniversari de la Pontifícia i Real Germandat del Santíssim Crist de la Concòrdia, se celebrà el dissabte dia 22 de novembre una processó magna pels carrers dels Poblats Marítims que reuní a tots els crists crucificats dels barris i pedanies de la ciutat de Valéncia, event extraordinari en el que participaren el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals.
  • La cerimònia d’entrega de la 37ª edició dels Premis Rei Jaume I tingué lloc en la Llonja de Valéncia el dia 25 de novembre, presidida per S.M. el Rei Felip VI, acte en el que estigué present el president de Lo Rat Penat.
  • Acodí també el president de Lo Rat Penat, el mateix dia 25 de novembre, a la presentació pel Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana de dos noves obres d’investigació de l’idioma valencià,Toponímia Valenciana. Província de Castelló, de Lleopolt Penyarroja, i Repeixcant. Estudis de llengua valenciana, de Xaverio Ballester.
  • El dia 26 de novembre la sèu de Lo Rat Penat acollí la proyecció del documental Esta es una historia real, dirigit per Iñaki Arteta, homenage a Gregorio Ordóñez quan es complixen trenta anys del seu assessinat per la banda terrorista ETA. A continuació, va tindre lloc una taula redona en la participació de María San Gil, directora de l’Observatori de Víctimes de Terrorisme.
Taula redona documental “Esta es una història real”
Taula redona documental “Esta es una història real”
  • Lo Rat Penat participà en la Semana Cultural organisada per la Falla Molinell-Alboraya de la ciutat de Valéncia, dedicada a la Real Senyera.  El  divendres dia 28 de novembre, el doctor en història i ratpenatiste Antoni Atienza impartí la conferència Història de la Senyerai el dissabte dia 29 pel matí membres de la comissió visitaren i feren un recorregut per la sèu de Lo Rat Penat i per la seua història de la mà d’Òscar Rueda, vicepresident de l’entitat i vicelloctinent primer del Centenar de la Ploma, que per la vesprada impartí la conferència Història del Centenar de la Ploma, una milícia foral valenciana”.
Visita de la Falla Molinell-Alboraya a la sèu de Lo Rat Penat
Visita de la Falla Molinell-Alboraya a la sèu de Lo Rat Penat
  • El Saló Columnari de la Llonja de la Seda de Valéncia fon l’escenari de la Gala de la VI edició dels premis de la agrupació fallera Sèu-Xerea-Mercat, event celebrat el dia 30 de novembre, en el que estigueren presents Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, i María García Vallcanera, regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.
Guardonats per l’agrupació fallera Sèu-Xerea-Mercat
Guardonats per l’agrupació fallera Sèu-Xerea-Mercat
  • El dia 1 de decembre, s’inaugurà un cicle de conferències en honor a Sant Vicent Mártir, organisat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, inauguració a la que assistí el president de Lo Rat Penat.
  • El dia 3 de decembre Lo Rat Penat, en colaboració en l’Associació de Juristes Valencians, acollí la celebració de la conferència m poder fer més valenciana la Constitució Espanyola”.
  • El dissabte dia 6 de decembre, el president de Lo Rat Penat participà en l’encontre cultural organisat per l’associació Iniciativa per Maó en el cassino de la dita ciutat, baix el títul Cultura valenciana i cultura menorquina: cóm defendre-nos de labsorció,tendent a unir forces per a tractar de no perdre l’identitat i l’idiosincràsia de la llengua i cultura pròpies.
  • El dilluns dia 8 de decembre, festivitat de la Puríssima Concepció, la regina dels Jocs Florals i la seua Cort d’Amor, acompanyades pel president de Lo Rat Penat, assistiren a la missa celebrada en la basílica de la Mare de Deu dels Desamparats, en que la regina dels Jocs Florals feu el tradicional besamans a la Geperudeta.
Besamans de la regina dels Jocs Florals a la Mare de Deu dels Desamparats
Besamans de la regina dels Jocs Florals a la Mare de Deu dels Desamparats
  • Des del dia 9 de decembre, poden adquirir-se obres en llengua valenciana en la Fira del Llibre de Nadal instalada en la sèu de Lo Rat Penat, en horari d’11:00 a 14:00 h i de 17:00 a 21 h.
Cartell anunciador de la Fira del Llibre de Nadal de Lo Rat Penat
Cartell anunciador de la Fira del Llibre de Nadal de Lo Rat Penat
  • El Calendari 2026 de Lo Rat Penat en llengua valenciana, en format de taula i de paret, se presentà el dia 12 de decembre en la sèu de l’entitat, dedicat enguany el calendari de taula als castells de la Comunitat Valenciana. Els socis poden arreplegar un eixemplar gratuït en la sèu de Lo Rat Penat de 11:00 a 14:00 h i de 17:00 a 21:00 h, aixina com comprar els que es desigen per a regalar.
Calendari 2026 de Lo Rat Penat
Calendari 2026 de Lo Rat Penat
  • El dissabte 13 de decembre, en el Palau de la Música de Valéncia, Lo Rat Penat celebrà el Concert de Nadal, a càrrec del Grup de Danses, Cant Valencià i Rondalla de Pols i Pua de l’entitat, actuació gratuïta que delectà als assistents.
  • El cicle Més que músicaoferí el 18 de decembre el concert d’obres dels compositors Mozart i Beethoven per a quartets.
Cartell del concert del quartet de corda del cicle “Més que música”
Cartell del concert del quartet de corda del cicle “Més que música”
  • Lo Rat Penat, a fi de fomentar i preservar les tradicions i la cultura nadalenca valenciana, ha convocat el I Concurs de Belems Tradicionals, en el que han participat famílies, coleges, parròquies, entitats públiques i privades, associacions benèfiques i comerços de la Comunitat Valenciana.
Cartell del I Concurs de Belems Tradicionals de Lo Rat Penat
Cartell del I Concurs de Belems Tradicionals de Lo Rat Penat
  • El XXX Concurs dInterpretació al Piano Mestre Josep Serrano ya té premiats, que rebran el seu guardó en la pròxima edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i participaran en un concert extraordinari que s’anunciarà oportunament.

