Per Edu Vanacloig
Llunt quedaren els temps en els que entraves a un estudi de tatuages a mirar els dissenys en un catàlec i acabaves elegint el mateix que tot lo món.
En l’aplegada d’internet el problema estava solucionat; per fi podríem tindre a la mà moltes imàgens per a dissenyar un tatuage personalisat en noves fonts d’inspiració.
Pero no tot fon tan senzill. Passàrem d’un reduït catàlec de dissenys en els que es podria triar, a que el client duga imàgens ya buscades des de casa en els seus teléfons.
Ara els nous flassos són els tatuages dels influïdors, en la complicació afegida de que abans teníem un disseny, que, o be l’havia dissenyat el tatuador, o be, era un flas en un foli llest per a poder imprimir i tatuar.
Ara t’ensenyen una foto i et diuen “vullc este, exactament igual, el mateix”, pero l’image està borrosa, pixelada, el disseny està en perspectiva perque ya té la deformació pròpia que adquirix en adaptar-lo a la pell i no es veu sancer; és dir, lo mateix estàs veent la cara anterior del braç i el client te demana que el vol sancer, i no tens imàgens per a saber lo que hi ha en la part de darrere i has de buscar fotos d’eixa persona per internet per a poder treballar sobre imàgens de millor calitat i que es veja lo que du tatuat.
Be, no tot és negatiu perque per ad això estem els professionals, que sabem explicar-li al client que pot basar-se en el disseny que té el seu influïdor favorit i adaptar-lo, personalisar-lo per ad ell. Seguirà sent un lleó en un rellonge i una rosa, pero serà un lleó buscat a posta per ad eixe client, una rosa que ad ell li agrade, adaptada a l’espai del seu braç i el rellonge que més li agrade, estarà imitant el tatuage del seu influïdor pero no copiant-lo lliteralment, aixina tindrà un tatuage lo més personalisat possible.
No obstant, no cal dir que lo ideal seria fer un proyecte des de zero basant-se en els gusts d’eixe client sense tindre que fixar-se en res que duga una atra persona, pero no sempre es pot, i hui vos en contaré un cas recent.
Josep vingué l’atre dia a l’estudi. Volia fer-se una frase baix del pit, en les costelles. Per a explicar-me lo que volia, com no, tragué el seu teléfon mòvil i em mostrà una foto de Nelo, el seu influïdor favorit.
Nelo és un influïdor del fitnes, té 24 anys, fa 1,80 d’alçada i pesa 75 quilos de pura fibra, va tots els dies al gimnasi, té una tauleta de chocolate per abdominals i el pectoral ben marcat, ademés a joc un bonic bronzejat.
Mentres, Josep va al gimnasi tres dies a l’any, té 35 anys, fa 1,60 d’alçada i pesa 85 quilos, les abdominals les ha ajuntades totes en una i el pectoral se li unix en la pancha. Ademés de ser prou pelut, és més blanc que la llet.
Ull, cada u som com som i no hi ha res de roïn en això, pero no podem mirar-nos a l’espill i pretendre vore una persona que no és.
Puix be, efectivament el problema vingué quan escomençàrem a colocar del calc i Josep es mirà a l’espill.
Josep se mirà en l’espill i mirà en el mòvil la foto de Nelo; tornà a mirar-se en l’espill i tornà a mirar la foto; me mirà a mi i digué: a mi no em queda igual, ¿me’l pots posar més amunt?
Li posí el calc una miqueta més amunt. Li’l torní a posar una miqueta més avant. Tornàrem a canviar-lo una atra volta una miqueta arrere, i res, no el vea.
Finalment, conseguí convéncer-lo de que deixara de mirar el mòvil i es centrara en vore en quina zona del cos li pararia be la frase que havia triat, lo més paregut a Nelo, pero no en el mateix lloc, ya que cada cos és diferent i no s’adaptaria de la mateixa manera.
Aixina que ya saps, acodix a un bon professional que t’aconselle i no elegixques pel preu, ya que, bo i barat s’han barallat.
