Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35

Qué és l’esclerosis múltiple i cóm afecta als que la patixen

Publicat el 2025-11-28 per pep

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

L’esclerosis múltiple és una malaltia autoimmune en la que el propi sistema immunitari actua contra la mielina, una substància que recobrix i protegix les fibres nervioses. Este “atac” del sistema immunitari dificulta la comunicació entre les neurones provocant molts síntomes. El neuròlec Jean Martin Charcot descobrí esta malaltia perque veu que el cervell i la mèdula espinal d’estos pacientes presentaven plaques secundàries a la desmielinisació.

La mielina aumenta la velocitat de la conducció nerviosa, assegura una senyal dirigida, millora l’eficiència metabòlica del sistema nerviós, protegix i facilitat la regeneració nerviosa quan hi ha una lesió.

El cansanci intens per la debilitat muscular, la pèrdua de la coordinació i l’equilibri, problemes de visió (visió borrosa o doble) són síntomes comuns. També pot aparéixer dificultat per a poder caminar en normalitat. És una malaltia crònica pero en una salvetat: és variable. Açò significa que hi ha periodos de més síntomes (els nomenats brots) i periodos de remissió.

Els brots no són com a tal urgències vitals, pero sí requerixen una actuació mèdica urgent ya que poden produir conseqüències greus com infeccions urinàries o respiratòries aixina com trombosis.

Alguns eixemples de síntomes greus són:

Pèrdua de visió (neuritis òptica severa).
Paràlisis d’una o més extremitats.
Alteracions de l’equilibri o la marcha.
Dificultat respiratòria o per a la deglució.
Incontinència urinària o absència de micció espontànea.

Els corticoides o les immunoglobulines és el tractament d’elecció per ad estes urgències.

El diagnòstic sol donar-se en adults jóvens, normalment entre els vint i quaranta anys i sol afectar més a dònes que a hòmens. A poc a poc, la ciència mèdica ha pogut descobrir nous fàrmacs per a modular la resposta del sistema immunitari i evitar tindre brots de forma repetida, millorant aixina la calitat de vida dels pacientes. Per supost, l’ajuda sicològica i la fisioteràpia són fonamentals, com en qualsevol patologia neurològica.

La paraula esclerosis pot confondre l’esclerosis múltiple respecte la ELA (esclerosis lateral amiotròfica) i per descontat que no són la mateixa malaltia. La diferència fonamental és que la ELA és neurodegenerativa i l’esclerosis múltiple és autoimmune.

En l’esclerosis múltiple la comunicació entre les neurones està interrompuda i en la ELA, les neurones moren de forma irreversible, produint paràlisis progressiva cada vegada més incapacitant.

Els síntomes ya hem vist que són diferents. Si la semana passada parlàvem que la ELA produïa una debilitat muscular progressiva de forma més o manco ràpida i greu, l’esclerosis múltiple produïx problemes de visió, falta de sensibilitat, equilibri o concentració, sent estos síntomes d’evolució llarga i variable.

La divulgació i el coneiximent d’estes malalties neurològiques és molt important. Una societat formada i informada ajuda a que els diagnòstics puguen arribar més pronte perque la consulta al mege se realisa abans. L’esfera social també és molt important. Encara que la ELA siga una malaltia més greu, les malalties com l’esclerosis múltiple interferix en les activitats bàsiques de la vida diària. Per ad ells, dur una vida completament normal supon tindre uns recursos econòmics importants per a fer front a una calitat de vida. Per este motiu, les ajudes econòmiques per part de les administracions deurien ser part del tractament. L’esclerosis múltiple tampoc té cura, pero els tractaments immunomoduladors del propi sistema immunitari han fet alvançar les teràpies front ad esta malaltia, millorant la clínica que patixen els pacients i disminuint els brots que són els que, finalment, condicionen la vida dels pacients.

Beneficis de fumar: cap

Publicat el 2025-11-28 per pep

Per El mege del fege

Fumar ha segut i és un acte quotidià en tot el món, des de que s’introduí per mig de mariners que el portaren d’Amèrica. Ha segut vist com un símbol de bellea, estil i glamur. Pero són centenars els efectes nocius d’esta planta, que aixina i tot és consumida per un 21% dels valencians.

¿Quins són els beneficis de deixar de fumar?

Als 20 minuts, disminuïx el ritme cardíac i baixa la tensió arterial.
Despuix de 12 h de l’últim cigarret, el nivell de monòxit de carbono (gas tòxic que se produïx per la combustió d’elements que contenen carbó) disminuïx fins a valors normals.
Al cap d’entre 2 i 12 semanes, millora la circulació sanguínea i aumenta la funció pulmonar.
En uns 9 mesos, disminuïx la tos i la dificultat per a respirar.
En un any, el risc de cardiopatia coronària (infart de cor o angina de pit) és un 50% menor al d’un fumador.
En 5 anys, el risc d’accident cerebrovascular (trombosis o hemorràgia cerebral) correspon al d’un no fumador entre 5 i 15 anys despuix de deixar de fumar.
En 10 anys el risc de càncer de pulmó disminuïx fins a ser el 50% del d’un fumador, i disminuïx també el risc de càncer de boca, gola, esòfec, bufa i pàncrees.
En 15 anys, el risc de cardiopatia coronària és el d’un no fumador.

MITS I REALITATS SOBRE EL TABAC

Mit: Fumar un cigarret relaixa i allaugera l’estrés.

Realitat: El tabac no té propietats relaixants, ya que és un estimulant. L’aparent sensació de “descans” que se sent al fumar un cigarret se deu a la supressió dels síntomes d’abstinència produïts per la falta de nicotina en el cervell.

Mit: Els cigarrets baixos en nicotina no fan mal, no són cancerígens.

Realitat: Encara que els cigarrets baixos en nicotina i alquitrà no són tan nocius, se solen fumar en major cantitat per a conseguir la mateixa concentració de nicotina en sanc, en lo que s’anulen les seues ventages i els riscs se semblen als dels cigarrets normals.

Mit: El tabac contamina, pero més els coches i les fàbriques. Aixina que si som víctimes de la contaminació ambiental, ¿per qué preocupar-nos?

Realitat: Encara que és cert que la contaminació ambiental existix, i hem de lluitar contra ella, no hem d’oblidar que el tabac està present en una tercera part de tots els càncers diagnosticats, un percentage suficientment important per a tindre en conte els riscs.

Mit: Yo no depenc del tabac. Puc deixar de fumar quan vullga.

Realitat: La dependència del tabac és difícil de tallar i per a deixar de fumar s’ha de prendre molt en sério.

Mit: Quan se deixa de fumar se passa molt malament.

Realitat: És cert que al principi, quan se para de fumar, la dependència a la nicotina provoca malestar, pero se tracta d’una sensació temporal. En canvi, els beneficis són molt evidents i importants; i apareixen als pocs dies d’abandonar el consum.

Mit: Si de deixa de fumar, s’engrossa sempre.

Realitat: Este mit és una excusa en freqüència per a no deixar de fumar. És cert que fumar du un gasto calòric per sí mateixa, i despuix d’abandonar el tabac pot produir-se aument de pes. L’ansietat pel síndrome d’abstinència, la picadeta entre hores i la millora del gust i l’olfat en deixar de fumar contribuïxen a l’aument de pes. Una alimentació adequada i eixercici moderat poden ser d’ajuda. Ademés hi han tècniques sicològiques o farmacològiques que són eficaces per ad este problema.

Mit: Deixar de fumar és casi impossible.

Realitat: Deixar de fumar té dificultats, com qualsevol adicció, pero és possible. Actualment se dispon d’una àmplia gama de tractaments farmacològics i sicològics que ajuden a deixar de fumar.