Vos desige lo millor per ad estes festes, que les gogeu en les persones volgudes,   que l’any nou nos tracte be a tots i que els Reixos vinguen carregats de coses bones. 

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 16 (novembre 2025)

Una salutació i benvenguts a la llectura del nostre bolletí.

Escomencem el mes de novembre en una festa molt emotiva per lo que representa, el dia de Tots Sants. Visita als cementeris per a honrar a tots el nostres familiars que ya nos han deixat. Persones bones que han passat per la vida fent el be pero que el seu nom no figura en el santoral. Ad este dia li seguix el dia de difunts, el 2 de novembre, en el que encenem minetes i elevem oracions per a que el trànsit del purgatori a la glòria siga lo més ràpit possible.

I entre visites, flors, minetes i resos, el nostre grup seguix treballant per a que el bolletí d’este mes veja la llum, com ho fa mensualment.

Els alvancem un extracte dels artículs que podem llegir més avall.

*Antonio Moreno:

En la temàtica: Ciutats de cine

Nos informa que fa una semana, nos deixà La chica de la maleta (1961), la sensual princesa de La pantera rosa (1963); i per damunt de tot, la “Angèlica Sedara, bellíssima representant d’una nova burguesia que aspira a reemplaçar l’equilibri establit, en Il Gatopardo (1963).

Hui, nos convida a visitar el món del príncip de Salina i retrobar-nos, una atra volta, en Clàudia Cardinale i Burt Lancaster, ballant eix últim vals.

Artícul: “Palerm, de deus i hòmens”

*Amparo Soriano:

En la temàtica: Turisme: Passejant Valéncia, pel barri del Botànic.

De la seua mà passegem este mes pel barri del Botànic. Un barri extramurs, que naix al costat de les Torres de Quart, entre l’avenguda de Ferran el Catòlic i Guillem de Castro, i passeja per la Pechina. Un barri de finals del sigle XIX. Obrint nous espais per a viure prop d’un pulmó vert de jardins, gestionat per l’Universitat Politècnica de Valéncia.

*Lucas Grao:

En la temàtica: Biblioteca Valenciana

En el passat 2024, nos deixà l’ilustre filòlec valencià Voro López Verdejo a l’edat de xixanta anys. Una pèrdua molt significativa, que nos deixava un buit impossible d’omplir dins del valencianisme cultural. Hui, encara incrèduls, rellegim una de les seues obres, l’ensaig Sense pèls en la llengua, un imprescindible repàs per l’història de la llengua valenciana, que a l’igual que unes atres llengües del mateix sistema llingüístic, se troben en risc de desaparició davant dels interessos del nacionalisme de tall catalaniste.

Artícul: “Sense pèls en la llengua”

*Edu Vanacloig:

En la temàtica de “Art corporal”

Existixen tants tipos de grips com estreles hi ha en lo cel; n’hi ha fins, grossos, texturisats, en ralles, acabats en punta o redonejats, i un gran etcétera que no acabaríem mai. També el material de construcció varia; alumini, plàstic, acer, silicona, i un atre gran etcétera del que profundisarem més a lo llarc d’est artícul.

