Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35

Vullc el mateix tatuage que du ell

Vullc el mateix tatuage que du ell

Per Edu Vanacloig

Llunt quedaren els temps en els que entraves a un estudi de tatuages a mirar els dissenys en un catàlec i acabaves elegint el mateix que tot lo món.

En l’aplegada d’internet el problema estava solucionat; per fi podríem tindre a la mà moltes imàgens per a dissenyar un tatuage personalisat en noves fonts d’inspiració.

Pero no tot fon tan senzill. Passàrem d’un reduït catàlec de dissenys en els que es podria triar, a que el client duga imàgens ya buscades des de casa en els seus teléfons.

Ara els nous flassos són els tatuages dels influïdors, en la complicació afegida de que abans teníem un disseny, que, o be l’havia dissenyat el tatuador, o be, era un flas en un foli llest per a poder imprimir i tatuar.

Ara t’ensenyen una foto i et diuen “vullc este, exactament igual, el mateix”, pero l’image està borrosa, pixelada, el disseny està en perspectiva perque ya té la deformació pròpia que adquirix en adaptar-lo a la pell i no es veu sancer; és dir, lo mateix estàs veent la cara anterior del braç i el client te demana que el vol sancer, i no tens imàgens per a saber lo que hi ha en la part de darrere i has de buscar fotos d’eixa persona per internet per a poder treballar sobre imàgens de millor calitat i que es veja lo que du tatuat.

Be, no tot és negatiu perque per ad això estem els professionals, que sabem explicar-li al client que pot basar-se en el disseny que té el seu influïdor favorit i adaptar-lo, personalisar-lo per ad ell. Seguirà sent un lleó en un rellonge i una rosa, pero serà un lleó buscat a posta per ad eixe client, una rosa que ad ell li agrade, adaptada a l’espai del seu braç i el rellonge que més li agrade, estarà imitant el tatuage del seu influïdor pero no copiant-lo lliteralment, aixina tindrà un tatuage lo més personalisat possible.

No obstant, no cal dir que lo ideal seria fer un proyecte des de zero basant-se en els gusts d’eixe client sense tindre que fixar-se en res que duga una atra persona, pero no sempre es pot, i hui vos en contaré un cas recent.

Josep vingué l’atre dia a l’estudi. Volia fer-se una frase baix del pit, en les costelles. Per a explicar-me lo que volia, com no, tragué el seu teléfon mòvil i em mostrà una foto de Nelo, el seu influïdor favorit.

Nelo és un influïdor del fitnes, té 24 anys, fa 1,80 d’alçada i pesa 75 quilos de pura fibra, va tots els dies al gimnasi, té una tauleta de chocolate per abdominals i el pectoral ben marcat, ademés a joc un bonic bronzejat.

Mentres, Josep va al gimnasi tres dies a l’any, té 35 anys, fa 1,60 d’alçada i pesa 85 quilos, les abdominals les ha ajuntades totes en una i el pectoral se li unix en la pancha. Ademés de ser prou pelut, és més blanc que la llet.

Ull, cada u som com som i no hi ha res de roïn en això, pero no podem mirar-nos a l’espill i pretendre vore una persona que no és.

Puix be, efectivament el problema vingué quan escomençàrem a colocar del calc i Josep es mirà a l’espill.
Josep se mirà en l’espill i mirà en el mòvil la foto de Nelo; tornà a mirar-se en l’espill i tornà a mirar la foto; me mirà a mi i digué: a mi no em queda igual, ¿me’l pots posar més amunt?

Li posí el calc una miqueta més amunt. Li’l torní a posar una miqueta més avant. Tornàrem a canviar-lo una atra volta una miqueta arrere, i res, no el vea.

Finalment, conseguí convéncer-lo de que deixara de mirar el mòvil i es centrara en vore en quina zona del cos li pararia be la frase que havia triat, lo més paregut a Nelo, pero no en el mateix lloc, ya que cada cos és diferent i no s’adaptaria de la mateixa manera.

Aixina que ya saps, acodix a un bon professional que t’aconselle i no elegixques pel preu, ya que, bo i barat s’han barallat.

¿Per qué tinc una malaltia de Crohn?

¿Per qué tinc una malaltia de Crohn?

Per El mege del fege

La malaltia de Crohn és una patologia intestinal crònica de causa no totalment clarificada. Afecta a qualsevol tram del tracte digestiu, des de la boca a l’ano. No obstant, la zona a que més afecta és a la regió ileocecal: íleo (part final del budell prim) i cego (part final del còlon, el budell gros).

Esta afecció altera el sistema digestiu, pero també pot alterar unes atres parts del cos: pell, boca, ulls…, que és lo que se coneix com a manifestacions extraintestinals.

Afecta a totes les capes de la paret intestinal; és dir, a tota la grossària del budell, lo que pot condicionar l’aparició de estretament de l’intestí, que se coneix com a estenosis, i inclús a voltes, tancament complet del pas, que se coneix com a oclusió intestinal.

CAUSA DE LA MALALTIA DE CROHN

L’orige és una resposta inadequada del sistema immune contra el propi organisme. L’inici d’esta alteració immune encara és desconegut, pero estan involucrats factors genètics i ambientals:

  • Tabac, que favorix la malaltia.
  • Antibiòtics.
  • Anticonceptius orals.
  • Antiinflamatoris.
  • Flora intestinal.

El resultat final és que les cèlules immunitàries reconeixen les bactèries habituals del budell com a estranyes, desenrollant una resposta inflamatòria contra elles que, mantenguda, provoca la malaltia.

¿ÉS HEREDITÀRIA?

Com que és una patologia en alteracions genètiques, estes se poden transmetre als descendents. És relativament freqüent que determinades races o famílies tinguen una major provabilitat de tindre-la. Pero no se considera una malaltia hereditària com a tal, ya que influïxen molts factors externs.

Ademés, són molts gens els que estan involucrats, per lo que la provabilitat d’herència directa és molt reduïda: els familiars de primer grau (fills, pares o germans) tenen un risc de patir-la d’un 5% si un dels dos progenitors patix la malaltia. Si són els dos progenitors, el risc aumenta a un 20%. Si són familiars de segon grau el risc és molt menor.