MALALTIES PROVOCADES PEL TABAC

Malalties pulmonars provocades pel tabac

CÀNCER

El tabac és la causa principal del càncer de pulmó i aumenta significativament el risc de càncer de boca, gola, laringe, esòfec, estómec, bufa, renyó, pàncrees, coll d’úter, colon i recte.

MALALTIES CARDIOVASCULARS

El tabac aumenta el risc d’arteriosclerosis (depòsit de plaques de colesterol en les artèries), coàguls sanguíneus, hipertensió arterial, infarts de cor i accidents cerebrovasculars (trombosis cerebral i hemorràgia cerebral).

MALALTIES PULMONARS

El tabac és la causa principal de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, que inclou enfisema i bronquitis crònica, i empijora l’asma.

PROBLEMES REPRODUCTIUS

Causa infertilitat en hòmens i dònes, i aumenta el risc de complicacions durant l’embaràs com baix pes al nàixer, part prematur i abort espontàneu.

PROBLEMES DENTALS

El tabac provoca mal alé, malalties de les genives, que poden dur a la pèrdua de dents, i aumenta el risc de càncer de boca.

PROBLEMES DE SALUT MENTAL

El tabac s’associa en ansietat i depressió.

UNES ATRES MALALTIES

Pèrdua de vista i catarates.
Arrugues en la pell.
Disminució del sentit del gust i de l’olfat.
Mala cicatrisació de ferides.
Disfunció erèctil.
Debilitat òssea i major risc de fractures en dònes.

Ricardo Tormo: el campeó que dugué el nom de Canals al món

Publicat el 2025-11-28 per pep

Per Chemi Martínez Villalba

Hi ha persones extraordinàries que transcendixen del deport i se convertixen en símbol d’una terra. Ricardo Tormo fon un d’ells. Naixcut en Canals (Valéncia) el 7 de setembre de 1952, este pilot “menudet” pero de caràcter immens se convertí en un dels grans del Motociclisme espanyol. La seua història és la d’un jove valencià que somià en competir al més alt nivell… i acabà deixant una chafada imborrable en els circuits i en el cor de la seua gent.

De Canals al campeonat del món

Ricardo Tormo creixqué en una família humil, a on el treball i l’esforç eren valors quotidians. Des de menut mostrà una passió desbordant per les motos. En els anys setanta, quan el motociclisme espanyol a penes començava a despuntar, Tormo escomençà a córrer en chicotetes competicions locals. El seu talent natural pronte cridà l’atenció: era ràpit, valent i tenia una sensibilitat especial per a esprémer cada curva.

El seu bot al Campeonat del Món aplegà en 1973, i encara que els començos no foren fàcils, Tormo demostrà una tenacitat fòra de lo comú. En 1978 conseguí el seu primer gran èxit: se proclamà Campeó del Món de 50cc, la cilindrada més baixa, en la marca Bultaco. Aquell títul fon històric no solament per ad ell, sino per a tot el motociclisme espanyol, que escomençava a fer-se un buit entre les grans potències europees.

Quatre anys despuix, en 1981, repetí la gesta, esta volta en la firma Derbi, conseguint el seu segon Campeonat Mundial de 50cc. En eixe any, Tormo es consolidà com un dels pilots més talentosos i admirats, entre atres pel seu amic Ángel Nieto, i per la seua generació.

Un estil únic i una passió infinita

Tormo era un competidor nat, pero també un innovador. Destacava pel seu estil tècnic, la seua finor en traçar les curves i l’habilitat per a traure el màxim rendiment de motos que, moltes voltes, no eren les més potents. Darrere del seu caràcter tranquil s’amagava un esperit combatiu i un amor absolut pel motociclisme.

No obstant, la seua carrera també estigué marcada per l’adversitat. En 1984, mentres ajudava a un companyer a provar una moto en el polígon industrial de Martorelles, sofrí un gravíssim accident que li provocà lesions irreversibles en una cama. Allò truncà la seua carrera deportiva, pero no apagà la seua passió. A pesar del dolor i les llimitacions físiques, Tormo continuà vinculat al món de les motos, ajudant a jóvens promeses i mantenint el seu somriure de sempre.

L’orgull de Canals i de tota Valéncia

Més allà dels seus títuls, Ricardo Tormo fon sempre un home pròxim, volgut pels seus veïns i profundament orgullós de les seues raïls. Canals, el seu poble natal, ho va vore créixer i celebrar els seus triumfos. A lo llarc de sa vida, mai pergué el contacte en la seua terra, a on se li recorda com un eixemple d’humiltat, esforç i superació.

El seu llegat fon tan gran que, en 1999, la Generalitat Valenciana decidí rendir-li l’homenage que mereixia donant el seu nom al “Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo”, en Chest. Eixe circuit, hui un dels temples del motociclisme mundial, és molt més que una pista: és un monument viu a la passió d’un home que ho donà tot pel seu deport i per la seua terra.

Un llegat que seguix rodant

Ricardo Tormo morí el 27 de decembre de 1998, als 46 anys, víctima d’una llarga malaltia. Pero el seu esperit seguix molt present: en cada Gran Premi celebrat en Chest, en cada chiquet valencià que somia en ser pilot, en cada motor que rugix en força en la Comunitat Valenciana.

La seua història no és solament la d’un campeó del món; és la d’un veí eixemplar, un embaixador del seu poble i un símbol de l’esforç valencià.

Cada volta que el circuit de Chest vibra en el rugit de les motos, el seu nom torna a cobrar vida. Perque, com be saben en Canals, Ricardo Tormo no se n’anà mai: seguix corrent en el cor de tots, i la pròxima fi de semana tornarà a fer-ho una volta més.

El dret a l’oblit: una història de Davit contra Goliat

Publicat el 2025-11-28 per pep

Per Emilio Alonso

¿En qué consistix?

El dret a l’oblit és la facultat que té una persona de solicitar l’eliminació o desindexació d’informació personal que apareix en els buscadors generals quan resulta obsoleta, o ya no té rellevància ni interés públic, encara que la publicació original siga llegítima. No es tracta de reescriure l’història, sino de llimitar la difusió pública de senyes que ya no complixen una funció llegítima.
En la pràctica, no borra els contenguts de la ret —les pàgines originals poden seguir existint—, pero sí permet que els buscadors deixen de mostrar determinats enllaços quan algú busca el nom de l’afectat. És, per tant, una forma d’equilibrar dos drets fonamentals: la llibertat d’informació i la protecció de la privacitat.

Un cas de Davit contra Goliat

El reconeiximent del dret a l’oblit començà en un home anònim que desafià a un jagant tecnològic. En 2010, Mario Costeja González, un ciutadà espanyol, demanà a Google que eliminara l’enllaç a un anunci publicat en 1998, consistent en la subasta de la seua vivenda, embargada per un deute. Aquella informació era certa, pero també antiga i irrellevant: el seu deute ya estava saldat i l’episodi pertanyia al passat.

Google es negà, alegant que era un intermediari i no era responsable del contengut de tercers, ya que solament publicava enllaços. Costeja dugué el seu cas davant l’Agència Espanyola de Protecció de Senyes, que li donà la raó parcialment. El conflicte, finalment, aplegà fins al Tribunal de Justícia de l’Unió Europea (TJUE), que en maig de 2014 dictà una sentència històrica: els motors de busca són responsables del tractament de les senyes personals que indexen, i els ciutadans europeus poden exigir l’eliminació dels enllaços que publiquen quan vulneren la seua privacitat, si no existix un interés públic superior i rellevant.

Aquella decisió canvià la ret per a sempre. En un sentit simbòlic, fon la victòria de Davit contra Goliat: un ciutadà comú front a una de les empreses més poderoses del planeta.

¿Cóm s’eixercita el dret a l’oblit?