Artícul: “Quan tatuar era un treball d’artesania, capítul 6”

En la temàtica de Medicina i Salut:

*Mª Angeles Viñas:

L´esclerosis múltiple és una malaltia autoimmune del sistema nerviós que afecta tant al sistema nerviós central com perifèric. El sistema immunitari afecta a la mielina produint inflamació i dany a les fibres nervioses. La semana passada parlàvem de la ELA i molta gent confon estes dos malalties neurològiques. La diferència fonamental és que la ELA és neurodegenerativa i l´esclerosis múltiple és autoimmune, produint una clínica diferent que vorem en els pròxims paràgrafs.

Artícul: “¿Qué és l´esclerosis múltiple i cóm afecta als qui la patixen?”

*El mege del Fege

Nos explica que: Fumar és una activitat quotidiana en la vida de les persones europees des de que s’introduí pels mariners que venien d’Amèrica.

Fins fa pocs anys, i inclús ara, ha segut vist com a símbol de bellea, estil i saber estar.

Pero són centenars els efectes nocius d’esta planta, tractada en productes químics, i encara aixina consumida per un 21% dels valencians.

Artícul: “Beneficis de fumar: cap”

*Chemi Martínez:

En la temàtica de: Deports

Nos conta que hi ha persones extraordinàries que, transcendixen del deport i se convertixen en símbol d’una terra. Ricardo Tormo fon u d’ells. Naixcut en Canals (Valéncia) el 7 de setembre de 1952. Este pilot “menudet” pero de caràcter immens se convertí en u dels grans del Motociclisme espanyol. La seua història és la d’un jove valencià que ensomià en competir al més alt nivell….i acabà deixant un vestigi imborrable en els circuits i en el cor de la seua gent.

Artícul: “Ricardo Tormo: El campeó que dugué el nom de Canals al món”

*Emilio Alonso:

En la temàtica: Dret i unes atres curiositats:

En l’era de l’Internet, la memòria no es desvanix: s’indexa, s’archiva i es multiplica. Lo

que una volta fon una notícia local o una publicació inocent pot perseguir a una persona durant anys, apareixent en els primers resultats de Google i condicionant la seua vida personal o professional. Front ad esta nova forma de “memòria perpètua”, sorgí un concepte que combina ètica, tecnologia i dret: el dret a l’oblit.

Artícul: “El dret a l’oblit: una història de Davit contra Goliat”

*Jorge García Higuera:

En la temàtica: Història

Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en la seua CXXXVII edició, han segut històrics per la visita de l’infanta N’ Elena de Borbó i Grècia, duquesa de Lugo i germana de S.M. El rei d’Espanya Felip VI de Borbó. Ella fon l’encarregada d’entregar els premis i ser la presidenta d’honor d’un certamen que té com a trilema la seua simbiosis de Fe, Pàtria i Amor. La Flor Natural correspongué a Vicent Ramon Calatayud.

Artícul: “Jocs Florals, història d’un èxit i de valencianitat”.

*Mª José Julio:

En la temàtica: Events i activitats:

Com sempre cobrix est espai dedicat a contar-nos tot lo que durant el mes succeïx en Lo Rat Penat i que ademés posa punt final a tots els artículs que conté el nostre bolletí.Artícul: “Activitats culturals en Lo Rat Penat”.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

Qué és l’esclerosis múltiple i cóm afecta als que la patixen

Qué és l'esclerosis múltiple i cóm afecta als que la patixen

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Lesclerosis múltiple és una malaltia autoimmune en la que el propi sistema immunitari actua contra la mielina, una substància que recobrix  i protegix les fibres nervioses. Este “atac” del sistema immunitari dificulta la comunicació entre les neurones provocant molts síntomes. El neuròlec Jean Martin Charcot descobrí esta malaltia perque veu que el cervell i la mèdula espinal d’estos pacientes presentaven plaques secundàries a la desmielinisació.

La mielina aumenta la velocitat de la conducció nerviosa, assegura una senyal dirigida, millora l’eficiència metabòlica del sistema nerviós, protegix  i facilitat la regeneració nerviosa quan hi ha una lesió.

El cansanci intens per la debilitat muscular, la pèrdua de la coordinació i l’equilibri, problemes de visió (visió borrosa o doble) són síntomes comuns. També pot aparéixer dificultat per a poder caminar en normalitat. És una malaltia crònica pero en una salvetat: és variable. Açò significa que hi ha periodos de més síntomes (els nomenats brots) i periodos de remissió.

Els brots no són com a tal urgències vitals, pero sí requerixen una actuació mèdica urgent ya que poden produir conseqüències greus com infeccions urinàries o respiratòries aixina com trombosis.