SÍNTOMES DE LA MALALTIA

Esta patologia és crònica, alternant periodos d’activitat (brots) i periodos de remissió o inactivitat. Els síntomes són:

  • Diarrea: u dels síntomes més freqüents. Està definida per més de tres deposicions diàries, més molles de lo habitual.
  • Dolor abdominal: també molt freqüent. Lo més habitual en la part dreta baixa de l’abdomen, pero com que la malaltia afecta a qualsevol part de l’aparat digestiu, pot donar-se en tot l’abdomen.
  • Rectorràgia o hemorràgia rectal.
  • Febra: en els periodos de brot.
  • Anèmia: que se manifesta en malestar general, cansament, fatiga, irritabilitat i color pàlit de la pell.
  • Pèrdua de pes: per la diarrea, pel procés inflamatori…
  • Retart en el creiximent i la maduració sexual en els chiquets.
  • Síntomes perianals: fissures, fístoles o abscessos de pus. Les molèsties són mal d’ano, sanc en la femta, febra…
  • També poden donar-se alteracions d’unes atres parts de l’organisme: pell, ulls, articulacions i fege.

¿QUÉ HE DE MENJAR?

Si estic en un periodo d’inactivitat de la patologia, només he d’evitar el tabac, els antiinflamatoris i alcohol en grans cantitats.

¿QUÉ HE DE MENJAR SI ESTIC EN BROT?

  • Cinc menjades al dia, no molta cantitat, espai i relaixat.
  • Beure molta cantitat de líquits. Evitar alcohol i cafeïna.
  • Llimitar el consum d’aliments rics en fibra: fruita, verdura, cereals, productes integrals…
  • Consumir cereals de fàcil digestió i evitar productes de pasticeria que tinguen llavors o fruits secs.
  • Evitar l’excés de greixos.
  • Mantindre l’aportació de proteïnes i calories: carn, peix, ous, yogurts…
  • Millor cuinar al vapor o torrat, que fregit.

TRACTAMENTS

El tractament és molt divers, segons l’activitat de la malaltia, l’edat del pacient, si és fumador, les cirugies prèvies, etc.

En pacients en poca activitat de la patologia, confirmat en ecografia, analítiques i/o colonoscòpia, se pot deixar sense tractament i observar evolució.

En casos en activitat moderada, se poden usar cicles de corticoides, salicilats o immunosupressors.

Quan hi ha un brot greu o afectació important en les proves, se poden usar fàrmacs biològics, que són medicacions complexes que tallen l’inflamació i se deixen de manera contínua uns quants anys.

Tota la malaltia de Crohn, pero especialment el tractament, és complex, i s’ha d’invidualisar, i comentar en un mege d’aparat digestiu, especialisat en malaltia inflamatòria intestinal.

Antonio Reig Ventura, “Rovellet”

Antoni Reig Ventura "Rovellet"

Per Chemi Martínez Villalba

El pilotari Antonio Reig Ventura, conegut com a Rovellet, ha faltat als 93 anys despuix de tota una vida dedicada al deport autòcton de la Comunitat Valenciana, la pilota valenciana, del que es convertí en un mit, segons ha informat la Federació de Pilota Valenciana.

Batejat per l’afició com a Rovellet pel nom de son pare, que era conegut com a Rovell de Dénia, naixqué al costat del trinquet de Pelayo (Valéncia) i ocupava la posició de rest en la modalitat d’escala i corda. Als 15 anys debutà com a professional, i als 17, ya s’enfrontà a la figura del moment, Juliet d’Alginet.

Esta parella protagonisà grans partides en el trinquet de Pelayo, en el que s’enfrontaven dos voltes al mes. En retirar-se Juliet, Rovellet se convertí en el número u indiscutible de la modalitat d’escala i corda, fins a l’aparició d’Eusebio, que durant la década dels xixanta li disputà la supremacia de millor jugador de l’época.
Ademés, l’any 1970 se proclamà campeó nacional d’escala i corda i abans de retirar-se en 1979 s’enfrontà a un atre mit de la pilota valenciana, en 23 anys de diferència, com és Paco Cabanes, Genovés.

Se retirà en 1979, ya llunt dels seus millors moments, pero sense que cap trinqueter tinguera que donar-li un punter per a igualar als equips rivals.

Rovellet destacà per ser un jugador sumament hàbil i d’ell diuen que ha segut el pilotari més elegant de l’història. També destacà per la seua colocació en la pista i el seu caràcter cavallerós i honrat.

Una volta retirat, Rovellet continuà vinculat a la pilota valenciana com a tècnic de vàries escoles d’este deport, d’a on han eixit importants jugadors professionals com ara Grau, Esme, Pedro, Solaz o Víctor.

Rovellet no solament fon admirat pel seu joc (elegant i ple de coneiximent), sino també, per l’immensa cavallerositat desplegada, encara hui, en l’ambient de la pilota. La màxima mostra d’homenage és tindre penjada una foto seua en la Galeria d’Honor del Trinquet de Pelayo (Valéncia).

Ángel Casero i la Volta a la Comunitat Valenciana

Ángel Casero i la Volta a la Comunitat Valenciana

Per Lucas Grao i Silvestre

En este mes de febrer de 2025, les carreteres valencianes reben ad algunes de les figures més importants del ciclisme mundial, tant de la categoria femenina com de la masculina, en la disputa de tres importants proves deportives. Per una banda, des del dimecres 5 fins al dumenge 9 de febrer, els aficionats valencians fruírem de la Volta a la Comunitat Valenciana, prova per etapes que aplegava a la seua 76ª edició i que enguany fon d’especial emotivitat, per recórrer algunes de les zones afectades per la dana.

El mateix dumenge 9, se disputà la 7ª edició de Volta a la Comunitat Valenciana Fèmines, una prestigiosa carrera del calendari UCI, abdós proves, masculina i femenina, finalisaren en el port de Valéncia.

De matí, la suïssa Linda Zanetti, inscrigué el seu nom en el palmarés de la prova, en alvançar-se en un ajustat esprint a Jelena Eric i Daria Pikulik, en la resolució de la carrera femenina. Hores més tart, i en el mateix escenari, l’italià Jonathan Milan s’imponia en autoritat en l’esprint de la 5ª i última etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana. Una edició en una important participació, que tingué a Santiago Buitrago com a guanyador final, per davant de Joao Almeida i del viscaí Pello Bilbao, que acabà com a millor espanyol en la classificació general. Exigua representació valenciana en tan sols tres corredors: el combatiu Joan Bou, primer classificat dels de la terra; Jaume Guardeño, l’escalador alteà; i Gonzalo Ariño, un corredor en una admirable història de superació davant la malaltia.

Seguint en el febrer ciclista valencià, entre el dia 13 i el 16, fòra de l’edició d’este artícul, tenim la disputa de la 9ª edició de la Setmana Ciclista-Volta Femenina de la Comunitat Valenciana, una prestigiosa competició per etapes, que congregarà a 154 de les millors ciclistes del món. Una decidida aposta pel ciclisme femení que aplaudim des d’estes llínees.

La prova es disputarà sobre quatre etapes, que discorreran a lo llarc de les tres províncies i contarà en la consolidada ciclista Sandra Alonso (única guanyadora d’etapa valenciana i espanyola) i les talentoses Ainara Albert i Susana Pérez com a representació valenciana.