Des d’aquella sentència, eixercir el dret a l’oblit és un procés relativament senzill. Els grans buscadors, com Google o Bing, disponen de formularis en llínea a on els usuaris poden solicitar la retirada de resultats associats al seu nom.

Per ad això, deuen identificar-se i acreditar la seua identitat, precisar els enllaços que consideren perjudicials, i explicar per qué l’informació és inadequada, irrellevant o desactualisada.

El buscador evalua cada cas i decidix si procedix l’eliminació. Si la resposta és negativa, l’interessat pot acodir a l’autoritat nacional de protecció de senyes o, en última instància, als tribunals.

El Reglament General de Protecció de Senyes (RGPD) de l’Unió Europea, en vigor des de 2018, reforçà este mecanisme baix el nom de “dret de supressió” (artícul 17), aplicable no solament a buscadors, sino també a rets socials i plataformes digitals.

Conclusió

El dret a l’oblit no és un borrador universal del passat, pero aporta equilibri entre la protecció de l’intimitat i l’interés general. No es pot invocar per a eliminar informacions de rellevància pública, com les que afecten a figures polítiques, delictes greus o fets recents en valor informatiu.

No obstant, la seua utilitat pràctica és enorme: permet que una persona no quede encadenada a un error, un deute o una notícia menor que ya no reflectix la seua realitat. Ajuda a restaurar lo que podríem nomenar la “dignitat digital”, recordant que tots tenim dret a evolucionar sense que la ret perpetue les nostres ombres. En un món a on les senyes se conserven casi eternament, el dret a l’oblit introduïx una idea interessant: que la memòria digital deu tindre llímits, com la memòria humana. Oblidar, al cap i a la fi, també és a vegades una forma de justícia.

Jocs Florals, història d’un èxit i de valencianitat

Publicat el 2025-11-28 per pep

Per Jorge García Higuera

El 2025 ha segut l’any de la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia que, any darrere d’any, celebra Lo Rat Penat en el Teatre Principal del Cap i Casal, com sol ser habitual des de 1879, any en que s’instituïren en Valéncia de forma anual i permanent a instàncies dels tres patricis que fundaren la nostra entitat ratpenatista, en concret, Constantí Llombart, Feliu Pizcueta i Teodor Llorente. Este certamen congrega el major event lliterari, poètic, novelístic, teatral, musical, artístic i d’investigació en llengua valenciana i, enguany, li ha segut concedida la Flor Natural, el seu màxim guardó, a Vicent Ramon Calatayud, autor del poema premiat pel jurat d’este certamen I si treballem el desig, més desperts que dormits.

Vicent Ramon Calatayud i Maria Garcia Vallcanera

Els Jocs Florals d’enguany contaren en la presència com a presidenta d’honor de S.A.R. l’infanta Dª Elena de Borbó i Grècia, germana de S.M. el rei d’Espanya Felip VI i duquesa de Lugo, qui tingué l’honor d’entregar els premis a cada u dels guardonats en esta maravellosa justa lliterària, donant-li un prestigi que per la seua sola presència ya mereixia la pena estar en el Teatre Principal per a contemplar est espectàcul del que, esperem algun dia, puga ser declarat com a Be d’Interés Cultural (BIC), complint les promeses que, en l’edició de l’any 2024, feu a tot l’auditori la llavors mantenedora de l’event, l’alcaldesa de Valéncia Mª José Catalá.

En l’edició d’enguany, hem fruït com a regina de Jocs Florals de la magnífica Maria Garcia Vallcanera, arquitecta i indumentarista de professió i cofundadora de l’estudi d’arquitectura Murad García, sent el clar prototip d’una dòna clarament exitosa i treballadora que no necessita quotes per a alcançar l’èxit i tot lo que es proponga, sino que, ben al contrari, demostra que la dòna valenciana, quan vol, pot alcançar els seus somis en el seu talent i la seua força de voluntat. Dòna, per lo tant, templada i culta, formà part en son dia de la Cort d’Honor de la fallera major de Valéncia de 1999, Sandra Bonet Martínez.

En l’edició de l’any present, contàrem en la presència tradicional de la Banda Simfònica Municipal de Valéncia, que amenisà la velada en la seua música, tocant peces del gran mestre valencià Salvador Chulià, que faltà fa uns pocs mesos, i que tingué com a director la batuta del seu subdirector titular, Miguel Vidagany. Aixina, a les tradicionals composicions típiques valencianes, com L’entrà de la Murta, La Valencianeta, o el Cant a la Senyera els assistents al dit acte poguérem sentir les composicions del mestre Salvador Chulià com Esperit Valencià i Episodis Simfònics.

També és de destacar la presència en el mencionat acte de la Fallera Major de Valéncia 2025, la senyoreta Carmen Prades, qui fruí de l’acte com la que més i pogué participar d’una velada en pro de la cultura valenciana com fea falta.

Maria Garcia Vallcanera, regina dels Jocs Florals, junt en el president i el secretari de Lo Rat Penat

Ademés, no faltaren les dosis de l’humor. Si poguérem tindre la sòrt de contar en el gran Donís Salvador, membre de la Junta de Govern de la nostra entitat ratpenatista, cantant i presentador de ràdio i televisió, concretament de l’exitós programa d’À Punt Ràdio “Fòra de Cobertura”, magazin matinal de les fins de semana, també nos tragué un bonico somriure la Tia Visantica d’Albal, qui feu uns monòlecs que conseguiren que tota la sala del Principal se cloixira de riure i traure uns moments molt emotius en imitacions, en lo que fon una sorpresa molt grata per al públic del Principal.

Com havíem dit adés, en este Certamen se pot donar cita el gran trilema de lo que és esta justa, que no és atra cosa que els grans principis de “Fe, Pàtria i Amor”. I com be senyalà el mantenedor de la regina, el General Marcos Llago Navarro, se senyalen estos tres grans principis per vàries raons de lo que representa el ser valencià: la Fe, perque no podem reorientar la nostra Tradició sense acodir a lo que són els grans principis de l’humanisme de base cristiana i judea que han configurat lo que és la societat europea i occidental, a partir de l’orige en la Grècia d’Aleixandre el Magne i acabant en la Roma, primer republicana, i, despuix, imperial, que contribuí en els seus últims anys a l’expansió del cristianisme per tota l’Europa coneguda i que tingué el seu capdamunt en el Renaiximent; la Pàtria, perque queda molt clar que s’honren les nostres dos Pàtries, el Regne de Valéncia i Espanya, la chica i la gran, no entenent-se l’una sense l’atra; i, finalment, l’Amor, perque en esta justa poètica es canta a l’amor, tant entre les persones com el fraternal, fent un crit a la pau i a la no violència, evitant les guerres, puix totes conduïxen al desastre absolut.

Pero, ademés, l’acte contà en un gran discurs del president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro i Raga, qui declarà: “Els valencians devem mantindre-nos ferms i lluitar contra les idees que enverinen la societat, propostes que, llunt de sumar i unir-nos, intenten enfrontar-nos. Devem cuidar, treballar i fomentar el nostre model de convivència, en l’objectiu de mantindre l’unitat i el progrés de la nostra comunitat. Com a valencians demanem respecte als nostres governants, a la voluntat dels valencians per a decidir el nostre model d’idees i societat. Som un poble lliure que diu clarament que vol mantindre i potenciar la seua cultura, patrimoni i senyes d’identitat, en valencià o en castellà.”

Vicent Ramon Calatayud llegint en l’atril el poema guanyador de la Flor Natural

Només val la pena llegir un fragment de qui ha segut premiat en la Flor Natural d’estos Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, Vicent Ramon Calatayud, per a contemplar la grandea d’est event i, tot siga dit, d’un gran Mestre en Gai Saber com és el que abans hem comentat:

¡Vine, amor i queda’t!
Que em deixes en la boca oberta !amor!
-Crec en l’amor, que sap vore’s esperança-
Per tu els hòmens es fan deus
I pert tu, Deu, home es feu.
¿Complida l’esperança ben sentida?
Camines per la senda de la vida.
Calçada de núvols i de glòries
Surant entre gemecs de bella estança
També perills i pors en les històries.