Alguns eixemples de síntomes greus són:

  • Pèrdua de visió (neuritis òptica severa).
  • Paràlisis d’una o més extremitats.
  • Alteracions de l’equilibri o la marcha.
  • Dificultat respiratòria o per a la deglució.
  • Incontinència urinària o absència de micció espontànea.

Els corticoides o les immunoglobulines és el tractament d’elecció per ad estes urgències.

El diagnòstic sol donar-se en adults jóvens, normalment entre els vint i quaranta anys i sol afectar més a dònes que a hòmens. A poc a poc, la ciència mèdica ha pogut descobrir nous fàrmacs per a modular la resposta del sistema immunitari i evitar tindre brots de forma repetida, millorant aixina la calitat de vida dels pacientes. Per supost, l’ajuda sicològica i la fisioteràpia són fonamentals, com en qualsevol patologia neurològica.

La paraula esclerosis pot confondre l’esclerosis múltiple respecte la ELA (esclerosis lateral amiotròfica) i per descontat que no són la mateixa malaltia. La diferència fonamental és que la ELA és neurodegenerativa i l’esclerosis múltiple és autoimmune.

En l’esclerosis múltiple la comunicació entre les neurones està interrompuda i en la ELA, les neurones moren de forma irreversible, produint paràlisis progressiva cada vegada més incapacitant.

Els síntomes ya hem vist que són diferents. Si la semana passada parlàvem que la ELA produïa una debilitat muscular progressiva de forma més o manco ràpida i greu, l’esclerosis múltiple produïx problemes de visió, falta de sensibilitat, equilibri o concentració, sent estos síntomes d’evolució llarga i variable.

La divulgació i el coneiximent d’estes malalties neurològiques és molt important. Una societat formada i informada ajuda a que els diagnòstics puguen arribar més pronte perque la consulta al mege se realisa abans. L’esfera social també és molt important. Encara que la ELA siga una malaltia més greu, les malalties com l’esclerosis múltiple interferix en les activitats bàsiques de la vida diària. Per ad ells, dur una vida completament normal supon tindre uns recursos econòmics importants per a fer front a una calitat de vida. Per este motiu, les ajudes econòmiques per part de les administracions deurien ser part del tractament. L’esclerosis múltiple tampoc té cura, pero els tractaments immunomoduladors del propi sistema immunitari han fet alvançar les teràpies front ad esta malaltia, millorant la clínica que patixen els pacients i disminuint els brots que són els que, finalment, condicionen la vida dels pacients.

Beneficis de fumar: cap

Beneficis de fumar: cap

Per El mege del fege

Fumar ha segut i és un acte quotidià en tot el món, des de que s’introduí per mig de mariners que el portaren d’Amèrica. Ha segut vist com un símbol de bellea, estil i glamur. Pero són centenars els efectes nocius d’esta planta, que aixina i tot és consumida per un 21% dels valencians.

¿Quins són els beneficis de deixar de fumar?

  • Als 20 minuts, disminuïx el ritme cardíac i baixa la tensió arterial.
  • Despuix de 12 h de l’últim cigarret, el nivell de monòxit de carbono (gas tòxic que se produïx per la combustió d’elements que contenen carbó)  disminuïx fins a valors normals.
  • Al cap d’entre 2 i 12 semanes, millora la circulació sanguínea i aumenta la funció pulmonar.
  • En uns 9 mesos, disminuïx la tos i la dificultat per a respirar.
  • En un any, el risc de cardiopatia coronària (infart de cor o angina de pit) és un 50% menor al d’un fumador.
  • En 5 anys, el risc d’accident cerebrovascular (trombosis o hemorràgia cerebral) correspon al d’un no fumador entre 5 i 15 anys despuix de deixar de fumar.
  • En 10 anys el risc de càncer de pulmó disminuïx fins a ser el 50% del d’un fumador, i disminuïx també el risc de càncer de boca, gola, esòfec, bufa i pàncrees.
  • En 15 anys, el risc de cardiopatia coronària és el d’un no fumador.

MITS I REALITATS SOBRE EL TABAC

Mit: Fumar un cigarret relaixa i allaugera l’estrés.

Realitat: El tabac no té propietats relaixants, ya que és un estimulant. L’aparent sensació de “descans” que se sent al fumar un cigarret se deu a la supressió dels síntomes d’abstinència produïts per la falta de nicotina en el cervell.

Mit: Els cigarrets baixos en nicotina no fan mal, no són cancerígens.

Realitat: Encara que els cigarrets baixos en nicotina i alquitrà no són tan nocius, se solen fumar en major cantitat per a conseguir la mateixa concentració de nicotina en sanc, en lo que s’anulen les seues ventages i els riscs se semblen als dels cigarrets normals.