En quant a la Volta a la Comunitat Valenciana, en la seua categoria d’hòmens, és una prova arraïlada en el calendari internacional de la UCI (Unió Ciclista Internacional), en la categoria UCI ProSeries 2.Pro. A lo llarc de les seues xixantasset edicions, ha contat en la participació dels més ilustres del pilot internacional i en el seu palmarés han inscrit el seu nom figures com ara Eddy Merckx, Bernart Hinault, Stefen Roche, Abraham Olano, Nairo Quintana, Tadej Pogacar o Alejandro Valverde.

Celebrà la seua primera edició en 1929, baix la denominació de Vuelta a Levante, nom que es mantingué fins al 1978. En l’edició següent, 1979, passà a nomenar-se Vuelta a la Región de Valencia i, entre els anys 1980 i 1983, Vuelta a las Tres Provincias. A partir de 1984 adquirix el nom definitiu de Volta a la Comunitat Valenciana, fins que la crisis de l’any 2008 i l’eixida del principal patrocinador, forçaren la finalisació de la prova, privant-nos als aficionats valencians de gojar d’una volta per etapes.

Se produïren alguns intents per a reviscolar la Volta en anys posteriors, pero no aplegaren a materialisar-se fins a l’edició de 2016, espentada per un grup d’apassionats d’este deport encapçalats per Ángel Casero Moreno, un dels més emblemàtics ciclistes valencians de tots els temps.

Ángel Casero (Albalat dels Tarongers, 1972) fon cicliste professional entre els anys 1994 i 2005, i va obtindre 13 victòries, entre elles la Vuelta a Espanya de 2001. De família de tradició ciclista, Ángel Casero donà molt pronte mostra de la seua calitat, adjudicant-se en 1994 el Tour del l’Avenir, prova francesa per etapes, quan militava en el potent equip Banesto de Miguel Indurain. En 1995 guanyà la Clásica de los Puertos i en 1997 la Vuelta a Castilla y León, que tancà la seua etapa en l’equip Banesto.

El d’Albalat del Tarongers seguí la seua progressió en l’equip Vitalicio Seguros, proclamant-se Campeó d’Espanya en les edicions de 1998 i 1999, any en que conseguí una etapa en la Volta a Catalunya i una meritòria quinta plaça en el Tour de França, que l’animà a preparar les grans voltes de tres semanes. Ya en l’equip Festina, Ángel Casero fon segon en l’edició de la Vuelta a Espanya de l’any 2000, confirmant-se com a candidat a la victòria. En 2001, en una emocionant etapa final en Madrit, el cicliste valencià arrebatà el mallotOr a Óscar Sevilla, en la disputa de la contrarrellonge final, i es va proclamar vencedor de la Vuelta a Espanya.

El canvi a l’equip Team Coast no resultà fructífer per a Ángel Casero, a qui no acompanyaren els resultats en 2002, ya que acabà sext en la Vuelta a Espanya, com tampoc a l’any següent en l’equip Team Bianchi de Jan Ullrich, frenant la seua progressió. Ya en 2005 i en l’equip Comunitat Valenciana, hereu del mític Kelme, Ángel Casero posà punt i final a la seua carrera professional, deixant-nos la sensació de que els seus resultats, encara que prou bons, no fan justícia al seu potencial cicliste.

Des de llavors, Ángel Casero mamprengué diferents aventures empresarials, fins que en 2016 assumí la responsabilitat d’organisar la Volta a la Comunitat Valenciana, a on continua a hores d’ara a pesar de les dificultats, fent possible que els aficionats gogem d’una gran competició ciclista per etapes, a la que desigem una llarga vida i molts èxits. 

Events i activitats (febrer 2025)

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Febrer 2025

Per Mª José Julio Llopis

Resumim les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.

  • Abans de la presentació en societat de la nova edició de Els Quatre Evangelis traduïts a la llengua valenciana, Lo Rat Penat, representat pel president i els vicepresidents de l’entitat, se reuniren en l’arquebisbe de Valéncia per a fer-li entrega d’un eixemplar de l’obra.
  • El president de Lo Rat Penat i la Regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia assistiren a la presentació de la Reina de l’Ateneu Mercantil de Valéncia d’enguany, aixina com a l’exaltació de les Clavarieses Majors de l’Altar de Carme i també estigueren presents en l’exaltació de l’Honorable Clavariesa de les Festes Vicentines 2025.
  • Per a Valéncia i per al món faller el 24 i 25 de giner foren dos dies molt especials, puix se celebraren les exaltacions de la Fallera Major i la Fallera Major Infantil de Valéncia d’est eixercici 2025, màximes representants de la nostra festa, junt en les seues respectives Corts d’Honor, actes que contaren en la presència del president de l’entitat i la Regina dels Jocs Florals.
  • Agotades les dos primeres edicions de la traducció de Els Quatre Evangelis a la llengua valenciana seguint la normativa ortogràfica de la RACV, coneguda com a Normes d’El Puig, edició que és obra dels religiosos Josep Almiñana Vallés i Lluis Alcón Edo, Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana han llançat una tercera edició, que es presentà el 29 de giner en la sèu de Lo Rat Penat, en l’intervenció del vicerrector de la basílica de la Mare de Deu dels Desamparats, del president de Lo Rat Penat, del vicepresident de l’entitat, a l’hora editor de l’obra, i del coordinador d’esta.
  • El següent dia 30, també en la sèu de Lo Rat Penat, l’historiador Vicent Sanz Sancho impartí la conferència “Les senyeres de Vicente Blasco Ibáñez”, a l’entorn d’aquella en la que fon soterrat l’escritor seguint els seus desijos.
  • També estigué present Lo Rat Penat en l’entrega de la I Edició dels Premis Morrión que otorga la Confraria de Granaders de la Stma. Verge dels Dolors Coronada, acte celebrat en l’Ateneu Marítim de Valéncia, aixina com en el Centenari de la Junta Major de la Semana Santa Marinera de Valéncia, en les darassanes del Grau, i igualment en la presentació del nou decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en la Llonja de Valéncia.
  • De “L’història de Lo Rat Penat”fon invitat a parlar Òscar Rueda, vicepresident de l’entitat, per la Falla Mendizábal de Burjassot, el dia 5 de febrer, fent-se també homenage a Anfós Ramon, gran poeta valencià i insigne ratpenatiste.
  • El mateix dimecres dia 5, Lo Rat Penat donà respal i acodí junt en els alcaldes de diverses localitats afectades per la riuada del mes d’octubre, que liderats per l’Associació de Juristes Valencians, se desplaçaren al Congrés dels Diputats per a participar en un seminari sobre la situació de les poblacions cent dies despuix. En llínea del respal que dona Lo Rat Penat a les iniciatives de la dita associació, assistí el president de l’entitat a la conferència oferida pel president de Juristes Valencians en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que analisà la situació de l’autonomia despuix del trist succés.
  • L’11 de febrer, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, s’estrenà el documental Un Réquiem por Valéncia, que relata l’organisació, la participació i el desenroll del concert benèfic impulsat per Lo Rat Penat per a recaptar fondos destinats als afectats de les inundacions d’octubre passat. En acabant de la proyecció, se celebrà una taula redona en la que participaren el president de Lo Rat Penat, els productors del documental i el director d’orquesta, Vicente Martínez Alpuente. L’acte contà en la presència de representants de les entitats que colaboraren en l’event, músics que participaren en ell i personalitats de la vida cultural i social de la Comunitat Valenciana.
  • El divendres 14 de febrer, la sèu de Lo Rat Penat acollí la conferència organisada per l’associació NEOS, impartida per Jaime Mayor Oreja, sobre “Fonaments i virtuts front al relativisme moral”.
  • El dies 14, 15 i 16 de febrer, el president de Lo Rat Penat i atres membres de l’entitat viajaren a Sevilla acompanyant a l’image peregrina de la Mare de Deu dels Desamparats en la visita organisada per a commemorar el 125 Aniversari de l’Associació de la Verge dels Desamparats de Sevilla, participant en els numerosos i emotius actes celebrats, que tingueren gran acollida en la capital andalusa.
  • El dumenge 16 de febrer, les comissions integrants de la Federació Fallera del Centre, en motiu del seu 50 Aniversari, realisaren un homenage a la Real Senyera, participant com a orador el vicepresident de Lo Rat Penat, estudiós i expert en la nostra benvolguda bandera.
  • El 18 de febrer, en la sèu de Lo Rat Penat, tingué lloc la presentació del llibre La recuperació del 9 d’octubre i unes atres dates significatives per al valencianisme,de l’historiador Vicent Sanz Sancho, editat per l’Associació Cultural Rogle Constantí Llombart dins de la colecció “Raons del Rogle”.
  • “Els símbols valencians, testimonis històrics”és el títul de la conferència pronunciada el 19 de febreren l’Universitat de Valéncia, Facultat de Geografia i Història, organisada per les Joventuts Ratpenatistes, de la que fon ponent Òscar Rueda, vicepresident de Lo Rat Penat.