Per a finalisar, l’acte se tancà en els dos Himnes, l’Himne Regional del Regne de Valéncia i l’Himne Nacional d’Espanya.

Events i activitats (novembre 2025)

Publicat el 2025-11-28 per pep

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Novembre 2025

Per Mª José Julio Llopis

Resum de les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.

Els actes del Dia de l’Hispanitat que organisa la Generalitat Valenciana, que tingueren que ser posposts per causa de la situació meteorològica en la Comunitat Valenciana, se celebraren en la ciutat de Valéncia els dies 24 i 25 d’octubre, entre uns atres la desfilada de grups de folclor hispà, que omplí de música i color el recorregut, a la que assistí el president de Lo Rat Penat.

Desfilada folclòrica Festa de l’Hispanitat

El president de Lo Rat Penat fon u dels encarregats de la llectura ininterrompuda del poema èpic migeval Cantar del mio Cid, organisada per la delegació valenciana de l’Hermandad de Muy Ilustres Caballeros Hijosdalgo del Río Ubierna e Infanzones de Vivar del Cid, que tingué com escenari el convent de Sant Doménec de Valéncia, el dia 28 d’octubre.

El president de Lo Rat Penat en la llectura del “Cantar del mío Cid”

El Teatre Principal de Valéncia acollí la nit del dia 30 d’octubre la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, certamen poètic que reuní a representants del món cultural, social i polític valencià, sent proclamada regina d’esta edició María García Vallcanera. Poc puc afegir al respecte d’est event en acabant del exhaustiu artícul de Jorge García Higuera inclòs en el present bolletí.

Proclamació de la regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

La Confraria de Nostra Senyora del Carme del Grau de Valéncia celebrà en l’iglésia parroquial de Santa Maria de la Mar, el dumenge dia 2 de novembre, la Santa Eucaristia, a la que assistí el president de Lo Rat Penat.
Plenet estigué l’Hemicicle de l’Ajuntament de Valéncia la vesprada de dia 6 de novembre en l’acte d’entrega de premis del Concurs de les Creus de Maig 2025, que organisa Lo Rat Penat en colaboració i patrocini de l’Ajuntament i l’ Diputació de Valéncia, que fon presidit per la regina dels Jocs Florals, les falleres major i major infantil de Valéncia, la regidora de Festes i Tradicions i el president de Lo Rat Penat.

Entrega de premis del Concurs de les Creus de Maig en l’Hemicicle de l’ Ajuntament de Valéncia

L’acte d’entrega dels Premis Francesc de Vinatea 2025 de l’Associació d’Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, se celebrà el 7 de novembre en l’Hotel Senator de Valéncia, en el que estigué representat Lo Rat Penat pels dos vicepresidents de l’entitat, junt en atres ratpenatistes.
La Junta Major de la Semana Santa Marinera culminà els actes commemoratius del seu Centenari en la presentació del llibre Semana Santa Marinera de Valéncia 1925-2025, celebrada el dia 11 de novembre en el Centre Cultural de la Beneficència, event en el que estigué representat Lo Rat Penat en la persona de Claudio Chaqués, vicepresident de l’entitat.

Presentació del llibre “Semana Santa Marinera 1925-2025”

El president de Lo Rat Penat acodí a la cerimònia d’imposició de medalles a les noves integrants de l’Associació de Dames de Sant Vicent Ferrer, que tingué lloc el dia 12 de novembre en la basílica de Sant Vicent Ferrer de Valéncia.
Cicle “Més que música”, concert de cambra titulat L’Art del Trío, a càrrec dels jóvens intérprets: Esther Borreguero, al violí; Daniel Jian, al violoncel; i Alejandro Espina, al piano, que oferiren als espectadors el 13 de novembre, en la sèu de Lo Rat Penat tres peces de trios dels compositors Mendelssohn, Rahmàninov i Xostakóvich.
L’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi dels Cavallers del Centenar de la Ploma, en reconeiximent a la seua trayectòria de defensa, manteniment i promoció de la cultura i tradicions valencianes, impongué al president de Lo Rat Penat, José Vicente Navarro Raga, la Creu de Sant Jordi Pro Mèrits, en un acte que es celebrà el dia 14 de novembre en l’iglésia de Sant Joan de la Creu de la ciutat de Valéncia.

Imposició al president de Lo Rat Penat de la Creu de Sant Jordi

El dissabte dia 15 de novembre, el president de Lo Rat Penat va assistir a la crida de l’aniversari, a la missa, a la crida de les festes de Crist Rei i al besapeus del Santíssim Crist de la Pontifícia i Real Germandat del Santíssim Crist de la Concòrdia, la germandat més antiga de la Semana Santa Marinera, que celebra enguany el 225 aniversari.
El dissabte 22 de novembre, en la Sala Constantí Llombart de lo Rat Penat, tingué lloc el XXX Concurs d’Interpretació al Piano Mestre Josep Serrano, certamen musical orientat a ajudar als jóvens intérprets al piano de la Comunitat Valenciana.
Oberta la matrícula per als cursos de llengua valenciana a càrrec de Lo Rat Penat en la localitat de Massanassa, que escomençaran el dia 2 de decembre pròxim i tindran lloc tots els dimarts de 18:30 h a 20 h, en l’aula de l’ Els interessats en apuntar-se poden obtindre més informació a través del correu electrònic cursos@loratpenat.org o en el teléfon 96 391 09 92.

Cartell anunciador dels cursos de llengua valenciana en Massanassa

Igualment, El Piló de Burjassot, entitat cultural valencianista, ha iniciat els seus cursos de llengua valenciana, impartits per professorat de Lo Rat Penat.
La Secció Jove de Lo Rat Penat presenta el Club de Debat Acadèmic, un espai per a intercanviar idees, opinions i millorar l’oratòria, del que ya anirem contant més coses, puix està escomençant.

¡Cóm passa el temps!, en un tres i no res serà de nou Nadal, aixina que tenim que anar preparant-nos per a que no nos pille despistats.

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 15 (octubre 2025)

Publicat el 2025-10-31 per pep

Hola, novament estem ací presentant-vos el nostre bolletí.

És el corresponent al mes d’octubre. Un mes especial i que esperem en molta impaciència puix celebrem el dia de la Pàtria Valenciana i també en el dia 9 d’octubre, se celebra Sant Donís, patró dels enamorats valencians. I quan tot estava a punt per a celebrar el nostre dia gran, la baixada de la Real Senyera des del balcó de l’Ajuntament, acte seguit pel Tedèum en la Catedral i la processó cívica acompanyant-la i honrant-la, a vint dies del primer aniversari de la fatídica “dana-pantanada-riuada-barrancada”, novament les pluges i l’alerta roja, obligà a suspendre tots els actes, deixant-nos un dia gris i trist.

Com és costum, en passar esta celebració (enguany fallida) Lo Rat Penat, inaugura el curs escolar i de nou s’ompli la sèu de cares conegudes que passen de curs i de noves que s’incorporen per primera volta a l’estudi de la nostra llengua valenciana.

Al marge de tot lo ocorregut, el nostre grup ha seguit treballant en els artículs que se publicaran i dels quals fem una breu explicació del seu contengut.