Mit: El tabac contamina, pero més els coches i les fàbriques. Aixina que si som víctimes de la contaminació ambiental, ¿per qué preocupar-nos?

Realitat: Encara que és cert que la contaminació ambiental existix, i hem de lluitar contra ella, no hem d’oblidar que el tabac està present en una tercera part de tots els càncers diagnosticats, un percentage suficientment important per a tindre en conte els riscs.

Mit: Yo no depenc del tabac. Puc deixar de fumar quan vullga.

Realitat: La dependència del tabac és difícil de tallar i per a deixar de fumar s’ha de prendre molt en sério.

Mit: Quan se deixa de fumar se passa molt malament.

Realitat: És cert que al principi, quan se para de fumar, la dependència a la nicotina provoca malestar, pero se tracta d’una sensació temporal. En canvi, els beneficis són molt evidents i importants; i apareixen als pocs dies d’abandonar el consum.

Mit: Si de deixa de fumar, s’engrossa sempre.

Realitat: Este mit és una excusa en freqüència per a no deixar de fumar. És cert que fumar du un gasto calòric per sí mateixa, i despuix d’abandonar el tabac pot produir-se aument de pes. L’ansietat pel síndrome d’abstinència, la picadeta entre hores i la millora del gust i l’olfat en deixar de fumar contribuïxen a l’aument de pes. Una alimentació adequada i eixercici moderat poden ser d’ajuda. Ademés hi han tècniques sicològiques o farmacològiques que són eficaces per ad este problema.

Mit: Deixar de fumar és casi impossible.

Realitat: Deixar de fumar té dificultats, com qualsevol adicció, pero és possible. Actualment se dispon d’una àmplia gama de tractaments farmacològics i sicològics que ajuden a deixar de fumar.

MALALTIES PROVOCADES PEL TABAC

Malalties pulmonars provocades pel tabac
Malalties pulmonars provocades pel tabac

CÀNCER

El tabac és la causa principal del càncer de pulmó i aumenta significativament el risc de càncer de boca, gola, laringe, esòfec, estómec, bufa, renyó, pàncrees, coll d’úter, colon i recte.

MALALTIES CARDIOVASCULARS

El tabac aumenta el risc d’arteriosclerosis (depòsit de plaques de colesterol en les artèries), coàguls sanguíneus, hipertensió arterial, infarts de cor i accidents  cerebrovasculars (trombosis cerebral i hemorràgia cerebral).

MALALTIES PULMONARS

El tabac és la causa principal de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, que inclou enfisema i bronquitis crònica, i empijora l’asma.

PROBLEMES REPRODUCTIUS

Causa infertilitat en hòmens i dònes, i aumenta el risc de complicacions durant l’embaràs com baix pes al nàixer, part prematur i abort espontàneu.

PROBLEMES DENTALS

El tabac provoca mal alé, malalties de les genives, que poden dur a la pèrdua de dents, i aumenta el risc de càncer de boca.

PROBLEMES DE SALUT MENTAL

El tabac s’associa en ansietat i depressió.

UNES ATRES MALALTIES

  • Pèrdua de vista i catarates.
  • Arrugues en la pell.
  • Disminució del sentit del gust i de l’olfat.
  • Mala cicatrisació de ferides.
  • Disfunció erèctil.
  • Debilitat òssea i major risc de fractures en dònes.

Ricardo Tormo: el campeó que dugué el nom de Canals al món

Ricardo Tormo: el campeó que dugué el nom de Canals al món

Per Chemi Martínez Villalba

Hi ha persones extraordinàries que transcendixen del deport i se convertixen en símbol d’una terra. Ricardo Tormo fon un d’ells. Naixcut en Canals (Valéncia) el 7 de setembre de 1952, este pilot “menudet” pero de caràcter immens se convertí en un dels grans del Motociclisme espanyol. La seua història és la d’un jove valencià que somià en competir al més alt nivell… i acabà deixant una chafada imborrable en els circuits i en el cor de la seua gent.

De Canals al campeonat del món

Ricardo Tormo creixqué en una família humil, a on el treball i l’esforç eren valors quotidians. Des de menut mostrà una passió desbordant per les motos. En els anys setanta, quan el motociclisme espanyol a penes començava a despuntar, Tormo escomençà a córrer en chicotetes competicions locals. El seu talent natural pronte cridà l’atenció: era ràpit, valent i tenia una sensibilitat especial per a esprémer cada curva.