En la pròxima edició continuarem enumerant aquelles activitats de febrer que es queden penjades, junt en les de març, que serà intens. 

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 7 (giner 2025)

¡Hola novament a tot lo món!

Pareix ahir quan estàvem brindant pel nou any i ya nos hem tragat el primer mes.

Aixina que novament tens en les teues mans el nostre bolletí; el corresponent al mes de giner.

Hem mamprés novament les classes i activitats culturals en Lo Rat, programades per ad este mes, i entre elles està el nostre bolletí en notícies i temes variats que nos escriu el nostre grup de treball i que vos alvancem de la següent forma:

  • Antonio Moreno, en la temàtica, Ciutats de cine, nos transporta a la ciutat de “la llum”. No nos parla de la “Torre Eiffel”, la catedral de “Notre Dame”, o “L’arc de Triumf” com a monuments sino que nos la presenta baix les gotes de pluja i a través de la lent de la càmara cinematogràfica en les películes que tenen com a escenari principal la ciutat de París. L’artícul el titula: “París baix la pluja”.
  • Amparo Soriano, en la temàtica, Passejant Valéncia, aprofita per a contar-nos una festa del mes de giner, molt tradicional en la capital i els pobles com és la benedicció dels animals. Se tracta de la festivitat de Sant Antoni del porquet; eixe dia és costum que en casi totes les parròquies, en acabar la missa, el retor ixca a la porta de l’iglésia i beneïxca a tots els animalets que li presenten. Pero tot açò nos ho conta en més profunditat en l’artícul que ella ha titulat: “El barri de Sant Antoni i la seua festa”.
  • Llibertat Vilaplana, en la temàtica: Resenya de les últimes publicacions en valencià, nos presenta una de les obres de Miquelo Garcia que per la seua trayectòria lliterària fon nomenat Escritor de l’Any 2024, premi que otorga la AELLVA. El títul de l’artícul és: La llibreria valenciana: “Saïda”, de Miquelo García i Maldonado”.
  • Edu Vanacloig, en la temàtica: Art Corporal, Edu nos dona uns quants consells per a quan no nos agrade com queda un tatuage. Cóm poder cobrir un tatuage i els requisits que ell exigix al seus clients per a fer un bon “cover”. El títul de l’artícul és: “Fuges del fanc i caus en el tarquim”.
  • En la temàtica de Medicina i Salut:
    • Mª. Àngeles Viñas nos recorda la figura tan important que fon en la medicina, D. Santiago Ramon y Cajal. Catedràtic de la Facultat de Medicina de Valénciades de 1883 fins a 1887, com a professor d’Anatomia Descriptiva, una vida dedicada a l’investigació que el dugué a conseguir el premi Nobel de Medicina, en 1906. El títul de l’artícul és: “Santiago Ramón y Cajal: Un Nobel en la Facultat de Medicina de Valéncia”.
    • El Mege del Fege vol conscienciar-nos de l’importància que té el control del colesterol, i que la principal causa de mort en la Comunitat Valenciana són les malalties cardiovasculars. Nos aconsella quins productes alimentaris hem de potenciar en el seu consum i quins hem d’evitar. Tots estos consells els reflexa en el seu artícul que titula: “¿Qué he de menjar per a que me baixe el colesterol?”.
  • En la temàtica dels deports:
    • Chemi Martínez nos conta que de tots és sabut que Valéncia des de sempre és una ciutat que viu de cara al mar i per lo tant potència els deports vinculats ad ell. Destaca la gran evolució de la Vela Llatina, que confirma la proliferació de les escoles de Vela, sobretot les infantils que contribuïxen a la formació de jóvens navegants. El títul del seu artícul és: “Valéncia al mar, en el deport”.
    • Lucas Grao nos dona a conéixer el deport del ciclocròs, una modalitat dins del ciclisme que naixqué a les darreries del sigle XVIII. Un deport en el que els ciclistes han de passar per pavimentacions precàries i inclús en alguns moments han de posar els peus en terra i espentar la bicicleta. Pero tot açò, Lucas nos ho explica molt be en el seu artícul que titula: “Felip VII de la Vila Joyosa”.
  • En la temàtica de “Events i activitats”:
    • Mª José Julio, com sempre, nos posarà al corrent de tots els events i activitats que durant el mes de giner s’han realisat en Lo Rat Penat.