*Antonio Moreno:

En la temàtica: Ciutats de cine

Nos diu que: ¡Era inevitable!. Puix el passat mes de setembre se celebraren, en el nostre país, els primers xixanta anys de l’estrena de “Somriures i llàgrimes” (1965), de l’única manera possible, tractant-se d’u dels més famosos i coneguts musicals de l’història del cine, tornant a la pantalla gran. Un viage a la nostàlgia, al cine de sempre i a una ciutat, Salzburg, en la que se respira música per tots els seus costats

Artícul: “Melodies de Salzburg, 1965”

*Amparo Soriano:

En la temàtica: Passejant pels barris de Valéncia

Seguint en els passejos, en este mes ho farem pel Barri del Pla del Remei, l’eixample. Continuem en el modernisme valencià. Un barri replet d’edificis que nos donen mostra de l’época en temps dels arquitectes: Francisco Mora Berenguer, Francisco Javier Goerlich, José Maria Cortina Pérez i Manuel Peris Ferrando entre atres molts.

Artícul: “El Pla del Remei, més modernisme valencià”.

*Lucas Grao:

En la temàtica: Biblioteca Valenciana

Diuen que els elefants són posseïdors d’una envejable memòria que els permet recordar a lo

llarc de tota la seua vida, una capacitat única per a recordar i deprendre, no a soles en terme de senyes, sino també a través de complexes conexions emocionals. Aixina mateixa, Joan Josep Serra i Martí fa present i passat del recort, oferint-nos un deliciós poemari que inclou vivències pròpies de les que, tal volta, no puga evitar recordar.

Artícul: “Memòries d’un elefant”.

*Edu Vanacloig:

En la temàtica de “Art corporal”

Si fins ara vos ha paregut tot açò de les màquines un embroll, hui vos parlaré d’un atre embroll, pero esta volta en el sentit més lliteral, parlem de l’embroll de cables que formen les bobines encarregades de generar la corrent per al funcionament de les màquines de tatuar.

Artícul: “Quan tatuar era un treball d’artesania, capítul 5”.

En la temàtica de Medicina i Salut:

*Mª Angeles Viñas:

Nos explica el significat de les sigles ELA. Corresponen a la malaltia Esclerosis Lateral Amiotròfica. Una malaltia neorodegenerativa que progressa en el temps. Les neurones motores que s’encarreguen dels moviments perden la seua funció i apareixen els síntomes tan temuts com ho són la dificultat per a caminar, tragar, parlar, inclús respirar. Per desgràcia, no té cura i per això, els tractaments actuals tenen com a objectiu paliar els síntomes. Millorar la calitat de vida és fonamental per als pacients i les seus famílies. Per això necessiten urgentment ajudes econòmiques i recursos humans que els permeta tindre ad estos malats una vida digna.

Artícul: “La ELA, una malaltia complexa”.

*El mege del fege:

Nos diu que el desdejuni és u dels menjars més importants del dia. Puix ajuda a millorar el rendiment físic i intelectual.Molta gent no desdejuna o es fa un café ràpit.Pero un desdejuni saludable deuria contindre cereals, fruita i proteïnes de calitat.

Artícul: ¿Qué és bo per a desdejunar?

*Chemi Martínez:

En la temàtica de: Deports

El passat 4 d’octubre, entre les 10:00 i les 16:00 hores, el païsage aquàtic de l’Albufera, se transformà en un escenari viu d’història marítima. Se celebrà una espectacular exhibició de Vela Llatina, organisada per la “Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina”, repetint-se una tradició any darrere d’any.

Artícul: “La Vela Llatina en l’Albufera”

*Emilio Alonso:

En la temàtica: Dret i unes atres curiositats:

Nos diu lo següent: El dret a guardar silenci se considera bàsic en tots els estats moderns, és conseqüència del de presunció d’inocència i necessita un canvi en l’ocupació del procés penal. No respectar-lo pot supondre conseqüències no desijades.

Artícul: “Té vosté dret a guardar silenci”.

*Jorge García Higuera:

En la temàtica: Política, infraestructures.

Opina que a la gent no li pot agarrar por a eixir de casa per la pluja, ni a anar al treball ni a classe ni fer vida normal. No podem tirar-li la culpa al canvi climàtic, cal fer obres

d’infraestructura que protegixquen a la població d’estes inundacions.

Artícul: “¿Covardia?, ¿Incompetència?”.

*Mª José Julio:

En la temàtica: Events i activitats:

Com sempre cobrix est espai dedicat a contar-nos tot lo que durant el mes succeïx en Lo Rat Penat i que ademés posa punt final a tots els artículs que conté el nostre bolletí.

Artícul: “Activitats culturals en Lo Rat Penat”.

Esperem que de nou este bolletí els siga de profit i beneficiós. Nosatros seguirem treballant per a que el pròxim veja la llum en temps i modo, al mateix temps que els agraïm la seua fidelitat.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

¿Covardia?, ¿Incompetència?

Publicat el 2025-10-31 per pep

Per Jorge García Higuera

Enguany, 2025, és la quarta volta en l’història recent que no s’ha pogut celebrar la Provessó Cívica del Nou d’Octubre, esta volta a causa del mal orage, les pluges i les condicions meteorològiques adverses.

Des de finals de setembre, la Comunitat Valenciana ha segut visitada per dos fenòmens meteorològics adversos: les recialles de l’huracà Gabrielle —el qual, convertit en borrasca en aplegar al nostre regne, provocà una alerta roja de pluges i obligà a suspendre classes llectives escolars i feu que moltes empreses tingueren que posar en marcha una atra volta els mecanismes de teletreball dels seus empleats— i, posteriorment, la que s’ha conegut com a dana Alice —que ha obligat estos dies a suspendre les celebracions de la Processó Cívica del Nou d’Octubre i tots els actes institucionals tant de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament de Valéncia— provocà una alerta taronja.

Este Nou d’Octubre baix les Torres de Serrans

Passats els dies senyalats, podem vore cóm ha quallat en la ciutadania una por inconfessable mai vista en les generacions anteriors a les pluges per lo ocorregut durant l’any passat en la crisis de la riuada que assolà la província de Valéncia i tots els seus pobles de l’Horta Sur, per l’incompetència d’un president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no avisà i no posà en marcha com tocava el sistema ES-Alert que té com a finalitat previndre este tipo d’emergències i avisar en temps a la població de que es pot produir una catàstrofe, pecant de conducta errònea i, per si fora poc, també la mala fe, traïció i conducta presuntament delictiva i dolosa d’un president del Govern, Pedro Sánchez, qui declarà aquells dies la famosa frase: “Si volen ajuda, que la demanen”, mostrant a tots els espanyols la seua mala consciència, no posant en marcha els mecanismes de la Llei del sistema nacional de protecció civil, que establix que quan sobrepasse l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma el dit fenomen meteorològic, o siga una catàstrofe de tal magnitut, que requerixca una atenció d’interés nacional (art. 28.3), el Govern està obligat a declarar l’emergència d’interés nacional i assumir les competències que, en un cas ordinari, corresponen a les comunitats autònomes.

Ací tot és tirar-li la culpa al canvi climàtic i, despuix, no fer absolutament res, puix tenim que, passat un any, no s’ha eixecutat cap obra d’infraestructura en el barranc del Poyo per a canalisar els excedents d’aigua quan la pluja que ve de l’interior, lo que provoca les grans inundacions despuix en la conca del Túria i rius adjacents, com el riu Magre i que, en tan bona prosa nos relatava a finals del sigle XVIII el botànic Antoni Josep de Cavanilles en la seua magna obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, poblaciones y frutos del Reyno de Valencia, en el que nos relata la riuada ocorreguda en 1775. Els nostres polítics han renunciat a fer obres d’infraestructura que, molt provablement, salvarien vides, com totes les que s’enunciaven en el Pla Hidrològic Nacional de 2001.