El seu bot al Campeonat del Món aplegà en 1973, i encara que els començos no foren fàcils, Tormo demostrà una tenacitat fòra de lo comú. En 1978 conseguí el seu primer gran èxit: se proclamà Campeó del Món de 50cc, la cilindrada més baixa, en la marca Bultaco. Aquell títul fon històric no solament per ad ell, sino per a tot el motociclisme espanyol, que escomençava a fer-se un buit entre les grans potències europees.

Quatre anys despuix, en 1981, repetí la gesta, esta volta en la firma Derbi, conseguint el seu segon Campeonat Mundial de 50cc. En eixe any, Tormo es consolidà com un dels pilots més talentosos i admirats, entre atres pel seu amic Ángel Nieto, i per la seua generació.

Un estil únic i una passió infinita

Tormo era un competidor nat, pero també un innovador. Destacava pel seu estil tècnic, la seua finor en traçar les curves i l’habilitat per a traure el màxim rendiment de motos que, moltes voltes, no eren les més potents. Darrere del seu caràcter tranquil s’amagava un esperit combatiu i un amor absolut pel motociclisme.

No obstant, la seua carrera també estigué marcada per l’adversitat. En 1984, mentres ajudava a un companyer a provar una moto en el polígon industrial de Martorelles, sofrí un gravíssim accident que li provocà lesions irreversibles en una cama. Allò truncà la seua carrera deportiva, pero no apagà la seua passió. A pesar del dolor i les llimitacions físiques, Tormo continuà vinculat al món de les motos, ajudant a jóvens promeses i mantenint el seu somriure de sempre.

L’orgull de Canals i de tota Valéncia

Més allà dels seus títuls, Ricardo Tormo fon sempre un home pròxim, volgut pels seus veïns i profundament orgullós de les seues raïls. Canals, el seu poble natal, ho va vore créixer i celebrar els seus triumfos. A lo llarc de sa vida, mai pergué el contacte en la seua terra, a on se li recorda com un eixemple d’humiltat, esforç i superació.

El seu llegat fon tan gran que, en 1999, la Generalitat Valenciana decidí rendir-li l’homenage que mereixia donant el seu nom al “Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo”, en Chest. Eixe circuit, hui un dels temples del motociclisme mundial, és molt més que una pista: és un monument viu a la passió d’un home que ho donà tot pel seu deport i per la seua terra.

Un llegat que seguix rodant

Ricardo Tormo morí el 27 de decembre de 1998, als 46 anys, víctima d’una llarga malaltia. Pero el seu esperit seguix molt present: en cada Gran Premi celebrat en Chest, en cada chiquet valencià que somia en ser pilot, en cada motor que rugix en força en la Comunitat Valenciana.

La seua història no és solament la d’un campeó del món; és la d’un veí eixemplar, un embaixador del seu poble i un símbol de l’esforç valencià.

Cada volta que el circuit de Chest vibra en el rugit de les motos, el seu nom torna a cobrar vida. Perque, com be saben en Canals, Ricardo Tormo no se n’anà mai: seguix corrent en el cor de tots, i la pròxima fi de semana tornarà a fer-ho una volta més.

Ricardo Tormo 1
Ricardo Tormo 2

El dret a l’oblit: una història de Davit contra Goliat

El dret a l'oblit: una història de Davit contra Goliat

Per Emilio Alonso

¿En qué consistix?

El dret a l’oblit és la facultat que té una persona de solicitar l’eliminació o desindexació d’informació personal que apareix en els buscadors generals quan resulta obsoleta, o ya no té rellevància ni interés públic, encara que la publicació original siga llegítima. No es tracta de reescriure l’història, sino de llimitar la difusió pública de senyes que ya no complixen una funció llegítima.
En la pràctica, no borra els contenguts de la ret —les pàgines originals poden seguir existint—, pero sí permet que els buscadors deixen de mostrar determinats enllaços quan algú busca el nom de l’afectat. És, per tant, una forma d’equilibrar dos drets fonamentals: la llibertat d’informació i la protecció de la privacitat.

Un cas de Davit contra Goliat

El reconeiximent del dret a l’oblit començà en un home anònim que desafià a un jagant tecnològic. En 2010, Mario Costeja González, un ciutadà espanyol, demanà a Google que eliminara l’enllaç a un anunci publicat en 1998, consistent en la subasta de la seua vivenda, embargada per un deute. Aquella informació era certa, pero també antiga i irrellevant: el seu deute ya estava saldat i l’episodi pertanyia al passat.