Els desigem que gogen de la llectura de les fulles que tenen en les seues mans. Fins al pròxim mes, en una nova edició del nostre bolletí.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

¿Qué he de menjar per a que me baixe el colesterol?

¿Qué he de menjar per a que me baixe el colesterol?

Per El mege del fege

La principal causa de mort en la Comunitat Valenciana són les malalties cardiovasculars; és dir, infarts al cor, ictus cerebral (trombosis cerebral o hemorràgia cerebral), i totes les malalties causades per l’obstrucció de les artèries de tot el cos. Estes patologies estan causades per factors de risc ben coneguts: la pressió arterial elevada, el depòsit de colesterol en les artèries o la diabetis mellitus.

Hui parlarem de lo que podem fer per a millorar un d’estos factors de risc: el colesterol.

RECOMANACIONS GENERALS

  • Abundants fruites, verdures i cereals.
  • Reduir sobrepés, en dieta baixa en calories.
  • Disminuir consum de carn roja, llet sancera i derivats (gelats de nata, yogurts sancers, formages curats, manteca…).
  • Se poden ingerir 2-3 ous a la semana.
  • Consumir oli d’oliva, i evitar oli de coco i palma.
  • Evitar fregits, aliments precuinats i pasticeria.
  • Aumentar ingesta de peix en general, i especialment peix blau: sardina, tonyina, salmó, cavalla, truita.
  • Evitar alcohol.
  • Molt important: NO FUMAR.
  • Fer deport de forma regular. Mínim 3 dies a la semana. Recomanable 6.

MANERA DE CUINAR

  • Usar poc d’oli per a cuinar. Gastar oli d’oliva. Segona opció girasol, no uns atres.
  • Evitar fregits i guisar.
  • Preferible torrat o plancha.
  • Retirar el greix visible de la carn abans de cuinar-la.

FREQÜÈNCIA DE TIPO DE CARN

  • Carn roja: 1 dia a la semana.
  • Pollastre, tito sense pell o conill: 2-3 dies a la semana.

CONDIMENTS

  • Se poden usar tot tipo d’espècies i condiments, pero no sal.
  • Sal en escassa cantitat.

ALCOHOL

  • Anar a un atre bolletí en un únic artícul al respecte.
  • Màxim 1 got de vi o un terç de cervesa diari.
  • Desaconsellable totalment alcohol en dònes embarassades, sobrepés i pacients en hipertrigliceridèmia.

ESTA DIETA ÉS ADEQUADA PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA, PERO NO PER A CHIQUETS SENSE SOBREPÉS.

ALIMENTS QUE PODEN CONSUMIR-SE A DIARI

  • Pa, cereals, arròs (millor integrals).
  • Dacsa, galletes integrals.
  • Fruita i verdura.
  • Llegums especialment recomanades: cigrons, faves, pésols, fesols,…
  • Anous, prunes seques, albercocs, dàtils. Ull, perque són hipercalòrics.
  • Llet desnatada, yogurts desnatats, clara d’ou.
  • Peix.
  • Oli d’oliva.
  • Melades, mel, sucre. Ull, són hipercalòrics.
  • Aigua.
  • Sucs naturals. Ull, són hipercalòrics.
  • Infusions.
  • Café o té: màxim 3 al dia.
  • Qualsevol espècie; pebre, mostalla, herbes, vinagre, allioli (este hipercalòric).

ALIMENTS A LLIMITAR: 2 VOLTES SEMANA

  • Cereals en sucre.
  • Pasta en ou.
  • Pasticeria casolana en oli d’oliva o girasol.
  • Olives.
  • Albocats (podrien ser 4 a la semana).
  • Armeles, castanyes, avellanes, cacau.
  • Ous sancers, 3 a la semana.
  • Formage fresc o baix en greix.
  • Llet i yogurts semidesnatats.
  • Abadejo salat.
  • Sardines i cavalla en llanda.
  • Calamars, gambes, llangostins i marisc.
  • Vedella, bou, porc, corder (parts sense greix), pernil (parts sense greix), embotit de pollastre o vedella.
  • Conill, pollastre i tito sense pell.
  • Oli de girasol, dacsa; margarina vegetal.
  • Caramelos, flam sense ou, fruites en almibre, torró, pasticeria casolana feta en oli d’oliva o girasol.
  • Begudes zero o sense sucre.
  • Mayonesa o bechamel.

CONSUM MOLT OCASIONAL: 1 VOLTA / MES

  • Pasticeria en general, croissants, donuts, galletes.
  • Papes o creïlles fregides.
  • Coco
  • Cacaus salats.
  • Llet sancera, nata, crema.
  • Formages curats i cremosos.
  • Peix fregit, moixama, caviar.
  • Embotits, cansalada, sagí, patés, fege, vísceres.
  • Ànet, oca, ganso.
  • Manteca, oli de palma o coco.
  • Chocolates i pastiços.
  • Postres en llet sancera, ou, manteca o sagí.
  • Begudes en sucre.
  • Sopes de sobre o llanda.
  • Salses fetes en manteca, llet sancera o greixos animals.

París baix la pluja

París baix la pluja

Per Antonio Moreno Martínez

Hi han poques ciutats tan cinematogràfiques com París. Des dels inicis del cine, contemplar els seus carrers en la gran pantalla ha fet que nos sentírem una miqueta més parisencs. Recorde la primera vegada que estiguí en París i eixa primera image d’ella eixint, de nit, de l’estació del metro davant de l’Òpera, tot allumenat, per les escales mecàniques en una espècie de travelling improvisat. En eixe moment, tinguí una emoció molt pareguda a la que sentí al vore per primera vegada Midnight in Paris (2011).

Era qüestió de temps aplegar a París i passejar pels seus carrers i bulevars, esguitats per bells cafens replets d’històries. Si hi ha una ciutat de cine en lo món, eixa és, sense dubte, París. Poques ciutats com ella a on enamorar-se, escriure un llibre o passejar junt a un riu, a soles o acompanyat, deixant que el seu aroma, fort i personal, nos invadixca. Des dels primers clàssics filmats en blanc i negre i en estudis molt llunt d’ella, París apareix viva i perdurable, repleta de color, inclús.

«Sempre nos quedarà París», li diu Rick (Humphrey Bogart) a una retrobada Lisa (Ingrid Bergman) en Casablanca (1942), abans de que ella se’n vaja per a sempre. En Sabrina (1954), Audrey Herpburn li escriu a son pare: «A l’atre costat del carrer, estan tocant “La vie en rose”, que és el modo que ampren ací per a dir: mire la vida a través d’un cristal color de rosa, i aixina és com yo la mire ara». Des d’eixe París al que ha viajat per a ser feliç. La mateixa ciutat en la que Gene Kelly aspira a triumfar com a pintor en l’inoblidable Un americà en París (1951) que, no obstant, se rodà, llevat d’un parell d’escenes, en els estudis de MGM, en Califòrnia.