Pedro Sánchez, president del Govern, durant la crisis de la dana de 2024

Hem de recordar d’a ón venim i no per això afonar-nos anímicament. Ací hem anat a l’escola diluviant, inclús nevant, puix un servidor recorda com quan era chicotet, 12 anys a penes, a finals del mes de giner de 2007, caigué sobre la ciutat de Valéncia una pedregada que acabà quallant en nevada i, no per això, se suspengueren les classes de la vesprada ni les empreses suspengueren la seua activitat de curs normal.

En la por no s’alvança, i tenim que tindre la suficient voluntat per a acometre les obres d’infraestructura que protegixquen a la població, aixina com acabar de fer els treballs de neteja que durant tot l’any que ha transcorregut des de la riuada del 29 d’octubre de 2024 no s’han fet, puix en un any, en la població de la zona 0 com és Paiporta, els albellons continuen igual d’enfangats que fa un any despuix de la riuada, per lo tant, caldria netejar-los.

Valéncia necessita ajuda, i solament des de la fermea i la passió que cal posar a coses com estes, en la solidaritat del poble valencià, podrem conseguir que els efectes de les riuades no afecten tant a la població normal, que es faça la presa de Vilamarchant com estava previst en el Pla Sur de 1957 i que es facen mecanismes d’adaptació a un clima que, no anem a negar-ho, se troba en canvi, pero no per raons antropogèniques com alguns molt interessadament apunten, sino perque el clima sempre està en constant canvi i no podem infondre la por en la població de que té que rebaixar la seua calitat de vida per a satisfer els desijos de grups ideologisats, sino que la classe mija en Valéncia i en tota Espanya té que sostindre’s en la llibertat de mamprendre i en la llibertat de treballar i crear riquea, sense menyscapte de la deguda protecció social als més vulnerables.

Events i activitats (octubre 2025)

Publicat el 2025-10-31 per pep

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Octubre 2025

Per Mª José Julio Llopis

Resum de les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.

Lo Rat Penat fon guardonat en el premi Llibertats Colectives 2025 que otorga el diari valencià Noticias Ciudadanas, en reconeiximent a la seua trayectòria de defensa, difusió i promoció de la cultura i de la llengua valencianes, raons per les que igualment ha rebut el premi Anfós Ramon Extraordinari 2025 de la Falla Bailén-Xàtiva, La Ferroviària.

Els presidents de Lo Rat Penat i de les Joventuts Ratpenatistes assistiren en Beniferri a la representació de l’òpera La Ventafocs, interpretada per Les Arts Volant, proyecte itinerant de Les Arts en colaboració en les institucions valencianes, per a acostar l’òpera gratuïtament a qualsevol racó de la Comunitat Valenciana.

Membres de les Joventuts Ratpenatistes acodiren a la festa d’elecció de candidates a Fallera Major de Valéncia 2026 i el president de les Joventuts, junt en la regina dels Jocs Florals estigueren presents en l’acte d’entrega del retrat per la Junta Vicentina a l’Honorable Clavariesa 2025. Per la seua banda, el president de Lo Rat Penat va assistir a l’Eucaristia i Pregó de les Festes en honor a la Mare de Deu del Rosari, en els Poblats Marítims.

El dia 3 d’octubre, s’inicià l’Aula d’Història que dirigix i impartix el professor D. Fernando Millán tots els divendres de 18:30 h a 19:30 h, en el Saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat. Este curs 2025-2026 tractarà de “El temps de Francisco Franco. La transició democràtica”. Si estàs interessat contacta per correu electrònic en secretaria@loratpenat.org.

El mateix divendres, Lo Rat Penat celebrà el tradicional Tedèum en el real monasteri de Santa Maria d’El Puig i el Sopar de Sant Donís, actes previs commemoratius del Nou d’Octubre. Enguany el Premi Crit Valencià de l’Any, que concedix l’entitat en reconeiximent a la llabor i valenciania personal o colectiva recaigué en el periodiste D. Héctor González Pérez de Villar, per la seua trayectòria professional i en les Forces Armades d’Espanya, Delegació de Defensa de la Comunitat Valenciana, per l’important recolzament i ajuda als nostres pobles i veïns en els moments dramàtics i crítics vixcuts en les inundacions d’octubre del passat any.

Tedèum en el real monasteri de Santa Maria d’El Puig

Premi Crit Valencià de l’Any a D. Héctor González Pérez de Villar i a les Forces Armades d’Espanya, Delegació de Defensa de la Comunitat Valenciana

El dumenge dia 5 d’octubre, vibrà d’emoció la plaça de la Mare de Deu de Valéncia en l’Acte de Commemoració del Centenari de l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana 1925-2025, obra musical del Mestre Serrano en lletra de Maximilià Thous, acte participatiu que reuní a cantors, músics, grups de danses, de tabal i dolçaina i moros i cristians, i estigué presidit per la Real Senyera de Lo Rat Penat.

Acte de Commemoració del Centenari de l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana 1925-2025

No pogué ser, la processó cívica i pràcticament el restant d’actes prevists per a celebrar el Nou d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, se suspengueren per l’alerta taronja decretada, si be Lo Rat Penat, desafiant la pluja, estigué present en el Tedèum en la catedral de Valéncia portant la Real Senyera de l’entitat, i realisà ofrenes florals en la tomba d’Ausias March i en les estàtues de Francesc de Vinatea i del Rei En Jaume I.

Ofrena florals en la tomba d’Ausias March

Ofrena florals en l'estàtua de Francesc de Vinatea — Ofrena florals en l’estàtua de Francesc de Vinatea

Ofrena florals en l'estàtua del Rei En Jaume I — Ofrena florals en l’estàtua del Rei En Jaume I

Magnífic fon el concert oferit pel quintet Art of Brass Valéncia el 16 d’octubre en la sèu de Lo Rat Penat, dins del Cicle de Concerts de la M. I. Acadèmia de la Música Valenciana 2025.

El Saló de Cristal de l’Ajuntament de Valéncia acollí el dia 16 d’octubre l’acte de nomenament de Na Vicenta Evangelina Escudero García com a clavariesa de les Festes Vicentines 2026, assistint en representació de Lo Rat Penat el seu president i la regina dels Jocs Florals.

Nomenament de Na Vicenta Evangelina Escudero García com a clavariesa de les Festes Vicentines 2026

Tendrea sentirien el president de l’entitat i la regina dels Jocs Florals en la presentació de bebés a sant Vicent Ferrer, que organisa l’Associació de Dames de Sant Vicent Ferrer.

El dia 30 d’octubre, el Teatre Principal de Valéncia serà l’escenari del certamen poètic per excelència de Lo Rat Penat, els JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA, edició CXXXVII.

JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA, edició CXXXVII

En l’ESCOLA DE CANT VALENCIÀ D’ESTIL I ALBADES DE LO RAT PENAT VICTÒRIA SOUSA podràs conéixer i dependre este cant tan genuí tots els dimecres de 19:00 a 20:00h. Per a acompanyar al grup de cant, Lo Rat Penat té l’intenció de formar una RONDALLA, per lo que fa una crida als músics instrumentistes de corda o percussió per a que s’unixquen al proyecte. S’ensajarà els dimecres de 17:30 a 19:00h. Soliciteu informació a secretaria@loratpenat.org // teléfon 96 391 09 92.

Encara esteu a temps d’apuntar-vos als Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, ànim.

Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat

Escomençarem novembre homenajant a les persones volgudes que nos han deixat i menjant ossets de sant, i nos retrobarem per ací a final de mes.

Melodies de Salzburg, 1965

Publicat el 2025-10-31 per pep

Per Antonio Moreno Martínez

¡Resultava inevitable! El passat mes de setembre es celebraren, en el nostre país, els primers xixanta anys de l’estrena de: Somriures i llàgrimes (1965). I va fer-se de l’única manera possible, tractant-se d’un dels més famosos i coneguts musicals de l’història del cine: tornant a la pantalla gran. Un viage a la nostàlgia, al cine de sempre i a una ciutat, Salzburg, que sap a música per tots els costats.