Google es negà, alegant que era un intermediari i no era responsable del contengut de tercers, ya que solament publicava enllaços. Costeja dugué el seu cas davant l’Agència Espanyola de Protecció de Senyes, que li donà la raó parcialment. El conflicte, finalment, aplegà fins al Tribunal de Justícia de l’Unió Europea (TJUE), que en maig de 2014 dictà una sentència històrica: els motors de busca són responsables del tractament de les senyes personals que indexen, i els ciutadans europeus poden exigir l’eliminació dels enllaços que publiquen quan vulneren la seua privacitat, si no existix un interés públic superior i rellevant.

Aquella decisió canvià la ret per a sempre. En un sentit simbòlic, fon la victòria de Davit contra Goliat: un ciutadà comú front a una de les empreses més poderoses del planeta.

Internet té memòria perpètua
Internet té memòria perpètua

¿Cóm s’eixercita el dret a l’oblit?

Des d’aquella sentència, eixercir el dret a l’oblit és un procés relativament senzill. Els grans buscadors, com Google o Bing, disponen de formularis en llínea a on els usuaris poden solicitar la retirada de resultats associats al seu nom.

Per ad això, deuen identificar-se i acreditar la seua identitat, precisar els enllaços que consideren perjudicials, i explicar per qué l’informació és inadequada, irrellevant o desactualisada.

El buscador evalua cada cas i decidix si procedix l’eliminació. Si la resposta és negativa, l’interessat pot acodir a l’autoritat nacional de protecció de senyes o, en última instància, als tribunals.

El Reglament General de Protecció de Senyes (RGPD) de l’Unió Europea, en vigor des de 2018, reforçà este mecanisme baix el nom de “dret de supressió” (artícul 17), aplicable no solament a buscadors, sino també a rets socials i plataformes digitals.

Conclusió

El dret a l’oblit no és un borrador universal del passat, pero aporta equilibri entre la protecció de l’intimitat i l’interés general. No es pot invocar per a eliminar informacions de rellevància pública, com les que afecten a figures polítiques, delictes greus o fets recents en valor informatiu.

No obstant, la seua utilitat pràctica és enorme: permet que una persona no quede encadenada a un error, un deute o una notícia menor que ya no reflectix la seua realitat. Ajuda a restaurar lo que podríem nomenar la “dignitat digital”, recordant que tots tenim dret a evolucionar sense que la ret perpetue les nostres ombres. En un món a on les senyes se conserven casi eternament, el dret a l’oblit introduïx una idea interessant: que la memòria digital deu tindre llímits, com la memòria humana. Oblidar, al cap i a la fi, també és a vegades una forma de justícia.

Jocs Florals, història d’un èxit i de valencianitat

Jocs Florals, història d'un èxit i de valencianitat

Per Jorge García Higuera

El 2025 ha segut l’any de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia que, any darrere d’any, celebra Lo Rat Penat en el Teatre Principal del Cap i Casal, com sol ser habitual des de 1879, any en que s’instituïren en Valéncia de forma anual i permanent a instàncies dels tres patricis que fundaren la nostra entitat ratpenatista, en concret, Constantí Llombart, Feliu Pizcueta i Teodor Llorente. Este certamen congrega el major event lliterari, poètic, novelístic, teatral, musical, artístic i d’investigació en llengua valenciana i, enguany, li ha segut concedida la Flor Natural, el seu màxim guardó, a Vicent Ramon Calatayud, autor del poema premiat pel jurat d’este certamen I si treballem el desig, més desperts que dormits.

Vicent Ramon Calatayud i Maria Garcia Vallcanera
Vicent Ramon Calatayud i Maria Garcia Vallcanera

Els Jocs Florals d’enguany contaren en la presència com a presidenta d’honor de S.A.R. l’infanta Dª Elena de Borbó i Grècia, germana de S.M. el rei d’Espanya Felip VI i duquesa de Lugo, qui tingué l’honor d’entregar els premis a cada u dels guardonats en esta maravellosa justa lliterària, donant-li un prestigi que per la seua sola presència ya mereixia la pena estar en el Teatre Principal per a contemplar est espectàcul del que, esperem algun dia, puga ser declarat com a Be d’Interés Cultural (BIC), complint les promeses que, en l’edició de l’any 2024, feu a tot l’auditori la llavors mantenedora de l’event, l’alcaldesa de Valéncia Mª José Catalá.

En l’edició d’enguany, hem fruït com a regina de Jocs Florals de la magnífica Maria Garcia Vallcanera, arquitecta i indumentarista de professió i cofundadora de l’estudi d’arquitectura Murad García, sent el clar prototip d’una dòna clarament exitosa i treballadora que no necessita quotes per a alcançar l’èxit i tot lo que es proponga, sino que, ben al contrari, demostra que la dòna valenciana, quan vol, pot alcançar els seus somis en el seu talent i la seua força de voluntat. Dòna, per lo tant, templada i culta, formà part en son dia de la Cort d’Honor de la fallera major de Valéncia de 1999, Sandra Bonet Martínez.