Hem contemplat París en comèdies romàntiques, en películes d’intriga i acció, en històries a on la moda lluïx generosament i en atres en les que la ciutat és un més dels seus personages. Perviuen en la nostra memòria: Ariane (1957), Charada(1963), El còdic Da Vinci (2006), Frenètic (1988), Missió impossible: fallout (2018), Una cara en àngel (1957), El diable es vist de Prada (2006), Amelie (2001), o París, je t’aime (2006)… inclús alguna d’animació, com l’encantadora Ratatouille (2007), abocat a les teulades de París.

I és que París té tantes arestes que, acostar-nos ad ella, nos permet contemplar-la des del “nostre París particular”… i no hi ha cap dubte que Midnight in Paris(2011) és la personal forma d’acostar-se a la ciutat d’un Woody Allen que ha deixat de banda els carrers del seu adorat Manhattan (1979) per a deixar-se seduir per una ciutat que fon el centre d’una generació perduda que canvià per a sempre el món de l’art.

Midnight in Paris (2011), de lo millor d’Allen en els últims anys, escomença en una bellíssima selecció de reconeixibles imàgens de París mentres sentim “Si tu vois ma mère” de Sidney Bechet, i nos sumergim en l’història de Gil, un jove i bohemi escritor americà, interpretat per Owen Wilson. Gil aplega a la ciutat en la seua promesa, Inez (Rachel McAdams), i els pares d’esta, en l’intenció d’acabar la seua primera novela i abandonar el seu treball com a guioniste de Wollywood. Una nit, assentat en les escales d’una menuda iglésia, és convidat a pujar a un coche dels anys vint. Per sorpresa, assistix a una festa en la que troba a escritors i artistes de principis del sigle XX, als que venera. Allí coneixerà als Fitzgerald, a Picasso, Hemingway, a Cole Porter, a Dalí… inclús a Gerttude Stein (Kathy Bates), que acabarà llegint la seua novela davant l’insistència d’Ernest Hemingway (Corey Stoll).

«[…] Açò,és increible. Fixa’t, no hi ha una ciutat igual en tot lo món, mai n’hi ha hagut», li diu Gil, enamorat de París, a la seua promesa a l’inici de la película, mentres plou sobre la ciutat. «Pareix com si mai hagueres vingut», li respon ella molesta per la pluja, i desijant tornar a Els Àngels. «No vinc prou, eixe és el problema», puntualisa ell.

Més avant, una nit, en casa de Gertrude Stein, Gil coneix a Adriana (Marion Cotillard), l’insatisfeta model i jove amant de Picasso i s’establix entre ells una conexió molt especial. «Mai he sabut si París és més bonico de dia que de nit», li diu ad ell mentres passegen per la ciutat.

A poc a poc, entre reconeixibles postals d’un París molt del gust del públic americà, Allen nos va mostrant, a través dels dos protagonistes (Gil i Adriana), eixa estranya sensació de que ha hagut sempre una época anterior millor que la que s’està vivint en el present. Gil, que està escrivint una novela sobre una botiga de nostàlgies, li confessa a Adriana que li hauria agradat viure en el París dels anys vint i que es sent feliç d’haver-la coneguda.

Al visitar París, podem assentar-nos a esperar en les escales de l’iglésia de Saint Etienne du Mont, que donen a la placeta de l’Abbé Basset, a on aguarda Gil que aplegue el coche que, pujant per la rue Montagne Sainte-Geneviève, se dirigirà a una improvable festa en quai de Bourbon en la Ile St Louis. Podem visitar els jardins del museu Rodin (i vore a Carla Bruni de guia turística), caminar per Versailles i imaginar a Gil competint en els comentaris de Paul (Michael Sheen), un antic amant d’Inez. Podríem aprofitar també i acostar-nos a l’Hotel Le Bristol (112 rue du Faubourg St. Honoré), a on s’estagen Gil i la seua promesa, junt en els sogres; i anar al restaurant Le Grand Véfour (17 rue de Beaujolais) a on ells acodixen a sopar. Podríem passejar per les botigues de l’àrea de plaça Vendôme i fer cap al restaurant Le Polidor (41 rue Monsieur le Prince), a on Gil coneix a Hemigway, acostar-nos a la casa de Gertrude Stein (27 ruede Fleurus), a on l’escritor americà trobarà a Picasso, i a laMaison Deyrolle (46 rue du Bac), a on tingué lloc una surrealista boda en companyia dels seus nous amics; sense oblidar, en un nou joc, visitar Maxim’s (3 rue Royale) i  el Moulin Rouge (82 boulevard de Clichy), a on Adriana li confessa a Gil que, per ad ella, és la Belle Époque la seua edat d’or del seu París i que es quedarà ahí, en companyia de Toulouse-Lautrec, Degas i Monet.

Imprescindible és també visitar el parc Jean XXIII, a espales de Notre Dame, a on Gil coneixerà el contingut del diari d’Adriana que ha comprat en un dels centenars de bouquinistes verts al costat dels murs del Sena, llegit per Carla Bruni; acostar-se a la Shakespeare and Company (37 rue de la Bûcherie) i, per supost, passejar sense pressa al costat de les aigües del riu.

La película acaba en el pont d’Alexandre III. Gil es troba de nou en Gabrielle, la jove que conegué en el mercat de las Puces i que li regalà un antic disc de Cole Porter. De repent, comença a ploure. Cap dels dos corre a soplujar-se, perque, per als dos: «París, baix la pluja, pareix més bella».

I en veritat: és cert. Provablement.

El barri de Sant Antoni i la seua festa

El barri de Sant Antoni i la seua festa

Per Amparo Soriano Doménech

El barri de Sant Antoni, barri molt fester, puix escomença l’any celebrant la festa del barri, el 12 de giner, en la foguera, mascletada i castell de fòcs, la festa del sant del porquet, sant Antoni Abat. El dia 17 de giner se celebra el dia de la seua festivitat.

Trobarem este barri entre els següents carrers: l’avinguda de la Constitució, l’avinguda de Primat Reig, el carrer d’Almassora, el carrer del Flare Pere Vives, el carrer de l’Actor Mora, el carrer de la Pobla del Duc i el carrer Benipeixcar.

En este barri tenim un gran colege, Sant Antoni Abat dels salesians i un chicotet teatre, la PlaZeta, i també una chicoteta capella dedicada a sant Llàzer.