Vore Somriures i llàgrimes (1965), en la pantalla gran, xixanta anys despuix de l’estrena i en versió restaurada, fon per a mi, sense dubte, u dels acontenyiments cinematogràfics de l’any.

En els últims temps, algunes sales de cine d’este país s’han apuntat a la moda de les reposicions, en motius diversos: l’aniversari de películes emblemàtiques —com els cinquanta anys de Taburó (1975)—, o programant, en versió original i coloqui posterior, obres mestres molt conegudes: En la mort en els talons (1959), La taronja mecànica (1971), o Casablanca (1942), entre unes atres. En qualsevol cas, lo important és tindre l’oportunitat de gojar del cine com toca: en una gran pantalla.

Somriures i llàgrimes —The sound of music en títul original—, s’estrenà en Nova York el 2 de març de 1965, i sobre ser inicialment etiquetada, per una part de la crítica, com un producte una miqueta “tou”, arrasà en les taquilles i s’aproximà en recaptació a la mítica: Lo que el vent s’endugué (1939). Els crítics tingueren que plegar-se ad ella, Julie Andrews —que ya havia guanyat un premi de l’Acadèmia per Mary Poppins (1964)—, alcançà l’estrelat definitiu, i la película obtingué cinc òscars, incloent els de millor película i millor director.

Basada en un musical de Broadway, el film narra l’història de Maria (Julie Andrews), una novícia que abandona l’abadia per a fer d’institutriu temporal dels fills del capità von Trapp (Christopher Plummer) a l’espera de trobar-ne una de definitiva; en els mesos previs a l’anexió d’Àustria per part de l’Alemanya nazi.

El film, que contà també en la presència d’Eleanor Parker —com la baronesa Schraeder, promesa del capità—, Richard Haydn —en el paper del tio Max— i Peggy Wood —com la mare abadesa—, se rodà, pràcticament tota, en Salzburg —la ciutat a on vixqué la família Trapp—, i famosa pels seus festivals i per ser el lloc de naiximent de Mozart. Encara que unes atres películes, com Amadeus (1984) o Nit i dia (2019), se filmaren en este enclavament migeval, poques com Somriures i llàgrimes han fet de Salzburg —i del seu sabor musical—, u dels personages més icònics del cine mundial.

Fotograma de la película: Christopher Plummer, Eleanor Parker i Richard Haydn

Aixina com L’home tranquil (1952) transformà Cong en centre de pelegrinage d’aficionats disposts a trobar en ell l’Inisfree de Mary Kate i Sean Thornton, cada any, més de 350.000 persones apleguen a Salzburg per a recórrer els escenaris d’una película espectacular.

Multitut d’excursions, tours i events turístics —incloent la possibilitat de dormir en la pròpia casa dels von Trapp—, en no més de quatre hores, nos porten al món de la película. Pero yo —ya em coneixeu—, vos proponc visitar-la per lliure, al vostre ritme, deixant que escenes i escenaris que descobrírem en una pantalla, ixquen al nostre encontre, en cada revolta, al sò d’una música genial al cap.

¡Aixina que, au, vinga! ¡Anem allà! Ho tenim ahí, baix el castell que vigila la ciutat.

Escomençarem per l’abadia de Nonneberg, d’a on ix Maria, cantant el I have confidence pels carrers de Salzburg, cara a la casa dels von Trapp —el palau de Frohnburg—, per a fer-se càrrec dels sèt chiquets; encara que d’est edifici només se veu l’entrada i la frontera en la película. Les escenes més conegudes de la casa, a la vora d’un llac, se filmaren en la terraça del palau de Leopoldskron —hui convertit en un luxós hotel barroc, d’entrada exclusiva—. Prop, trobarem el parc de Hellbrunner, i en ell The sound of music pavillion, a on Liesel (Charmian Carr), la filla major, reivindica els seus sixteen going on seventeen anys front a Rolf (Daniel Truhitte) —un jove colaboracioniste austríac del que està enamorada—, un romàntic escenari a on, finalment, el capità li declara el seu amor a Maria, en la bellíssima cançó Something good.

Fotograma de la película: Maria front a la casa dels Von Trapp

Vorem El palau i els jardins de Mirabell, fondo, en part, del Do-Re–Mi —que inicien en la montanya—, i la Karen-platz i l’abeurador de cavalls mentres canten en un carruage; la Residenzplatz i la font Residenzbrunenn… i l’escola d’equitació Felsenreitschuleunter a on la família von Trapp se despedix de l’Àustria ocupada, en l’emotiva i reivindicativa cançó austríaca Edelweiss. El cementeri, les coves excavades de Festungsberg i les catacumbes de Sant Pere, a on s’amaguen abans d’eixir als Alps, camí d’una esperança.

L’escola d’equitació Felsenreitschuleunter

I més llunt, trobarem l’imborrable Untersberg de l’inici de la película i el llac Mondsee, el monasteri de Höslwärth, la pradera de Gschwandtanger Meadaw dels primers plans, i la basílica de Mondsee a on té lloc l’espectacular boda dels protagonistes.

En les últimes semanes, s’ha parlat molt d’esta película, degut a la celebració de l’aniversari de l’estrena i pels noranta anys de Julie Andrews. S’han comentat tantes coses, que poc més podria afegir; pero cada volta que la veig (i vos assegure que n’han segut moltes), me deixe dur per eixe sentiment austríac del capità von Trapp enfrontat a l’imperialisme alemany que perseguix una “Gran Alemanya”, en l’ajuda d’uns colaboradors necessaris i d’aquells atres que eviten la confrontació, en el desig de que tot canvie, sense fer res.

Encara que Rober Wise dirigí moltes películes de gènero a lo llarc de la seua carrera —des de la ciència ficció d’Ultimàtum a la Terra (1951) o L’amenaça d’Andròmeda (1971); el western en La llei de la forca (1956); drames biogràfics com ¡Vullc viure! (1958), o el cine d’aventures en El Yangtsé en flames (1966) i Helena de Troya (1956)—; serà el musical, en dos películes inoblidables: West Side Story (1961) —guanyadora de dèu òscars, incloent millor película i millor director— i Somriures i llàgrimes —en cinc premis i una banda sonora excepcional—, lo que ha colocat ad este director americà en el cim de l’història del sèptim art.

El Pla del Remei, més modernisme valencià

Publicat el 2025-10-31 per pep

Per Amparo Soriano Doménech

És en este barri quan els arquitectes de moda de l’época del sigle XX se posen en valor, fent edificis molt impactants, de precioses fronteres, detalls de ferro, fusta i cristal, en decoracions de taulells pintats en flors i dibuixos geomètrics. Fon este barri un barri luxós, elegant i divertit, és el barri del modernisme valencià més explosiu en tot el seu conjunt.

Este barri li deu el seu nom a un santuari de la Mare de Deu del Remei que tenia el barri.

Està llimitat pel carrer de Colon, passeig de la Ciutadella, plaça Amèrica, Gran Via Marqués del Túria i carrer Russafa. Podrem admirar la grandea i l’esplendor de l’época del modernisme valencià, de la mà d’aquells arquitectes atrevits en els seus dissenys. Combinant les corbes del ferro en balcons i detalls, ornamentació floral de la pedra, la fusta en finestres i les portes de pas a l’edifici, precioses i molt ben tallades, com també les finestres grans i en dissenys elegants d’aquella época.

L’edifici principal del modernisme valencià d’este barri és el del Mercat de Colon, fet per l’arquitecte En Francisco Mora Berenguer i la seua estructura metàlica per l’arquitecte Demetrio Ribes se pot contemplar des del carrer Ciril Amorós, Jordi Juan, Comte Salvatierra i del carrer Martínez Ferrando.