En l’edició de l’any present, contàrem en la presència tradicional de la Banda Simfònica Municipal de Valéncia, que amenisà la velada en la seua música, tocant peces del gran mestre valencià Salvador Chulià, que faltà fa uns pocs mesos, i que tingué com a director la batuta del seu subdirector titular, Miguel Vidagany. Aixina, a les tradicionals composicions típiques valencianes, com L’entrà de la Murta, La Valencianeta, o el Cant a la Senyera els assistents al dit acte poguérem sentir les composicions del mestre Salvador Chulià com Esperit Valencià i Episodis Simfònics.

També és de destacar la presència en el mencionat acte de la Fallera Major de Valéncia 2025, la senyoreta Carmen Prades, qui fruí de l’acte com la que més i pogué participar d’una velada en pro de la cultura valenciana com fea falta.

Maria Garcia Vallcanera, regina dels Jocs Florals, junt en el president i el secretari de Lo Rat Penat
Maria Garcia Vallcanera, regina dels Jocs Florals, junt en el president i el secretari de Lo Rat Penat

Ademés, no faltaren les dosis de l’humor. Si poguérem tindre la sòrt de contar en el gran Donís Salvador, membre de la Junta de Govern de la nostra entitat ratpenatista, cantant i presentador de ràdio i televisió, concretament de l’exitós programa d’À Punt Ràdio “Fòra de Cobertura”, magazin matinal de les fins de semana, també nos tragué un bonico somriure la Tia Visantica d’Albal, qui feu uns monòlecs que conseguiren que tota la sala del Principal se cloixira de riure i traure uns moments molt emotius en imitacions, en lo que fon una sorpresa molt grata per al públic del Principal.

Com havíem dit adés, en este Certamen se pot donar cita el gran trilema de lo que és esta justa, que no és atra cosa que els grans principis de “Fe, Pàtria i Amor”. I com be senyalà el mantenedor de la regina, el General Marcos Llago Navarro, se senyalen estos tres grans principis per vàries raons de lo que representa el ser valencià: la Fe, perque no podem reorientar la nostra Tradició sense acodir a lo que són els grans principis de l’humanisme de base cristiana i judea que han configurat lo que és la societat europea i occidental, a partir de l’orige en la Grècia d’Aleixandre el Magne i acabant en la Roma, primer republicana, i, despuix, imperial, que contribuí en els seus últims anys a l’expansió del cristianisme per tota l’Europa coneguda i que tingué el seu capdamunt en el Renaiximent; la Pàtria, perque queda molt clar que s’honren les nostres dos Pàtries, el Regne de Valéncia i Espanya, la chica i la gran, no entenent-se l’una sense l’atra; i, finalment, l’Amor, perque en esta justa poètica es canta a l’amor, tant entre les persones com el fraternal, fent un crit a la pau i a la no violència, evitant les guerres, puix totes conduïxen al desastre absolut.

Pero, ademés, l’acte contà en un gran discurs del president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro i Raga, qui declarà: “Els valencians devem mantindre-nos ferms i lluitar contra les idees que enverinen la societat, propostes que, llunt de sumar i unir-nos, intenten enfrontar-nos. Devem cuidar, treballar i fomentar el nostre model de convivència, en l’objectiu de mantindre l’unitat i el progrés de la nostra comunitat. Com a valencians demanem respecte als nostres governants, a la voluntat dels valencians per a decidir el nostre model d’idees i societat. Som un poble lliure que diu clarament que vol mantindre i potenciar la seua cultura, patrimoni i senyes d’identitat, en valencià o en castellà.”

Vicent Ramon Calatayud llegint en l’atril el poema guanyador de la Flor Natural
Vicent Ramon Calatayud llegint en l’atril el poema guanyador de la Flor Natural

Només val la pena llegir un fragment de qui ha segut premiat en la Flor Natural d’estos Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, Vicent Ramon Calatayud, per a contemplar la grandea d’est event i, tot siga dit, d’un gran Mestre en Gai Saber com és el que abans hem comentat:

¡Vine, amor i queda’t!
Que em deixes en la boca oberta !amor!
-Crec en l’amor, que sap vore’s esperança-
Per tu els hòmens es fan deus
I pert tu, Deu, home es feu.
¿Complida l’esperança ben sentida?
Camines per la senda de la vida.
Calçada de núvols i de glòries
Surant entre gemecs de bella estança
També perills i pors en les històries.

Per a finalisar, l’acte se tancà en els dos Himnes, l’Himne Regional del Regne de Valéncia i l’Himne Nacional d’Espanya.