No és un barri molt gran, pero en molta població, puix els edificis són alts, en moltes vivendes i en algunes fronteres d’edificis modernistes. Podrem observar alguna decoració de taulells ceràmics i balcons de ferro.

Entre el carrer de Sagunt, Maximilià Thous i Ministre Lluís Mayans, passaran tots els animalets a que els donen la benedicció, i als jóvens i no tan jóvens un panet beneït els donaran; i en la plaça de Sant Joan Bosco, final del carrer Sagunt, serà el lloc de la festa, a on se para el porrat ‒per si no ho saps, el porrat és, a banda de cigrons torrats, una fira a on també es venen uns atres fruits secs torrats i llepolies‒, en que podràs contemplar la desfilada dels animals.

Podrem vore a les falleres majors ‒que amollaran colons‒, a la regina dels jocs florals de Lo Rat Penat,  i a l’honorable clavariesa de les festes Vicentines en carruage de gala,  escoltades per la policia local en el seu uniforme de gala.

Per Sant Antoni, dia dels animalets, sobretot podrem apreciar gossos de les unitats canines de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional de Valéncia i la unitat militar, donant-los el reconeiximent a les unitats canines que han participat en el rescat de persones en la dana. Cavalls de les unitats de la Policia i Guàrdia Civil, gats, haques, pardalets i qualsevol animal, inclús serps, del públic en general. Uns cavalls aniran en la seua amazona, uns atres en un bon ginet i jovenet, abrigats que fa fret, puix estem en giner. Uns atres tirant del carro i uns atres duran les alforges a on antigament duyen marraixes de vidre, en aigua, vi o qualsevol líquit de poble en poble.

Els cavalls i les haques o egües van sumament arreglades en tots el els aparells ben lluents i engreixats, la samuga per a poder estirar del carro, la collera i la retranca, les mantes més fines i les dònes molt templades i ben vestides en diferents trages, depenent d’a on vinguen. També depén de cóm ixca el dia, puix si plou poca gent anirà, i si fa sol, dus el catret per a esperar,  i més les dònes que, per la seua condició, duen bon mantó per al fret, i les que van en els cavalls com a bones amazones, ben abrigades. Per la seua banda, no cal dir que els hòmens també van molt ben arreglats.

Molts chiquets i chiquetes duen a les seues mascotes a la benedicció, ben nets i en molta alegria, en tota la seua ilusió. Any darrere d’any, es beneïxen   els animals, els mateixos, per a fer la festa més gran.

En molts balcons posen un cobertor o mantó de Manila per a adornar les fronteres de les cases.

En molts pobles de l’Horta, com ara Vinalesa, Carpesa, Borbotó, Godella, Poble Nou, Albuixech, Moncada o Massarrojos, se celebra la benedicció alternant-se per a anar a molts d’ells en distintes celebracions, al tercer dumenge. Enguany, li correspon a Burjassot la benedicció dels animals. Es fa en lo carrer enfront de l’iglésia de Sant Miquel, i en la nit del dissabte es celebra la Santa Missa i s’encén una bona foguera en l’ermita de Sant Roc.

Refrans dedicats a sant Antoni:

Per Sant Antoni, fret i tristor posa als vells en el racó.

Fins a Sant Antoni, Pasqües són.

Per Sant Antoni, el dia allarga un pas de ratolí.

Sant Antoni del Porquet, a les velles fa caraces i a les jóvens fa l’ullet.

Per Sant Antoni preparat la vedriola del porquet.

Be, açò és tot. Fins al pròxim mes.

La llibreria valenciana: “Saïdia”, de Miquelo Garcia Maldonado

La llibreria valenciana: "Saïdia", de Miquelo Garcia Maldonado.

Per Llibertat Vilaplana

Títul: Saïdia
Autor/a: Miquelo Garcia Maldonado
Editorial: L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2023
Nº de pàgines: 270

Portada del llibre "Saïdia", de Miquelo Garcia Maldonado

En l’introducció de l’obra, Miquel Ramón nos descriu perfectament la forma d’escriure de Miquelo; és dir, àgil, atractiva i, segons les seues paraules: «En una descripció, prou descriptiva i analítica, en la que dibuixa i coloreja en mans de la seua ploma cada una de les escenes, fins al punt en que te sents atrapat i integrat dins de la pròpia novela sense que esta te deixe ya fugir d’ella».

Escritor de l'any 2024

Dir que Miquelo Garcia i Maldonado, en atenció als seus mèrits lliteraris i a la seua proyecció com a autor en el nostre idioma, fon nomenat com a Escritor de l’Any 2024, premi que otorga la AELLVA bienalment a aquell autor o autora destacat per la seua producció lliterària.

Saïdia, ambientada en la ciutat de Valéncia, nos conta l’història de Jaume, un jove ingenier que deixa un bon treball en Madrit per a encarregar-se d’una emblemàtica obra en en el barri de La Saïdia, encarregada per l’Ajuntament de la ciutat valentina, concretament de la renovació d’un del mercats més antics de la ciutat; el ya abandonat Mercat de Sant Pere Nolasc, en el districte de la Saïdia.

Al començar l’eixecució dels treballs, ocorre una troballa inesperada, una caixa que posa al descobert un secret que havia estat amagat durant molts sigles. Un secret que durà al nostre protagoniste a viure una sorprenent experiència vital, en la que mai estarem segurs de lo que és real i lo que no ho és.

«No podia entendre com li resultava tant complicat pensar en una atra cosa que no fora això.
¿Qué podia tindre aquella caixa que estava tan clavada dins d’ell? Tenia la sensació rara com si sempre haguera format part de la seua vida, com el que té un recort material de la seua infància i encara que sap que no té cap valor, se nega a desfer-se d’ell perque li du entranyables recorts de temps vixcuts.»

Miquelo en esta obra, a través d’una gran habilitat lliterària, nos va atrapant des del primer capítul, nos mostra una Valéncia desconeguda, una Valéncia oblidada per la majoria dels llectors, pero que, sense dubte, nos mostra eixa cultura que és la base de lo que els valencians som hui en dia. Les persones es forgen de les experiències vixcudes de generació en generació i, per supost, els valencians no som una excepció.

Amor, intriga, i una miqueta de ficció, formen este conglomerat lliterari que acaba en este magnífic resultat conegut com a Saïdia. Deixe’s atrapar per l’imaginació admirable de Miquelo i fruïxca d’esta casi obligada llectura, que no el deixarà de sorprendre pàgina a pàgina. 