Tenim molt a on fixar-nos en l’edifici, els adorns de ceràmica en tota la frontera, els taulells rojos formant dibuixos geomètrics, les corbes de les finestres, i dels arcs, vidrieres i de tot el ferro en la seua estructura. No podem perdre detalls en els murals de mosaic en escenes valencianes.

Carrer Sorní - Jorge Juan — Carrer Sorní – Jorge Juan

L’arquitecte José María Cortina Peérez destacà en les seues construccions en els detalls dels dragons en la frontera de l’edifici del carrer Sorní, cantó en el carrer Jorge Juan, el detall de les flors, i les columnes adornant la frontera. L’edifici del carrer Sorní, 14, en finestrals ogivals i els ferros dels balcons. També trobem fet per ell l’edifici en el carrer de Félix Pizcueta, 3. nomenat de les creus, i l’edifici del carrer Sorní, 23 destacant els seus balcons de ferro forjat i detalls dels atobons i pedra

De Francisco Javier Goerlich, possiblement dels arquitectes més actius de l’época modernista valenciana, tenim en este barri uns quants edificis: Gravador Esteve, 12, i 16; carrer Colon, 40; l’edifici del cine Metropol en el carrer Hernan Cortés 9; en el carrer Russafa, 28 destaca l’altària de l’edifici i les seues llínees corbes en la frontera, també és d’ell la reproducció de la desapareguda porta del Palau Real, hui en la plaça Porta de la Mar.

En este barri podem contemplar el palauet que queda en peu, en el carrer Sorní, de la família Corell.

En el mateix carrer en el 12 vixqué el compositor Joaquin Rodrigo Vidre, fill adoptiu de Valéncia.

De l’arquitecte Manuel Peris Ferrando, destaquen les seues fronteres en adorns redons en les finestres i balcons en ferro i en pedra, els adorns en la frontera de la porta principal de l’edifici en grans detalls. Destaca l’impressionant edifici de l’avinguda Marqués del Túria 9, també en el carrer Comte Salvatierra, 2, carrer Jorge Juan, 13.

Vicent Rodriguez Martí construí en el carrer Russafa, 29, l’edifici en rica ornamentació floral i de ferro forjat, elements molt importats en el modernisme valencià. Era una época esplendorosa per a tota l’economia valenciana, puix se treballava el ferro, la fusta, la pedra i el cristal, per a fer esta Valéncia més elegant i vistosa, si això és possible.

Destaquem en este barri de l’Eixample l’edifici Ferrer de Ciril Amorós, 29 , de l’arquitecte Vicent Ferrer Pérez per tindre 3 fronteres, destacant la garlanda de flors en la part més alta de la frontera i l’any de construcció, la porta de fusta ben adornada i els ferros dels balcons i finestres.

En este barri també nos trobem edificis molt moderns, que trenquen en aquella época tan esplendorosa que tingué la nostra Valéncia modernista.

També tenim edificis que, tenint en conte lo actual, no trenquen tant l’aspecte i rellevància d’aquell modernisme valencià. En la plaça d’Amèrica és troben, possiblement, uns edificis actuals més luxosos que, junt en l’edifici d’oficines, fan una preciosa plaça enfocada al pont peatonal de la Mar.

En este barri, tenim algunes parròquies i centres de cult. Destaquen la parròquia del Remei, en Gravador Esteve; la basílica de Sant Vicent Ferrer; la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent Màrtir, entre el carrer d’Isabel la Catòlica i del carrer Jorge Juan; també hi han coleges, com ara el de Sant Vicent Ferrer dels pares dominics, en el carrer de Isabel la Catòlica, 25; el de Sant Joan de Ribera, en Ciril Amorós, 3; i l’Universitat Catòlica, en Jorge Juan, 18.

En quant a botigues en pots trobar de les millors marques en este barri, també zona de restauració o de oci. Potser és u dels barris més elegants de la nostra Valéncia.

Espere que fruiràs contemplant este barri i de l’esplendor que emana.

La llibreria valenciana: “Memòries d’un elefant”, de Joan Josep Serra i Martí

Publicat el 2025-10-31 per pep

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Memòries d’un elefant
Autor/a: Joan Josep Serra i Martí
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes – AELLVA
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2018
Nº de pàgines: 102

Portada de La llibreria valenciana: "Memòries d'un elefant", de Joan Josep Serra i Martí

Memòries d’un elefant és el primer poemari publicat per Joan Josep Serra, (Valéncia ciutat, 1965), qui fon reconegut com a Escritor de l’Any 2016 per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i que segons les seues pròpies paraules: “És un poemari escrit per un pessimiste, pero un pessimiste que no es rendix, que vol canviar el món i que lluita per fer-ho, alçant-se cada dia en eixa utòpica idea, en eixe sentiment del yo contra el món i el món contra mi”. I és que Joan Josep és un poeta de contrasts, en una allargada ombra canalla i gamberra, que fa valdre la poesia com a vehícul d’expressió lliberadora.

La seua poesia no es pot entendre sense aquells anys en que la vida li donà una segona oportunitat, un nou horisó que deixaria oberta la ferida del passat, la nafra del present i l’incertea d’un futur sempre esperançador. Són els tres eixos en que està estructurat el seu poemari, en memòries i recorts impossibles d’oblidar, sobre els que construïx sense massa metàfores, puix, com be apunta ell mateixa: “La realitat és a vegades tan dura que no m’agrada emmaixquerar la seua cruea en boniques paraules que intenten dissimular i adornar lo que es vol transmetre”.

Joan Josep Serra escomençà en els cursos de poesia de Lo Rat Penat, introduint-se d’esta forma en el món de la poesia festiva i treballant com a crític i guioniste en centenars de falles i fogueres. Ha segut reconegut en diferents guardons en els Jocs Florals de Valéncia, l’Ateneu Cultural de Paterna o el Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat, com el Premi Extraordinari Bernat i Baldoví. És membre de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, soci fundador del Casal Bernat i Baldoví o del Colectiu d’Autors Inestables. Fon responsable de la secció de poesia de la revista lliterària Ucrònica i colaborador habitual de la publicació fallera Lletrafaller.

En 2023, de la mà dels escritors Paco Tarazona i Agustí Zacarés, directors de la Revista Ucrònica i de l’editorial La llimera del corral, veu la llum el seu segon poemari, La pluja que tot ho banya, a on Joan Josep Serra continua fent-nos gojar d’un poeta d’ofici i convidant-nos a la reflexió. En Memòries d’un elefant, trobareu humanes contradiccions que posen de relleu que el ser humà és un animal tan fascinant com deplorable. Un poemari a on queden nuets els més íntims pensaments i com la fragilitat d’estos s’obri camí entre les més inconfessables confidències. Poemes a on se despullen versos parits a cor obert, llançats al vertiginós abisme de lo vixcut i l’incertea del pervindre. No vos la pergau.

La mielina aumenta la velocitat de la conducció nerviosa, assegura una senyal dirigida, millora l’eficiència metabòlica del sistema nerviós, protegix i facilitat la regeneració nerviosa quan hi ha una lesió.

MITS I REALITATS SOBRE EL TABAC

MALALTIES PROVOCADES PEL TABAC

CÀNCER

MALALTIES CARDIOVASCULARS

MALALTIES PULMONARS

PROBLEMES REPRODUCTIUS

PROBLEMES DENTALS

PROBLEMES DE SALUT MENTAL

UNES ATRES MALALTIES

De Canals al campeonat del món

Un estil únic i una passió infinita

L’orgull de Canals i de tota Valéncia

Un llegat que seguix rodant

¿En qué consistix?

Un cas de Davit contra Goliat

¿Cóm s’eixercita el dret a l’oblit?

Conclusió

Continguts d’esta edició

Últimes entrades

Archius

Etiquetes