Valéncia al mar, en el deport

Valéncia al mar, en el deport

Per Chemi Martínez Villalba

Sent Valéncia una ciutat bolcada a la mar, és llògica la proliferació d’escoles de vela en l’àmbit del port de la ciutat. Les diferents escoles de vela infantils del port de Valéncia han experimentat una notable evolució en els últims anys, consolidant-se com a referents en la formació de jóvens navegants. Des de la seua fundació, els diversos centres han creixcut significativament, oferint una àmplia varietat de cursos i activitats per a chiquets i adolescents interessats en el món de la navegació.

El proyecte, que escomençà en un menut grup d’entusiastes, ha conseguit atraure a centenars de jóvens de totes les edats, gràcies al seu enfocament inclusiu i a la calitat de les seues instalacions. Situades en diferents zones del port, les escoles han conseguit dotar als participants de les ferramentes necessàries per a dominar la vela, tant a nivell recreatiu com competitiu. Els jóvens alumnes no solament deprenen els fonaments de la navegació, sino també valors com el treball en equip, la responsabilitat i el respecte per la mar.

Per això, diferents centres educatius de la ciutat han propost algunes activitats deportives, una volta finalisat el curs escolar, corresponents a les escoles de vela en el respal de l’Ajuntament de Valéncia.

Sobre la seua evolució tècnica, les escoles han incorporat nous materials i embarcacions, permetent als chiquets practicar en equips moderns i segurs. Ademés, els centres han establit convenis en clubs nàutics locals per a facilitar la participació dels estudiants en competicions, lo que ha permés que molts d’ells destaquen en regates regionals i nacionals.

L’èxit de l’Escola de Vela Infantil en el port de Valéncia també es reflectix en el creixent interés pels deports aquàtics en la regió. Les institucions no solament es dediquen a la formació de futurs campeons, sino que també fomenten una major consciència ambiental entre els jóvens, sensibilisant-los sobre l’importància de cuidar l’entorn marí.

En resum, les escoles de vela infantil en el port de Valéncia s’han consolidat com un referent educatiu i deportiu, impulsant l’amor per la mar i promovent un futur prometedor per a les noves generacions de navegants.

 

Felip VII de La Vila Joyosa

Felip VII de La Vila Joyosa

Per Lucas Grao i Silvestre

El passat 19 de giner, Benidorm, referent del turisme valencià, acollí l’última prova de la Copa del Món de Ciclocrós UCI, el més prestigiós torneig de quants componen el calendari internacional d’esta modalitat del ciclisme de competició. A l’event acodiren les estreles d’este deport, en un espectàcul que congregà a més de 15.000 espectadors en el recorregut de la prova i que tingué com a vencedora en la categoria femenina a la neerlandesa Fem Van Empel i al belga Thibau Nys com a guanyador de la masculina, i en la que el valencià Felipe Orts Lloret conseguí una meritòria sexta posició en una carrera que no li fon massa favorable.

En esta tercera edició, Benidorm consolida la seua aposta pel ciclocrós, com a reclam per a turistes de l’Europa Central, a on esta modalitat deportiva goja de molta vitalitat i prestigi.

El ciclocrós és, junt en el ciclisme en pista i el de ruta o carretera, una de les modalitats del ciclisme clàssic. Naix a finals del sigle XVIII, al mateix temps que el ciclisme en ruta, que transcorria per carreteres enfangades, plenes de recolps i pedres soltes, en les que, a sovint, els ciclistes havien de posar el peu en terra. A mida que anaren millorant les carreteres, abdós modalitats anaren configurant-se i, mentres que el ciclisme en ruta solia transitar entre dos poblacions o ciutats distants, el ciclocrós optà per la competició en circuits d’escassos quilómetros i que combinaven trams asfaltats en atres d’arena o fanc, aixina com obstàculs naturals o artificials, i que els corredors han de franquejar a peu, espentant la bicicleta o carregant-se-la al muscle.

Les bicicletes de ciclocrós compartixen fisonomia en les de ruta, encara que tenen determinades particularitats, com rodes més amples o forqueta en més separació, més alt l’eix de pedalier o la fixació als pedals. A diferència del ciclisme en ruta, la temporada de ciclocrós transcorre en els mesos més gèlits de l’any, és per això que, en freqüència, estes carreres se disputen en condicions d’orage advers, en que la pluja, el fanc, la neu o el gèl, solen ser habituals.

En general, els corredors de ciclocrós participen també en competicions de ruta, en els mesos més càlits de l’any, aixina com, tradicionalment, molts ciclistes de ruta s’han servit del ciclocrós com a preparació d’hivern, especialment en països com Bèlgica, Holanda o la República Checa, a on és un deport que goja de prestigioses competicions i seguit per multitut d’aficionats.

En quant al ciclocrós espanyol, encara que arraïlat i en auge en tota Valéncia, no és un deport de masses, i és només la zona nort d’Espanya la que conta en més afició i els ciclistes vascs els grans referents fins a l’arribada de Felipe Orts, puix el de La Vila Joyosa està forjant una trayectòria de récort.

En 2013 conseguí el seu primer títul de Campeó d’Espanya de Ciclocrós en categoria júnior, en 2016 i 2017 revalidà el títul en categoria sub-23, despuix d’haver segut segon en 2015. Ya en la màxima categoria, feu segon en 2018 i, des de llavors, el corredor valencià acumula sèt títuls de Campeó d’Espanya de Ciclocrós de manera consecutiva. L’últim, el conseguit el passat 12 de giner en la localitat gallega de As Pontes, en el que superava a llegendes com José Luis Talamillo o David Seco, i es convertia aixina en el primer espanyol en conquistar sèt títuls.

En carreres internacionals, per a orgull de l’afició valenciana i espanyola, el de La Vila Joyosa continua en imparable progressió, escomençada ya en 2023, quan alcançà la 3ª posició en la Exact Cross de Loenhout, en terres belgues. En octubre de 2024, fichà per l’equip belga Ridley Racing Team, assentant-se en l’exigent circuit belga i unes semanes més tart, conseguia una històrica medalla d’argent en el Campeonat Europeu de Ciclocrós, celebrat en Pontevedra.

Pocs dies més tart, Felipe Orts conseguia lo que pareixia vedat al ciclocrós espanyol; és dir, guanyar la Cyclo Cross Rucphen UCI en Països Baixos, cosa que mai havia conseguit un corredor espanyol de ciclocrós. Per a acabar l’any 2024 en un extraordinari 2º lloc en prova de la Copa del Món de Ciclocrós UCI, en el circuit de Hulst, en terres neerlandeses, confirmant el bon moment de forma i fent-se un lloc entre l’èlit mundial d’este deport.

Als seus 29 anys i un prometedor futur deportiu per davant, Felipe Orts continua rodant per les carreteres alacantines, preparant els objectius per a la pròxima temporada. Des d’estes llínies, volem transmetre el nostre recolzament i admiració, desijant-li tota la sòrt del món.